Accés més ràpid que el navegador!
110 les relacions: $, Albuci, Alt Penedès, Antiga Roma, Antoní Pius, Any dels cinc emperadors, Apulum (castrum), Aqüeducte romà, Arístides de Tebes, Arcesilau (escultor), Arrunci (metge), Artàban V de Pàrtia, Astèrix, Aufidia de ambitu, Aulus Persi Flac, Aureus, Batalla de Miles (260 aC), Batalla de Nisibis (217), Calígula, Casa del Menandre, Catedral de Tarragona, Ciceró, Cincia, Cinnamomum aromaticum, Classe social a l'antiga Roma, Claudi Esop, Client (Roma), Comerç a l'antiga Roma, Comicis romans, Concòrdia, Congiari, Contornat, Cornelia sumptuaria, Corocotta, Crines, Cultura de l'antiga Roma, Declinació del llatí, Deiòtar I, Denari, Diòdot (filòsof), Diccionari filosòfic, Didi Julià, Donativum, Ducenari, Dupondi, Economia de l'Imperi Romà, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Economia de la Hispània romana, Edicte sobre els preus màxims, Estàter, ..., Fabia plagiariis, Gai Hirri, Gai Lutori Prisc, Gladiador, Guàrdia Pretoriana, Hans Memling, Hispala Fecènia, Imperi Romà, In Verrem, Jocs d'Apol·lo, Juli Cèsar, Julia sumptuaria, Lòl·lia Paulina, Lleis sumptuàries, Llista de collegia de l'antiga Roma, Luci Corneli Sul·la, Luci Licini Cras, Macrí, Marc Aufidi Lurcó, Miliaríssion, Moneda catalana, Moneda romana, Monedes romanes d'Orient, Nucèria Alfaterna, Obèlix i companyia, Othonia, Pal·les (llibert), Píteas (orfebre), Pietas, Pompeia, Popina, Pretorià, Procurator, Prostitució a l'antiga Roma, Publicà, Quint Calidi, Quint Cecili, Quint Considi (usurer), Quint Estertini, Quint Rosci, Reformes de Mari, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, República Romana, Roma al segle I aC, Rubri (metge), Senat Romà, Servi Asini Cèler, Set metalls, Sexualitat a l'antiga Roma, Sobre la seva casa, Temple de Júpiter Capitolí, Temple de Venus Genetrix, Tit Pomponi Àtic, Unitats de mesura romanes, Vespasià, Virgili, Vologès VI de Pàrtia, Zòpir (artista), Zenodor (escultor). Ampliar l'índex (60 més) »
$
Signe. $ és un símbol monetari utilitzat per múltiples monedes del món, sobretot a Amèrica, entre elles el peso i el dòlar.
Nou!!: Sesterci і $ · Veure més »
Albuci
Albuci o potser Albuti (en llatí Albucius o Albutius) va ser un metge romà que va viure probablement a la primera meitat del.
Nou!!: Sesterci і Albuci · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: Sesterci і Alt Penedès · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Sesterci і Antiga Roma · Veure més »
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Nou!!: Sesterci і Antoní Pius · Veure més »
Any dels cinc emperadors
L'Any dels cinc emperadors fa referència l'any 193, en el qual hi hagué cinc diferents emperadors o pretendents al tron.
Nou!!: Sesterci і Any dels cinc emperadors · Veure més »
Apulum (castrum)
Apulum va ser un fort de la província romana de Dàcia els dies 2 i 4 segles dC, ubicat a l'actual Alba-Iulia (Romania).
Nou!!: Sesterci і Apulum (castrum) · Veure més »
Aqüeducte romà
Els múltiples arcs del pont del Gard a la Gàl·lia romana (actual sud de França). El nivell superior inclou un aqüeducte que portava aigua en època romana; el seu nivell inferior es va expandir en la dècada de 1740 per suportar una àmplia carretera al llarg del riu. Els enginyers romans van construir '''aqüeductes''', amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi.
Nou!!: Sesterci і Aqüeducte romà · Veure més »
Arístides de Tebes
Arístides de Tebes (Aristeides), fill d'Aristodem, va ser un destacat pintor grec.
Nou!!: Sesterci і Arístides de Tebes · Veure més »
Arcesilau (escultor)
Arcesilau (en llatí Arcesilaus, en grec antic "Arkesílaos") fou un escultor del segle I aC que segons Plini el Vell va ser molt apreciat a Roma.
Nou!!: Sesterci і Arcesilau (escultor) · Veure més »
Arrunci (metge)
Arrunci (Arruntius) era un metge romà de la gens Arrúncia que va viure aproximadament a la meitat del.
Nou!!: Sesterci і Arrunci (metge) · Veure més »
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Nou!!: Sesterci і Artàban V de Pàrtia · Veure més »
Astèrix
Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.
Nou!!: Sesterci і Astèrix · Veure més »
Aufidia de ambitu
Aufidia de ambitu va ser una llei romana aprovada el 692 de la fundació de Roma (61 aC), quan eren cònsols Marc Pupi Pisó i Marc Valeri Messal·la Níger a proposta del tribú de la plebs Aufidi Lurcó.
Nou!!: Sesterci і Aufidia de ambitu · Veure més »
Aulus Persi Flac
Aulus Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre de 34 - Roma, 24 de novembre de 62) va ser un dels més grans satírics romans, més jove que Gai Lucili i Horaci i més gran que Juvenal.
Nou!!: Sesterci і Aulus Persi Flac · Veure més »
Aureus
'''Aureus''' de Lugdúnum, 2 aC-4 dC. Laureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període imperial.
Nou!!: Sesterci і Aureus · Veure més »
Batalla de Miles (260 aC)
La batalla de Miles va ser un enfrontament naval que va tenir lloc l'any 260 aC en el marc de la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Sesterci і Batalla de Miles (260 aC) · Veure més »
Batalla de Nisibis (217)
La batalla de Nisibis fou un combat lluitat entre l'Imperi Romà i l'Imperi Part l'estiu del 217.
Nou!!: Sesterci і Batalla de Nisibis (217) · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Sesterci і Calígula · Veure més »
Casa del Menandre
Plànol de Pompeia amb la Casa del Menandre en roig La Casa del Menandre és una residència romana situada a Pompeia, Itàlia.
Nou!!: Sesterci і Casa del Menandre · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Sesterci і Catedral de Tarragona · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Sesterci і Ciceró · Veure més »
Cincia
La llei Cincia o muneralis, va ser una llei aprovada en plebiscit en temps del tribú de la plebs Marc Cinci Aliment l'any 204 aC, que va portar el nom de Da Donis et Muneribus.
Nou!!: Sesterci і Cincia · Veure més »
Cinnamomum aromaticum
Cinnamomum aromaticum, sinònim: Cinnamomum cassia, anomenat cassia (càssia) o cinamom xinès, és un arbre perennifoli natiu del sud de la Xina, Bangladesh, Uganda, Índia, i Vietnam.
Nou!!: Sesterci і Cinnamomum aromaticum · Veure més »
Classe social a l'antiga Roma
La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.
Nou!!: Sesterci і Classe social a l'antiga Roma · Veure més »
Claudi Esop
Claudi Esop o Clodi Esop (en llatí Claudius o Clodius Aesopus) fou el més famós actor tràgic de Roma del segle I aC.
Nou!!: Sesterci і Claudi Esop · Veure més »
Client (Roma)
Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.
Nou!!: Sesterci і Client (Roma) · Veure més »
Comerç a l'antiga Roma
Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.
Nou!!: Sesterci і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Nou!!: Sesterci і Comicis romans · Veure més »
Concòrdia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.
Nou!!: Sesterci і Concòrdia · Veure més »
Congiari
A l'antiga Roma, un congiari (en llatí Congiarium) era una gerra per contenir un congi (congius), equivalent a sis sextaris, que era la mesura més corrent per l'oli.
Nou!!: Sesterci і Congiari · Veure més »
Contornat
Contornat amb el bust de Sal·lusti Contornat és un tipus d'objecte en forma de medalla o de moneda feta normalment de bronze que es va emetre a l'època tardana de l'Imperi Romà, cap als segles IV i V. El nom deriva de la paraula italiana contorno, un solc profund fet al voltant de les dues cares.
Nou!!: Sesterci і Contornat · Veure més »
Cornelia sumptuaria
Cornelia sumptuaria va ser una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sul·la l'any 673 de la fundació de Roma (80 aC) que permetia gastar trenta sestercis en els sopars de les Calendas, nones, idus, dies de jocs i de festes solemnes, però la resta dels dies només se'n podien gastar tres.
Nou!!: Sesterci і Cornelia sumptuaria · Veure més »
Corocotta
Corocotta és un heroi local per als càntabres i la seva història es transmet oralment a les famílies càntabres des de les generacions més grans fins a les més joves.
Nou!!: Sesterci і Corocotta · Veure més »
Crines
Crines o Crinas (en grec antic Κρίνας en llatí Crinas) nascut el segle I dC, va ser un metge i astròleg nascut a Massàlia, que va exercir el seu ofici a Roma en el regnat de Neró a la segona meitat del.
Nou!!: Sesterci і Crines · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Sesterci і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Declinació del llatí
Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.
Nou!!: Sesterci і Declinació del llatí · Veure més »
Deiòtar I
Deiòtar I Filoromà (Δηϊόταρος Φιλορομαῖος) fou un tetrarca i rei de Galàcia.
Nou!!: Sesterci і Deiòtar I · Veure més »
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Nou!!: Sesterci і Denari · Veure més »
Diòdot (filòsof)
Diòdot (Diodotus) va ser un filòsof estoic grec del, que va viure molts d'anys a Roma, a la casa de Ciceró, a qui coneixia des de la infància.
Nou!!: Sesterci і Diòdot (filòsof) · Veure més »
Diccionari filosòfic
El Diccionari filosòfic o La Raó per alfabet és una obra de Voltaire, publicada el 1764 sota el títol de Diccionari filosòfic portàtil, que ha estat concebuda pel seu autor com una màquina de guerra contra «la infàmia».
Nou!!: Sesterci і Diccionari filosòfic · Veure més »
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Nou!!: Sesterci і Didi Julià · Veure més »
Donativum
Donativum ('donatiu') era el nom d'una compensació en diners excepcional que l'emperador romà donava als seus soldats.
Nou!!: Sesterci і Donativum · Veure més »
Ducenari
Ducenari (en llatí ducenarius, plural ducenarii) va ser el nom de diversos magistrats durant el període imperial romà.
Nou!!: Sesterci і Ducenari · Veure més »
Dupondi
Fortuna com ''Fortuna Redux''. Dupondi (Dupondius) era una moneda romana que es va encunyar durant l'Imperi Romà, coneguda també com a as doble.
Nou!!: Sesterci і Dupondi · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà
consulta.
Nou!!: Sesterci і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Sesterci і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Economia de la Hispània romana
Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.
Nou!!: Sesterci і Economia de la Hispània romana · Veure més »
Edicte sobre els preus màxims
Pergamonmuseum, Berlín. Una de les quatre parts de l'edicte (en grec) que figura en una peça de fusta reutilitzada com a marc d'una porta a l'església medieval de Sant Joan Crisòstom, a Geraki, Grècia. LEdicte sobre els preus màxims, també conegut com a Edicte sobre preus o Edicte de Dioclecià (en llatí, Edictum De Pretiis Rerum Venalium), va ser una norma promulgada l'any 301 per l'emperador romà Dioclecià que fixava els preus màxims per a més de 1300 productes, a més a més d'establir el cost de la mà d'obra per produir-los.
Nou!!: Sesterci і Edicte sobre els preus màxims · Veure més »
Estàter
Estàter d'or de Bactriana. Estàter (en grec antic στατὴρ) que es pot traduir per estàndard, era una mesura mestra de pes i de diner.
Nou!!: Sesterci і Estàter · Veure més »
Fabia plagiariis
Fabia de plagio o Fabia plagiariis va ser una antiga llei romana de l'any 571 de la fundació de Roma (182 aC) quan eren cònsols Quint Fabi Labeó i Marc Claudi Marcel.
Nou!!: Sesterci і Fabia plagiariis · Veure més »
Gai Hirri
Gai Hirri, en llatí Caius Hirrius, era el possible fill d'un Hirrius que apareix com a pretor l'any 88 aC.
Nou!!: Sesterci і Gai Hirri · Veure més »
Gai Lutori Prisc
Gai Lutori Prisc (en Caius Lutorius Priscus) va ser un cavaller i poeta romà que va compondre un poema sobre la mort de Germànic Cèsar que es va fer famós.
Nou!!: Sesterci і Gai Lutori Prisc · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Sesterci і Gladiador · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Sesterci і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Hans Memling
fou un pintor de la segona meitat del de l'escola dels primitius flamencs establert a Bruges.
Nou!!: Sesterci і Hans Memling · Veure més »
Hispala Fecènia
Hispala Fecènia (en llatí Hispala Fecenia) va ser una dona romana, esclava de naixement i després lliberta que l'any 186 aC va ser amant de Publi Ebuci i va viure al barri de l'Aventí a Roma.
Nou!!: Sesterci і Hispala Fecènia · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Sesterci і Imperi Romà · Veure més »
In Verrem
Província romana de Sicília In Verrem ('Discursos contra Verres', dites també Verrines) són una sèrie de discursos de Ciceró pronunciats l'any 70 aC contra Verres, exgovernador de Sicília, per abusos comesos durant la seva gestió a la província, amb motiu del procés que es va iniciar contra ell.
Nou!!: Sesterci і In Verrem · Veure més »
Jocs d'Apol·lo
Apol·lo, en nom del qual se celebraven aquests jocs Ludi Apollinares (Apollinaria) o Jocs d'Apol·lo (Apol·linària) foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d'Apol·lo o l'ajut del déu per l'expulsió dels cartaginesos.
Nou!!: Sesterci і Jocs d'Apol·lo · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Sesterci і Juli Cèsar · Veure més »
Julia sumptuaria
La lex Julia sumptuaria va ser una antiga llei romana que va establir probablement Juli Cèsar.
Nou!!: Sesterci і Julia sumptuaria · Veure més »
Lòl·lia Paulina
Lòl·lia Paulina (en llatí Lollia Paulina) va ser la neta de Marc Lol·li i hereva de la seva gran fortuna producte de l'espoli a les províncies.
Nou!!: Sesterci і Lòl·lia Paulina · Veure més »
Lleis sumptuàries
Les lleis sumptuàries (en llatí leges sumptuariae) són les diverses lleis romanes que al llarg del temps van intentar controlar el luxe per equiparar la forma de vida de les diverses classes socials, per evitar l'ostentació i el menyspreu dels rics cap als pobres.
Nou!!: Sesterci і Lleis sumptuàries · Veure més »
Llista de collegia de l'antiga Roma
Aquesta llista de collegia de l'antiga Roma (llatí singular collegium, que significa «unit»; «col·legi professional» en català) designa un subconjunt d'associacions professionals, religioses i d'enterrament que existien durant la República Romana i l'Imperi Romà.
Nou!!: Sesterci і Llista de collegia de l'antiga Roma · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Sesterci і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Licini Cras
Luci Licini Cras, (en llatí Lucius Licinius L. F. Crassus) (140-91 aC) va ser un important orador romà i jurista, que va estar al càrrec de l'acusació contra Gai Papiri Carbó.
Nou!!: Sesterci і Luci Licini Cras · Veure més »
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Nou!!: Sesterci і Macrí · Veure més »
Marc Aufidi Lurcó
Marc Aufidi Lurcó (en llatí Marcus Aufidius o Alfidius Lurco) o també conegut com a Aufidi Lurcó, va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Sesterci і Marc Aufidi Lurcó · Veure més »
Miliaríssion
Lleó III per celebrar la coronació del seu fill, Constantí V, com a coemperador. Vegeu la falta de qualsevol imatge excepte la creu. Miliaríssion (en grec: μιλιαρήσιον, del llatí: miliarensis) va ser el terme utilitzat per denominar una sèrie de monedes de plata romanes d'Orient.
Nou!!: Sesterci і Miliaríssion · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Sesterci і Moneda catalana · Veure més »
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Nou!!: Sesterci і Moneda romana · Veure més »
Monedes romanes d'Orient
La moneda bizantina fa referència al sistema monetari utilitzat a l'Imperi Romà d'Orient o Imperi Romà d'Orient després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, format principalment per dos tipus de monedes, el sòlid d'or i una varietat d'altres de bronze.
Nou!!: Sesterci і Monedes romanes d'Orient · Veure més »
Nucèria Alfaterna
Situació de Nucèria Alfaterna en un mapa antic (''Taula de Peutinger'') Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura.
Nou!!: Sesterci і Nucèria Alfaterna · Veure més »
Obèlix i companyia
Obèlix i companyia (títol original en francès: Obélix et compagnie) és el vint-i-tresè àlbum de la sèrie Astèrix el gal.
Nou!!: Sesterci і Obèlix i companyia · Veure més »
Othonia
La lex Othonia va ser una antiga llei romana atribuïda a un tribú de la plebs de nom Otó, i de data incerta.
Nou!!: Sesterci і Othonia · Veure més »
Pal·les (llibert)
Pal·les (en llatí Pallas) fou un llibert i ministre de l'emperador Claudi i un dels seus grans favorits.
Nou!!: Sesterci і Pal·les (llibert) · Veure més »
Píteas (orfebre)
Píteas (Pytheas) fou un orfebre treballador de la plata que va florir a Roma just després del temps de Pompeu.
Nou!!: Sesterci і Píteas (orfebre) · Veure més »
Pietas
Sesterci amb ''Pietas'', com a virtut de l'emperador romà Herenni Etrusc, amb utensilis de culte, com la pàtera i el ''lituus'' ''Pietas'', com a virtut de l'emperador Antoní Pius, representada per una dona que ofereix un sacrifici al revers d'aquest sesterci Pietas era una de les principals virtuts de l'antiga Roma que ha estat traduïda de formes diverses com 'haver de', 'religiositat' o 'capteniment religiós', 'lleialtat', 'devoció' o pietat filial'.
Nou!!: Sesterci і Pietas · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Sesterci і Pompeia · Veure més »
Popina
A l'antiga Roma, una popina (plural: popinae) era una taverna de mala reputació, associada tant a la restauració, als jocs d'atzar i a la prostitució.
Nou!!: Sesterci і Popina · Veure més »
Pretorià
Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.
Nou!!: Sesterci і Pretorià · Veure més »
Procurator
Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.
Nou!!: Sesterci і Procurator · Veure més »
Prostitució a l'antiga Roma
Escena eròtica en una pintura d'una paret del Lupanar de Pompeia La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.
Nou!!: Sesterci і Prostitució a l'antiga Roma · Veure més »
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Nou!!: Sesterci і Publicà · Veure més »
Quint Calidi
Quint Calidi o Cal·lidi (en llatí Quintus Calidius o Callidius) va ser un magistrat romà de principis del.
Nou!!: Sesterci і Quint Calidi · Veure més »
Quint Cecili
Quint Cecili (en Quintus Caecilius) va ser un cavaller romà, amic de Luci Licini Lucul·le i oncle Tit Pomponi Àtic.
Nou!!: Sesterci і Quint Cecili · Veure més »
Quint Considi (usurer)
Quint Considi (en llatí Quintus Considius) va ser un negociant o publicà romà que va viure al i es va enriquir amb la usura.
Nou!!: Sesterci і Quint Considi (usurer) · Veure més »
Quint Estertini
Quint Estertini (en llatí Quintus Stertinius) va ser un metge romà que va viure al.
Nou!!: Sesterci і Quint Estertini · Veure més »
Quint Rosci
Quint Rosci (en llatí Quintus Roscius) va ser el més famós actor còmic romà, nadiu de Solonium un vicus romà proper a Lavinium.
Nou!!: Sesterci і Quint Rosci · Veure més »
Reformes de Mari
Actors representant l'avanç d'una legió romana en posició d'atac Les reformes de Mari van ser un conjunt de reformes fetes a l'exèrcit romà iniciades l'any 107 aC per Gai Mari, polític i general de la República romana.
Nou!!: Sesterci і Reformes de Mari · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia
Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.
Nou!!: Sesterci і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Nou!!: Sesterci і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Sesterci і República Romana · Veure més »
Roma al segle I aC
El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.
Nou!!: Sesterci і Roma al segle I aC · Veure més »
Rubri (metge)
Rubri (en llatí Rubrius) era un metge romà que va viure probablement al començament o la meitat del.
Nou!!: Sesterci і Rubri (metge) · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Sesterci і Senat Romà · Veure més »
Servi Asini Cèler
Servi Asini Cèler (en Servius Asinius Celer) va ser un senador romà que a la segona meitat de l'any 38 va ser nomenat cònsol sufecte, amb Sext Noni Quintilià com a col·lega.
Nou!!: Sesterci і Servi Asini Cèler · Veure més »
Set metalls
L'expressió set metalls es refereix als metalls coneguts, i reconeguts com a tals, des de l'antiguitat fins al Renaixement.
Nou!!: Sesterci і Set metalls · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Sesterci і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Sobre la seva casa
Sobre la seva casa (en llatí: De domo sua ad pontifices) és un dels discursos que l'escriptor i polític romà Ciceró va pronunciar davant els pontífexs el 30 de setembre de l'any 57 aC, quan va tornar de l'exili, per poder reconstruir i reocupar la seua casa, que Clodi, el seu rival polític, havia destruït per a continuació consagrar el lloc i erigir-hi un monument a la Llibertat. Aquest discurs, juntament amb el Cum setatui gratias egit i el Cum populo gratias egit, també pronunciats l'any 57 aC, són fruits de les dificultats d'assegurar-se una compensació pels danys soferts.
Nou!!: Sesterci і Sobre la seva casa · Veure més »
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Nou!!: Sesterci і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »
Temple de Venus Genetrix
El temple de Venus Genetrix és un temple romà inaugurat l'any 46 aC, que va dominar la part nord-occidental de la part inferior del Fòrum de Cèsar, un dels fòrums imperials de Roma.
Nou!!: Sesterci і Temple de Venus Genetrix · Veure més »
Tit Pomponi Àtic
Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.
Nou!!: Sesterci і Tit Pomponi Àtic · Veure més »
Unitats de mesura romanes
Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.
Nou!!: Sesterci і Unitats de mesura romanes · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Sesterci і Vespasià · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Sesterci і Virgili · Veure més »
Vologès VI de Pàrtia
Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.
Nou!!: Sesterci і Vologès VI de Pàrtia · Veure més »
Zòpir (artista)
Zòpir (en llatí Zopirus, en grec antic Ζώπυρος) fou un artista grec.
Nou!!: Sesterci і Zòpir (artista) · Veure més »
Zenodor (escultor)
Zenodor (Zenodorus) fou un artista i escultor grec del, potser nadiu de Massília atès que va començar la seva carrera a la Gàl·lia, tot i que el seu lloc de naixement no el menciona cap font.
Nou!!: Sesterci і Zenodor (escultor) · Veure més »
Redirigeix aquí:
Nummus, Sestercis, Sestertius.
