Taula de continguts
27 les relacions: Aigua sobreescalfada, Òxid de coure, bari i terra rara, Biogàs, Calor de vaporització, Cato Maximilian Guldberg, Crítica (desambiguació), Descafeïnament, Dmitri Mendeléiev, Equació de van der Waals, Fluid supercrític, Gas, Gas real, Gegant gasós, Heli líquid, Isosterisme, Plasma de quarks i gluons, Propietats de l'aigua, Propietats reduïdes, Química inorgànica, SMES, Superconductivitat, Temperatura (desambiguació), Thomas Andrews (científic), Triclorofluorometà, Vapor, Volcà submarí, 1-cloro-1,1-difluoroetà.
Aigua sobreescalfada
L'olla a pressió produeix aigua sobreescalfada, la qual cou el menjar més de pressa que l'aigua bullint. L'Aigua sobreescalfada, en anglès:Superheated water, és aigua líquida sota pressió a temperatures entre l'usual punt d'ebullició, 100 °C, i la temperatura crítica, 374 °C.
Veure Temperatura crítica і Aigua sobreescalfada
Òxid de coure, bari i terra rara
Lòxid de coure, bari i terra rara (també conegut amb les seves sigles en anglès Rare-earth barium copper oxide, ReBCO) és una família de compostos químics coneguts per exhibir superconductivitat d'alta temperatura.
Veure Temperatura crítica і Òxid de coure, bari i terra rara
Biogàs
Planta de generació de biogàs. Esquema explicatiu d'una planta de generació de biogàs. El biogàs és un gas combustible format fonamentalment per metà i obtingut per digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics, com ara purins, fems, fangs de depuradores d'aigua, residus d'escorxadors, residus sòlids urbans (RSU) orgànics prèviament separat de la resta, etc.
Veure Temperatura crítica і Biogàs
Calor de vaporització
EUA. La calor de vaporització o entalpia de vaporització, simbolitzada \Delta _H o \Delta _^H, és la quantitat d'energia necessària perquè una determinada quantitat d'una substància pura passi de l'estat líquid a l'estat gasós a temperatura i pressions constants.
Veure Temperatura crítica і Calor de vaporització
Cato Maximilian Guldberg
Cato Maximilian Guldberg (Oslo, 11 d'agost de 1836 – Oslo, 14 de gener de 1902) fou un matemàtic i químic noruec.
Veure Temperatura crítica і Cato Maximilian Guldberg
Crítica (desambiguació)
* Crítica, judici de valors respecte sobre les qualitats d'una construcció cultural.
Veure Temperatura crítica і Crítica (desambiguació)
Descafeïnament
Molècula de cafeïna 1,3,7 -trimetilxantina. El descafeïnament és l'acció d'extreure la cafeïna de les llavors del cafè, del cacau, fulles del te i altres materials que continguin cafeïna.
Veure Temperatura crítica і Descafeïnament
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Veure Temperatura crítica і Dmitri Mendeléiev
Equació de van der Waals
Factor de compressibilitat Z respecte de la pressió, P, que mesura la desviació dels gasos reals respecte del comportament ideal. L'equació de van der Waals és una funció d'estat introduïda pel físic holandès Johannes Diderik van der Waals en la seva tesi doctoral l'any 1873, i fou la primera que intentà d'explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat representada pel model de gas ideal.
Veure Temperatura crítica і Equació de van der Waals
Fluid supercrític
Un fluid supercrític (FSC) és qualsevol substància a temperatura i pressió per sobre del seu punt crític químic, en què les fases líquid i gas no es diferencien, per tant es coneix com un "híbrid entre un líquid i un gas" Un fluid supercrític pot difondre's com un gas (efusió) a través de sòlids i dissoldre substàncies com un líquid (dissolvent).
Veure Temperatura crítica і Fluid supercrític
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Temperatura crítica і Gas
Gas real
Els gasos reals –en contraposició als gasos ideals– tenen propietats que no es poden explicar enterament a partir de la llei dels gasos ideals.
Veure Temperatura crítica і Gas real
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Veure Temperatura crítica і Gegant gasós
Heli líquid
Heli líquid sobre un recipient. LHeli apareix en forma de gas només a una temperatura extremadament baixa.
Veure Temperatura crítica і Heli líquid
Isosterisme
Fitxer:Methane-2D-stereo.svg Fitxer:Ammonium.svg L'isosterisme és una propietat d'espècies químiques que presenten propietats físiques i químiques semblants, i per això hom suposa que tenen igualment disposats els electrons més externs.
Veure Temperatura crítica і Isosterisme
Plasma de quarks i gluons
El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.
Veure Temperatura crítica і Plasma de quarks i gluons
Propietats de l'aigua
L'aigua és el compost més abundant sobre la superfície terrestres i cobreix un 70% del planeta.
Veure Temperatura crítica і Propietats de l'aigua
Propietats reduïdes
En termodinàmica, les propietats reduïdes d'un fluid són un conjunt de variables d'estat normalitzades per les propietats d'estat del fluid al seu punt crític.
Veure Temperatura crítica і Propietats reduïdes
Química inorgànica
químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).
Veure Temperatura crítica і Química inorgànica
SMES
Lemmagatzematge d'energia magnètica per superconducció (en anglès Superconducting Magnetic Energy Storage o SMES) és un sistema d'emmagatzematge d'energia que permet emmagatzemar-la en forma de camp magnètic creat per la circulació d'un corrent continu en un anell superconductor que està refrigerat a una temperatura per sota de la temperatura crítica de superconductivitat.
Veure Temperatura crítica і SMES
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Veure Temperatura crítica і Superconductivitat
Temperatura (desambiguació)
* Física.
Veure Temperatura crítica і Temperatura (desambiguació)
Thomas Andrews (científic)
Thomas Andrews, FRS FRSE (Belfast, Irlanda, 19 de desembre del 1813 – Belfast, 26 de novembre del 1885), va ser un químic i físic nord-irlandès que va realitzar un important treball sobre les transicions de fase entre els gasos i líquids.
Veure Temperatura crítica і Thomas Andrews (científic)
Triclorofluorometà
El triclorofluorometà (CCl₃F), més conegut com a CFC-11, és un líquid inodor i incolor, té una densitat d'1,494 g/cm³ i un punt d'ebullició pròxim a temperatura ambient.
Veure Temperatura crítica і Triclorofluorometà
Vapor
punt crític es veu en l'altre extrem de la corba blava de vaporització. S'anomena vapor a una substància en la fase de gas que es troba a una temperatura més baixa que el punt crític.
Veure Temperatura crítica і Vapor
Volcà submarí
Volcà submarí a l'estret Bransfield de l'Antàrtida Cresta oceànica Un volcà submarí és una fissura submarina de la superfície terrestre per on el magma pot sortir per erupció.
Veure Temperatura crítica і Volcà submarí
1-cloro-1,1-difluoroetà
L'1-cloro-1,1-difluoroetà (HCFC-142b) és un haloalcà amb la fórmula química CH3CClF2.
Veure Temperatura crítica і 1-cloro-1,1-difluoroetà
També conegut com Pressió crítica.