Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Ajuntament, Alcalde de Badalona, Antonio Cánovas del Castillo, Assemblea Legislativa (França), Assemblea Prefectural d'Osaka, Carta de 1814, Carta de 1830, Consell Municipal d'Osaka, Constitució de l'Any III, Constitució Espanyola de 1837, Constitució espanyola de 1845, Constitució francesa de 1791, Cunerisme, Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795, Democràcia, Democràcia popular, Doctrinarisme, Eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848, Eleccions generals espanyoles de 1879, Eleccions generals espanyoles de 1881, Eleccions generals espanyoles de 1884, Eleccions generals espanyoles de 1886, Eleccions legislatives franceses de 1830, Eleccions legislatives franceses de 1834, Eleccions legislatives franceses de 1837, Eleccions legislatives franceses de 1839, Eleccions legislatives franceses de 1842, Eleccions legislatives franceses de 1846, Eleccions prefecturals de Tòquio de 1899, Estat liberal, Estatut Reial de 1834, Govern dels cent dies, Guàrdia Nacional (França), Hara Takashi, Història d'Estònia, Història de Nicaragua, Història de Xile, Història del republicanisme espanyol, Imperi del Brasil, Jérôme Pétion de Villeneuve, Joaquim Jovellar i Soler, Lleialisme de l'Ulster, Lluís XVIII de França, Museu Romàntic Can Papiol, Partit de notables, Partit Liberal Conservador, Partit Progressista, Plutocràcia, República Helvètica, Republicanisme espanyol, ..., Restauració francesa, Segle XIX, Sistema electoral de la Restauració Borbònica, Sobirania popular, Sucursalisme, Sufragi, Sufragi a Espanya, Sufragi masculí, Sufragi universal. Ampliar l'índex (9 més) »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Sufragi censatari і Ajuntament · Veure més »
Alcalde de Badalona
L'alcalde de Badalona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Badalona i del Govern de la ciutat de Badalona.
Nou!!: Sufragi censatari і Alcalde de Badalona · Veure més »
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Nou!!: Sufragi censatari і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »
Assemblea Legislativa (França)
LAssemblea Legislativa Francesa (1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent.
Nou!!: Sufragi censatari і Assemblea Legislativa (França) · Veure més »
Assemblea Prefectural d'Osaka
L'Assemblea Prefectural d'Osaka (大阪府議会, Osaka-fu gikai) és la assemblea legislativa de la prefectura d'Osaka, al Japó.
Nou!!: Sufragi censatari і Assemblea Prefectural d'Osaka · Veure més »
Carta de 1814
La Carta del 1814 va ser un document constitucional aprovat a França el 4 de juny de 1814.
Nou!!: Sufragi censatari і Carta de 1814 · Veure més »
Carta de 1830
Carta de 1830 en l'escut de França de 1831 a 1848. La Carta de 1830 (Charte de 1830) instaurà la Monarquia de juliol.
Nou!!: Sufragi censatari і Carta de 1830 · Veure més »
Consell Municipal d'Osaka
El Consell Municipal d'Osaka (segons la seua traducció oficial a l'anglès) o Assemblea de la Ciutat d'Osaka (大阪市会, Ōsaka shi kai) és l'institució que fa les funcions d'assemblea legislativa de municipi d'Osaka, a la prefectura d'Osaka, Japó.
Nou!!: Sufragi censatari і Consell Municipal d'Osaka · Veure més »
Constitució de l'Any III
Constitució de l'any III La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa.
Nou!!: Sufragi censatari і Constitució de l'Any III · Veure més »
Constitució Espanyola de 1837
Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
Nou!!: Sufragi censatari і Constitució Espanyola de 1837 · Veure més »
Constitució espanyola de 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat.
Nou!!: Sufragi censatari і Constitució espanyola de 1845 · Veure més »
Constitució francesa de 1791
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.
Nou!!: Sufragi censatari і Constitució francesa de 1791 · Veure més »
Cunerisme
El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.
Nou!!: Sufragi censatari і Cunerisme · Veure més »
Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795
La Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 correspon al preàmbul de la Constitució del 5 fructidor any III (22 d'agost de 1795) d'on ve el seu altre nom, Declaració de l'any III.
Nou!!: Sufragi censatari і Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Sufragi censatari і Democràcia · Veure més »
Democràcia popular
En l'antigor La democràcia popular és un tipus de règim polític.
Nou!!: Sufragi censatari і Democràcia popular · Veure més »
Doctrinarisme
Doctrinarisme o liberalisme doctrinari és la doctrina i pràctica política associada al grup denominat dels doctrinaris, que durant la restauració borbònica a França (1814-1830), i des d'una postura reialista volien conciliar la Monarquia Borbònica amb la Revolució francesa, i l'autoritat amb la llibertat.
Nou!!: Sufragi censatari і Doctrinarisme · Veure més »
Eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848
Les eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848 van tenir lloc el 23 i 24 d'abril de 1848 per escollit l'Assemblea Constituent de la nova República.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1879
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1879 Les eleccions generals espanyoles de 1879 foren convocades el 20 d'abril de 1879 sota sufragi censatari, establit en la nova constitució de 1876, i que reduí el nombre d'electors a 840.000.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions generals espanyoles de 1879 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1881
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1881 foren convocades el 21 d'agost de 1881 sota sufragi censatari.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions generals espanyoles de 1881 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1884
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1884 Les eleccions generals espanyoles de 1884 foren convocades el 27 d'abril de 1884 sota sufragi censatari.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions generals espanyoles de 1884 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1886
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1886 foren convocades el 4 d'abril de 1886 sota sufragi censatari.La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions generals espanyoles de 1886 · Veure més »
Eleccions legislatives franceses de 1830
Les eleccions legislatives franceses de 1830 van tenir lloc el 5 de juliol, el 13 de juliol i el 19 de juliol de 1830, després de la dissolució de la cambra sortint pel Rei Carles X de França.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions legislatives franceses de 1830 · Veure més »
Eleccions legislatives franceses de 1834
Les eleccions legislatives franceses de 1834 es van realitzar el 21 de juny de 1834.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions legislatives franceses de 1834 · Veure més »
Eleccions legislatives franceses de 1837
Les eleccions legislatives franceses de 1837 van tenir lloc el 4 de novembre 1837 a causa de la dissolució de la cambra sortint pel rei Lluís Felip I el 3 d'octubre anterior.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions legislatives franceses de 1837 · Veure més »
Eleccions legislatives franceses de 1839
Les eleccions legislatives franceses de 1839 van tenir lloc el 2 i 6 de març de 1839, després de la dissolució de la cambra sortint pel rei Lluís Felip I. Va seguir a la renúncia del president de govern Louis-Mathieu Molé, fortament atacat dins de la majoria parlamentària orléanista.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions legislatives franceses de 1839 · Veure més »
Eleccions legislatives franceses de 1842
Les eleccions legislatives franceses de 1842 van tenir lloc el 9 de juliol de 1842, després de la dissolució de la Cambra dels Diputats pel rei Lluís Felip I. Els resultats van reforçar la majoria parlamentària de François Guizot.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions legislatives franceses de 1842 · Veure més »
Eleccions legislatives franceses de 1846
Les eleccions legislatives franceses de 1846 van tenir lloc l'1 d'agost de 1846, després de la dissolució de la Cambra dels Diputats pel rei Lluís Felip I. Els resultats van reforçar la majoria parlamentària de François Guizot.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions legislatives franceses de 1846 · Veure més »
Eleccions prefecturals de Tòquio de 1899
Les eleccions prefecturals de Tòquio de 1899 (1899年東京府会議員選挙, 1899-nen Tōkyō-fu kai Giin Senkyo) es van celebrar el 25 de setembre de 1899 per tal d'elegir el 51 membres de l'assemblea legislativa de la prefectura de Tòquio.
Nou!!: Sufragi censatari і Eleccions prefecturals de Tòquio de 1899 · Veure més »
Estat liberal
Jurament dels diputats de les Corts de Cadis el 1810. L'estat liberal és el que sorgeix com a resultat de la Revolució Liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim.
Nou!!: Sufragi censatari і Estat liberal · Veure més »
Estatut Reial de 1834
LEstatut Reial de 1834 va ésser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó.
Nou!!: Sufragi censatari і Estatut Reial de 1834 · Veure més »
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Nou!!: Sufragi censatari і Govern dels cent dies · Veure més »
Guàrdia Nacional (França)
Guàrdia nacional de 1791. Fuseller de la Guàrdia nacional, 1790-1791 Caçador de la Guàrdia Nacional de París Antics monjos entrenant-se en la Guàrdia Nacional. Caricatura anònima de 1790. La Guàrdia Nacional és una milícia ciutadana creada a París el 13 de juliol de 1789, a l'inici de la Revolució francesa, el model de la qual serà adoptat de seguida per tots els municipis francesos.
Nou!!: Sufragi censatari і Guàrdia Nacional (França) · Veure més »
Hara Takashi
Hara Takashi (原敬, Morioka, 15 de març de 1856-Tòquio, 4 de novembre de 1921), també anomenat Hara Kei, va ser un periodista i polític japonès que va ser primer ministre de 1918 a 1921, el primer de la cambra baixa en ocupar el càrrec i el que va establir el partit polític com a institució fonamental de la política al Japó.
Nou!!: Sufragi censatari і Hara Takashi · Veure més »
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.
Nou!!: Sufragi censatari і Història d'Estònia · Veure més »
Història de Nicaragua
L'origen del nom de Nicaragua no està del tot clar, i encara avui divideix els historiadors i estudiosos del llenguatge.
Nou!!: Sufragi censatari і Història de Nicaragua · Veure més »
Història de Xile
Els anomenats ''«fundadors de la República de Xile»'' (d'esquerra a dreta): José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, José de San Martín i Diego Portales; oli de 1854 d'Otto Grashof La història de Xile es divideix generalment en dotze períodes que abasten des del començament del poblament humà del territori de l'actual Xile fins a l'actualitat.
Nou!!: Sufragi censatari і Història de Xile · Veure més »
Història del republicanisme espanyol
Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.
Nou!!: Sufragi censatari і Història del republicanisme espanyol · Veure més »
Imperi del Brasil
LImperi del Brasil (en portuguès, Império do Brasil), denominat per la historiografia també com a Brasil Império, Brasil Imperial o Brasil Monàrquic, va ser un estat que va existir en el segle XIX i que comprenia, fins al 1825, aproximadament el territori que formen el Brasil i l'Uruguai actuals (aquest últim sota el nom de província cisplatina).
Nou!!: Sufragi censatari і Imperi del Brasil · Veure més »
Jérôme Pétion de Villeneuve
Jérôme Pétion de Villeneuve (Chartres, 3 de gener de 1756 – Sent Manhe de Castilhon, vora Sent Milion 24 de juny de 1794) fou un advocat i revolucionari francès.
Nou!!: Sufragi censatari і Jérôme Pétion de Villeneuve · Veure més »
Joaquim Jovellar i Soler
fou un militar i polític mallorquí, que ostentà els càrrecs de capità general de Cuba i Filipines, ministre de la Guerra i President del Govern d'Espanya.
Nou!!: Sufragi censatari і Joaquim Jovellar i Soler · Veure més »
Lleialisme de l'Ulster
Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.
Nou!!: Sufragi censatari і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Nou!!: Sufragi censatari і Lluís XVIII de França · Veure més »
Museu Romàntic Can Papiol
El Museu Romàntic Can Papiol, o simplement Can Papiol, és un museu amb seu al centre històric de Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Nou!!: Sufragi censatari і Museu Romàntic Can Papiol · Veure més »
Partit de notables
Els partits de notables són un tipus de partit polític caracteritzats per estar encapçalats per persones de certa rellevància social, cultural o econòmica als quals es denomina "notables".
Nou!!: Sufragi censatari і Partit de notables · Veure més »
Partit Liberal Conservador
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.
Nou!!: Sufragi censatari і Partit Liberal Conservador · Veure més »
Partit Progressista
El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.
Nou!!: Sufragi censatari і Partit Progressista · Veure més »
Plutocràcia
XIX i els primers del XX La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.
Nou!!: Sufragi censatari і Plutocràcia · Veure més »
República Helvètica
La República Helvètica fou un estat de l'Europa Occidental establert en el territori de la moderna Suïssa en el context de la Revolució Francesa i les Guerres Revolucionaries que durà uns cinc anys, des del 1798 fins al 1803, i és considerat com a predecessor immediat de l'actual Confederació Helvètica.
Nou!!: Sufragi censatari і República Helvètica · Veure més »
Republicanisme espanyol
Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.
Nou!!: Sufragi censatari і Republicanisme espanyol · Veure més »
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Nou!!: Sufragi censatari і Restauració francesa · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Sufragi censatari і Segle XIX · Veure més »
Sistema electoral de la Restauració Borbònica
El sistema electoral durant la Restauració Borbònica es pot dividir bàsicament en dos períodes: el primer que va des de l'aprovació de la llei electoral de sufragi censatari de l'any 1878 fins a la segona llei de sufragi universal masculí de 1890 i el segon que compren des de l'aprovació d'aquesta llei fins a la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923.
Nou!!: Sufragi censatari і Sistema electoral de la Restauració Borbònica · Veure més »
Sobirania popular
El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.
Nou!!: Sufragi censatari і Sobirania popular · Veure més »
Sucursalisme
El Sucursalisme és el nom que es dona a la pràctica política pròpia de les seccions provincials o regionals dels partits polítics espanyols centralitzats.
Nou!!: Sufragi censatari і Sucursalisme · Veure més »
Sufragi
''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.
Nou!!: Sufragi censatari і Sufragi · Veure més »
Sufragi a Espanya
El sufragi a Espanya està establit per la Constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Sufragi censatari і Sufragi a Espanya · Veure més »
Sufragi masculí
El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.
Nou!!: Sufragi censatari і Sufragi masculí · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: Sufragi censatari і Sufragi universal · Veure més »
