Taula de continguts
21 les relacions: Acceleracionisme, Ciberespai, Convergència tecnològica, Future Shock, Història de la IA, Història del pensament evolucionista, Intel·ligència artificial amigable, Irving John Good, Llei de rendiments accelerats, Nikolai Kardaixov, Paradoxa de Fermi, Raymond Kurzweil, Revolució tecnològica, Roboètica, Singularitat, Test de Turing, Transhumanisme, Utopia, Utopisme tecnològic, Vernor Vinge, 2045.
Acceleracionisme
L'acceleracionisme, en teoria política i social, és la idea que el capitalisme, o processos particulars que han caracteritzat històricament el capitalisme, s'haurien d'accelerar per tal de superar-los i generar un canvi social radical.
Veure Singularitat tecnològica і Acceleracionisme
Ciberespai
Usuari equipat d'un visiocasc i d'un guant electrònic (guant sensible a la ubicació geoespacial). El ciberespai o ciberinfinit és una realitat simulada que es troba implementada dins dels ordinadors i de les xarxes digitals de tot el món.
Veure Singularitat tecnològica і Ciberespai
Convergència tecnològica
La convergència tecnològica és la tendència de diferents sistemes tecnològics en l'evolució cap a la realització de tasques similars.
Veure Singularitat tecnològica і Convergència tecnològica
Future Shock
Future Shock és un llibre escrit pel futurista Alvin Toffler en 1970.
Veure Singularitat tecnològica і Future Shock
Història de la IA
Es considera que La història de la intel·ligència artificial com a disciplina acadèmica s'inicia amb l'esdeveniment fundacional de la Dartmouth Conference l'estiu de 1956 al Dartmouth College de Hanover (New Hampshire), en un taller de sis setmanes titulat Dartmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence, organitzat per John McCarthy.
Veure Singularitat tecnològica і Història de la IA
Història del pensament evolucionista
XIX que l'evolució era un procés progressiu que conduïa a l'home. El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans.
Veure Singularitat tecnològica і Història del pensament evolucionista
Intel·ligència artificial amigable
La intel·ligència artificial amigable (també IA amigable o FAI) és una hipotètica intel·ligència artificial general (AGI) que tindria un efecte positiu (benigne) sobre la humanitat o almenys s'alinearia amb els interessos humans o contribuiria a fomentar la millora de l'espècie humana.
Veure Singularitat tecnològica і Intel·ligència artificial amigable
Irving John Good
, conegut com Jack Good, però que signava els seus treballs com I. J. Good, va ser un matemàtic anglès que es va traslladar a viure als Estats Units.
Veure Singularitat tecnològica і Irving John Good
Llei de rendiments accelerats
En futurologia i història de la tecnologia, el canvi accelerat és un increment en la taxa de progrés tecnològic (i a vegades també social i cultural) al llarg de la història, que pot produir canvis més ràpids i profunds en el futur.
Veure Singularitat tecnològica і Llei de rendiments accelerats
Nikolai Kardaixov
Nikolai Semiónovitx Kardaixov, Николай Семёнович Кардашёв (Moscou, 25 d'abril de 1932 - 3 d'agost de 2019), va ser un astrofísic rus, i el subdirector de l'Institut d'Investigació Espacial de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.
Veure Singularitat tecnològica і Nikolai Kardaixov
Paradoxa de Fermi
programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.
Veure Singularitat tecnològica і Paradoxa de Fermi
Raymond Kurzweil
Raymond Kurzweil (Queens, 12 de febrer de 1948) és un inventor nord-americà, a més de músic, empresari, escriptor, filòsof i científic especialitzat en Ciències de la Computació i Intel·ligència artificial.
Veure Singularitat tecnològica і Raymond Kurzweil
Revolució tecnològica
La revolució tecnològica és un procés dins de la història on ocorre un canvi important en introduir-se una o diverses tecnologies noves.
Veure Singularitat tecnològica і Revolució tecnològica
Roboètica
La roboética és una expressió curta per a l'ètica de la robòtica.
Veure Singularitat tecnològica і Roboètica
Singularitat
* Singularitat (matemàtiques), punt en el qual un objecte matemàtic donat no està definit o no es comporta bé, per exemple és infinit o no diferenciable.
Veure Singularitat tecnològica і Singularitat
Test de Turing
La prova de Turing El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per discernir si una màquina mostra o no un comportament intel·ligent en un article, a partir de la qüestió, poden pensar les màquines?.
Veure Singularitat tecnològica і Test de Turing
Transhumanisme
Símbol H+ transhumanista. L'evolució segons el transhumanisme. El transhumanisme (a vegades simbolitzat com a >H o H+), terme sovint usat com a sinònim de "creixement personal", és un moviment intel·lectual i cultural internacional que dona suport a l'ús de la ciència i la tecnologia per millorar la ment, el físic, les habilitats i les aptituds humanes i superar el que es consideren com els aspectes indesitjables i innecessaris de la condició humana, com són la incapacitat, el patiment, la malaltia, l'envelliment i la mort involuntària.
Veure Singularitat tecnològica і Transhumanisme
Utopia
l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.
Veure Singularitat tecnològica і Utopia
Utopisme tecnològic
More (xilografia de 1518) Utopisme tecnològic (també conegut com a tecno-utopisme o tecnoutopisme) es refereix a qualsevol ideologia basada en la creença que els avanços en ciència i tecnologia conduiran a una utopia, o almenys ajudaran a complir d'algun ideal utòpic.
Veure Singularitat tecnològica і Utopisme tecnològic
Vernor Vinge
Vernor Steffen Vinge (Waukesha, Wisconsin, 2 d'octubre de 1944) és un expert en computació, escriptor de ciència-ficció i professor retirat de la Universitat de l'Estat de San Diego (SDSU).
Veure Singularitat tecnològica і Vernor Vinge
2045
L'any 2045 ('''MMXLV''') serà un any comú que començarà en dissabte segons el calendari gregorià, l'any 2045 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 45è any del tercer mil·lenni, el 45è any del, i el sisè any de la dècada del 2040.
Veure Singularitat tecnològica і 2045