Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Abu-Hàmid al-Ghazalí, Accident invers, Anna Maria van Schurman, Antoni Andreu, Aporia, Aristòtil, Ars Rhetorica, Atribut (filosofia), Axioma, Benet Perera, Càlcul lògic, Coneixement, Confirmació, Contraposició lògica, Conversió lògica, Cronologia de la intel·ligència artificial, De la natura, Diagrama commutatiu, Diagrama de Venn, Dictum de omni et nullo, Distinció entre ús i menció, Dret penal, El nom de la rosa, Entimema, Essència, Eubúlides de Milet, Fal·làcia, Fal·làcia del punt mitjà, Fil·lis i Aristòtil, Filosofia occidental, Filosofia renaixentista, Foci I de Constantinoble, Gómez Pereira, Globàlia, Heraclit, Heurística, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Història de la IA, Història del mètode científic, Inferència, Intel·ligència artificial, Inversió lògica, John Stuart Mill, John Venn, John Wycliffe, Juan Interián de Ayala, Lògica, Lògica aristotèlica, Lògica clàssica, Lògica de classes, ..., Lògica matemàtica, Lògica tradicional, Leonhard Euler, Non sequitur, Nyaya, Obversió lògica, Paradoxa de Fermi, Paralogisme, Premissa, Primers analítics, Proposició (lògica), Psicologia del pensament, Quadre d'oposició dels judicis, Quaternio terminorum, Ramon Llull, Raonament abductiu, Raonament deductiu, Recurs literari, Segons analítics, Sil·logisme, Sil·logisme categòric, Sil·logisme hipotètic, Sorites, Suma de lògica, Teatre espanyol del Segle d'Or, Teofrast. Ampliar l'índex (26 més) »
Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.
Nou!!: Sil·logisme і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »
Accident invers
La fal·làcia de l'accident invers (també anomenat dicto secundum quid ad dictum simpliciter) és una fal·làcia informal que pot ocórrer en un sil·logisme estadístic (un argument inductiu basat en una generalització quan una regla o principi aplicat en un cas particular s'aplica erròniament a tots els casos en general).
Nou!!: Sil·logisme і Accident invers · Veure més »
Anna Maria van Schurman
Anna Maria van Schurman (Colònia, 5 de novembre de 1607 - Wiuwert, Frísia, 4 de maig de 1678) va ser una pintora, gravadora, poeta i erudita germanoholandesa.
Nou!!: Sil·logisme і Anna Maria van Schurman · Veure més »
Antoni Andreu
Antoni Andreu, el doctor dulcifluus i Doctor dulcissimus et fundatissimus, fou un teòleg franciscà.
Nou!!: Sil·logisme і Antoni Andreu · Veure més »
Aporia
Una aporia és una situació argumental en què s'arriba a un atzucac, com el d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat.
Nou!!: Sil·logisme і Aporia · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Sil·logisme і Aristòtil · Veure més »
Ars Rhetorica
Ars Rhetorica d'Aristòtil és un tractat grec antic sobre l'art de la persuasió, que data del.
Nou!!: Sil·logisme і Ars Rhetorica · Veure més »
Atribut (filosofia)
Latribut en filosofia és una forma, propietat o qualitat que manifesta un ens.
Nou!!: Sil·logisme і Atribut (filosofia) · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Sil·logisme і Axioma · Veure més »
Benet Perera
Benet Perera (Russafa, l'Horta de València, ca. 1535 - Roma, 6 de març de 1610), sovint citat com Pereira o Perer o, en llatí, Pererius, fou un jesuïta, lingüista, filòsof, exegeta i teòleg neoescolàstic valencià.
Nou!!: Sil·logisme і Benet Perera · Veure més »
Càlcul lògic
El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.
Nou!!: Sil·logisme і Càlcul lògic · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Sil·logisme і Coneixement · Veure més »
Confirmació
''Confirmationis Sacramentum'', de Pietro Longhi. La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli.
Nou!!: Sil·logisme і Confirmació · Veure més »
Contraposició lògica
Contraposició lògica és una de les operacions que la lògica clàssica tradicional admetia com a operació lògica.
Nou!!: Sil·logisme і Contraposició lògica · Veure més »
Conversió lògica
Es diu convertir una proposició, en referència al que tradicionalment han estat els judicis aristotèlics, a la substitució dels termes entre si.
Nou!!: Sil·logisme і Conversió lògica · Veure més »
Cronologia de la intel·ligència artificial
Esquematització del prompting en IA Aquesta és una cronologia de la intel·ligència artificial, de vegades anomenada alternativament intel·ligència sintètica, amb la seva evolució al llarg dels segles.
Nou!!: Sil·logisme і Cronologia de la intel·ligència artificial · Veure més »
De la natura
De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.
Nou!!: Sil·logisme і De la natura · Veure més »
Diagrama commutatiu
''g'' ∘ ''f''.
Nou!!: Sil·logisme і Diagrama commutatiu · Veure més »
Diagrama de Venn
Diagrama de Venn que mostra la intersecció de dos conjunts. Els diagrames de Venn són il·lustracions usades en la branca de les matemàtiques i lògica de classes anomenada teoria de conjunts.
Nou!!: Sil·logisme і Diagrama de Venn · Veure més »
Dictum de omni et nullo
Dictum de omni et nullo (dit de tot i de no res) és un principi de la lògica aristotèlica compost dels dos principis dictum de omni i dictum de nullo.
Nou!!: Sil·logisme і Dictum de omni et nullo · Veure més »
Distinció entre ús i menció
En filosofia, lògica i gramàtica, la distinció entre ús i menció és la distinció entre utilitzar una paraula (o frase) i esmentar.
Nou!!: Sil·logisme і Distinció entre ús i menció · Veure més »
Dret penal
El dret penal és la branca del dret públic que regula la potestat correctiva (ius puniendi) de l'Estat.
Nou!!: Sil·logisme і Dret penal · Veure més »
El nom de la rosa
El nom de la rosa (Il nome della rosa en l'italià original) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327.
Nou!!: Sil·logisme і El nom de la rosa · Veure més »
Entimema
Un entimema és un tipus del sil·logisme abreujat del qual es deriva una conclusió a partir d'una única premissa.
Nou!!: Sil·logisme і Entimema · Veure més »
Essència
L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.
Nou!!: Sil·logisme і Essència · Veure més »
Eubúlides de Milet
Eubúlides de Milet (Eubulides, Εὐβουλίδης) fou un filòsof grec de l'escola megàrica.
Nou!!: Sil·logisme і Eubúlides de Milet · Veure més »
Fal·làcia
Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.
Nou!!: Sil·logisme і Fal·làcia · Veure més »
Fal·làcia del punt mitjà
El punt de vista mitjà, punt de vista equidistant o fal·làcia del punt mitjà és aquella fal·làcia que es mostra en el mateix acord o desacord amb tots els punts de vista existents.
Nou!!: Sil·logisme і Fal·làcia del punt mitjà · Veure més »
Fil·lis i Aristòtil
Fil·lis i Aristòtil és un conte moral medieval d'origen asiàtic sobre el triomf d'una dona seductora, Fil·lis, sobre el major intel·lecte masculí conegut, el filòsof grec Aristòtil, que més endavant es va convertir en un text cristià per avisar els homes de la malícia i perversitat de les dones.
Nou!!: Sil·logisme і Fil·lis i Aristòtil · Veure més »
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Nou!!: Sil·logisme і Filosofia occidental · Veure més »
Filosofia renaixentista
La filosofia renaixentista és el pensament que es va produir entre mitjans del i mitjans del, prenent com a convenció de final de període el pensament de Descartes.
Nou!!: Sil·logisme і Filosofia renaixentista · Veure més »
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Nou!!: Sil·logisme і Foci I de Constantinoble · Veure més »
Gómez Pereira
Gómez Pereira (1500-1567?) va ser un filòsof, metge i humanista espanyol, natural de Medina del Campo (Valladolid).
Nou!!: Sil·logisme і Gómez Pereira · Veure més »
Globàlia
Globàlia (títol original, en francès, Globalia) és una novel·la de ciència-ficció amb elements distòpics del francès Jean-Christophe Rufin, publicat el 2004.
Nou!!: Sil·logisme і Globàlia · Veure més »
Heraclit
Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Sil·logisme і Heraclit · Veure més »
Heurística
Lheurística és una forma de treball per resoldre problemes, aprendre, o fer descobriments que utilitza mètodes pràctics que no garanteixen una solució òptima o perfecta, però que són suficients per als objectius immediats.
Nou!!: Sil·logisme і Heurística · Veure més »
Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa. Hiparc de Nicea, en les ''Explicacions dels fenòmens d'Arat i Eudoxu'' (129 ae) inclogué un catàleg de més de mil estels i altres dades astronòmiques. No s'ha conservat, però s'especula que s'utilitzà per a la confecció de l'Atles Farnese La història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga és una subdivisió temporal de la història de la ciència i de la tècnica centrada en la prehistòria i l'edat antiga.
Nou!!: Sil·logisme і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga · Veure més »
Història de la IA
Es considera que La història de la intel·ligència artificial com a disciplina acadèmica s'inicia amb l'esdeveniment fundacional de la Dartmouth Conference l'estiu de 1956 al Dartmouth College de Hanover (New Hampshire), en un taller de sis setmanes titulat Dartmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence, organitzat per John McCarthy.
Nou!!: Sil·logisme і Història de la IA · Veure més »
Història del mètode científic
Representació virtual de l'experiment de Galileu, que va deixar caure des de dalt de la Torre inclinada de Pisa una bala de canó i una altra d'escopeta, per demostrar que totes dues queien a la mateixa velocitat La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència.
Nou!!: Sil·logisme і Història del mètode científic · Veure més »
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Nou!!: Sil·logisme і Inferència · Veure més »
Intel·ligència artificial
Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Nou!!: Sil·logisme і Intel·ligència artificial · Veure més »
Inversió lògica
La inversió lògica és una de les operacions que la lògica clàssica admetia com a operació lògica vàlida.
Nou!!: Sil·logisme і Inversió lògica · Veure més »
John Stuart Mill
Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.
Nou!!: Sil·logisme і John Stuart Mill · Veure més »
John Venn
Diagrama de Venn En un finestral del Col·legi de Gonville i Gaius, commemorant el seu creador John Venn FRS (Kingston upon Hull, 4 d'agost de 1834 - Cambridge, 4 d'abril de 1923) va ser un matemàtic i lògic britànic.
Nou!!: Sil·logisme і John Venn · Veure més »
John Wycliffe
John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.
Nou!!: Sil·logisme і John Wycliffe · Veure més »
Juan Interián de Ayala
Juan Interián de Ayala (Madrid, maig de 1656 - 20 d'octubre de 1730 va ser un sacerdot mercedari espanyol, escriptor, tractadista d'estètica, teòleg, predicador i catedràtic de Trilingüe a la Universitat de Salamanca. Amb quinze anys, com estudiant d'Arts al col·legi de Santa Caterina d'Alcalá, va prendre l'hàbit mercedari i va fer els vots un any més tard, en 1673. Va estudiar Filosofia a Salamanca, on se li documenta matriculat entre 1677 i 1680. Graduat en Arts i Teologia per la Universitat de Salamanca, va romandre vinculat com a catedràtic regent de Filosofia i després en propietat de Llengües Sagrades. Als cinquanta anys va imprimir un memorial en el qual sol·licitava als seus superiors li eximiesen de fer oposicions a càtedres de filosofia o teologia, considerades de més prestigi que la seva, defensant que la millor manera d'apropar-se les Sagrades Escriptures no era mitjançant sil·logismes sinó pel coneixement de les llengües originals en què estaven redactades. En el curs de la seva carrera eclesiàstica va exercir els càrrecs de rector de l'escola de la Vera Creu de Salamanca, vicari provincial de la orde dels mercedaris per Castella, predicador reial i teòleg de la Reial Junta de la Concepció. En 1713, convocat per Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena, va ser un dels onze fundadors de la, corresponent-li la redacció de la lletra k del, que no va arribar a veure publicada, i, donada la seva brevetat, es va ocupar també de les equivalències llatines de les paraules i va col·laborar amb la redacció de les primeres lletres. La seva amistat amb Manuel Martí i amb Gregorio Mayans, amb els qui va mantenir correspondència epistolar i algunes trobades a Madrid, i la seva defensa de la claredat en l'exposició i d'un estil de predicació pla, allunyat de l'barroquisme decadent, li situen proper a l'esperit dels novatores i entre els precursors del Neoclassicisme. La seva traducció del Catéchisme historique de Claude Fleury en dos volums, impresa a Madrid en 1718 (Catecismo histórico que contiene en compendio la Historia Sagrada y la doctrina cristiana) moltes vegades reimpresa, fins i tot en la centúria següent, li va comportar sospites de jansenisme que pesaven sobre l'autor de l'obra a causa de la seva defensa de la lectura dels textos sagrats en llengua vulgar. De la seva obra major, segons la considerava el mateix Interián, el Pintor cristiano y erudito, va sortir una primera edició llatina impresa en el seu convent de Madrid al 1730: Pictor Christianus Eruditus. Sive de erroribus qui passim admittuntur circa pingendas, atque effingendas Sacres imaginis, havent d'esperar fins a 1782 la traducció castellana -de Luis Durán i Bastero-, impresa per Ibarra amb el títol El Pintor Christiano y erudito, o tratado de los errores que suelen cometerse frequentemente en pintar, y esculpir las imágenes sagradas. Es va fer també una traducció a l'italià, impresa en 1854, i va rebre elogis del papa Benet XIV. La seva defensa del decor, amb la qual va sintonitzar Mayans, o el paper preponderant del teòleg sobre l'artista, manifestada en la seva elecció del llatí com a mitjà de comunicació, no serà obstacle perquè en les seves orientacions iconogràfiques i crítiques als errors i abusos comesos pels artistes en les representacions sagrades sorgeixin novetats en relació amb els anteriors tractadistes, més directament vinculats a les orientacions tridentines i a criteris devocionals, als quals Interián anteposarà una concepció més historicista i erudita.
Nou!!: Sil·logisme і Juan Interián de Ayala · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica · Veure més »
Lògica aristotèlica
Aristòtil segons un manuscrit de la seva ''Historia naturalis'' (1457) La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia, 384 aC - Calcis, Eubea, Grècia, 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica aristotèlica · Veure més »
Lògica clàssica
La lògica clàssica o lògica estàndard és la classe de lògica intensament estudiada i més àmpliament utilitzada.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica clàssica · Veure més »
Lògica de classes
La lògica de classes considera la proposició considerant la pertinença o no pertinença d'un element o individu a una determinada classe.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica de classes · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica matemàtica · Veure més »
Lògica tradicional
En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica tradicional · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Sil·logisme і Leonhard Euler · Veure més »
Non sequitur
Es denomina non sequitur (en llatí «no se segueix») a un tipus general de fal·làcia en la qual la conclusió no es dedueix («no se segueix») de les premisses.
Nou!!: Sil·logisme і Non sequitur · Veure més »
Nyaya
Nyayà (en devanagari न्याय, nyāya, "regla", "mètode") és una de les sis dàrsanes o doctrines ortodoxes (àstika) hinduistes.
Nou!!: Sil·logisme і Nyaya · Veure més »
Obversió lògica
Una obversió lògica és una de les operacions que la lògica clàssica tradicional admetia com a operació lògica.
Nou!!: Sil·logisme і Obversió lògica · Veure més »
Paradoxa de Fermi
programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.
Nou!!: Sil·logisme і Paradoxa de Fermi · Veure més »
Paralogisme
Un paralogisme és un argument o raonament fals, que es planteja sense una voluntat d'engany, i que té la forma d'un sil·logisme o més freqüentment d'un entimema.
Nou!!: Sil·logisme і Paralogisme · Veure més »
Premissa
Una premissa és cadascuna d'ambdues proposicions d'un sil·logisme que donen lloc a la conclusió d'aquest.
Nou!!: Sil·logisme і Premissa · Veure més »
Primers analítics
Primers analítics (en grec antic Ἀναλυτικῶν προτέρων, en llatí Analytica priora, abreujat An. Pr) és un text del filòsof grec Aristòtil d'Estagira. Consta de dos llibres (I: 71a - 89b, II: 90a - 100b) i no hi ha dubtes sobre l'autenticitat de l'obra.
Nou!!: Sil·logisme і Primers analítics · Veure més »
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Nou!!: Sil·logisme і Proposició (lògica) · Veure més »
Psicologia del pensament
La Psicologia del pensament és la branca de la Psicologia que estudia el pensament i la relació d'aquest amb la resta de processos psicològics.
Nou!!: Sil·logisme і Psicologia del pensament · Veure més »
Quadre d'oposició dels judicis
Es diu quadre d'oposició dels judicis a l'esquema mitjançant el qual s'estudien les relacions formals entre els diversos tipus de judicis aristotèlics, A, E, I, O, considerant cada judici amb termes idèntics.
Nou!!: Sil·logisme і Quadre d'oposició dels judicis · Veure més »
Quaternio terminorum
Quaternio terminorum (de la frase llatina que significa de quatre termes) és un tipus d'error en un raonament expressat en forma de sil·logisme sense evidenciar un quart terme que indueix a una fal·làcia, quan les premisses major i menor no tenen en comú un terme mitjà.
Nou!!: Sil·logisme і Quaternio terminorum · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Sil·logisme і Ramon Llull · Veure més »
Raonament abductiu
L' abducció (del llatí abductio i aquesta paraula de ab -de lluny- ducere dur) és un tipus de raonament inicialment posat en evidència per Aristòtil al seu Analytica priora (II, 25).
Nou!!: Sil·logisme і Raonament abductiu · Veure més »
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Nou!!: Sil·logisme і Raonament deductiu · Veure més »
Recurs literari
Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè aquest guanyi densitat literària.
Nou!!: Sil·logisme і Recurs literari · Veure més »
Segons analítics
Segons analítics (en grec antic Ἀναλυτικῶν ὑστέρων, en llatí Analytica posteriora, abreujat An. Post) és un text d'Aristòtil d'Estagira. Es compon de dos llibres (I: 71a - 89b, II: 90a - 100b) i no hi ha dubtes sobre la seua autenticitat.
Nou!!: Sil·logisme і Segons analítics · Veure més »
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Nou!!: Sil·logisme і Sil·logisme · Veure més »
Sil·logisme categòric
Sil·logismes categòrics Un sil·logisme és un argument deductiu en el qual s'infereix una conclusió a partir de dues premisses.
Nou!!: Sil·logisme і Sil·logisme categòric · Veure més »
Sil·logisme hipotètic
En lògica s'anomena sil·logisme hipotètic aquell tipus de sil·logisme o més aviat regla d'inferència que en la seva expressió planteja un cas hipotètic, per la qual cosa pot tenir termes vàlids o no.
Nou!!: Sil·logisme і Sil·logisme hipotètic · Veure més »
Sorites
El sorites és un recurs estilístic usat habitualment en retòrica (per altres significats, vegeu paradoxa sorites).
Nou!!: Sil·logisme і Sorites · Veure més »
Suma de lògica
La Summa Logicae o Suma de Lògica és un llibre de text de lògica escrit per Guillem d'Occam.
Nou!!: Sil·logisme і Suma de lògica · Veure més »
Teatre espanyol del Segle d'Or
Es coneix per teatre espanyol del Segle d'Or o bé teatre áuri espanyol a la producció teatral compresa durant els segles i en els dominis tant peninsulars, europeus als Països Baixos i Itàlia, com als territoris d'ultramar que conformaven l'imperi espanyol.
Nou!!: Sil·logisme і Teatre espanyol del Segle d'Or · Veure més »
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Nou!!: Sil·logisme і Teofrast · Veure més »
Redirigeix aquí:
Premissa major, Premissa menor, Sil.logisme, Silogisme, Sil·logístic, Sil·logística, Sil•logisme, Siŀlogisme, Syllogismum.
