Accés més ràpid que el navegador!
246 les relacions: Afrocolombians, Agostino Codazzi, Agustín Jerónimo de Iturbide, Alberto Arvelo Mendoza, Alexander von Humboldt, Alt Perú, Amarg d'Angostura, Amèrica, Andahuaylas, Andrés Bello, Antonia Esteller, Antonia Palacios Caspers, Antonia Santos, Antonio González y González, Antonio José de Sucre, Antonio Maceo, Antonio Valero de Bernabé, Antonio van Halen y Sarti, Antonomàsia, Armenia (Colòmbia), Art públic de Barcelona, Avianca, Ayacucho (ciutat), École polytechnique, Bambuco, Bandera del Perú, Bartolomé Salom, Batalla de Boyacá, Batalla de Matasiete, Batalla de Tarqui, Batalla de Yaguachi, Batalla del Pichincha, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Bolívar, Bolívar (moneda), Bolívar (Uruguai), Bolívia, Capatárida, Caracas, Carlos Juan Finlay y Barrés, Carlos María de Alvear, Carlos Ruano Llopis, Casa de la Moneda (Potosí), Catedral de Quito, Cenotafi, Centre històric de la Ciutat de Panamà, Centre històric de Quito, Chocontá, Code Pink, Colòmbia, ..., Contramarxa de Paipa, Copa Simón Bolívar (Veneçuela), Cusco, Darío Arizmendi Posada, Dècada del 1820, Decreto de Guerra a Muerte, Democràcia, Diàspora basca, Diego Bautista de Urbaneja, Dolores Sucre Lavayen, Dolores Vargas París, Domingo de Monteverde, Done Jakue, Edat contemporània, El Quixot, El Santo de la espada, Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, En guàrdia!, Enrique Tábara, Escut de Bolívia, Escut del Perú, Escut del Valle del Cauca, Estat de l'Istme, Eulalia Ramos Sánchez, Exèrcit Argentí, Exèrcit Reial del Perú, Feixisme, Fernanda Barriga, Flora Tristán, Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, Formació de l'Estat Argentí, Francisco de Miranda, Francisco Javier Mina, Gaspar Sangurima, Genoveva Ricaurte Mauris, Gran Colòmbia, Gregorio Funes, Guaicaipur, Guayaquil, Guerra d'independència de Veneçuela, Guerres d'independència hispanoamericanes, Himne Nacional del Perú, Història d'Amèrica, Història d'Haití, Història de Bolívia, Història de Caracas, Història de Colòmbia, Història de l'Argentina, Història de l'Equador, Història de Panamà, Història de Quito, Història de Veneçuela, Història del Perú, Homenaje a Simón Bolívar, Huancayo, Huaraz, Hugo Chávez, Imperi Espanyol, Independència de Veneçuela, Independència del Perú, Infanteria de marina, Ingeni sucrer, Isabel Bunch de Cortés, Itzan Escamilla Guerrero, Jane Porter, Jean Baptiste Boussingault, Joaquín Acosta, Jocs Bolivarians, Jocs esportius, José Antonio Páez Herrera, José de San Martín, José Francisco Bermúdez, José Gaspar Rodríguez de Francia, José Gregorio Monagas Burgos, José Inácio de Abreu e Lima, José Joaquín de Olmedo, José Loreto Arismendi, José Manuel de Herrera, José María Pando y Remírez de Laredo, Josefa Gordon de Jove, Josep Coll i Britapaja, Josep Sardà (militar), Juan Antonio Álvarez de Arenales, Juan Germán Roscio, Juan José Flores, Juan José Landaeta, Juan Manuel Grau Berrío, Juana Azurduy, Juana Bolívar Palacios, Lea-Artibai, León de Febres Cordero, Lech Wałęsa, Leonetto Cipriani, Libertador (pel·lícula), Life, Literatura llatinoamericana, Llac Maracaibo, Llegenda negra espanyola, Llista de governants de Veneçuela, Llista de països que s'han independitzat d'Espanya, Llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera, Llista de presidents de Colòmbia, Llista de presidents del Perú, Lope de Aguirre, Luis José de Orbegoso, Luis Muñoz Marín, Luis Urdaneta Farías, Luisa Arrambide de Pacanins, Machachi, Manuel Dorrego, Manuel Pérez i Vila, Manuela Sáenz, María Antonia Bolívar Palacios, María Ignacia Rodríguez de Velasco, María Josefa Mujía, María Mercedes Reyes Abrego, Marcos Pérez Jiménez, Mare de Déu de la Pau de Trujillo, Maruja Pachón, Mercedes Carvajal de Arocha, Miguel de la Torre y Pando, Miguel Grau Seminario, Missions bolivarianes, Mizque, Moviment Bolivarià Revolucionari-200, Moviment Cinquena República, Organització dels Estats Americans, Orquestra Simfònica Simón Bolívar, Pablo Morillo, Palau de Govern del Perú, Panamericanisme, Parc de la Barceloneta, Parcs i jardins de Barcelona, Partit Unitari, Període de les autonomies provincials, Perú, Pere Grases i Gonzàlez, Pic Bolívar, Pic Simón Bolívar, Plaça de Bolívar, Poble Nasa, Pobles indígenes de Veneçuela, Portada/efemèride juliol 24, Porxos de Vidal Quadras, Premi Internacional Simón Bolívar, President de Bolívia, President de Veneçuela, Província Lliure de Guayaquil, Pueblo Libre, Quinta de San Pedro Alejandrino, Rafael María Baralt, Rafael Urdaneta, Ramón Carrillo, Ramón Emeterio Betances Alacán, RCTV, República de Bolívar, Restauració absolutista a Espanya, Revolució Bolivariana, Riu Magdalena, Robert Ker Porter, Rosa de Montúfar, Rubén Darío, Rudolf Jan Slaby, Salento (Colòmbia), Santa Marta (Colòmbia), Segells i història postal de Veneçuela, Segle XIX, Senador vitalici, Separatisme, Simón Bolívar (pel·lícula), Simón Rodríguez, Sixth Avenue, Soledad Acosta de Samper, Sucre (Bolívia), Sucre (moneda), Táchira, Telesur, Teresa de la Parra, Théodore Chassériau, UNESCO, Universitat Central de Veneçuela, Uti possidetis iure, Vanessa Alexandra Mendoza Bustos, Veneçuela, Vicenta Juaristi Eguino, Vicente Rocafuerte, Villa de Leyva, Virregnat de Nova Granada, Yumbo, 17 de desembre, 1783, 1817, 1823, 1830, 24 de juliol, 25 de març. Ampliar l'índex (196 més) »
Afrocolombians
Els afrocolombians (i afrocolombianes) són els membres d'un grup humà que, essent de nacionalitat colombiana, són descendents dels antics esclaus que foren portats d'Àfrica.
Nou!!: Simón Bolívar і Afrocolombians · Veure més »
Agostino Codazzi
Agostino Codazzi (Lugo, 12 de juliol de 1772 - Espiritu Santo, Colòmbia, 7 de febrer de 1859) fou un enginyer i explorador italià.
Nou!!: Simón Bolívar і Agostino Codazzi · Veure més »
Agustín Jerónimo de Iturbide
Agustín Jerónimo de Iturbide (Valladolid (actualment Morelia), Mèxic, 30 de setembre de 1807 - Nova York, Estats Units, 11 de desembre de 1866), va ser un militar mexicà, que fou hereu oficial de la corona de Mèxic en l'efímer Primer Imperi Mexicà entre 1822 i 1823 com a Príncep Imperial, presumpte hereu entre 1823 i 1824, i pretendent al tron de 1824 a 1864, any en què va cedir els seus drets a l'arxiduc Maximilià I de Mèxic quan es va establir el Segon Imperi Mexicà.
Nou!!: Simón Bolívar і Agustín Jerónimo de Iturbide · Veure més »
Alberto Arvelo Mendoza
Alberto Arvelo Mendoza (Caracas, Veneçuela; 1966) és un director, guionista i productor cinematogràfic veneçolà, que resideix a la ciutat de Mèrida, casat amb Gabriela Camejo.
Nou!!: Simón Bolívar і Alberto Arvelo Mendoza · Veure més »
Alexander von Humboldt
Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.
Nou!!: Simón Bolívar і Alexander von Humboldt · Veure més »
Alt Perú
Alt Perú (en castellà, Alto Perú) és la denominació utilitzada durant les últimes dècades del domini d'Espanya per referir-se al medi geogràfic i social de gran part de Bolívia i el sud de Perú.
Nou!!: Simón Bolívar і Alt Perú · Veure més »
Amarg d'Angostura
L'amarg d'Angostura, o suc de llima concentrat, és un ingredient molt apreciat en l'elaboració com bíter en còctels, i també com a condiment de sopes i salses. De sabor amarg amb contingut alcohòlic del 44,7% en volum, s'usa en petites quantitats per donar un toc a diferents mescles.
Nou!!: Simón Bolívar і Amarg d'Angostura · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Simón Bolívar і Amèrica · Veure més »
Andahuaylas
Andahuaylas és la ciutat capital del districte d'Andahuaylas i de la província d'Andahuaylas, localitzada a la zona nord-oest del departament d'Apurímac (Perú).
Nou!!: Simón Bolívar і Andahuaylas · Veure més »
Andrés Bello
va ser un destacat filòleg de la llengua castellana i polític proper a l'esquerra i la revolució de Venezuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Andrés Bello · Veure més »
Antonia Esteller
Antonia Esteller Camacho Clemente Bolívar (San Mateo, Veneçuela; 1844 - Caracas, Veneçuela; 12 de desembre de 1930) va ser una pedagoga i escriptora veneçolana.
Nou!!: Simón Bolívar і Antonia Esteller · Veure més »
Antonia Palacios Caspers
va ser una poeta, novel·lista i assaigista veneçolana. Va guanyar el Premi Nacional de Literatura de Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Antonia Palacios Caspers · Veure més »
Antonia Santos
María Antonia Santos Plata (Cincelada, departament de Santander, 10 d'abril de 1782 - El Socorro, 28 de juliol de 1819) va ser una de les heroïnes de la Independència de Colòmbia.
Nou!!: Simón Bolívar і Antonia Santos · Veure més »
Antonio González y González
Antonio González y González (Valencia del Mombuey, Badajoz, 5 de gener de 1792 - Madrid, 30 de novembre de 1876), I marquès de Valdeterrazo, va ser un polític, diplomàtic i advocat espanyol.
Nou!!: Simón Bolívar і Antonio González y González · Veure més »
Antonio José de Sucre
Antonio José de Sucre (Cumaná, 3 de febrer de 1795 - serra de Berruecos, Colòmbia, 4 de juny de 1830) fou un militar i polític veneçolà.
Nou!!: Simón Bolívar і Antonio José de Sucre · Veure més »
Antonio Maceo
José Antonio de la Caritat Maceo y Grajales (Santiago de Cuba, 14 de juny de 1845 - Punta Brava, 7 de desembre de 1896) va ser un general cubà, segon cap militar de l'Exèrcit Libertador de Cuba (o Exèrcit Mambí), anomenat «El Tità de Bronze».
Nou!!: Simón Bolívar і Antonio Maceo · Veure més »
Antonio Valero de Bernabé
Antonio Valero de Bernabé y Pacheco (Fajardo, 26 d'octubre de 1790 - Bogotà, 7 de juny de 1863), també conegut com el «Libertador de Puerto Rico», fou un militar porto-riqueny.
Nou!!: Simón Bolívar і Antonio Valero de Bernabé · Veure més »
Antonio van Halen y Sarti
Antonio Van Halen y Sarti (Illa de León, actual San Fernando, Cadis, 1792-Madrid, 1858), comte de Peracamps, va ser un marí i militar espanyol.
Nou!!: Simón Bolívar і Antonio van Halen y Sarti · Veure més »
Antonomàsia
Lantonomàsia (del llatí antonomasia i del grec ἀντονομασία, antonomazein, "anomenar de manera diferent"), és una sinècdoque que consisteix a usar un epítet, un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d'una persona o, inversament, l'ús d'un nom propi en lloc d'un apel·latiu.
Nou!!: Simón Bolívar і Antonomàsia · Veure més »
Armenia (Colòmbia)
Diferents indrets de la ciutat Armenia és la capital del Departament de Quindío, un dels 32 Departaments de Colòmbia.
Nou!!: Simón Bolívar і Armenia (Colòmbia) · Veure més »
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Nou!!: Simón Bolívar і Art públic de Barcelona · Veure més »
Avianca
Avianca (acrònim d’Aerovías del Continente Americano, anteriorment Aerovías Nacionales de Colòmbia) és la primera aerolínia fundada a Amèrica i la segona del món, un parell de mesos després de la neerlandesa KLM.
Nou!!: Simón Bolívar і Avianca · Veure més »
Ayacucho (ciutat)
Ayacucho (fundada com a San Juan de la Frontera de Huamanga el 25 d'abril de 1540 i anomenada Huamanga fins al 15 de febrer de 1825) és una ciutat peruana capital del districte homònim, de la província de Huamanga i del departament d'Ayacucho.
Nou!!: Simón Bolívar і Ayacucho (ciutat) · Veure més »
École polytechnique
L'École polytechnique és una de les més conegudes i prestigioses escola d'enginyers de França.
Nou!!: Simón Bolívar і École polytechnique · Veure més »
Bambuco
El bambuco un ritme típic colombià en un compàs de 3/4 o de 6/8 (o alternats) i lletra escrita en octosílabs.
Nou!!: Simón Bolívar і Bambuco · Veure més »
Bandera del Perú
La bandera del Perú és un dels màxims símbols del país, al qual identifica i distingeix de la resta de nacions.
Nou!!: Simón Bolívar і Bandera del Perú · Veure més »
Bartolomé Salom
Bartolomé Antonio de la Concepción Salom Borges (Estança San Esteban, Puerto Cabello, 24 d'agost de 1780 - Ibidem, 30 d'octubre de 1863) va ser un militar veneçolà que va obtenir el grau de general a la guerra d'independència de Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Bartolomé Salom · Veure més »
Batalla de Boyacá
La Batalla de Boyacá (1819), fou la batalla decisiva que va assegurar l'èxit de la campanya de Bolívar per alliberar Nova Granada.
Nou!!: Simón Bolívar і Batalla de Boyacá · Veure més »
Batalla de Matasiete
La Batalla de Matasiete va ser una batalla que va transcórrer el 31 de juliol de 1817 prop de la ciutat de La Asunción entre les forces independentistes comandades per Francisco Esteban Gómez i les forces espanyoles a les ordres de Pablo Morillo.
Nou!!: Simón Bolívar і Batalla de Matasiete · Veure més »
Batalla de Tarqui
La batalla de Tarqui es lliurà el 27 de febrer de 1829 a l'anomenat Portete de Tarqui, a pocs quilòmetres de Cuenca, entre tropes de la Gran Colòmbia, comandades per Antonio José de Sucre i Juan José Flores, i tropes peruanes comandades per José de La Mar.
Nou!!: Simón Bolívar і Batalla de Tarqui · Veure més »
Batalla de Yaguachi
La batalla de Yaguachi o batalla de Cone fou un enfrontament armat que va tenir lloc el 19 d'agost de 1821 entre, per una banda, tropes independentistes guayaquilenyes i reforços colombians, sota el comandament d'Antonio José de Sucre, i per l'altra, tropes reialistes liderades pel coronel Francisco González.
Nou!!: Simón Bolívar і Batalla de Yaguachi · Veure més »
Batalla del Pichincha
La batalla del Pichincha es lliurà el 24 de maig de 1822 als pendents del volcà Pichincha, pocs quilòmetres a l'oest del centre de Quito, entre les tropes rebels dels partidaris de la independència de les repúbliques americanes i les tropes reialistes de la corona espanyola.
Nou!!: Simón Bolívar і Batalla del Pichincha · Veure més »
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes és una biblioteca espanyola que reuneix obres hispàniques en internet.
Nou!!: Simón Bolívar і Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes · Veure més »
Bolívar
* Biografies.
Nou!!: Simón Bolívar і Bolívar · Veure més »
Bolívar (moneda)
El bolívar sobirà (en castellà: bolívar soberano; símbol: Bs. S. o Bs.; codi ISO 4217: VES) és la moneda principal de Veneçuela des del 20 d'agost del 2018.
Nou!!: Simón Bolívar і Bolívar (moneda) · Veure més »
Bolívar (Uruguai)
Bolívar és un poble de l'Uruguai ubicat al nord-est del departament de Canelones, 75 quilòmetres al nord de Montevideo, sobre la ruta nacional 7.
Nou!!: Simón Bolívar і Bolívar (Uruguai) · Veure més »
Bolívia
Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.
Nou!!: Simón Bolívar і Bolívia · Veure més »
Capatárida
Capatárida és una població veneçolana capital del municipi Buchivacoa de l'estat Falcón.
Nou!!: Simón Bolívar і Capatárida · Veure més »
Caracas
Caracas (oficialment Santiago de León de Caracas) és la capital federal de Veneçuela, així com el centre administratiu, financer, comercial i cultural de la nació, a més de servir de seu del govern de Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Caracas · Veure més »
Carlos Juan Finlay y Barrés
Carlos Juan Finlay y Barrés (Camagüey, Cuba, 3 de desembre de 1833 – l'Havana, Cuba, 19 d'agost de 1915) va ser un metge i científic cubà en Findagrave.com.
Nou!!: Simón Bolívar і Carlos Juan Finlay y Barrés · Veure més »
Carlos María de Alvear
Carlos María d'Alvear (Santo Ángel Guardián de las Misiones, Misiones Orientales, Virregnat del Riu de la Plata, 25 d'octubre de 1789 - Nova York, 3 de novembre de 1852) va ser un militar, polític i diplomàtic argentí de llarga trajectòria que va exercir el Directori de les Províncies Unides del Riu de la Plata durant 3 mesos el 1815.
Nou!!: Simón Bolívar і Carlos María de Alvear · Veure més »
Carlos Ruano Llopis
Carlos Ruano Llopis (Orba, Marina Alta, 10 d'abril de 1878 - Mèxic, 2 de setembre de 1950) fou un pintor i cartellista taurí valencià.
Nou!!: Simón Bolívar і Carlos Ruano Llopis · Veure més »
Casa de la Moneda (Potosí)
La Casa Nacional de Moneda de Bolívia, coneguda també com la Reial Casa de Moneda o simplement com la Casa Nacional de Moneda, es troba a la ciutat de Potosí.
Nou!!: Simón Bolívar і Casa de la Moneda (Potosí) · Veure més »
Catedral de Quito
La catedral metropolitana de Quito és un temple catòlic situat al Centre Històric de la ciutat de Quito.
Nou!!: Simón Bolívar і Catedral de Quito · Veure més »
Cenotafi
Un cenotafi (del llatí cenotaphium) és una tomba honorària buida erigida en memòria de persones que estan enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'ha trobat el cos.
Nou!!: Simón Bolívar і Cenotafi · Veure més »
Centre històric de la Ciutat de Panamà
El nucli antic és el nom que rep el centre històric de la Ciutat de Panamà (Panamà) on va ser traslladada i tornada a fundar la ciutat, el 1673.
Nou!!: Simón Bolívar і Centre històric de la Ciutat de Panamà · Veure més »
Centre històric de Quito
El centre històric de Quito està situat al centre sud de la ciutat de Quito, a lEquador.
Nou!!: Simón Bolívar і Centre històric de Quito · Veure més »
Chocontá
Chocontá és un municipi del departament de Cundinamarca, Colòmbia, situat a la província de Almeidas, de la qual és capital.
Nou!!: Simón Bolívar і Chocontá · Veure més »
Code Pink
Code Pink: Women for Peace (sovint abreujat com CODEPINK) és una ONG activa internacionalment que es descriu com un "moviment de pau i justícia social que treballa per acabar amb les guerres i ocupacions finançades pels Estats Units, per desafiar el militarisme a escala mundial i per redirigir els nostres recursos a la salut i cura, educació, treballs mediambientals i altres activitats que afirmen la vida".
Nou!!: Simón Bolívar і Code Pink · Veure més »
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Simón Bolívar і Colòmbia · Veure més »
Contramarxa de Paipa
La contramarxa de Paipa va ser un moviment estratègic dut a terme pel general Simón Bolívar, comandant suprem de les forces independentistes, realitzat entre la nit del 4 d'agost i la matinada del dia 5 d'agost de 1819, dos dies abans de la decisiva batalla de Boyacá que va tancar amb èxit la Campanya Llibertadora de Nova Granada.
Nou!!: Simón Bolívar і Contramarxa de Paipa · Veure més »
Copa Simón Bolívar (Veneçuela)
La Copa Simón Bolívar fou una competició futbolística organitzada entre 1970 i 1976 per la Federació Veneçolana de Futbol disputada pels clubs campions d'aquells països que foren alliberats per Simón Bolívar (Colòmbia, el Perú, l'Equador, Veneçuela i Bolívia).
Nou!!: Simón Bolívar і Copa Simón Bolívar (Veneçuela) · Veure més »
Cusco
La ciutat de Cusco (en l'original quítxua: Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú.
Nou!!: Simón Bolívar і Cusco · Veure més »
Darío Arizmendi Posada
Darío Arizmendi Posada (Yarumal, 16 de juliol de 1946) és un periodista colombià, va ser director de notícies de Caracol Radio, propietat del Grupo PRISA des de 1991 fins a 2019.
Nou!!: Simón Bolívar і Darío Arizmendi Posada · Veure més »
Dècada del 1820
Formalment, la dècada del 1820 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1820 fins al 31 de desembre de 1829.
Nou!!: Simón Bolívar і Dècada del 1820 · Veure més »
Decreto de Guerra a Muerte
Simón Bolívar signa el Decret de Guerra a Mort durant la Campanya Admirable. El Decret de Guerra a Mort va ser una declaració feta pel general Simón Bolívar el 15 de juny de 1813 a la ciutat veneçolana de Trujillo durant el desenvolupament de la Campanya Admirable.
Nou!!: Simón Bolívar і Decreto de Guerra a Muerte · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Simón Bolívar і Democràcia · Veure més »
Diàspora basca
La diàspora basca és com es coneix la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.
Nou!!: Simón Bolívar і Diàspora basca · Veure més »
Diego Bautista de Urbaneja
Diego Bautista de Urbaneja (Barcelona, Veneçuela, 1782 - Caracas, 1856) fou un polític veneçolà.
Nou!!: Simón Bolívar і Diego Bautista de Urbaneja · Veure més »
Dolores Sucre Lavayen
Dolores Sucre Lavayen (Guayaquil, novembre de 1837 - Ibíd., 5 de juny de 1917) fou una poetessa i escriptora equatoriana.
Nou!!: Simón Bolívar і Dolores Sucre Lavayen · Veure més »
Dolores Vargas París
María Dolores Vargas París (Bogotà, ca. 1788 - Caracas, 23 d'agost de 1878), també citada com Dolores Vargas de Urdaneta, va ser la primera dama de la Gran Colòmbia de 1830 a 1831, com a muller del militar i president Rafael Urdaneta.
Nou!!: Simón Bolívar і Dolores Vargas París · Veure més »
Domingo de Monteverde
Juan Domingo de Monteverde y Ribas (San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 1773 - San Fernando (Cadis), 1832) fou un reconegut militar, polític i administrador colonial espanyol que, defensant els interessos de la Corona, va combatre la causa revolucionaria independentista americana durant els anys 1812 i 1813 a Veneçuela, assumint el lideratge de l'Exèrcit Reialista en aquell país.
Nou!!: Simón Bolívar і Domingo de Monteverde · Veure més »
Done Jakue
Done Jakue (en castellà Santiago) és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).
Nou!!: Simón Bolívar і Done Jakue · Veure més »
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Nou!!: Simón Bolívar і Edat contemporània · Veure més »
El Quixot
Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.
Nou!!: Simón Bolívar і El Quixot · Veure més »
El Santo de la espada
El Santo de la espada és una pel·lícula argentina històrica-èpica de 1970 dirigida per Leopoldo Torre Nilsson i protagonitzada per Alfredo Alcón, Evangelina Salazar, Lautaro Murúa i Héctor Alterio, entre altres.
Nou!!: Simón Bolívar і El Santo de la espada · Veure més »
Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història
Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història (en anglès, The 100: A Ranking of the Most Influential Persons in History) és un llibre escrit el 1978 per Michael H. Hart, un astrofísic nord-americà.
Nou!!: Simón Bolívar і Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Simón Bolívar і En guàrdia! · Veure més »
Enrique Tábara
fou un mestre de la pintura equatoriana i professor que representa en el seu conjunt la cultura hispana pictòrica i artística.
Nou!!: Simón Bolívar і Enrique Tábara · Veure més »
Escut de Bolívia
L'escut de Bolívia, amb el seu disseny actual, data de l'aprovat el 14 de juliol del 1888, que fou modificat el 21 de juliol del 2004.
Nou!!: Simón Bolívar і Escut de Bolívia · Veure més »
Escut del Perú
L'escut del Perú fou adoptat el 21 d'octubre de 1820.
Nou!!: Simón Bolívar і Escut del Perú · Veure més »
Escut del Valle del Cauca
L'escut del Valle del Cauca fou creat per l'historiador Raúl Silva Holguín i oficialitzat per l'ordenança número 146 de 31 de desembre de 1960.
Nou!!: Simón Bolívar і Escut del Valle del Cauca · Veure més »
Estat de l'Istme
L'Estat de l'Istme (en castellà Estado del Istmo) va ser una antiga república independent que abastava l'istme de Panamà; es va constituir el 18 de novembre de 1840 en separar-se de la República de la Nova Granada.
Nou!!: Simón Bolívar і Estat de l'Istme · Veure més »
Eulalia Ramos Sánchez
va ser una heroïna de la independència de Veneçuela i membre del grup proper a Simón Bolívar.
Nou!!: Simón Bolívar і Eulalia Ramos Sánchez · Veure més »
Exèrcit Argentí
LExèrcit Argentí és el component terrestre de les Forces Armades Argentines.
Nou!!: Simón Bolívar і Exèrcit Argentí · Veure més »
Exèrcit Reial del Perú
L'Exèrcit Reial del Perú, va ser l'agrupació militar organitzada per les autoritats espanyoles del Virregnat del Perú per fer front al generalitzat procés d'insurrecció independentista que a principis del va convulsionar les colònies d'ultramar.
Nou!!: Simón Bolívar і Exèrcit Reial del Perú · Veure més »
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Nou!!: Simón Bolívar і Feixisme · Veure més »
Fernanda Barriga
Fernanda Barriga (Quito, ca. 1807-?) va ser una cuinera equatoriana, coneguda per haver estat la cuinera personal del general i líder revolucionari Simón Bolívar, raó per la qual és coneguda com «la cuinera del llibertador».
Nou!!: Simón Bolívar і Fernanda Barriga · Veure més »
Flora Tristán
Flora Célestine Thérèse Henriette Tristán i Moscoso, més coneguda com a Flora Tristán (París, 7 d'abril de 1803 - Bordeus, 14 de novembre de 1844) fou una escriptora i activista social francesa d'origen peruà.
Nou!!: Simón Bolívar і Flora Tristán · Veure més »
Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia
Les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia - Exèrcit del Poble (FARC-EP) són un grup guerriller marxista-leninista de Colòmbia.
Nou!!: Simón Bolívar і Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia · Veure més »
Formació de l'Estat Argentí
XIX Es coneix com el procés de formació de l'Estat argentí al període de la història de l'Argentina durant el qual l'autoritat de la monarquia espanyola arriba a la seva fi en el virregnat del Riu de la Plata, el qual es disgrega en diverses unitats polítiques i es produeix la conformació juridicopolítica del que avui és la República Argentina.
Nou!!: Simón Bolívar і Formació de l'Estat Argentí · Veure més »
Francisco de Miranda
Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda (Caracas, 28 de març de 1750 - San Fernando, Cadis, 14 de juliol de 1816) va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol. També fou conegut com «El Primer Veneçolà Universal» o «L'Americà més Universal» degut al paper rellevant que tingué com a creador de la idea de Colòmbia com a nació i combatent destacat en tres continents: Àfrica, Europa i Amèrica. Va viatjar durant gran part de la seva vida participant en conflictes armats al servei de diversos països, entre els quals destaquen tres guerres a favor de la democràcia: la Independència dels Estats Units, la Revolució Francesa, esdeveniment del qual va ser protagonista destacat, per la qual cosa li va ser atorgat el títol dHeroi de la Revolució, i les Guerres d'independència hispanoamericanes. Encara que va fracassar a l'hora de posar en pràctica els seus projectes, el seu ideal polític perdurar en el temps i va servir de base per a la fundació de la Gran Colòmbia i les seves idees independentistes van influir en destacats líders de l'Emancipació com Simón Bolívar i Bernardo O'Higgins. El seu nom està gravat a l'Arc de Triomf de l'Étoile a París. El seu retrat forma part de la Galeria dels Personatges al Palau de Versalles, la seva estàtua es troba enfront de la del General Kellerman en el Camp de Valmy, França.
Nou!!: Simón Bolívar і Francisco de Miranda · Veure més »
Francisco Javier Mina
Francisco Xavier Mina (Otano, Navarra, Espanya, 1 de juliol de 1789 - Cerro del Borrego, a prop de Pénjamo, Guanajuato, Nova Espanya, 11 de novembre de 1817, militar i guerriller espanyol que participà en la Guerra de la Independència de Mèxic. Era fill d'uns llauradors benestants que, en observar la seva natural desinhibició i clar talent, l'enviaren a estudiar, sense reparar en sacrificis, a la Universitat de Saragossa. Xavier va resultar ser el tipus perfecte d'estudiant de l'època. Les notícies dels esdeveniments del 2 de maig de 1808, exaltaren l'esperit de Xavier, i amb altres estudiants, treballà perquè Saragossa es revoltés amb armes i posés al seu davant en Palafox, prenent part activa en els dos setges de la ciutat, i caient malalt al llit, a causa d'unes febres. Per acabar de restablir-se, el metge li ordenà l'exercici de la caça, i trobant-se fora, a la muntanya, es presentaren a Idocin (municipi d'Ibargoiti) 200 dragons francesos (28 de juliol, de 1809). Un grapat de paisans, perquè la majoria es trobava al camp, pretengueren resistir i foren vençuts, i la casa de Mina saquejada i els seus pares reduïts a la misèria. Quan el seu oncle, el després general Espoz i Mina, sortí al seu encontre i li referí l'ocorregut, jurà venjar-los, i ho complí, llençant-se al camp amb el seu oncle i altres joves decidits.
Nou!!: Simón Bolívar і Francisco Javier Mina · Veure més »
Gaspar Sangurima
Gaspar Sangurima López, conegut com El Lluqui (l'esquerrà, en kichwa), (Cuenca o Ludo, ca. 1780 – Ibidem, 5 de novembre de 1835) va ser un reconegut artista i escultor equatorià..
Nou!!: Simón Bolívar і Gaspar Sangurima · Veure més »
Genoveva Ricaurte Mauris
María Andrea Genoveva Ricaurte Mauris o Mauriz (Medellín, 10 de novembre de 1755 - Bogotà, novembre de 1829), coneguda també pel seu nom de casada Genoveva Ricaurte de París, va ser una independentista colombiana.
Nou!!: Simón Bolívar і Genoveva Ricaurte Mauris · Veure més »
Gran Colòmbia
La Gran Colòmbia (nom oficial República de Colòmbia) fou un estat existent entre 1819 i 1831.
Nou!!: Simón Bolívar і Gran Colòmbia · Veure més »
Gregorio Funes
Gregorio Funes, conegut com el Degà Funes (Córdoba, Virregnat del Perú, 25 de maig de 1749 - Buenos Aires, Províncies Unides del Riu de la Plata, 10 de gener de 1829) va ser un eclesiàstic i polític argentí, rector de la Universitat Nacional de Córdoba, periodista i escriptor.
Nou!!: Simón Bolívar і Gregorio Funes · Veure més »
Guaicaipur
Guaicaipur o Guaicaipuro (actualment Los Teques, Veneçuela, ? - 1568) va ser un cabdill que va liderar diverses tribus indígenes amb el títol originari dels indis Teques de Guapotori ("Cap de caps").
Nou!!: Simón Bolívar і Guaicaipur · Veure més »
Guayaquil
''La rotonda'', amb el monument a la trobada entre els carrers Simón Bolívar i José de San Martín Guayaquil és la ciutat més gran de l'Equador, amb 3.385.405 habitants a la seva àrea metropolitana.
Nou!!: Simón Bolívar і Guayaquil · Veure més »
Guerra d'independència de Veneçuela
La Guerra d'independència de Veneçuela fou una guerra lliurada per l'emancipació del que actualment és Veneçuela entre el 1811 i el 1823.
Nou!!: Simón Bolívar і Guerra d'independència de Veneçuela · Veure més »
Guerres d'independència hispanoamericanes
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.
Nou!!: Simón Bolívar і Guerres d'independència hispanoamericanes · Veure més »
Himne Nacional del Perú
L'Himne Nacional del Perú és un dels símbols nacionals del Perú, la lletra del qual pertany a don José de la Torre Ugarte i la música a don José Bernardo Alcedo (També Alzedo).
Nou!!: Simón Bolívar і Himne Nacional del Perú · Veure més »
Història d'Amèrica
Mapa antic d'Amèrica La història d'Amèrica és la història dels pobles d'Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib.
Nou!!: Simón Bolívar і Història d'Amèrica · Veure més »
Història d'Haití
Els inicis de la història d'Haití comencen amb el desembarcament de Cristòfor Colom a l'illa de la Hispaniola, encara que fa milers d'anys que l'illa està poblada.
Nou!!: Simón Bolívar і Història d'Haití · Veure més »
Història de Bolívia
Chuquisaca. Monòlit "El Fraile" de l'antiga civilització Tiwanaku. Aquest article tracta sobre la història de Bolívia.
Nou!!: Simón Bolívar і Història de Bolívia · Veure més »
Història de Caracas
date.
Nou!!: Simón Bolívar і Història de Caracas · Veure més »
Història de Colòmbia
Poporo de la Cultura Quimbaia en exhibició al Museu de l'Or. La història de Colòmbia fa referència als esdeveniments que han marcat la història de l'actual República de Colòmbia, un país llatinoamericà situat a la part nord-occidental d'Amèrica del Sud, amb una superfície de 2.070.408 km² (1.141.748 km² corresponen al seu territori continental i els restants 928.660 km² a la seva extensió marítima) i una població de 46.581.823.
Nou!!: Simón Bolívar і Història de Colòmbia · Veure més »
Història de l'Argentina
La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.
Nou!!: Simón Bolívar і Història de l'Argentina · Veure més »
Història de l'Equador
Fronteres actuals de l'Equador i situació de les principals ciutats. La història de l'Equador es pot dividir en tres grans períodes: el, des de l'arribada de l'ésser humà a la zona fins a la invasió i integració del territori a l'Imperi Inca (fins al 1535); el, durant el qual el territori actual de l'Equador correspongué aproximadament a la Reial Audiència de Quito (1535-1822); finalment el, des de la independència, integració a la Gran Colòmbia i posterior separació, fins a l'actualitat.
Nou!!: Simón Bolívar і Història de l'Equador · Veure més »
Història de Panamà
La història de Panamà s'ocupa de la llarga història de la regió de l'Istme de Panamà que es va desenvolupar al sud de la regió centreamericana, des de les cultures precolombines, durant l'era colonial espanyola, en la seva independència i en l'actual estat de Panamà.
Nou!!: Simón Bolívar і Història de Panamà · Veure més »
Història de Quito
Pla de la Ciutat de Quito al 1734, feta per Dionisio de Alcedo i Herrera Missió Geodèsica Francesa en la Reial Audiència de Quito en 1735 La història de Quito es remunta als primers habitants que van poblar les regions orientals del districte al voltant de l'any 1030 aC, en el sector de l'Inca.
Nou!!: Simón Bolívar і Història de Quito · Veure més »
Història de Veneçuela
La història de Veneçuela es remunta a l'arribada dels primers espanyols a finals del, però la història del que avui es coneix com a Veneçuela comença en realitat amb el poblament del territori per les migracions ameríndies fa milers d'anys.
Nou!!: Simón Bolívar і Història de Veneçuela · Veure més »
Història del Perú
El Perú és un país que té una llarga història.
Nou!!: Simón Bolívar і Història del Perú · Veure més »
Homenaje a Simón Bolívar
L'escultura urbana coneguda pel nom Homenaje a Simón Bolívar, ubicada al Campallín, a la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya, és una de les més d'un centenar que adornen els carrers de l'esmentada ciutat espanyola.
Nou!!: Simón Bolívar і Homenaje a Simón Bolívar · Veure més »
Huancayo
Huancayo (en quítxua Wankayuq), fundada com a Santíssima Trinitat de Huancayo l'1 de juny de 1572, és la ciutat més important de la serra central del Perú situada al sud del Valle del Mantaro. És el districte capital del departament de Junín i de la província de Huancayo.
Nou!!: Simón Bolívar і Huancayo · Veure més »
Huaraz
Huaraz (en quechua ancashino: Waraq, ‘Clarejar’), fundada com San Sebastián de Huaraz, és una ciutat peruana, capital del districte i província homònima de la regió d'Ancash.
Nou!!: Simón Bolívar і Huaraz · Veure més »
Hugo Chávez
Hugo Rafael Chávez Frías (Sabaneta, Barinas, 28 de juliol de 1954 - Caracas, 5 de març de 2013) fou un polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort.
Nou!!: Simón Bolívar і Hugo Chávez · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Simón Bolívar і Imperi Espanyol · Veure més »
Independència de Veneçuela
La independència de Veneçuela va ser el procés emancipador desenvolupat entre 1810 i 1821 per trencar els llaços colonials que hi havia entre Veneçuela i l'Imperi Espanyol.
Nou!!: Simón Bolívar і Independència de Veneçuela · Veure més »
Independència del Perú
La Independència del Perú és un procés històric social, que correspon a tot un període de fenòmens socials, sollevaments i conflictes bèl·lics que va propiciar la independència política i el sorgiment de la República del Perú com un estat independent de la monarquia espanyola, resultat de la ruptura política i desaparició del Virregnat del Perú per la convergència de diverses forces alliberadores i l'acció dels patriotes.
Nou!!: Simón Bolívar і Independència del Perú · Veure més »
Infanteria de marina
Infants de marina estatunidencs realitzant un assalt amfibi a una platja. La infanteria de marina o també els Fusellers Navals es refereix a un tipus de tropa a peu especialitzada en operacions expedicionàries, com ara assalts amfibis, ocupació o garanta de la seguretat de naus i instal·lacions navals, tot i que les seves funcions específiques poden variar segons el país al qual pertanyin.
Nou!!: Simón Bolívar і Infanteria de marina · Veure més »
Ingeni sucrer
'''Ingeni sucrer''' en funcionament, Pernambuco (Brasil), dècada de 1950 Es denomina ingeni sucrer, o simplement ingeni (en portuguès engenho, en espanyol ingenio), a una antiga hisenda colonial americana (amb precedents a les illes Canàries i a Gandia) amb instal·lacions per processar canya de sucre per tal d'obtenir sucre, rom, alcohol i altres productes.
Nou!!: Simón Bolívar і Ingeni sucrer · Veure més »
Isabel Bunch de Cortés
Isabel Bunch de Cortés (Pacho, 24 d'abril de 1845-mar, 1921) va ser una escriptora, poeta i traductora colombiana.
Nou!!: Simón Bolívar і Isabel Bunch de Cortés · Veure més »
Itzan Escamilla Guerrero
és un actor espanyol conegut principalment pel seu paper de Samuel García Domínguez a la sèrie de Netflix ''Élite'', estrenada l'octubre de 2018.
Nou!!: Simón Bolívar і Itzan Escamilla Guerrero · Veure més »
Jane Porter
Jane Porter (Durham, 17 de gener de 1776–Bristol, 24 de maig de 1850) fou una novel·lista històrica, dramaturga i literata britànica.
Nou!!: Simón Bolívar і Jane Porter · Veure més »
Jean Baptiste Boussingault
Jean Baptiste Joseph Dieudonné Boussingault, nascut a París el 2 de febrer de 1802 i traspassat a París l'11 o el 12 de maig de 1887, va ser un químic i agrònom francès, conegut per als seus treballs de química agrícola i per a la posada a punt dels primers acers al crom.
Nou!!: Simón Bolívar і Jean Baptiste Boussingault · Veure més »
Joaquín Acosta
Tomás Joaquín de Acosta y Pérez de Guzmán, conegut com a Joaquín Acosta (Guaduas, Cundinamarca, 29 de desembre de 1800 - Guaduas, Cundinamarca, 21 de febrer de 1852) va ser un geòleg, historiador, polític i militar colombià.
Nou!!: Simón Bolívar і Joaquín Acosta · Veure més »
Jocs Bolivarians
Països participants als Jocs Bolivarians. Els Jocs Bolivarians són una competició esportiva disputada cada quatre anys pels països del nord de Sud-amèrica, a més de Panamà.
Nou!!: Simón Bolívar і Jocs Bolivarians · Veure més »
Jocs esportius
Sota el nom genèric de jocs esportius s'entén aquelles competicions esportives, aplegades en un mateix període i en un mateix lloc on es competeix en gran nombre d'esports.
Nou!!: Simón Bolívar і Jocs esportius · Veure més »
José Antonio Páez Herrera
va ser un cabdill de la independència de Veneçuela, fundador i president de la quarta república de Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і José Antonio Páez Herrera · Veure més »
José de San Martín
José de San Martín (Yapeyú, Argentina, 25 de febrer de 1778 - Boulogne-sur-Mer, França, 17 d'agost de 1850) va ser un militar argentí, les campanyes del qual van ser decisives per a les independències de l'Argentina, Xile i el Perú.
Nou!!: Simón Bolívar і José de San Martín · Veure més »
José Francisco Bermúdez
José Francisco Bermúdez (San José d'Areocuar, Sucre, 23 de gener, 1782 - Cumaná, estat Sucre, 15 de desembre 1831) va ser un militar veneçolà i pròcer de la independència de Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і José Francisco Bermúdez · Veure més »
José Gaspar Rodríguez de Francia
El Doctor José Gaspar Rodríguez de Francia y Velasco (6 de gener de 1766 - 20 de setembre de 1840) fou el primer dirigent del Paraguai després de la independència d'Espanya.
Nou!!: Simón Bolívar і José Gaspar Rodríguez de Francia · Veure més »
José Gregorio Monagas Burgos
José Gregorio Monagas Burgos (Aragua de Barcelona, Estat Anzoátegui, 4 de maig de 1795 - †Maracaibo, Estat Zulia, 15 de juliol de 1858) va ser un militar i polític veneçolà General de la Independència, president de la República (1851-1855).
Nou!!: Simón Bolívar і José Gregorio Monagas Burgos · Veure més »
José Inácio de Abreu e Lima
José Inácio de Abreu e Lima o José Ignacio Abreu e Lima (Recife, 6 d'abril de 1794 † 8 de març de 1869) fou un militar, polític, periodista i escriptor brasiler. Va participar activament en les guerres d'independència de la Gran Colòmbia, per la qual cosa és conegut com el General Abreu e Lima, un dels generals del Libertador Simón Bolívar.
Nou!!: Simón Bolívar і José Inácio de Abreu e Lima · Veure més »
José Joaquín de Olmedo
José Joaquín de Olmedo y Maruri (Guayaquil, 20 de març de 1780 - 19 de febrer de 1847) fou un patriota i poeta equatorià, fill del capità espanyol Miguel de Olmedo y Troyano i la guayaquileana Ana Francisca de Maruri y Salavarría.
Nou!!: Simón Bolívar і José Joaquín de Olmedo · Veure més »
José Loreto Arismendi
José Loreto Arismendi (Carúpano, Sucre, 1825 - Irapa, Sucre, 21 de setembre de 1871) fou un polític i militar veneçolà.
Nou!!: Simón Bolívar і José Loreto Arismendi · Veure més »
José Manuel de Herrera
José Manuel de Herrera Sánchez (27 de març, 1776 – 17 de setembre, 1831) fou un doctor de la Teologia mexicà d'origen crioll pertanyent a la classe propietària de fortuna mitjana, i s'uneix a la carrera eclesiàstica a Santa Ana Acatlán i a Guamuxtitlán per part de la Real i Pontifícia Universitat com a llicenciat i doctor de Teologia.
Nou!!: Simón Bolívar і José Manuel de Herrera · Veure més »
José María Pando y Remírez de Laredo
José María Pando y Remírez de Laredo (Lima, 28 de març de 1787 – Madrid, 23 de novembre de 1840) va ser un escriptor, diplomàtic i polític hispano-peruà.
Nou!!: Simón Bolívar і José María Pando y Remírez de Laredo · Veure més »
Josefa Gordon de Jove
María Josefa Gordon de Jove (Cartagena de Indias, 1796 - Caracas, 1850) va ser una escriptora colombiana.
Nou!!: Simón Bolívar і Josefa Gordon de Jove · Veure més »
Josep Coll i Britapaja
Josep Ignasi Clement Coll i Britapaja (Arecibo, 18 de desembre del 1840 - Barcelona, 9 de gener del 1904) va ser un compositor -especialment de sarsueles- i escriptor porto-riqueny.
Nou!!: Simón Bolívar і Josep Coll i Britapaja · Veure més »
Josep Sardà (militar)
Josep Sardà fou un general nord-americà, segurament d'origen català, assassinat a Santa Fe de Bogotà el 1834.
Nou!!: Simón Bolívar і Josep Sardà (militar) · Veure més »
Juan Antonio Álvarez de Arenales
Juan Antonio Álvarez de Arenales (Reinoso, Espanya, 13 de juny de 1770 - Moraya, Bolívia, 4 de desembre de 1831) va ser un militar argentí d'origen espanyol — considerat també bolivià per la seva activitat en aquell país — que va lluitar en les guerres per la independència de les Províncies Unides del Riu de la Plata, Xile i el Perú.
Nou!!: Simón Bolívar і Juan Antonio Álvarez de Arenales · Veure més »
Juan Germán Roscio
Juan Germán Roscio Nieves (San Francisco de Tiznados, Guárico, 27 de maig de 1763 - Cúcuta, Colòmbia, 10 de març de 1821) va ser un advocat, periodista, escriptor i polític veneçolà, va ser redactor de La Gazeta de Caracas i director del Correo del Orinoco, primer canceller, cap de l'executiu durant la Primera República de Veneçuela, inspirador i redactor de l'Acta de Proclamació de la Independència (19 d'abril de 1810), de l'Acta de la Independència (5 de juliol de 1811), del Reglament Electoral per a l'elecció del Primer Congrés; de la Primera Constitució, President del Congrés de Angostura de 1819 i vicepresident de la Gran Colòmbia.
Nou!!: Simón Bolívar і Juan Germán Roscio · Veure més »
Juan José Flores
Juan José Flores (Puerto Cabello, Veneçuela, 19 de juliol de 1800 – Illa Puná, Equador, 1 d'octubre de 1864), militar veneçolà i primer president de le República de l'Equador.
Nou!!: Simón Bolívar і Juan José Flores · Veure més »
Juan José Landaeta
fou un compositor veneçolà.
Nou!!: Simón Bolívar і Juan José Landaeta · Veure més »
Juan Manuel Grau Berrío
Juan Manuel Grau Berrío (Cartagena de Indias, 15 d'agost de 1799 - Valparaíso, Xile, 30 de novembre de 1865) va ser un militar colombià, que va lluitar a la guerra de la independència del Perú.
Nou!!: Simón Bolívar і Juan Manuel Grau Berrío · Veure més »
Juana Azurduy
va ser una patriota de l'Alt Perú que va lluitar a les guerres d'independència hispanoamericanes per l'emancipació del Virregnat del Riu de la Plata contra la Monarquia espanyola i va assumir la comandància de les guerres que van conformar la denominada Republiqueta de La Laguna, per la qual cosa la seva memòria és honrada a l'Argentina i a Bolívia.
Nou!!: Simón Bolívar і Juana Azurduy · Veure més »
Juana Bolívar Palacios
va ser una aristòcrata criolla veneçolana, coneguda per haver estat la germana gran de Simón Bolívar.
Nou!!: Simón Bolívar і Juana Bolívar Palacios · Veure més »
Lea-Artibai
Les set comarques de Biscaia. Lea-Artibai és una comarca de Biscaia, País Basc.
Nou!!: Simón Bolívar і Lea-Artibai · Veure més »
León de Febres Cordero
León de Febres Cordero y Oberto (Los Puertos de Altagracia, Capitania General de Veneçuela, 28 de juny de 1797 - Mérida, Estats Units de Veneçuela, 7 de juliol de 1872) fou un militar i polític conservador veneçolà que va participar en les guerres d'independència hispanoamericanes, en la Revolució de les Reformes i en la Guerra Federal.
Nou!!: Simón Bolívar і León de Febres Cordero · Veure més »
Lech Wałęsa
, AFI és un polític, sindicalista i activista pels drets humans polonès.
Nou!!: Simón Bolívar і Lech Wałęsa · Veure més »
Leonetto Cipriani
El comte Leonetto Cipriani (Centuri, Còrsega, 16 d'octubre de 1812 – 10 de maig de 1888) fou un polític italià d'origen cors.
Nou!!: Simón Bolívar і Leonetto Cipriani · Veure més »
Libertador (pel·lícula)
Libertador és una coproducció entre Veneçuela (Producciones Insurgentes) i Espanya (San Mateo Films), països on va ser rodada (encara que la trama es desenvolupa en, almenys, set nacions) amb col·laboració important de Alemanya (WNG Films) i Estats Units (Silver Screen).
Nou!!: Simón Bolívar і Libertador (pel·lícula) · Veure més »
Life
Life és una revista estatunidenca amb diverses etapes de desenvolupament.
Nou!!: Simón Bolívar і Life · Veure més »
Literatura llatinoamericana
La literatura llatinoamericana tracta de la literatura literatura oral i escrita d'Amèrica llatina en diverses llengües, particularment en castellà, portuguès, i les llengües ameríndies d'Amèrica, així com Literatura dels Estats Units d'Amèrica escrita en llengua castellana.
Nou!!: Simón Bolívar і Literatura llatinoamericana · Veure més »
Llac Maracaibo
El llac Maracaibo El llac Maracaibo és una gran entrada d'aigua del mar Carib a la conca de Maracaibo, al nord-oest de Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Llac Maracaibo · Veure més »
Llegenda negra espanyola
XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.
Nou!!: Simón Bolívar і Llegenda negra espanyola · Veure més »
Llista de governants de Veneçuela
Els diferents governants que ha tingut Veneçuela des de l'arribada dels espanyols i en funció del nom que l'autoritat màxima rebés a cada període històric són els següents.
Nou!!: Simón Bolívar і Llista de governants de Veneçuela · Veure més »
Llista de països que s'han independitzat d'Espanya
La llista de països que s'han independitzat d'Espanya és una llista de països que van deixar de formar part d'Espanya per proclamar la independència, o ocasionalment per l'incorporació a un altre país, tal com es veu en el mapa de sota.
Nou!!: Simón Bolívar і Llista de països que s'han independitzat d'Espanya · Veure més »
Llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera
A la llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera consten noms de personalitats històriques posteriora a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Simón Bolívar і Llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera · Veure més »
Llista de presidents de Colòmbia
Escut de Colòmbia. Segon la constitució colombiana de 1821, el president era el cap del poder executiu i el seu mandat era per tota la seva vida.
Nou!!: Simón Bolívar і Llista de presidents de Colòmbia · Veure més »
Llista de presidents del Perú
Estat del Perú El President del Perú és el cap d'Estat i de govern del Perú.
Nou!!: Simón Bolívar і Llista de presidents del Perú · Veure més »
Lope de Aguirre
Lope de Aguirre o Lope Agirre (Araotz, Oñati, 1510 - 26 d'octubre de 1561) fou un militar basc, explorador i conqueridor a Sud-amèrica.
Nou!!: Simón Bolívar і Lope de Aguirre · Veure més »
Luis José de Orbegoso
Luis José de Orbegoso y Moncada Galindo (Hacienda Chuquisongo, 25 d'agost de 1795 - Trujillo, 5 de febrer de 1847) va ser un militar i polític peruà.
Nou!!: Simón Bolívar і Luis José de Orbegoso · Veure més »
Luis Muñoz Marín
José Luis Alberto Muñoz Marín (San Juan, Puerto Rico, 18 de febrer de 1898 - 30 d'abril de 1980), conegut com a Luis Muñoz Marín, fou un periodista, polític i estadista porto-riqueny, recordat com el "Pare del Puerto Rico modern" i l'"Arquitecte de l'Estat Lliure Associat de Puerto Rico".
Nou!!: Simón Bolívar і Luis Muñoz Marín · Veure més »
Luis Urdaneta Farías
Luis Urdaneta Farías (Maracaibo, Capitania General de Veneçuela, 24 d'octubre de 1768 - Panamà, 27 d'agost de 1831) fou un militar veneçolà que va participar en diverses campanyes de les guerres d'independència hispanoamericanes.
Nou!!: Simón Bolívar і Luis Urdaneta Farías · Veure més »
Luisa Arrambide de Pacanins
Luisa Arrambide Roldán (La Guaira, ca. 1797 - San Juan, 27 d'agost de 1825), més coneguda com Luisa Arrambide de Pacanins, va ser una intel·lectual i independentista veneçolana.
Nou!!: Simón Bolívar і Luisa Arrambide de Pacanins · Veure més »
Machachi
Machachi, també coneguda com a Santiago de Machachi, és la capçalera cantonal del Cantón Mejía, i la quarta més gran i poblada de la província de Pichincha, a l'Equador.
Nou!!: Simón Bolívar і Machachi · Veure més »
Manuel Dorrego
Manuel Dorrego (Buenos Aires, 11 de juny, 1787 - Navarro, província de Buenos Aires, 13 de desembre, 1828) va ser un militar i polític argentí que va participar a la guerra d'independència i a les guerres civils argentines.
Nou!!: Simón Bolívar і Manuel Dorrego · Veure més »
Manuel Pérez i Vila
Manuel Pérez i Vila (Girona, 1926 - Caracas, 1991) és un historiador, pedagog i director de la primera edició del Diccionario de historia de Venezuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Manuel Pérez i Vila · Veure més »
Manuela Sáenz
va ser una revolucionària equatoriana, reconeguda per la historiografia contemporània com heroïna de les guerres d'independència hispanoamericanes.
Nou!!: Simón Bolívar і Manuela Sáenz · Veure més »
María Antonia Bolívar Palacios
María Antonia Bolívar Palacios (Caracas, 1 de novembre de 1777 - Macarao, 7 d'octubre de 1842) va ser una aristòcrata veneçolana.
Nou!!: Simón Bolívar і María Antonia Bolívar Palacios · Veure més »
María Ignacia Rodríguez de Velasco
nom abreujat de María Ignacia Rodríguez de Velasco de Osorio Barba y Bello Pereyra, també coneguda com la Güera Rodríguez va ser una criolla que va destacar en la societat colonial mexicana pel seu suport a la Independència de Mèxic.
Nou!!: Simón Bolívar і María Ignacia Rodríguez de Velasco · Veure més »
María Josefa Mujía
fou una poetessa boliviana.
Nou!!: Simón Bolívar і María Josefa Mujía · Veure més »
María Mercedes Reyes Abrego
Maria Mercedes Reyes Abrego va ser una heroïna i màrtir de la Independència de Colòmbia, nascuda a Cúcuta, morta a la mateixa ciutat el 1813.
Nou!!: Simón Bolívar і María Mercedes Reyes Abrego · Veure més »
Marcos Pérez Jiménez
Marcos Evangelista Pérez Jiménez (Michelena, Táchira; Veneçuela. 25 d'abril de 1914 - Alcobendas, Espanya, 20 de setembre de 2001), va ser un militar i polític veneçolà.
Nou!!: Simón Bolívar і Marcos Pérez Jiménez · Veure més »
Mare de Déu de la Pau de Trujillo
La Mare de Déu de la Pau de Trujillo és una colossal escultura commemorativa de la Mare de Déu, realitzada a 11 km al sud-oest de Trujillo, a Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Mare de Déu de la Pau de Trujillo · Veure més »
Maruja Pachón
Maruja Pachón de Villamizar (Nova York, Estats Units, 9 de desembre de 1937) és una política, publicista i periodista colombiana, guanyadora dels premis CPB (Círculo de Periodistas de Bogotá) el 1985 i Simón Bolívar el 1986.
Nou!!: Simón Bolívar і Maruja Pachón · Veure més »
Mercedes Carvajal de Arocha
, més coneguda pel seu pseudònim Lucila Palacios, va ser una escriptora, política i diplomàtica veneçolana.
Nou!!: Simón Bolívar і Mercedes Carvajal de Arocha · Veure més »
Miguel de la Torre y Pando
Miguel de la Torre y Pando, I Comte de Torrepando (Bernales, Karrantza, Biscaia, 1786 - Madrid, 1843), fou un militar i polític basc que va lluitar en les guerres d'independència de Veneçuela i Colòmbia com a part de l'expedició encarregada de sufocar la rebel·lió.
Nou!!: Simón Bolívar і Miguel de la Torre y Pando · Veure més »
Miguel Grau Seminario
Miguel María Grau Seminario (Paita, Piura, 27 de juliol de 1834 — Punta Angamos, Antofagasta, 8 d'octubre de 1879) va ser un militar i polític peruà, almirall de la Marina de Guerra del Perú.
Nou!!: Simón Bolívar і Miguel Grau Seminario · Veure més »
Missions bolivarianes
Les missions bolivarianes són un conjunt de programes socials engegats pel govern de Veneçuela, en el marc del procés conegut com a Revolució Bolivariana, com a pla de xoc davant les fortes desigualtats socials del país, amb l'objectiu de proveir a la població més desafavorida dels béns (aliments, habitatge) i serveis (salut, educació...) més bàsics.
Nou!!: Simón Bolívar і Missions bolivarianes · Veure més »
Mizque
Mizque (Misk'i en quítxua, de misk'i, "dolç") és una petita ciutat de Bolívia, al departament de Cochabamba, situat a la vall del riu Mizque, un dels principals afluents del rio Grande.
Nou!!: Simón Bolívar і Mizque · Veure més »
Moviment Bolivarià Revolucionari-200
El Moviment Bolivarià Revolucionari-200 o MBR-200 (Movimiento Bolivariano Revolucionario-200 en castellà, també conegut, en una primera fase, com a Exèrcit Popular Revolucionari-200 o EPR-200) va ser el nom que va prendre un grup polític organitzat per militars progressistes de forma clandestina a l'interior de la Força Armada Nacional de Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Moviment Bolivarià Revolucionari-200 · Veure més »
Moviment Cinquena República
El Moviment Cinquena República (MVR per les seves sigles en castellà, Movimiento V República) és un partit polític progressista veneçolà fundat per Hugo Chávez el 1997.
Nou!!: Simón Bolívar і Moviment Cinquena República · Veure més »
Organització dels Estats Americans
LOrganització dels Estats Americans (OEA) és una organització internacional panamericanista d'àmbit regional i continental creada el 30 d'abril del 1948, amb l'objectiu de ser un fòrum polític per a la presa de decisions, el diàleg multilateral i la integració d'Amèrica.
Nou!!: Simón Bolívar і Organització dels Estats Americans · Veure més »
Orquestra Simfònica Simón Bolívar
L'Orquestra Simfònica Simón Bolivar, també coneguda pel seu acrònim OSSBV, és una orquestra de Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Orquestra Simfònica Simón Bolívar · Veure més »
Pablo Morillo
Pablo Morillo (Fuentesecas, província de Zamora, Espanya, 5 de maig de 1778 - Banhèras de Bigòrra, França, 27 de juliol de 1837) fou un militar i polític espanyol.
Nou!!: Simón Bolívar і Pablo Morillo · Veure més »
Palau de Govern del Perú
El Palau de Govern del Perú, també anomenat Casa de Govern o Casa de Pizarro, és la seu principal del poder executiu peruà i la residència oficial del President del Perú.
Nou!!: Simón Bolívar і Palau de Govern del Perú · Veure més »
Panamericanisme
El panamericanisme o integració americana és el moviment diplomàtic, polític, econòmic i social americà que busca crear, fomentar i ordenar les relacions, l'associació i la cooperació entre els països americans en diversos àmbits d'interès que tenen en comú.
Nou!!: Simón Bolívar і Panamericanisme · Veure més »
Parc de la Barceloneta
El Parc de la Barceloneta està situat al barri de La Barceloneta, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Nou!!: Simón Bolívar і Parc de la Barceloneta · Veure més »
Parcs i jardins de Barcelona
Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.
Nou!!: Simón Bolívar і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »
Partit Unitari
Bandera argentina dels exiliats unitaris a Montevideo, usada com a bandera mercant en vaixells, fins a 1852. Bandera argentina dels exiliats unitaris a Montevideo, usada com a bandera de guerra en vaixells, fins a 1852. Partit Unitari (en castellà i oficialment Partido Unitario) va ser un partit polític argentí de tendència liberal, el qual sostenia la necessitat d'un govern centralitzat a les Províncies Unides del Riu de la Plata, anomenades Províncies Unides a Sud Amèrica en la Declaració de la Independència i després anomenada República Argentina, el.
Nou!!: Simón Bolívar і Partit Unitari · Veure més »
Període de les autonomies provincials
El període de la història de l'Argentina conegut com el Període de les autonomies provincials, o Període de les guerres civils, transcorregut entre la dissolució del govern central després de la batalla de Cepeda (1820) i l'organització d'un nou govern nacional després de la batalla de Caseros (1852), té característiques pròpies, ben diferenciades del període immediatament anterior, la Independència de l'Argentina, i del període que li va succeir, l'Organització Nacional.
Nou!!: Simón Bolívar і Període de les autonomies provincials · Veure més »
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Simón Bolívar і Perú · Veure més »
Pere Grases i Gonzàlez
Pere Grases i González (Vilafranca del Penedès 1909 - Caracas 2004) fou un escriptor i filòsof català.
Nou!!: Simón Bolívar і Pere Grases i Gonzàlez · Veure més »
Pic Bolívar
El Pic Bolívar és una muntanya de 4.978 metres que es troba a Sierra Nevada als Andes, i està situat dins el Parc Nacional Sierra Nevada a la Serralada de Mérida.
Nou!!: Simón Bolívar і Pic Bolívar · Veure més »
Pic Simón Bolívar
El Pic Simón Bolívar, amb els seus 5.775 msnm, és la segona muntanya més alta de Colòmbia, sols un metre menys que el seu veí Pic Cristóbal Colón.
Nou!!: Simón Bolívar і Pic Simón Bolívar · Veure més »
Plaça de Bolívar
Panoràmica Plaça de Bolívar 2016 La Plaça de Bolívar és la plaça principal de la ciutat de Bogotà, Colòmbia, situada al centre de la ciutat, entre les carreras 7a.
Nou!!: Simón Bolívar і Plaça de Bolívar · Veure més »
Poble Nasa
Els nasa o paez són un poble amerindi, que habita al nord del Departament del Cauca a la zona andina del sud-occident de Colòmbia.
Nou!!: Simón Bolívar і Poble Nasa · Veure més »
Pobles indígenes de Veneçuela
Els pobles indígenes de Veneçuela són grups que en l'actualitat conformen aproximadament el 2,9% de la població.
Nou!!: Simón Bolívar і Pobles indígenes de Veneçuela · Veure més »
Portada/efemèride juliol 24
24.
Nou!!: Simón Bolívar і Portada/efemèride juliol 24 · Veure més »
Porxos de Vidal Quadras
Els Porxos de Vidal Quadras és un edifici que ocupa l'illa de cases entre el Passeig d'Isabel II i els carrers de Llauder i Pas Sota Muralla de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Simón Bolívar і Porxos de Vidal Quadras · Veure més »
Premi Internacional Simón Bolívar
El Premi Internacional Simón Bolívar fou creat el 1983 per la UNESCO i el govern de Veneçuela, té per objectiu recompensar una activitat particularment meritòria que, de conformitat amb l'esperit de Simón Bolívar, hagi contribuït a la llibertat,la independència i la dignitat dels pobles, a l'enfortiment de la solidaritat entre les nacions, afavorint el seu desenvolupament o facilitant l'adveniment d'un nou ordre internacional econòmic, social i cultural.
Nou!!: Simón Bolívar і Premi Internacional Simón Bolívar · Veure més »
President de Bolívia
Escut de Bolívia El President de l'Estat Plurinacional de Bolívia (en castellà:Presidente del Estado Plurinacional de Bolivia) o President de Bolívia és cap d'estat i cap de govern de Bolívia.
Nou!!: Simón Bolívar і President de Bolívia · Veure més »
President de Veneçuela
Estandard del President de Veneçuela El President de la República Bolivariana de Veneçuela és el cap d'Estat i del Govern, dirigeix el poder executiu nacional de Veneçuela i és comandant en cap de la Força Armada Nacional Bolivariana.
Nou!!: Simón Bolívar і President de Veneçuela · Veure més »
Província Lliure de Guayaquil
La Província Lliure de Guayaquil fou un estat sud-americà sobirà i independent que existí entre els anys 1820 i 1822 i creat amb la independència de la governació de Guayaquil de la corona espanyola.
Nou!!: Simón Bolívar і Província Lliure de Guayaquil · Veure més »
Pueblo Libre
Pueblo Libre és un districte de la Província de Lima, Perú.
Nou!!: Simón Bolívar і Pueblo Libre · Veure més »
Quinta de San Pedro Alejandrino
La Quinta de San Pedro Alejandrino és una hisenda fundada el 2 de febrer de 1608 per Francisco De Godoy y Cortesia; va ser el lloc on Simón Bolívar va passar els seus últims dies, i en la qual va morir el 17 de desembre de 1830.
Nou!!: Simón Bolívar і Quinta de San Pedro Alejandrino · Veure més »
Rafael María Baralt
Rafael María Baralt (Maracaibo, 3 de juliol del 1810 - Madrid, 4 de gener del 1860) fou un historiador, periodista, escriptor, filòleg i poeta veneçolà.
Nou!!: Simón Bolívar і Rafael María Baralt · Veure més »
Rafael Urdaneta
Rafael José Urdaneta y Faría (Maracaibo, Veneçuela, 24 d'octubre de 1788 – París, 23 d'agost de 1845), militar i polític veneçolà.
Nou!!: Simón Bolívar і Rafael Urdaneta · Veure més »
Ramón Carrillo
Ramón Carrillo (Santiago del Estero, 7 de març de 1906 - Belem do Pará, 20 de desembre de 1956) fou un neurocirurgià, neurobiòleg, metge, acadèmic, defensor de la salut pública argentí, i del 1949 al 1954 primer ministre de Salut de la nació.
Nou!!: Simón Bolívar і Ramón Carrillo · Veure més »
Ramón Emeterio Betances Alacán
Ramon Emeterio Betances Alacan (Cabo Rojo, 8 d'abril de 1827 - Neuilly-sur-Seine, Illa de França, França, 16 de setembre de 1898) va ser un nacionalista porto-riqueny.
Nou!!: Simón Bolívar і Ramón Emeterio Betances Alacán · Veure més »
RCTV
RCTV (acrònim de Radio Caracas Televisión) va ser un canal de televisió oberta veneçolà fundat el 15 de novembre de 1953 per l'empresari i explorador William Phelps Tucker.
Nou!!: Simón Bolívar і RCTV · Veure més »
República de Bolívar
República de Bolívar és la denominació que va adoptar l'actual Bolívia, entre l'11 d'agost i el 3 d'octubre de 1825, com el seu primer nom oficial en honor del militar veneçolà Simón Bolívar, per la seva lluita a aconseguir la independència de la corona espanyola, qui es va sentir afalagat al saber que un país portaria el seu nom.
Nou!!: Simón Bolívar і República de Bolívar · Veure més »
Restauració absolutista a Espanya
84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.
Nou!!: Simón Bolívar і Restauració absolutista a Espanya · Veure més »
Revolució Bolivariana
La Revolució Bolivariana és el procés revolucionari democràtic que té lloc a Veneçuela des de 1998.
Nou!!: Simón Bolívar і Revolució Bolivariana · Veure més »
Riu Magdalena
El riu Magdalena es considera el principal riu de Colòmbia.
Nou!!: Simón Bolívar і Riu Magdalena · Veure més »
Robert Ker Porter
Robert Ker Porter, KCH (1777–1842) fou un artista, autor, diplomàtic i viatger escocès.
Nou!!: Simón Bolívar і Robert Ker Porter · Veure més »
Rosa de Montúfar
va ser una noble i aristòcrata de Quito, filla del II marquès de Selva Alegre i destacada pròcer de la independència de l'actual Equador.
Nou!!: Simón Bolívar і Rosa de Montúfar · Veure més »
Rubén Darío
Félix Rubén García Sarmiento, més conegut com a Rubén Darío (Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, (Nicaragua) 18 de gener de 1867 - León (Nicaragua), 6 de febrer de 1916), fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc.
Nou!!: Simón Bolívar і Rubén Darío · Veure més »
Rudolf Jan Slaby
Rudolf Jan Slaby (Černošice, Bohèmia, 25 de gener de 1885 - Praga, 2 de juliol de 1957) fou un lingüista i traductor txec.
Nou!!: Simón Bolívar і Rudolf Jan Slaby · Veure més »
Salento (Colòmbia)
Salento és un municipi de Colòmbia, del departament del Quindío.
Nou!!: Simón Bolívar і Salento (Colòmbia) · Veure més »
Santa Marta (Colòmbia)
Estàtua de Rodrigo de Bastidas a la catedral de '''Santa Marta''' Santa Marta (oficialment, en castellà, Distrito Turístico, Cultural e Histórico de Santa Marta) és una ciutat colombiana, capital del departament del Magdalena, a la regió del Carib, situada a la badia de Santa Marta.
Nou!!: Simón Bolívar і Santa Marta (Colòmbia) · Veure més »
Segells i història postal de Veneçuela
Primer segell postal veneçolà emès l'1 de gener de 1859 de valor facial de mig ral. L'emissió de Segells i història postal de Veneçuela es va iniciar en el l'1 de gener de 1859, amb la posada en circulació de la primera sèrie de timbres postals de Veneçuela coneguda com a «Escut de Veneçuela» la qual va ser impresa en els Estats Units.
Nou!!: Simón Bolívar і Segells i història postal de Veneçuela · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Simón Bolívar і Segle XIX · Veure més »
Senador vitalici
Un senador vitalici és un membre del senat o cambra alta equivalent a una legislatura amb mandat vitalici.
Nou!!: Simón Bolívar і Senador vitalici · Veure més »
Separatisme
El separatisme és una ideologia que promou la desunió d'una o diverses parts d'una entitat.
Nou!!: Simón Bolívar і Separatisme · Veure més »
Simón Bolívar (pel·lícula)
Simón Bolívar és una pel·lícula dramàtica espanyola de 1969 dirigida per Alessandro Blasetti.
Nou!!: Simón Bolívar і Simón Bolívar (pel·lícula) · Veure més »
Simón Rodríguez
Simón Rodríguez (Caracas, Veneçuela, 28 d'octubre de 1769 – Amotape, Perú, 28 de febrer de 1854), conegut en el seu exili de l'Amèrica Espanyola, com a Samuel Robinsón, va ser un gran filòsof i educador veneçolà.
Nou!!: Simón Bolívar і Simón Rodríguez · Veure més »
Sixth Avenue
La Sixth Avenue (Sisena Avinguda, en català) és una avinguda de Manhattan, a New York.
Nou!!: Simón Bolívar і Sixth Avenue · Veure més »
Soledad Acosta de Samper
Soledad Acosta de Samper (Bogotà, 5 de maig de 1833-ibídem 17 de març de 1913) va ser una de les escriptores més prolífiques de a Colòmbia.
Nou!!: Simón Bolívar і Soledad Acosta de Samper · Veure més »
Sucre (Bolívia)
Sucre és la capital constitucional de la República de Bolívia i del departament de Chuquisaca, situada al sud de la part central del país.
Nou!!: Simón Bolívar і Sucre (Bolívia) · Veure més »
Sucre (moneda)
1 centaus de 1928 El sucre ha estat la moneda tradicional de la República de l'Equador des de 1884 fins a l'any 2000.
Nou!!: Simón Bolívar і Sucre (moneda) · Veure més »
Táchira
Táchira és un dels 23 estats en què és dividida Veneçuela.
Nou!!: Simón Bolívar і Táchira · Veure més »
Telesur
Telesur és un canal de televisió per satèl·lit que emet des de Caracas (Veneçuela) i amb cobertura a tota l'Amèrica del Sud, l'Amèrica Central, el Carib, l'Amèrica del Nord, l'Europa occidental i el nord d'Àfrica.
Nou!!: Simón Bolívar і Telesur · Veure més »
Teresa de la Parra
, com era coneguda Ana Teresa de la Parra Sanojo, va ser una escriptora veneçolana.
Nou!!: Simón Bolívar і Teresa de la Parra · Veure més »
Théodore Chassériau
Théodore Chassériau (Santa Bárbara de Samaná, La Hispaniola, actual República Dominicana, 20 de setembre de 1819 - París 8 d'octubre de 1856) va ser un pintor romàntic dominicà-francès, destacat pels seus retrats, pintura d'història i religiosa, murals al·legòrics i imatges orientals inspirades pels seus viatges a Algèria.
Nou!!: Simón Bolívar і Théodore Chassériau · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Simón Bolívar і UNESCO · Veure més »
Universitat Central de Veneçuela
La Universitat Central de Veneçuela (UCV) és una universitat pública de la República Bolivariana de Veneçuela, situada a la Urbanització Valle Abajo de la Parròquia San Pedro, al sud del centre geogràfic de la ciutat de Caracas.
Nou!!: Simón Bolívar і Universitat Central de Veneçuela · Veure més »
Uti possidetis iure
Luti possidetis iure és un principi de dret internacional segons el qual els litigants en un conflicte internacional conserven provisionalment Qüestió de límits entre Bolívia i el Brasil Aquest principi prové del dret romà, que autoritzava la part bel·ligerant a reclamar el territori que havia adquirit després d'una guerra.
Nou!!: Simón Bolívar і Uti possidetis iure · Veure més »
Vanessa Alexandra Mendoza Bustos
Vanessa Alexandra Mendoza Bustos, més coneguda com a Vanessa Mendoza (Unguía, Chocó, 25 de juliol de 1981), és una model i política, professional en hostaleria i turisme amb especialització en mercadeig turístic.
Nou!!: Simón Bolívar і Vanessa Alexandra Mendoza Bustos · Veure més »
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Nou!!: Simón Bolívar і Veneçuela · Veure més »
Vicenta Juaristi Eguino
Vicenta Juaristi Eguino (La Paz, 1780 - 1857) va ser una heroïna de la independència americana.
Nou!!: Simón Bolívar і Vicenta Juaristi Eguino · Veure més »
Vicente Rocafuerte
Vicente Rocafuerte (Guayaquil, 1783 – Lima, 1847), polític i escriptor equatorià.
Nou!!: Simón Bolívar і Vicente Rocafuerte · Veure més »
Villa de Leyva
Villa de Leyva, també anomenada Villa de Leiva, és una ciutat i municipi turístic colonial, a la província de Ricaurte, departament de Boyacá de Colòmbia.
Nou!!: Simón Bolívar і Villa de Leyva · Veure més »
Virregnat de Nova Granada
El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).
Nou!!: Simón Bolívar і Virregnat de Nova Granada · Veure més »
Yumbo
Yumbo és un municipi de Colòmbia, situat al nord de la ciutat de Cali.
Nou!!: Simón Bolívar і Yumbo · Veure més »
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Simón Bolívar і 17 de desembre · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Simón Bolívar і 1783 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Simón Bolívar і 1817 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Simón Bolívar і 1823 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Simón Bolívar і 1830 · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Simón Bolívar і 24 de juliol · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Simón Bolívar і 25 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antecedents familiars de Simón Bolívar, Simón Bolivar, Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios.
