Taula de continguts
168 les relacions: Aachenaspis, Acantodis, Acaste, Acritarc, Actinopterigis, Acutiramus, Adam Sedgwick, Adolphe d'Archiac, Ammonits, Anàspids, Aràcnids, Artrodirs, Asaphus, Asàfids, Aurland, Avalònia, Època glacial, Badia de Hudson, Baragwanathia longifolia, Brannerita, Brontoscorpio anglicus, Calcita, Cambrià, Carcinosoma, Cardiola, Cascades del Niàgara, Cefalaspidomorfs, Charles Lapworth, Cistoïdeus, Climatiformes, Climatius, Cobcrephora, Cogombres de mar, Col·lèmbols, Condroz, Cooksonia, Coralls rugosos, Coralls tabulats, Criptòspora, Densastroma pexisum, Depredació, Devonià, Dia, Diníctids, Dinictiloïdeus, Dinoflagel·lats, Diplòpodes, Dolerorthis, Embriòfits, Encrínides, ... Ampliar l'índex (118 més) »
Aachenaspis
Aachenaspis és un gènere extint de peixos sense mandíbula i amb armadura òssia de la classe dels cefalaspidomorfs que va viure al Silurià superior d'Anglaterra.
Veure Silurià і Aachenaspis
Acantodis
Els acantodis (Acanthodii), també coneguts com a taurons espinosos, són una classe extinta de peixos amb mandíbules.
Veure Silurià і Acantodis
Acaste
Acaste és un gènere extingit de trilobits de l'ordre Phacopida que va viure al llarg del període Silurià.
Veure Silurià і Acaste
Acritarc
Els acritarcs són petites estructures orgàniques trobades en forma de fòssils.
Veure Silurià і Acritarc
Actinopterigis
Els actinopterigis (Actinopterygii, gr. 'aletes radiades') són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos.
Veure Silurià і Actinopterigis
Acutiramus
Acutiramus és un gènere d'euriptèrides que visqueren des de finals del Silurià al Devonià primerenc.
Veure Silurià і Acutiramus
Adam Sedgwick
Adam Sedgwick (Dent, 22 de març del 1785 - Cambridge, 27 de gener del 1873), va ser un dels fundadors de la geologia moderna.
Veure Silurià і Adam Sedgwick
Adolphe d'Archiac
Étienne Jules Adolphe Desmier de Saint-Simon, Vicomte d'Archiac (Reims, 24 de setembre de 1802 - París, 24 de desembre de 1868) és un naturalista, paleontòleg i geòleg francès.
Veure Silurià і Adolphe d'Archiac
Ammonits
Els ammonoïdeus (Ammonoidea) són una subclasse extinta de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a ammonits.
Veure Silurià і Ammonits
Anàspids
Els anàspids (Anaspida, gr. 'sense escut') són una classe de vertebrats primitius sense mandíbules, dels quals deriven els vertebrats amb mandíbules (superclase Gnathostomata), i són clàssicament considerats com els avantpassats de les lampreas.
Veure Silurià і Anàspids
Aràcnids
Els aràcnids (Arachnida, gr. arakhne, 'aranya') són una classe d'artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrides i els xifosurs).
Veure Silurià і Aràcnids
Artrodirs
Els artrodirs (Arthrodira) són un ordre de peixos cuirassats extints pertanyent a la classe dels placoderms, la qual predominà al període Devonià i s'extingí a finals d'aquest, sobrevivint uns 50 milions d'anys i habitant a molts nínxols ecològics marins.
Veure Silurià і Artrodirs
Asaphus
Asaphus és un gènere de trilobits de l'ordre dels Asaphida.
Veure Silurià і Asaphus
Asàfids
Els asàfids (Asaphida) és un gran ordre morfològicament divers de la classe Trilobita que es troben en estrats marins datats entre el Cambrià mitjà fins a la seva extinció durant el Silurià.
Veure Silurià і Asàfids
Aurland
Aurland és un municipi situat al comtat de Vestland, Noruega.
Veure Silurià і Aurland
Avalònia
Avalònia (noms en francès). Avalònia va ser un microcontinent durant l'era del Paleozoic.
Veure Silurià і Avalònia
Època glacial
Il·lustració científica de la Terra durant l'últim màxim glacial Una època glacial o període glacial és un període llarg durant el qual la temperatura global de la Terra baixa prou per permetre l'aparició o el creixement de les glaceres continentals, els casquets polars i les glaceres alpines.
Veure Silurià і Època glacial
Badia de Hudson
La badia de Hudson (en anglès Hudson Bay, en francès Baie d'Hudson, en inuktitut Kangiqsualuk Ilua, en cree Wînipekw o Wînipâkw) és una gran cos d'aigua que es troba al nord-est del Canadà.
Veure Silurià і Badia de Hudson
Baragwanathia longifolia
Baragwanathia longifolia és una espècie extinta de planta vascular sense llavors de la classe Lycopodiopsida, del Silurià i Devonià del sud-est d'Austràlia.
Veure Silurià і Baragwanathia longifolia
Brannerita
La brannerita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del geòleg estatunidenc John Casper Branner (1850-1922).
Veure Silurià і Brannerita
Brontoscorpio anglicus
Brontoscorpio anglicus ("escorpí tro anglès") fou un escorpí aquàtic d'un metre de llargària que visqué durant el període Silurià.
Veure Silurià і Brontoscorpio anglicus
Calcita
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.
Veure Silurià і Calcita
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Silurià і Cambrià
Carcinosoma
Carcinosoma † és un gènere extint d'euriptèrides del Silurià superior.
Veure Silurià і Carcinosoma
Cardiola
Cardiola és un gènere extint de mol·luscs bivalves que varen viure del Silurià fins al Devonià Mitjà a Àfrica, Europa i l'Amèrica del Nord.
Veure Silurià і Cardiola
Cascades del Niàgara
Vista aèria del conjunt de les cascades del Niàgara a la frontera entre els EUA (riba dreta, a l'esquerra de la foto) i el Canadà (riba esquerra, a la dreta de la foto) Les cascades del Niàgara (en anglès Niagara Falls) són un grup de grans salts d'aigua del riu Niàgara (56 km) en la zona oriental de l'Amèrica del Nord, a la frontera entre els Estats Units i el Canadà.
Veure Silurià і Cascades del Niàgara
Cefalaspidomorfs
Els cefalaspidomorfs (Cephalaspidomorphi) són un clade de peixos agnats anomenat així pels Cephalaspis, un gènere d'osteostracis.
Veure Silurià і Cefalaspidomorfs
Charles Lapworth
Charles Lapworth (21 de setembre del 1842 - 13 de març del 1920) fou un geòleg anglès.
Veure Silurià і Charles Lapworth
Cistoïdeus
Els cistoïdeus (Cystoidea) són una classe extinta d'equinoderms.
Veure Silurià і Cistoïdeus
Climatiformes
Els climatiformes (Climatiiformes) són un ordre extint de peixos acantodis.
Veure Silurià і Climatiformes
Climatius
Climatius (en grec "peix inclinat") és un gènere de peixos de la classe dels acantodis o "taurons espinosos".
Veure Silurià і Climatius
Cobcrephora
Cobcrephora és un gènere de poliplacòfor conegut del Silurià de Gotland.
Veure Silurià і Cobcrephora
Cogombres de mar
Els holoturoïdeus (Holothuroidea) són una classe d'equinoderms coneguts popularment com a cogombres de mar,Altaba, C. R., 1991.
Veure Silurià і Cogombres de mar
Col·lèmbols
Els col·lèmbols (Collembola) conformen el més gran dels tres llinatges d'hexàpodes no considerats insectes (els altres dos llinatges són Protura i Diplura), dins del fílum dels artròpodes.
Veure Silurià і Col·lèmbols
Condroz
Mapa del CondrozColor taronja: les ''Ardenes condrusines''Vermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut.
Veure Silurià і Condroz
Cooksonia
Cooksonia és un gènere extint de plantes vasculars.
Veure Silurià і Cooksonia
Coralls rugosos
Els coralls rugosos, també anomenats tetracoralaris, són una classe de cnidaris paleozoics que apareixen per primera vegada a l'Ordovicià mig i s’extingeixen al Permià superior.
Veure Silurià і Coralls rugosos
Coralls tabulats
Els corals tabulats (Tabulata) són un ordre extint d'antozous hexacoral·laris que visqueren durant gran part del Paleozoic; s'extingiren al final del Permià.
Veure Silurià і Coralls tabulats
Criptòspora
Les criptòspores són espores fossilitzades de plantes primitives que apareixen en el registre fòssil des de l'Ordovicià tardà al principi del període Silurià.
Veure Silurià і Criptòspora
Densastroma pexisum
Densastroma pexisum és una espècie extinta de porífer de la classe Stromatoporoidea.
Veure Silurià і Densastroma pexisum
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Veure Silurià і Depredació
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Veure Silurià і Devonià
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure Silurià і Dia
Diníctids
Els diníctids (Dinichthyidae) són una família extinta de peixos placoderms que foren molt diversos durant el període Devonià.
Veure Silurià і Diníctids
Dinictiloïdeus
Els dinictiloïdeus (Dinichthyloidea) són una superfamília extinta de placoderms, uns peixos cuirassats que assoliren la màxima diversitat durant el Devonià.
Veure Silurià і Dinictiloïdeus
Dinoflagel·lats
Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.
Veure Silurià і Dinoflagel·lats
Diplòpodes
Comparació entre dos diplòpodes dels ordres Julida (esquerra) i Polydesmida (dreta). Els diplòpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") són una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus.
Veure Silurià і Diplòpodes
Dolerorthis
Dolerorthis és un gènere extint de braquiòpodes.
Veure Silurià і Dolerorthis
Embriòfits
Els embriòfits (Embryophyta) o metàfits (Metaphyta) són organismes eucariotes pluricel·lulars amb òrgans reproductors especialitzats que, amb poques excepcions, fan la fotosíntesi oxigènica i utilitzen el diòxid de carboni.
Veure Silurià і Embriòfits
Encrínides
Els encrínides (Encrinida) són un ordre de crinoïdeus articulats coneguts només pels seus fòssils.
Veure Silurià і Encrínides
Eoarthropleura
Eoarthropleura és un gènere extint de miriàpodes diplòpodes de la família dels artroplèurids que va viure en regions àrides en els períodes Silurià i Devonià, fa 380 milions d'anys.
Veure Silurià і Eoarthropleura
Eocrinoïdeus
Els eocrinoïdeus (Eocrinoidea, gr. "crinoïdeus de l'alba") són una classe d'equinoderms coneguts només en forma fòssil.
Veure Silurià і Eocrinoïdeus
Eospirifer
Eospirifer és un gènere extint de braquiòpodes.
Veure Silurià і Eospirifer
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Silurià і Escòcia
Escorpins
Els escorpins o alacrans (Scorpiones) són un ordre d'aràcnids.
Veure Silurià і Escorpins
Estratotip Global de Límit
El disc de bronze, anomenat «clau daurat», indica la secció tipus de l'Estratotip Global de Límit per a la base de 'Ediacarià. Feu clic a la imatge per ampliar-la i poder llegir el disc. Els Estratotips Globals de Límit (EGL) (en anglès: Global Boundary Stratotype Section and Point, GSSP) són acords internacionals que defineixen els límits existents entre dos estadis geològics, sense deixar la possibilitat que entre ells hi hagi un buit o un encavalcament.
Veure Silurià і Estratotip Global de Límit
Eurypterus
Eurypterus és un gènere d'euriptèrides que visqueren en el període Silurià, fa 420 milions d'anys.
Veure Silurià і Eurypterus
Euteleòstoms
Els euteleòstoms (Euteleostomi, gr. "teleòstoms verdaders") són un clade de vertebrats gnatostomats que es caracteritzen per la presència d'esquelet ossi.
Veure Silurià і Euteleòstoms
Evolució mineral
La majoria dels minerals a la Terra es van formar després de la fotosíntesi per cianobacteris (a la foto) que van començar a afegir oxigen a l'atmosfera. Levolució mineral és una recent hipòtesi que proporciona un context històric a la mineralogia.
Veure Silurià і Evolució mineral
Extinció massiva
Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic Una extinció massiva (o ELE, sigles de l'anglès extinction-level event, 'esdeveniment amb nivell d'extinció') és un període en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espècies.
Veure Silurià і Extinció massiva
Extinció massiva de l'Ordovicià-Silurià
Intensitat de les extincions al llarg de la història de la vida. Les extincions de l'Ordovicià estan representades per Fíof travesty O. Lextinció de l'Ordovicià–Silurià o més coneguda com lextinció de l'Ordovicià, fou el tercer fenomen més gran d'extinció massiva de la història de la Terra en termes de percentatge de gèneres extints i el segon més gran en la pèrdua de vida en general.
Veure Silurià і Extinció massiva de l'Ordovicià-Silurià
Fòssil estatal
El mapa mostra quins estats tenen fòssil estatal (en blau; els que no en tenen, en gris). La majoria d'estats dels Estats Units han designat un fòssil estatal, en molts casos durant els anys vuitanta.
Veure Silurià і Fòssil estatal
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Veure Silurià і Foc
Fusulínids
Els fusulínids (Fusulinida) són un grup de foraminífers extints que produeixen petxines calcàries, fetes de grànuls fins de calcita empaquetats junts, la qual cosa els distingeix d'altres foraminífers calcaris, que les seves testes són usualment hialinas.
Veure Silurià і Fusulínids
Galeàspids
Els galeàspids (Galeaspida) són una classe extinta de peixos àgnats que van viure tant en aigua dolça com en el mar des del Silurià mitjà al Devonià inferior (430 a 370 milions d'anys enrere).
Veure Silurià і Galeàspids
Geografia del Japó
Mont Yarigatake. Okinawa. El Japó és un arxipèlag estratovolcànic compost per 377.835 km² de terra i 3.091 km² d'aigua, està conformat per unes 3.400 illes que s'estenen al llarg de la costa asiàtica, en l'oceà Pacífic i en els arxipèlags de Ryukyu, Izu i Ogasawara.
Veure Silurià і Geografia del Japó
Geologia de la península Ibèrica
Esquema amb les principals unitats geològiques de la península Ibèrica Mapa geològic de la península Ibèrica La geologia de la península Ibèrica respon a una llarga història geològica, des dels temps proterozoics fins a l'actualitat, reflectint fusions i trencaments de continents, obertura d'oceans i importants episodis orogènics.
Veure Silurià і Geologia de la península Ibèrica
Glen Coe
La vall de Glen Coe. Glen Coe (en gaèlic escocès: Gleann Comhann) és una carrerada d'origen volcànic a les Terres Altes d'Escòcia.
Veure Silurià і Glen Coe
Gradualisme filètic
L'equilibri puntuat, a sota, consta de l'estabilitat morfològica i rares explosions de canvi evolutiu El gradualisme filètic (en anglès: Phyletic gradualism) és un model d'evolució que manté que la majoria de l'especiació és lenta, uniforme, i gradual.
Veure Silurià і Gradualisme filètic
Graptòlits
Els graptòlits (Graptolithina) són una classe d'hemicordats colonials fòssils coneguts principalment des del Cambrià superior fins al Carbonífer inferior (Mississipià).
Veure Silurià і Graptòlits
Guiyu oneiros
Guiyu és un gènere extingit de peixos ossis, i el més antic conegut.
Veure Silurià і Guiyu oneiros
Hemicordats
Els hemicordats (Hemichordata) constitueixen un embrancament d'invertebrats marins amb forma de cuc, que inclou 132 espècies conegudes.
Veure Silurià і Hemicordats
Hemicyclaspis
Hemicyclaspis és un gènere de peixos àgnats molt primitius que van poblar el mar des de finals del Silurià i principis del Devonià, fa uns 420 milions d'anys.
Veure Silurià і Hemicyclaspis
Hercynella
Hercynella és un gènere de mol·luscs bivalves fòssils de Silurià tardà o (més comunament) del Devonià primerenc, que es trobava a Europa, Amèrica del Nord, Àsia occidental, Àfrica del Nord i Austràlia.
Veure Silurià і Hercynella
Heterostracis
Els heterostracis (Heterostraci, gr. "diferents escates") són una subclasse extinta de vertebrats sense mandíbules de la classe dels pteraspidomorfs.
Veure Silurià і Heterostracis
Història de la geologia
William Smith, publicat l'any 1815 Frontispici de ''Principis de geologia'' de Charles Lyell, 1830. La història de la geologia estudia el desenvolupament al llarg de la història de la geologia com a ciència —que avui s'ocupa de la composició, estructura, història i evolució de les capes internes i externes de la Terra i dels processos que la conformen—.
Veure Silurià і Història de la geologia
Història de la paleontologia
XIX van ocórrer canvis ràpids i dramàtics en el pensament sobre la història de la vida a la Terra La història de la paleontologia recorre la història dels esforços per entendre la història de la vida a la Terra per l'estudi del registre fòssil deixat per organismes vius.
Veure Silurià і Història de la paleontologia
Història evolutiva de les plantes
Un esporangi del Silurià tardà. En '''verd''': una tètrada d’espora; en '''blau''': una espora que porta una marca trilet –la Y- en forma de cicatriu. L'espora té un diàmetre de 30-35 μm Levolució de les plantes ha donat com a resultat un increment en els nivells de complexitat des de les primeres catifes d'algues, i els briòfits, licopodis i falgueres, a les més complexes gimnospermes i angiospermes actuals.
Veure Silurià і Història evolutiva de les plantes
Història geològica de Catalunya
l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), mostra les principals unitats estructurals del relleu de Catalunya, plecs, falles, discordances, bassaments i límits i la seva correspondència amb els temps geològics. La història geològica de Catalunya és la història geològica del territori resultant i actualment constituït pel relleu de tres grans dominis o unitats: la Serralada Pirinenca, la Depressió Central (formant part de la depressió geològica de l'Ebre) i el Sistema Mediterrani Català.
Veure Silurià і Història geològica de Catalunya
Horneofitòpsides
Horneophytopsida és una classe de plantes vasculars primitives incloent el gènere Caia, Tortilicaulis, i Horneophyton.
Veure Silurià і Horneofitòpsides
Illes Britàniques
Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.
Veure Silurià і Illes Britàniques
Illes de la Reina Elisabet
Les illes de la Reina Elisabet, al nord-oest del Canadà ''(en groc, Nunavut; en rosa, els Territoris del Nord-oest)'' Les illes de la Reina Elisabet (en anglès Queen Elizabeth Islands, en francès Îles de la Reine-Élisabeth), abans conegudes com les illes de Parry, són les illes més septentrionals de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, dividides administrativament entre els territoris de Nunavut i els Territoris del Nord-oest, al nord del Canadà.
Veure Silurià і Illes de la Reina Elisabet
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Silurià і Insectes
Koninckita
La koninckita és un mineral de la classe dels fosfats.
Veure Silurià і Koninckita
La Molina
La Molina és una entitat de població del municipi d'Alp, a la Baixa Cerdanya.
Veure Silurià і La Molina
Licopodiòfits
Els licopodiòfits (Lycopodiophyta) o licòfits (Lycophyta) són una antiga divisió de plantes vasculars sense llavors.
Veure Silurià і Licopodiòfits
Lituites
Lituites és un gènere extint de mol·lusc cefalòpode del la subclasse Nautiloidea; és un dels cefalòpodes coneguts més primitius.
Veure Silurià і Lituites
Llac Ontàrio
Conca del llac Ontàrio. Escena hivernal a la badia de Toronto. El llac Ontàrio és el menor dels cinc Grans Llacs d'Amèrica del Nord, amb 18.960 km².
Veure Silurià і Llac Ontàrio
Llac Siljan
El llac Siljan, situat al comtat de Dalarna, al centre de Suècia, a 161 msnm, és el sisè més gran del país.
Veure Silurià і Llac Siljan
Llandoverià
El Llandoverià o, simplement, Llandovery és una època del Silurià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Silurià і Llandoverià
Llista de jaciments paleontològics de Catalunya
Llista dels jaciments paleontològics amb interès patrimonial, inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC).
Veure Silurià і Llista de jaciments paleontològics de Catalunya
Llista de minerals de Catalunya
A Catalunya s'han trobat més de 400 espècies de minerals aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional.
Veure Silurià і Llista de minerals de Catalunya
Lobòpodes
Els lobòpodes (Lobopodia) són un embrancament extint d'ecdisozous prehistòrics que aparegueren al Cambrià inferior.
Veure Silurià і Lobòpodes
Ludlow
* Ludlow (Anglaterra), població a Shropshire, Anglaterra.
Veure Silurià і Ludlow
Ludlowià
El Ludlowià o, simplement, Ludlow és una època del Silurià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Silurià і Ludlowià
Malmøya
Fotografia d'hivern del costat est de Malmøya, mostrant el vell moll de vaixells de vapor. Malmøya és una illa a 3 quilòmetres (1.9 mi) als afores d'Oslo, la capital de Noruega.
Veure Silurià і Malmøya
Marloes
Costa i península de '''Marloes''' Marloes és un poblet al comtat gal·lès de Sir Benfro.
Veure Silurià і Marloes
Massís Vinson
Mapa de serralada del Sentinella, muntanyes Ellsworth El massís Vinson és un gran massís muntanyós de l'Antàrtida que fa 21 km de llarg i 13 km d'ample i es troba dins de la Serralada del Sentinella de les muntanyes Ellsworth.
Veure Silurià і Massís Vinson
Matollar
Matollar a Hawaii Un matollar és una comunitat vegetal caracteritzada per una vegetació dominada per arbustos i mates, sovint, també incloent herbes i geòfits.
Veure Silurià і Matollar
Melbourne
Mapa de l'àrea metropolitana de Melbourne Melbourne és una ciutat d'Austràlia, la segona ciutat del país en població, després de Sydney, amb aproximadament 3,6 milions d'habitants a l'àrea metropolitana.
Veure Silurià і Melbourne
Mina Solita
La mina Solita és una antiga explotació de minerals de cobalt que està situada a Peramea, en el terme municipal del Baix Pallars, al Pallars Sobirà.
Veure Silurià і Mina Solita
Mines de Gavà
El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).
Veure Silurià і Mines de Gavà
Miodòcops
Els miodòcops (Myodocopa) són una subclasse de crustacis de la classe dels ostracodes.
Veure Silurià і Miodòcops
Mixopterus
Fòssil d'un ''Mixopterus kiaeri''. Mixopterus és un gènere d'euriptèrides que va viure en el període Silurià superior.
Veure Silurià і Mixopterus
Molses
Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.
Veure Silurià і Molses
Mont Jinfo
Jinfo Shan (Muntanya del Buda Daurat, Jinfoshan, Txin Shan, Jinfushan, Txin fu shan o Txin fo shan, Chinese: 金佛山), el pic més alt de les muntanyes Dalou, localitzat a la zona superior del riu Iang-Tsé, es troba al districte de Nanchuan, la municipalitat de Txungking.
Veure Silurià і Mont Jinfo
Montorroio
El Montorroio (Consulta 10-01-2014) és una muntanya de 2.862,4 m. d'altitud que termeneja entre els municipis de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) (a l'antic terme de Llessui).
Veure Silurià і Montorroio
Muntanyes Transantàrtiques
Gel Blau sobre el Llac Fryxell, a les Muntanyes Transantàrtiques, format amb aigua fosa de la glacera Canadà i altres glaceres menors. L'aigua dolça queda a la superfície del llac i al gelar-se, segella l'aigua salada a sota Les Muntanyes Transantàrtiques són una cadena muntanyosa antàrtica que s'estén (amb alguna interrupció) entre el cap Adare i la terra de Coats.
Veure Silurià і Muntanyes Transantàrtiques
Museo de La Plata
El Museo de la Plata és un museu d'història natural situat a la ciutat de La Plata, capital de la província de Buenos Aires, a l'Argentina.
Veure Silurià і Museo de La Plata
Nautiloïdeus
Els nautiloïdeus (Nautiloidea) són una subclasse de mol·luscs cefalòpodes.
Veure Silurià і Nautiloïdeus
Nàutils
Els nautílids (gr. ναυτίλος, nautilos, 'navegant') són una família de mol·luscs cefalòpodes de l'ordre dels nautílides, coneguts popularment com a nàutils.
Veure Silurià і Nàutils
Nectàspids
Nektaspida (també anomenat Naraoiida, Nectaspia i Nectaspida) és un ordre extint d'artròpodes proposat per Raymond l'any 1920; el seu estat taxonòmic és incert.
Veure Silurià і Nectàspids
Nematòfits
Els Nematophyta són un grup d'organimes terrestres, probablement plantes (malgrat que la seva bioquímica és consistent amb l'afinitat a les algues), es coneixen en el registre fòssil des del Silurià fins a principis del Devonià al jaciment escocès de Rhynie chert.
Veure Silurià і Nematòfits
Nematodes
Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.
Veure Silurià і Nematodes
Newtontoppen
Newtontoppen (literalment: Pic de Newton) és la muntanya més gran i més alta de Svalbard (Noruega), amb 1713 m d'altitud.
Veure Silurià і Newtontoppen
Old Red Sandstone
Secció en una zona amb Old Red Sandstone. Disconformitat angular de James Hutton a Siccar Point on hi ha Old Red Sandstone de 345 milions d'anys d'antiguitat. L'Old Red Sandstone (Antiga Pedra Sorrenca Vermella) és una unitat de la litoestratigrafia a Gran Bretanya (una seqüència d'estrats de roques) que té l'estatus de supergrup geològic que ocupa uns 700 km de longitud i que és de considerable importància en els inicis de la paleontologia.
Veure Silurià і Old Red Sandstone
Ordovicià
LOrdovicià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Silurià і Ordovicià
Orogènesi caledoniana
Localització de les diferents branques dels cinturons de l'orogènesi Caledoniana/Acadiana al final de l'inici del DevoniàReconstrucció basada en Matte (2001); Stampfli ''et al.'' (2002); Torsvik ''et al.'' (1996) i Ziegler (1990) Lorogènesi caledoniana va ser una era de formació de muntanyes registrada en les parts septentrionals de les Illes Britàniques, les muntanyes escandinaves, Svalbard, Groenlàndia oriental i parts d'Europa central i del nord.
Veure Silurià і Orogènesi caledoniana
Ortocèrides
Els ortocèrides (Orthocerida, gr. "banya recta") són un ordre extint de mol·luscs cefalòpodes que foren molt abundants en els mars del Paleozoic.
Veure Silurià і Ortocèrides
Osteostracis
Els osteostracis (Osteostraci, gr. "escuts ossis") són una classe extinta de peixos àgnats amb armadura òssia que van viure en el que avui és Amèrica del Nord, Europa i Rússia des del Silurià mitjà a Devonià superior.
Veure Silurià і Osteostracis
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Veure Silurià і Paleontologia
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Silurià і Paleozoic
Pangea
Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.
Veure Silurià і Pangea
Paracrinoïdeus
Els paracrinoïdeus (Paracrinoidea) són una classe extinta d'equinoderms blastozous.
Veure Silurià і Paracrinoïdeus
Paralejurus
Paralejurus és un gènere de trilobits que van viure a Àfrica i Europa entre el Silurià superior i el Devonià mitjà.
Veure Silurià і Paralejurus
Parc Nacional de Hardangervidda
El Parc Nacional de Hardangervidda (en noruec: Hardangervidda nasjonalpark) és un parc nacional de Noruega, que amb 3.422 km² és el més gran del país.
Veure Silurià і Parc Nacional de Hardangervidda
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Silurià і Peixos
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Veure Silurià і Peixos cartilaginosos
Penya del Moro (Collserola)
La penya del Moro és un turó de 275 m d'altitud de la serra de Collserola (dins del límit del parc de Collserola) situat al municipi de Sant Just Desvern, al confí de Sant Feliu de Llobregat (comarca del Baix Llobregat), amb jaciments d'un poblat ibèric i d'una fortificació medieval.
Veure Silurià і Penya del Moro (Collserola)
Perriertoppen
Perriertoppen (literalment: Pic de Pierre) és la segona muntanya més alta de Svalbard, amb 1712 msnm.
Veure Silurià і Perriertoppen
Pic de l'Estanyó
El Pic de l'Estanyó, situat entre les parròquies d'Ordino i de Canillo, és una muntanya d'Andorra, de 2.915m d'altitud.
Veure Silurià і Pic de l'Estanyó
Picnogònids
Els picnogònids (Pycnogonida) o pantòpodes (Pantopoda), també anomenats genèricament aranyes de mar, són una classe d'artròpodes marins.
Veure Silurià і Picnogònids
Placoderms
Els placoderms (Placodermi, gr. "pell amb plaques") són una classe extinta de vertebrats gnatostomats.
Veure Silurià і Placoderms
Planta terrestre
Plantes terrestres Una planta terrestre és una planta que creix sobre o bé dins o des de la terra.
Veure Silurià і Planta terrestre
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Silurià і Plantes
Polisporangiòfits
Els polisporangiòfits (Polysporangiophyta) són les plantes que van aparèixer a l'Ordovicià final i que encara existeixen actualment.
Veure Silurià і Polisporangiòfits
Preadaptació
Diagrama de la preadaptació La preadaptació en la biologia evolutiva és un terme relacionat amb l'exaptació i descriu una situació on una espècie evoluciona per a fer servir una estructura preexistent o característica fenotípica heretada d'un ancestre per a una funció potencialment no relacionada.
Veure Silurià і Preadaptació
Prehistòria d'Escòcia
La prehistòria d'Escòcia és el període que comprèn des de la formació geològica del territori escocès fins a l'arribada de Roma i la creació de la província de Britània a partir del 43 aC.
Veure Silurià і Prehistòria d'Escòcia
Pridolià
El Pridolià és una època del Silurià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Silurià і Pridolià
Psilòfites
Psilophytopsida actualment és una classe obsoleta de falgueres que conté un ordre, el de les Psilophytales, el qual prèviament es va usar per classificar un gran nombre de plantes extintes ara ubicades a altres llocs.
Veure Silurià і Psilòfites
Pterygotus
Pterygotus és un gènere d'euriptèrida prehistòric de la família dels pterigòtids.
Veure Silurià і Pterygotus
Recerca geològica a Catalunya
La recerca geològica a Catalunya s'inicia a la segona meitat del, abans de 1870, any de fundació Reial Académia de Ciències Exactes Físiques i Naturals.
Veure Silurià і Recerca geològica a Catalunya
Riu Teifi
El riu Teifi, o Afon Teifi, és un curs fluvial de Gal·les que desemboca en la badia de Ceredigion per sota de la ciutat d'Aberteifi.
Veure Silurià і Riu Teifi
Roderick Murchison
Sir Roderick Impey Murchison, 1st Baronet (19 de febrer de 1792 - 22 d'octubre de 1871), va ser un geòleg escocès que, entre altres coses, va donar el nom al període del Permià.
Veure Silurià і Roderick Murchison
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.
Veure Silurià і Sant Vicenç dels Horts
Sarcopterigis
Els Sarcopterigis o Sarcopterygii (del grec, σάρξ (sárx) «carn»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») de vegades considerat sinònim de Crossopterygii (del grec, κροσσός (krossós) «serrell»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») és un tàxon (tradicionalment una classe o subclasse) de peixos coneguts com a «peixos d'aletes lobulades».
Veure Silurià і Sarcopterigis
Sender Pembrokeshire
El sender de Pembrokeshire (en gal·lès: Llwybr Arfordir Sir Benfro), també conegut com el camí costaner de Pembrokeshire, és un Recorregut Nacional ubicat a Pembrokeshire, al sud-oest de Gal·les, Regne Unit.
Veure Silurià і Sender Pembrokeshire
Serralada Clwyd
Moel Arthur, un dels turons antigament fortificats de la serralada Clwyd, vist des de Moel Llys-y-Coed Serralada Clwyd vista des d'Abergele, mostrant d'esquerra a dreta: la vessant de Prestatyn, els turons Gop, Moel Hiraddug i Mynydd y Cwm La serralada Clwyd (gal·lès: Bryniau Clwyd, anglès: Clwydian Range) és una sèrie de turons i muntanyes al nord-est de Gal·les que s'estén des de Llandegla al sud fins a Prestatyn al nord, i el seu punt més alt és el popular Moel Famau.
Veure Silurià і Serralada Clwyd
Shropshire
Shropshire (pronunciat /ˈʃrɒpʃər/ o /ˈʃrɒpʃɪər/) és un comtat d'Anglaterra, situat a la regió West Midlands.
Veure Silurià і Shropshire
Slimonia
Slimonia és un gènere d'euriptèrides de gran mida que visqueren en el Silurià; està estretament relacionat amb Pterygotus.
Veure Silurià і Slimonia
Tapia de Casariego
Tapia de Casariego és un ''conceyu'' de la costa occidental asturiana i que últimament ha esdevingut un dels destins turístics més visitats de la regió.
Veure Silurià і Tapia de Casariego
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Veure Silurià і Taula dels temps geològics
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Veure Silurià і Taurons
Teratologia
Teratologia és l'estudi de les anormalitats del desenvolupament fisiològic.
Veure Silurià і Teratologia
Terebratúlides
''Pygites diphyoides'' (d'Orbigny, 1849) de l'Hauterivià (Cretaci) de Cehegin, Múrcia. ''Coenothyris oweni'' de l'Anisià a Israel. Els terebratúlides (Terebratulida) són un dels tres únics ordres que encara viuen de braquiòpodes articulats els altres ordres són els Rhynchonellida i els Thecideida.
Veure Silurià і Terebratúlides
Terra dura carbonatada
Terra dura del Cretaci a Texas amb ostres incrustades i forats de ''Gastrochaenolitae'' L'escala de la barra és 1,0 cm Les terres dures carbonatades, en anglès: Carbonate hardgrounds, són superfícies de capes de carbonats sedimentàriament cimentades que ha estat exposades en el llit marí (Wilson and Palmer, 1992).
Veure Silurià і Terra dura carbonatada
Tinéu
Tinéu (Tineo en castellà) és un ''conceyu'' del Principat d'Astúries.
Veure Silurià і Tinéu
Tortilicaulis
Tortilicaulis és un gènere de plantes extintes del Silurià i del Devonià del sud de Gran Bretanya.
Veure Silurià і Tortilicaulis
Traqueobionts
Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua.
Veure Silurià і Traqueobionts
Trigonotàrbids
Els trigonotàrbids (Trigonotarbida) són un ordre extint d'aràcnids que s’estenen des del Silurià tardà al principi del Permià (419-290 milions d’anys enrere).
Veure Silurià і Trigonotàrbids
Trilobits
Els trilobits (Trilobita) són una classe d'artròpodes extints que aparegueren al període Cambrià inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de començar un llarg declivi vers l'extinció quan, durant l'extinció del Devonià superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits excepte els proètids.
Veure Silurià і Trilobits
Turó de la Rovira (Barcelona)
El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.
Veure Silurià і Turó de la Rovira (Barcelona)
Turó de Montcada
El Turó de Montcada és una muntanya de 273 metres que es troba al municipi de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Silurià і Turó de Montcada
Turó de Monterols
El Turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil, és un turonet de Barcelona que amb prou feines sobresurt de la massa d'edificacions.
Veure Silurià і Turó de Monterols
Uintacrinus
Uintacrinus és un gènere extint de crinoïdeu que va viure en el període Cretaci superior, fa 75 milions d'anys, en el que avui és l'est dels Estats Units.
Veure Silurià і Uintacrinus
Vilanova d'Ozcos
Vilanova d'Ozcos (Villanueva de Oscos en castellà) és un ''conceyu'' de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Veure Silurià і Vilanova d'Ozcos
Wenlockià
El Wenlockià o, simplement, Wenlock és una època del Silurià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Silurià і Wenlockià
Zosterofil·lòfites
Els zosterofil·lòfits (Zosterophyllophyta) són una divisió extinta de plantes vasculars sense llavors que formen un grup germà dels antecessors dels licòfits actuals.
Veure Silurià і Zosterofil·lòfites
També conegut com Període Silurià, Període Silúric, Silurià inferior, Silurià superior, Silurià tardà, Silúric.