Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là, Afxar, Ahlat, Akbar, Ali Kuli Khan Shamlu, Alqas Mirza, Ardalan, Art persa, Art safàvida, Şehzade Baiazet, Bayram Khan, Bihruz Amir, Bujugha Khan, Catifa turca, Comtat de Gorgan, David XI de Kartli, Dinastia safàvida, Districte de Pishin, Districte de Quetta, Districte de Quetta-Pishin, Dumbuli, Gäl-baghi, Ghiyath Beg Itimad al-Dawla, Guerra otomano-safàvida (1532-1555), Haydar Xah, Hürrem Sultan, Història d'Isfahan, Història de l'Azerbaidjan, Història del Panjab, Humayun, Imperi Safàvida, Iskandar (Xibànides), Ismaïl I, Ismaïl II de Pèrsia, Jar-Balakan, Kanat de Karadagh, Kandahar, Kizilbaix, Kotxkunju, Lahidjan, Laridjan, Literatura àzeri, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Mahabad, Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya, Maraixi, Mashad, Monestir de Mtsvane, ..., Monestir de Vardzia, Muhàmmad Khodabanda, Muixaixa, Muraqqa, Pazuki, Principat de Bidlis, Província de Lorestan, Qazvín, Qom, Ruyan, Shaki (Azerbaidjan), Sidi Ali Reis, Simó I de Kartli, Sistan, Solimà I el Magnífic, Sultaniyya, Tabriz, Tahmasp, Teheran, Tractat d'Amasya, Transoxiana, Urmia, Visir, Xàraf Khan Bidlisi, Xer-Xah Surí, Xirvan, Xirvanxah. Ampliar l'índex (27 més) »
Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan
Abd-al-Aziz Sultan ibn Ubayd-Al·lah Khan (1511 /1514 - 1552) fou kan xibànida de Bukharà i kakhan dels uzbeks.
Nou!!: Tahmasp I і Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan · Veure més »
Abd Al·lah ibn Iskandar
Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.
Nou!!: Tahmasp I і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »
Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là
Abu-l-Ghazi Ubayd-Al·lah fou kagan dels uzbeks xibànides (1533 -1540) i kan de Bukharà (de facto 1504 -1510 i 1510-1533).
Nou!!: Tahmasp I і Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là · Veure més »
Afxar
Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.
Nou!!: Tahmasp I і Afxar · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Tahmasp I і Ahlat · Veure més »
Akbar
Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.
Nou!!: Tahmasp I і Akbar · Veure més »
Ali Kuli Khan Shamlu
Ali Kuli Khan Shumla ibn Sultan Husayn Khan ibn Durmish Khan (mort 1589) fou governador safàvida d'Herat i tutor d'Abbas Mirza el futur Abbas I el Gran.
Nou!!: Tahmasp I і Ali Kuli Khan Shamlu · Veure més »
Alqas Mirza
Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.
Nou!!: Tahmasp I і Alqas Mirza · Veure més »
Ardalan
Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.
Nou!!: Tahmasp I і Ardalan · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Tahmasp I і Art persa · Veure més »
Art safàvida
llengua.
Nou!!: Tahmasp I і Art safàvida · Veure més »
Şehzade Baiazet
Şehzade Baiazet (1525-1561) fou un membre de la família imperial otomana (Şehzade.
Nou!!: Tahmasp I і Şehzade Baiazet · Veure més »
Bayram Khan
Bayram Khan o Bairam Khan —en persa بيرامخان— (Badakhxan o Gazni vers 1512 - Patan, 1561) fou un noble turcman d'origen anatòlic (tribu baharlu, branca dels Kara Koyunlu) que va servir a la cort mogol sota els emperadors Humayun i Akbar on s'havia establert el seu avi i havia servit també el seu pare.
Nou!!: Tahmasp I і Bayram Khan · Veure més »
Bihruz Amir
Bihruz Amir (mort 1577) fou kan de Donboli.
Nou!!: Tahmasp I і Bihruz Amir · Veure més »
Bujugha Khan
Bujugha Khan fou kan de Khwarizm (1529-1535), fill d'Aminek Khan (oncle d'Ilbars Khan), i germà de Sufiyan Khan, al que va succeir quan va morir vers 1529.
Nou!!: Tahmasp I і Bujugha Khan · Veure més »
Catifa turca
LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.
Nou!!: Tahmasp I і Catifa turca · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Tahmasp I і Comtat de Gorgan · Veure més »
David XI de Kartli
David XI (Daud-Khan), era el segon fill de Luarsab I de Kartli.
Nou!!: Tahmasp I і David XI de Kartli · Veure més »
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Nou!!: Tahmasp I і Dinastia safàvida · Veure més »
Districte de Pishin
El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.
Nou!!: Tahmasp I і Districte de Pishin · Veure més »
Districte de Quetta
El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.
Nou!!: Tahmasp I і Districte de Quetta · Veure més »
Districte de Quetta-Pishin
El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.
Nou!!: Tahmasp I і Districte de Quetta-Pishin · Veure més »
Dumbuli
Els dumbuli foren una tribu kurda del Bokhtan que van formar un principat autònom.
Nou!!: Tahmasp I і Dumbuli · Veure més »
Gäl-baghi
Gäl-baghi fou un petit principat kurd autònom fundat per un turc de la tribu dels Ustadjalu de nom Abbas Agha, que va rebre una font d'aigua a Mariwan (prop de Sanandadj) cedida per Bïge-beg d'Ardalan (1495-1535).
Nou!!: Tahmasp I і Gäl-baghi · Veure més »
Ghiyath Beg Itimad al-Dawla
Mirza Ghiyath al-Din Muhammad Teherani, conegut com a Ghiyath Beg i pel títol d'Itimad al-Mulk (?- Kangra, 1622) fou un visir mogol.
Nou!!: Tahmasp I і Ghiyath Beg Itimad al-Dawla · Veure més »
Guerra otomano-safàvida (1532-1555)
La Guerra Otomano-Safàvida de 1532 a 1555 va ser un dels molts conflictes bèl·lics entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Persa.
Nou!!: Tahmasp I і Guerra otomano-safàvida (1532-1555) · Veure més »
Haydar Xah
Haydar Xah (mort en 1576) fou un efímer xa de Pèrsia de la dinastia safàvida durant uns mesos de l'any 1576.
Nou!!: Tahmasp I і Haydar Xah · Veure més »
Hürrem Sultan
Hürrem Haseki Sultan (Rohatyn, c. 1502 - Istanbul, 15 d'abril de 1558) va ser la quarta i única esposa legítima de Sulimà el Magnífic, així com una de les dones que han tingut més influència al govern de l'Imperi otomà i per tant una de les dones més poderoses i importants de la història otomana.
Nou!!: Tahmasp I і Hürrem Sultan · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Tahmasp I і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Tahmasp I і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: Tahmasp I і Història del Panjab · Veure més »
Humayun
Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.
Nou!!: Tahmasp I і Humayun · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Tahmasp I і Imperi Safàvida · Veure més »
Iskandar (Xibànides)
Iskandar (segle XVI) fou khan de Miankal i Kermineh i kagan xibànida dels uzbeks.
Nou!!: Tahmasp I і Iskandar (Xibànides) · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Tahmasp I і Ismaïl I · Veure més »
Ismaïl II de Pèrsia
Ismail II de Pèrsia (farsi: شاه اسماعیل دوم, Esma'il, nascut 1533/1534 o 1537, mort a Qazwin el 24 de novembre de 1577), fou el tercer xa safàvida de Pèrsia (1576-1577).
Nou!!: Tahmasp I і Ismaïl II de Pèrsia · Veure més »
Jar-Balakan
Djaro-Belokan o Jar Balakan estava situada al nord-est del modern raió de Zaqatala al nord de l'Azerbaitjan a porc distància de l'actual frontera de Geòrgia Les comunitats Jar-Balakan (Djaro-Belokan o Djaro-Balakan) (també Jar, Car, Char, Chary, rarament Chartalah fou un grup de comunitats amb autogovern al Caucas del al XIX. Van tenir connexions significatives amb el sultanat d'Elisu al sud-est.
Nou!!: Tahmasp I і Jar-Balakan · Veure més »
Kanat de Karadagh
El kanat de Karadagh fou un kanat de l'Azerbaijan persa al.
Nou!!: Tahmasp I і Kanat de Karadagh · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Tahmasp I і Kandahar · Veure més »
Kizilbaix
Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.
Nou!!: Tahmasp I і Kizilbaix · Veure més »
Kotxkunju
Kotxkunju o Kutxkuntxi, tercer kan de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan, era el fill d'Abu l-Khayr, fundador de la dinastia, i de Rabia Bégüm, filla d'Ulugh Beg.
Nou!!: Tahmasp I і Kotxkunju · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Tahmasp I і Lahidjan · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: Tahmasp I і Laridjan · Veure més »
Literatura àzeri
La literatura àzeri (Azərbaycan ədəbiyyatı) es refereix a la literatura escrita en àzeri, una llengua turquesa, que actualment és la llengua oficial de l'Estat de la República de l'Azerbaidjan i és la llengua majoritària de l'Azerbaidjan Iranià.
Nou!!: Tahmasp I і Literatura àzeri · Veure més »
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Tahmasp I і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera · Veure més »
Mahabad
La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Tahmasp I і Mahabad · Veure més »
Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya
Sultan Mahmud (vers 1464 – 1543) fou el darrer malik mihrabànida de Sistan del 1495 al 1537.
Nou!!: Tahmasp I і Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya · Veure més »
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Nou!!: Tahmasp I і Maraixi · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Tahmasp I і Mashad · Veure més »
Monestir de Mtsvane
El monestir de Mtsvane (en georgià: მწვანე მონასტერი) és el nom més conegut popularment de l'església de Sant Jordi de Chitakhev (ჩითახევის წმინდა გიორგის ეკლესია), és un edifici religiós medieval situat a la vall del centre-sud de Borjomi, a la regió de Samtskhe-Javakheti, a Geòrgia.
Nou!!: Tahmasp I і Monestir de Mtsvane · Veure més »
Monestir de Vardzia
El monestir de Vardzia (en georgià: ვარძია) és un monestir del sud de Geòrgia, excavat en una cova als vessants de la muntanya d'Erusheti, a la riba esquerra del riu Kura, a trenta quilòmetres d'Aspindza.
Nou!!: Tahmasp I і Monestir de Vardzia · Veure més »
Muhàmmad Khodabanda
Muhàmmad Khodabanda, Mohammed Khodābande o Khudābanda, també anomenat Mohammed Shah o Sultan Mohammed (Ardabil, Imperi Safàvida, 1531 - Alamut, Imperi Safàvida, 1595) fou el quart xa de la dinastia safàvida de Pèrsia (1578-1587).
Nou!!: Tahmasp I і Muhàmmad Khodabanda · Veure més »
Muixaixa
Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.
Nou!!: Tahmasp I і Muixaixa · Veure més »
Muraqqa
arxiudata.
Nou!!: Tahmasp I і Muraqqa · Veure més »
Pazuki
Pazuki o Bazukiyyun fou un grup tribal autònom kurd.
Nou!!: Tahmasp I і Pazuki · Veure més »
Principat de Bidlis
El principat de Bidlis fou un petit estat autònom kurd centrat a Bidlis que va existir fins a la meitat del.
Nou!!: Tahmasp I і Principat de Bidlis · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Tahmasp I і Província de Lorestan · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Tahmasp I і Qazvín · Veure més »
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Nou!!: Tahmasp I і Qom · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Tahmasp I і Ruyan · Veure més »
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Nou!!: Tahmasp I і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »
Sidi Ali Reis
Sidi Ali Reis - en turc Seydi Ali Reis - conegut com a Katibi Rum (Istanbul, ~1498-gener de 1563) fou un mariner, administrador, poeta i escriptor otomà.
Nou!!: Tahmasp I і Sidi Ali Reis · Veure més »
Simó I de Kartli
Simó I (Sultan Mahmud Khan), nascut el 1537, era el fill gran de Luarsab I de Kartli, i va succeir al pare el 1558 com a rei.
Nou!!: Tahmasp I і Simó I de Kartli · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Tahmasp I і Sistan · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Tahmasp I і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Tahmasp I і Sultaniyya · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Tahmasp I і Tabriz · Veure més »
Tahmasp
* Tahmasp I, xa safàvida de Pèrsia (1524-1576).
Nou!!: Tahmasp I і Tahmasp · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Tahmasp I і Teheran · Veure més »
Tractat d'Amasya
El tractat d'Amasya fou un conveni de pau entre Turquia i Pèrsia que fou signat a la ciutat d'Amasya (Amàsia) entre perses i otomans el 29 de maig de 1555 que va cloure la Guerra otomano-safàvida de 1532 a 1555.
Nou!!: Tahmasp I і Tractat d'Amasya · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Tahmasp I і Transoxiana · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Tahmasp I і Urmia · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Tahmasp I і Visir · Veure més »
Xàraf Khan Bidlisi
Xàraf-ad-Din Bidlisi o Xàraf Khan Bidlisi (Kararhrud, 25 de febrer de 1543 - ?) fou un historiador iranià d'ètnia kurda, fill de l'emir de Bidlis Xams-ad-Din Khan.
Nou!!: Tahmasp I і Xàraf Khan Bidlisi · Veure més »
Xer-Xah Surí
Farid-ad-Din Xer-Xah Surí (Sasaram, 1486 – Kalinjar, 22 de maig de 1545), conegut amb el nom de Xer Khan ("el rei lleó"), va ser un poderós governant a l'Índia.
Nou!!: Tahmasp I і Xer-Xah Surí · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Tahmasp I і Xirvan · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Tahmasp I і Xirvanxah · Veure més »
