Accés més ràpid que el navegador!
138 les relacions: A Mathematical Theory of Communication, Aleksandr Khintxin, Alfréd Rényi, Alien, Amplada de banda, Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit, Aritmètica modular, Atzar, Avantatge del primer moviment en escacs, Benjamin Schumacher, Benoît Mandelbrot, Biblioteconomia, Bit, Bloc d'un sol ús, Cadena de Màrkov, Calvin Mooers, Canal quàntic, Capacitat del canal, Chuck Peddle, Ciència computacional, Ciència formal, Ciències de la computació, Ciències de la informació, Cibernètica, Científic, Claude Elwood Shannon, Clusterització de dades, Codi de correcció d'errors, Codi de Hamming (7,4), Codi de verificació de paritat de baixa densitat, Codi polar, Codificació de Huffman, Codificació distribuïda de vídeo, Codificació entròpica, Compressió de vídeo, Computador analògic, Comunicació, Conferència i Taller sobre Sistemes de Processament d'Informació Neural, Confiança, Congrés Internacional de Matemàtics de 2022, Constant matemàtica, Convenció de Dartmouth, Conversió d'estàndards de televisió, Cos finit, Criteri de Nyquist, Desigualtat de Gibbs, Desigualtat social, Desxiframent, Detector i corrector d'errors, Dimoni de Maxwell, ..., Dinàmica molecular, Dispersor (telecomunicacions), Disseny intel·ligent, Distància de Levenshtein, Distribució de probabilitat d'entropia màxima, Dones i matemàtiques, Edgar Morin, Elwyn Berlekamp, Enginyeria Informàtica, Entorn (sistemes), Entrada (informàtica), Entropia, Entropia creuada, Entropia de Shannon, Entropia de von Neumann, Entropia diferencial, Equació de Fokker-Planck, Equació logarítmica de Schrödinger, Era de la informació, Estadística, Estudis dels mitjans de comunicació de massa, Física digital, Funció sinc, Generador de números pseudoaleatoris criptogràficament segur, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grup abelià finit, Harry Nyquist, Història de la criptografia, Informació, Informàtic teòric, Informàtica teòrica, Institut Tata de Recerca Fonamental, Ivan Sutherland, Jacob Bekenstein, Jacob Wolfowitz, John T. Lewis, Josep Maria Mestres Quadreny, Josiah Willard Gibbs, Kenneth Arrow, Laboratoris Bell, Llista de disciplines científiques, Logaritme, Logaritme binari, Martin Davis, Matemàtica discreta, Matemàtiques, Max Tegmark, Màquina inútil, Mecànica estadística, MML, Model SPEAKING, N-grama, Neguentropia, Network Coding, Nombre de Shannon, Ordinador òptic, Paradoxa de Freedman, Pedagogia cibernètica, Pes de Hamming, Predicció de l'estructura de les proteïnes, Probabilitat, Problema de molts cossos, Processament de senyals, Propagació de creences, Quantificació vectorial, Reduccionisme, Redundància informàtica, Reed-Solomon, Síntesi evolutiva ampliada, Segon teorema de Shannon, Sistema físic, Sistema formal, Soroll, Soroll gaussià blanc additiu, Taxa de símbols, Teorema de mostratge de Nyquist-Shannon, Teoria Algorísmica de la Informació, Teoria de codis, Teoria de sistemes, Teoria Hipodèrmica de la Comunicació, Transformada de Walsh, Turbocodi, Variable aleatòria complexa, Volum d'una n-esfera, Xarxa neuronal, Xifratge, 1916, 30 d'abril. Ampliar l'índex (88 més) »
A Mathematical Theory of Communication
A Mathematical Theory of Communication és un article del matemàtic Claude E. Shannon publicat a Bell System Technical Journal el 1948.
Nou!!: Teoria de la informació і A Mathematical Theory of Communication · Veure més »
Aleksandr Khintxin
Khintxin, Aleksandr Iàkovlevitx // Gran Enciclopèdia Soviètica: / Ed.
Nou!!: Teoria de la informació і Aleksandr Khintxin · Veure més »
Alfréd Rényi
va ser un matemàtic hongarès.
Nou!!: Teoria de la informació і Alfréd Rényi · Veure més »
Alien
Alien és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 1979 dirigida per Ridley Scott.
Nou!!: Teoria de la informació і Alien · Veure més »
Amplada de banda
Amplada de banda d'un filtre. L'amplada de banda ve determinada per les freqüències compreses entre f1 i f₂. Analogia entre l'amplada de banda i les canonades. Lamplada de banda és la quantitat d'informació o de dades que es pot transmetre per una connexió de xarxa en un període.
Nou!!: Teoria de la informació і Amplada de banda · Veure més »
Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit
En matemàtiques, l'anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit és un cas particular d'anàlisi harmònica corresponent al cas que el grup és abelià i finit.
Nou!!: Teoria de la informació і Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit · Veure més »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Nou!!: Teoria de la informació і Aritmètica modular · Veure més »
Atzar
Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.
Nou!!: Teoria de la informació і Atzar · Veure més »
Avantatge del primer moviment en escacs
taules amb el millor joc possible. Lavantatge del primer moviment en escacs es refereix a l'avantatge inherent del jugador (de blanques) que fa el primer moviment de la partida.
Nou!!: Teoria de la informació і Avantatge del primer moviment en escacs · Veure més »
Benjamin Schumacher
Benjamin Schumacher (?, S.XX) més conegut com a Ben Schumacher, és un físic teòric americà.
Nou!!: Teoria de la informació і Benjamin Schumacher · Veure més »
Benoît Mandelbrot
va ser un matemàtic conegut com el «pare de la geometria fractal».
Nou!!: Teoria de la informació і Benoît Mandelbrot · Veure més »
Biblioteconomia
La biblioteconomia (coneguda també com a estudis bibliotecaris o economia bibliotecària) és un camp interdisciplinari que aplica les pràctiques i eines de gestió, tecnologia de la informació, educació, recopilació, organització, conservació i difusió de recursos documentals (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, manuscrits, microfilms, etc.) per tal de facilitar-ne l'ús i l'economia política de la informació en entorns bibliotecaris.
Nou!!: Teoria de la informació і Biblioteconomia · Veure més »
Bit
Un bit —simbolitzat habitualment com a b, de l'anglès, binary digit, "dígit binari"— és la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en teoria de la informació.
Nou!!: Teoria de la informació і Bit · Veure més »
Bloc d'un sol ús
Extracte d'una llibreta d'un sol ús. En criptografia, el bloc d'un sol ús, o quadern d'un sol ús (de l'anglès one-time pad) és un tipus d'algorisme de xifratge pel qual el text en clar es combina amb una clau aleatòria o «llibreta» igual de llarga que el text en clar i que només s'utilitza una vegada.
Nou!!: Teoria de la informació і Bloc d'un sol ús · Veure més »
Cadena de Màrkov
Un diagrama que representa un procés de Markov de dos estats, amb els estats etiquetats com a ''E'' i ''A''. Cada número representa la probabilitat que el procés de Màrkov canviï d'un estat a un altre, amb la direcció indicada per la fletxa. Per exemple, si el procés de Màrkov està en l'estat ''A'', aleshores la probabilitat que canviï l'estat ''E'' és 0.4, mentre que la probabilitat que romangui en l'estat ''A'' és 0.6. Una cadena de Màrkov, que rep el seu nom del matemàtic rus Andrei Màrkov (1856-1922), és una sèrie d'esdeveniments, en la qual la probabilitat que passi un esdeveniment depèn de l'esdeveniment immediat anterior.
Nou!!: Teoria de la informació і Cadena de Màrkov · Veure més »
Calvin Mooers
Calvin Northrup Mooers (Minneapolis, 24 d'octubre de 1919 - Cambridge, 1 de desembre de 1994) va ser un programador i científic de la informació estatunidenc.
Nou!!: Teoria de la informació і Calvin Mooers · Veure més »
Canal quàntic
En teoria de la informació quàntica, un canal quàntic és un canal de comunicació que pot transmetre informació quàntica, així com informació clàssica.
Nou!!: Teoria de la informació і Canal quàntic · Veure més »
Capacitat del canal
Capacitat de canal per a constel·lacions complexes. En enginyeria elèctrica, informàtica i teoria de la informació, la capacitat del canal, és el límit superior ajustat de la velocitat a la qual la informació es pot transmetre de manera fiable a través d'un canal de comunicació.
Nou!!: Teoria de la informació і Capacitat del canal · Veure més »
Chuck Peddle
, va ser un enginyer electrònic estatunidenc.
Nou!!: Teoria de la informació і Chuck Peddle · Veure més »
Ciència computacional
La computació científica o ciència computacional és el camp d’estudi relacionat amb la construcció de models matemàtics i tècniques numèriques per resoldre problemes científics, de ciències socials i problemes d'enginyeria.
Nou!!: Teoria de la informació і Ciència computacional · Veure més »
Ciència formal
Una ciència formal és una disciplina teòrica l'objecte de la qual no té contingut empíric, sinó que desenvolupa i estudia sistemes formals.
Nou!!: Teoria de la informació і Ciència formal · Veure més »
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Nou!!: Teoria de la informació і Ciències de la computació · Veure més »
Ciències de la informació
Les ciències de la informació (information science en anglès) tracten sobre la pràctica del processament d'informació i l'enginyeria dels sistemes d'informació.
Nou!!: Teoria de la informació і Ciències de la informació · Veure més »
Cibernètica
La cibernètica és una especialitat de la robòtica, a l'enginyeria, que tracta dels sistemes de control i de comunicació.
Nou!!: Teoria de la informació і Cibernètica · Veure més »
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Nou!!: Teoria de la informació і Científic · Veure més »
Claude Elwood Shannon
va ser un enginyer elèctric, matemàtic i criptògraf estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals.
Nou!!: Teoria de la informació і Claude Elwood Shannon · Veure més »
Clusterització de dades
La clusterització de dades és una tècnica molt comuna en l'anàlisi estadística de dades.
Nou!!: Teoria de la informació і Clusterització de dades · Veure més »
Codi de correcció d'errors
Exemple de codi Haming(7,4) de les dades 0111 a 0001111. La paritat dels cercles vermell, verd i blau són tots parells (el verd i el blau tenen 2 1; el vermell té 4 1). En informàtica, telecomunicacions, teoria de la informació i teoria de la codificació, s'utilitza un codi de correcció d'errors, de vegades codi de correcció d'errors (amb acrònim anglès ECC) per controlar els errors de les dades a través de canals de comunicació poc fiables o sorollosos.
Nou!!: Teoria de la informació і Codi de correcció d'errors · Veure més »
Codi de Hamming (7,4)
El Codi de Hamming (7,4) és un codi corrector lineal binari de la família dels codis de Hamming.
Nou!!: Teoria de la informació і Codi de Hamming (7,4) · Veure més »
Codi de verificació de paritat de baixa densitat
Exemple de diagrama de codificador LDPC. En teoria de la informació, un codi de verificació de paritat de baixa densitat (amb acrònim anglès LDPC) és un codi lineal de correcció d'errors, un mètode per transmetre un missatge a través d'un canal de transmissió sorollós.
Nou!!: Teoria de la informació і Codi de verificació de paritat de baixa densitat · Veure més »
Codi polar
Gràfic de codificació utilitzat per codificar un codi polar amb una longitud de bloc N.
Nou!!: Teoria de la informació і Codi polar · Veure més »
Codificació de Huffman
Arbre de Huffman generat per les freqüències d'aparicions exactes del text "Això és un exemple d'arbre de Huffman". les freqüències i codis de cada caràcter es mostren a sota. codificar aquesta frase fent servir aquest codi requereix 156 bits, sense comptar amb l'espai per a l'arbre. A ciències de la computació i teoria de la informació, la codificació Huffman és un algorisme utilitzat per compressió de dades.
Nou!!: Teoria de la informació і Codificació de Huffman · Veure més »
Codificació distribuïda de vídeo
La codificació distribuïda de vídeo (en anglès, Distributed Video Coding, abreujat DVC) és un paradigma de codificació que permet reduir la complexitat dels codificadors de vídeo i que els telèfons mòbils de tercera generació o càmeres de vigilància de circuit tancat puguin transmetre vídeo d'una manera molt més eficient.
Nou!!: Teoria de la informació і Codificació distribuïda de vídeo · Veure més »
Codificació entròpica
En teoria de la informació, codificació entròpica és un mètode de codificació sense pèrdues que és independent de les característiques específiques del medi.
Nou!!: Teoria de la informació і Codificació entròpica · Veure més »
Compressió de vídeo
La compressió de vídeo es refereix a la reducció del nombre de dades emprades per representar imatges de vídeo digital.
Nou!!: Teoria de la informació і Compressió de vídeo · Veure més »
Computador analògic
Una computador analògic o computador real és un tipus de computador que utilitza dispositius electrònics o mecànics per a modelar el problema a resoldre utilitzant un tipus de quantitat física per representar una altra.
Nou!!: Teoria de la informació і Computador analògic · Veure més »
Comunicació
Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Nou!!: Teoria de la informació і Comunicació · Veure més »
Conferència i Taller sobre Sistemes de Processament d'Informació Neural
La Conferència i Taller sobre Sistemes de Processament d'Informació Neural (abreujat com a NeurIPS i anteriorment NIPS) és una conferència d'aprenentatge automàtic i neurociència computacional que se celebra cada desembre.
Nou!!: Teoria de la informació і Conferència i Taller sobre Sistemes de Processament d'Informació Neural · Veure més »
Confiança
Nivell estimat de confiança per estat. La confiança, en les ciències socials, és la voluntat d'una part de tornar-se vulnerable a una altra part amb la presumpció que aquesta altra part actuarà de manera que el beneficiï.
Nou!!: Teoria de la informació і Confiança · Veure més »
Congrés Internacional de Matemàtics de 2022
El Congrés Internacional de Matemàtics de 2022 va ser el vint-i-novè Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat en línia del 7 al 14 de juliol de 2022.
Nou!!: Teoria de la informació і Congrés Internacional de Matemàtics de 2022 · Veure més »
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Nou!!: Teoria de la informació і Constant matemàtica · Veure més »
Convenció de Dartmouth
La Convenció de Dartmouth (en anglès: Dartmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence) és el nom de la trobada que va tenir lloc en l'estiu de 1956 a la universitat de Dartmout, que es troba a Hanover, Nou Hampshire (Estats Units), considerat com el primer esdeveniment on es va parlar del concepte d'Intel·ligència Artificial com a esfera o camp d'activitat.
Nou!!: Teoria de la informació і Convenció de Dartmouth · Veure més »
Conversió d'estàndards de televisió
La conversió d'estàndards de televisió és el procés de canviar un tipus de sistema de televisió a un altre.
Nou!!: Teoria de la informació і Conversió d'estàndards de televisió · Veure més »
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Nou!!: Teoria de la informació і Cos finit · Veure més »
Criteri de Nyquist
El Criteri de Nyquist, teorema de mostreig de Nyquist-Shannon, o teorema de mostreig de Whittaker-Nyquist-Kotelnikov-Shannon, o teorema de Nyquist, és un teorema fonamental de la teoria de la informació, que té un especial interès en l'àmbit de la telecomunicació.
Nou!!: Teoria de la informació і Criteri de Nyquist · Veure més »
Desigualtat de Gibbs
Josiah Willard Gibbs En teoria de la informació, la desigualtat de Gibbs és una declaració sobre l'entropia de la informació d'una distribució de probabilitat discreta.
Nou!!: Teoria de la informació і Desigualtat de Gibbs · Veure més »
Desigualtat social
La desigualtat social és el fenomen social on els membres de la mateixa societat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida.
Nou!!: Teoria de la informació і Desigualtat social · Veure més »
Desxiframent
La Pedra de Rosetta, del Museu Britànic, va servir a Jean-François Champollion per poder desxifrar l'escriptura jeroglífica egipciana. El desxiframent és un conjunt de tècniques d'anàlisi de codis que permet conèixer i interpretar tota o part de la informació expressada mitjançant un codi desconegut (és a dir, un codi les regles de codificació convencionals són desconegudes).
Nou!!: Teoria de la informació і Desxiframent · Veure més »
Detector i corrector d'errors
Per netejar els errors de transmissió introduïts per l'atmosfera terrestre (a l'esquerra), els científics de Goddard van aplicar la correcció d'errors Reed-Salomon (dreta), que s'utilitza habitualment en CD i DVD. Els errors típics inclouen píxels que falten (blanc) i senyals falses (negre). La franja blanca indica un període breu quan la transmissió es va aturar. La detecció i correcció d'errors en informàtica i teoria de la informació és l'ús de mètodes per detectar i corregir errors en la transmissió i emmagatzematge de dades.
Nou!!: Teoria de la informació і Detector i corrector d'errors · Veure més »
Dimoni de Maxwell
Esquema del dimoni de MaxwellEl dimoni de Maxwell, també conegut com a paradoxa de Maxwell, és una paradoxa teòrica o experiment mental que pren el nom d'una criatura imaginària ideada el 1867 pel físic escocès James Clerk Maxwell, per il·lustrar la segona llei de la termodinàmica.
Nou!!: Teoria de la informació і Dimoni de Maxwell · Veure més »
Dinàmica molecular
En la química, la dinàmica molecular (DM) és una tècnica de simulació en la qual es permet que àtoms i molècules interaccionin per un període.
Nou!!: Teoria de la informació і Dinàmica molecular · Veure més »
Dispersor (telecomunicacions)
Procediment del dispersor El dispersor o entrellaçador és un bloc que s'utilitza en el codificador Reed-Salomon per tal de protegir el missatge binari dels possibles errors que es poden donar en la transmissió del senyal per a un canal de radiodifusió.
Nou!!: Teoria de la informació і Dispersor (telecomunicacions) · Veure més »
Disseny intel·ligent
El disseny intel·ligent (DI) és un argument pseudocientífic que sosté que la vida a la Terra i l'origen de l'home són el resultat d'accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents.
Nou!!: Teoria de la informació і Disseny intel·ligent · Veure més »
Distància de Levenshtein
La distància de Levenshtein també anomenada distància d'edició o distància entre paraules és en teoria de la informació i la informàtica, el nombre mínim d'edicions requerides per a transformar una cadena de caràcters en una altra.
Nou!!: Teoria de la informació і Distància de Levenshtein · Veure més »
Distribució de probabilitat d'entropia màxima
En estadística i teoria de la informació, una distribució de probabilitat d'entropia màxima té una entropia que és almenys tan gran com la de tots els altres membres d'una classe especificada de distribucions de probabilitat.
Nou!!: Teoria de la informació і Distribució de probabilitat d'entropia màxima · Veure més »
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Nou!!: Teoria de la informació і Dones i matemàtiques · Veure més »
Edgar Morin
Edgar Morin, pseudònim d'Edgar Nahoum (París, 8 de juliol de 1921), és un filòsof francès, un dels principals precursors del pensament complex.
Nou!!: Teoria de la informació і Edgar Morin · Veure més »
Elwyn Berlekamp
fou un matemàtic estatunidenc, professor emèrit de matemàtica i EECS a la University of California, Berkeley.
Nou!!: Teoria de la informació і Elwyn Berlekamp · Veure més »
Enginyeria Informàtica
placa electrònica Lenginyeria informàtica és la branca de lenginyeria que consisteix en l'aplicació dels fonaments de les ciències computacionals, l'electrònica i l'enginyeria del programari per al desenvolupament de solucions integrals en la computació i en les comunicacions capaces de processar informació de manera automàtica.
Nou!!: Teoria de la informació і Enginyeria Informàtica · Veure més »
Entorn (sistemes)
En ciència (especialment en termodinàmica) i enginyeria, un sistema és la part de l'univers que s'està estudiant, mentre que l'entorn és la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema.
Nou!!: Teoria de la informació і Entorn (sistemes) · Veure més »
Entrada (informàtica)
Entrada és un terme de la informàtica i de l'enginyeria de processos i organització, utilitzat per expressar una aportació o un canvi provinent de l'exterior en un sistema o procès, que queda així modificat de manera activa.
Nou!!: Teoria de la informació і Entrada (informàtica) · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Teoria de la informació і Entropia · Veure més »
Entropia creuada
En teoria de la informació, l'entropia creuada entre dues distribucions de probabilitat mesura la mitjana de bits necessaris per identificar un esdeveniment d'un conjunt de possibilitats, si un esquema de codificació està basat en una distribució de probabilitat donada q, més que en la veritable distribució p. L'entropia creuada per a dues distribucions p i q sobre el mateix espai de probabilitat es defineix com: on H(p) és l'entropia de p, i D_(p || q) és la divergència de Kullback-Leibler entri q i p (també coneguda com a entropia relativa).
Nou!!: Teoria de la informació і Entropia creuada · Veure més »
Entropia de Shannon
Dos bits d'entropia: en el cas de llançar a l'aire dues monedes justes, l'entropia d'informació en bits és el logaritme en base 2 del nombre de possibles resultats; amb dues monedes hi ha quatre possibles resultats, i dos bits d'entropia. En general, l'entropia d'informació és la quantitat mitjana d'informació que es transmet en un esdeveniment, considerant-ne tots els possibles resultats. Lentropia de Shannon, (formulada per Claude Shannon) (archived from) (archived from) és una funció matemàtica que intuïtivament es correspon amb la quantitat d'informació continguda o lliurada per una font d'informació.
Nou!!: Teoria de la informació і Entropia de Shannon · Veure més »
Entropia de von Neumann
Per a un sistema quàntic bipartit, el diagrama de l'entropia de Von Neumann Vs del valor propi per a l'operador de densitat. En física, l'entropia de von Neumann, que porta el nom de John von Neumann, és una extensió del concepte d'entropia de Gibbs de la mecànica estadística clàssica a la mecànica estadística quàntica.
Nou!!: Teoria de la informació і Entropia de von Neumann · Veure més »
Entropia diferencial
Distribució beta d'entropia diferencial per alfa i beta de l'1 al 5. Distribució beta d'entropia diferencial per alfa i beta de 0,1 a 5. L'entropia diferencial (també anomenada entropia contínua) és un concepte en teoria de la informació que va començar com un intent de Claude Shannon d'estendre la idea d'entropia (Shannon), una mesura de la mitjana (sorpresa) d'una variable aleatòria, a distribucions de probabilitat contínues.
Nou!!: Teoria de la informació і Entropia diferencial · Veure més »
Equació de Fokker-Planck
funció delta de Dirac centrada lluny de la velocitat zero. Amb el temps la distribució s'eixampla a causa d'impulsos aleatoris. En mecànica estadística i teoria de la informació, l'equació de Fokker-Planck és una equació diferencial parcial que descriu l'evolució temporal de la funció de densitat de probabilitat de la velocitat d'una partícula sota la influència de les forces d'arrossegament i les forces aleatòries, com en el moviment brownià.
Nou!!: Teoria de la informació і Equació de Fokker-Planck · Veure més »
Equació logarítmica de Schrödinger
En física teòrica, l'equació logarítmica de Schrödinger (de vegades abreujada com a LNSE o LogSE) és una de les modificacions no lineals de l'equació de Schrödinger.
Nou!!: Teoria de la informació і Equació logarítmica de Schrödinger · Veure més »
Era de la informació
L'Era de la informació, també coneguda com a Era Digital, és el nom que se li ha donat al període que, aproximadament, succeeix a l'era industrial i precedeix a l'economia del coneixement.
Nou!!: Teoria de la informació і Era de la informació · Veure més »
Estadística
lang.
Nou!!: Teoria de la informació і Estadística · Veure més »
Estudis dels mitjans de comunicació de massa
pàgines.
Nou!!: Teoria de la informació і Estudis dels mitjans de comunicació de massa · Veure més »
Física digital
En física i cosmologia, la física digital (també denominada ontologia digital o filosofia digital) és una col·lecció de perspectives teòriques basades en la premissa que l'univers és fonamentalment descriptible per informació.
Nou!!: Teoria de la informació і Física digital · Veure més »
Funció sinc
En matemàtica, la funció sinc o sinus cardinal, denotada per \mathrm(x) \,, té dues definicions, la normalitzada i la desnormalitzada que es defineixen de la següent manera.
Nou!!: Teoria de la informació і Funció sinc · Veure més »
Generador de números pseudoaleatoris criptogràficament segur
Un generador de números pseudoaleatoris criptogràficament segur (CSPRNG) o un generador de números pseudoaleatoris criptogràfics (CPRNG) és un generador de números pseudoaleatoris (PRNG) amb propietats que el fan adequat per al seu ús en criptografia.
Nou!!: Teoria de la informació і Generador de números pseudoaleatoris criptogràficament segur · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Teoria de la informació і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Grup abelià finit
Leopold Kronecker (1823-1891) En matemàtiques i més precisament en àlgebra, els grups abelians finits corresponen a una subcategoria de la categoria dels grups.
Nou!!: Teoria de la informació і Grup abelià finit · Veure més »
Harry Nyquist
Harry Nyquist (pron., no) (Nilsby, Värmland, 7 de febrer de 1889 - Harlingen, Texas, 4 d'abril de 1976) fou un enginyer nord-americà d'origen suec que va contribuir de forma important al desenvolupament de la teoria de la informació.
Nou!!: Teoria de la informació і Harry Nyquist · Veure més »
Història de la criptografia
Dispositiu de xifrat d'Enric II, s XVI. La història de la criptografia es remunta a milers d'anys.
Nou!!: Teoria de la informació і Història de la criptografia · Veure més »
Informació
Símbol internacional de la informació El concepte dinformació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.
Nou!!: Teoria de la informació і Informació · Veure més »
Informàtic teòric
Estàtua d'Alan Turing, un dels informàtics teòrics mes reconeguts en la historia de les Ciències de la computació. Un informàtic teòric és una persona amb coneixements adquirits en ciències de la computació, i que s'ha especialitzat en l'estudi dels fonaments teòrics de la informació i la computació, per a la seva posterior aplicació en el desenvolupament de sistemes d'informació.
Nou!!: Teoria de la informació і Informàtic teòric · Veure més »
Informàtica teòrica
La Informàtica teòrica és una divisió o subconjunt de la Informàtica i les Matemàtiques que se centra en els aspectes més abstractes o formals de la informàtica.
Nou!!: Teoria de la informació і Informàtica teòrica · Veure més »
Institut Tata de Recerca Fonamental
L'Institut Tata de Recerca Fonamental, també conegut per les sigles TIFR (en anglès: Tata Institute of Fundamental Research, en hindi: टाटा मूलभूत अनुसंधान संस्थान), és una institució pública de recerca ubicada a Bombai (Índia), que es dedica a la investigació bàsica en matemàtiques i ciències.
Nou!!: Teoria de la informació і Institut Tata de Recerca Fonamental · Veure més »
Ivan Sutherland
Ivan Edward Sutherland (nascut el 16 de maig de 1938) és un informàtic estatunidenc i pioner d'Internet.
Nou!!: Teoria de la informació і Ivan Sutherland · Veure més »
Jacob Bekenstein
Jacob David Bekenstein (Ciutat de Mèxic, 1 de maig de 1947 - Hèlsinki, 16 d'agost de 2015) fou un físic teòric i astrofísic mexicà-israelià, que va fer contribucions fonamentals en la termodinàmica dels forats negres, i investigador de diversos aspectes de la relació entre la gravetat i la teoria de la informació.
Nou!!: Teoria de la informació і Jacob Bekenstein · Veure més »
Jacob Wolfowitz
va ser un matemàtic i estadístic estatunidenc.
Nou!!: Teoria de la informació і Jacob Wolfowitz · Veure més »
John T. Lewis
va ser un matemàtic i físic teòric gal·lès.
Nou!!: Teoria de la informació і John T. Lewis · Veure més »
Josep Maria Mestres Quadreny
Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, Bages, 4 de març de 1929 - Barcelona, 18 de gener de 2021) fou un compositor català.
Nou!!: Teoria de la informació і Josep Maria Mestres Quadreny · Veure més »
Josiah Willard Gibbs
Josiah Willard Gibbs (1839-1903) fou un físic, químic i matemàtic nord-americà, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.
Nou!!: Teoria de la informació і Josiah Willard Gibbs · Veure més »
Kenneth Arrow
Kenneth Joseph Arrow (Nova York, EUA 1921 - Palo Alto, 21 de febrer de 2017) fou un economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1972.
Nou!!: Teoria de la informació і Kenneth Arrow · Veure més »
Laboratoris Bell
Els Laboratoris Bell (en anglès: Bell Labs) són diferents centres d'investigació científica i tecnològica ubicats en més de deu països i que pertanyen a l'empresa estatunidenca Lucent Technologies.
Nou!!: Teoria de la informació і Laboratoris Bell · Veure més »
Llista de disciplines científiques
Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.
Nou!!: Teoria de la informació і Llista de disciplines científiques · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Teoria de la informació і Logaritme · Veure més »
Logaritme binari
Gràfica del log₂ ''n'' En matemàtiques, el logaritme binari (log₂ n) és el logaritme en base 2.
Nou!!: Teoria de la informació і Logaritme binari · Veure més »
Martin Davis
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Teoria de la informació і Martin Davis · Veure més »
Matemàtica discreta
Grafs com aquest són estudiats per la matemàtica discreta. Matemàtica discreta és la part de la matemàtica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de contínues, s'entén que allò que no és continu (conjunts finits o numerables) és discret.
Nou!!: Teoria de la informació і Matemàtica discreta · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teoria de la informació і Matemàtiques · Veure més »
Max Tegmark
Max Tegmark (5 de maig del 1967) és un cosmòleg suec-estatunidenc.
Nou!!: Teoria de la informació і Max Tegmark · Veure més »
Màquina inútil
Una "màquina inútil" (o "caixa inútil") moderna a punt d'apagar-se Una màquina inútil, o també anomenada caixa inútil, és un dispositiu que rep aquest nom ja que la seva única funció és apagar-se a si mateixa.
Nou!!: Teoria de la informació і Màquina inútil · Veure més »
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Nou!!: Teoria de la informació і Mecànica estadística · Veure més »
MML
* Manuel Mujica Láinez, escriptor i periodista argentí.
Nou!!: Teoria de la informació і MML · Veure més »
Model SPEAKING
El model SPEAKING, també anomenat graella SPEAKING o PARLANTT, és el mètode proposat pel sociòleg nord-americà Dell Hymes per a analitzar els components dels fets de parla (Speech Events).
Nou!!: Teoria de la informació і Model SPEAKING · Veure més »
N-grama
Donada una seqüència, anomenem n-grama a una subseqüència de n elements.
Nou!!: Teoria de la informació і N-grama · Veure més »
Neguentropia
Dins la teoria de la informació la neguentropia és el procés invers de l'entropia i consisteix en el pas d'un estat de desordre aleatori a un altre estat d'ordre previsible.
Nou!!: Teoria de la informació і Neguentropia · Veure més »
Network Coding
El Network coding (codificació en xarxa) és un camp de la teoria de la informació i la teoria de la codificació, també és un mètode per l'obtenció del màxim flux d'informació en una xarxa.
Nou!!: Teoria de la informació і Network Coding · Veure més »
Nombre de Shannon
El nombre de Shannon, 10120, és una estimació de la complexitat de l'arbre de joc dels escacs.
Nou!!: Teoria de la informació і Nombre de Shannon · Veure més »
Ordinador òptic
Un ordinador òptic és un ordinador que fa servir la llum en comptes de l'electricitat (és a dir fotons en lloc d'electrons) per manipular, emmagatzemar i transmetre dades.
Nou!!: Teoria de la informació і Ordinador òptic · Veure més »
Paradoxa de Freedman
En estadística, la paradoxa de Freedman,(en honor de David Freedman), descriu un problema en la selecció d'un model mitjançant el qual les variables de predicció que no tenen cap poder explicatiu poden aparèixer artificialment importants.
Nou!!: Teoria de la informació і Paradoxa de Freedman · Veure més »
Pedagogia cibernètica
La pedagogia cibernètica és un mètode pel qual es transmet i s'adquireix el coneixement a partir de comportaments cognoscitius, ordenant l'aprenentatge mitjançant algoritmes, finalment sent l'alumnat l'encarregat de controlar aquest procés.
Nou!!: Teoria de la informació і Pedagogia cibernètica · Veure més »
Pes de Hamming
Pes Hamming per a nombres binaris El pes Hamming d'una cadena és el nombre de símbols que són diferents del símbol zero de l'alfabet utilitzat.
Nou!!: Teoria de la informació і Pes de Hamming · Veure més »
Predicció de l'estructura de les proteïnes
La predicció de l'estructura de les proteïnes és la predicció o càlcul de l'estructura tridimensional d'una proteïna a partir de la seva seqüència d'aminoàcids, és a dir, la predicció de les seves estructures secundària i terciària a partir de la seva estructura primària.
Nou!!: Teoria de la informació і Predicció de l'estructura de les proteïnes · Veure més »
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Nou!!: Teoria de la informació і Probabilitat · Veure més »
Problema de molts cossos
El problema de molts cossos (en anglès many-body problem) és un nom general per a una àmplia categoria de problemes físics relacionats amb les propietats de sistemes microscòpics formats per moltes partícules que interactuen.
Nou!!: Teoria de la informació і Problema de molts cossos · Veure més »
Processament de senyals
ones electromagnètiques, rebudes i convertides per un altre transductor a la forma final. El processament de senyals (també anomenat tractament de senyals) és un subcamp d’enginyeria elèctrica que se centra a analitzar, modificar i sintetitzar senyals com ara so, imatges i mesures científiques.
Nou!!: Teoria de la informació і Processament de senyals · Veure més »
Propagació de creences
Representació parcial d'un factor graph. Resulta útil imaginar-se que dins dels nodos factors (cuadrados) radica una funció f a (x a) \displaystyle f_a(x_a) que expressa la interacció entre les variables que resideixen al seu veïnat. La propagació de creences, també coneguda com a transmissió de missatges suma-producte, és un algorisme de pas de missatges per realitzar inferències sobre models gràfics, com ara xarxes bayesianes i camps aleatoris de Markov.
Nou!!: Teoria de la informació і Propagació de creences · Veure més »
Quantificació vectorial
Pla amb sis zones representades pels seus sis vectors centroides. La quantificació vectorial és una tècnica de codificació de font emprada per a representar d'una manera compacta un conjunt de valors i té les seves bases en la Teoria de la Informació.
Nou!!: Teoria de la informació і Quantificació vectorial · Veure més »
Reduccionisme
ànec digeridor El reduccionisme és la concepció filosòfica segons la qual hi ha fenòmens que es poden descriure en termes de fenòmens més simples i fonamentals.
Nou!!: Teoria de la informació і Reduccionisme · Veure més »
Redundància informàtica
La redundància informàtica és una repetició tendent a fer intel·ligible o més fàcilment intel·ligible un missatge, des del punt de vista de la teoria de la Informació.
Nou!!: Teoria de la informació і Redundància informàtica · Veure més »
Reed-Solomon
Reed-Solomon és un algorisme de correcció d'errors.
Nou!!: Teoria de la informació і Reed-Solomon · Veure més »
Síntesi evolutiva ampliada
La síntesi evolutiva ampliada consisteix en un conjunt de conceptes teòrics que s'afegeixen a la prèvia síntesi moderna de la biologia evolutiva que va tenir lloc entre 1918 i 1942.
Nou!!: Teoria de la informació і Síntesi evolutiva ampliada · Veure més »
Segon teorema de Shannon
En teoria de la informació, el segon teorema de Shannon anomenat també de "teorema de codificació de canal", o simplement teorema de Shannon, és un teorema matemàtic enunciat per Claude Shannon, que mostra que és possible transmetre dades discretes (informació digital) gairebé sense errors sobre un mateix canal sorollós, a un règim màxim computable.
Nou!!: Teoria de la informació і Segon teorema de Shannon · Veure més »
Sistema físic
Un sistema físic és un agregat d'objectes o entitats materials entre les parts de les quals existeix una vinculació o interacció de tipus causal (encara que no necessàriament determinista o causal en el sentit de la Teoria de la relativitat).
Nou!!: Teoria de la informació і Sistema físic · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Teoria de la informació і Sistema formal · Veure més »
Soroll
Nen protegint-se del soroll En sentit ampli el soroll o fressa són dades sense significat, és a dir, que no s'estan utilitzant per a transmetre un senyal, sinó que són simplement un resultat no desitjat d'altres activitats que se sumen amb els senyals que volem rebre, fet que fa que les dades quedin modificades.
Nou!!: Teoria de la informació і Soroll · Veure més »
Soroll gaussià blanc additiu
Histograma de soroll blanc gaussià. El soroll gaussià blanc additiu (AWGN) és un model bàsic de soroll utilitzat en teoria de la informació per imitar l'efecte de molts processos aleatoris que es produeixen a la natura.
Nou!!: Teoria de la informació і Soroll gaussià blanc additiu · Veure més »
Taxa de símbols
Velocitat de bits en comparació amb la velocitat de transmissió. En un senyal modulat digitalment o un codi de línia, la velocitat de símbol, la velocitat de modulació o la velocitat en baudis és el nombre de canvis de símbol, canvis de forma d'ona o esdeveniments de senyalització a través del mitjà de transmissió per unitat de temps.
Nou!!: Teoria de la informació і Taxa de símbols · Veure més »
Teorema de mostratge de Nyquist-Shannon
Funció d'interpolació ''g(t)'' per a ''Fs''.
Nou!!: Teoria de la informació і Teorema de mostratge de Nyquist-Shannon · Veure més »
Teoria Algorísmica de la Informació
La teoria algorísmica de la informació és una branca de la informàtica teòrica que s'ocupa de la relació entre la computació i la informació d'objectes generats computacionalment (a diferència dels generats estocàsticament), com ara cadenes de caràcters o qualsevol altra estructura de dades.
Nou!!: Teoria de la informació і Teoria Algorísmica de la Informació · Veure més »
Teoria de codis
La teoria de codis s'ocupa de trobar mètodes, anomenats codis.
Nou!!: Teoria de la informació і Teoria de codis · Veure més »
Teoria de sistemes
La teoria general de sistemes, teoria de sistemes, teoria sistèmica, enfocament sistèmic o pensament sistèmic és un esforç d'estudi interdisciplinari que tracta de trobar les propietats comunes a entitats o els sistemes, que es presenten en tots els nivells de la realitat, però que són objectiu tradicionalment de disciplines acadèmiques diferents.
Nou!!: Teoria de la informació і Teoria de sistemes · Veure més »
Teoria Hipodèrmica de la Comunicació
La Teoria Hipodèrmica de la Comunicació (també coneguda com el model de corretja de transmissió o teoria de la bala màgica), és més una metàfora popular que una teoria o model per explicar els efectes de la comunicació de masses sobre l'opinió pública.
Nou!!: Teoria de la informació і Teoria Hipodèrmica de la Comunicació · Veure més »
Transformada de Walsh
En matemàtiques, i més precisament en anàlisi harmònica la transformada de Walsh és l'equivalent de la Transformada discreta de Fourier quan es treballa sobre un cos finit d'aritmètica modular en comptes de sobre nombres complexos.
Nou!!: Teoria de la informació і Transformada de Walsh · Veure més »
Turbocodi
Els turbocodis són una nova classe de codis de correcció d'errors FEC, que es van introduir, juntament amb un algorisme de descodificació.
Nou!!: Teoria de la informació і Turbocodi · Veure més »
Variable aleatòria complexa
En la teoria de la probabilitat i l'estadística, les variables aleatòries complexes són una generalització de variables aleatòries de valor real a nombres complexos, és a dir, els possibles valors que pot prendre una variable aleatòria complexa són nombres complexos.
Nou!!: Teoria de la informació і Variable aleatòria complexa · Veure més »
Volum d'una n-esfera
En geometria, una bola és una regió en l'espai que comprèn tots els punts dins d'una distància fixa des d'un punt donat; és a dir, és la regió tancada per una esfera o una n-esfera.
Nou!!: Teoria de la informació і Volum d'una n-esfera · Veure més »
Xarxa neuronal
xarxa neuronal artificial avançada Una xarxa neuronal és una xarxa o circuit de neurones, o en un sentit modern, una xarxa neuronal artificial, composta de neurones o nodes artificials.
Nou!!: Teoria de la informació і Xarxa neuronal · Veure més »
Xifratge
Exemple de xifratge utilitzant el xifrat de Vernam. En criptografia el xifratge, de vegades anomenat encriptatge, és el procediment gràcies al qual s'escriu un missatge emprant un codi secret o xifra de forma que la comprensió del missatge sigui impossible o, si més no difícil, a tota persona que no tingui la clau secreta per desxifrar-lo.
Nou!!: Teoria de la informació і Xifratge · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de la informació і 1916 · Veure més »
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Teoria de la informació і 30 d'abril · Veure més »
