Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Soldanat Mameluc

Índex Soldanat Mameluc

El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.

164 les relacions: Adh-Dhàhir Jàqmaq, Adh-Dhàhir Qànsawh, Adh-Dhàhir Tàtar, Adh-Dhàhir Timurbughà, Adh-Dhàhir Yalbay, Adigués, Al-Aziz Yússuf, Al-Àdil Kitbughà, Al-Àdil Salàmix, Al-Àixraf Janbalat, Al-Àixraf Kújuk, Al-Àixraf Khalil, Al-Àixraf Tuman-bay, Al-Àixraf Xaban, Al-Kàmil Xaban, Al-Mansur Abd-al-Aziz, Al-Mansur Abu-Bakr, Al-Mansur Alà-ad-Din Alí, Al-Mansur Alí, Al-Mansur Lajin, Al-Mansur Muhàmmad, Al-Mansur Uthman, Al-Muàyyad Àhmad, Al-Muàyyad Xaykh, Al-Muïzz Àybak, Al-Mudhàffar Àhmad, Al-Mudhàffar Hajjí, Al-Mustaín (abbàssida del Caire), Alí Bey al-Kabir, Alcorà, Alep, Alt Egipte, An-Nàssir Àhmad, An-Nàssir Hàssan, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay, As-Saïd Bàraka Khan, As-Sàlih Ayyub, As-Sàlih Hajjí, As-Sàlih Ismaïl (mameluc), As-Sàlih Muhàmmad, As-Sàlih Sàlih, Ínal al-Ajrud, Bagdad, Baiazet II, Baraka, Barquq, Barsbay, Batalla d'Ayn Jalut, Batalla de les Piràmides, ..., Bàybars I, Bàybars II, Burjita, Cambridge University Press, Cavalleria, Circassians, Ciutat de Dongola, Constantinoble, Damasc, Damiata, Déu en l'islam, Dhu l-Kadr, Dinastia aiúbida, Dinastia bahrita, Egipte, El Caire, Emir, Enciclopèdia de l'Islam, Eyalat, Fàraj, Funj, Geòrgia, Genísser, Guerra otomano-mameluca (1515-1517), Hülegü, Ibrahim Bey, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Iran, Ismaïl I, Khúixqadam, Kiptxak, Kordufan, Líbia, Llevant (Orient Pròxim), Lluís IX de França, Madrassa, Mamelucs, Mansura (Egipte), Mar Roja, Mesquita, Monarquia, Mosquet, Muhàmmad Alí Paixà, Napoleó Bonaparte, Nil, Paixà, Qalàwun, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Qútuz, Rawda, República de Venècia, Síria, Selim I, Sennar, Setena Croada, Sudan, Sultà, Sunnisme, Sura (Alcorà), Tuman Bay I, Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub, Ustad, Wahhabisme, Xàjar-ad-Durr, Zàuiya, 1249, 1250, 1257, 1259, 1260, 1277, 1279, 1290, 1293, 1294, 1296, 1299, 1309, 1310, 1341, 1342, 1345, 1346, 1347, 1351, 1354, 1361, 1363, 1377, 1381, 1382, 1389, 1390, 1399, 1405, 1412, 1421, 1422, 1438, 1453, 1460, 1461, 1467, 1468, 1496, 1498, 1499, 1501, 1516, 1517, 2 de maig. Ampliar l'índex (114 més) »

Adh-Dhàhir Jàqmaq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Jàqmaq —; —, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Jàqmaq o Jàqmaq o, segons la pronúncia turca, Čakmak (c. 1372-1453), soldà mameluc de la branca burjita (1438-1453).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Adh-Dhàhir Jàqmaq · Veure més »

Adh-Dhàhir Qànsawh

Al-Màlik adh-Dhàhir Qànsawh ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Qànsawh, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1498-1499).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Adh-Dhàhir Qànsawh · Veure més »

Adh-Dhàhir Tàtar

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Tàtar ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Tàtar o com Tàtar, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1421).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Adh-Dhàhir Tàtar · Veure més »

Adh-Dhàhir Timurbughà

Al-Màlik adh-Dhàhir Timurbughà ar-Rumí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Timurbughà, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1468).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Adh-Dhàhir Timurbughà · Veure més »

Adh-Dhàhir Yalbay

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Yalbay al-Inalí al-Muayyadí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Yalbay fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1467-1468).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Adh-Dhàhir Yalbay · Veure més »

Adigués

Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Caucas. Els adigués són un poble del nord-oest del Caucas, i viuen habitualment a Adiguèsia (23%) (una república de la Federació russa) i Karatxai-Txerkèssia (11%) (on també són anomenats "txerkessos").

Nou!!: Soldanat Mameluc і Adigués · Veure més »

Al-Aziz Yússuf

Al-Màlik al-Aziz Jamal-ad-Din Yússuf ibn Barsbay ——, més conegut simplement com al-Aziz Yússuf fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1438).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Aziz Yússuf · Veure més »

Al-Àdil Kitbughà

Domini dels mameluc Bahrites (vermell) Al-Màlik al-Àdil Zayn-ad-Din Kitbughà al-Mansurí al-Turkí al-Mughlí ——, més conegut simplement com al-Àdil Kitbughà, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1294-1296).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Àdil Kitbughà · Veure més »

Al-Àdil Salàmix

Al-Màlik al-Àdil Badr-ad-Din Salàmix ibn adh-Dhàhir Bàybars ——, més conegut simplement com al-Àdil Salàmix, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Àdil Salàmix · Veure més »

Al-Àixraf Janbalat

Al-Màlik al-Àixraf Janbalat, més conegut simplement com al-Àixraf Janbalat, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1499-1501).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Àixraf Janbalat · Veure més »

Al-Àixraf Kújuk

Al-Màlik al-Àixraf Alà-ad-Din Kújuk ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com al-Àixraf Kújuk, pronunciat Kačak en turc, soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1341-1342).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Àixraf Kújuk · Veure més »

Al-Àixraf Khalil

Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil, fou soldà del Caire d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Àixraf Khalil · Veure més »

Al-Àixraf Tuman-bay

Al-Màlik al- Àixraf Tuman-bay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Tuman-bay, fou el darrer soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1516-1517).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Àixraf Tuman-bay · Veure més »

Al-Àixraf Xaban

Al-Màlik al-Àixraf Zayn-ad-Din Xaban ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com al-Àixraf Xaban, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1363 - 1377).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Àixraf Xaban · Veure més »

Al-Kàmil Xaban

Al-Màlik al-Kàmil Sayf-ad-Din Xaban ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com al-Kàmil Xaban, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1345-1346).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Kàmil Xaban · Veure més »

Al-Mansur Abd-al-Aziz

Al-Màlik al-Mansur Abd-al-Aziz ibn Barquq ——, més conegut simplement com al-Mansur Abd-al-Aziz, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1405).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mansur Abd-al-Aziz · Veure més »

Al-Mansur Abu-Bakr

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Abu-Bakr ibn an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Mansur Abu-Bakr, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1341).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mansur Abu-Bakr · Veure més »

Al-Mansur Alà-ad-Din Alí

Al-Màlik al-Mansur Alà-ad-Din Alí ibn Xaban, més conegut simplement com al-Mansur Alí o al-Mansur Alà-ad-Din Alí (el Caire, 1368 - Egipte, 19 de maig de 1381), fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1377-1381).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mansur Alà-ad-Din Alí · Veure més »

Al-Mansur Alí

Al-Màlik al-Mansur Nur-ad-Din Alí ibn Àybak, més conegut simplement com al-Mansur Alí, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1257-1259).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mansur Alí · Veure més »

Al-Mansur Lajin

Al-Màlik al-Mansur Hussam-ad-Din Lajin ——, més conegut simplement com al-Mansur Lajin o com Lajin, segons la pronúncia turca Lačin, soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1296-1299).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mansur Lajin · Veure més »

Al-Mansur Muhàmmad

Al-Màlik al-Mansur Salah-ad-Din Muhàmmad ibn Hajji ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Mansur Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1361-1363).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mansur Muhàmmad · Veure més »

Al-Mansur Uthman

Al-Màlik al-Mansur Fakhr-ad-Din Uthman ibn Jàqmaq, més conegut simplement com al-Mansur Uthman fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1453).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mansur Uthman · Veure més »

Al-Muàyyad Àhmad

Al-Màlik al-Muàyyad Xihab-ad-Din Àhmad ibn Ínal ——, més conegut simplement com al-Muàyyad Àhmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1460-1461).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Muàyyad Àhmad · Veure més »

Al-Muàyyad Xaykh

Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Muàyyad Xaykh (vers 1369-1421), fou un soldà mameluc burjita o circassià que va regnar a Egipte de 1412 a 1421.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Muàyyad Xaykh · Veure més »

Al-Muïzz Àybak

Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak ——, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak, fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Muïzz Àybak · Veure més »

Al-Mudhàffar Àhmad

Al-Màlik al-Mudhàffar Àhmad ibn al-Muàyyad Xaykh ——, més conegut simplement com al-Mudhàffar Àhmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1421).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mudhàffar Àhmad · Veure més »

Al-Mudhàffar Hajjí

Al-Màlik al-Mudhàffar Zayn-ad-Din Hajjí ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com al-Mudhàffar Hajjí o com Hajjí I, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1346-1347).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mudhàffar Hajjí · Veure més »

Al-Mustaín (abbàssida del Caire)

Abu-l-Fadl al-Abbàs al-Mustaín bi-L·lah ——, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mustaín (vers 1391-1430), fou califa abbàssida del Caire (1406-1412), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte, i soldà d'Egipte (1412).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Al-Mustaín (abbàssida del Caire) · Veure més »

Alí Bey al-Kabir

Alí Bey al-Kabir (Mingrèlia, Abkhàzia, vers 1728 - el Caire, 8 de maig de 1773) fou bei i shaykh al-Balad (governador de facto) semi independent d'Egipte.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Alí Bey al-Kabir · Veure més »

Alcorà

LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Alcorà · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Alep · Veure més »

Alt Egipte

Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Alt Egipte · Veure més »

An-Nàssir Àhmad

Al-Màlik an-Nàssir Xihab-ad-Din Àhmad ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Àhmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1342).

Nou!!: Soldanat Mameluc і An-Nàssir Àhmad · Veure més »

An-Nàssir Hàssan

Al-Màlik an-Nàssir Badr-ad-Din Abu-l-Maali (al-)Hàssan ibn an-Nàssir Muhàmmad, més conegut simplement com a an-Nàssir Hàssan, soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1347-1351 i 1354-1361).

Nou!!: Soldanat Mameluc і An-Nàssir Hàssan · Veure més »

An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun

Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).

Nou!!: Soldanat Mameluc і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »

An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay

Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1495-1498).

Nou!!: Soldanat Mameluc і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay · Veure més »

As-Saïd Bàraka Khan

Al-Màlik as-Saïd Nàssir-ad-Din Abu-l-Maali Muhàmmad Bàraka Khan ibn Bàybars ——, més conegut simplement com a as-Saïd Bàraka Khan o Berke Khan, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1277-1279).

Nou!!: Soldanat Mameluc і As-Saïd Bàraka Khan · Veure més »

As-Sàlih Ayyub

Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).

Nou!!: Soldanat Mameluc і As-Sàlih Ayyub · Veure més »

As-Sàlih Hajjí

Al-Màlik as-Sàlih Zayn-ad-Din Hajjí ——, més conegut simplement com a as-Sàlih Hajjí o com Hajjí II, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1381-1382 i 1389-1390).

Nou!!: Soldanat Mameluc і As-Sàlih Hajjí · Veure més »

As-Sàlih Ismaïl (mameluc)

Al-Màlik as-Sàlih Imad-ad-Dawla Ismaïl ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com a as-Sàlih Ismaïl, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1342-1345).

Nou!!: Soldanat Mameluc і As-Sàlih Ismaïl (mameluc) · Veure més »

As-Sàlih Muhàmmad

Al-Màlik as-Sàlih Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn Tàtar ——, més conegut simplement com a as-Sàlih Muhàmmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1421-1422).

Nou!!: Soldanat Mameluc і As-Sàlih Muhàmmad · Veure més »

As-Sàlih Sàlih

Al-Màlik as-Sàlih Salah-ad-Din Sàlih ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com a as-Sàlih Sàlih, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1351-1354).

Nou!!: Soldanat Mameluc і As-Sàlih Sàlih · Veure més »

Ínal al-Ajrud

Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal (o Àynal) al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Ínal o com Ínal al-Ajrud (1380 - 26 de febrer de 1461), soldà mameluc de la dinastia burjita (1453 - 1460).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Ínal al-Ajrud · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Bagdad · Veure més »

Baiazet II

Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Baiazet II · Veure més »

Baraka

La baraca —de l'àrab بركة, baraka, ‘benedicció’, ‘carisma’, ‘do’) és, en l'islam, una espècie de benedicció, de continuïtat de presència espiritual i revelació que comença amb Déu i flueix a través seu cap allò que li és proper. La baraca pot trobar-se dins d'objectes físics, llocs i persones, com els elegits per Déu. Es troba relacionada, principalment amb una persona específica o per a certes coses en un lloc des del qual es pot transmetre a altres persones. Aquesta força s'inicia fluint directament de Déu sobre la creació que és digna de baraca. Aquestes creacions dotades de baraca poden transmetre el flux de baraca a altres creacions de Déu, bé a través de proximitat física, bé a través de l'adhesió a les pràctiques espirituals del profeta islàmic Mahoma. Déu és l'única font de baraca i té el poder de concedir i denegar la baraca. Existeixen santuaris associats a la tomba d'algú considerat sant, ja que és posseïdor de baraca.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Baraka · Veure més »

Barquq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Barquq · Veure més »

Barsbay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Barsbay · Veure més »

Batalla d'Ayn Jalut

La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el Soldanat Mameluc amb els mongols establerts a Palestina.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Batalla d'Ayn Jalut · Veure més »

Batalla de les Piràmides

La Batalla de les Piràmides, també coneguda com la Batalla d'Embabeh, es va lliurar el 21 juliol 1798 entre l'exèrcit francès a Egipte en temps de Napoleó Bonaparte, i les forces locals dels mamelucs.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Batalla de les Piràmides · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Bàybars I · Veure més »

Bàybars II

Al-Màlik al-Mudhàffar Rukn-ad-Din Bàybars al-Jaixnkir ——, més conegut simplement com al-Mudhàffar Bàybars o com Bàybars II, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1309-1310).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Bàybars II · Veure més »

Burjita

La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Burjita · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Cambridge University Press · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Cavalleria · Veure més »

Circassians

Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Circassians · Veure més »

Ciutat de Dongola

Dongola és una ciutat del Sudan, capital de la ''wilaya'' del Nord del Sudan, a la vora del riu Nil.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Ciutat de Dongola · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Constantinoble · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Damasc · Veure més »

Damiata

Damiata (en àrab مدينة دمياط, Madīnat Dimyāṭ, o, més senzillament, دمياط, Dimyāṭ) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació homònima.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Damiata · Veure més »

Déu en l'islam

«Al·là» en cal·ligrafia islàmica En l'islam, Déu és el senyor absolut, omnipotent i omniscient de l'Univers i el creador de tot allò que existeix.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Déu en l'islam · Veure més »

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Dhu l-Kadr · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia bahrita

La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Dinastia bahrita · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Egipte · Veure més »

El Caire

La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.

Nou!!: Soldanat Mameluc і El Caire · Veure més »

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Emir · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Eyalat

Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Eyalat · Veure més »

Fàraj

Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Fàraj · Veure més »

Funj

El Funj foren un poble negroide que ocupava el sud de Núbia entre el Nil Blanc i el Nil Blau, i que es va establir allí abans del segle V procedent de l'oest.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Funj · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Geòrgia · Veure més »

Genísser

Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».

Nou!!: Soldanat Mameluc і Genísser · Veure més »

Guerra otomano-mameluca (1515-1517)

La guerra otomano-mameluca de 1515–1517 va ser el segon gran conflicte entre el Soldanat Mameluc fundat al Baix Egipte i l'Imperi Otomà, que va provocar la caiguda del Soldanat Mameluc i la incorporació del Llevant, Egipte i l'Hijaz com a províncies de l'Imperi.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Guerra otomano-mameluca (1515-1517) · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Hülegü · Veure més »

Ibrahim Bey

Ibrahim Bey al-Kabir al-Muhammadi (literalment El Gran Ibrahim Bey, Musulmà, Martkopi, prop de Tbilissi, 1735-1816) fou bey mameluc governant de facto d'Egipte, d'origen georgià.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Ibrahim Bey · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Imperi Mongol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Imperi Safàvida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Iran · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Ismaïl I · Veure més »

Khúixqadam

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Khúixqadam an-Nassirí al-Muayyadí ——, més conegut simplement com a Adh-Dhàhir Khúixqadam o com Khúixqadam, (1413-1467) fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1461-1467).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Khúixqadam · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Kiptxak · Veure més »

Kordufan

Kordufan —— és una regió del Sudan, a l'oest del país.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Kordufan · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Líbia · Veure més »

Llevant (Orient Pròxim)

El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Llevant (Orient Pròxim) · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Lluís IX de França · Veure més »

Madrassa

Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Madrassa · Veure més »

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Mamelucs · Veure més »

Mansura (Egipte)

Mansura, al-Mansura o al-Mansurah (literalment ‘la Victoriosa’) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Al-Daqahliyah, amb una població estimada de 480.494 habitants (2010).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Mansura (Egipte) · Veure més »

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Mar Roja · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Mesquita · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Monarquia · Veure més »

Mosquet

XVII. El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el i el.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Mosquet · Veure més »

Muhàmmad Alí Paixà

Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Nil · Veure més »

Paixà

Paixà (del turc) o baixà (de l'àrab, al seu torn del turc) era un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Paixà · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Qalàwun · Veure més »

Qàït-bay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Qàït-bay · Veure més »

Qànsawh al-Ghawrí

Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »

Qútuz

Al-Màlik al-Mudhàffar Sayf-ad-Din Qútuz al-Muïzzí, més conegut simplement com al-Mudhàffar Qútuz o com Qútuz, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1259-1260).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Qútuz · Veure més »

Rawda

Canal de l'illa de Rawda. L'illa de Rawda (‘illa del Jardí’) és una illa del riu Nil, al sud del Caire, de 3 km de llarg i 500 metres d'ample.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Rawda · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Soldanat Mameluc і República de Venècia · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Síria · Veure més »

Selim I

Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Selim I · Veure més »

Sennar

Sennar és una ciutat del Sudan, a la riba oest del Nil Blau, capital de la wilaya de Sennar.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Sennar · Veure més »

Setena Croada

La setena croada fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei Lluís IX de França.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Setena Croada · Veure més »

Sudan

El Sudan, oficialment República del Sudan és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Sudan · Veure més »

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Sultà · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Sunnisme · Veure més »

Sura (Alcorà)

Una sura és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Sura (Alcorà) · Veure més »

Tuman Bay I

Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Tuman-bay, més conegut simplement com al-Àdil Tuman-bay o Tuman-bay (I), fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1501).

Nou!!: Soldanat Mameluc і Tuman Bay I · Veure més »

Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub

Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub ——, fou soldà del soldanat aiúbida de Damasc i del Soldanat aiúbida d'Egipte (1249-1250) Després d'haver passat la seva vida a Mesopotàmia, on havia estudiat jurisprudència, lògica i teologia, però el seu avi al-Kàmil ibn al-Àdil s'havia adonat ràpidament que els seus estudis no corregirien la seva malaptesa i manca d'informació.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub · Veure més »

Ustad

Ustad o ustadh és un terme musulmà utilitzat des del principi de l'islam per designar a una persona eminent en la seva professió.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Ustad · Veure més »

Wahhabisme

El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Wahhabisme · Veure més »

Xàjar-ad-Durr

Al-Màlika Ísmat-ad-Din Umm-Khalil (o Walidat-Khalil) Xàjar-ad-Durr, més coneguda simplement com a Xàjar-ad-Durr (literalment ‘Collar de Perles’) o com Umm-Khalil o Wàlidat-Khalil (literalment ‘mare de Khalil’, en referència al fill tingut amb el sultà as-Sàlih Ayyub) (morta en 1257) fou una reina aiúbida, vídua d'as-Sàlih Ayyub, mort en 1249.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Xàjar-ad-Durr · Veure més »

Zàuiya

XX. Una zàuiya o zàwiya (de l'àrab زاوية, zāwiya, pl. زوايا, zawāyā', literalment ‘racó’ o ‘angle ’) era inicialment una cel·la d'un monjo cristià.

Nou!!: Soldanat Mameluc і Zàuiya · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1249 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1250 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1257 · Veure més »

1259

El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1259 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1260 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1277 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1279 · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1290 · Veure més »

1293

El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1293 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1294 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1296 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1299 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1309 · Veure més »

1310

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1310 · Veure més »

1341

El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1341 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1342 · Veure més »

1345

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1345 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1346 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1347 · Veure més »

1351

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1351 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1354 · Veure més »

1361

El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1361 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1363 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1377 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1381 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1382 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1390 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1399 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1405 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1412 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1421 · Veure més »

1422

El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1422 · Veure més »

1438

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1438 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1453 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1460 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1461 · Veure més »

1467

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1467 · Veure més »

1468

; Països Catalans.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1468 · Veure més »

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1496 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1498 · Veure més »

1499

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1499 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1501 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1516 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 1517 · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Soldanat Mameluc і 2 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llista de soldans mamelucs del Caire, Soldanat mameluc d'Egipte, Soldanat mameluc del Caire, Soldans mamelucs, Soldà mameluc, Soldà mameluc d'Egipte, Sultanat mameluc del Caire.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »