Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abiward, Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast, Al-Afxín Khaydhar, Al-Hàssan ibn Zayd, Al-Hussayn ibn Tàhir, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mútassim, Al-Mútazz (abbàssida), Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Mutawàkkil I, Al-Yaqubí, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amr ibn al-Layth, Assadabad (Iran), Àhmad ibn Àssad, Badghis, Balkh, Bam, Banu Tahir, Bayhak, Bukharà, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Dekhan, Djustànides, Ghurian, Guerres arabo-romanes, Herat, Ibn ar-Rumí, Ismaïl ibn Àhmad, Karínides, Karin I ibn Xahriyar, Khorasan (província del Califat), Khujistan, Kirman, Kuhistan, Llista de les dinasties musulmanes sunnites, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Mazandaran, Merv, Mikàlida, Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Nasr I ibn Ahmad, Nixapur, Pèrsia, Persa, Qazvín, Rafi ibn Hàrthama, Rayy, ..., Samarcanda, Samànides, Sàjides, Semnan, Sistan, Talha at-Talahat, Talha ibn Tahir, Tàhir ibn Abd-Al·lah, Tàhir ibn al-Hussayn, Transoxiana, Tukharistan, Tus, Yaqub ibn al-Layth, Zarang. Ampliar l'índex (14 més) »
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Abiward · Veure més »
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast (en àrab, Abū s-Sāj Dīwdād b. Dīwdast) (mort en 879) fou un general al servei dels abbàssides i després del safàrides, que fou el fundador de la dinastia d'emirs sàjides de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast · Veure més »
Al-Afxín Khaydhar
Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Afxín Khaydhar · Veure més »
Al-Hàssan ibn Zayd
Al-Hàssan ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn al-Hàssan ibn Zayd ad-Daï al-Kabir, més conegut, senzillament, com al-Hàssan ibn Zayd o com ad-Daï al-Kabir, ‘el Gran Daï’ (? - 883/884), fou un membre de la família alida descendent d'al-Hàssan ibn Zayd ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Hàssan ibn Zayd · Veure més »
Al-Hussayn ibn Tàhir
Al-Hussayn ibn Tàhir fou un emir nominal tahírida del Khorasan, que va governar vers el 876 fins vers el 880.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Hussayn ibn Tàhir · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Mútassim · Veure més »
Al-Mútazz (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz (847-869), fou un califa abbàssida de Bagdad (866-869), fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava, Kabiha.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Mútazz (abbàssida) · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Al-Mutawàkkil I
Xàraf-ad-Din Yahya ibn Xams-ad-Din ibn al-Imam al-Mahdí Àhmad al-Mutawàkkil ala-L·lah, conegut com a al-Mutawàkkil I o al-Mutawwákkil ala-L·lah ibn Xams-ad-Din (25 de febrer de 1473 - 27 de març de 1555) fou un imam zaidita del Iemen.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Mutawàkkil I · Veure més »
Al-Yaqubí
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Abi-Yaqub ibn Jàfar ibn Wahb ibn Wàdih al-Yaqubí (mort després del 905), conegut simplement com a Àhmad al-Yaqubí o al-Yaqubí, fou un geògraf i historiador musulmà del.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Yaqubí · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Assadabad (Iran)
Assadabad és una ciutat de l'Iran, a la regió anomenada el Djibal a 54 km al sud-oest de Hamadan i al vessant occidental dels Alwand Kuh.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Assadabad (Iran) · Veure més »
Àhmad ibn Àssad
Àhmad ibn Àssad o Àhmad I (? - 864) fou un governador de la família samànida.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Àhmad ibn Àssad · Veure més »
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Badghis · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Balkh · Veure més »
Bam
Bam és una ciutat de l'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Bam · Veure més »
Banu Tahir
* Tahírides del Iemen o Banu Tahir, dinastia del Iemen.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Banu Tahir · Veure més »
Bayhak
Bayhak fou un antic districte del Gran Khorasan a l'oest de Nishapur.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Bayhak · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Bukharà · Veure més »
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »
Dekhan
Dekhan (arabitzat Dikhan) era el títol que portaven a la Pèrsia sassànida els caps de vila; eren membres de la petita noblesa feudal.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Dekhan · Veure més »
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Djustànides · Veure més »
Ghurian
Ghurian (Ghūrīān, Ghoryan, Ġūrīān) és una ciutat i el centre administratiu del districte de Ghurian a la província d'Herat, Afganistan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Ghurian · Veure més »
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Guerres arabo-romanes · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Herat · Veure més »
Ibn ar-Rumí
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Abbàs ibn Jurayj (o Jurjis o Jurjís), més conegut com a Ibn ar-Rumí —en àrab ابن الرومي— (Bagdad, 836-896), fou un poeta persa de mare persa i pare d'ascendència romana d'Orient.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Ibn ar-Rumí · Veure més »
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Karínides · Veure més »
Karin I ibn Xahriyar
Karin I ibn Xahriyar fou ispahbad bawàndida de Tabaristan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Karin I ibn Xahriyar · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khujistan
Khujistan, de vegades transcrita Khudjistan, fou una petita vila de la regió de Badghis al nord-est d'Herat, avui a l'Afganistan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Khujistan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Kirman · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Kuhistan · Veure més »
Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Aquesta és una llista de dinasties musulmanes sunnites, ordenades per regions i, dins d'aquestes, cronològicament.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Llista de les dinasties musulmanes sunnites · Veure més »
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Llista dels imperis i dinasties musulmanes · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Mazandaran · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Merv · Veure més »
Mikàlida
Els mikàlides o Banu Míkal fou una destacada família aristocràtica del Gran Khorasan occidental als segles i, que eren descendent de la noblesa pre islàmica de la regió de Samarcanda La família tenia origen en el rei sassànida Bahram V (Bahram Gor) (420-438).
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Mikàlida · Veure més »
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Abu-l-Abbàs Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Abd-Al·lah (824/825 - novembre del 867) fou un membre de la família tahírida que va governar Bagdad i Iraq.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn · Veure més »
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Tàhir (mort vers 908/909) fou el darrer governador tahírida del Khorasan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn · Veure més »
Nasr I ibn Ahmad
Nasr (I) ibn Àhmad fou un samànida fill d'Àhmad ibn Àssad el governador de Ferganà i des de 842 de Transoxiana.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Nasr I ibn Ahmad · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Nixapur · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Pèrsia · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Persa · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Qazvín · Veure més »
Rafi ibn Hàrthama
Rafi ibn Hàrthama fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del amb el safàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Rafi ibn Hàrthama · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Rayy · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Samarcanda · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Samànides · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Sàjides · Veure més »
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Semnan · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Sistan · Veure més »
Talha at-Talahat
Abu-Muhàmmad Talha ibn Abd-Al·lah ibn Khàlaf al-Khuzaí, més conegut com a Talha at-Talahat, literalment ‘Talha dels Talha’, fou un general àrab dels primers temps de l'islam, governador del Sistan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Talha at-Talahat · Veure més »
Talha ibn Tahir
Talha ibn Tàhir (Nixapur, ? - Gran Khorasan, 828) fou governador tahírida del Khorasan del 822 a la seva mort el 828 succeint al seu pare Tahir ibn al-Hussaayn.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Talha ibn Tahir · Veure més »
Tàhir ibn Abd-Al·lah
Tàhir (II) ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir fou governador tahírida del Khorasan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Tàhir ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Tàhir ibn al-Hussayn
Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Transoxiana · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Tukharistan · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Tus · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Nou!!: Tahírides del Khorasan і Zarang · Veure més »
Redirigeix aquí:
Tahírida de Khurasan, Tahírida del Khorasan, Tahírida del Khurasan, Tahírides de Khurasan, Tahírides del Khurasan.
