Sínode

Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Sínode і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Nou!!: Sínode і Abat Oliba · Veure més »

Adalberó de Laon

Adalberó de Laon, també anomenat Ascelí († 1030 o 1031, a l'abadia de Saint-Vincent de Laon), fou bisbe de Laon del 977 al 1030.

Nou!!: Sínode і Adalberó de Laon · Veure més »

Adalbert de Magdeburg

Adalbert de Magdeburg (Lorena, ca. 910 - Geusa, Saxònia-Anhalt, Alemanya, 20 de juny de 981), fou el primer arquebisbe de Magdeburg (Saxònia-Anhalt), apòstol dels eslaus i els russos.

Nou!!: Sínode і Adalbert de Magdeburg · Veure més »

Adalbold I d'Utrecht

Adalbold I d'Utrecht o Odilbald fou bisbe d'Utrecht de 866 a 899.

Nou!!: Sínode і Adalbold I d'Utrecht · Veure més »

Adrià Comnè

Adrià Comnè (grec: Ἁδριανὸς Κομνηνός, Adrianós Komninós; nascut cap al 1060-1065 i mort entre el 1105 i el 1136) fou un aristòcrata i general de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Sínode і Adrià Comnè · Veure més »

Aeci l'impiu

Aeci l'impiu (en llatí Aetius,en grec antic Ἀέτιος) anomenat també Ateu perquè negava el Déu de la Revelació, (segons diuen Atanasi d'Alexandria, Sòcrates Escolàstic i Hèrmies Sozomen).

Nou!!: Sínode і Aeci l'impiu · Veure més »

Agostino Spinola Basadone

Agostino Spinola Basadone (Gènova, 1597 – Sevilla, 12 de febrer de 1649) fou un eclesiàstic espanyol d'origen italià que ocupà les dignitats de cardenal, bisbe de Tortosa, arquebisbe de Granada, Santiago de Compostel·la i Sevilla; i home d'Estat, amb activitats diplomàtiques davant la Santa Seu i membre del Consell d'Estat.

Nou!!: Sínode і Agostino Spinola Basadone · Veure més »

Aixot III Olormadz

Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.

Nou!!: Sínode і Aixot III Olormadz · Veure més »

Alain de Coëtivy

fou un cardenal i bisbe francès.

Nou!!: Sínode і Alain de Coëtivy · Veure més »

Aldoè

Aldoè o Audoè, en francès Ouen o Dadon (Sancy-les-Cheminots, Picardia, 609 - Clichy-sur-Seine, Illa de França, 24 d'agost de 684) fou un aristòcrata franc, conseller de diversos reis merovingis i bisbe de Rouen.

Nou!!: Sínode і Aldoè · Veure més »

Aleix Comnè (protosebast)

Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, (1135-1183), va ser un aristòcrata i cortesà de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Sínode і Aleix Comnè (protosebast) · Veure més »

Alexandre d'Alexandria

Alexandre d'Alexandria (Egipte, 250 - Alexandria, 17 d'abril de 326) va ser el dinovè papa d'Alexandria i patriarca de la Seu de Sant Marc.

Nou!!: Sínode і Alexandre d'Alexandria · Veure més »

Alfonso Márquez de Prado

Alfonso Márquez de Prado (El Espinar (Segòvia), 1557 – Segòvia, 7 de novembre de 1621).

Nou!!: Sínode і Alfonso Márquez de Prado · Veure més »

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Nou!!: Sínode і Ambròs de Milà · Veure més »

Anastasi d'Alexandria

Anastasi d'Alexandria (en copte Ⲁⲛⲁⲥⲧⲁⲥⲓⲟⲥ, en àrab انسطاسيوس) va ser Patriarca Copte d'Alexandria de l'any 605 al 616.

Nou!!: Sínode і Anastasi d'Alexandria · Veure més »

Anatoli de Constantinoble

Anatoli de Constantinoble (Alexandria, - Constantinoble, 3 de juliol de 458) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 449 fins a la seva mort.

Nou!!: Sínode і Anatoli de Constantinoble · Veure més »

Andrònic Comnè (fill d'Aleix I)

Andrònic Comnè, en grec medieval Ἀνδρόνικος Κομνηνός, nascut el 18 de setembre de 1091 i mort el 1130 o 1131, va ser un príncep i comandant militar de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Sínode і Andrònic Comnè (fill d'Aleix I) · Veure més »

Andreu Capella

Andreu Capella (València, 1529 - Sanaüja, la Segarra, 22 de setembre de 1609) fou un escriptor i teòleg jesuïta, després cartoixà, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: Sínode і Andreu Capella · Veure més »

Anhalt

Anhalt va ser territori històric de l'actual estat alemany de Saxònia-Anhalt.

Nou!!: Sínode і Anhalt · Veure més »

Anici Auqueni Bas (cònsol 431)

Anici Auqueni Bas (en llatí Flavius Anicius Auchenius Bassus) (floruit 425-435) va ser un alt oficial de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Sínode і Anici Auqueni Bas (cònsol 431) · Veure més »

Antonio de Fonseca

Antonio de Fonseca (Toro o Salamanca, ?–Valladolid, 20 de març de 1557) va ser un religiós castellà, bisbe de Pamplona (1545-1550), patriarca de les Índies Occidentals (1552-1557) i president del Consell de Castella (1553-1557).

Nou!!: Sínode і Antonio de Fonseca · Veure més »

Antonio Ibáñez de la Riva Herrera

Escut d'armes Antonio Ibáñez de la Riva Herrera (Solares, Cantabria, 1633 - Madrid 1710) fou un eclesiàstic i administrador espanyol.

Nou!!: Sínode і Antonio Ibáñez de la Riva Herrera · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Sínode і Arle · Veure més »

Armènia bagràtida

El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.

Nou!!: Sínode і Armènia bagràtida · Veure més »

Arnau de Llordat

Arnau de Llordat, Arnau de Llordà o complet: Arnau Guillem de Llordà (? – Tortosa, 5 de maig de 1346) fou un religiós que arribà a bisbe d'Urgell i quart copríncep d'Andorra (1326-1341) i posteriorment bisbe de Tortosa (1341-1346).

Nou!!: Sínode і Arnau de Llordat · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquebisbat d'Otranto

Interior de la catedral d'Otranto Larquebisbat d'Otranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat d'Otranto · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Bordeus

L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »

Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche

Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »

Arquebisbat de Campobasso-Boiano

El ''Santuari de la Madonna Addolorata'', patrona del Molise, a Castelpetroso Larquebisbat de Campobasso-Boiano (italià: Arcidiocesi di Campobasso-Boiano; llatí: Archidioecesis Campobassensis-Boianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Campobasso-Boiano · Veure més »

Arquebisbat de Catània

Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Catània · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Chicago

Larquebisbat de Chicago (anglès: Archdiocese of Chicago; llatí: Archidioecesis Chicagiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertant a la Regió eclesiàstica VII (IL, IN, WI) a l'estat d'Illinois, als Estats Units.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Chicago · Veure més »

Arquebisbat de Chieti-Vasto

cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Dublín

Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Dublín · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »

Arquebisbat de Lublin

L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm. El seminari arxiepiscopal de Lublin. La universitat catòlica ''Joan Pau II'' de Lublin. Larquebisbat de Lublin (polonès: Archidiecezja lubelska; llatí: Archidioecesis Lublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Lublin · Veure més »

Arquebisbat de Lucca

L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Lucca · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Morelia

LArxidiòcesi de Morelia (castellà: Archidiócesis de Morelia; llatí: Archidioecesis Moreliensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Don Vasco.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Morelia · Veure més »

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »

Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno

arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »

Arquebisbat de San Salvador de Bahia

La basílica menor de ''Nossa Senhora da Conceição'' de Praia. La basílica menor de ''Nosso Senhor do Bonfim''. Salvador. Larquebisbat de San Salvador de Bahia (portuguès: Arquidiocese de São Salvador da Bahia; llatí: Archidioecesis Sancti Salvatoris in Brasilia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Brasil, que pertany a la Regió eclesiàstica Nordeste 3.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de San Salvador de Bahia · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Torí · Veure més »

Arquebisbat de Vancouver

Larquebisbat de Vancouver (anglès: Archdiocese of Vancouver; llatí: Archidioecesis Vancuveriensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica West (Ouest).

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Vancouver · Veure més »

Arquebisbat de Vílnius

Imatge de la Mare de Déu de la Porta de l'Aurora (en lituà: ''Aušros vartai''; en polonès: ''Ostra brama''), venerada tant a Polònia com a Lituània.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Vílnius · Veure més »

Arquebisbat de Westminster

Larquebisbat de Westminster (anglès: Archdiocese of Westminster; llatí: Archidioecesis Vestmonasteriensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Londres.

Nou!!: Sínode і Arquebisbat de Westminster · Veure més »

Arquitectura anglosaxona

X, Northamptonshire. arcs cecs, balustres a l'església d'Earls Barton. LArquitectura anglosaxona va ser un període en la història de l'arquitectura d'Anglaterra i part de Gal·les, des de mitjan segle V fins a la conquesta normanda de 1066.

Nou!!: Sínode і Arquitectura anglosaxona · Veure més »

Arsaci de Tars

Arsaci (en Arsacius, en Ἀρσάκιος), nascut abans de l'any 324 i mort el 405, va ser patriarca de Constantinoble després del segon exili de Joan Crisòstom.

Nou!!: Sínode і Arsaci de Tars · Veure més »

Arxidiòcesi de Toledo

Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.

Nou!!: Sínode і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »

Arxiu Diocesà de Solsona

Llibre musical a l'Arxiu Diocesà de Solsona L'Arxiu Diocesà de Solsona (ADSArxius de Catalunya >) és la institució que custodia la documentació produïda pel Bisbat de Solsona.

Nou!!: Sínode і Arxiu Diocesà de Solsona · Veure més »

Assemblea

Una assemblea és un òrgan polític que funciona mitjançant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions.

Nou!!: Sínode і Assemblea · Veure més »

Atanasi II

Atanasi II (en grec medieval Αθανάσιος Β') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1450 al 1453.

Nou!!: Sínode і Atanasi II · Veure més »

Atanasi III d'Alexandria

Atanasi III d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1276 al 1316.

Nou!!: Sínode і Atanasi III d'Alexandria · Veure més »

Austind

en llatí Austindus, va ésser un bisbe d'Auch.

Nou!!: Sínode і Austind · Veure més »

Autocefàlia

Lautocefàlia és l'estatus d'independència jurídica de les diferents esglésies cristianes ortodoxes, i que garanteix el dret de governar-se per sínodes propis, mantenint la comunió amb les altres esglésies.

Nou!!: Sínode і Autocefàlia · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Sínode і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Ègica

Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.

Nou!!: Sínode і Ègica · Veure més »

Èutiques de Constantinoble

Èutiques (Eutyches) fou un prevere i abat de Constantinoble del que va encapçalar el patit oposat a Nestori.

Nou!!: Sínode і Èutiques de Constantinoble · Veure més »

Àntim

Àntim (en Anthimus, en Ἀνθίμος) era bisbe de Trebisonda al Pont.

Nou!!: Sínode і Àntim · Veure més »

Balduí II de Flandes

Balduí II de Flandes, conegut també com a Balduí III el Calb (vers 863/867 - † 918) fou fill del comte Balduí I Braç de Ferro i de la princesa carolíngia Judit de França (vers 844 - † vers 870) i va succeir al seu pare com a comte de Flandes del 879 a 918.

Nou!!: Sínode і Balduí II de Flandes · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: Sínode і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Nou!!: Sínode і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »

Benet X (antipapa)

Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.

Nou!!: Sínode і Benet X (antipapa) · Veure més »

Berenguer Dalmau

Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).

Nou!!: Sínode і Berenguer Dalmau · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Sínode і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Bettona

Bettona (en llatí: Vettona) és una antiga ciutat i comune d'Itàlia, a la província de Perusa, al centre d'Úmbria.

Nou!!: Sínode і Bettona · Veure més »

Bisbat d'Alba

El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Alba · Veure més »

Bisbat d'Albenga-Imperia

La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Aosta

El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Aosta · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Augsburg

El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Augsburg · Veure més »

Bisbat d'Avellino

La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Avellino · Veure més »

Bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes

El bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes (francès: Diocèse d'Évry-Corbeil-Essonnes, llatí: Dioecesis Evriensis-Corbiliensis-Exonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París. Al 2013 tenia 852.900 batejats sobre una població de 1.232.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Michel Armand Alexis Jean Pansard.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes · Veure més »

Bisbat d'Ieper

Cassel, attestata a partire dal X secolo. Giansenio, vescovo di Ypres per 2 anni dal 1636 al 1638. El bisbat d'Ieper (neerlandès: Bisdom Ieper; francès: Diocese d'Ypres, llatí: Dioecesis Yprensis seu Iprensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Bèlgica.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Ieper · Veure més »

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »

Bisbat d'Ivrea

El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Sínode і Bisbat d'Ivrea · Veure més »

Bisbat de Bamberg

Escut del bisbat de Bamberg Mapa del bisbat de Bamberg Catedral de Bamberg El Bisbat de Bamberg fou establert el 1007 per afavorir l'extensió de cristianisme a Alemanya.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Bamberg · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Bozen-Brixen

Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »

Bisbat de Cassano all'Ionio

El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Civita Castellana

El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »

Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia

El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia · Veure més »

Bisbat de Concordia-Pordenone

cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Dol

Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Dol · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Foligno

El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Foligno · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Grosseto

El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Grosseto · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Hong Kong

El bisbat de Hong Kong (mandarí: 香港教區; transliterat: Tyānzhǔjyào Syānggǎng jyàochyū; llatí: Dioecesis Sciiamchiamensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Guangzhou. El 2013 tenia 547.000 batejats (dels quals, uns 374.000 són hongkonguesos i 147.000 són filipins http://catholic.org.hk/v2/b5/cdhk/a08statistics.html) d'un total de 7.071.600 habitants. Actualment està regida pel bisbe electe pare Stephen Chow Sau-yan S.I..

Nou!!: Sínode і Bisbat de Hong Kong · Veure més »

Bisbat de Jesi

El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Jesi · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Bisbat de Le Havre

El bisbat de Le Havre (francès: Diocèse de Le Havre, llatí: Dioecesis Portus Gratiae) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Le Havre · Veure més »

Bisbat de Livorno

El bisbat de Livorno - diocesi di Livorno; Dioecesis Liburnensis - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Livorno · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia

El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Merseburg

Escut Mapa dels bisbats de Merseburg, Naumburg i Zeitz (en lila) vers 1250 El Bisbat de Merseburg fou una jurisdicció eclesiàstica a la frontera oriental del Ducat de Saxònia amb el seu centre en Merseburg, on es va construir la Catedral de Merseburg.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Merseburg · Veure més »

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »

Bisbat de Mostar-Tomislavgrad

L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad · Veure més »

Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno

cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »

Bisbat de Novara

El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Novara · Veure més »

Bisbat de Parma

Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Parma · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello

El bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello (italià: diocesi di Pitigliano-Sovana-Orbetello; llatí: Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello · Veure més »

Bisbat de Rímini

El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Rímini · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de San Marco Argentano-Scalea

El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea · Veure més »

Bisbat de San Marino-Montefeltro

El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Sínode і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »

Bisbat de San Severo

El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Sínode і Bisbat de San Severo · Veure més »

Bisbat de Savona-Noli

El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Senigallia · Veure més »

Bisbat de Sessa Aurunca

El bisbat de Sessa Aurunca (italià: diocesi di Sessa Aurunca; llatí: Dioecesis Suessana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Sessa Aurunca · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Sulmona-Valva

El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »

Bisbat de Teggiano-Policastro

La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Teggiano-Policastro · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Tortona · Veure més »

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Trivento · Veure més »

Bisbat de Vallo della Lucania

El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »

Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Verona · Veure més »

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Vicenza · Veure més »

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Sínode і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »

Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Sínode і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Sínode і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Sínode і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Sínode і Cardenal vicari · Veure més »

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Sínode і Cartago (municipi) · Veure més »

Cartofílax

Cartofílax (en grec medieval χαρτοφύλαξ, paraula composta de χάρτα, «document» i φύλαξ, «guarda, preservador») era un oficial eclesiàstic encarregat dels documents i registres oficials a l'Església ortodoxa grega en els temps de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Sínode і Cartofílax · Veure més »

Catedral d'Alexandre Nevski (Bakú)

La catedral Alexandre Nevski (en rus: Александро-Невский Собор, àzeri: Aleksandr Nevski Başkilsəsi, sovint anomenada Qızıllı kilsə, L'Església daurada) va ser la principal catedral ortodoxa russa a Bakú, quan va ser construïda (1898), fins a la seva destrucció el 1936 durant l'era de Stalin.

Nou!!: Sínode і Catedral d'Alexandre Nevski (Bakú) · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: Sínode і Cesaropapisme · Veure més »

Christifideles laici

Christifideles laici és una exhortació apostòlica del papa Joan Pau II signada a Roma el 30 de desembre de 1988.

Nou!!: Sínode і Christifideles laici · Veure més »

Cipriano Calderón Polo

Cipriano Calderón Polo (Plasència 1 de desembre de 1927 - Roma, 4 de febrer de 2009) va ser un bisbe de la Cúria de l'Església catòlica.

Nou!!: Sínode і Cipriano Calderón Polo · Veure més »

Cir d'Alexandria (patriarca)

Cir va ser un egipci que va viure al.

Nou!!: Sínode і Cir d'Alexandria (patriarca) · Veure més »

Ciril d'Alexandria

Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.

Nou!!: Sínode і Ciril d'Alexandria · Veure més »

Ciril II

Ciril II (en grec Κύριλλος Β') va ser patriarca de Constantinoble tres vegades, la primera l'any 1633, la segona del 1635 al 1636, i la tercera els anys 1638 i 1639.

Nou!!: Sínode і Ciril II · Veure més »

Ciril IV

Ciril IV (en grec Κύριλλος Δ') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1711 al 1713.

Nou!!: Sínode і Ciril IV · Veure més »

Ciril Lucaris

Ciril Lucaris (en grec Κύριλλος Λούκαρις) va ser patriarca d'Alexandria amb el nom de Ciril III i patriarca de Constantinoble com a Ciril I. Va néixer l'any 1572 a Càndia, a l'illa de Creta, on va estudiar amb diversos mestres i erudits de l'època, i va completar els seus estudis a Venècia (en aquell temps Creta depenia de la República de Venècia) entre els anys 1584 i 1588, i posteriorment es va matricular com a estudiant a la Universitat de Pàdua (1589-1593).

Nou!!: Sínode і Ciril Lucaris · Veure més »

Cisma ortodox del 2018

El cisma Moscou-Constantinoble, també conegut com el cisma de l'Església ortodoxa de 2018, va ser un cisma que va començar el 15 d'octubre de 2018 quan l'Església Ortodoxa Russa va tallar unilateralment la plena comunió amb el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble.

Nou!!: Sínode і Cisma ortodox del 2018 · Veure més »

Concili

Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.

Nou!!: Sínode і Concili · Veure més »

Concili d'Aquileia

El Concili d'Aquileia va ser un sínode de l'església catòlica, realitzat a Aquileia l'any 381 dC, fou part de la lluita entre les idees arrianes i ortodoxes en el cristianisme.

Nou!!: Sínode і Concili d'Aquileia · Veure més »

Concili d'Osca

El Concili d'Osca fou un concili de la Província eclesiàstica Tarraconense que se celebrà a Osca l'any 598, que fou l'any 13 del regnat de Recared.

Nou!!: Sínode і Concili d'Osca · Veure més »

Concili de Narbona del 1227

El Concili de Narbona del 1227 va ser un sínode provincial que es va convocar a la ciutat de Narbona.

Nou!!: Sínode і Concili de Narbona del 1227 · Veure més »

Concili de Narbona del 684

El concili de Narbona del 684 fou una reunió de bisbes a manera de sínode de la província Narbonense o de la Septimània, al Regne de Toledo, celebrat el 684.

Nou!!: Sínode і Concili de Narbona del 684 · Veure més »

Concili de Narbona del 693

El concili de Narbona del 693 fou una reunió de bisbes de Septimània (de fet un sínode) celebrada el 693 per ratificar els cànons del XVI Concili de Toledo al qual els representants de la província no havien pogut assistir per l'epidèmia de pesta que assolava llavors el territori (al concili de Toledo només havia assistit Ervigi, bisbe de Besiers).

Nou!!: Sínode і Concili de Narbona del 693 · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: Sínode і Concili ecumènic · Veure més »

Concili IV de Constantinoble

El Concili IV de Constantinoble fou el vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l'emperador Basili I el Macedoni i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi I de Constantinoble i condemnà el patriarca Foci I de Constantinoble.

Nou!!: Sínode і Concili IV de Constantinoble · Veure més »

Concilis de la província eclesiàstica Bètica

Els concilis de la província eclesiàstica Bètica són una sèrie de concilis que van tenir lloc a l'antiga província Bètica durant els segles VIII i IX.

Nou!!: Sínode і Concilis de la província eclesiàstica Bètica · Veure més »

Conrad d'Utrecht

Representació de l'assassinat del bisbe Conrad Conrad d'Utrecht (? - Utrecht - 14 d'abril de 1099) va ser bisbe d'Utrecht entre 1076 i 1099.

Nou!!: Sínode і Conrad d'Utrecht · Veure més »

Conrad I de Masòvia

Conrad I de Masòvia (en polonès Konrad I Mazowiecki; 1187/1188 - 31 d'agost de 1247), de la dinastia Piast.

Nou!!: Sínode і Conrad I de Masòvia · Veure més »

Constantí Cliarè

Constantí IV Cliarè (en grec medieval Κωνσταντίνος Δ΄ Χλιαρηνός) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1154 al 1156.

Nou!!: Sínode і Constantí Cliarè · Veure més »

Cristòfor d'Alexandria

Cristòfor (en llatí Christophorus, en grec antic Χριστοφόρος) va ser patriarca d'Alexandria entre els anys 817 i 841, aproximadament.

Nou!!: Sínode і Cristòfor d'Alexandria · Veure més »

Cybi de Cornualla

Cybi (en gal·lès) o Cuby (en còrnic) (Cornualla, ca. 483 - Caergybi, 8 de novembre del 555) visqué a Gal·les al, va ser un bisbe i, breument rei, que residí principalment al nord de Gal·les.

Nou!!: Sínode і Cybi de Cornualla · Veure més »

Damião António Franklin

Damião António Franklin (Cabinda, Angola, 6 d'agost de 1950 - Sud-àfrica, 28 d'abril de 2014) fou un prelat angolès, arquebisbe de Luanda.

Nou!!: Sínode і Damião António Franklin · Veure més »

David de Gal·les

David (Caerfai, Sir Benfro, Gal·les ca. 500– Tyddewi, Sir Benfro, Gal·les, 1 de març del 589) (en gal·lès Dewi Sant) va ser un bisbe catòlic que posteriorment esdevingué sant i patró de Gal·les.

Nou!!: Sínode і David de Gal·les · Veure més »

Demetri d'Alexandria (patriarca)

Demetri d'Alexandria va ser elegit dotzè patriarca d'Alexandria, càrrec que va exercir de l'any 189 al 232.

Nou!!: Sínode і Demetri d'Alexandria (patriarca) · Veure més »

Deodat (bisbe de Barcelona)

Deodat o Deusdedit fou bisbe de Barcelona des de 1010 fins al 1029.

Nou!!: Sínode і Deodat (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Diòcesi de Carpi

La diòcesi de Carpi va ser una seu episcopal de mitjan fins al.

Nou!!: Sínode і Diòcesi de Carpi · Veure més »

Diòcesi de Mevania

La diòcesi de Mevania (en llatí: Dioecesis Mevanensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Sínode і Diòcesi de Mevania · Veure més »

Diòcesi de Tagaria

La diòcesi de Tagaria (en llatí: Dioecesis Tagariensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Sínode і Diòcesi de Tagaria · Veure més »

Diòcesi de Vannida

La diòcesi de Vannida (en llatí: Dioecesis Vannidensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Sínode і Diòcesi de Vannida · Veure més »

Dionís d'Alexandria (bisbe)

Dionís d'Alexandria va ser bisbe d'Alexandria de l'any 247 al 265.

Nou!!: Sínode і Dionís d'Alexandria (bisbe) · Veure més »

Domicià d'Huy

Domicià d'Huy (nascut a Gàl·lia el ? - mort a Huy (Regne Franc, actualment Bèlgica) el 7 de maig de 560) és un sacerdot i bisbe catòlic.

Nou!!: Sínode і Domicià d'Huy · Veure més »

Doroteu de Marcianòpolis

Doroteu de Marcianòpolis (en llatí Dorotheus, en grec antic Δωπόθεος) fou un bisbe grec que vivia vers el 431.

Nou!!: Sínode і Doroteu de Marcianòpolis · Veure més »

Dret religiós

El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.

Nou!!: Sínode і Dret religiós · Veure més »

Edoardo Menichelli

Edoardo Menichelli (nascut el 14 d'octubre de 1939 a Serripola, San Severino Marche) és un cardenal de l'Església Catòlica italià.

Nou!!: Sínode і Edoardo Menichelli · Veure més »

Elecció papal de 1061

San Pietro in Vincoli L'elecció papal de 1061 es va dur a terme el 30 de setembre de 1061 a San Pietro in Vincoli a Roma, després de la mort del Papa Nicolau II.

Nou!!: Sínode і Elecció papal de 1061 · Veure més »

Elecció papal de 1241

Fragment del Septizodium en un gravat de 1582 L'elecció papal de 1241 fou convocada després de la mort de Gregori IX i s'allargà del 21 de setembre al 25 d'octubre de 1241.

Nou!!: Sínode і Elecció papal de 1241 · Veure més »

Enric de Marcy

Enric de Marcy (o Henri Settimo de Marcy) (Borgonya, voltant 1136 - Arràs, 1r de gener de 1189) va ser un prelat cistercenc francès de l'abadia d'Hautecombe (1160) i després abat de Claravall (1176-1179).

Nou!!: Sínode і Enric de Marcy · Veure més »

Epifani Escolàstic

Epifani Escolàstic (en llatí Epiphanius Scholasticus, en grec antic Ἐπιφάνιος), fou un religiós grec (segons Sixt de Sena) o italià (segons Ceillier i Cave) del principi del.

Nou!!: Sínode і Epifani Escolàstic · Veure més »

Epifani I de Constància

Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.

Nou!!: Sínode і Epifani I de Constància · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Sínode і Església catòlica a França · Veure més »

Església de Bòsnia

LEsglésia de Bòsnia (en bosnià: Crkva Bosanska/Црква Босанска) fou una església cristiana a la Bòsnia medieval.

Nou!!: Sínode і Església de Bòsnia · Veure més »

Església Espanyola Reformada Episcopal

LEsglésia Espanyola Reformada Episcopal (IERE) es considera una part plena de l'Església una, santa, catòlica i apostòlica establerta per Crist i els seus apòstols, i, com també ho afirmen l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, afirma conservar la successió apostòlica.

Nou!!: Sínode і Església Espanyola Reformada Episcopal · Veure més »

Església Evangèlica Luterana de Letònia

Catedral de Riga, edifici principal del luteranisme a Letònia. LEsglésia Evangèlica Luterana de Letònia (LELB) és una església (institució) protestant del luteranisme de Letònia.

Nou!!: Sínode і Església Evangèlica Luterana de Letònia · Veure més »

Església Maronita

LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.

Nou!!: Sínode і Església Maronita · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Sínode і Església Ortodoxa · Veure més »

Església Ortodoxa de Xipre

LEsglésia Ortodoxa de Xipre, que té el nom històric d'Església de Xipre, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Sínode і Església Ortodoxa de Xipre · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Sínode і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església ortodoxa txeca i eslovaca

L'Església ortodoxa txeca i eslovaca (en eslovac: Pravoslávna cirkev v českých krajinách a na Slovensku) (Església ortodoxa txecoslovaca fins a 1993) és una de les Esglésies autocèfales de la comunió ortodoxa.

Nou!!: Sínode і Església ortodoxa txeca i eslovaca · Veure més »

Esglésies Catòliques Orientals

Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.

Nou!!: Sínode і Esglésies Catòliques Orientals · Veure més »

Eudoxi d'Antioquia

Eudoxi (en Eudoxius, en Ευδόξιος) mort l'any 370 va ser bisbe de Constantinoble de l'any 360 al 370.

Nou!!: Sínode і Eudoxi d'Antioquia · Veure més »

Eufemi

Eufemi va ser patriarca de Constantinoble de l'any 489 al 495.

Nou!!: Sínode і Eufemi · Veure més »

Eulali I

Eulali I (* ha. 380 ? ? ha. 450).

Nou!!: Sínode і Eulali I · Veure més »

Eulogi d'Alexandria

Eulogi d'Alexandria (Síria, - Alexandria, 608) va ser patriarca d'Alexandria entre els anys 580 i 608.

Nou!!: Sínode і Eulogi d'Alexandria · Veure més »

Euquites

Els euquites (del grec εὐχῖται) o messalians (del siríac měṣallīn) eren una secta cristiana de Mesopotàmia que es va estendre per Àsia Menor, Tràcia i Egipte.

Nou!!: Sínode і Euquites · Veure més »

Eutiqui de Constantinoble

Eutiqui (Theium, Frígia, 512 - Constantinoble, 6 d'abril de 582) va ser un monjo romà d'Orient, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Sínode і Eutiqui de Constantinoble · Veure més »

Exhortació apostòlica

Una exhortació apostòlica és un tipus de comunicació del Papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Sínode і Exhortació apostòlica · Veure més »

Farabert

Farabert de Lieja va ser abat de l'abadia de Prüm (925-946) i bisbe de Lieja i abat de Lobbes de 947 a 953.

Nou!!: Sínode і Farabert · Veure més »

Fèlix d'Urgell

Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).

Nou!!: Sínode і Fèlix d'Urgell · Veure més »

Fèlix III

Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.

Nou!!: Sínode і Fèlix III · Veure més »

Filastri de Brescia

Filastri o Filastre (també, Philastrius, Filastrius, Filaster) va ser bisbe de Brescia a finals del.

Nou!!: Sínode і Filastri de Brescia · Veure més »

Filoteu (patriarca d'Alexandria)

Filoteu va ser patriarca Ortodox d'Alexandria des de l'any 1435 al 1459.

Nou!!: Sínode і Filoteu (patriarca d'Alexandria) · Veure més »

Flavià de Constantinoble

Flavià de Constantinoble (en Flavianus, en Φλαβιανός) (Constantinoble?, final del s. IV - Lídia, 17 de febrer de 449) va ser un patriarca romà d'Orient, successor de Procle com a bisbe de Constantinoble l'any 446.

Nou!!: Sínode і Flavià de Constantinoble · Veure més »

Florence Oloo

és una científica kenyana.

Nou!!: Sínode і Florence Oloo · Veure més »

Francesc Robuster i Sala

Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg.

Nou!!: Sínode і Francesc Robuster i Sala · Veure més »

Francisco Díaz Santos Bullón

Francisco Díaz Santos Bullón o Francisco Díaz Santos de Bullón (Guardo, Palència 4 de desembre de 1687 - Burgos, 17 de febrer de 1764) fou un eclesiàstic espanyol, bisbe de Barcelona entre els anys 1748 i 1750.

Nou!!: Sínode і Francisco Díaz Santos Bullón · Veure més »

Frederic Schenck de Tutenburg

Frederic Schenck de Tutenburg (Vollenhove, 1503 - Utrecht, 25 d'agost de 1580) va ser el primer arquebisbe d'Utrecht, -abans bisbat-.

Nou!!: Sínode і Frederic Schenck de Tutenburg · Veure més »

Gediminas

Litas commemorativa dedicada a Gedimin Gedimin (ca. 1275 - hivern de 1341) va ser un governant medieval del Gran Ducat de Lituània des de 1316 a 1341, el que significava governar sobre els lituans i sobre una gran part de l'estat de Rus de Kíev.

Nou!!: Sínode і Gediminas · Veure més »

George Alencherry

Sa Beatitud el Cardenal Maran Mar George Alencherry (malaiàlam: ജോർജ് ആലഞ്ചേരി) és l'actual Arquebisbe Major de l'Església Catòlica Siro-Malabar i arquebisbe d'Ernakulam-Angamaly.

Nou!!: Sínode і George Alencherry · Veure més »

Germà III de Constantinoble

Germà III de Constantinoble va ser bisbe d'Adrianòpolis i amic de l'emperador Miquel VIII Paleòleg.

Nou!!: Sínode і Germà III de Constantinoble · Veure més »

Giovanni Giovenale Ancina

Giovanni Giovenale Ancina (Fossano, Piemont, 19 d'octubre de 1545 - Saluzzo, Piemont, 30 d'agost de 1604) fou un metge, compositor i finalment bisbe italià.

Nou!!: Sínode і Giovanni Giovenale Ancina · Veure més »

Glendalough

Glendalough o Glendaloch és una vall glacial, situada al Comtat de Wicklow, a Irlanda.

Nou!!: Sínode і Glendalough · Veure més »

Godescalc

Godescalc (en llatí Godescalcus, Gotteschalchus, originàriament Gottshalk) va ser un teòleg germànic que va néixer prop de Magúncia.

Nou!!: Sínode і Godescalc · Veure més »

Godfried Danneels

vestit coral (esquerra). va ser un cardenal belga de l'Església catòlica.

Nou!!: Sínode і Godfried Danneels · Veure més »

Godofreu I de Verdun

Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.

Nou!!: Sínode і Godofreu I de Verdun · Veure més »

Gorgan (ciutat)

Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Nou!!: Sínode і Gorgan (ciutat) · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Sínode і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gregori d'Amàsia

Gregori IV de Constantinoble o Gregori d'Amàsia (en grec Γρηγόριος Δ') va ser patriarca de Constantinoble durant dos mesos l'any 1623.

Nou!!: Sínode і Gregori d'Amàsia · Veure més »

Gregori de Nissa

Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.

Nou!!: Sínode і Gregori de Nissa · Veure més »

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Nou!!: Sínode і Gregori de Tours · Veure més »

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.

Nou!!: Sínode і Gregori V · Veure més »

Guerau de Requesens i de Relat

Capella de la Epifania de la Seu Vella Guerau de Requesens i de Relat (? - Lleida, 1399) fou un eclesiàstic i poeta medieval.

Nou!!: Sínode і Guerau de Requesens i de Relat · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Sínode і Guerres romano-perses · Veure més »

Guillem Arnau i Patau

Guillem Arnau i Patau o Guillem Arnau de Patau (?, ? — la Seu d'Urgell, 1364) fou un religiós amb el títol de bisbe d'Urgell i vuitè copríncep d'Andorra (1361-1364).

Nou!!: Sínode і Guillem Arnau i Patau · Veure més »

Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)

Guillem Caçador (Vic, 9 d'octubre de 1510 - Barcelona, 13 de novembre de 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.

Nou!!: Sínode і Guillem Caçador (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Heliodor d'Èmesa

Heliodor fou un escriptor grec nadiu d'Èmesa, Síria, segons que diu ell mateix al final de la seva novel·la principal.

Nou!!: Sínode і Heliodor d'Èmesa · Veure més »

Henòtic

L'Henòtic (henōtikón) (en llatí Henoticon, en grec antic ἑνοτικόν) va ser un document religiós publicat l'any 482 per l'emperador romà d'Orient Zenó.

Nou!!: Sínode і Henòtic · Veure més »

Hermas

Hermas (en llatí Hermas, en grec), va ser un deixeble de l'apòstol Pau i és considerat un dels pares apostòlics.

Nou!!: Sínode і Hermas · Veure més »

Hilari de Poitiers

Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.

Nou!!: Sínode і Hilari de Poitiers · Veure més »

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Nou!!: Sínode і Història de Dinamarca · Veure més »

Història del cristianisme primitiu

III i va ser trobada a l'àrea de la primera necròpolis del Turó Vaticà, a Roma. La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.

Nou!!: Sínode і Història del cristianisme primitiu · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Sínode і Història del papat · Veure més »

Hug de Fenollet

Hug de Fenollet va ser un bisbe de València que va viure al.

Nou!!: Sínode і Hug de Fenollet · Veure més »

Hug el Gran (robertià)

Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.

Nou!!: Sínode і Hug el Gran (robertià) · Veure més »

Ibrahim Isaac Sidrak

Ibrahim Isaac Sidrak (Banî Shouqayr, 19 d'agost de 1955) és l'actual patriarca catòlic copte d'Alexandria.

Nou!!: Sínode і Ibrahim Isaac Sidrak · Veure més »

Ignasi I

Ignasi de Constantinoble (en Ignatius, en Ἰγνάτιος) que va viure al, potser de l'any801 fins al 877) va ser un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Sínode і Ignasi I · Veure més »

Incunable

Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols. 57b and 58a, amb gargots i dibuixos. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Nou!!: Sínode і Incunable · Veure més »

Isaac I Comnè

Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè. Fill del general Manuel Eròtic Comnè, fou criat sota la tutela de l'emperador Basili II en quedar orfe quan encara era adolescent. Es feu un nom com a líder militar competent i fou comandant en cap dels exèrcits orientals cap al 1042-1054. El 1057 s'erigí com a cap d'un complot de generals orientals descontents contra Miquel VI, que tot just havia ascendit al tron. Fou proclamat emperador pels seus seguidors el 8 de juny del 1057 i aconseguí reunir prou tropes per derrotar l'exèrcit legitimista a la batalla de Pètroe. Isaac estava disposat a acceptar un compromís pel qual hauria estat nomenat hereu de Miquel, però una facció molt influent a Constantinoble, encapçalada per Miquel Cerulari, l'ambiciós patriarca de Constantinoble, forçà l'abdicació de Miquel el 30 d'agost del 1057 i Isaac fou coronat emperador a Santa Sofia dos dies després. Isaac recompensà els seus aliats i impulsà una sèrie de reformes fiscals pensades per augmentar els ingressos i posar fi als excessos dels regnats dels seus predecessors, amb l'objectiu de sanejar les finances de l'imperi i recuperar la capacitat de l'exèrcit de defensar-lo amb garanties. Les baixades de sou, les rigoroses mesures fiscals i la confiscació de propietat de l'Església decretades per Isaac suscitaren una forta oposició, particularment de la part de Cerulari, que amb el pas del temps s'havia començat a veure a si mateix com a faedor de reis. El novembre del 1058, Cerulari fou detingut i exiliat, però morí abans que es pogués reunir un sínode per deposar-lo. Durant el seu regnat, Isaac mantingué la integritat de la frontera oriental, feu cessar les incursions hongareses amb un tractat signat el 1059 i sotmeté personalment els petxenegs, que havien causat grans estralls a les terres romanes, a l'estiu del mateix any. Poc després, emmalaltí i, cedint als consells i les pressions de Miquel Psel·los, abdicà en Constantí X Ducas per retirar-se al Monestir de Studios, on morí a finals del 1060.

Nou!!: Sínode і Isaac I Comnè · Veure més »

Isidor I

Isidor I (en grec medieval Ισίδωρος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1347 al 1350.

Nou!!: Sínode і Isidor I · Veure més »

IX Concili de Toledo

El IX Concili de Toledo fou un sínode de bisbes de la província Cartaginense dins el Regne de Toledo.

Nou!!: Sínode і IX Concili de Toledo · Veure més »

Jan Očko z Vlašimi

Jan Očko z Vlašimi (en alemany: Johann Otschko von Wlaschim), nascut vers el 1292 i mort el 14 de gener de 1380, va ser el segon Arquebisbe de Praga i cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Sínode і Jan Očko z Vlašimi · Veure més »

Jaspert de Botonac i de Castellnou

Jaspert de Botonac i de Castellnou (?, - València, 1288) fou un eclesiàstic i jurista català, probablement germà de Pere Arnau de Botonac i pertanyent per part de pare a una família noble dels voltants de Narbona i per part de mare a l'alta nissaga dels Castellnou, radicada al Rosselló i al Vallespir.

Nou!!: Sínode і Jaspert de Botonac i de Castellnou · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: Sínode і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jerarquia de l'Església Catòlica

El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica.

Nou!!: Sínode і Jerarquia de l'Església Catòlica · Veure més »

Jerónimo de Ocón

Jerónimo de Ocón (? — Perpinyà?, 16 de novembre del 1425) va ser un religiós, bisbe d'Elna, pertanyent a l'orde carmelità.

Nou!!: Sínode і Jerónimo de Ocón · Veure més »

Jeremies I

Jeremies I (en grec Ιερεμίας Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1522 al 1545, excepte durant un breu període, de l'abril/maig de 1524 al 24 de setembre de 1525, quan va ser deposat i Joanic I va ser nomenat patriarca.

Nou!!: Sínode і Jeremies I · Veure més »

Joan de Biclar

Joan de Biclar, en llatí Iohannes Biclarensis, també conegut com a Joan de Bíclarum o Biclara (Santarém, Regne Visigot de Toledo, c. 540 - Girona, c. 621) fou un religiós visigot, fundador del monestir de Biclarum, i que més tard va ser Bisbe de Gerunda.

Nou!!: Sínode і Joan de Biclar · Veure més »

Joan II d'Antioquia

Joan Codònat o Joan II d'Antioquia fou patriarca d'Antioquia (476-477).

Nou!!: Sínode і Joan II d'Antioquia · Veure més »

Joan II de Constantinoble

Joan II de Constantinoble, Joan de Capadòcia, Joannes Cappadox, va ser patriarca de Constantinoble el segon de nom Joan (el primer va ser Joan Crisòstom) del 517 o 518 fins al 520.

Nou!!: Sínode і Joan II de Constantinoble · Veure més »

Joan IV d'Ocrida

Adrià Comnè, en grec medieval Ἀδριανός Κομνηνός, nascut cap al 1088 i mort el 1163 o 1164, va ser un príncep de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la dinastia dels Comnens, que es va fer monjo i va arribar al càrrec d'arquebisbe d'Ocrida amb el nom de Joan IV d'Ocrida (Ἰωάννης Δ΄) des de l'any 1139 o 1142 fins a la seva mort, en algun moment del 1163 o 1164.

Nou!!: Sínode і Joan IV d'Ocrida · Veure més »

Joan IX de Constantinoble

Joan IX anomenat Agapet o Hieromnemon (en grec medieval Ἰωάννης Θ΄ Ἀγαπητός or Ἱερομνήμων) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1111 al 1134.

Nou!!: Sínode і Joan IX de Constantinoble · Veure més »

Joan Pau I

, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.

Nou!!: Sínode і Joan Pau I · Veure més »

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Nou!!: Sínode і Joan Pau II · Veure més »

Joan VIII d'Heinsberg

Joan VIII de Heinsberg (± 1396 - mort el 1459 a Kuringen, actualment un nucli d'Hasselt) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins al 1455 quan va haver d'abdicar en favor de Lluís de Borbó, el protegit de Felip el Bo.

Nou!!: Sínode і Joan VIII d'Heinsberg · Veure més »

Joan-Sembat d'Ani

Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.

Nou!!: Sínode і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »

Joanic I

Joanic I (en grec Ἰωαννίκιος Α') va ser patriarca de Constantinoble els anys 1524 i 1525.

Nou!!: Sínode і Joanic I · Veure més »

Joaquim d'Alexandria

Joaquim d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1487 al 1567.

Nou!!: Sínode і Joaquim d'Alexandria · Veure més »

Jocelyne Khoueiry

fou una combatent de la guerra de Líban.

Nou!!: Sínode і Jocelyne Khoueiry · Veure més »

Jordi de Capadòcia

Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea (Capadòcia?, ? - 24 de desembre de 361) va ser un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.

Nou!!: Sínode і Jordi de Capadòcia · Veure més »

Josafat II

Josafat II, anomenat el Magnífic, (en grec Ιωάσαφ Β' ο Μεγαλοπρεπής) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1556 al 1565.

Nou!!: Sínode і Josafat II · Veure més »

Josep Galesiotes

Josep I Galesiotes (en grec medieval Ἰωσὴφ Α´ Γαλησιώτης) va ser dues vegades patriarca de Constantinoble, la primera de l'any 1266 al 1275 i una segona del 1282 fins a la seva mort el 1283.

Nou!!: Sínode і Josep Galesiotes · Veure més »

Juan José Gerardi Conedera

Juan José Gerardi Conedera (Ciutat de Guatemala, Guatemala, 27 de desembre del 1922 - 26 d'abril del 1998) fou bisbe i defensor de la memòria històrica de Guatemala.

Nou!!: Sínode і Juan José Gerardi Conedera · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: Sínode і Juli II · Veure més »

Julio Ciges Marín

Julio Ciges Marín (Anna, 12 de febrer de 1947 - València, 16 de desembre de 2022) fou un sacerdot valencià, referent per a la comunitat creient i el món del compromís social.

Nou!!: Sínode і Julio Ciges Marín · Veure més »

Justinià de València

Justinià fou el primer bisbe de València del qual hom té constància històrica i que visqué en temps de Teudis rei dels visigots.

Nou!!: Sínode і Justinià de València · Veure més »

Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra

Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra (Valladolid, 1557 o 1564 – Tortosa, 7 de setembre de 1637).

Nou!!: Sínode і Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra · Veure més »

Kadıköy

Kadıköy és un vast districte cosmopolita i comercial en la part asiàtica de la ciutat d'Istanbul -a Turquia- amb una població de 521.005 habitants (2012).

Nou!!: Sínode і Kadıköy · Veure més »

Lapsi

Lapsi és la paraula llatina (els que han ensopegat) amb què es va designar als primers cristians que van abjurar de la seva fe davant la pressió de les autoritats romanes, particularment intensa durant el regnat de Deci.

Nou!!: Sínode і Lapsi · Veure més »

Leszek I el Blanc

Leszek I el Blanc - Leszek Biały en polonès - (vers 1186 - 1227) fou duc de Cracòvia (1194-1198, 1202-1210, i a partir de 1211), duc de Sandomierz (1194-1227), duc de Masòvia (1194-1200) i duc de Cuiàvia (1199-1200).

Nou!!: Sínode і Leszek I el Blanc · Veure més »

Lindum

Lindum (en llatí Colonia Domitiana Lindensium, en grec antic Λίνδον) era una ciutat de Britània que Claudi Ptolemeu situa al país dels coritans.

Nou!!: Sínode і Lindum · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Sínode і Lleó III (papa) · Veure més »

Lluís de Ponts i d'Esquerrer

Lluís de Ponts i d'Esquerrer (Montclar, diòcesi d'Urgell ? - Solsona, 4 de gener del 1681) fou el vuitè bisbe de Solsona.

Nou!!: Sínode і Lluís de Ponts i d'Esquerrer · Veure més »

Lluc Crisoberges

Lluc Crisoberges (en Lucas Chrysoberges, en Λουκάς Χρυσοβέργης) va ser un escriptor canonista i religiós romà d'Orient, nomenat patriarca de Constantinoble l'any 1156.

Nou!!: Sínode і Lluc Crisoberges · Veure més »

Lope de Barrientos

Fra Lope de Barrientos, O.P. (Medina del Campo, 1382-Conca, 1469) va ser un religiós castellà.

Nou!!: Sínode і Lope de Barrientos · Veure més »

Lubomir Húzar

, Любомир Гузар, fou l'arquebisbe major emèrit de l'Església catòlica ucraïnesa, una església minoritària a Ucraïna, però la major església oriental sui juris en comunió plena amb la Santa Seu.

Nou!!: Sínode і Lubomir Húzar · Veure més »

Magnus Fèlix Ennodi

Magnus Fèlix Ennodi (en llatí Magnus Felix Ennodius) (Arle, Gàl·lia, 476 - Pavia, Itàlia, 17 de juliol del 521) va ser un religiós gal, bisbe de Pavia.

Nou!!: Sínode і Magnus Fèlix Ennodi · Veure més »

Manuel Calecas

Manuel Calecas (en grec Μανουὴλ Καλήκας) fou un parent del patriarca Joannes Calecas, i se suposa que va viure al voltant de 1360 ja que va combatre les doctrines de Gregori Palamàs.

Nou!!: Sínode і Manuel Calecas · Veure més »

Marc II

Marc II Xilocarabis (en grec Μᾶρκος Β' Ξυλοκαράβης) va ser patriarca de Constantinoble l'any 1466.

Nou!!: Sínode і Marc II · Veure més »

Maria Skobtsova

La Mare Maria Skobtsova (a Riga, llavors gubèrnia de Livònia i part de l'Imperi Rus - 31 de març de 1945, camp de concentració de Ravensbrück, Alemanya) o Santa Maria de París Мать Мария (Скобцова), nascuda Ielizaveta Iúrievna Skobtsova Елизаве́та Ю́рьевна Скобцо́ва, Kuzminà-Karavàieva (Кузьмина-Караваева) pel seu primer matrimoni, Skobtsova (Скобцова) pel seu segon matrimoni, fou una noble russa, poetessa, monja de l'arquebisbat de les Esglésies russes a Europa Occidental del Patriarcat de Constantinoble, memorialista, assagista, i membre de la resistència francesa durant la segona Guerra Mundial.

Nou!!: Sínode і Maria Skobtsova · Veure més »

Mateu I

Mateu I (en grec medieval Ματθαῖος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1397 al 1410, amb una breu interrupció entre els anys 1402 i 1403.

Nou!!: Sínode і Mateu I · Veure més »

Matilde de Canossa

Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.

Nou!!: Sínode і Matilde de Canossa · Veure més »

Matilde, abadessa de Quedlinburg

Matilde (desembre de 955 - 999), també coneguda com a Mathilda i Mathilde, va ser la primera princesa-abadessa de Quedlinburg.

Nou!!: Sínode і Matilde, abadessa de Quedlinburg · Veure més »

Maximià de Constantinoble

Maximià (en Maximianus, en Μαξιμινιανός) va ser patriarca de Constantinoble des del 25 d'octubre de l'any 431 fins a la seva mort, el 12 d'abril de 434.

Nou!!: Sínode і Maximià de Constantinoble · Veure més »

Maximil·la (heretge)

Maximil·la, "nom terribilíssim, salvatge i bàrbar" segons Epifani, va ser una profetessa deixeble de Montà.

Nou!!: Sínode і Maximil·la (heretge) · Veure més »

Màxim d'Alexandria

Màxim d'Alexandria va ser el 15è patriarca d'Alexandria des de l'any 264 al 272.

Nou!!: Sínode і Màxim d'Alexandria · Veure més »

Meleci Pegues

Meleci Pegues (en grec Μελέτιος Πηγάς) va ser Patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1590 al 1601.

Nou!!: Sínode і Meleci Pegues · Veure més »

Melitó de Canterbury

Mel·lit o Mel·lit de Canterbury, també anomenat Mel·litó, o Mellitus (mort el 24 d'abril del 624) va ser el primer bisbe de Londres, el tercer arquebisbe de Canterbury i un dels membres de la missió gregoriana enviada a Anglaterra per convertir els anglosaxons.

Nou!!: Sínode і Melitó de Canterbury · Veure més »

Metròfanes II

Metròfanes I (en grec medieval Μητροφάνης Β') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1440 al 1443.

Nou!!: Sínode і Metròfanes II · Veure més »

Miquel el Sirià

Miquel el Sirià, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.

Nou!!: Sínode і Miquel el Sirià · Veure més »

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.

Nou!!: Sínode і Mitologia nòrdica · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Sínode і Monestir · Veure més »

Monestir de la Real

El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.

Nou!!: Sínode і Monestir de la Real · Veure més »

Monestir de Mejihíria

El Monestir de la Transfiguració de Mejihíria (en ucraïnès: Спасо Межигірський-Преображенський монастир) és un monestir ortodox oriental desaparegut que també s'utilitzava com a històrica residència de prínceps de l'època medieval (Rurik), situada prop de la ciutat medieval de Víxhorod (10 quilòmetres al nord).

Nou!!: Sínode і Monestir de Mejihíria · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Sínode і Narbona · Veure més »

Nathalie Becquart

Nathalie Becquart (Fontainebleau, 1969) és una religiosa catòlica francesa i membre de la Congregació La Xavière.

Nou!!: Sínode і Nathalie Becquart · Veure més »

Nicèfor Gregoràs

Nicèfor Gregoràs o Grègores (en llatí Nicephorus Gregoras, en grec Νικηφόρος ὁ Γρηγορᾶς) (Heraclea Pòntica, 1296 - Heraclea Pòntica, 1360) va ser un historiador que va viure a l'Imperi Romà d'Orient als segles i.

Nou!!: Sínode і Nicèfor Gregoràs · Veure més »

Nicolau II d'Alexandria

Nicolau II d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1263 al 1276.

Nou!!: Sínode і Nicolau II d'Alexandria · Veure més »

Nil I

Nil I de Constantinoble o Nil Cerameu (en grec medieval Νείλος Κεραμεύς) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1379 al 1388.

Nou!!: Sínode і Nil I · Veure més »

Nomenament papal

Pere com el primer papa. El nomenament papal era un mètode medieval per elegir el papa.

Nou!!: Sínode і Nomenament papal · Veure més »

Octavio Acquaviva

nom abreujat de Ottavio Acquaviva d'Aragó, va ser un cardenal i arquebisbe italià.

Nou!!: Sínode і Octavio Acquaviva · Veure més »

Organització de l'església ortodoxa

L'Església Ortodoxa, com l'Església catòlica, afirma ser una Església Santa, Catòlica, i Apostòlica.

Nou!!: Sínode і Organització de l'església ortodoxa · Veure més »

Ot de Montcada i de Luna

Ot de Montcada i de Luna.

Nou!!: Sínode і Ot de Montcada i de Luna · Veure més »

Paisi I

Paisi I (en grec Παΐσιος Α') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera des de juliol de 1652 fins a l'abril de 1653, quan es va retirar a Heybeliada, a les Illes dels Prínceps.

Nou!!: Sínode і Paisi I · Veure més »

Palau d'Aquisgrà

Nou!!: Sínode і Palau d'Aquisgrà · Veure més »

Papa Bonifaci I

Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.

Nou!!: Sínode і Papa Bonifaci I · Veure més »

Papa Esteve I

Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.

Nou!!: Sínode і Papa Esteve I · Veure més »

Papa Gregori VI

Gregori VI (Roma, ? – Colònia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1045 al 1046.

Nou!!: Sínode і Papa Gregori VI · Veure més »

Papa Joan III

Joan III (Roma, ? - Roma, 13 de juliol de 574), de nom real Catelinus fou escollit papa el 17 de juliol 561.

Nou!!: Sínode і Papa Joan III · Veure més »

Papa Lleó IV

Lleó IV (Roma, s. IX – 17 de juliol del 855) va ser Papa de l'Església Catòlica del 847 al 855.

Nou!!: Sínode і Papa Lleó IV · Veure més »

Papa Lleó VIII

Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.

Nou!!: Sínode і Papa Lleó VIII · Veure més »

Papa Telèsfor

Telèsfor (Calàbria, Magna Grècia, Imperi Romà, ? - Roma, c.136) va ser el vuitè bisbe de Roma entre c.125 i la seva mort vers el 136.

Nou!!: Sínode і Papa Telèsfor · Veure més »

Papat bizantí

La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.

Nou!!: Sínode і Papat bizantí · Veure més »

Papat ostrogot

antipapa Llorenç és el primer cas registrat de simonia en la història papal. El papat ostrogot va ser un període del 493 al 537, on el papat va ser fortament influenciat pel regne ostrogot, si el papa no va ser nomenat clarament pel rei ostrogot.

Nou!!: Sínode і Papat ostrogot · Veure més »

Parteni I

(en grec Παρθένιος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1639 al 1644.

Nou!!: Sínode і Parteni I · Veure més »

Parteni III

Parteni III (en grec Παρθένιος Γ') va ser patriarca de Constantinoble els anys 1656 i 1657.

Nou!!: Sínode і Parteni III · Veure més »

Parteni IV

Parteni IV (en grec Παρθένιος Δ') va ser patriarca de Constantinoble cinc vegades.

Nou!!: Sínode і Parteni IV · Veure més »

Patriarca Copte d'Alexandria

El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.

Nou!!: Sínode і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »

Patriarca Níkon

Nikita Mínov o Nikita Minin, més conegut com a Níkon (Valdemànovo, Rússia, 7 de maig de 1605 - Iaroslavl, 17 d'agost de 1681), va ser el setè patriarca de l'Església Ortodoxa Russa.

Nou!!: Sínode і Patriarca Níkon · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Sínode і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Patrologia Graeca

La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).

Nou!!: Sínode і Patrologia Graeca · Veure més »

Pau d'Alexandria (patriarca)

Pau d'Alexandria va ser patriarca d'Alexandria de l'any 537 al 542.

Nou!!: Sínode і Pau d'Alexandria (patriarca) · Veure més »

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Sínode і Pau Orosi · Veure més »

Paulí de Milà

Paulí de Milà, en llatí Paulinus Mediolanensis, en grec antic) fou el secretari del bisbe Ambròs de Milà. A la mort del sant va esdevenir diaca i va anar a Àfrica on a petició de Agustí d'Hipona va escriure una biografia del seu antic cap. A Àfrica va entrar en contacte amb Celesti, que difonia les doctrines de Pelagi, i del que va procurar la seva condemna com a heretge per un concili que es va reunir el 212; les actes del concili, de fet un sínode, foren preservades per Marius Mercator. El 217 i 218 apareix oposant-se a l'apel·lació contra la condemna de Celesti. Isidor de Sevilla diu que fou ordenat prevere però no se sap res més. Va deixar escrit.

Nou!!: Sínode і Paulí de Milà · Veure més »

Pelagi (heresiarca)

Pelagi - Pelagius - fou un religiós cristià del segle V. De la primera part de la seva vida no se'n té cap notícia.

Nou!!: Sínode і Pelagi (heresiarca) · Veure més »

Perdicas (poeta)

Perdicas (en llatí Perdiccas, en grec) fou un poeta romà d'Orient que tenia el càrrec de protonotari a Efes.

Nou!!: Sínode і Perdicas (poeta) · Veure més »

Pere V d'Alexandria

Pere V d'Alexandria va ser Patriarca Ortodox d'Alexandria cap a l'any 680.

Nou!!: Sínode і Pere V d'Alexandria · Veure més »

Pietro Parolin

Pietro Parolin (Schiavon, província de Vicenza, Vèneto, 17 de gener de 1955) és un clergue, arquebisbe i cardenal italià.

Nou!!: Sínode і Pietro Parolin · Veure més »

Pius XII i l'Holocaust

Membres del 22è Regiment Reial Canadenc en audiència amb el papa Pius XII, després de l'alliberament de Roma de 1944 L'inici del pontificat de Pius XII es va produir en el moment de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust nazi, que en el transcurs de la guerra veuria l'assassinat de milions de jueus i d'altres per la Alemanya d'Adolf Hitler.

Nou!!: Sínode і Pius XII i l'Holocaust · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Sínode і Politeisme · Veure més »

Premislau II

Premislau II –Przemysł en polonès, també escrit en llatí Premyslas, Premislaus o menys correctament – (14 d'octubre del 1257 - 8 de febrer del 1296), fou Duc de Poznań (1257-1279), de la Gran Polònia (1279-1296), de Cracòvia (1290-1291), i (Pomerània Oriental) de 1294-1296, i a partir de llavors Rei de Polònia des del 1295 fins a la seva mort.

Nou!!: Sínode і Premislau II · Veure més »

Primat (eclesiàstic)

Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.

Nou!!: Sínode і Primat (eclesiàstic) · Veure més »

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Sínode і Priscil·lià · Veure més »

Rabeinu Guerxom

Rabeinu Guerxom ben Judà (960-1028), conegut com a Rabeinu Guerxom (en hebreu: רבנו גרשום), (en català: "El nostre rabí Guerxom"), i també fou generalment conegut pels estudiosos del judaisme, amb el títol de Rabeinu Gerxom Meor Hagolah (en català: "El nostre rabí Guerxom, Llum de la diàspora jueva") el rabí Guerxom, va ser un estudiós del Talmud i un legislador.

Nou!!: Sínode і Rabeinu Guerxom · Veure més »

Ramon Despont

Làpida sepulcral de Ramon Despont a la capella de sant Donís i santa Margarida de la catedral de València. Ramon Despont (Fraga, - Tarragona, 13 de novembre de 1312) fou un religiós i teòleg, bisbe de València des de 1289 a 1312.

Nou!!: Sínode і Ramon Despont · Veure més »

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Nou!!: Sínode і Recared I · Veure més »

Religió a la Unió Soviètica

La Unió Soviètica va ser el primer estat a tenir com a objectiu ideològic l'eliminació de la religió i la seva substitució per l'ateisme com a objectiu fonamental ideològic de l'Estat.

Nou!!: Sínode і Religió a la Unió Soviètica · Veure més »

Sabas d'Alexandria

Sabas d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria des de l'any 1117 fins a una data desconeguda.

Nou!!: Sínode і Sabas d'Alexandria · Veure més »

Samuel Catzeres

Samuel Catzeres (en grec Σαμουήλ Χαντζερής) va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera de l'any 1763 al 1768, i la segona els anys 1773 i 1774.

Nou!!: Sínode і Samuel Catzeres · Veure més »

San Lorenzo in Damaso

San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.

Nou!!: Sínode і San Lorenzo in Damaso · Veure més »

San Pietro in Vincoli

La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.

Nou!!: Sínode і San Pietro in Vincoli · Veure més »

Sant Andreu de Tarerac

Frontis occidental de l'església Sant Andreu de Tarerac és l'església parroquial del poble nord-català de Tarerac, a la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent.

Nou!!: Sínode і Sant Andreu de Tarerac · Veure més »

Sant Columba

Columba (7 de desembre de 521 - 9 de juny de 597) va ser un abat i evangelista missioner irlandès acreditat per la difusió del cristianisme en el que avui és Escòcia a l'inici de la missió hiberno-escocesa. Va fundar la important abadia a Iona, que es va convertir en una institució religiosa i política dominant a la regió durant segles. És el patró de Derry. Va ser molt apreciat tant pels gaels de Dál Riata com pels pictes, i és recordat avui com un sant catòlic i un dels Dotze apòstols d'Irlanda. A Irlanda, se'l coneix comunament com Colmcille. És conegut també com a Columba de Luxeuil, Columba de Bobbio o Columba el Vell. No s'ha de confondre amb l'abat irlandès Sant Columba de Iona. Columba va estudiar amb algunes de les figures eclesials més importants d'Irlanda i va fundar diversos monestirs al país. Cap al 563, ell i els seus dotze companys van creuar cap a Dunaverty, a prop de Southend, Argyll, a Kintyre abans d'establir-se a Iona, a Escòcia, llavors part del regne de Dál Riata, a l'Ulster, on van fundar una nova abadia com a base per difondre el cristianisme celta entre els regnes pictes del nord que eren pagans. Va romandre actiu en la política irlandesa, tot i que va passar la major part de la seva vida a Escòcia. Se li poden atribuir tres himnes llatins de la primera edat medieval supervivents.

Nou!!: Sínode і Sant Columba · Veure més »

Sant Pere de les Ventoses

Sant Pere de les Ventoses és l'església parroquial dins el nucli urbà del poble de les Ventoses, situat en un turó al marge dret del riu Sió, entre Butsènit d'Urgell i Pradell.

Nou!!: Sínode і Sant Pere de les Ventoses · Veure més »

Sant Vicenç de Regencós

Sant Vicenç és una església de Regencós (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Sínode і Sant Vicenç de Regencós · Veure més »

Santa Eulàlia de Fullà

Santa Eulàlia de Fullà és l'església parroquial del poble nord-català de Fullà, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Sínode і Santa Eulàlia de Fullà · Veure més »

Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers

L'església de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers forma part del conjunt del poble de Pujals dels Cavallers, entitat de població de Cornellà del Terri, situat al cim de la serra que separa els vessants de la rieres de Garrumbert i de la Farga.

Nou!!: Sínode і Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers · Veure més »

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Nou!!: Sínode і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »

Sínode de Laodicea

El Sínode de la Laodicea fou un sínode regional d'una trentena de clergues d'Anatòlia (la moderna Turquia).

Nou!!: Sínode і Sínode de Laodicea · Veure més »

Sínode de Worms

El Sínode de Worms era un sínode i un reichstag organitzat per a l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic al 24 de gener del 1076 a Worms.

Nou!!: Sínode і Sínode de Worms · Veure més »

Sínode del Roure

Icona de Joan Crisòstom (Etterbeek, Bèlgica). El Sínode del Roure va ser un sínode provincial, celebrat a Constantinoble el juliol de 403, en el qual Joan Crisòstom va ser condemnat i deposat com a Patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Sínode і Sínode del Roure · Veure més »

Sínodes de Toluges

Els sínodes de Toluges foren unes assemblees que tingueren lloc al a la població rossellonesa del mateix nom.

Nou!!: Sínode і Sínodes de Toluges · Veure més »

Sembat (III) Bagratuní

Sembat (III) VI Bagratuní (en armeni Սմբատ Զ Բագրատունի) va ser nakharar i príncep d'Armènia de l'any 691 al 727.

Nou!!: Sínode і Sembat (III) Bagratuní · Veure més »

Semiarrianisme

El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.

Nou!!: Sínode і Semiarrianisme · Veure més »

Sever d'Antioquia

Sever d'Antioquia (en grec antic Σεβῆρος, en siríac ܣܘܝܪܝܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ) va ser el cap de la tendència monofisita de l'església cristiana al començament del.

Nou!!: Sínode і Sever d'Antioquia · Veure més »

Simeó el Nou Teòleg

Simeó el Nou Teòleg (Symeon o Simeon Novus Theologus o Theologus Junior) (Paflagònia, 949 - Crisòpolis, Propòntida, 1022) va ser un religiós romà d'Orient, i un eminent teòleg.

Nou!!: Sínode і Simeó el Nou Teòleg · Veure més »

Simeó I d'Alexandria

Simeó I d'Alexandria (en copte Ⲥⲩⲙⲉⲱⲛ, en àrab سيماؤن?) va ser el 42è Papa d'Alexandria i Patriarca de la Seu de Sant Marc entre l'any 692 i el 700, quan va morir.

Nou!!: Sínode і Simeó I d'Alexandria · Veure més »

Sisini I de Constantinoble

Sisini I (en Σισίνιος Α΄) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 426 al 427.

Nou!!: Sínode і Sisini I de Constantinoble · Veure més »

Sisini II

Sisini II (en Σισίνιος Βʹ) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 996 al 998.

Nou!!: Sínode і Sisini II · Veure més »

Sobrepellís

St. Cuthbert's College, Ushaw). Seminarista vestit amb el sobrepellís d'estil romà, amb un turíbul. anglicà portant una sotana, un sobrepellís d'estil anglès i una esclavina com a hàbit coral. El sobrepellís —superpelliceum, en llatí, de super, «sobre, per damunt» i pellis, «pell»— és una vestidura litúrgica de l'Església Catòlica.

Nou!!: Sínode і Sobrepellís · Veure més »

Stanisław Dziwisz

Stanisław Jan Dziwisz (nascut el 27 d'abril de 1939 és un prelat polonès de l'Església Catòlica. És arquebisbe de Cracòvia des del 2005, i va ser creat cardenal el 2006.Michał Pietrzak (oprac.), Kronika Parafii Raba Wyżna T. I, 1835–1993, Kraków – Raba Wyżna 2011, s. 245–248. Durant molt de temps va ser una influència del Papa Sant Joan Pau II, (és una de les poques persones esmentades al testament del Papa, on li agraí els seus gairebé 40 anys de servei), un amic del Papa Benet XVI i un ardent seguidor de la beatificació de Joan Pau. Al març del 2013 participà en el seu primer conclave a Roma. http://www.ewtn.com/vnews/getstory.asp?number.

Nou!!: Sínode і Stanisław Dziwisz · Veure més »

Teòdot I Casiteres

Teodor I Casiteres (en Theodorus o Theodotus, en Θεόδωρος o Θεόδοτος Κασσιτεράς) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 815 al 821.

Nou!!: Sínode і Teòdot I Casiteres · Veure més »

Teodor de Sion

Teodor de Sion, també conegut com a Teòdul, Teòdul del Valais, o Teodor d'Octodurum (Orient, s. IV - Valais, Suïssa, ca. 400), es creu que va ser un missioner cristià vingut de l'orient a l'actual cantó suís del Valais.

Nou!!: Sínode і Teodor de Sion · Veure més »

Teodor Diaca

Teodor Diaca o Teodor Retòric (Theodorus Diaconus o Rhetor) fou un diaca monoteleta del temps de Màxim Confessor, nadiu de Constantinoble.

Nou!!: Sínode і Teodor Diaca · Veure més »

Teofilacte de Constantinoble

Teofilacte de Constantinoble o Teofilacte Lecapè en grec medieval Θεοφύλακτος Λακαπήνος, nascut l'any 917 i mort el 27 de febrer del 956, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient patriarca de Constantinoble des del 2 de febrer del 933 fins a la seva mort el 956.

Nou!!: Sínode і Teofilacte de Constantinoble · Veure més »

Teolepte I

Teolepte I (en grec Θεόληπτος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1513 al 1522.

Nou!!: Sínode і Teolepte I · Veure més »

Teolepte II

Teolepte II (en grec Θεόληπτος Β') va ser patriarca de Constantinoble els anys 1585 i 1586.

Nou!!: Sínode і Teolepte II · Veure més »

Teologia del Papa Francesc

La teologia del papa Francesc se centra en allò que més es va assenyalar durant el seu pontificat, incloses les comparacions amb els seus predecessors immediats (el papa Joan Pau II i Benet XVI).

Nou!!: Sínode і Teologia del Papa Francesc · Veure més »

Ticoni

Ticoni, en llatí Tychonius o Tichonius, fou un literat d'Àfrica versat en literatura sacra i profana que va florir sota Teodosi I el Gran i els seus fills.

Nou!!: Sínode і Ticoni · Veure més »

Tractat de Gueórguievsk

Medalla commemorativa del Tractat, de 1790. El Tractat de Gueórguievsk (en rus, Георгиевский трактат, en georgià: გეორგიევსკის ტრაქტატი) va ser un tractat bilateral signat entre l'Imperi Rus i el regne georgià oriental de Kartli-Kakhètia el 24 de juliol de 1783.

Nou!!: Sínode і Tractat de Gueórguievsk · Veure més »

Universitat Wilfrid Laurier

La Universitat Wilfrid Laurier (en angles: Wilfrid Laurier University), coneguda simplement amb el nom de Laurier, és una universitat pública de recerca del Canadà situada a Waterloo.

Nou!!: Sínode і Universitat Wilfrid Laurier · Veure més »

Ursí

Ursí o Ursicí (? - Colònia) fou un antipapa de l'Església Catòlica entre 366 i 381.

Nou!!: Sínode і Ursí · Veure més »

Vidal de Blanes

Sepulcre del bisbe Vidal de Blanes, passadís a la capella del sant calze, catedral de València Vidal de Blanes i Fenoll (Girona ? – València 1369) fou abat secular de l'església de Sant Feliu de Girona i posteriorment bisbe de València.

Nou!!: Sínode і Vidal de Blanes · Veure més »

Worms (desambiguació)

Sense descripció.

Nou!!: Sínode і Worms (desambiguació) · Veure més »

Xènia de Sant Petersburg

, Святая блаженная Ксения Петербургская, Sviataia blajénnaia Ksénia Peterbúrgskaia,nom real Ksénia Grigórievna Petrova, Ксе́ния Григо́рьевна Петро́ва, és una patrona de Sant Petersburg, que segons la tradició va donar totes les seves possessions als pobres després de la mort del seu marit.

Nou!!: Sínode і Xènia de Sant Petersburg · Veure més »

XI Concili de Toledo

LXI Concili de Toledo fou una reunió o sínode dels bisbes de la província de la Cartaginense, al Regne de Toledo, convocada pel rei Vamba el 675.

Nou!!: Sínode і XI Concili de Toledo · Veure més »

419

Sense descripció.

Nou!!: Sínode і 419 · Veure més »

597

Sense descripció.

Nou!!: Sínode і 597 · Veure més »

598

Sense descripció.

Nou!!: Sínode і 598 · Veure més »

631

Sense descripció.

Nou!!: Sínode і 631 · Veure més »

666

Sense descripció.

Nou!!: Sínode і 666 · Veure més »

817

; Països Catalans.

Nou!!: Sínode і 817 · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat