Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Alt Empordà, Artal II de Foces, Baronia de Púbol, Batalla de reines, Berenguer d'Abella, Bernat Pujol (canonge), Canemàs, Castell Comtal de Besalú, Castell de la Garriga, Castell de Marmellar, Castell de Sant Martí Sarroca, Catedral de Barcelona, Comtat d'Empúries, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Cornellà del Terri, Coronatge, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Diccionari Biogràfic de Dones, El Pujol (Sant Martí Sarroca), Elionor de Sicília, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Figueres, Floreta Sanoga, Foixà, Fortià, Fortià (llinatge), Isabel d'Aragó i de Fortià, Joan el Caçador, Joan I d'Empúries, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, Llista de reis de València, Lo somni, Marquès de la Romana, Mata d'Armanyac, Novelda, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere el Cerimoniós, Recinte fortificat de Foixà, Recinte fortificat de Verges, Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig, Sant Martí Sarroca, Senyera reial, Sibil·la (desambiguació), Sibil·la (prenom), Vilamarí (llinatge), Violant de Bar, 1377, 24 de novembre.
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Alt Empordà · Veure més »
Artal II de Foces
Artal II de Foces, castlà de Cabrera i de Voltregà, governador del Regne de Mallorca, va estar casat amb Esclarmunda de Mallorca, neta de Ferran de Mallorca i filla de Sanç de Mallorca, germanastre de Jaume III de Mallorca, i de Saura de Rosselló, filla de Ferrer de Rosselló.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Artal II de Foces · Veure més »
Baronia de Púbol
La baronia de Púbol fou una jurisdicció senyorial centrada en el castell de Púbol.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Baronia de Púbol · Veure més »
Batalla de reines
Batalla de reynas (Batalla de reines, en català normatiu) és un drama històric en tres actes i en vers, original de Frederic Soler, i estrenat al teatre Romea de Barcelona la nit del 25 de gener de 1887.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Batalla de reines · Veure més »
Berenguer d'Abella
Berenguer d'Abella (? - Barcelona, 1387) fou conseller i majordom de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Berenguer d'Abella · Veure més »
Bernat Pujol (canonge)
Bernat Pujol (Camp de Tarragona, segle XIV - Tarragona, 1410) va ser sacerdot i canonge de la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Bernat Pujol (canonge) · Veure més »
Canemàs
Arpillera de jute. Els canemassos més ordinaris tenien un aspecte semblant. Diverses menes de teixit de canemàs per a brodar. En els orígens el canemàs era una tela ordinària teixida amb fils de cànem, usada quan calia resistència més que aspecte o finura del teixit.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Canemàs · Veure més »
Castell Comtal de Besalú
Restes del castell de Besalú.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castell Comtal de Besalú · Veure més »
Castell de la Garriga
Castell de la Garriga és una edificació del municipi de Roses (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castell de la Garriga · Veure més »
Castell de Marmellar
El castell de Marmellar és una construcció del municipi del Montmell declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castell de Marmellar · Veure més »
Castell de Sant Martí Sarroca
El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castell de Sant Martí Sarroca · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Catedral de Barcelona · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Comtat d'Empúries · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »
Cornellà del Terri
Cornellà del Terri és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, anomenat fins al 1989 Cornellà de Terri.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Cornellà del Terri · Veure més »
Coronatge
El coronatge era un impost demanat pel monarca per a pagar les despeses derivades de la coronació del rei o de la reina.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Coronatge · Veure més »
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »
Diccionari Biogràfic de Dones
El Diccionari Biogràfic de Dones (DBD), és un projecte per crear un diccionari sobre dones de la zona de parla catalana.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Diccionari Biogràfic de Dones · Veure més »
El Pujol (Sant Martí Sarroca)
El Pujol és una masia al municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і El Pujol (Sant Martí Sarroca) · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Elionor de Sicília · Veure més »
Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Felipa de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Figueres · Veure més »
Floreta Sanoga
Floreta Sanoga (fl. 1352 – 1381) va ser una metgessa jueva catalana.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Floreta Sanoga · Veure més »
Foixà
Foixà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Foixà · Veure més »
Fortià
Fortià és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Fortià · Veure més »
Fortià (llinatge)
s Els Fortià (als textos medievals escrit sobretot Forcià) foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd de la localitat altempordanesa de Fortià, situat al comtat d'Empúries, del qual eren feudataris.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Fortià (llinatge) · Veure més »
Isabel d'Aragó i de Fortià
Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Joan el Caçador · Veure més »
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Joan I d'Empúries · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona
El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de reis de València · Veure més »
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Lo somni · Veure més »
Marquès de la Romana
Marquès de la Romana és un títol nobiliari atorgat pel rei Felip V a Josep Caro Maça de Liçana i Roca el 16 de juny de 1739 pels seus mèrits en la Guerra de Successió a favor de la causa del duc d'Anjou.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Marquès de la Romana · Veure més »
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Mata d'Armanyac · Veure més »
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Novelda · Veure més »
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Pere de Sagarriga i de Pau · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Recinte fortificat de Foixà
El recinte fortificat de Foixà que envolta la vila de Foixà s'estén al vessant occidental del turó, des del sector oest de les muralles del castell fins a tocar a la riera d'en Llisquet.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Recinte fortificat de Foixà · Veure més »
Recinte fortificat de Verges
El Recinte fortificat de Verges és un monument del municipi de Verges (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Recinte fortificat de Verges · Veure més »
Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig
Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig (c. 1335 -) fou una comtessa catalana.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig · Veure més »
Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Sant Martí Sarroca · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Senyera reial · Veure més »
Sibil·la (desambiguació)
* Antroponímia.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Sibil·la (desambiguació) · Veure més »
Sibil·la (prenom)
Sibil·la o Sibília és un prenom femení català.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Sibil·la (prenom) · Veure més »
Vilamarí (llinatge)
Escut d'armes dels Vilamarí Els Vilamarí foren un llinatge de la noblesa catalana medieval possiblement oriünd del poble de Vilamarí (Pla de l'Estany).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Vilamarí (llinatge) · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Violant de Bar · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1377 · Veure més »
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 24 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sibil.la de Fortià, Sibil·la de fortià, Sibil•la de Fortià, Sibiŀla de Fortià.
