Taula de continguts
63 les relacions: Alba Fucens, Ambaixada romana (Numídia, 210 aC), Arshgul, Àfrica (província romana), Batalla d'Útica, Batalla de Castulo, Batalla de Cirta, Batalla de les grans planes, Batalla de Suthul, Batalla de Zama, Batalla del Betis Superior, Beni Saf, Boccar, Cirta, Conquesta romana d'Hispània, Constantina (Algèria), De Casibus Virorum Illustrium, El Kef, Espuri Lucreci (pretor 205 aC), Estatori, Gai Leli, Gai Terenci Varró, Gayya, Gens Petèlia, Gens Popíl·lia, Gneu Corneli Escipió Calvus, Gneu Octavi (pretor 205 aC), Guerra de Jugurta, Hamílcar (210 aC), Hàsdrubal (fill de Giscó), Hàsdrubal Barca, Història de Cartago, Història de les campanyes militars romanes, Lacumaces, Llista de personatges històrics d'òpera, Luci Apuleu, Luci Genuci (ambaixador), Madaure, Massesils, Massinissa de Numídia, Mezetul, Númides, Numídia, Període cartaginès al País Valencià, Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC), Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Eli Petus (cònsol 201 aC), Rashgun, Regne de Numídia, Regne de Numídia Occidental, ... Ampliar l'índex (13 més) »
Alba Fucens
Amfiteatre d'Alba Fucens Alba Fucens o també Alba Fucensis (en grec antic Ἄλβα φούκεντις) va ser una ciutat i fortalesa d'Itàlia central, situada a la Via Valèria dalt d'un turó elevat, a 5 km del Lacus Fucinus i al peu del Mont Velino.
Veure Sífax і Alba Fucens
Ambaixada romana (Numídia, 210 aC)
El Llegat romà va enviar una ambaixada romana a Numídia el 210 aC.
Veure Sífax і Ambaixada romana (Numídia, 210 aC)
Arshgul
Arshgul fou una antiga ciutat d'Algèria entre Orà i la frontera marroquina, a la desembocadura del riu Tafna enfront de l'illa Rachgoun.
Veure Sífax і Arshgul
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Sífax і Àfrica (província romana)
Batalla d'Útica
La batalla d'Útica es lliurà l'any 203 aC, enfrontant els exèrcits de la República Romana i l'Imperi Cartaginès durant la segona guerra Púnica.
Veure Sífax і Batalla d'Útica
Batalla de Castulo
La Batalla de Castulo va ser un dels dos episodis de la coneguda batalla del Betis Superior, un conflicte militar que va tenir lloc durant la Segona guerra púnica entre Cartago i la República Romana.
Veure Sífax і Batalla de Castulo
Batalla de Cirta
La batalla de Cirta va ser un enfrontament que va succeir durant la Segona Guerra Púnica entre les forces de la República Romana, sota el comandament de Publi Corneli Escipió, i l'aliat de Cartago, Sifax.
Veure Sífax і Batalla de Cirta
Batalla de les grans planes
La batalla de les grans planes va enfrontar a Publi Corneli Escipió Africà Major i un combinat cartaginès i númida, durant la Segona Guerra Púnica entre la República Romana i Cartago.
Veure Sífax і Batalla de les grans planes
Batalla de Suthul
La Batalla de Suthul fou un combat que va enfrontar les tropes de la República Romana contra les tropes del Regne de Numídia durant la Guerra de Jugurta.
Veure Sífax і Batalla de Suthul
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Veure Sífax і Batalla de Zama
Batalla del Betis Superior
La Batalla del Betis Superior, coneguda també com a Batalla d'Ilorca, fou el segon episodi de l'altrament coneguda batalla del Betis Superior, un conflicte militar que tingué lloc durant la Segona guerra púnica entre Cartago i la República Romana.
Veure Sífax і Batalla del Betis Superior
Beni Saf
Beni Saf és una ciutat litoral situada al nord-oest d'Algèria, en la wilaya d'Aïn Témuochent.
Veure Sífax і Beni Saf
Boccar
* Boccar (llatí Bocchar) fou rei dels maures en temps de Masinissa I el 204 aC.
Veure Sífax і Boccar
Cirta
Cirta va ser una ciutat de la costa de Numídia.
Veure Sífax і Cirta
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Veure Sífax і Conquesta romana d'Hispània
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Veure Sífax і Constantina (Algèria)
De Casibus Virorum Illustrium
De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.
Veure Sífax і De Casibus Virorum Illustrium
El Kef
miniatura El Kef o Le Kef és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i capçalera també de dues delegacions, amb el nom de Kef Oest i Kef Est, que se situen en aquests vents de la ciutat.
Veure Sífax і El Kef
Espuri Lucreci (pretor 205 aC)
Espuri Lucreci (en llatí Spurius Lucretius) va ser un magistrat romà del.
Veure Sífax і Espuri Lucreci (pretor 205 aC)
Estatori
Estatori (en llatí Statorius) era un centurió de l'exèrcit romà que va servir sota Publi Corneli Escipió i Gneu Corneli Escipió a Hispània l'any 213 aC.
Veure Sífax і Estatori
Gai Leli
Gai Leli (en llatí Caius Lelius o Gaius Lelius) va ser un magistrat romà, general i estadista.
Veure Sífax і Gai Leli
Gai Terenci Varró
Gai Terenci Varró (en Caius Terentius Varro) va ser un magistrat romà del.
Veure Sífax і Gai Terenci Varró
Gayya
Gayya (també anomenat Gala, Gaya o Gaïa) va ser rei dels massils de la Numídia occidental i pare del rei Masinissa I.
Veure Sífax і Gayya
Gens Petèlia
La gens Pètelia (en gens Poetelia) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Sífax і Gens Petèlia
Gens Popíl·lia
La gens Popíl·lia (gens Popillia) era una gens romana d'origen plebeu.
Veure Sífax і Gens Popíl·lia
Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.
Veure Sífax і Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Octavi (pretor 205 aC)
Gneu Octavi (en llatí Cnaeus Octavius) va ser un magistrat romà que va viure entre els segles i II aC.
Veure Sífax і Gneu Octavi (pretor 205 aC)
Guerra de Jugurta
La guerra de Jugurta fou un conflicte menor lliurat per la república de Roma contra el Regne de Numídia.
Veure Sífax і Guerra de Jugurta
Hamílcar (210 aC)
Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un almirall cartaginès que va dirigir la flota d'observació que els cartaginesos van enviar durant la Segona Guerra Púnica per vigilar els moviments romans a Sicília.
Veure Sífax і Hamílcar (210 aC)
Hàsdrubal (fill de Giscó)
Hàsdrubal, fill de Giscó fou un general cartaginès a Hispània durant la Segona Guerra Púnica.
Veure Sífax і Hàsdrubal (fill de Giscó)
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Veure Sífax і Hàsdrubal Barca
Història de Cartago
Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.
Veure Sífax і Història de Cartago
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Sífax і Història de les campanyes militars romanes
Lacumaces
Lacumaces va ser un príncep númida, fill de Ozalces rei dels massils, al que Mezetul va posar al tron quan era un infant.
Veure Sífax і Lacumaces
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Sífax і Llista de personatges històrics d'òpera
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Veure Sífax і Luci Apuleu
Luci Genuci (ambaixador)
Luci Genuci (en Lucius Genucius) va ser un ambaixador romà.
Veure Sífax і Luci Genuci (ambaixador)
Madaure
Madaure o Ad Medera (Ἀμμαίδαρα) fou una ciutat de Numídia entre Lares i Theveste, que era part del regne de Sifax, però fou annexionada per Masinissa I al final de la Segona Guerra Púnica i més tard fou colònia militar romana.
Veure Sífax і Madaure
Massesils
Els massesils (Massaesyli) van ser una tribu de númides (d'arrel amaziga) al nord d'Àfrica, a la regió de Numídia.
Veure Sífax і Massesils
Massinissa de Numídia
Massinissa I va ser rei dels massils de l'any 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.
Veure Sífax і Massinissa de Numídia
Mezetul
Mezetul (en llatí Mezetulus) va ser un cap númida, que després de la mort d'Ozalces, rei dels massils l'any 210 aC, es va revoltar contra Capusa, el fill gran d'aquell rei que havia pujat al tron, i el va derrotar en una gran batalla on Capusa va morir, l'any 207 aC.
Veure Sífax і Mezetul
Númides
Mapa de Numidia cap al 220 a. C., que mostra els regnes de Sifax i Gaia (pare de Masinissa). Els númides eren unes tribus seminòmades amazigues que vivien a Numídia, a Algèria a l'est de Constantina i a part de Tunísia i Marroc.
Veure Sífax і Númides
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Veure Sífax і Numídia
Període cartaginès al País Valencià
El període cartaginès al País Valencià descriu els fets que es van produir en el País Valencià durant l'ocupació cartaginesa.
Veure Sífax і Període cartaginès al País Valencià
Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)
Publi Corneli Escipió (Publius Cornelius Scipio) va ser un militar i magistrat romà, cònsol romà l'any 218 aC.
Veure Sífax і Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Veure Sífax і Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Eli Petus (cònsol 201 aC)
Publi Eli Petus (en Publius Aelius Q. f. Paetus) va ser un magistrat romà.
Veure Sífax і Publi Eli Petus (cònsol 201 aC)
Rashgun
Rashgun (o) és una petita localitat pertanyent al municipi de Beni Saf, en la wilaya d'Aïn Témouchent, a l'oest d'Algèria.
Veure Sífax і Rashgun
Regne de Numídia
La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.
Veure Sífax і Regne de Numídia
Regne de Numídia Occidental
El Regne de Numídia Occidental va ser un regne de la regió coneguda per Numídia, sorgit per la unió de les tribus del territori sota el cap d'una d'elles, els massesils (massaesyli) probablement cap a la meitat del després de la Primera Guerra Púnica.
Veure Sífax і Regne de Numídia Occidental
Regne de Numídia Oriental
El Regne de Numídia Oriental va ser una divisió de la regió coneguda per Numídia, sorgit per la unió de les tribus del territori sota el cap d'una d'elles probablement cap a la meitat del, després de la Primera Guerra Púnica.
Veure Sífax і Regne de Numídia Oriental
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Sífax і Segona Guerra Púnica
Setge de Cirta
El Setge de Cirta fou un conflicte entre el Regne de Numídia Occidental i el Regne de Numídia Oriental.
Veure Sífax і Setge de Cirta
Siga
Siga és el nom d'una ciutat antiga, capital numídia del rei Sifax, les ruïnes de la qual estan situades al llogaret anomenat Takembrit, al marge esquerre i a poca distància de la desembocadura del riu Tafna, ajuntament d'Oulhaça El Gheraba, a la província d'Aïn Témouchent a Algèria.
Veure Sífax і Siga
Sofonisba (Alfieri)
''La mort de Sophonisbe'' de Jean Charles Nicaise Perrin (1783) Sofonisba és una tragèdia original de Vittorio Alfieri, escrita l'any 1789.
Veure Sífax і Sofonisba (Alfieri)
Sofonisba (reina de Numídia)
''La mort de Sofonisba'', per Giambattista Pittoni (~1730) Sofonisba (Sophonisba) era filla del general cartaginès Àsdrubal (fill de Giscó) i fou promesa de molt jove al príncep númida Masinissa; quan Àsdrubal va voler guanyar per a la seva causa el rei Sifax, li va oferir la mà de Sofonisba, que sembla que era una noia d'extraordinària bellesa i encara que el general romà Publi Corneli Escipió Africà Major va fer interessants ofertes a Sifax, aquest finalment va optar per l'aliança cartaginesa a canvi de la noia, amb la qual es va casar el 206 aC.
Veure Sífax і Sofonisba (reina de Numídia)
Sophonisba (Trissino)
Sophonisba és una tragèdia (de 2.093 versos), escrita en italià per Gian Giorgio Trissino entre 1514 i 1515 i publicada el 1524.
Veure Sífax і Sophonisba (Trissino)
Sophonisbe (Corneille)
Sophonisbe és una tragèdia en cinc actes i en vers, escrita per Pierre Corneille, l'any 1663.
Veure Sífax і Sophonisbe (Corneille)
Sophonisbe (Voltaire)
Sophonisbe és una tragèdia en cinc actes i en vers, escrita per François Marie Arouet, dit Voltaire, l'any 1774.
Veure Sífax і Sophonisbe (Voltaire)
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Veure Sífax і Tívoli
Vermina
Vermina (en llatí Vermina) va ser rei de Numídia.
Veure Sífax і Vermina
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Sífax і Zenetes
204 aC
El 204 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Sífax і 204 aC