Obrir a Google MapsTaula de continguts
243 les relacions: Abas Bahadur, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd Allah ibn Qazaghan, Abu l-Khayr, Abu l-Khayr Khan, Abu-Saïd (timúrida), Akhsi, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alà-ad-Din Tekix, Alexandria Última, Ali Burunduk, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Amir Husayn, An-Nàssir (abbàssida), Andidjan, Aral (Kazakhstan), Aral Karakum, Aralkum, Asians, Aspisis, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Àhmad Sanjar, Àsia, Àsia Central, Baba Sultan, Balatunus, Banakat, Batalla del Talas, Bayazid Jalayir, Bereke Sultan, Bukharà, Burak Khan, Buyan Suldus, Channa argus warpachowskii, Ciutat de Yarkand, Comtat de Gorgan, Conflicte de Khwarizm (1378), Cosmòdrom de Baikonur, Cottus nasalis, Cottus spinulosus, Crònica de Paros, Dahes, Delta fluvial, Depressió de Turan, Derwix Sultan, Dewletberdi, Dic de Kokaral, Dinastia afríguida, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia seljúcida, ... Ampliar l'índex (193 més) »
Abas Bahadur
Abas Bahadur (apareix també com Abbas Bahadur i Abha Bahadur) (+1386) fou un amir (general) de Tamerlà considerat un dels seus fidels personals.
Veure Sirdarià і Abas Bahadur
Abd Al·lah ibn Iskandar
Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.
Veure Sirdarià і Abd Al·lah ibn Iskandar
Abd Allah ibn Qazaghan
Abd Allah ibn Qazaghan (+ vers 1359) fou cap dels karaunes (1358–1359), fill de l'amir Qazaghan.
Veure Sirdarià і Abd Allah ibn Qazaghan
Abu l-Khayr
Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.
Veure Sirdarià і Abu l-Khayr
Abu l-Khayr Khan
Abu l-Khayr Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh i per un temps generalíssim de les tres hordes dels kazakhs.
Veure Sirdarià і Abu l-Khayr Khan
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Veure Sirdarià і Abu-Saïd (timúrida)
Akhsi
Akhsi fou una antiga ciutat de la vall de Fergana, que en temps de Baber era la segona ciutat del territori, després d'Andijan.
Veure Sirdarià і Akhsi
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Veure Sirdarià і Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Veure Sirdarià і Alà-ad-Din Tekix
Alexandria Última
Alexandria Escate (en λεξάνδρεια ἐσχάτη, o Ἀλεξανδρέσχατα, 'Alexandria la més llunyana'), en català també Alexandria de la Fi del Món o Alexandria Última, era una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, que va fundar l'any 328 aC en territori dels escites, segons diu Apià.
Veure Sirdarià і Alexandria Última
Ali Burunduk
Ali Burunduk - també transcrit vacil·lantment Borunduk, Barandak o Berendak - (nascut vers 1380 - mort en data desconeguda al segle XV) fou un amir de Tamerlà.
Veure Sirdarià і Ali Burunduk
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Veure Sirdarià і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla
Amir Husayn
Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.
Veure Sirdarià і Amir Husayn
An-Nàssir (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).
Veure Sirdarià і An-Nàssir (abbàssida)
Andidjan
Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.
Veure Sirdarià і Andidjan
Aral (Kazakhstan)
Aral, també conegut com a Aralsk o Aral'sk, (kazak: Арал, rus: Аральск) és una petita ciutat del sud-oest del Kazakhstan, situada a la província del Khizilordà.
Veure Sirdarià і Aral (Kazakhstan)
Aral Karakum
Aral Karakum (Арал қарақұмы, Aral qaraqumy; Приара́льские Караку́мы) és un desert al Kazakhstan, situat al nord-est del mar d'Aral.
Veure Sirdarià і Aral Karakum
Aralkum
Aralkum és el nom donat al nou desert que aparegué després de la dessecació del llit marí que va ocupar la Mar d'Aral.
Veure Sirdarià і Aralkum
Asians
Els asians o asis (llatí asiani o asii) foren una tribu escita de l'Àsia Central, a l'est de la mar Càspia.
Veure Sirdarià і Asians
Aspisis
Els aspisis (llatí: aspisii) foren un poble escita del Nord del Iaxartes i a l'oest de les muntanyes que portaven el seu nom.
Veure Sirdarià і Aspisis
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Veure Sirdarià і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.
Veure Sirdarià і Àhmad Sanjar
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Sirdarià і Àsia
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Sirdarià і Àsia Central
Baba Sultan
Baba Sultan (? - 1582) fou un príncep uzbek, kan de Taixkent.
Veure Sirdarià і Baba Sultan
Balatunus
Balatunus (nom derivat del llatí Platanus) fou una fortalesa medieval de Síria, modernament unes ruïnes anomenades Qàlat al-Mahàliba —en àrab قلعة المهالبة, qalʿat al-Mahāliba—, al peu del djebal Ansariyé, que dominava, junt amb els castell de Sayhun, la plana de Laodicea i la ruta des de l'Orontes al port de Djabala.
Veure Sirdarià і Balatunus
Banakat
Banakat o Pinakath (sogdià Biunekath.
Veure Sirdarià і Banakat
Batalla del Talas
La batalla del (riu) Talas o batalla d'Artlakh (xinès tradicional: 怛羅斯戰役, xinès simplificat: 怛罗斯战役, pinyin: dáluósī zhànyì) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i de kirguisos i les tropes xineses de la dinastia Tang, llavors sota l'emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també de l'àrea estratègica de l'Àsia Central.
Veure Sirdarià і Batalla del Talas
Bayazid Jalayir
Bayazid Jalayir o Bayazid Beg (+1361) fou un amir o beg del tuman dels jalayirs a Transoxiana.
Veure Sirdarià і Bayazid Jalayir
Bereke Sultan
Bereke Khan (segona meitat del segle XV) fou un cap mongol xibànida, pare del fundador del Kanat de Khwarizm, Ilbars Khan I Descendia d'Arabshah i per això la dinastia fou anomenada després Dinastia Arabxàhida.
Veure Sirdarià і Bereke Sultan
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Sirdarià і Bukharà
Burak Khan
Burak Khan, Barak Khan o Bosak Khan (? - v. 9 d'agost de 1271) fou kan de Txagatai.
Veure Sirdarià і Burak Khan
Buyan Suldus
Buyan Suldus (+ 1362) fou cap de la tribu turcomongola dels suldus a la meitat del i va dominar el kanat de Txagatai per un temps vers 1358-1359.
Veure Sirdarià і Buyan Suldus
Channa argus warpachowskii
Channa argus warpachowskii és una subespècie de peix de la família dels cànnids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Sirdarià і Channa argus warpachowskii
Ciutat de Yarkand
Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.
Veure Sirdarià і Ciutat de Yarkand
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Veure Sirdarià і Comtat de Gorgan
Conflicte de Khwarizm (1378)
El conflicte a Khwarizm de 1378 fou un enfrontament entre la kanat Txagatai de Tamerlà i l'estat aliat de Khwarizm.
Veure Sirdarià і Conflicte de Khwarizm (1378)
Cosmòdrom de Baikonur
Ubicació. El cosmòdrom de Baikonur (en rus: Космодро́м Байкону́р, Kosmodrom Baikonur), també anomenat Toretam, és la instal·lació de llançament espacial més gran i antiga del món.
Veure Sirdarià і Cosmòdrom de Baikonur
Cottus nasalis
Cottus nasalis és una espècie de peix pertanyent a la família dels còtids.
Veure Sirdarià і Cottus nasalis
Cottus spinulosus
Cottus spinulosus és una espècie de peix pertanyent a la família dels còtids.
Veure Sirdarià і Cottus spinulosus
Crònica de Paros
Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.
Veure Sirdarià і Crònica de Paros
Dahes
Els dahes (en llatí Dahae; en persa داهان 'Dāhān'; en grec antic Δάοι, Δάαι, Δαι, Δάσαι 'Dáoi, Dáai, Dai, Dasai'; en sànscrit 'Dasa'; en xinès 大益 'Dayi') eren una tribu de les estepes de l'est de la mar Càspia.
Veure Sirdarià і Dahes
Delta fluvial
group.
Veure Sirdarià і Delta fluvial
Depressió de Turan
Mapa de la zona de la Mar Càspia i la Mar d'Aral; en groc es mostra la conva de drenatge del Caspi La depressió de Turan, plana turànica o conca turànica és una depressió de clima desèrtic que s'estén des del sud del Turkmenistan a través de l'Uzbekistan i el Kazakhstan, des de la serralada de Kopet Dag fins a la depressió del riu Turgai, al Kazakhstan.
Veure Sirdarià і Depressió de Turan
Derwix Sultan
Derwish Sultan fou kan uzbek xibànida de Taixkent.
Veure Sirdarià і Derwix Sultan
Dewletberdi
Dewletberdi fou un efímer kan de l'Horda d'Or vers 1427.
Veure Sirdarià і Dewletberdi
Dic de Kokaral
El dic de Kokaral o Kok-Aral és una presa de ciment construïda al nord del que va ser el mar d'Aral.
Veure Sirdarià і Dic de Kokaral
Dinastia afríguida
La dinastia afríguida (o) fou una dinastia que va governar Khwarizm en el primer mil·lenni.
Veure Sirdarià і Dinastia afríguida
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Veure Sirdarià і Dinastia Anuixtigínida
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Veure Sirdarià і Dinastia seljúcida
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Veure Sirdarià і Djand
Djebé
Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.
Veure Sirdarià і Djebé
Edigu
Edigu, Edigey, İdegäy, Idiku, Edege Mangit i altres nombroses variacions (1352-1419) fou un emir mongol de l'Horda d'Or que va fundar una nova entitat política que va ser coneguda sota el nom d'Horda Nogaï.
Veure Sirdarià і Edigu
Embassament de Kairakkum
L'embassament de Kairakkum (en tadjik: Обанбори Қайроққум; en rus: Кайраккумское водохранилище) també transcrit com Qayroqqum, Qayraqqum, Kayrakum o Kairakum, és un gran llac artificial en el districte de Ghafurov de la província de Sughd, en el nord-oest del Tadjikistan.
Veure Sirdarià і Embassament de Kairakkum
Embassament de Toktogul
L'embassament de Toktogul (en kirguís: Токтогул суу сактагычы, en rus: Токтогульское водохранилище) és una presa hidroelèctrica i de reg i és el més gran dels embassaments en el riu Naryn, un afluent del nord del riu Sirdarià, a la província de Jalal-Abad, al Kirguizstan.
Veure Sirdarià і Embassament de Toktogul
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Veure Sirdarià і Era japonesa
Erali Khan
Erali Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh del 1790 al 1794.
Veure Sirdarià і Erali Khan
Erigi
Erigi (en llatí Erigyius, en grec antic Ἐρίγυιος o Ἐριγύϊος) fou un militar macedoni, fill de Laricos i nascut a Mitilene.
Veure Sirdarià і Erigi
Escut de l'Uzbekistan
L'escut de l'Uzbekistan, més aviat un emblema que no un escut heràldic, es va adoptar el 2 de juliol de 1992 i té un disseny similar a l'escut utilitzat prèviament per la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan des del 14 de febrer de 1937.
Veure Sirdarià і Escut de l'Uzbekistan
Espargàpises
Espargàpises (en llatí Spargapises, en grec antic Σπαργαπίσης) era el fill de la reina dels masagetes, Tomiris.
Veure Sirdarià і Espargàpises
Expedició a la Xina (1404-1405)
L'expedició a la Xina de Tamerlà fou la darrera expedició del conqueridor iniciada el 1404, que no va ser culminada, ja que va morir de camí (1405).
Veure Sirdarià і Expedició a la Xina (1404-1405)
Faisà comú
'' Ou de Phasianus colchicus '' '' Esquelet de Phasianus colchicus '' El faisà comú (Phasianus colchicus), és un ocell de la família dels faisans (Phasianidae).
Veure Sirdarià і Faisà comú
Farab
Farab fou un districte situat a les dues ribes del riu Iaxartes (Sirdarià), a la desembocadura del riu Aris.
Veure Sirdarià і Farab
Frontera entre l'Uzbekistan i el Kirguizstan
La frontera entre l'Uzbekistan i el Kirguizstan és la frontera de 936 kilòmetres en sentit est-oest que separa l'est de l'Uzbekistan (províncies de Taixkent, Namangan, Andijan i Fergana) de l'oest del Kirguizstan (província de Talas, Jalal-Abad, Oix i Batkén).
Veure Sirdarià і Frontera entre l'Uzbekistan i el Kirguizstan
Gat de la jungla
El gat de la jungla (Felis chaus) és una espècie gat de mida mitjana del gènere Felis, considerada la més gran del seu gènere.
Veure Sirdarià і Gat de la jungla
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure Sirdarià і Genguis Khan
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Veure Sirdarià і Genguiskhànides
Geografia de l'Uzbekistan
Mapa detallat de l'Uzbekistan, 1995 Uzbekistan és un país de l'Àsia Central, amb capital a Taixkent, amb una superfície de 447.400 km², i amb unes dimensions que van dels 1.425 quilòmetres d'oest a est i de 930 km de nord a sud.
Veure Sirdarià і Geografia de l'Uzbekistan
Gran Horda Kazakh
La Gran Horda Kazakh (Horda Vella Kazakh o Uli Zhuz) fou una divisió administrativa de l'Horda dels Kazakhs, que es va anar consolidant per formar una subdivisió del poble durant el regnat de Tiavka Khan.
Veure Sirdarià і Gran Horda Kazakh
Guerra a Transoxiana
La guerra a Transoxiana de 1387-1388 foren unes incursions principalment dels sufis de Khwarizm i de guerrers de Toktamix i la seva Horda (als que es van afegir els jats de Mogulistan només per saquejar).
Veure Sirdarià і Guerra a Transoxiana
Guerra contra els sayyids de Mazanderan
La guerra contra els sayyids de Mazanderan fou un conflicte militar que va enfrontar a Tamerlà i el seu kanat Txagatai amb els sayyids maraixis de Mazanderan (Amol i Sari principalment); es va desenvolupar el 1392 i va suposar la submissió completa d'aquests sayyids.
Veure Sirdarià і Guerra contra els sayyids de Mazanderan
Guerra del Mogolistan (1389-1390)
La guerra de Mogolistan del 1389-1390 fou un conflicte armat entre el kanat de Txagatai líderat pel gran amir Tamerlà i el kanat de Mogolistan liderat per Khizr Khan que s'havia apoderat de part del Mogolistan Timur pensava seguir la guerra contra Toktamish però els notables li van suplicar que primer anés a combatre a Khizr Khan, kan de Mogulistan i a l'amir Ankatura el nebot d' Hajji Beg Irkanut.
Veure Sirdarià і Guerra del Mogolistan (1389-1390)
Hajji Barles
Hajji Barles - de nom complet Hajji Saif al-Din Barles, sent hajji una mena de títol indicatiu de que havia fet el pelegrinatge a la Meca - (segle XIV) fou amir o beg de la tribu Barles de Transoxiana al kanat de Txagatai.
Veure Sirdarià і Hajji Barles
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Veure Sirdarià і Heftalites
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Sirdarià і Història de l'Iran
Història de l'Uzbekistan
Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.
Veure Sirdarià і Història de l'Uzbekistan
Història del Tadjikistan
Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).
Veure Sirdarià і Història del Tadjikistan
Història del Turkmenistan
Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.
Veure Sirdarià і Història del Turkmenistan
Hivern al Karabag (1401-1402)
El hivern del 1401 al 1402 Tamerlà va passar el hivern al Karabagh i es va desenvolupar diversos fets.
Veure Sirdarià і Hivern al Karabag (1401-1402)
Horda Blava
El riu Volga fou usat per l'Horda Blava per expandir-se. L'Horda Blava fou el nom d'una part de l'ulus de Jotxi.
Veure Sirdarià і Horda Blava
Ibrahim ibn Ala al-Dawla
Ibrahim ibn Ala al-Dawla (mort el 1459) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat).
Veure Sirdarià і Ibrahim ibn Ala al-Dawla
Ibrahim Sultan
Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.
Veure Sirdarià і Ibrahim Sultan
Il-Arslan
Il-Arslan ("El Lleó") (nom complet: Taj ad-Dunya wa ad-Din Abul-Fath Il-Arslan ibn Atsiz, en persa: تاج الدین ابوالفتح ایل ارسلان بن اتسز) (va morir el març de 1172) va ser el Xa de Khwarizm des del 1156 fins al 1172.
Veure Sirdarià і Il-Arslan
Ilbars Khan III
Ilbars Khan III fou kan de Khivà vers 1732-1740.
Veure Sirdarià і Ilbars Khan III
Illa de Vozrojdénia
L'Illa Renaixement s'uneix a la part continental a mitjans 2001. LIlla de Vozrojdénia (Остров Возрождения, Óstrov Vozrojdénia, Возрождение аралы, Vozrojdenıe araly; uzbek: Vozrojdeniye oroli) era una illa del mar d'Aral a l'època de la Unió Soviètica.
Veure Sirdarià і Illa de Vozrojdénia
Imperi Anuixtigínida
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Veure Sirdarià і Imperi Anuixtigínida
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Sirdarià і Imperi Rus
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Sirdarià і Imperi Seljúcida
Isfandiyar Jurji Bahadur Khan
Isfandiyar Jurji Bahadur Khan (1871 - 1918) fou kan de Khivà del setembre de 1910 a l'1 d'octubre de 1918.
Veure Sirdarià і Isfandiyar Jurji Bahadur Khan
Iskandar (Xibànides)
Iskandar (segle XVI) fou khan de Miankal i Kermineh i kagan xibànida dels uzbeks.
Veure Sirdarià і Iskandar (Xibànides)
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Veure Sirdarià і Ismaïl ibn Àhmad
Istarawshan
Istaravshan (en tadjik Истаравшан) és una ciutat i districte (jamoat) de la província de Sughd, al sud del Tadjikistan, a 78 km al sud-oest de Khodjend i del riu Sirdarià.
Veure Sirdarià і Istarawshan
Jahangir Mirza
Jahangir Mirza (~1585- ~1507) fou un príncep timúrida d'Andijan.
Veure Sirdarià і Jahangir Mirza
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Veure Sirdarià і Jalal-ad-Din Mangubertí
Jaxartosaure
El Jaxartosaurus (Rèptil de Jaxartes, pel riu Jaxartes que està situat a prop a la zona on es va trobar el fòssil al Kazakhstan) era un dinosaure ornitisqui, similar a l'Hadrosaurus.
Veure Sirdarià і Jaxartosaure
Jetissú
polonesa del rus "Semirétxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del llac Balkhash Jetissú, «set rius», o literalment «set aigües», és un nom medieval turc avui recuperat en kazakh que designa el «país dels set rius», anomenat pels russos Semirétxie.
Veure Sirdarià і Jetissú
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Veure Sirdarià і Jotxi
Kadirberdi
Kadirberdi fou un pretendent al tron de l'Horda d'Or.
Veure Sirdarià і Kadirberdi
Kaidu Khan
Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.
Veure Sirdarià і Kaidu Khan
Kamar al-Din
Kamar al-Din Khan Dughlat (Kummar al-Din, Qamar-ud-din Khan Dughlat (àrab: قمر الدین خان دغلت) fou un governant mongol que va arribar a kan del Kanat de Mogolistan (1368 a 1392), pertanyent al clan Dughlat de Kaixgar de guerrers mongols.
Veure Sirdarià і Kamar al-Din
Kamboges
Els kamboges, kamboja en singular, - कम्बोज, kamboja, en sànscrit, کمبوہ kambh en farsi) foren una tribu de kshatriya de l'edat del ferro índia, freqüentment esmentada a la literatura sànscrita i pali. Els erudits moderns conclouen que els kamboges eren uns parlants d'avèstic propi de les tribus iranianes orientals, en el límit entre els indoaris i els iranians, i semblen haver passat de l'iranià a l'esfera indoària gradualment.
Veure Sirdarià і Kamboges
Kanat de Balkh
El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.
Veure Sirdarià і Kanat de Balkh
Kanat de Jungària
El Kanat de Jungària o Zunghar Janato, va ser un kanat d'origen Oirat Mongols a l'Àsia interior.
Veure Sirdarià і Kanat de Jungària
Kanat de Khivà
El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.
Veure Sirdarià і Kanat de Khivà
Kanat de Kokand
El Kanat de Kokand fou un estat de l'Àsia Central que va existir el 1709-1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizstan.
Veure Sirdarià і Kanat de Kokand
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Sirdarià і Kanat de Txagatai
Kanat Kazakh
El Kanat Kazakh es fundà el 1465 a les ribes del Jetissú (literalment significa set rius) en la part sud-est de l'actual Kazakhstan per Djanibek Khan i Karai Khan.
Veure Sirdarià і Kanat Kazakh
Kanat Kimak
El Kanat Kimak o Kimäk o Kimek fou un important estat turc medieval format principalment pels pobles turcs dels kimaks i kiptxaks a l'àrea dels rius Ob-Irtix.
Veure Sirdarià і Kanat Kimak
Kankli
Els kankli o Kangli (també kanghli) foren un poble turc de l'estepa al Turquestan i Sibèria del sud-oest.
Veure Sirdarià і Kankli
Kara-Daria
El Kara-Daria (kirguís: Кара-Дарыя, Qara-Darıya/Kara-Daryýa, قارا-دارىيا; uzbek: Qoradaryo, Қорадарё, قارەدەريا - literalment riu negre-) és un riu que es troba a les regions d'Oix del Kirguizstan, i a les regions de Namangan i Andidjan de l'Uzbekistan.
Veure Sirdarià і Kara-Daria
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Veure Sirdarià і Kara-khitai
Karakalpaks
Els karakalpaks ('barret negre') són un poble turc de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, a la vora de la mar d'Aral.
Veure Sirdarià і Karakalpaks
Karakum
El desert de '''Karakum'''. El Karakum, paraula turquesa que significa 'sorra negra' (en turcman, Garagum; en uzbek, Qoraqum; en rus, Каракумы, Karakumi) és un desert de l'Àsia Central situat entre el riu Amudarià i l'altiplà d'Ustiurt (ocupa el 70% de la superfície del Turkmenistan).
Veure Sirdarià і Karakum
Kasan
Kasan fou una ciutat a la Vall de Fergana.
Veure Sirdarià і Kasan
Kazakhs
Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.
Veure Sirdarià і Kazakhs
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Veure Sirdarià і Kazakhstan
Khalajs
Els khalajs són un poble turcman que viu a l'Iran principalment a la província de Markazi.
Veure Sirdarià і Khalajs
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Veure Sirdarià і Khalil Sultan
Khamistibas
El Khamistibas (Қамыстыбас көлі) és un gran llac d'aigua salada a la Província de Khizilordà, Kazakhstan.
Veure Sirdarià і Khamistibas
Khionites
Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae (en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv.
Veure Sirdarià і Khionites
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Veure Sirdarià і Khivà
Khizilkhum
Khizilkhum (en turc: Kızılkum, en uzbek: Qizilqum, en kazakh: Қызылқұм) és l'onzè desert més gran del món.
Veure Sirdarià і Khizilkhum
Khizilordà
Khizilordà (Қызылорда) és una ciutat del Kazakhstan, capital de la província del mateix nom.
Veure Sirdarià і Khizilordà
Khujand
Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنینآباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.
Veure Sirdarià і Khujand
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Sirdarià і Khwarizm
Kitxik Khanum
Kitxik Khanum (Reina Menor, de nom real Tukal Khanum, Tukhal Khanum, Tuvakal Khanum) (segles XIV i XV) fou emperadriu de Txagatai i esposa de Tamerlà, probablement filla (algunes vegades s'ha dit que era germana) de Khidr Khoja, kan de Mogolistan i per tant una genguiskhànida.
Veure Sirdarià і Kitxik Khanum
Kodadad Husayni
Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.
Veure Sirdarià і Kodadad Husayni
Llista de peixos del riu Sirdarià
Conca del riu Sirdarià al Kirguizstan, l'Uzbekistan, el Tadjikistan i el Kazakhstan ''Channa argus'' ''Luciobarbus capito'' (il·lustració del 1874) Aquesta llista de peixos del riu Sirdarià inclou 7 espècies de peixos que es poden trobar actualment al riu Sirdarià ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Veure Sirdarià і Llista de peixos del riu Sirdarià
Llista de personatges d'Els Simpson
La sèrie americana Els Simpson disposa d'una llarga llista de personatges, ja que després dels protagonistes i personatges principals hi ha una llarga sèrie de companys de feina, amics, professors, parents llunyans, gent del poble i més personatges diversos.
Veure Sirdarià і Llista de personatges d'Els Simpson
Llista dels rius més llargs
conques endorreiques. Aquesta és la llista dels rius més llargs de la Terra, per sobre de 1.000 kilòmetres de longitud.
Veure Sirdarià і Llista dels rius més llargs
Madali Khan
Madali Khan o Muhammad Ali Khan fou kan de Kokand (1822 - 1841) germà i successor de Muhammad Umar Khan.
Veure Sirdarià і Madali Khan
Mahmud Khizr
Mahmud Khizr Khan fou kan de l'Horda d'Or en dates incertes entre 1359 i 1362.
Veure Sirdarià і Mahmud Khizr
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001).
Veure Sirdarià і Mar d'Aral
Mar d'Aral Nord
La Mar d'Aral Nord (o el Mar d'Aral Nord) és un llac salat derivat del Mar d'Aral.
Veure Sirdarià і Mar d'Aral Nord
Mar d'Aral Sud
La Mar d'Aral Sud (o el Mar d'Aral Sud) era un llac d'aigua salada de l'Àsia Central de la meitat sud de l'antiga conca del Mar d'Aral, que es va assecar en gran part perquè les aigües dels dos rius que l'alimentaven, el Sirdarià i l'Amudarià pràcticament no arribaven a dur-hi aigua, a causa del desenvolupament de la irrigació per a l'agricultura.
Veure Sirdarià і Mar d'Aral Sud
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Veure Sirdarià і Mogolistan
Mort de Tamerlà
La mort de Tamerlà es va produir a Otrar el 18 de febrer de 1405 (calendari julià, aleshores vigent) o 27 de febrer de 1405 (calendari gregorià).
Veure Sirdarià і Mort de Tamerlà
Moynaq
Moynaq també lletrejat com Muynak o Moy'naq (uzbek: Мўйноқ; Karakalpak: Мойнақ; rus: Муйнак) és una ciutat de l'oest de l'Uzbekistan, al nord de la república autònoma del Karakalpakstan.
Veure Sirdarià і Moynaq
Muhammad Amin Bahadur Khan
Kalta Minor. Muhammad Amin Bahadur Khan fou kan de Khivà (1846–1855), germà i successor de Muhammad Rahim Kuli Khan Després de pujar al tron va continuar la campanya contra els turcmans sariks i després de sis campanyes va conquerir la ciutadella de Merv i la fortalesa anomenada Yolöten, a la rodalia.
Veure Sirdarià і Muhammad Amin Bahadur Khan
Muhammad Rahim Bahadur Khan II
Muhammad Rahim Khan II Muhammad Rahim Bahadur Khan II fou kan de Khivà fill i successor de Sayyid Muhammad Khan quan aquest va morir el setembre de 1864.
Veure Sirdarià і Muhammad Rahim Bahadur Khan II
Muhàmmad Úmar Beg
Muhammad Umar Beg fou kan de Kokand vers el 1810, proclamat per l'exèrcit com a successor al seu germà Alim Khan assassinat al cap d'uns quanta dies.
Veure Sirdarià і Muhàmmad Úmar Beg
Muhàmmad Khudayar Khan
Muhàmmad Khudayar Khan (1829-1886) fou kan de Kokand tres vegades (1845-1858, 1862-1863 i 1865-1875).
Veure Sirdarià і Muhàmmad Khudayar Khan
Muhàmmad Pulad Beg Khan
Muhàmmad Pulad Beg Khan (+1876) fou un efímer kan de Khokand.
Veure Sirdarià і Muhàmmad Pulad Beg Khan
Muhàmmad Sultan Khan
Muhàmmad Sultan Khan (Sàyyid Sultan Khan) fou kan de Kokand, fill de Muhammad Malla Khan.
Veure Sirdarià і Muhàmmad Sultan Khan
Muhàmmad Txuqi Mirza
Muhàmmad Txuqi Mirza (Muhammad Chuki Mirza o Muhammad Djuki Mirza), fou un príncep timúrida, fill d'Abd al-Latif Mirza.
Veure Sirdarià і Muhàmmad Txuqi Mirza
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Veure Sirdarià і Muhàmmad Xaibani
Multivers Marvel
Dins de Marvel Comics, la majoria d'històries tenen lloc dins de l'Univers Marvel fictici, que al seu torn forma part d'un multivers més gran.
Veure Sirdarià і Multivers Marvel
Muzàffar al-Din Bahadur Khan
Muzàffar al-Din Bahadur Khan fou emir de Bukharà (estrictament emir del Kanat de Bukharà, de fet emir/kan de l'emirat de Bukharà) del 1860 al 1885.
Veure Sirdarià і Muzàffar al-Din Bahadur Khan
Nasrudin Khan
Nasrudin Khan fou kan de Kokand (1875-1876), fill gran i successor de Muhammad Khudayar Khan.
Veure Sirdarià і Nasrudin Khan
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Veure Sirdarià і Nuh II ibn Mansur
Nurali Khan
Nurali Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh.
Veure Sirdarià і Nurali Khan
Orda Khan
Orda Khan (Orda-Ichen, Орд эзэн, vers 1204-1251) fou fill de Jotxi i germà de Batu Khan, i primer kan de l'Horda Blava (l'Horda Blava era la que tenia els dominis a l'est i s'esmenta amb aquest color a les fonts turcomongoles i russes però amb el color Blanc a les fonts perses; així moltes obres de referència parlen de l'Horda Blanca però aquí s'ha escollit Horda Blava perquè sembla més proper a la realitat històrica; en alguns fonts de referència s'elimina aquesta dualitat esmentant només l'Horda Occidental o ulus de Batu i l'Horda Oriental o ulus d'Orda).
Veure Sirdarià і Orda Khan
Osman Abbas
Osman Abbas o Osman Abas fou un amir de Tamerlà, posat des de 1380 al servei de Miran Xah al Khurasan, participant en servei d'aquest a diverses campanyes de Tamerlà.
Veure Sirdarià і Osman Abbas
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Veure Sirdarià і Otrar
Oxia Palus
Oxia Palus (grec antic: Ὠξειανὴ λίμνη, Oxiane Limne) fou un llac format per dos rius: lAraxates (Iaxartes) i el Dymas.
Veure Sirdarià і Oxia Palus
País del Amirgians
La satrapia dels Amirgians del país dels Amirgians (persa Sakā haumavargā, llatí amyrgiani), fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades escites, entre els quals els amirgians.
Veure Sirdarià і País del Amirgians
País dels Dahes
La satrapia dels Dahes o del país dels Dahes (en persa Dahā o Sakā paradraya, en llatí dahae) va ser una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades dahes, considerats un poble escita.
Veure Sirdarià і País dels Dahes
País dels Massagetes
La satrapia dels Massagetes o del país dels Massagetes (persa Sakā tigraxaudā, en llatí massagetae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades massagetes, considerats un poble escita.
Veure Sirdarià і País dels Massagetes
Pasices
Els pasices (o apasiaces; Pasicae o Apasiacae) foren una tribu nòmada escita del grup dels massàgetes, que vivia entre l'Oxus i el Iaxartes, és a dir a l'est de la mar d'Aral, a l'Àsia Central.
Veure Sirdarià і Pasices
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Sirdarià і Pèrsia
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Veure Sirdarià і Petxenegs
Presa de Kambarata-1
La presa de Kambarata-1 (també coneguda com a presa de Kambaratinsk o Kambar-Ata 1, en kirguís: Камбаратинская ГЭС-1) és una proposta de presa que se situaria en el riu Naryn, en el centre del Kirguizstan.
Veure Sirdarià і Presa de Kambarata-1
Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm
El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.
Veure Sirdarià і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm
Primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371
La primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371 fou una campanya militar feta per Tamerlà contra els jats (mogols) per prevenir nous atacs dels tumans de Mogolistan cap a Transoxiana.
Veure Sirdarià і Primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371
Primera gran expedició contra Toktamix (1391)
La primera gran expedició contra Toktamish que va fer Tamerlà amb tot el seu exèrcit i la finalitat de liquidar el problema, fou l'expedició del 1391.
Veure Sirdarià і Primera gran expedició contra Toktamix (1391)
Província de Khizilordà
La província de Khizilordà (en kazakh: Қызылорда облысы/Qızılorda oblısı) és una província del Kazakhstan.
Veure Sirdarià і Província de Khizilordà
Província de Namangan
La Província de Namangan, amb la capital a Namangan, pertany a l'Estat de l'Uzbekistan i forma part de la Vall de Ferganà.
Veure Sirdarià і Província de Namangan
Província de Sughd
La Província de Sughd (tadjik Суғд) és una divisió administrativa del Tadjikistan (en tadjik вилоятҳо viloyatho) centrada a la històrica Sogdiana al nord-oest del país.
Veure Sirdarià і Província de Sughd
Província del Turquestan
La província del Turquestan (Түркістан облысы), abans Kazakhstan Meridional (Оңтүстік Қазақстан облысы; Южно-Казахстанская область) és la divisió administrativa més al sud del país.
Veure Sirdarià і Província del Turquestan
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi
Segell del Tadjikistan del 2003 Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids i de la qual no hi ha registres des de la dècada del 1960.
Veure Sirdarià і Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Sirdarià і Qarakhànida
Qazaghan
Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governant efectiu del kanat de Txagatai (1346–1358).
Veure Sirdarià і Qazaghan
Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)
La quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379) fou un atac militar (de fet el tercer efectiu) en resposta al conflicte iniciat el 1378 (vegeu Conflicte de Khwarizm (1378)).
Veure Sirdarià і Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Veure Sirdarià і Qutayba ibn Múslim
Regió de Taixkent
La regió de Taixkent (en uzbek Toshkent viloyati, Тошкент вилояти) és un wilaya (regió) de l'Uzbekistan, que es troba en la part nord-oriental del país, entre el riu Sirdarià i les muntanyes Tian Shan. Fa frontera amb Kirguizstan, Tadjikistan, la regió de Sirdarin i província de Namangan.
Veure Sirdarià і Regió de Taixkent
Regne de Ferganà
El regne de Ferganà és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.
Veure Sirdarià і Regne de Ferganà
República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan
Diverses variants de bandera La República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan (Туркестанская Автономная Советская Социалистическая Республика, translietat Turkestanskaya Avtonomnaya Sovetskaya Sotsialisticheskaya Respublika) fou un territori que va existir dins la Rússia soviètica del 30 d'abril de 1918 al 27 d'octubre de 1924.
Veure Sirdarià і República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan
Revolta de Kepek Timur
La Revolta de Kepek Timur fou un rebel·lió del beg de l'anomenada Horda de Timur, de nom Kepek Timur, contra Tamerlà, que probablement va tenir lloc l'estiu del 1371.
Veure Sirdarià і Revolta de Kepek Timur
Riu Naryn
Riu Naryn (Нарын, Нарын) és un llarg riu que neix a les muntanyes de Tian Shan a la república del Kirguizstan (Àsia Central) i que avança cap a l'oest a través de la vall de Fergana a l'Uzbekistan.
Veure Sirdarià і Riu Naryn
Riu Sokh
El riu Sokh (rus: Сох, IPA) és un riu ubicat entre el Kirguizstan i l'Uzbekistan.
Veure Sirdarià і Riu Sokh
Sabran (Àsia central)
Sabran fou una antiga ciutat de l'Àsia Central, avui al Kazakhstan, una de les principals ciutats de l'Horda Blava.
Veure Sirdarià і Sabran (Àsia central)
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Veure Sirdarià і Saces
Sairam
Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".
Veure Sirdarià і Sairam
Sarts
XX (entre 1905 i 1915). Sart és el nom donat a certs habitants instal·lats a l'Àsia Central que ha tingut significats diferents a través dels segles.
Veure Sirdarià і Sarts
Sayhan
* Sihun, nom medieval de la part del riu Sirdarià a la Vall de Fergana, modern Uzbekistan.
Veure Sirdarià і Sayhan
Scythia Intra Imaum
Scythia Intra Imaum era una regió geogràfica definida per Claudi Ptolemeu que diu que era limitada al sud i a l'est per Sogdiana, Margiana i els saces (sacae); al nord per terres desconegudes; i a l'est per la prolongació nord de la serralada de l'Imaus.
Veure Sirdarià і Scythia Intra Imaum
Secret Wars
Marvel Super Heroes Secret Wars, també dit Secret Wars, és un còmic ''crossover'' estatunidenc de dotze números publicat de maig de 1984 a abril de 1985 per Marvel Comics.
Veure Sirdarià і Secret Wars
Segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371
La segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371, fou una expedició militar dirigida per Tamerlà cap al Mogolistan com a part de la guerra contra Kebek, beg o amir de l'anomenada Horda de Timur.
Veure Sirdarià і Segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371
Segona guerra de Transoxiana (1388-1389)
La segona guerra de Transoxiana fou la que es va lliurar el 1388-1389 quan les tropes de l'Horda d'Or liderada per Toktamix van tornar a envair Transoxiana com ja havien fet el 1387-1388 i es van enfrontar a les forces de Tamerlà.
Veure Sirdarià і Segona guerra de Transoxiana (1388-1389)
Seljuk
Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.
Veure Sirdarià і Seljuk
Sevinjik Bahadur
Sevinjik Bahadur (segles XIV-XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà A finals de 1383 fou designat per Tamerlà per acompanyar al seu fill Miran Shah durant la campanya de Zamindawar.
Veure Sirdarià і Sevinjik Bahadur
Sighnak
Sighnak fou una antiga ciutat de l'Àsia Central (avui dia al Kazakhstan, óblast de Khizilordà) que fou capital de l'Horda Blava (Horda Blanca a les fonts perses) tot i que és gairebé desconeguda.
Veure Sirdarià і Sighnak
Sir (desambiguació)
* Sir (títol), títol anglès, equivalent a cavaller.
Veure Sirdarià і Sir (desambiguació)
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Veure Sirdarià і Sirdarià
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Sirdarià і Sogdiana
Sogdians
Els sogdians o sogdis (sogdii o sogdiani) van ser un antic poble de llengua irànica que vivia a la Sogdiana, veïns dels bactrians, sotmesos a domini de l'Imperi Persa.
Veure Sirdarià і Sogdians
Subotai
Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.
Veure Sirdarià і Subotai
Successió de Tamerlà
La successió de Tamerlà a la seva mort el 1405 no va seguir el que el gran amir havia previst.
Veure Sirdarià і Successió de Tamerlà
Sughd
Sugh o Soghd (al-Sughd) és un nom geografic musulmà que es va donar a la Sogdiana clàssica.
Veure Sirdarià і Sughd
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Veure Sirdarià і Sulayman Xah
Sultan Husayn Mirza
Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.
Veure Sirdarià і Sultan Husayn Mirza
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Veure Sirdarià і Taixkent
Taji Bugha Barles
Taji Bugha Barles fou un amir mongol de la tribu turquitzada dels Barles, que va servir a Tamerlà.
Veure Sirdarià і Taji Bugha Barles
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Sirdarià і Tamerlà
Tamerlà com a guerrer errant
Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».
Veure Sirdarià і Tamerlà com a guerrer errant
Taraz
Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.
Veure Sirdarià і Taraz
Tegluq Temur
Tegluq Temur (Tughluq Timur) fou el gendre de Qazaghan, casat amb una filla d'aquest.
Veure Sirdarià і Tegluq Temur
Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm
La tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm (1375) fou la tercera campanya militar del gran conqueridor Timur a Khwarizm, governada per la dinastia sufita de la tribu dels kungrats.
Veure Sirdarià і Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm
Tevkel Khan
Tevkel Khan o Teukel Khan fou kan dels kazakhs, fill de Xigai Khan al que va succeir quan va morir probablement el 1582.
Veure Sirdarià і Tevkel Khan
Tian Shan
Posta de sol al Khan Tengri El Tian Shan (en xinès: 天山; en pinyin: Tiān Shān; 'muntanyes Celestials'), també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ('muntanyes dels Esperits') en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia Central.
Veure Sirdarià і Tian Shan
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Sirdarià і Timúrides
Tjekre Khan
Tjekre Khan o Chekre Khan fou kan de l'Horda d'Or.
Veure Sirdarià і Tjekre Khan
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Veure Sirdarià і Tocaris
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Veure Sirdarià і Toktamix
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Sirdarià і Transoxiana
Tuktakia
Tuktakia (Toqtaqiya o Tukta Kaja) fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.
Veure Sirdarià і Tuktakia
Turkan Arlat
Turkan Arlat (+1375) fou un amir dels Arlat que va governar al Gurziwan.
Veure Sirdarià і Turkan Arlat
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Veure Sirdarià і Turquestan
Turquestan (ciutat)
Mausoleu d'Ahmad Yasawi, a la ciutat de '''Turquestan''' Turquestan o Turkistan, anteriorment Turkestan o fins i tot Yassy, és una ciutat del sud del Kazakhstan, prop del riu Sirdarià (a uns 30 km).
Veure Sirdarià і Turquestan (ciutat)
Turquestan Rus
El Turquestan Occidental, Turquestan Rus o simplement Turquestan fou un territori imperial de la Rússia tsarista, que estava format per territoris conquerits a l'Àsia central (l'Àsia central russa) en el que avui dia són les repúbliques del Kazakhstan, l'Uzbekistan, el Kirguizstan, el Tadjikistan i el Turkmenistan, i del qual depenien els kanats vassalls de Kokand, Khivà i Bukharà.
Veure Sirdarià і Turquestan Rus
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Veure Sirdarià і Txagatai Khan
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Veure Sirdarià і Ulugh Beg
Ulugh Muhammad Khan
Ulugh Muhammad Khan, Ulugh Muhammed o Olugh Mokhammad (a les fonts russes Ulanus) (mort el 1446) fou kan de l'Horda d'Or dues vegades i fundador del Kanat de Kazan.
Veure Sirdarià і Ulugh Muhammad Khan
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Veure Sirdarià і Umar Xaikh
Ura Tepe
Ura Tepe, Ura Tipa, Ura Tippa, Ura Tebe, Ura-tübe, Ura-Tube, Ura-Tyube, Ura-Teppa —Ура-Теппа en tadjik— i altres variacions, és el nom d'un principat uzbek de l'Àsia central.
Veure Sirdarià і Ura Tepe
Urus Khan
Urus Khan fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.
Veure Sirdarià і Urus Khan
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Veure Sirdarià і Usruixana
Uzbek
Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.
Veure Sirdarià і Uzbek
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Veure Sirdarià і Vall de Ferganà
Wu-sun
Els wu-sun (o wu-suen, wusun, segons grafies) foren una horda depenent dels xiongnu, establerta a la regió de l'Ili fins al llac Balkhash.
Veure Sirdarià і Wu-sun
Xah Màlik (amir)
Ghiyath al-Din Xah Màlik o Shah Malik, també esmentat per Yazdi com Màlik Xah (Malik Shah) i pel matla-assadein com Xah Mulk, fou un amir de Tamerlà i de Xah Rukh, governador un anys per al menys dues vegades de Khwarizm, que va operar al inicis del.
Veure Sirdarià і Xah Màlik (amir)
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Sirdarià і Xah Rukh (timúrida)
Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (farsi: شهریار), fou ispahbad bawàndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab Fou vassall dels seljúcides com el seu pare, i com aquest portava el títol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahbaḏ-e Esfahbaḏān, Malek-e Māzandarān) i era xiïta.
Veure Sirdarià і Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Xahrukhia
Xahrukhia fou una antiga ciutat de l'Àsia Central a la riba del Amudarià (Iaxartes).
Veure Sirdarià і Xahrukhia
Xigai Khan
Xigai Khan fou un efímer kan dels kazakhs, fill de Yadik i germà de Ak Nazar Khan al que va succeir.
Veure Sirdarià і Xigai Khan
Ximkent
Ximkent Ximkent (Шымкент, Şymkent), fins al 1993 anomenada Tximkent (nom provinent de l'Чимкент, Чимкент) és una ciutat del Kazakhstan molt propera a la frontera amb l'Uzbekistan.
Veure Sirdarià і Ximkent
Xir Bahram Khuttalani
Xir Bahram Khuttalani (+1366) fou un amir cap dels Khuttalani a Transoxiana.
Veure Sirdarià і Xir Bahram Khuttalani
Yanghikent
Yanghikent (Nova Ciutat) fou una antiga ciutat al Sirdarià inferior, avui al Kazakhstan.
Veure Sirdarià і Yanghikent
Yeixim Khan
Yeixim Khan (Ishim Khan) fou kan de l'Horda Petita Kazakh.
Veure Sirdarià і Yeixim Khan
Zarafxan
Zarafxan o Zerafxan (també Zarafshan o Zarafshon, tadjik Дарёи Зарафшон, uzbek Zarafshon, del mot persa زرافشان zar-afshān, que significa "el que ruixa l'or") és un riu i una vall de l'Àsia Central, avui dia a Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Veure Sirdarià і Zarafxan
Zinda Haixam Apardi
Zinda Haixam Apardi (el nom apareix com a Zinda Hasham Apardi o Zinde Khusham Apardi; en català Zinda Haixam Apardi o Zinde Khuixam Apardi) (+ vers 1371) fou un amir principal del tumen dels Apardi.
Veure Sirdarià і Zinda Haixam Apardi
Ziyad ibn Sàlih al-Khuzaí
Ziyad ibn Sàlih al-Khuzaí (mort en 752/753) fou un general àrab al servei d'Abu-Múslim durant la revolució abbàssida.
Veure Sirdarià і Ziyad ibn Sàlih al-Khuzaí
328 aC
El 328 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Sirdarià і 328 aC
També conegut com Iaxartes, Jaxartes, Kang, Riu Sirdarià, Riu Syr Darya, Sayhun, Sihun, Sir Darià, Sir Darya, Syr Daria, Syr Darya, Syr-Daria, Syrdarja, Syrdarya, Yaxartes.
, Djand, Djebé, Edigu, Embassament de Kairakkum, Embassament de Toktogul, Era japonesa, Erali Khan, Erigi, Escut de l'Uzbekistan, Espargàpises, Expedició a la Xina (1404-1405), Faisà comú, Farab, Frontera entre l'Uzbekistan i el Kirguizstan, Gat de la jungla, Genguis Khan, Genguiskhànides, Geografia de l'Uzbekistan, Gran Horda Kazakh, Guerra a Transoxiana, Guerra contra els sayyids de Mazanderan, Guerra del Mogolistan (1389-1390), Hajji Barles, Heftalites, Història de l'Iran, Història de l'Uzbekistan, Història del Tadjikistan, Història del Turkmenistan, Hivern al Karabag (1401-1402), Horda Blava, Ibrahim ibn Ala al-Dawla, Ibrahim Sultan, Il-Arslan, Ilbars Khan III, Illa de Vozrojdénia, Imperi Anuixtigínida, Imperi Rus, Imperi Seljúcida, Isfandiyar Jurji Bahadur Khan, Iskandar (Xibànides), Ismaïl ibn Àhmad, Istarawshan, Jahangir Mirza, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jaxartosaure, Jetissú, Jotxi, Kadirberdi, Kaidu Khan, Kamar al-Din, Kamboges, Kanat de Balkh, Kanat de Jungària, Kanat de Khivà, Kanat de Kokand, Kanat de Txagatai, Kanat Kazakh, Kanat Kimak, Kankli, Kara-Daria, Kara-khitai, Karakalpaks, Karakum, Kasan, Kazakhs, Kazakhstan, Khalajs, Khalil Sultan, Khamistibas, Khionites, Khivà, Khizilkhum, Khizilordà, Khujand, Khwarizm, Kitxik Khanum, Kodadad Husayni, Llista de peixos del riu Sirdarià, Llista de personatges d'Els Simpson, Llista dels rius més llargs, Madali Khan, Mahmud Khizr, Mar d'Aral, Mar d'Aral Nord, Mar d'Aral Sud, Mogolistan, Mort de Tamerlà, Moynaq, Muhammad Amin Bahadur Khan, Muhammad Rahim Bahadur Khan II, Muhàmmad Úmar Beg, Muhàmmad Khudayar Khan, Muhàmmad Pulad Beg Khan, Muhàmmad Sultan Khan, Muhàmmad Txuqi Mirza, Muhàmmad Xaibani, Multivers Marvel, Muzàffar al-Din Bahadur Khan, Nasrudin Khan, Nuh II ibn Mansur, Nurali Khan, Orda Khan, Osman Abbas, Otrar, Oxia Palus, País del Amirgians, País dels Dahes, País dels Massagetes, Pasices, Pèrsia, Petxenegs, Presa de Kambarata-1, Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm, Primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371, Primera gran expedició contra Toktamix (1391), Província de Khizilordà, Província de Namangan, Província de Sughd, Província del Turquestan, Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi, Qarakhànida, Qazaghan, Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379), Qutayba ibn Múslim, Regió de Taixkent, Regne de Ferganà, República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan, Revolta de Kepek Timur, Riu Naryn, Riu Sokh, Sabran (Àsia central), Saces, Sairam, Sarts, Sayhan, Scythia Intra Imaum, Secret Wars, Segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371, Segona guerra de Transoxiana (1388-1389), Seljuk, Sevinjik Bahadur, Sighnak, Sir (desambiguació), Sirdarià, Sogdiana, Sogdians, Subotai, Successió de Tamerlà, Sughd, Sulayman Xah, Sultan Husayn Mirza, Taixkent, Taji Bugha Barles, Tamerlà, Tamerlà com a guerrer errant, Taraz, Tegluq Temur, Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm, Tevkel Khan, Tian Shan, Timúrides, Tjekre Khan, Tocaris, Toktamix, Transoxiana, Tuktakia, Turkan Arlat, Turquestan, Turquestan (ciutat), Turquestan Rus, Txagatai Khan, Ulugh Beg, Ulugh Muhammad Khan, Umar Xaikh, Ura Tepe, Urus Khan, Usruixana, Uzbek, Vall de Ferganà, Wu-sun, Xah Màlik (amir), Xah Rukh (timúrida), Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, Xahrukhia, Xigai Khan, Ximkent, Xir Bahram Khuttalani, Yanghikent, Yeixim Khan, Zarafxan, Zinda Haixam Apardi, Ziyad ibn Sàlih al-Khuzaí, 328 aC.