Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Alcífron, Alcidamant, Antifont, Aristip de Cirene, Arquelau Físic, Època arcaica, Carcinos, Càl·lies III, Cent escoles de pensament, Claudi Elià, Coneixement, Demetri de Súnion, Edgar Allan Poe, Educació, Els núvols, Erística, Escoles gregues, Escrió de Samos, Filosofia antiga, Francesco Adorno, Frédéric Bastiat, Grècia, Hípies d'Elis, Hermann Alexander Diels, Hermàgores d'Amfípolis, Hermòcrates de Focea, Història de l'estètica, Història de la lingüística, Humanitats, Intersexualitat en la història, Isòcrates, La muntanya màgica, La República (Plató), Libani, Maièutica, Marc Aureli, Marc Terenci Varró, Merlí (sèrie de televisió), Metafísica (Aristòtil), Neus Campillo i Iborra, Oratòria, Pròdic de Ceos, Protàgores, Quadratura del cercle, Quaternio terminorum, Quint Esmirneu, Retòrica, Sòcrates, Sensualisme (filosofia), Terratrèmol de Creta del 365, ..., Tomàs Magistre, Tucídides, Vídeoassaig. Ampliar l'índex (3 més) »
Alcífron
Alcífron (Alciphron) fou un sofista grec, dels més eminents entre els epistològrafs.
Nou!!: Sofística і Alcífron · Veure més »
Alcidamant
Alcidamant (en Ἀλκιδάμας, Alcidamas) fou un orador i sofista de l'antiga Grècia oriünd de la ciutat d'Elea (Eòlia).
Nou!!: Sofística і Alcidamant · Veure més »
Antifont
Antifont de Ramnunt (Antiphon) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos.
Nou!!: Sofística і Antifont · Veure més »
Aristip de Cirene
Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.
Nou!!: Sofística і Aristip de Cirene · Veure més »
Arquelau Físic
Arquelau Físic o Arquelau de Milet o Arquelau d'Atenes (Archelaus, Arkhélaos) fou un filòsof grec suposadament d'Atenes, de l'escola jònica.
Nou!!: Sofística і Arquelau Físic · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Sofística і Època arcaica · Veure més »
Carcinos
Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.
Nou!!: Sofística і Carcinos · Veure més »
Càl·lies III
Càl·lies III o Càl·lias III（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic III i de la que després va ser muller de Pèricles, segons Plutarc. Formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic i va viure al. Era conegut per les seves extravagàncies i prodigalitat. Va heretar la fortuna paterna segurament l'any 424 aC, cosa que sembla confirmar el poeta còmic Èupolis que el menciona en una de les seves comèdies representada aquell any, on diu que havia entrat en possessió d'una considerable herència. L'any 400 aC va intentar acusar Andòcides per profanació als Misteris d'Eleusis, però no se'n va sortir, i si es pot creure el discurs de defensa de l'acusat, la profanació l'hauria comès el mateix Càl·lies. L'any 392 aC va dirigir les tropes d'infanteria pesant que van anar a Corint quan Ifícrates va derrotar els espartans. Va ser nomenat un dels negociadors de la pau amb Esparta el 371 aC, on era proxenos de caràcter hereditari. Xenofont explica el discurs absurd i auto-glorificant que va fer en aquesta ocasió. Els diàlegs de Xenofont (El convit) i de Plató (Protàgores) succeeixen a casa seva. Plató el dibuixa com un personatge vividor, que es diverteix amb l'esgrima intel·lectual entre Protàgores i Sòcrates. Va dilapidar la seva fortuna pagant a sofistes, aduladors i dones. Al capaltard de la seva vida es deia que s'havia empobrit fins a la més absoluta misèria, i Ateneu de Nàucratis menciona que es va suïcidar, però segurament va morir per la falta d'allò mínim necessari per viure. Va deixar un fill legítim de nom Hipònic.
Nou!!: Sofística і Càl·lies III · Veure més »
Cent escoles de pensament
Les Cent escoles de pensament o zhuzi baijia (en xinès tradicional: 諸子百家, en xinès simplificat: 诸子百家, pinyin: zhūzǐ bǎijiā, Wade-Giles: chu-tzu pai-chia, literalment "tots els mestres de les cent escoles") va ser un període d'una gran expansió cultural i intel·lectual a la Xina, comprès entre els anys 770 aC i 221 aC, és a dir, durant les èpoques agitades de les Primaveres i tardors i dels Regnes combatents, a la fi de la dinastia Zhou.
Nou!!: Sofística і Cent escoles de pensament · Veure més »
Claudi Elià
Claudi Elià, en llatí Claudius Ælianus, en grec antic, fou un escriptor i compilador romà nascut a Praeneste pel 175 i mort al voltant del 235.
Nou!!: Sofística і Claudi Elià · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Sofística і Coneixement · Veure més »
Demetri de Súnion
Demetri de Súnion (Demetrius) fou un filòsof cínic grec nascut a Súnion, educat a l'escola de sofistes de Rodi i amic íntim del metge Antífil.
Nou!!: Sofística і Demetri de Súnion · Veure més »
Edgar Allan Poe
Edgar Allan Poe (Boston, Massachusetts, 19 de gener del 1809 - Baltimore, Maryland, 7 d'octubre del 1849) fou un escriptor romàntic en llengua anglesa dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Sofística і Edgar Allan Poe · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Sofística і Educació · Veure més »
Els núvols
Els núvols (en grec: Νεφέλαι, Nephelai) és una comèdia del escrita per Aristòfanes, un dels principals comediògrafs de l'antiga Grècia.
Nou!!: Sofística і Els núvols · Veure més »
Erística
L'erística és un mètode d'ensenyament dialògic usat per alguns filòsofs basat en la controvèrsia.
Nou!!: Sofística і Erística · Veure més »
Escoles gregues
Les escoles gregues o escoles de pensament van ser associacions de matemàtics, els quals tenien unes idees semblants envers els coneixements que aporta la ciència.
Nou!!: Sofística і Escoles gregues · Veure més »
Escrió de Samos
Escrió de Samos (Aeschrion) fou un poeta iàmbic grec nascut a Samos.
Nou!!: Sofística і Escrió de Samos · Veure més »
Filosofia antiga
La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.
Nou!!: Sofística і Filosofia antiga · Veure més »
Francesco Adorno
Francesco Adorno (Siracusa, Itàlia, 9 d'abril de 1921 - Florència, 19 de setembre de 2010) fou un filòsof i historiador de la filosofia italià.
Nou!!: Sofística і Francesco Adorno · Veure més »
Frédéric Bastiat
Claude Frédéric Bastiat, pronunciat, va ser un teòric francès liberal, economista i membre de l'assemblea francesa.
Nou!!: Sofística і Frédéric Bastiat · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Sofística і Grècia · Veure més »
Hípies d'Elis
Elis, ciutat natal d'Hípies Hípies d'Elis (Hippias) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis.
Nou!!: Sofística і Hípies d'Elis · Veure més »
Hermann Alexander Diels
Hermann Alexander Diels (Biebrich, barri de Wiesbaden, 18 de maig de 1848 - Berlin-Dahlem 4 de juny de 1922), filòleg hel·lenista i historiador de filosofia especialitzat en filòsofs presocràtics, pare del botànic Friedrich Ludwig Emil Diels.
Nou!!: Sofística і Hermann Alexander Diels · Veure més »
Hermàgores d'Amfípolis
Hermàgores d'Amfípolis, en llatí Hermagoras, en grec antic, fou un filòsof estoic grec, deixeble de Perseu, l'esclau i després llibert de Zenó que va viure cap al a la cort d'Antígon II Gònates.
Nou!!: Sofística і Hermàgores d'Amfípolis · Veure més »
Hermòcrates de Focea
Hermòcrates de Focea (Hermocrates, fou un retòric grec natural de Focea que fou net del sofista Àtal, i va ser deixeble de Claudi Rufí d'Esmirna. Va morir entre els 25 i 28 anys.
Nou!!: Sofística і Hermòcrates de Focea · Veure més »
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Nou!!: Sofística і Història de l'estètica · Veure més »
Història de la lingüística
La història de la lingüística és l'evolució del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semiòtica o amb la gramàtica de cada època.
Nou!!: Sofística і Història de la lingüística · Veure més »
Humanitats
Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.
Nou!!: Sofística і Humanitats · Veure més »
Intersexualitat en la història
Al llarg de la història, hi ha hagut múltiples registres sobre l'existència de les persones intersexuals, arribant fins i tot a ser part de les mitologies i els escrits de gran importància històrica La història de la intersexualitat fa referència a la història de persones amb trets físics que es poden associar amb la intersexualitat al llarg dels segles.
Nou!!: Sofística і Intersexualitat en la història · Veure més »
Isòcrates
Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.
Nou!!: Sofística і Isòcrates · Veure més »
La muntanya màgica
1924 La muntanya màgica (en alemany: Der Zauberberg) és una novel·la de Thomas Mann que es publicà el 1924.
Nou!!: Sofística і La muntanya màgica · Veure més »
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Nou!!: Sofística і La República (Plató) · Veure més »
Libani
Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.
Nou!!: Sofística і Libani · Veure més »
Maièutica
La maièutica (del grec maieutikos, 'parir') és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica.
Nou!!: Sofística і Maièutica · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Sofística і Marc Aureli · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Sofística і Marc Terenci Varró · Veure més »
Merlí (sèrie de televisió)
Merlí és una sèrie de televisió de TV3 que tracta sobre un professor de filosofia del mateix nom que estimula els seus alumnes a pensar lliurement mitjançant uns mètodes poc ortodoxos, els quals dividiran les opinions de la classe, els professors i les famílies.
Nou!!: Sofística і Merlí (sèrie de televisió) · Veure més »
Metafísica (Aristòtil)
Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.
Nou!!: Sofística і Metafísica (Aristòtil) · Veure més »
Neus Campillo i Iborra
Neus Campillo Iborra, (Sueca, Ribera Baixa, 1945) és catedràtica de Filosofia i investigadora en l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona (IUED) de la Universitat de València.
Nou!!: Sofística і Neus Campillo i Iborra · Veure més »
Oratòria
miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.
Nou!!: Sofística і Oratòria · Veure més »
Pròdic de Ceos
Pròdic de Ceos (Πρόδικος) fou un sofista i filòsof grec del.
Nou!!: Sofística і Pròdic de Ceos · Veure més »
Protàgores
Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).
Nou!!: Sofística і Protàgores · Veure més »
Quadratura del cercle
regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.
Nou!!: Sofística і Quadratura del cercle · Veure més »
Quaternio terminorum
Quaternio terminorum (de la frase llatina que significa de quatre termes) és un tipus d'error en un raonament expressat en forma de sil·logisme sense evidenciar un quart terme que indueix a una fal·làcia, quan les premisses major i menor no tenen en comú un terme mitjà.
Nou!!: Sofística і Quaternio terminorum · Veure més »
Quint Esmirneu
Quint Esmirneu (en Quintus Smyrnaeus, en Κόϊντος Σμυρναῖος) també conegut com a Quint Calabri (Quintus Calaber), ja que la primera còpia del seu poema principal es va trobar a Òtranto a Calàbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat τὰ μεθ᾽ Ὅμηρον, o παραλειπόμενα Ὁμήρῳ (obra més coneguda pel sobrenom Posthomèrica).
Nou!!: Sofística і Quint Esmirneu · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Sofística і Retòrica · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Sofística і Sòcrates · Veure més »
Sensualisme (filosofia)
El sensualisme és una opció epistemològica segons la qual el coneixement es recolza necessàriament en les sensacions.
Nou!!: Sofística і Sensualisme (filosofia) · Veure més »
Terratrèmol de Creta del 365
El terratrèmol de Creta del 365 va succeir a trenc d'alba del dia 21 de juliol i, va afectar sobretot a la costa oriental de la mar Mediterrània, però també es va notar a la península Ibèrica.
Nou!!: Sofística і Terratrèmol de Creta del 365 · Veure més »
Tomàs Magistre
Tomàs Magistre (en llatí Thomas Magister, en grec), va ser un retòric i gramàtic romà d'Orient que va florir cap a l'any 1310.
Nou!!: Sofística і Tomàs Magistre · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Sofística і Tucídides · Veure més »
Vídeoassaig
El vídeoassaig és un producte audiovisual de duració variable que utilitza escenes de pel·lícules combinades amb altres formats de suport multimèdia per a dur a terme una anàlisi d'un film de manera independent a aquest.
Nou!!: Sofística і Vídeoassaig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sofisme, Sofisteria, Sofistes, Sofístic.
