Obrir a Google MapsTaula de continguts
82 les relacions: Ambròs de Milà, Anarquia militar, Antiga Gran Bulgària, Antiguitat tardana, Aurelià, Àtila, Àvars de Pannònia, Baduari, Batalla de Cíbales, Batalla de Châlons (274), Bataus, Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia, Bleda (hun), Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cíbales, Claudi II el Gòtic, Conca Pannònica, Constanci (secretari d'Àtila), Constanci II, Constantí Diògenes, Constantí I el Gran, Cristianisme a l'Imperi Romà, Demetri de Tessalònica, Districte de Sírmia, Febadi d'Agen, Flavi Gracià, Flàvia Màxima Constància, Florià, Fotí de Sírmium, Gèpides, Herodes Àtic, Història de l'Imperi Romà, Història de Roma, Història del cristianisme, Història dels Balcans, Imperi Romà d'Orient, Joan II Comnè, Jovià, Justina, Kaganat àvar, Latòbics, Lauriacum, Legió V Iovia, Legió VI Herculia, Literatura búlgara, Lleó II (emperador), Lucil·lià, Marc Aureli, Marc Aureli Car, Marc Aureli Probe, ... Ampliar l'índex (32 més) »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Sírmium і Ambròs de Milà
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Veure Sírmium і Anarquia militar
Antiga Gran Bulgària
Búlgars i eslaus en els segles VI-VII L'Antiga Gran Bulgària o Gran Bulgària (Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία -Palaiá Megálē Boulgaría- en les cròniques romanes d'Orient) va ser el terme usat pels historiadors romans d'Orient per a referir-se al territori d'Onogúria durant el govern del kan búlgar Kubrat al al nord de la serralada del Caucas, a l'estepa situada entre els rius Dnièster i el curs baix del Volga.
Veure Sírmium і Antiga Gran Bulgària
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Veure Sírmium і Antiguitat tardana
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Sírmium і Aurelià
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Sírmium і Àtila
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Veure Sírmium і Àvars de Pannònia
Baduari
Baduari (mort el 576) va ser un general de l'Imperi d'Orient, exarca de Ravenna al final de la seva vida, que va viure al.
Veure Sírmium і Baduari
Batalla de Cíbales
La batalla de Cíbales va tenir lloc el 8 d'octubre del 314 (o potser el 316, ja que la cronologia és incerta) entre els exèrcits dels emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla va tenir lloc a la Colònia Aurèlia Cíbales (Colonia Aurelia Cibalae), l'actual Vinkovci (Croàcia), aproximadament 350 quilòmetres a l'interior del territori de Licini.
Veure Sírmium і Batalla de Cíbales
Batalla de Châlons (274)
La batalla de Châlons es va lliurar al febrer o març de 274 entre l'emperador romà Luci Domici Aurelià (270–275) i el seu rival, l'emperador Tètric I (271–274) de la Gàl·lia a la regió que avui dia és Châlons-en-Champagne.
Veure Sírmium і Batalla de Châlons (274)
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Veure Sírmium і Bataus
Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia
Bató (en llatí Baton o Bato) va ser el nom de dos caps d'una gran revolta que es va produir durant el regnat d'August.
Veure Sírmium і Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia
Bleda (hun)
Bleda (Priscus: Βλήδας; Procopius: Βλέδας) (390-445) va ser rei dels huns conjuntament amb el seu germà petit Àtila.
Veure Sírmium і Bleda (hun)
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Sírmium і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Cíbales
Cíbales (en llatí Cibalae, en grec antic Κιβάλαι) va ser una antiga ciutat romana de la Pannònia Inferior a la vora del riu Bacuntius, entre Ulpianum i Mursa.
Veure Sírmium і Cíbales
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Veure Sírmium і Claudi II el Gòtic
Conca Pannònica
La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.
Veure Sírmium і Conca Pannònica
Constanci (secretari d'Àtila)
Constanci (en llatí Constantius) era un romà nascut a la Gàl·lia que va arribar a secretari privat d'Àtila i del seu germà Bleda, als que Aeci va recomanar.
Veure Sírmium і Constanci (secretari d'Àtila)
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Sírmium і Constanci II
Constantí Diògenes
Constantí Diògenes, en grec medieval Κωνσταντῖνος Διογένης, mort l'any 1032, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient de principis del, que va realitzar accions bèl·liques importants als Balcans.
Veure Sírmium і Constantí Diògenes
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Sírmium і Constantí I el Gran
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Veure Sírmium і Cristianisme a l'Imperi Romà
Demetri de Tessalònica
Demetri de Tessalònica (Tessalònica, Grècia, ca. 270 - 306), en grec Δημήτριος της Θεσσαλονίκης, fou un diaca romà, màrtir durant les persecucions als cristians.
Veure Sírmium і Demetri de Tessalònica
Districte de Sírmia
Mapa del districte Mapa ètnic del districte (cens del 2002) El Districte de Sírmia o de Srem (en serbi: Сремски округ, Sremski okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord-oest del país.
Veure Sírmium і Districte de Sírmia
Febadi d'Agen
Febadi (Phoebadius) va ser bisbe d'Agen vers la meitat del.
Veure Sírmium і Febadi d'Agen
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure Sírmium і Flavi Gracià
Flàvia Màxima Constància
Flàvia Màxima Constància (Flavia Maxima Constantia) fou emperadriu romana, esposa de l'emperador de l'Imperi Romà d'Occident Gracià, i filla de l'emperador Constantí II i de la seva tercera esposa Faustina.
Veure Sírmium і Flàvia Màxima Constància
Florià
Marc Anni Florià (en Marcus Annius Florianus) era el germanastre de l'emperador Tàcit, i a la seva mort es va proclamar successor.
Veure Sírmium і Florià
Fotí de Sírmium
Fotí, en llatí: Photinus (Galàcia, al voltant de 300 - Galàcia, 376), va ser un bisbe romà del segle IV recordat pels cristians com herètic.
Veure Sírmium і Fotí de Sírmium
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Veure Sírmium і Gèpides
Herodes Àtic
Herodes Àtic (en llatí Atticus Herodes, en grec Ἡρώδης ὁ Ἀττικός) va ser el més important retòric grec del.
Veure Sírmium і Herodes Àtic
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Veure Sírmium і Història de l'Imperi Romà
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Sírmium і Història de Roma
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Sírmium і Història del cristianisme
Història dels Balcans
Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.
Veure Sírmium і Història dels Balcans
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Sírmium і Imperi Romà d'Orient
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Veure Sírmium і Joan II Comnè
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Veure Sírmium і Jovià
Justina
Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.
Veure Sírmium і Justina
Kaganat àvar
Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.
Veure Sírmium і Kaganat àvar
Latòbics
Els latòbics (en llatí Latobici o Latovici, en grec antic Λατόβικοι) eren un poble celta del sud-oest de Pannònia, la regió del riu Savus (Sava), segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.
Veure Sírmium і Latòbics
Lauriacum
Lauriacum o Laureacum va ser una ciutat del nord de la Nòrica situada al punt on s'uneix el riu Anisius amb el Danubi, segons Ammià Marcel·lí i lItinerari d'Antoní.
Veure Sírmium і Lauriacum
Legió V Iovia
La Legió V Iovia va ser una legió romana creada per Dioclecià (284-305) a finals del que encara estava operativa a inicis del.
Veure Sírmium і Legió V Iovia
Legió VI Herculia
La Legió VI Herculia va ser una legió romana creada per Dioclecià (284-305) a finals del que encara estava operativa a inicis del.
Veure Sírmium і Legió VI Herculia
Literatura búlgara
La literatura búlgara és la literatura escrita en búlgar des del moment de la seva aparició com a llengua literària fins a l'actualitat.
Veure Sírmium і Literatura búlgara
Lleó II (emperador)
Lleó II (en grec: Leon) (467 - 17 de novembre de 474) va ser emperador romà d'Orient, amb només set anys.
Veure Sírmium і Lleó II (emperador)
Lucil·lià
Lucil·lià, en llatí Lucillianus, mort l'any 363, va ser un militar de l'exèrcit romà probablement originari de Pannònia.
Veure Sírmium і Lucil·lià
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Sírmium і Marc Aureli
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Veure Sírmium і Marc Aureli Car
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Veure Sírmium і Marc Aureli Probe
Marc Aureli Quintil
Marc Aureli Quintil (en llatí) fou emperador romà, germà de l'emperador Marc Aureli Claudi el Gòtic.
Veure Sírmium і Marc Aureli Quintil
Marc d'Aretusa
Marc d'Aretusa va ser bisbe d'Aretusa a Síria, prop de l'Orontes.
Veure Sírmium і Marc d'Aretusa
Martinci
Martinci, en cirílic Мартинци, és un poble de Sèrbia, situat a la província autònoma de Voivodina.
Veure Sírmium і Martinci
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Sírmium і Maurici (emperador)
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Veure Sírmium і Maximià
Numerià
Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.
Veure Sírmium і Numerià
Osi de Còrdova
Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.
Veure Sírmium і Osi de Còrdova
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Sírmium і Pannònia
Petrovaradin
Petrovaradin, part baixa de la Ciutadella Església Ortodoxa sèrbia de Sant Pau a Petrovaradin Petrovaradin (en serbi: Петроварадин en alemany Peterwardein) és una ciutat i municipi a Sèrbia, part de l'aglomeració de Novi Sad.
Veure Sírmium і Petrovaradin
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Veure Sírmium і Prefecte del pretori
Quatre Sants Coronats
La designació de Quatre Sants Coronats o Quatre Màrtirs Coronats (en llatí Sancti Quatuor Coronati) es pot referir, de fet, a nou persones diferents, màrtirs, dividides en dos grups, venerats com a sants en les esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Sírmium і Quatre Sants Coronats
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure Sírmium і Regne dels ostrogots
Ruta dels emperadors romans
Mediana (la moderna Niš), ciutat natal de l'emperador Constantí, un dels llocs de la ruta La Ruta dels emperadors romans (serbi: Путевима римскихимператора) és un projecte arqueològic serbi, que abasta 600 km amb antics llocs romans, entre els quals destaquen ciutats notables, propietats i llocs de naixement d'alguns emperadors romans a Sèrbia.
Veure Sírmium і Ruta dels emperadors romans
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Veure Sírmium і Sava
Sírmia
esquerra Sírmia (serbi: Srem; croat: Srijem; turc: Sirem) és la regió fèrtil de la Plana panònica a Europa, situada entre dos rius, el Danubi i el Sava.
Veure Sírmium і Sírmia
Síscia
Síscia, Segesta o Segèstica (Siscia, Segesta o Segestica, Σισκία, Σεγέστα, Σεγεστική) fou una ciutat important de l'Alta Pannònia a la riba sud del Savus en una illa formada per aquest riu i dos altres (el Colapis i el Odra) i un canal construït per Tiberi.
Veure Sírmium і Síscia
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Veure Sírmium і Sòcrates Escolàstic
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Veure Sírmium і Sext Aureli Víctor
Sremska Mitrovica
Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.
Veure Sírmium і Sremska Mitrovica
Sremski Karlovci
Sremski Karlovci (Сремски Карловци) és una ciutat de la província autònoma de la Voivodina, Sèrbia, regió de Sirmia (Syrmia o Sírmium) o Srem (turc Sirem), a la riba del riu Danubi, al peu del Fruska Gora, a uns 8 km de Novi Sad.
Veure Sírmium і Sremski Karlovci
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Sírmium і Tema (circumscripció administrativa)
Tema de Sírmium
El tema de Sírmium (en grec medieval θέμα Σιρμίου) va ser un tema, una divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient fundada al, en territoris del que ara són Sèrbia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
Veure Sírmium і Tema de Sírmium
Temisti
Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.
Veure Sírmium і Temisti
Teodor d'Heraclea
Teodor d'Heraclea (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) va ser un dirigent dels arrians sota Constantí I el Gran i Constanci Clor.
Veure Sírmium і Teodor d'Heraclea
Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teodora (Theodora) (984-1056) fou emperadriu romana d'Orient de l'11 de gener del 1055 a la seva mort, poc després del 31 d'agost del 1056.
Veure Sírmium і Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Sírmium і Teodoric el Gran
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Sírmium і Teodosi II el Jove
Tiberi II
Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador romà d'Orient.
Veure Sírmium і Tiberi II
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Veure Sírmium і Valentinià I
Víbia Aurèlia Sabina
Víbia Aurèlia Sabina (170 – abans del 217) va ser una princesa romana.
Veure Sírmium і Víbia Aurèlia Sabina
Vetranió
Vetranió (en llatí Vetranio) va ser un oficial militar romà, usurpador del tron imperial.
Veure Sírmium і Vetranió
Zoè Porfirogènita
Zoè Porfirogènita -- (vers 978 - juny del 1050) fou emperadriu romana d'Orient legítima del 1028 al 1050, ja que era filla de l'anterior emperador Constantí VIII i d'Helena, la seva esposa, però va preferir deixar els afers d'estat en els seus successius marits Romà III, Miquel IV i Constantí IX.
Veure Sírmium і Zoè Porfirogènita