Taula de continguts
15 les relacions: Baronet, Cheddar (formatge), Decimalització, Diner (llei), Diner (moneda), Lliura (moneda), Lliura (unitat de massa), Lliura mallorquina, S llarga, Seca de Mallorca, Sistema monetari carolingi, Sistema monetari castellà, Sistema monetari mallorquí, Sou (moneda), Suburbi.
Baronet
Insígnia de Baronet del Regne Unit Un baronet (tradicionalment abreujat com Bart, tot i que actualment s'empra l'abreviació Bt) o el seu equivalent femení, baronetess (abreujat Btss), és el posseïdor d'un títol hereditari atorgat per la Corona britànica conegut com a baronetcy.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Baronet
Cheddar (formatge)
El Cheddar és un formatge de llet de vaca originari de la població anglesa de Cheddar a Somerset.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Cheddar (formatge)
Decimalització
Revers d'un penic pre-decimal britànic. La decimalització és el procés de conversió d'unitats convencionals, especialment les unitats monetàries, al sistema decimal.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Decimalització
Diner (llei)
El diner, quan s'aplica a la metal·lúrgia dels metalls preciosos, es cada una de les dotze parts en les que antigament es dividia la llei de l'argent, o proporció de puresa que contenia el metall resultant una vegada obrat, així una llei de dotze diners seria plata pura o una llei de sis diners tendria el 50% de puresa i així successivament.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Diner (llei)
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Diner (moneda)
Lliura (moneda)
La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Lliura (moneda)
Lliura (unitat de massa)
La lliura (lb) és una unitat de massa utilitzada actualment en el sistema imperial d'unitats, en el sistema d'unitats de mesura dels Estats Units i en altres sistemes d'unitats de mesura.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Lliura (unitat de massa)
Lliura mallorquina
La lliura mallorquina era una unitat monetària referencial de compte que mai tingué expressió monetària.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Lliura mallorquina
S llarga
Corts de 1519, on s'hi veuen la ſ i la s La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і S llarga
Seca de Mallorca
La seca de Mallorca és un taller de moneda sota control públic on es va encunyar el numerari mallorquí.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Seca de Mallorca
Sistema monetari carolingi
Europa a la mort de Carlemany. Aleshores només hi havia tres sistemes monetaris: el bizantí, el musulmà i el novell carolingi, que també havien adoptat els regnes anglosaxons britànics El sistema monetari carolingi fou un model monetari implantat per Carlemany mitjançant una reforma legislativa efectuada la darrera part del seu regnat (768-814) i que va ser sostingut pels seus successors i pobles veïns.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Sistema monetari carolingi
Sistema monetari castellà
El sistema monetari castellà es un model d'organització monetària singular dins els sistemes europeus, molt fluctuant al llarg del temps de vigència (s. XII-XIX) i fou el resultat de la confluència monetària i comptable dels sistemes musulmans (almoràvits i almohades) bimetàl·lics, amb el de tradició carolíngia, inicialment monometàl·lics, essent el més important sistema monetari europeu que no va seguir el model comptable d'aquest darrer.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Sistema monetari castellà
Sistema monetari mallorquí
Diner de Jaume II de Mallorca, creador del '''sistema monetari mallorquí''' (1300-1858) El sistema monetari mallorquí és l'organització monetària de que es va dotar el Regne de Mallorca a partir de l'any 1300, en que fou creat per Jaume II de Mallorca fins que fou definitivament abolit el 1858, tot i que des de finals del regnat de Felip V s'havien deixat de batre els seus valors a conseqüència de la Guerra de Successió, tot i dos breus períodes de batiments excepcionals en temps de Ferran VII.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Sistema monetari mallorquí
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Sou (moneda)
Suburbi
Suburbi Suburbi és una paraula que prové del llatí suburbium.
Veure Sistemes monetaris de tradició carolíngia і Suburbi
També conegut com £sd.