Accés més ràpid que el navegador!
216 les relacions: Abròcomes (sàtrapa), Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam, Adana, Aeci l'impiu, Agatàngel de Roma, Aixot III Olormadz, Al-Awàssim, Al-Mamun (abbàssida), Al-Muàyyad Xaykh, Al-Muktafí (abbàssida), Al-Thughur, Aleix I Comnè, Alexandre Peloplató, Amòrion, An-Nàssir Hàssan, Anazarb, Ankara, Anquiale, Antínous, Antioquia (desambiguació), Apol·loni de Tars, Apol·loni de Tíana, Aristarc de Tars, Arsaci de Tars, Art de l'antiga Grècia, Art hel·lenístic, Artsruní, Assassinat d'Özgecan Aslan, Assentaments antics a Turquia, Ateneu (metge), Atenodor Cananita, Atenodor Cordilió, Atenodor de Tars, Atis (déu), Ayas, Èlia Verina, Çörek, Àhmad ibn Tulun, Balduí I de Jerusalem, Barquq, Batalla d'Iconi, Batalla d'Issos (333 aC), Batalla de Darbesac, Bernabé apòstol, Bió (poeta tràgic), Biblioteca d'Alexandria, Boet (poeta), Bohemond III d'Antioquia, Bonifaci i Aglaida de Roma, Caesar III, ..., Califat Omeia, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Cidne, Cidnos, Cilícia, Cilícia a la part de mar, Cilícia francesa, Ciril de Jerusalem, Ciutats de l'antic Orient Mitjà, Cleòpatra, Climent d'Ancira, Constanci II, Constantí I el Gran, Constantí V, príncep d'Armènia, Crates de Mal·los, Croada del 1101, Cronologia de l'antiga Roma, Damià de Tars, Darios III de Pèrsia, Dawud Paixà Kodja, Del·li, Demetri de Tars (satirògraf), Diodor d'Antioquia, Diodor de Tars, Diomedes de Tars, Dionisíades de Tars, Dioscòrides Pedaci, Districtes de Turquia, Efraïm d'Antioquia, Esclaves de Cartago, Església de San Quirce (Segòvia), Església de Sant Pau (Tars), Estat de Síria, Esteve d'Armènia, Eudes I de Borgonya, Figuretes de terracota gregues, Filaret Bracami, Filó de Tars (metge), Flàvia Maximiana Fausta, Florià, Focas (família), Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frontal d'altar de Durro, Gagik II d'Ani, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Güneri Bey, Gem, Glaucó de Tars, Gregori IV Tekha, Grigor VI Apirat, Guerres arabo-romanes, Hacob II de Tarsus, Hagnó de Tars, Hel·ladi, Hel·ladi de Tars, Heracli, Heròdot de Tars, Hermògenes de Tars (historiador), Hermògenes de Tars (retòric), Hersekli Ahmed Paixà, Hethum I, Història de Turquia, Ignacio López Tarso, Il·los, Imperi Romà d'Orient, Innocenci XIII, Isaac Comnè de Xipre, Isabel d'Armènia Menor, Jàson de Tars, Joan Cameniates, Joan I d'Antioquia, Joan II Comnè, Jovià, Julià l'Apòstata, Kara Yazidji, Khilakku, Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, Kilij Arslan I, Kilij Arslan II, Kozan, Lacantis, Lampron, Lísies de Tars, Lúlon, Lecani Arios, Licini I, Lleó de Trípoli, Lleó de Venècia, Lleó I d'Armènia, Lleó II d'Armènia, Lleó III d'Armènia, Lleonci (usurpador), Llista d'antigues ciutats gregues, Llista de ciutats de Turquia, Luci de Tars, Luci Mescini Rufus, Magne de Tars, Malatya, Mal·los, Maraix, Marc Claudi Tàcit, Marcià (usurpador), Maximí Daia, Menó de Tessàlia, Mersin, Mides III, Mleh, Mopsuèstia, Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Nectari de Constantinoble, Nicèfor I el Logoteta, Nicèfor II Focas, Nou Testament, Nur-ad-Din Mahmud, Orde de Sant Blai, Pap d'Armènia, Pasió de Mègara, Pau de Samòsata, Pau de Tars, Període hel·lenístic d'Egipte, Pobles de la mar, Porta del Ferro, Pozantı, Primera República Siriana, Primers centres de la cristiandat, Procopi (emperador), Província de Mersin, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Quirze i Julita de Tars, Ramazanoğulları, Ramon Rupen d'Antioquia, Ramsès III, Regió de Síria, Regnat de Cleòpatra, Regne Armeni de Cilícia, Regne de Que, Rupen III, Salar (rang), Sapor II, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Selèucia d'Isàuria, Sennàquerib, Setanta deixebles, Siennesis III, Silifke, Sinadè, Subiluliuma II, Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey, Tancred de Galilea, Tars, Tarsici, Tartous, Teòfil (emperador), Teodor de Mopsuèstia, Toros II, Trajà (general), Triteisme, Tulúnida, Viatges missioners de Pau, Xènies de Parràsia, Zehra Doğan, Zenó, Zenó de Tars, 314. Ampliar l'índex (166 més) »
Abròcomes (sàtrapa)
Abròcomes (Abrocomas, Abrokómas) fou un sàtrapa persa del temps del rei Artaxerxes II de Pèrsia Memnon, que fou enviat amb un exèrcit de 300.000 homes per conquerir Egipte, però va haver de retornar per lluitar contra Cir el Jove que s'havia revoltat.
Nou!!: Tars (Turquia) і Abròcomes (sàtrapa) · Veure més »
Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam
Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam al-Baghdadí o al-Khurassaní o al-Ansarí (en àrab Abū ʿUbayd al-Qāsim b. Sallām al-Baḡdādī o al-Ḫurāsāni o al-Anṣārī) (770-838) fou un gramàtic àrab nascut a Herat, fill d'un mawla (convers) romà d'Orient.
Nou!!: Tars (Turquia) і Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam · Veure més »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Tars (Turquia) і Adana · Veure més »
Aeci l'impiu
Aeci l'impiu (en llatí Aetius,en grec antic Ἀέτιος) anomenat també Ateu perquè negava el Déu de la Revelació, (segons diuen Atanasi d'Alexandria, Sòcrates Escolàstic i Hèrmies Sozomen).
Nou!!: Tars (Turquia) і Aeci l'impiu · Veure més »
Agatàngel de Roma
Agatàngel va ser un jove, probablement de Capadòcia, que va ésser diaca del bisbe Climent d'Ancira, que el va batejar i el va fer el seu deixeble.
Nou!!: Tars (Turquia) і Agatàngel de Roma · Veure més »
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Nou!!: Tars (Turquia) і Aixot III Olormadz · Veure més »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Tars (Turquia) і Al-Awàssim · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Tars (Turquia) і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Muàyyad Xaykh
Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Muàyyad Xaykh (vers 1369-1421), fou un soldà mameluc burjita o circassià que va regnar a Egipte de 1412 a 1421.
Nou!!: Tars (Turquia) і Al-Muàyyad Xaykh · Veure més »
Al-Muktafí (abbàssida)
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muktafí (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).
Nou!!: Tars (Turquia) і Al-Muktafí (abbàssida) · Veure més »
Al-Thughur
Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.
Nou!!: Tars (Turquia) і Al-Thughur · Veure més »
Aleix I Comnè
Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.
Nou!!: Tars (Turquia) і Aleix I Comnè · Veure més »
Alexandre Peloplató
Alexandre Peloplató (en Alexander Peloplaton) va ser un rètor de l'antiga Grècia del temps dels Antonins.
Nou!!: Tars (Turquia) і Alexandre Peloplató · Veure més »
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Nou!!: Tars (Turquia) і Amòrion · Veure més »
An-Nàssir Hàssan
Al-Màlik an-Nàssir Badr-ad-Din Abu-l-Maali (al-)Hàssan ibn an-Nàssir Muhàmmad, més conegut simplement com a an-Nàssir Hàssan, soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1347-1351 i 1354-1361).
Nou!!: Tars (Turquia) і An-Nàssir Hàssan · Veure més »
Anazarb
La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Nou!!: Tars (Turquia) і Anazarb · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Tars (Turquia) і Ankara · Veure més »
Anquiale
Anquiale -en assiri Ingirra, en grec Ankiale- fou una població de Cilícia propera a Tars, que al final del fou una colònia grega de Lindos (a Rodes).
Nou!!: Tars (Turquia) і Anquiale · Veure més »
Antínous
Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.
Nou!!: Tars (Turquia) і Antínous · Veure més »
Antioquia (desambiguació)
* Turquia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Antioquia (desambiguació) · Veure més »
Apol·loni de Tars
Apol·loni de Tars (o Tarsensis) (en llatí Apollonius Tarsensis, en grec Άπολλώνιος ὁ Ταρσεύς) va ser un metge grec nascut a Tars, a Cilícia, probablement al o II.
Nou!!: Tars (Turquia) і Apol·loni de Tars · Veure més »
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Nou!!: Tars (Turquia) і Apol·loni de Tíana · Veure més »
Aristarc de Tars
Aristarc de Tars (en llatí Aristarchus, en grec "Arístarkhos") fou un metge grec, les receptes del qual són esmentades per Galè i Aeci (Aetius).
Nou!!: Tars (Turquia) і Aristarc de Tars · Veure més »
Arsaci de Tars
Arsaci (en Arsacius, en Ἀρσάκιος), nascut abans de l'any 324 i mort el 405, va ser patriarca de Constantinoble després del segon exili de Joan Crisòstom.
Nou!!: Tars (Turquia) і Arsaci de Tars · Veure més »
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Nou!!: Tars (Turquia) і Art de l'antiga Grècia · Veure més »
Art hel·lenístic
Museu Pio-Clementino Vaticà Lart hel·lenístic és l'art del període clàssic que es dua terme entre la mort d'Alexandre Magne i l'emergència de l'antiga Roma que significa la batalla d'Àccium en 31 aC.
Nou!!: Tars (Turquia) і Art hel·lenístic · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Tars (Turquia) і Artsruní · Veure més »
Assassinat d'Özgecan Aslan
Özgecan Aslan (22 d'octubre de 1995 – 11 de febrer de 2015) va ser una estudiant universitària turca que va ser assassinada mentre resistia un intent de violació l'11 de febrer de 2015 en un minibús a Mersin, Turquia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Assassinat d'Özgecan Aslan · Veure més »
Assentaments antics a Turquia
Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Assentaments antics a Turquia · Veure més »
Ateneu (metge)
Ateneu (en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος) va ser un metge grec que va fundar la secta del pneumàtics.
Nou!!: Tars (Turquia) і Ateneu (metge) · Veure més »
Atenodor Cananita
Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Atenodor Cananita · Veure més »
Atenodor Cordilió
Atenodor Cordilió, en llatí Athenodorus Cordylio, en grec antic Αθηνόδωρος Κορδυλίων, fou un filòsof estoic, destacat durant la primera meitat del, nascut a Tars conegut també com a Atenodor de Tars.
Nou!!: Tars (Turquia) і Atenodor Cordilió · Veure més »
Atenodor de Tars
* Nom alternatiu de dos filòsofs nascuts a Tars, coneguts també com.
Nou!!: Tars (Turquia) і Atenodor de Tars · Veure més »
Atis (déu)
s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.
Nou!!: Tars (Turquia) і Atis (déu) · Veure més »
Ayas
Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.
Nou!!: Tars (Turquia) і Ayas · Veure més »
Èlia Verina
Èlia Verina, en llatí Aelia Verina, fou una emperadriu romana d'Orient esposa de Lleó I el Traci amb el que va tenir una filla de nom Èlia Ariadna, que es va casar amb l'emperador Zenó, i una altra filla Leòncia, casada més tard amb Marcià, l'usurpador.
Nou!!: Tars (Turquia) і Èlia Verina · Veure més »
Çörek
Un çörek comú (de ''mahlep'') Çörek (turc) són uns pans dolços a la cuina turca amb moltes varietats.
Nou!!: Tars (Turquia) і Çörek · Veure més »
Àhmad ibn Tulun
Àhmad ibn Tulun (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.
Nou!!: Tars (Turquia) і Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Balduí I de Jerusalem
Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).
Nou!!: Tars (Turquia) і Balduí I de Jerusalem · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: Tars (Turquia) і Barquq · Veure més »
Batalla d'Iconi
La batalla d'Iconi forma part de la primera etapa de la Tercera Croada i tingué lloc el 18 de maig del 1190 quan l'emperador romanogermànic Frederic Barba-roja anava de camí cap a Terra Santa, al seu pas per la capital dels seljúcides.
Nou!!: Tars (Turquia) і Batalla d'Iconi · Veure més »
Batalla d'Issos (333 aC)
La batalla d'Issos fou l'enfrontament armat entre l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran, contra l'Imperi Persa de Darios III de Pèrsia, l'any 333 aC.
Nou!!: Tars (Turquia) і Batalla d'Issos (333 aC) · Veure més »
Batalla de Darbesac
La batalla de Darbesac o batalla de Mari, fou una enfrontament armat entre els mamelucs d'Egipte i l'exèrcit del Regne Armeni de Cilícia, el 24 d'agost del 1266, que resultà desastrós per als armenis.
Nou!!: Tars (Turquia) і Batalla de Darbesac · Veure més »
Bernabé apòstol
Bernabé o Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Bernabé apòstol · Veure més »
Bió (poeta tràgic)
Bió (en llatí Bion, en grec antic) fou un poeta tràgic grec.
Nou!!: Tars (Turquia) і Bió (poeta tràgic) · Veure més »
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Nou!!: Tars (Turquia) і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »
Boet (poeta)
Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un poeta grec autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega escrit com un elogi a Pílades de Cilícia, el famós pantomim del temps d'August, nascut a Tars.
Nou!!: Tars (Turquia) і Boet (poeta) · Veure més »
Bohemond III d'Antioquia
Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tartamut, fou príncep d' Antioquia del 1163 a la seva mort.
Nou!!: Tars (Turquia) і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »
Bonifaci i Aglaida de Roma
Bonifaci de Tars i Aglaida de Roma foren dos personatges, probablement llegendaris, convertits al cristianisme.
Nou!!: Tars (Turquia) і Bonifaci i Aglaida de Roma · Veure més »
Caesar III
Caesar III és un videojoc desenvolupat per Impressions Games i publicat per Sierra Entertainment.
Nou!!: Tars (Turquia) і Caesar III · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Tars (Turquia) і Califat Omeia · Veure més »
Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.
Nou!!: Tars (Turquia) і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Cidne
El Cidne o Cidnos (en grec antic Κύδνος), va ser, segons la mitologia grega, un déu-riu fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.
Nou!!: Tars (Turquia) і Cidne · Veure més »
Cidnos
Cidnos (llatí Cydnus) fou un riu de la Cilicia Campestris que naixia a les muntanyes del Taure, al damunt de Tars i desaiguava a la mar a la regió del llac Khegma.
Nou!!: Tars (Turquia) і Cidnos · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Tars (Turquia) і Cilícia · Veure més »
Cilícia a la part de mar
Cilícia a la part de mar o simplement Cilícia era una satrapia de la Pèrsia aquemènida, dins de la satrapia d'Assíria.
Nou!!: Tars (Turquia) і Cilícia a la part de mar · Veure més »
Cilícia francesa
La Cilícia francesa fou una zona del sud-est d'Anatòlia assignada a França en virtut dels acords de Sykes-Picot de 1916 que preveien un repartiment de l'Imperi Otomà i l'acord franco-armeni de 1916 que posava les forces de la resistència armènia sota tutela de l'exèrcit francès.
Nou!!: Tars (Turquia) і Cilícia francesa · Veure més »
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Nou!!: Tars (Turquia) і Ciril de Jerusalem · Veure més »
Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Aquesta és una llista de les principals ciutats que van existir a l'Orient Mitjà.
Nou!!: Tars (Turquia) і Ciutats de l'antic Orient Mitjà · Veure més »
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Tars (Turquia) і Cleòpatra · Veure més »
Climent d'Ancira
Climent d'Ancira (Ancira, actual Ankara, Turquia, ca. 258 - 312) va ésser un bisbe de l'època de l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Tars (Turquia) і Climent d'Ancira · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Tars (Turquia) і Constanci II · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Tars (Turquia) і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantí V, príncep d'Armènia
Constantí V o Gosdantin V, numerat també com a Constantí IV i com a Constantí III (mort 1362) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Balduí i net de Constantí de Naghir (germà del rei Hethum I), elegit pels nakharark després de l'assassinat de Guiu de Lusignan (Constantí IV) el 17 de novembre de 1344.
Nou!!: Tars (Turquia) і Constantí V, príncep d'Armènia · Veure més »
Crates de Mal·los
Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps. Va viure en temps de Ptolemeu VI Filomètor (180 aC - 164 aC) i era contemporani també d'Aristarc de Samotràcia. Rebia el renom de Κοιτικός ('Coiticós'). Va donar suport a l'escola de Pèrgam i al sistema d'anomalia (ἀνωμαλία) contra l'escola d'Alexandria que defensava el sistema d'analogia (ἀναλογία). Segons Varró el seu sistema gramatical va derivar de Crisip de Soli, que va deixar sis llibres (περὶ τῆς ἀνωμαλίας) amb les seves bases. De Mal·los va anar a Tars i finalment va viure a Pèrgam sota el patronatge d'Èumenes II de Pèrgam (197 aC-159 aC), on va fundar l'escola de gramàtica de Pèrgam i segurament va ser director de la seva biblioteca. Cap a l'any 157 aC el rei Àtal II de Pèrgam el va enviar a Roma com a ambaixador i allà va introduir per primera vegada l'estudi de la gramàtica. Varró diu que aquest fet va ser important i va durar molt de temps. Es va trencar una cama en un accident, cosa que li va donar la possibilitat de fer amb freqüència classes sobre gramàtica, que els seus deures oficials no li haurien permès de fer. Es va dedicar a les conferències gramaticals (ἀκροάσεις). No se'n coneix res més de la seva vida. Crates feia, en el seu sistema gramatical, una important distinció entre la crítica i la gramàtica. La gramàtica era una ciència subordinada a la crítica, i l'ofici del crític, segons Crates, era investigar tot allò que pogués il·luminar la literatura, des de dins o des de fora. El gramàtic només aplicava les regles de la llengua per aclarir el significat de passatges particulars i fixar el text, la prosòdia, l'accentuació, etc., dels escriptors antics. La seva obra principal és sobre els llibres d'Homer, poeta al qual va dedicar molta atenció i per això va rebre també el renom Ὁμηρικός ('Homèric'). Es titulava Διόρθωσις Ἰλιάδος καὶ Ὀδυσσείας ('Diorzosis Iliados kai Odisseias' correcció o millorament de la Ilíada i de la Odissea), en nou llibres. Va escriure altres obres i comentaris sobre la Teogonia d'Hesíode, Eurípides i Aristòfanes, i probablement sobre altres autors antics. També va publicar una obra sobre el dialecte àtic (περὶ Ἀττικῆς διαλέκτου) i d'altres sobre geografia, història natural i agricultura, dels que només n'existeixen alguns fragments. Alguns autors pensen que Plini el Vell i Claudi Elià van utilitzar les seves obres per parlar de les meravelles que hi havia en diferents països. Hi ha un epigrama probablement seu a lAntologia grega. Segons Estrabó, Crates va confeccionar un globus que representava la terra, i diu que va ser el primer que ho va fer. Indicava les parts del món habitades i les deshabitades, els continents coneguts i els possibles continents a les antípodes, les zones tòrrides, i els llocs on va deduir que probablement hi vivien persones.
Nou!!: Tars (Turquia) і Crates de Mal·los · Veure més »
Croada del 1101
La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.
Nou!!: Tars (Turquia) і Croada del 1101 · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Tars (Turquia) і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Damià de Tars
Damià de Tars (grec: Δαμιανός ό Ταρσεύς, Damianós ho Tarsevs; Damyanah al-Tarsussí; mort el 924), conegut igualment com a Ghulam Yazman, fou un romà d'Orient convers a l'islam que fou governador de Tars entre el 896 i el 897 i un dels principals líders de les ràtzies navals contra l'Imperi Romà d'Orient a principis del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Damià de Tars · Veure més »
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Nou!!: Tars (Turquia) і Darios III de Pèrsia · Veure més »
Dawud Paixà Kodja
Dawud Paixà Kodja (mort 1498) fou un gran visir otomà d'origen albanès.
Nou!!: Tars (Turquia) і Dawud Paixà Kodja · Veure més »
Del·li
Del·li (en llatí Dellius) va ser un cavaller romà que vivia com a negociant a Àsia l'any 44 aC quan es va unir a Cassi i després a Marc Antoni que el va enviar el 41 aC a Egipte per comunicar a Cleòpatra que havia de comparèixer a la seva presència a Tars, mandat que la reina va obeir.
Nou!!: Tars (Turquia) і Del·li · Veure més »
Demetri de Tars (satirògraf)
Demetri de Tars (Demetrius) fou un poeta grec que va escriure drames satírics.
Nou!!: Tars (Turquia) і Demetri de Tars (satirògraf) · Veure més »
Diodor d'Antioquia
Diodor d'Antioquia (Diodorus, Διόδωρος) fou un escriptor eclesiàstic grec que va viure a la segona meitat del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Diodor d'Antioquia · Veure més »
Diodor de Tars
Diodor de Tars (en llatí Diodorus, en grec Διόδωρος ο Ταρσεύς) va ser un escriptor grec mencionat per Ateneu, natural de la ciutat de Tars a Cilícia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Diodor de Tars · Veure més »
Diomedes de Tars
Diòmedes (en llatí Diomedes, en grec Διομήδης) nascut a Tars, Cilícia, a la segona meitat del s. III i mort a Nicea, a començament del, fou un metge grec.
Nou!!: Tars (Turquia) і Diomedes de Tars · Veure més »
Dionisíades de Tars
Dionisíades de Tars (en Dionysiades) fou un poeta tràgic grec nascut a Tars, que segons Estrabó era el millor dels poetes de la plèiade tràgica dels gramàtics alexandrins.
Nou!!: Tars (Turquia) і Dionisíades de Tars · Veure més »
Dioscòrides Pedaci
Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.
Nou!!: Tars (Turquia) і Dioscòrides Pedaci · Veure més »
Districtes de Turquia
Les 81 províncies de Turquia es divideixen en 957 districtes (sing.). En els primers anys de la República turca i abans en l'Imperi Otomà, la unitat equivalent era el kaza.
Nou!!: Tars (Turquia) і Districtes de Turquia · Veure més »
Efraïm d'Antioquia
Efraïm (Ephraem o Ephraimus o Euphraimius, Ἐφραὴμ o Ἐφραίμιος o Εὐφραΐμιος) (Amida, Àsia Menor, Armènia, final del s. V - Antioquia, ca. 546), fou patriarca d'Antioquia (llavors anomenada Teòpolis (Theopolis). És venerat com a sant a l'Església Ortodoxa.
Nou!!: Tars (Turquia) і Efraïm d'Antioquia · Veure més »
Esclaves de Cartago
Esclaves de Cartago (títol original en italià: Le schiave di Cartagine) és un pèplum italo-mexicà-espanyol, dirigida per Guido Brignone, estrenada el 1956.
Nou!!: Tars (Turquia) і Esclaves de Cartago · Veure més »
Església de San Quirce (Segòvia)
L' església de San Quirce és un edifici d'estil romànic del segle, ubicat a la ciutat de Segòvia, al carrer Alta de Capuchinos.
Nou!!: Tars (Turquia) і Església de San Quirce (Segòvia) · Veure més »
Església de Sant Pau (Tars)
L'església de Sant Pau és una antiga església ortodoxa grega a Tars, província de Mersin, Turquia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Església de Sant Pau (Tars) · Veure més »
Estat de Síria
L'Estat de Síria va ser un mandat francès constituït l'1 de desembre de 1924 a partir de la unió de l'Estat d'Alep i l'Estat de Damasc.
Nou!!: Tars (Turquia) і Estat de Síria · Veure més »
Esteve d'Armènia
Esteve d'Armènia (mort el 7 de febrer del 1165) fou generalíssim d'Armènia, fill del rei Lleó I d'Armènia Menor i de la seva primera muller Beatriu de Rethel.
Nou!!: Tars (Turquia) і Esteve d'Armènia · Veure més »
Eudes I de Borgonya
Eudes I de Borgonya Eudes Borrell (1058 - Tars, actual Turquia 1103), duc de Borgonya (1079-1103).
Nou!!: Tars (Turquia) і Eudes I de Borgonya · Veure més »
Figuretes de terracota gregues
Louvre Les figuretes de terracota són una manera d'expressió religiosa i artística, i es trobaven sovint en l'antiga Grècia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Figuretes de terracota gregues · Veure més »
Filaret Bracami
Filaret Bracami (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartòs Varajnuní; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general romà d'Orient d'origen armeni.
Nou!!: Tars (Turquia) і Filaret Bracami · Veure més »
Filó de Tars (metge)
Filó de Tars (en llatí Philon, en grec antic) era un metge grec nadiu de Tars a Cilícia, que va viure al segle I aC o fins i tot abans.
Nou!!: Tars (Turquia) і Filó de Tars (metge) · Veure més »
Flàvia Maximiana Fausta
Flàvia Maximiana Fausta (en llatí Flavia Maximiana Fausta) (Roma, 289-326), era filla de Maximià Herculi i d'Eutròpia i es va casar l'any 307 amb Constantí el Gran amb el que va tenir Constantí II, Constanci II i Constant.
Nou!!: Tars (Turquia) і Flàvia Maximiana Fausta · Veure més »
Florià
Marc Anni Florià (en Marcus Annius Florianus) era el germanastre de l'emperador Tàcit, i a la seva mort es va proclamar successor.
Nou!!: Tars (Turquia) і Florià · Veure més »
Focas (família)
Focas, en grec medieval Φωκᾶς, va ser una família de l'Imperi Romà d'Orient originària del tema de Capadòcia que va donar, durant els segles IX i X diversos militars i polítics.
Nou!!: Tars (Turquia) і Focas (família) · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Tars (Turquia) і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frontal d'altar de Durro
El frontal dels sants Quirze i Julita de Durro és un frontal d'altar romànic conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i provinent de l'ermita de Sant Quirc de Durro.
Nou!!: Tars (Turquia) і Frontal d'altar de Durro · Veure més »
Gagik II d'Ani
Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.
Nou!!: Tars (Turquia) і Gagik II d'Ani · Veure més »
Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.
Nou!!: Tars (Turquia) і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »
Güneri Bey
Güneri Bey o Güneri Beg (? - 19 d'abril del 1300) fou emir o beg de la dinastia dels Karaman-oğhlu.
Nou!!: Tars (Turquia) і Güneri Bey · Veure més »
Gem
Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.
Nou!!: Tars (Turquia) і Gem · Veure més »
Glaucó de Tars
Glaucó de Tars (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou un escriptor grec nadiu de Tars, que va escriure sobre Homer i va dirigir una escola literària sobre aquest autor.
Nou!!: Tars (Turquia) і Glaucó de Tars · Veure més »
Gregori IV Tekha
Gregori IV Tekha fou patriarca de l'església armènia del 1173 al 1193.
Nou!!: Tars (Turquia) і Gregori IV Tekha · Veure més »
Grigor VI Apirat
Grigor VI Apirat fou patriarca de l'església armènia del 1194 al 1203.
Nou!!: Tars (Turquia) і Grigor VI Apirat · Veure més »
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Tars (Turquia) і Guerres arabo-romanes · Veure més »
Hacob II de Tarsus
Hacob II de Tarsus o de Tars fou patriarca de l'església armènia del 1327 al 1341.
Nou!!: Tars (Turquia) і Hacob II de Tarsus · Veure més »
Hagnó de Tars
Hagnó (Hagnon) fou un retòric grec nadiu de Tars que va escriure una obra contra la retòrica, que Quintilià denomina Rhetorices accusatio.
Nou!!: Tars (Turquia) і Hagnó de Tars · Veure més »
Hel·ladi
* Hel·ladi d'Alexandria, escriptor grec.
Nou!!: Tars (Turquia) і Hel·ladi · Veure més »
Hel·ladi de Tars
Hel·ladi de Tars (Helladius) fou bisbe de Tars.
Nou!!: Tars (Turquia) і Hel·ladi de Tars · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Tars (Turquia) і Heracli · Veure més »
Heròdot de Tars
Heròdot (en llatí Herodotus, en grec antic) era un metge grec, fill d'Arieu, nascut a Tars (o a Filadèlfia).
Nou!!: Tars (Turquia) і Heròdot de Tars · Veure més »
Hermògenes de Tars (historiador)
Hermògenes de Tars (en llatí Hermogenes, en grec antic) fou un historiador grec nadiu de Tars a Cilícia, del temps de l'emperador Domicià, el qual el va fer matar per culpa d'algunes expressions que va incloure en un llibre d'història i que l'emperador va considerar que anaven dirigides contra ell.
Nou!!: Tars (Turquia) і Hermògenes de Tars (historiador) · Veure més »
Hermògenes de Tars (retòric)
Hermògenes de Tars (en llatí Hermogenes, en grec Ἑρμογένης) va ser un dels més cèlebres retòrics grecs, nadiu de Tars, fill de Calip, que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli (161-180).
Nou!!: Tars (Turquia) і Hermògenes de Tars (retòric) · Veure més »
Hersekli Ahmed Paixà
Hersekli Ahmed Paixà o Herzekzade Ahmed Paixà, de nom Stjepan Hercegović (Castel Nuovo o Herceg-Novi, maig de 1456 o juliol de 1459 - El Caire, 21 de juliol de 1517), fou un gran visir otomà croata, fill petit del duc Esteve Vukčik Kosača (1405-1466), herceg (duc) de Sant Sava, voivoda de Bòsnia i senyor del sud-est de Bòsnia (del seu títol el país fou anomenat Hercegovina i els seus descendents Hercegovic).
Nou!!: Tars (Turquia) і Hersekli Ahmed Paixà · Veure més »
Hethum I
Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.
Nou!!: Tars (Turquia) і Hethum I · Veure més »
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Nou!!: Tars (Turquia) і Història de Turquia · Veure més »
Ignacio López Tarso
, conegut com a Ignacio López Tarso, fou un actor mexicà de teatre, cinema i televisió.
Nou!!: Tars (Turquia) і Ignacio López Tarso · Veure més »
Il·los
Il·los (Illus) (nascut vers 435 – mort el 488) fou un destacat personatge bizantí del regnat de Zenó (474-491).
Nou!!: Tars (Turquia) і Il·los · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Tars (Turquia) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Innocenci XIII
Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).
Nou!!: Tars (Turquia) і Innocenci XIII · Veure més »
Isaac Comnè de Xipre
Isaac Comnè (v.1155 – 1195/1196) fou autoproclamat governant de Xipre des del 1184 i va declarar aquesta illa independent, que fins al moment era una província de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Tars (Turquia) і Isaac Comnè de Xipre · Veure més »
Isabel d'Armènia Menor
Isabel o Zabel (armeni: Զապել) (nascuda vers 1211, morta 1252) fou reina del Regne Armeni de Cilícia, la darrera de la dinastia dels rubènides.
Nou!!: Tars (Turquia) і Isabel d'Armènia Menor · Veure més »
Jàson de Tars
Jàson de Tars fou un dels Setanta deixebles.
Nou!!: Tars (Turquia) і Jàson de Tars · Veure més »
Joan Cameniates
Joan Cameniates (en llatí Joannes Cameniata, en grec Ἰωάννης Καμενιάτα), fou un religiós portador de la creu de l'arquebisbe de Tessalònica (cubuclesius) i testimoni de la conquesta de la ciutat pels àrabs el 904.
Nou!!: Tars (Turquia) і Joan Cameniates · Veure més »
Joan I d'Antioquia
Joan d'Antioquia —Joannes Antiochenus— (? - 442) fou patriarca d'Antioquia a la primera meitat del (428-442).
Nou!!: Tars (Turquia) і Joan I d'Antioquia · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Tars (Turquia) і Joan II Comnè · Veure més »
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Nou!!: Tars (Turquia) і Jovià · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Tars (Turquia) і Julià l'Apòstata · Veure més »
Kara Yazidji
Kara Yazidji (vers 1540-1602) fou un cap dels rebels djelalis (o djalalis) a l'Imperi Otomà.
Nou!!: Tars (Turquia) і Kara Yazidji · Veure més »
Khilakku
Regnes neohitites al segle VIII aC Khilakku, Khilikki, Khilikka o Hilakku va ser un regne neohitita situat a les muntanyes del Taure.
Nou!!: Tars (Turquia) і Khilakku · Veure més »
Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun
Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896).
Nou!!: Tars (Turquia) і Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Tars (Turquia) і Kilij Arslan I · Veure més »
Kilij Arslan II
Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.
Nou!!: Tars (Turquia) і Kilij Arslan II · Veure més »
Kozan
Kozan (antigament en armeni: Սիս, Sis; antic grec: Σισιον, Sission) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Adana, a 68 km al nord de la ciutat d'Adana, a la part nord de la plana de Çukurova; la ciutat està creuada per riu Kilgen afluent del Ceyhan (antic Jibun o Pyramus).
Nou!!: Tars (Turquia) і Kozan · Veure més »
Lacantis
Lacantis (en grec antic Λακανiτις) és el nom d'un districte de Cilícia, a la regió de Tars, entre els rius Cidnos (Cydnus) i Sarosa (Sarus).
Nou!!: Tars (Turquia) і Lacantis · Veure més »
Lampron
El castell de Lampron (armeni: Լամբրոն, Lambron; francès: Les Embruns; turc: Namrun Kalesi) fou la fortalesa més important del Regne d'Armènia Menor i la llar dels prínceps de la dinastia hethumiana.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lampron · Veure més »
Lísies de Tars
Lísies de Tars (en llatí Lysias, en grec) va ser un filòsof grec nadiu de la ciutat de Tars a Cilícia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lísies de Tars · Veure més »
Lúlon
Lúlon (grec: Λοῦλον; àrab: Lu'lu'a (لولوة) fou una fortalesa propera a l'actual poble de Hasangazi, a Turquia. Tenia una gran importància estratègica perquè controlava la sortida septentrional de les Portes de Cilícia. Als segles i es trobava a la frontera entre l'Imperi Romà d'Orient i el Califat Abbàssida i tingué un paper clau en les guerres arabo-romanes del període, en el transcurs de les quals canvià de mans diverses vegades.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lúlon · Veure més »
Lecani Arios
Lecani Arios (en Λεκάνιος Ἄρειος Lekánios Áreios; en Lecanius Areius o Arius) era un metge grec del qual Andròmac n'esmenta les fórmules mèdiques i que per tant devia viure al, o potser a final del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lecani Arios · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Tars (Turquia) і Licini I · Veure més »
Lleó de Trípoli
Lleó de Trípoli (grec: Λέων ὸ Τριπολίτης, Léon ho Tripolitis), conegut com a Raixiq al-Wardamí (الوردامي رشيق.) i Ghulam Zurafa (زرافة غلام.) en àrab, fou un renegat grec que serví el Califat Abbàssida com a comandant d'una flota a principis del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lleó de Trípoli · Veure més »
Lleó de Venècia
El Lleó de Venècia és una antiga escultura en bronze d'un lleó alat, situada a la plaça de Sant Marc, a Venècia, la qual simbolitza la ciutat.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lleó de Venècia · Veure més »
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lleó I d'Armènia · Veure més »
Lleó II d'Armènia
Lleó II, Lleó II el Gran o Levond Medzakordz (vers 1150 – 5 de maig del 1219) fou príncep i rei del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lleó II d'Armènia · Veure més »
Lleó III d'Armènia
Lleó III o Levond III (armeni: Լեիոն Բ) (vers 1236-1289) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Hethum I, que va succeir al seu pare quan va abdicar el 1269.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lleó III d'Armènia · Veure més »
Lleonci (usurpador)
Lleonci (Leontius), fou un oficial romà d'Orient d'origen sirià, amb rang de patrici, i amb gran prestigi dins l'exèrcit, que fou proclamat emperador vers el 483 per Il·los, revoltat contra Zenó.
Nou!!: Tars (Turquia) і Lleonci (usurpador) · Veure més »
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Nou!!: Tars (Turquia) і Llista d'antigues ciutats gregues · Veure més »
Llista de ciutats de Turquia
Aquesta és una llista de les ciutats de Turquia de més de 10.000 habitants.
Nou!!: Tars (Turquia) і Llista de ciutats de Turquia · Veure més »
Luci de Tars
Luci de Tars (en llatí Lucius, en grec antic) era un metge grec natural de Tars a Cilícia, al que Galè, menciona, i que va viure al.
Nou!!: Tars (Turquia) і Luci de Tars · Veure més »
Luci Mescini Rufus
Luci Mescini Rufus (Lucius Mescinius Rufus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Luci Mescini Rufus · Veure més »
Magne de Tars
Magne de Tars (en llatí Magnus, en grec antic) va ser un metge grec nadiu de Tars a Cilícia que hauria viscut al començament del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Magne de Tars · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Tars (Turquia) і Malatya · Veure més »
Mal·los
Mal·los (Μαλλός o Μάλλος, Mallus; etnònim Μαλλώτης, en català mal·lota) fou una antiga ciutat de Cilícia que estava situada prop de la desembocadura del Pyramus (l'actual Riu Ceyhan), a Anatòlia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Mal·los · Veure més »
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Nou!!: Tars (Turquia) і Maraix · Veure més »
Marc Claudi Tàcit
Marc Claudi Tàcit (Marcus Claudius Tacitus; nascut cap al 200 i mort el juny del 276) fou emperador romà del 25 de setembre de 275Novembre o desembre, segons altres fonts.
Nou!!: Tars (Turquia) і Marc Claudi Tàcit · Veure més »
Marcià (usurpador)
Marcià, en llatí Flavius Marcianus, va ser un usurpador de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la Dinastia tràcia, que es va rebel·lar contra l'emperador Zenó (474 -491).
Nou!!: Tars (Turquia) і Marcià (usurpador) · Veure més »
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Nou!!: Tars (Turquia) і Maximí Daia · Veure més »
Menó de Tessàlia
Menó (Menon) fou un aventurer tessali nadiu de Larisa o de Farsàlia, segons la font.
Nou!!: Tars (Turquia) і Menó de Tessàlia · Veure més »
Mersin
Mersin (armeni Մերսին, grec antic, Zephyrion) és una ciutat de Turquia a la costa sud mediterrània, capital de la província de Mersin.
Nou!!: Tars (Turquia) і Mersin · Veure més »
Mides III
Mides III (en grec antic Μίδας, en llatí Midas) fou rei de Frígia de la dinastia tantàlida al.
Nou!!: Tars (Turquia) і Mides III · Veure més »
Mleh
Mleh (armeni: Մլեհ) (mort el 1175) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Tars (Turquia) і Mleh · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Tars (Turquia) і Mopsuèstia · Veure més »
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Tars (Turquia) і Muntanyes de Nur · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Tars (Turquia) і Muntanyes del Taure · Veure més »
Nectari de Constantinoble
Nectari (en llatí Nectarius, en grec antic Νεκτάριος) (Tars, Cilícia, mitjan - Constantinoble, 27 de setembre del 397) va ser patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori de Nazianz i predecessor de Joan Crisòstom.
Nou!!: Tars (Turquia) і Nectari de Constantinoble · Veure més »
Nicèfor I el Logoteta
Nicèfor I el Logoteta (en grec:, Nikiforos) fou un ministre de finances que va ser entronitzat emperador romà d'Orient (801 al 811), escollit per altres oficials de la cort, en la «revolta dels eunucs».
Nou!!: Tars (Turquia) і Nicèfor I el Logoteta · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Tars (Turquia) і Nicèfor II Focas · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Tars (Turquia) і Nou Testament · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Tars (Turquia) і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Orde de Sant Blai
LOrde de Sant Blai o Orde de Sant Blai i la Mare de Déu fou un orde militar fundat a Palestina cap al 1191 pel rei de la Cilícia Armènia, desaparegut cap al 1274 i potser integrat en un altre orde; fou creat per defensar el territori de Terra Santa i lluitar contra l'heretgia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Orde de Sant Blai · Veure més »
Pap d'Armènia
Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.
Nou!!: Tars (Turquia) і Pap d'Armènia · Veure més »
Pasió de Mègara
Pasió de Megara (en llatí Pasion, en grec antic Πασίων) era un militar grec nascut a Megara que va estar al servei de Cir el Jove i sota les seves ordres va assetjar Milet que seguia lleial a Tisafernes.
Nou!!: Tars (Turquia) і Pasió de Mègara · Veure més »
Pau de Samòsata
Pau de Samòsata (en Paulus, en Παυ̂λος ὁ Σαμοσατεύς) va ser un cèlebre heresiarca grecosirià del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Pau de Samòsata · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Tars (Turquia) і Pau de Tars · Veure més »
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Nou!!: Tars (Turquia) і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »
Pobles de la mar
Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Pobles de la mar · Veure més »
Porta del Ferro
La Porta del Ferro (també anomenada: Porta de Cilícia o Portes de Cilícia) (en turc: Külek Boazi o Gülek Boğazı) (Turquia) és la principal porta (pas) de les muntanyes del Taure central i està situada entre els massissos de Bolkar a l'oest, i Aladag a l'est.
Nou!!: Tars (Turquia) і Porta del Ferro · Veure més »
Pozantı
Pozantı (de vegades Bozanti) és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim, situada a la província d'Adana.
Nou!!: Tars (Turquia) і Pozantı · Veure més »
Primera República Siriana
La República de Síria o República Siriana fou un estat semi-independent que va existir entre 1930 i 1946.
Nou!!: Tars (Turquia) і Primera República Siriana · Veure més »
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Primers centres de la cristiandat · Veure més »
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar tribú militar. Julià el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotàmia durant la guerra contra Pèrsia el 363. Fou llavors quan Julià l'hauria designat hereu pel cas de morir. Fou però Jovià el que es va proclamar emperador a la mort de Julià. Procopi va rebre l'encàrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovià sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadòcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva família cap al Bòsfor Cimmeri. Recelós de ser traït pels bàrbars, va deixar el país i va tornar a l'Àsia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentinià I i Valent, successors de Jovià (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcedònia. Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals còmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar a Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadòcia. L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava a l'Àsia Menor amb un exèrcit amb el que va arribar fins al riu Sangari i va aconseguir que un cos del seu rival desertés cap al seu bàndol. No obstant això, Valent va arribar davant Calcedònia, que va assetjar, però fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frígia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Cízic i així Procopi va esdevenir amo de Bitínia. Totes aquestes victòries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la pèrdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exèrcit de Procopi, dirigit pel príncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotat pel general Arbetió (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Bacòlia a Frígia el 27 de maig del 366: Procopi dirigia el seu exèrcit i Valent l'oposat. Finalment, Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels. Es va refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traïdors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressió. Categoria:Emperadors romans Categoria:Persones d'Adana Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics asiàtics.
Nou!!: Tars (Turquia) і Procopi (emperador) · Veure més »
Província de Mersin
La província de Mersin és una divisió administrativa de Turquia a la costa i regió Mediterrània entre Antalya i Adana amb capital a la ciutat de Mersin.
Nou!!: Tars (Turquia) і Província de Mersin · Veure més »
Qàït-bay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).
Nou!!: Tars (Turquia) і Qàït-bay · Veure més »
Qànsawh al-Ghawrí
Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).
Nou!!: Tars (Turquia) і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »
Quirze i Julita de Tars
Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars.
Nou!!: Tars (Turquia) і Quirze i Julita de Tars · Veure més »
Ramazanoğulları
Els Ramazànides, en turc Ramazanoğulları, formen una dinastia turcman del període dels beilicats a Anatòlia (1378-1608).
Nou!!: Tars (Turquia) і Ramazanoğulları · Veure més »
Ramon Rupen d'Antioquia
Ramon Rupen d'Antioquia o Ramon Rupen de Poitiers (1199 - 1219 o 1221/1222) va ser príncep de Antioquia entre 1216 i 1219/1221 i «rei jove» d'Armènia entre 1199 i 1221/1222.
Nou!!: Tars (Turquia) і Ramon Rupen d'Antioquia · Veure més »
Ramsès III
Ramsès III fou rei de la dinastia XX de l'antic Egipte.
Nou!!: Tars (Turquia) і Ramsès III · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Tars (Turquia) і Regió de Síria · Veure més »
Regnat de Cleòpatra
pp.
Nou!!: Tars (Turquia) і Regnat de Cleòpatra · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Regne de Que
El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) va ser un estat neohitita del sud de Cilícia, format principalment per l'anomenada Cilicia Campestris, a les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes de Nur. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en formava part.
Nou!!: Tars (Turquia) і Regne de Que · Veure més »
Rupen III
Rupen III (armeni: Ռուբեն Գ) (mort el 1187) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Tars (Turquia) і Rupen III · Veure més »
Salar (rang)
Salar fou un rang militar sassànida, derivat del pahlavi sardar.
Nou!!: Tars (Turquia) і Salar (rang) · Veure més »
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Nou!!: Tars (Turquia) і Sapor II · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Tars (Turquia) і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Selèucia d'Isàuria
Selèucia d'Isàuria de vegades també Selèucida de Cilícia, actualment Silifke (en grec antic Σελεύκεια) era una ciutat de Cilícia a l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, actualment Göksu), situada a pocs quilòmetres de la seva desembocadura.
Nou!!: Tars (Turquia) і Selèucia d'Isàuria · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Sennàquerib · Veure més »
Setanta deixebles
Els Setanta deixebles són els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.
Nou!!: Tars (Turquia) і Setanta deixebles · Veure més »
Siennesis III
Siennesis III (en llatí Syennesis, en grec antic Συέννεσις) fou rei de Cilícia als segles V i IV aC.
Nou!!: Tars (Turquia) і Siennesis III · Veure més »
Silifke
Murs exteriors del castell de Silifke Silifke o Selefke, en grec: Σελεύκεια, Selèucia; en àrab, Seleukiya; en armeni, Selefkia o Selewkia; en franc, Le Selef, Salef, Saleph, és una localitat i un districte al centre-sud de la província de Mersin (abans, a la província d'Adana), a 87 km a l'oest de Mersin, al costat del riu Göksu (antic Calycadnos), no lluny de les muntanyes del Taure, Turquia, però a només 14 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Tars (Turquia) і Silifke · Veure més »
Sinadè
Els Sinadè (Συναδηνός, Sinadenós) foren una família aristocràtica de l'Imperi Romà d'Orient mitjà-tardà que provenia de Sinnada (Frígia).
Nou!!: Tars (Turquia) і Sinadè · Veure més »
Subiluliuma II
Subiluliuma II o també Subiluliama, (dues maneres d'escriure el mateix nom) va ser rei hitita entre els anys 1205 aC i el 1185 aC.
Nou!!: Tars (Turquia) і Subiluliuma II · Veure més »
Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey
Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey o Sultan-zade Nasir al-Din Mehmed Beg, també Gıyâseddin o Ghiyath al-Din Mehmed Beg fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: Tars (Turquia) і Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey · Veure més »
Tancred de Galilea
s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Tancred de Galilea · Veure més »
Tars
* Tars (Turquia), ciutat de Turquia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Tars · Veure més »
Tarsici
Tarsici o Tarcisi - nom derivat de la ciutat grega de Tars - fou un màrtir cristià del.
Nou!!: Tars (Turquia) і Tarsici · Veure més »
Tartous
Tartús, coneguda en català medieval com Tortosa de Síria, és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Tartous · Veure més »
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Nou!!: Tars (Turquia) і Teòfil (emperador) · Veure més »
Teodor de Mopsuèstia
Teodor de Mopsuèstia va ser un eclesiàstic romà d'Orient, bisbe de Mopsuèstia.
Nou!!: Tars (Turquia) і Teodor de Mopsuèstia · Veure més »
Toros II
Toros II (armeni: Թորոս Բ) (mort el 1169) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Tars (Turquia) і Toros II · Veure més »
Trajà (general)
Trajà (Trajanus) fou un comes o general de l'emperador Valent.
Nou!!: Tars (Turquia) і Trajà (general) · Veure més »
Triteisme
Triteisme és un terme teològic de l'heretgia dels que han ensenyat que en Déu no només hi ha tres persones, sinó tres essències, 3 substàncies divines i, per tant, tres déus.
Nou!!: Tars (Turquia) і Triteisme · Veure més »
Tulúnida
La dinastia tulúnida o dels tulúnides fou una nissaga que va regir Egipte del 868 al 968 com a governadors (emirs) del califat, tot i que en la pràctica amb un gran poder i de fet de manera hereditària.
Nou!!: Tars (Turquia) і Tulúnida · Veure més »
Viatges missioners de Pau
Pau i Bernabé a Listra, oli sobre tela de Nicolaes Berchem. Els viatges missioners de Pau són una sèrie de viatges narrats al Llibre dels Fets dels Apòstols que realitzà l'apòstol Pau per evangelitzar i estendre el cristianisme.
Nou!!: Tars (Turquia) і Viatges missioners de Pau · Veure més »
Xènies de Parràsia
Xènies de Parràsia (en llatí Xenias, en grec antic Ξενίας), nascut a Parràsia, a l'Arcàdia, fou un comandant de mercenaris al servei de Cir el Jove, al que va acompanyar amb 300 homes a la cort persa quan va ser cridat pel seu pare Darios el Gran l'any 405 aC.
Nou!!: Tars (Turquia) і Xènies de Parràsia · Veure més »
Zehra Doğan
és una artista i periodista kurda.
Nou!!: Tars (Turquia) і Zehra Doğan · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Tars (Turquia) і Zenó · Veure més »
Zenó de Tars
Zenó de Tars, en llatí Zenon, en grec antic, fou un filòsof grec, nadiu de Tars, fill de Dioscòrides.
Nou!!: Tars (Turquia) і Zenó de Tars · Veure més »
314
Sense descripció.
Nou!!: Tars (Turquia) і 314 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antioquia del Cidnos, Ciutat de Tars, Tars (ciutat), Tarse.
