Comunicació

460 les relacions: AB del Cotxer, Adhafera, AE del Cotxer, Albireo, Alcíone (estrella), Alchiba, Aldebaran, Alderamin, Alfa de Brúixola, Alfa de la Cabellera de Berenice, Alfa de la Mosca, Alfa del Burí, Alfa del Camaleó, Alfa del Cavallet de Pintor, Alfa del Centaure, Alfa del Dofí, Alfa del Microscopi, Alfa del Peix Volador, Alfa del Rellotge, Algorab, Alkaid, Alnitak, Altair, Anàleg a la Terra, Antares (estrella), AO dels Llebrers, AS Serpentis, ASASSN-15lh, Astronomia estel·lar, AT del Microscopi, Atmosfera estel·lar, Avior, AW de l'Ossa Major, Ípsilon d'Andròmeda, Ípsilon d'Andròmeda c, Èpsilon Cephei, Èpsilon d'Àries, Èpsilon de Capricorn, Èpsilon de l'Au del Paradís, Èpsilon de l'Escaire, Èpsilon de Perseu, Èpsilon del Centaure, Èpsilon2 de l'Altar, Òmicron Serpentis, Òmicron2 del Cranc, Banda d'inestabilitat, BD+20°307, Beta de l'Hidra Femella, Beta de la Girafa, Beta del Burí, ..., Beta del Cavallet, Beta del Cavallet de Pintor, Beta del Triangle Austral, Beta Sagittae, Beta Sculptoris, Beta Scuti, Betelgeuse, Binària d'alta massa emissora de raigs X, Binària de baixa massa emissora de raigs X, Binària de raigs X, BN dels Bessons, BP del Bover, Branca horitzontal, Camp magnètic estel·lar, Canopus, Caph, Cúmul obert, CD de la Creu del Sud, CD del Taure, Centre galàctic, CI del Cigne, Cinemàtica estel·lar, Constel·lació d'Àries, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de la Guineueta, Constel·lació de la Popa, Constel·lació de la Verge, Constel·lació del Ca Menor, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Corb, Constel·lació del Cotxer, Constel·lació del Llangardaix, Constel·lació del Serpentari, Constel·lació del Triangle Austral, CV del Bover, CW de la Verge, Delta Cephei, Delta de l'Escorpió, Delta de la Vela, Delta del Burí, Delta1 de la Lira, Delta2 Canis Minoris, Delta2 de la Lira, Diagrama color-color, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Didier Queloz, Dilhan Eryurt, Diphda, Drenatge (astronomia), Dubhe, Elements del període 1, Endarrerida blava, Escala de distàncies còsmiques, Espai exterior, Estel, Estel Ap d'oscil·lació ràpida, Estel de bari, Estel del Nord, Estel hipergegant groc, Estel nan, Estel peculiar, Estrella amb embolcall, Estrella B(e), Estrella binària, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella compacta, Estrella de carboni, Estrella de mercuri-manganès, Estrella de Przybylski, Estrella de seqüència principal de tipus B, Estrella de seqüència principal de tipus F, Estrella de seqüència principal de tipus O, Estrella de tipus O, Estrella de tipus tardana, Estrella gegant, Estrella Herbig Ae/Be, Estrella K V, Estrella Lambda Boötis, Estrella preseqüència principal, Estrella subgegant, Estrella subnana, Estrella supergegant, Estrella T Tauri, Estrella variable eruptiva, Estrella variable per rotació, Estructura estel·lar, Eta d'Àries, Eta de l'Escorpió, Eta de l'Hidra Femella, Eta de la Balena, Eta de la Llebre, Eta de la Quilla, Eta del Bover, Eta del Centaure, Eta del Corb, Eta2 de l'Hidra Mascle, Evolució estel·lar, FF de l'Àguila, Fi d'Andròmeda, Fi de la Grua, Fi dels Bessons, Formació estel·lar, FR Canis Majoris, Fum al Samakah, Funció de massa inicial, FV de l'Escorpió, Gacrux, Gamma d'Andròmeda, Gamma d'Àries, Gamma de l'Orada, Gamma de la Corona Boreal, Gamma del Corb, Gamma del Microscopi, Gegant blau, Gegant groga, Gegant roig, Gegant taronja, George Herbig, GK de Perseu, Gliese 105, Gliese 179 b, Gliese 317, Gliese 581 e, Gliese 667 Cb, Groombridge 1618, Habitabilitat en sistemes de nanes grogues, Habitabilitat en sistemes de nanes roges, Habitabilitat en sistemes de nanes taronges, Habitabilitat planetària, Hadar, Híades (cúmul estel·lar), HD 102776, HD 12039, HD 131664, HD 147018, HD 158633, HD 173416 b, HD 192263, HD 197027, HD 217107, HD 28185, HD 43197 b, HD 63765 b, Helvecis, HK Canis Majoris, Homam, IC 2118, IK del Pegàs, Iota d'Andròmeda, Iota del Bover, Iota del Centaure, Iota Pegasi, J del Centaure, Kappa Canis Majoris, Kappa d'Àries, Kappa de la Vela, Kappa del Taure, Kepler Object of Interest, Kepler-1704b, Kepler-7b, Kepler-8, Khi de l'Àguila, Khi del Cranc, Khi del Serpentari, Khi Serpentis, KQ de la Vela, KR de la Cabellera de Berenice, Ksi del Dragó, Ksi2 Canis Majoris, Ksi2 del Centaure, Ksora, La Superba, Lambda d'Àries, Lambda de la Balança, Límit d'Eddington, Límit de Hayashi, Llacuna de Hertzsprung, Markab, Mega Terra, Megrez, Menkib, Merak, Messier 103, Messier 35, Messier 39, Messier 40, Messier 52, Messier 67, Mi d'Andròmeda, Mi d'Àries, Mi d'Hèrcules, Mi de Capricorn, Mi de l'Escaire, Mi de la Verge, Mi de Perseu, Mi1 de l'Escorpió, Mu del Dragó, Nana blanca, Nana blava (desambiguació), Nana groga, Nana marró, Nana negra, Nana roja, Naos (estrella), Nashira, Nebulosa d'Orió, Nebulosa planetària, Ni d'Andròmeda, Ni d'Àries, Ni de Perseu, Ni del Centaure, Ni del Dragó, Ni del Fènix, Ni1 de l'Altar, Nova, Nova lluminosa vermella, NR Canis Majoris, Nucli estel·lar, Nunki, Objecte de Herbig-Haro, Omega Canis Majoris, Omega d'Hèrcules, Omega2 de l'Àguila, Oscil·lacions de tipus solar, Paradoxa de Fermi, Paral·laxi dinàmica, PDS 110, Període de la taula periòdica, Pi Canis Majoris, Pi d'Andròmeda, Pi d'Aquari, Pi d'Àries, Pi de l'Àguila (estel), Pi de l'Escorpió, Pi Serpentis, Pi2 Orionis, Pi4 d'Orió, Pi5 d'Orió, Pismis 24-1, Planeta, Planeta de període ultracurt, Planeta extrasolar, Planeta superhabitable, Plèiades (astronomia), Plèione (estrella), Polar (estel variable cataclísmic), Polar intermèdia, Pols exozodiacal, Porrima, Pròxima del Centaure, Procés de combustió del silici, Protoestrella, Psi d'Andròmeda, Psi de Capricorn, Psi de l'Ossa Major, Psi2 d'Aquari, Psi2 del Cranc, Psi3 d'Aquari, PSR B1257+12, PSR B1257+12 c, PSR J1748-2446ad, Punta de la branca gegant vermella, PZ del Telescopi, QW de la Popa, QZ de la Popa, R de la Corona Austral, Ran (estel), Rasalhague, Resum d'astronomia, Rho de l'Àguila, Rho de l'Escorpió, Rho de la Corona Boreal, Rho del Taure, Rho Piscium, Rho3 d'Àries, Rotació estel·lar, RS del Cranc, RS Sagittarii, Sírius, Súper-Terra, Seqüència, Shaula, Sheratan, Sigma d'Andròmeda, Sigma d'Àries, Sigma d'Hèrcules, Sigma d'Orió, Sigma de l'Àguila, Sigma de la Corona Boreal, Sigma del Bover, Sigma del Lleó, Sigma del Llop, Sigma Serpentis, Sistema binari (astronomia), Sistema planetari, Sistema solar, Sol, Spica, SSSPM J1549-3544, Subra, Supergegant groga, SV del Centaure, T del Taure, Tabit, Talitha, Tau de la Balena, Tau del Bover, Tau del Centaure, Tau1 d'Aquari, Tau2 de Capricorn, Tejat, Teorema de Vogt-Russel, Theta d'Andròmeda, Theta d'Àries, Theta de Capricorn, Theta de la Corona Boreal, Theta de la Màquina Pneumàtica, Theta de la Quilla, Tipus espectral, Trajectòria de Hayashi, Trajectòria de Henyey, TX de la Llebre, TY del Corb, U d'Àries, U dels Bessons, UU Piscium, V de la Sageta, V1075 de l'Escorpió, V1654 de l'Àguila, V2292 del Serpentari, V391 Pegasi, V398 del Cotxer, V505 de Perseu, V856 de l'Escorpió, Variable Alpha² Canum Venaticorum, Variable Beta Cephei, Variable BY Draconis, Variable Gamma Cassiopeiae, Variable Gamma Doradus, Variable Orió, Variable SX Phoenicis, Vega, Vindemiatrix, VV Cephei, W de l'Ossa Major, Wolf 359, WW de la Guineueta, Z de la Girafa, Zavijava, Zeta Cassiopeiae, Zeta d'Aquari, Zeta d'Àries, Zeta d'Hèrcules, Zeta de l'Àguila, Zeta de l'Unicorn, Zeta de la Verge, Zeta del Bover, Zeta del Centaure, Zona d'habitabilitat, Zubeneschamali, 10 del Llangardaix, 10 del Taure, 106 d'Aquari, 109 de la Verge, 11 d'Aquari, 11 de l'Ossa Menor, 110 d'Hèrcules, 14 Cephei, 14 d'Andròmeda, 16 de la Girafa, 18 d'Andròmeda, 18 de l'Escorpió, 2 d'Andròmeda, 20 de Capricorn, 20 de l'Àguila, 23 de l'Ossa Major, 25 del Cranc, 26 d'Àries, 29 d'Aquari, 3 de Perseu, 3 del Centaure, 30 del Taure, 32 Piscium, 37 de Capricorn, 4 d'Aquari, 40 del Lleó, 44 del Bover, 45 del Cotxer, 47 Cassiopeiae, 47 de l'Ossa Major, 47 de l'Ossa Major b, 49 del Cranc, 50 de Perseu, 51 d'Aquari, 53 de Perseu, 55 del Cranc, 58 del Serpentari, 6 de la Balena, 6 de la Cabellera de Berenice, 61 de la Verge, 68 d'Hèrcules, 7 d'Andròmeda, 7 de l'Àguila, 70 d'Aquari, 74 d'Aquari, 8 del Cranc, 83 de la Verge, 89 del Lleó, 9 Sagittarii, 94 d'Aquari. Ampliar l'índex (410 més) » « Shrink índex

AB del Cotxer

AB del Cotxer (AB Aurigae) és un estel variable en la constel·lació del Cotxer.

Nou!!: Seqüència principal і AB del Cotxer · Veure més »

Adhafera

Adhafera (Zeta del Lleó / ζ Leonis) és un estel de la constel·lació del Lleó.

Nou!!: Seqüència principal і Adhafera · Veure més »

AE del Cotxer

AE del Cotxer (AE Aurigae) és una estrella fugitiva (runaway star en anglès) a la constel·lació del Cotxer (Auriga).

Nou!!: Seqüència principal і AE del Cotxer · Veure més »

Albireo

Albireo (Beta del Cigne / β Cygni) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació del Cigne (Cygnus).

Nou!!: Seqüència principal і Albireo · Veure més »

Alcíone (estrella)

Alcíone, oficialment Alcyone (Eta del Taure / η Tauri) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Taure.

Nou!!: Seqüència principal і Alcíone (estrella) · Veure més »

Alchiba

Alchiba (Alfa del Corb / α Corvi) és un estel de magnitud aparent +4,00 i només la cinquena més brillant de la constel·lació del Corb, malgrat tenir la denominació de Bayer alfa.

Nou!!: Seqüència principal і Alchiba · Veure més »

Aldebaran

Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol Aldebaran (Alfa del Taure / α Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació del Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.

Nou!!: Seqüència principal і Aldebaran · Veure més »

Alderamin

Alderamin a la seva constel·lació Alderamin (Alfa Cephei / α Cep / 5 Cep) és una estrella situada a la constel·lació de Cepheus, la seva més brillant, amb magnitud aparent +2,43.

Nou!!: Seqüència principal і Alderamin · Veure més »

Alfa de Brúixola

Alfa de Brúixola (α Pyxidis) és l'estel més brillant de la constel·lació de Brúixola, amb magnitud aparent +3,68.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa de Brúixola · Veure més »

Alfa de la Cabellera de Berenice

Alfa de la Cabellera de Berenice (α Comae Berenices) és un estel binari, el segon més brillant de la constel·lació de la Cabellera de Berenice, després de β Comae Berenices.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa de la Cabellera de Berenice · Veure més »

Alfa de la Mosca

Alfa de la Mosca (α Muscae) és l'estel més brillant en la constel·lació de la Mosca, amb magnitud aparent +2,69.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa de la Mosca · Veure més »

Alfa del Burí

Sense descripció.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa del Burí · Veure més »

Alfa del Camaleó

Alfa del Camaleó (α Chamaeleontis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Camaleó, amb magnitud aparent +4,05.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa del Camaleó · Veure més »

Alfa del Cavallet de Pintor

Alfa del Cavallet de Pintor (α Pictoris) és l'estel més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor, de magnitud aparent +3,24.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa del Cavallet de Pintor · Veure més »

Alfa del Centaure

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa del Centaure · Veure més »

Alfa del Dofí

Alfa del Dofí (α Delphini) és un sistema estel·lar múltiple de la constel·lació del Dofí, el segon element més brillant després de Beta del Dofí, amb magnitud aparent +3,77.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa del Dofí · Veure més »

Alfa del Microscopi

Alfa del Microscopi (α Microscopii) és un estel a la constel·lació del Microscopi.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa del Microscopi · Veure més »

Alfa del Peix Volador

Alfa del Peix Volador (α Volantis) és un estel en la constel·lació del Peix Volador.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa del Peix Volador · Veure més »

Alfa del Rellotge

Alfa del Rellotge (α Horologii) és l'estel més brillant en la constel·lació del Rellotge, situat a l'extrem nord de la mateixa, amb magnitud aparent +3,86.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa del Rellotge · Veure més »

Algorab

Algorab (Delta del Corb / δ Corvi) és la tercera estrella més brillant a la constel·lació del Corb, darrere de Gienah Gurab (γ Corvi) i Kraz (β Corvi), amb magnitud aparent +2,94.

Nou!!: Seqüència principal і Algorab · Veure més »

Alkaid

Alkaid a la constel·lació ''Ursa Major'' Benetnasch o Alkaid (Eta de l'Ossa Major / η Ursae Majoris) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de l'Ossa Major (Ursa Major), darrere d'Alioth (Èpsilon de l'Ossa Major) i Dubhe (Alfa de l'Ossa Major).

Nou!!: Seqüència principal і Alkaid · Veure més »

Alnitak

Constel·lació d'Orió Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Seqüència principal і Alnitak · Veure més »

Altair

Altair (Alfa de l'Àguila / α Aquilae) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Àguila i el dotzè estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Seqüència principal і Altair · Veure més »

Anàleg a la Terra

IST (Índex de Similitud amb la Terra). Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les terrestres.

Nou!!: Seqüència principal і Anàleg a la Terra · Veure més »

Antares (estrella)

Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.

Nou!!: Seqüència principal і Antares (estrella) · Veure més »

AO dels Llebrers

AO dels Llebrers (AO Canum Venaticorum) és un estel variable a la constel·lació dels Llebrers, la quarta més brillant de la mateixa.

Nou!!: Seqüència principal і AO dels Llebrers · Veure més »

AS Serpentis

AS Serpentis (AS Ser / AN 42.1935) és un estel variable en la constel·lació del Serpent.

Nou!!: Seqüència principal і AS Serpentis · Veure més »

ASASSN-15lh

ASASSN-15lh (designació de supernova SN 2015L) és una supernova superlluminosa detectada per l'observatori Las Campanas el 14 de juny de 2015.

Nou!!: Seqüència principal і ASASSN-15lh · Veure més »

Astronomia estel·lar

S'anomena astronomia estel·lar l'estudi dels estels; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.

Nou!!: Seqüència principal і Astronomia estel·lar · Veure més »

AT del Microscopi

AT del Microscopi (AT Microscopii) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Microscopi, situat al nord-oest de α Microscopii, al sud-oest de ω Capricorni i a l'est d'Askella (ζ Sagittarii).

Nou!!: Seqüència principal і AT del Microscopi · Veure més »

Atmosfera estel·lar

Foto presa durant l'eclipsi solar del 1999 L'atmosfera estel·lar és la regió exterior del volum d'un estel, i es troba per sobre del nucli solar, la zona de radiació i la zona de convecció.

Nou!!: Seqüència principal і Atmosfera estel·lar · Veure més »

Avior

Avior (Èpsilon de la Quilla / ε Carinae) és el tercer estel més brillant a la constel·lació de la Quilla, amb magnitud aparent +1,95.

Nou!!: Seqüència principal і Avior · Veure més »

AW de l'Ossa Major

AW de l'Ossa Major (AW Ursae Majoris) és un estel variable de la constel·lació de l'Ossa Major.

Nou!!: Seqüència principal і AW de l'Ossa Major · Veure més »

Ípsilon d'Andròmeda

Ípsilon d'Andròmeda (υAndromedae) és una estrella binària, situada a uns 44 anys llum de distància, a uns 10 graus a l'est de la galàxia d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Ípsilon d'Andròmeda · Veure més »

Ípsilon d'Andròmeda c

Ípsilon d'Andròmeda c (υAndromedae c), anomenat formalment Samh, és un planeta extrasolar que orbita al voltant d'Ípsilon d'Andròmeda A, un estel similar al Sol, cada 243,1 dies.

Nou!!: Seqüència principal і Ípsilon d'Andròmeda c · Veure més »

Èpsilon Cephei

Èpsilon Cephei (ε Cep / 23 Cephei / HD 211336) és un estel de magnitud aparent +4,18 a la constel·lació de Cefeu.

Nou!!: Seqüència principal і Èpsilon Cephei · Veure més »

Èpsilon d'Àries

Èpsilon d'Àries (ε Arietis) és una estrella binària de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Èpsilon d'Àries · Veure més »

Èpsilon de Capricorn

Èpsilon de Capricorn (ε Capricorni) és un estel a la constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +4,50.

Nou!!: Seqüència principal і Èpsilon de Capricorn · Veure més »

Èpsilon de l'Au del Paradís

Èpsilon de l'Au del Paradís (ε Apodis) és una estrella de la constel·lació de l'Au del Paradís.

Nou!!: Seqüència principal і Èpsilon de l'Au del Paradís · Veure més »

Èpsilon de l'Escaire

Èpsilon de l'Escaire (ε Normae) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Escaire.

Nou!!: Seqüència principal і Èpsilon de l'Escaire · Veure més »

Èpsilon de Perseu

Èpsilon de Perseu (ε Persei) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Perseu després de Mirfak (α Persei), Algol (β Persei) i Zeta de Perseu (ζ Persei).

Nou!!: Seqüència principal і Èpsilon de Perseu · Veure més »

Èpsilon del Centaure

Èpsilon del Centaure (ε Centauri) és una estrella de magnitud aparent +2,29 situada a la constel·lació de Centaure.

Nou!!: Seqüència principal і Èpsilon del Centaure · Veure més »

Èpsilon2 de l'Altar

Èpsilon² de l'Altar (ε² Arae) és un sistema estel·lar triple de la constel·lació de l'Altar.

Nou!!: Seqüència principal і Èpsilon2 de l'Altar · Veure més »

Òmicron Serpentis

Òmicron Serpentis (ο Ser / 56 Serpentis) és un estel en la constel·lació del Serpent, situada en Serpens Cauda —la cua de la serp—.

Nou!!: Seqüència principal і Òmicron Serpentis · Veure més »

Òmicron2 del Cranc

Òmicron² del Cranc (ο² Cancri) és un estel a la constel·lació del Cranc (Càncer) de magnitud aparent +5,67.

Nou!!: Seqüència principal і Òmicron2 del Cranc · Veure més »

Banda d'inestabilitat

La banda d'inestabilitat La banda d'inestabilitat és una regió en diagonal en el diagrama HR que està ocupat per estrelles variables polsants (incloent variables RR Lyrae, variables Cepheides, variables W Virginis, variables ZZ Ceti, variables RV Tauri, variables Delta Scuti, variables SX Phoenicis i estrelles oscil·lants ràpides Ap).

Nou!!: Seqüència principal і Banda d'inestabilitat · Veure més »

BD+20°307

BD+20°307 és un sistema estel·lar binari proper a uns 300 anys llum de distància a la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і BD+20°307 · Veure més »

Beta de l'Hidra Femella

Beta de l'Hidra Femella (β Hydrae) és un estel de magnitud aparent +4,29 a la constel·lació de l'Hidra Femella.

Nou!!: Seqüència principal і Beta de l'Hidra Femella · Veure més »

Beta de la Girafa

Beta de la Girafa (β Camelopardalis) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Girafa amb magnitud aparent +4,03.

Nou!!: Seqüència principal і Beta de la Girafa · Veure més »

Beta del Burí

Beta del Burí (β Caeli) (SIMBAD) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Burí amb magnitud aparent +5,04, després de α Caeli i γ¹ Caeli.

Nou!!: Seqüència principal і Beta del Burí · Veure més »

Beta del Cavallet

Beta del Cavallet (β Equulei) és una estrella A V de la constel·lació del Cavallet.

Nou!!: Seqüència principal і Beta del Cavallet · Veure més »

Beta del Cavallet de Pintor

Beta del Cavallet de Pintor (β Pictoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor.

Nou!!: Seqüència principal і Beta del Cavallet de Pintor · Veure més »

Beta del Triangle Austral

Beta del Triangle Austral (β Trianguli Australis), ocasionalment anomenat Betria, és el segon estel més brillant de la constel·lació del Triangle Austral —després d'Atria (α Trianguli Australis)— amb magnitud aparent +2,83.

Nou!!: Seqüència principal і Beta del Triangle Austral · Veure més »

Beta Sagittae

Beta Sagittae (β Sge / 6 Sagittae / HD 185958) és un estel de magnitud aparent +4,39.

Nou!!: Seqüència principal і Beta Sagittae · Veure més »

Beta Sculptoris

Beta Sculptoris (β Scl / HD 221507 / HR 8937) és un estel situat en la constel·lació de l'Escultor.

Nou!!: Seqüència principal і Beta Sculptoris · Veure més »

Beta Scuti

Beta Scuti (β Sct / HD 173764 / HR 7063) és una estrella a la constel·lació de l'Escut, Scutum, originalment Scutum Sobiescii, l'escut de Sobieski.

Nou!!: Seqüència principal і Beta Scuti · Veure més »

Betelgeuse

Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.

Nou!!: Seqüència principal і Betelgeuse · Veure més »

Binària d'alta massa emissora de raigs X

Les binàries de raigs X d'alta massa són un tipus de binàries de raigs X que es componen d'una estrella de la seqüència principal de massa molt més gran que la del Sol, normalment una estrella Be o una supergegant blava, i una altra que és un objecte compacte, ja sigui un forat negre o un estel de neutrons.

Nou!!: Seqüència principal і Binària d'alta massa emissora de raigs X · Veure més »

Binària de baixa massa emissora de raigs X

Les binàries de raigs X de baixa massa són sistemes binaris formats per un objecte compacte (estrella de neutrons o forat negre) i una estrella companya en la seqüència principal i una massa molt menor a la del Sol, pertanyent al tipus espectral K o M. L'estrella companya plena el que es coneix com a lòbul de Roche i transfereix part de massa a l'estrella de neutrons o forat negre.

Nou!!: Seqüència principal і Binària de baixa massa emissora de raigs X · Veure més »

Binària de raigs X

Les estrelles binàries de raigs X són una classe de sistema binari que són molt lluminoses en raigs x (10 33 - 10 39 erg/s).

Nou!!: Seqüència principal і Binària de raigs X · Veure més »

BN dels Bessons

BN dels Bessons (BN Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.

Nou!!: Seqüència principal і BN dels Bessons · Veure més »

BP del Bover

BP del Bover (BP Bootis) és un estel variable a la constel·lació del Bover, situat molt prop del límit amb constel·lació del Dragó, Draco.

Nou!!: Seqüència principal і BP del Bover · Veure més »

Branca horitzontal

La branca horitzontal (RH, en anglès ''horizontal branch'') és un estadi de l'evolució estel·lar que segueix immediatament al de branca de gegant vermella, en estrelles de massa similar a la del Sol.

Nou!!: Seqüència principal і Branca horitzontal · Veure més »

Camp magnètic estel·lar

El camp magnètic del sol condueix una massiva ejecció de plasma. ''NOAA image.'' Un camp magnètic estel·lar és un camp magnètic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqüència principal, que és una forma de transport d'energia que involucra al moviment físic de material.

Nou!!: Seqüència principal і Camp magnètic estel·lar · Veure més »

Canopus

Canopus (Alfa de la Quilla / α Carinae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Quilla (Carina), a l'hemisferi sud.

Nou!!: Seqüència principal і Canopus · Veure més »

Caph

Caph a la seva constel·lació Caph (β Cassiopeiae / β Cas / 11 Cassiopeiae) (SIMBAD) és una estrella a la constel·lació de Cassiopeia de magnitud aparent +2,28.

Nou!!: Seqüència principal і Caph · Veure més »

Cúmul obert

M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

Nou!!: Seqüència principal і Cúmul obert · Veure més »

CD de la Creu del Sud

CD de la Creu del Sud (CD Crucis) és una estrella variable de magnitud aparent mitjana +10,89.

Nou!!: Seqüència principal і CD de la Creu del Sud · Veure més »

CD del Taure

CD del Taure (CD Tauri) és un sistema estel·lar a la Taure que s'hi troba a 225 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Seqüència principal і CD del Taure · Veure més »

Centre galàctic

El centre galàctic és el centre de rotació de la Via Làctia.

Nou!!: Seqüència principal і Centre galàctic · Veure més »

CI del Cigne

CI del Cigne (CI Cygni) és un estel variable en la constel·lació del Cigne. De magnitud aparent màxima +9,90, es localitza entre η Cygni i 15 Cygni.

Nou!!: Seqüència principal і CI del Cigne · Veure més »

Cinemàtica estel·lar

La cinemàtica estel·lar és l'estudi del moviment dels estels sense tenir en compte com l'han adquirit.

Nou!!: Seqüència principal і Cinemàtica estel·lar · Veure més »

Constel·lació d'Àries

Àries (Aries), l'ovella, amb el símbol Àries, és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació d'Àries · Veure més »

Constel·lació de l'Àguila

L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació de l'Àguila · Veure més »

Constel·lació de la Guineueta

La Guineueta (Vulpecula) és una constel·lació de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair. Fitxer:Vulpecula_IAU.svg Fitxer:VulpeculaCC.jpg Fitxer:Sidney_Hall_-_Urania's_Mirror_-_Lacerta,_Cygnus,_Lyra,_Vulpecula_and_Anser.jpg.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació de la Guineueta · Veure més »

Constel·lació de la Popa

La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació de la Popa · Veure més »

Constel·lació de la Verge

La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació de la Verge · Veure més »

Constel·lació del Ca Menor

El Ca Menor (Canis Minor) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud que està situada entre les constel·lació dels Bessons, l'Unicorn, l'Hidra Femella i el Cranc.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació del Ca Menor · Veure més »

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació del Cigne · Veure més »

Constel·lació del Corb

El Corb (Corvus) és una petita constel·lació austral de només 11 estels visibles a simple vista (de brillantor major que la magnitud 5,5).

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació del Corb · Veure més »

Constel·lació del Cotxer

El Cotxer (Auriga) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació del Cotxer · Veure més »

Constel·lació del Llangardaix

El Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació del Llangardaix · Veure més »

Constel·lació del Serpentari

El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació del Serpentari · Veure més »

Constel·lació del Triangle Austral

El Triangle Austral (Triangulum Australe) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació del Triangle Austral · Veure més »

CV del Bover

CV del Bover (CV Bootis) és un estel variable a la constel·lació del Bover situada a 844 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Seqüència principal і CV del Bover · Veure més »

CW de la Verge

CW de la Verge (CW Virginis) és un estel variable a la constel·lació de la Verge (Virgo) de magnitud aparent mitjana +4,91.

Nou!!: Seqüència principal і CW de la Verge · Veure més »

Delta Cephei

Delta Cephei (δ Cephei) és el quart estel en magnitud aparent de la constel·lació de Cefeu. És el prototip d'estrella variable Cefeida, estels que es coneixen com simplement 'cefeides' i que prenen el seu nom d'aquest.

Nou!!: Seqüència principal і Delta Cephei · Veure més »

Delta de l'Escorpió

Dschubba a la seva constel·lació Delta de l'Escorpió (δ Scorpii) és una estrella binària a la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Seqüència principal і Delta de l'Escorpió · Veure més »

Delta de la Vela

Delta de la Vela (δ Velorum) és un sistema estel·lar a la constel·lació de la Vela, la vela de l'Argo navis, el segon més brillant darrere de γ Velorum.

Nou!!: Seqüència principal і Delta de la Vela · Veure més »

Delta del Burí

Delta del Burí (δ Caeli) (SIMBAD) (The Bright Star Catalogue) és una estrella en la constel·lació del Burí de magnitud aparent +5,05.

Nou!!: Seqüència principal і Delta del Burí · Veure més »

Delta1 de la Lira

Delta¹ de la Lira (δ¹ Lyrae) és un sistema estel·lar binari a la constel·lació de la Lira, a uns 1.100 anys llum de distància de la Terra.

Nou!!: Seqüència principal і Delta1 de la Lira · Veure més »

Delta2 Canis Minoris

Delta² Canis Minoris (δ² CMi / 8 Canis Minoris) és un estel en la constel·lació del Ca Menor que comparteix la denominació de Bayer «Delta» amb altres dos estels, Delta¹ Canis Minoris (δ¹ CMi) i Delta3 Canis Minoris (δ3 CMi).

Nou!!: Seqüència principal і Delta2 Canis Minoris · Veure més »

Delta2 de la Lira

Delta² de la Lira (δ² Lyrae) és un estel vermell, de 4a magnitud en banda V, situada a la constel·lació de la Lira, aproximadament a 900 anys llum de la Terra, en el cúmul Delta² de la Lira (Stephenson 1).

Nou!!: Seqüència principal і Delta2 de la Lira · Veure més »

Diagrama color-color

En astronomia, el diagrama color–color és un diagrama que compara les magnituds aparents d'estels a diferents longituds d'ona.

Nou!!: Seqüència principal і Diagrama color-color · Veure més »

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Nou!!: Seqüència principal і Diagrama de Hertzsprung-Russell · Veure més »

Didier Queloz

Didier Patrick Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.

Nou!!: Seqüència principal і Didier Queloz · Veure més »

Dilhan Eryurt

Dilhan Eryurt (Esmirna, Turquia, 29 de novembre de 1926 - Ankara, Turquia 13 de setembre de 2012) fou una astrofísica turca.

Nou!!: Seqüència principal і Dilhan Eryurt · Veure més »

Diphda

Diphda (Beta de la Balena / β Ceti) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Balena.

Nou!!: Seqüència principal і Diphda · Veure més »

Drenatge (astronomia)

En astronomia, drenatge fa referència a un període de l'evolució d'un estel on una zona de convecció de la superfície s'estén cap avall a les capes on el material ha començat fusió nuclear.

Nou!!: Seqüència principal і Drenatge (astronomia) · Veure més »

Dubhe

Dubhe A, B i C. Dubhe (Alfa de l'Ossa Major / α Ursae Majoris) és el segon estel més brillant de la constel·lació de l'Ossa Major, després d'Alioth (ε Ursae Majoris).

Nou!!: Seqüència principal і Dubhe · Veure més »

Elements del període 1

Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.

Nou!!: Seqüència principal і Elements del període 1 · Veure més »

Endarrerida blava

accès.

Nou!!: Seqüència principal і Endarrerida blava · Veure més »

Escala de distàncies còsmiques

Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.

Nou!!: Seqüència principal і Escala de distàncies còsmiques · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Seqüència principal і Espai exterior · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Seqüència principal і Estel · Veure més »

Estel Ap d'oscil·lació ràpida

Un estel Ap o estrella Ap d'oscil·lació ràpida és una mena d'estel Ap que presenta variacions de velocitat radial o fotomètrica ràpida de curta escala temporal.

Nou!!: Seqüència principal і Estel Ap d'oscil·lació ràpida · Veure més »

Estel de bari

Un estel de bari o estrella de bari és una estrella gegant de tipus espectral G i K, els espectres del qual mostren excés d'elements generats mitjançant el «procés S» de captura de neutrons, per la presència de bari ionitzat, Ba + i Ba 2 +, a una longitud d'ona de 455,4 nm.

Nou!!: Seqüència principal і Estel de bari · Veure més »

Estel del Nord

L'Estel del Nord, Estel Polar o Polaris és l'estel alfa de l'Ossa Menor, el més brillant del pol nord celeste.

Nou!!: Seqüència principal і Estel del Nord · Veure més »

Estel hipergegant groc

Un estel hipergegant groc o estrella hipergegant groga és un tipus d'estel de classe 0, de classe espectral entre A i K, am una massa entre 20 i 50 masses solars.

Nou!!: Seqüència principal і Estel hipergegant groc · Veure més »

Estel nan

El terme estel nan o estrella nana es refereix a diferents classes d'estels.

Nou!!: Seqüència principal і Estel nan · Veure més »

Estel peculiar

Un estel peculiar o estrella peculiar (estels CP de l'anglès Chemically peculiar) és un tipus d'estel que posseeix una abundància de metalls anòmala, almenys en les seves capes superficials.

Nou!!: Seqüència principal і Estel peculiar · Veure més »

Estrella amb embolcall

En astronomia, es denomina estrella amb embolcall (shell star en anglès) a una estrella calenta de la seqüència principal, generalment de classe espectral B, A, o F, l'espectre del qual mostra línies d'emissió que suposadament són degudes a un anell o embolcall gasós que envolta l'estrella.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella amb embolcall · Veure més »

Estrella B(e)

Nebulositat al voltant de l'estrella Be HD 87643 Una estrella B o de tipus B, és una estrella de tipus B amb línies neutres prohibides o línies d'emissió de baixa ionització prohibides al seu espectre.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella B(e) · Veure més »

Estrella binària

Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella binària · Veure més »

Estrella blanca de la seqüència principal

La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen espectres que estan definits per línies d'absorció Balmer d'hidrogen forts.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella blanca de la seqüència principal · Veure més »

Estrella compacta

En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella compacta · Veure més »

Estrella de carboni

Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de carboni · Veure més »

Estrella de mercuri-manganès

Alpheratz (α Andromedae), arquetip d'estrelles de mercuri-manganès. Una estrella de mercuri-manganès és una classe d'estrella peculiar no magnètica que presenta una línia prominent a 398,4 nm en el seu espectre, a causa de l'absorció de mercuri ionitzat.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de mercuri-manganès · Veure més »

Estrella de Przybylski

L'estrellla o estel de Przybylski (V816 Centauri) és un estel an la constel·lació de Centaure, Centaurus, de magnitud aparent +8,02.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de Przybylski · Veure més »

Estrella de seqüència principal de tipus B

Part de la constel·lació de la Quilla, Èpsilon Carinae és un exemple d'una estrella doble que presenta una estrella de la seqüència principal de tipus B. El primari és una estrella gegant evolucionada amb un tipus espectral K0III, per això el seu color groguenc. La secundària és una estrella de seqüència principal tipus B de fusió d'hidrogen típica de classe espectral B2 Vp Una estrella de seqüència principal de tipus B (BV) és una estrella de seqüència principal (de combustió d’hidrogen) de tipus espectral B i de classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen de 2 a 16 vegades la massa del Sol i temperatures superficials d'entre 10.000 i 30.000 K. Les estrelles de tipus B són extremadament lluminoses i blaves.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de seqüència principal de tipus B · Veure més »

Estrella de seqüència principal de tipus F

consulta.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de seqüència principal de tipus F · Veure més »

Estrella de seqüència principal de tipus O

Una estrella de seqüència principal de tipus O (VO) és una estrella de seqüència principal (nucli que crema hidrogen) de tipus espectral O i de classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen entre 15 i 90 vegades la massa solar i temperatures de la superfície d'entre 30.000 i 50.000 K. Són entre 40.000 i 1.000.000 vegades més lluminoses que el Sol.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de seqüència principal de tipus O · Veure més »

Estrella de tipus O

classificació de Morgan-Keenan Un estel de tipus O és un estel calent blanc-blavós de tipus espectral O en el sistema de classificació de Yerkes emprat pels astrònoms.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de tipus O · Veure més »

Estrella de tipus tardana

En classificació estel·lar, un estel de tipus tardà o estrella de tipus tardana és un estel de classe K o classe M. Els estels de tipus tardà poden ser de baixa massa, si són de la seqüència principal o més massius que el Sol si són estels gegants o supergegants.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de tipus tardana · Veure més »

Estrella gegant

Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella gegant · Veure més »

Estrella Herbig Ae/Be

La regió fosca del catàleg LDN 1265 (vdB 1) en la regió de formació estel·lar de Cassiopea, il·luminada per les estrelles veïnes; s'hi troba V633 Cassiopeiae, una estrella Herbig Ae/Be. ''2MASS'' Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella preseqüència principal, una estrella jove (L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesa free-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica). La radiació emesa es defineix com Bremsstrahlung (en alemany "radiació de frenada"); s'obté quan un electró pateix un canvi de velocitat en passar a prop d'una altra partícula per via de força coulumbiana. Aquesto procés es pot descriure com la transició d'un electró d'un estat a un estat lliure (no lligat a un àtom) a un altre estat lliure.) Algunes vegades les estrelles Herbig Ae/Be mostren variabilitats de brillantor significatives.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella Herbig Ae/Be · Veure més »

Estrella K V

Un estel K V o estrella K V, també conegut com a nan taronja o estrella nana taronja és un estel de la seqüència principal de tipus espectral K i lluminositat de classe V. Aquests estels tenen una mida entre els nans vermells i els nans grocs anàlegs al Sol.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella K V · Veure més »

Estrella Lambda Boötis

Una estrella Lambda Boötis és un tipus d'estrella peculiar que presenta una inusual baixa abundància dels elements pesants, particularment els del pic del ferro (crom, magnesi, ferro, cobalt i níquel) en les seves capes externes, amb la clara excepció de carboni, nitrogen, oxigen i sofre.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella Lambda Boötis · Veure més »

Estrella preseqüència principal

classe homònima d'estrelles de pre-seqüència principal. Una estrella preseqüència principal (estrella o objecte PMS - acrònim de l'anglès pre-main sequence) és la fase de la formació estel·lar compresa entre l'estadi protoestrella i la seqüència principal.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella preseqüència principal · Veure més »

Estrella subgegant

Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella subgegant · Veure més »

Estrella subnana

Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella subnana · Veure més »

Estrella supergegant

En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella supergegant · Veure més »

Estrella T Tauri

'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella T Tauri · Veure més »

Estrella variable eruptiva

Els estels variables eruptives són una classe d'estels que inclouen diversos tipus d'estels variables.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella variable eruptiva · Veure més »

Estrella variable per rotació

En les estrelles variables per rotació, el canvi de brillantor es modula mitjançant la rotació d’una estrella o el període de revolució en un sistema estel·lar binari.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella variable per rotació · Veure més »

Estructura estel·lar

Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.

Nou!!: Seqüència principal і Estructura estel·lar · Veure més »

Eta d'Àries

Eta d'Àries (η Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Eta d'Àries · Veure més »

Eta de l'Escorpió

Eta de l'Escorpió (η Scorpii) és un estel de magnitud aparent +3,33 situada en la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Seqüència principal і Eta de l'Escorpió · Veure més »

Eta de l'Hidra Femella

Eta de l'Hidra Femella (η Hydrae) és un estel a la constel·lació de l'Hidra Femella de magnitud aparent +4,30.

Nou!!: Seqüència principal і Eta de l'Hidra Femella · Veure més »

Eta de la Balena

Eta de la Balena (η Ceti) és una estrella en la constel·lació equatorial de la Balena.

Nou!!: Seqüència principal і Eta de la Balena · Veure més »

Eta de la Llebre

Eta de la Llebre (η Leporis) és un estel de magnitud aparent +3,72 en la constel·lació de la Lepus.

Nou!!: Seqüència principal і Eta de la Llebre · Veure més »

Eta de la Quilla

Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16.

Nou!!: Seqüència principal і Eta de la Quilla · Veure més »

Eta del Bover

Eta del Bover (η Bootis) és un estel binari, el tercer estel més brillant a la constel·lació del Bover després d'Arcturus (α Bootis) i Hissar (ε Bootis).

Nou!!: Seqüència principal і Eta del Bover · Veure més »

Eta del Centaure

Constel·lació de Centaure Eta delCentaure (η Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,33.

Nou!!: Seqüència principal і Eta del Centaure · Veure més »

Eta del Corb

Eta del Corb (η Corvi) és un estel de magnitud aparent +4,31 a la constel·lació del Corb.

Nou!!: Seqüència principal і Eta del Corb · Veure més »

Eta2 de l'Hidra Mascle

Eta² de l'Hidra Mascle (η² Hydri), sovint catalogada com a HD 11977, és una gegant groga situada aproximadament a 217 anys llum a la constel·lació de l'Hidra Mascle.

Nou!!: Seqüència principal і Eta2 de l'Hidra Mascle · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Seqüència principal і Evolució estel·lar · Veure més »

FF de l'Àguila

FF de l'Àguila (FF Aquilae) és un estel variable en la constel·lació de l'Àguila de magnitud aparent mitjana +5,31.

Nou!!: Seqüència principal і FF de l'Àguila · Veure més »

Fi d'Andròmeda

Fi d'Andròmeda (φ Andromedae) és una estrella binària de la constel·lació Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Fi d'Andròmeda · Veure més »

Fi de la Grua

Fi de la Grua (φ Gruis) és un estel a la constel·lació de la Grua de magnitud aparent +5,55.

Nou!!: Seqüència principal і Fi de la Grua · Veure més »

Fi dels Bessons

Fi dels Bessons (φ Geminorum) és un estel a la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent +4,98.

Nou!!: Seqüència principal і Fi dels Bessons · Veure més »

Formació estel·lar

Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.

Nou!!: Seqüència principal і Formació estel·lar · Veure més »

FR Canis Majoris

FR Canis Majoris (FR CMa / HD 44458 / HR 2284) és un estel de magnitud aparent +5,59 enquadrat a la constel·lació del Ca Major.

Nou!!: Seqüència principal і FR Canis Majoris · Veure més »

Fum al Samakah

Fum al Samakah (β Piscium / β Psc / 4 Piscium) és un estel a la constel·laciódels Peixo de magnitud aparent +4,49.

Nou!!: Seqüència principal і Fum al Samakah · Veure més »

Funció de massa inicial

En astronomia, la funció de massa inicial és una funció empírica que descriu la distribució de les masses inicials per a una població d'estrelles.

Nou!!: Seqüència principal і Funció de massa inicial · Veure més »

FV de l'Escorpió

FV de l'Escorpió (FV Sco) és un estel variable de magnitud aparent màxima +8,07.

Nou!!: Seqüència principal і FV de l'Escorpió · Veure més »

Gacrux

Contel·lació de ''Crux''. Gacrux està situada a la part superior de la creu. Gacrux (Gamma de la Creu del Sud / Gamma Crucis) és la tercera estrella més brillant en la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis), darrere de Acrux (α Crucis) i Mimosa (β Crucis).

Nou!!: Seqüència principal і Gacrux · Veure més »

Gamma d'Andròmeda

Gamma d'Andròmeda (γ Andromedae) és la quarta estrella múltiple a la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Gamma d'Andròmeda · Veure més »

Gamma d'Àries

Gamma d'Àries (γ Arietis) és un sistema estel·lar triple, a 204 anys llum de la Terra, dins la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Gamma d'Àries · Veure més »

Gamma de l'Orada

Gamma de l'Orada (γ Doradus) és el tercer estel més brillant de la constel·lació de l'Orada després de α Doradus i β Doradus, amb una magnitud aparent de +4,26.

Nou!!: Seqüència principal і Gamma de l'Orada · Veure més »

Gamma de la Corona Boreal

Gamma de la Corona Boreal (γ Coronae Borealis) és un estel de magnitud aparent +3,81, la tercera més brillant en la constel·lació de Corona Boreal darrere d'Alphecca o Gemma (α Coronae Borealis) i Nusakan (β Coronae Borealis).

Nou!!: Seqüència principal і Gamma de la Corona Boreal · Veure més »

Gamma del Corb

Gamma del Corb (γ Corvi) és l'estel més brillant de la constel·lació del Corb, amb magnitud aparent +2,58.

Nou!!: Seqüència principal і Gamma del Corb · Veure més »

Gamma del Microscopi

Gamma del Microscopi (γ Microscopii) és l'estel més brillant en la constel·lació del Microscopi amb magnitud aparent +4,67.

Nou!!: Seqüència principal і Gamma del Microscopi · Veure més »

Gegant blau

Comparació de Bellatrix (un gegant blau, dalt a l'esquerra), Algol (β Per) (gegant carabassa), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blau un estel de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).

Nou!!: Seqüència principal і Gegant blau · Veure més »

Gegant groga

Les gegants grogues són estrelles massives de les classes espectrals F i G i antigues estrelles de la seqüència principal.

Nou!!: Seqüència principal і Gegant groga · Veure més »

Gegant roig

Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Nou!!: Seqüència principal і Gegant roig · Veure més »

Gegant taronja

Una gegant taronja o gegant de tipus K és una estrella gegant de tipus espectral K i classe de lluminositat III.

Nou!!: Seqüència principal і Gegant taronja · Veure més »

George Herbig

,, artículo en el Houghton Mifflin Dictionary of Biography (Houghton Mifflin Company, 2003).

Nou!!: Seqüència principal і George Herbig · Veure més »

GK de Perseu

GK de Perseu (GK Persei) és un estel en la constel·lació de Perseu i una de les noves millor conegudes.

Nou!!: Seqüència principal і GK de Perseu · Veure més »

Gliese 105

Gliese 105 (GJ 105) és un sistema estel·lar situat en la constel·lació de la Balena.

Nou!!: Seqüència principal і Gliese 105 · Veure més »

Gliese 179 b

Gliese 179 b (també conegut com a HIP 22627 b i GJ 179 b) és un planeta extrasolar que orbita l'estel de tipus M de la seqüència principal Gliese 179, localitzat aproximadament a 40 anys llum, a la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Seqüència principal і Gliese 179 b · Veure més »

Gliese 317

Gliese 317 (GJ 317 / LHS 2037) és un estel de magnitud aparent +12 situat a 29,9 anys llum en la constel·lació de Brúixola.

Nou!!: Seqüència principal і Gliese 317 · Veure més »

Gliese 581 e

Gliese 581 e (abreviat GJ 581 e), també anomenat TYC 5594-1093-1 e, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana roja Gliese 581.

Nou!!: Seqüència principal і Gliese 581 e · Veure més »

Gliese 667 Cb

Gliese 667 Cb és un planeta extrasolar que orbita l'estel de tipus M de la seqüència principal Gliese 667 C, localitzat aproximadament a 23 anys llum a la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Seqüència principal і Gliese 667 Cb · Veure més »

Groombridge 1618

Groombridge 1618 (GJ 380) és un estel en la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +6,61.

Nou!!: Seqüència principal і Groombridge 1618 · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes grogues

Interpretació artística de Kepler-452b, un exoplaneta potencialment habitable pertanyent a una nana groga. L'habitabilitat en sistemes de nanes grogues defineix l'aptitud per a la vida dels exoplanetes pertanyents a estrelles d'aquest tipus.

Nou!!: Seqüència principal і Habitabilitat en sistemes de nanes grogues · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes roges

llengua.

Nou!!: Seqüència principal і Habitabilitat en sistemes de nanes roges · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes taronges

Representació d'un sistema al voltant de l'estrella Épsilon Eridani, una nana taronja. La habitabilitat en sistemes de nanes taronges és objecte d'estudi per a experts en astrofísica, astrobiologia i exoplanetologia.

Nou!!: Seqüència principal і Habitabilitat en sistemes de nanes taronges · Veure més »

Habitabilitat planetària

Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.

Nou!!: Seqüència principal і Habitabilitat planetària · Veure més »

Hadar

Hadar, també coneguda com a Agena, és un sistema de tres estrelles a la constel·lació de Centaure.

Nou!!: Seqüència principal і Hadar · Veure més »

Híades (cúmul estel·lar)

Les Híades (‘Υάδες: Les filles d'Atlas transformades en un cúmul estel·lar que apareix amb les pluges primavera, segons el mite clàssic) són un cúmul estel·lar obert a la constel·lació de Taure.

Nou!!: Seqüència principal і Híades (cúmul estel·lar) · Veure més »

HD 102776

HD 102776 conegut també com j Centauri (j Cen / HD 102776 / HR 4537) és un estel de magnitud aparent +4,31 enquadrat dins la constel·lació de Centaure.

Nou!!: Seqüència principal і HD 102776 · Veure més »

HD 12039

HD 12039, també coneguda com a DK Ceti, és una estrella variable de la constel·lació de la Balena a una distància de.

Nou!!: Seqüència principal і HD 12039 · Veure més »

HD 131664

HD 131664 és una estrella tipus G de magnitud aparent 8 en la seqüència principal situada a aproximadament 181 anys llum a la constel·lació de l'Au del Paradís.

Nou!!: Seqüència principal і HD 131664 · Veure més »

HD 147018

HD 147018 és una estrella tipus G de la seqüència principal en la constel·lació del Triangle Austral.

Nou!!: Seqüència principal і HD 147018 · Veure més »

HD 158633

HD 158633 (Gliese 675 / GJ 675 / HR 6518) és un estel a la constel·lació del Dragó, Draco.

Nou!!: Seqüència principal і HD 158633 · Veure més »

HD 173416 b

HD 173416 b és un planeta extrasolar situat aproximadament a 440 anys llum de distància, a la constel·lació de la Lira, orbitant l'estel de tipus G HD 173416.

Nou!!: Seqüència principal і HD 173416 b · Veure més »

HD 192263

HD 192263 és una estrella de la 8a magnitud de la constel·lació d'Aquila.

Nou!!: Seqüència principal і HD 192263 · Veure més »

HD 197027

HD 197027 (HIP 102152) és una nana groga de la seqüència principal a la constel·lació de Capricorn.

Nou!!: Seqüència principal і HD 197027 · Veure més »

HD 217107

HD 217107 (6 G. Piscium) és un estel groc subgegant situat a uns 65 anys llum de la Terra a la constel·lació dels Peixos.

Nou!!: Seqüència principal і HD 217107 · Veure més »

HD 28185

HD 28185 és una estrella nana groga semblant al Sol situada a 128 anys llum de la Terra a la constel·lació d'Eridà.

Nou!!: Seqüència principal і HD 28185 · Veure més »

HD 43197 b

HD 43197 b (també conegut HIP 29550 b) és un planeta extrasolar que orbita l'estel de tipus G HD 43197, una subgegant de la seqüència principal.

Nou!!: Seqüència principal і HD 43197 b · Veure més »

HD 63765 b

HD 63765 b o HIP 38041 b és un planeta extrasolar que orbita l'estrella de tipus G de la seqüència principal HD 63765, situada a aproximadament 106 anys llum en la constel·lació de la Quilla.

Nou!!: Seqüència principal і HD 63765 b · Veure més »

Helvecis

Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Nou!!: Seqüència principal і Helvecis · Veure més »

HK Canis Majoris

HK Canis Majoris (HK CMa / 12 Canis Majoris / HD 49333 / HR 2509) és un estel variable a la constel·lació del Ca Major.

Nou!!: Seqüència principal і HK Canis Majoris · Veure més »

Homam

Homam (ζ Pegasi / ζ Peg / 42 Pegasi) és un estel de magnitud aparent +3,40 a la constel·lació del Pegàs.

Nou!!: Seqüència principal і Homam · Veure més »

IC 2118

IC 2118, també coneguda com a nebulosa Cap de Bruixa o NGC 1909, és una molt tènue nebulosa de reflexió.

Nou!!: Seqüència principal і IC 2118 · Veure més »

IK del Pegàs

IK del Pegàs (IK Pegasi) és un sistema estel·lar binari situat a la constel·lació del Pegàs.

Nou!!: Seqüència principal і IK del Pegàs · Veure més »

Iota d'Andròmeda

Iota d'Andròmeda (ι Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Iota d'Andròmeda · Veure més »

Iota del Bover

Iota del Bover (ι Bootis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació del Bover.

Nou!!: Seqüència principal і Iota del Bover · Veure més »

Iota del Centaure

Iota del Centaure (ι Centauri) és un estel en la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,75.

Nou!!: Seqüència principal і Iota del Centaure · Veure més »

Iota Pegasi

Iota Pegasi (ι Peg / 24 Pegasi) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Pegàs situat a 38,3 anys llum del Sistema Solar. (SIMBAD) De magnitud aparent +3,77, ocupa el novè lloc per lluentor en la seva constel·lació.

Nou!!: Seqüència principal і Iota Pegasi · Veure més »

J del Centaure

J del Centaure (J Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure.

Nou!!: Seqüència principal і J del Centaure · Veure més »

Kappa Canis Majoris

Kappa Canis Majoris (κ CMa / 13 Canis Majoris / HD 50013) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +3,51.

Nou!!: Seqüència principal і Kappa Canis Majoris · Veure més »

Kappa d'Àries

Kappa d'Àries (κ Arietis) és una estrella binària de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Kappa d'Àries · Veure més »

Kappa de la Vela

Kappa Velorum a la seva constel·lació Kappa de la Vela (κ Velorum) és una estrella de la constel·lació de la Vela, part de l'antiga constel·lació de la Nau Argos, la quarta més brillant de la mateixa amb magnitud aparent +2,47.

Nou!!: Seqüència principal і Kappa de la Vela · Veure més »

Kappa del Taure

Kappa del Taure (κ Tauri) és un estel múltiple en la constel·lació del Taure que pot estar formada per almenys sis components.

Nou!!: Seqüència principal і Kappa del Taure · Veure més »

Kepler Object of Interest

Un objecte rellevant de Kepler, en anglès Kepler Object of Interest (KOI), és una estrella que s'observa pel telescopi espacial Kepler pel qual s'ha detectat un candidat planetari en trànsit.

Nou!!: Seqüència principal і Kepler Object of Interest · Veure més »

Kepler-1704b

Kepler-1704b és un superjúpiter en una òrbita molt excèntrica al voltant de l'estrella Kepler-1704.

Nou!!: Seqüència principal і Kepler-1704b · Veure més »

Kepler-7b

Kepler-7b, que orbita l'estrella Kepler-7, és un dels primers 5 exoplanetes descoberts per la Missió Kepler, i és el segon planeta més difús trobat.

Nou!!: Seqüència principal і Kepler-7b · Veure més »

Kepler-8

Kepler-8 és una estrella a la constel·lació de la Lira, a una distància de 3.430±50 anys llum (∼1 050 parsecs) de la Terra.

Nou!!: Seqüència principal і Kepler-8 · Veure més »

Khi de l'Àguila

Khi de l'Àguila (χ Aquilae) és una estrella binària de la constel·lació de l'Àguila.

Nou!!: Seqüència principal і Khi de l'Àguila · Veure més »

Khi del Cranc

Khi del Cranc (χ Cancri) és el setè estel més brillant de la constel·lació del Cranc, Càncer, amb magnitud aparent +5,14.

Nou!!: Seqüència principal і Khi del Cranc · Veure més »

Khi del Serpentari

Khi del Serpentari (χ Ophiuchi) és un estel de magnitud aparent +4,42 situada en la constel·lació del Serpentari.

Nou!!: Seqüència principal і Khi del Serpentari · Veure més »

Khi Serpentis

Khi Serpentis o Chi Serpentis (χ Ser / 20 Serpentis / HD 140160) és un estel de magnitud aparent +5,32 a la Constel·lació del Serpent.

Nou!!: Seqüència principal і Khi Serpentis · Veure més »

KQ de la Vela

KQ de la Vela (KQ Velorum) és un estel variable en la constel·lació de Vela.

Nou!!: Seqüència principal і KQ de la Vela · Veure més »

KR de la Cabellera de Berenice

KR de la Cabellera de Berenice (KR Comae Berenices) és un estel múltiple de magnitud aparent +7,15.

Nou!!: Seqüència principal і KR de la Cabellera de Berenice · Veure més »

Ksi del Dragó

Ksi del Dragó (ξ Draconis) és un estel binari a la constel·lació del Dragó de magnitud aparent +3,74.

Nou!!: Seqüència principal і Ksi del Dragó · Veure més »

Ksi2 Canis Majoris

Ksi² Canis Majoris (ξ² CMa / 5 Canis Majoris / HD 46933) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,53.

Nou!!: Seqüència principal і Ksi2 Canis Majoris · Veure més »

Ksi2 del Centaure

Ksi² del Centaure (ξ² Cetauri) és un sistema estel·lar de magnitud aparent +4,26 enquadrat a la constel·lació de Centaure.

Nou!!: Seqüència principal і Ksi2 del Centaure · Veure més »

Ksora

Ksora (δ Cassiopeiae / δ Cas / 37 Cassiopeiae) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Cassiopea amb magnitud aparent +2,66.

Nou!!: Seqüència principal і Ksora · Veure més »

La Superba

La Superba (Y dels Llebrers / Y Canum Venaticorum) és un estel de la constel·lació dels Llebrers, notable pel seu profund color vermell.

Nou!!: Seqüència principal і La Superba · Veure més »

Lambda d'Àries

Lambda d'Àries (λ Arietis) (SIMBAD) és una estrella binària de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Lambda d'Àries · Veure més »

Lambda de la Balança

Lambda de la Balança (λ Librae) és un estel en la constel·lació de la Balança de magnitud aparent +5,03.

Nou!!: Seqüència principal і Lambda de la Balança · Veure més »

Límit d'Eddington

η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.

Nou!!: Seqüència principal і Límit d'Eddington · Veure més »

Límit de Hayashi

pistes de Hayashi de les estrelles de massa diferent:resaltant la "regió prohibida" de Hayashi. El límit d Hayashi és un concepte astrofísic, aplicat per Chushiro Hayashi sobretot a les estrelles, que defineix una limitació del radi per a una massa donada: una estrella que es troba en un estadi perfecte d'equilibri hidroestàtic; condició en la qual la força de gravetat és contrarestada per la pressió de radiació del plasma; no pot excedir el radi imposat pel límit Hayashi.

Nou!!: Seqüència principal і Límit de Hayashi · Veure més »

Llacuna de Hertzsprung

En astronomia es diu Llacuna de Hertzsprung (en anglès Hertzsprung Gap) a una regió del diagrama de Hertzsprung-Russell en la qual es troben molt pocs estels. El seu nom es deu a Ejnar Hertzsprung, qui per primera vegada va observar l'absència d'estels a la regió del diagrama HR situada entre els tipus espectrals A5 i G0, i entre les magnituds absolutes +1 i -3.

Nou!!: Seqüència principal і Llacuna de Hertzsprung · Veure més »

Markab

Markab a la constel·lació ''Pegasi''. Markab (α Pegasi / α Peg / 54 Pegasi / HD 218045) http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol.

Nou!!: Seqüència principal і Markab · Veure més »

Mega Terra

Impressió artística de 55 Cancri i, una possible megatierra, comparada amb la Terra El terme megaterra ha estat proposat per denominar aquells planetes principalment sòlids la massa dels quals excedeix les 10 masses terrestres que delimiten a les superterres.

Nou!!: Seqüència principal і Mega Terra · Veure més »

Megrez

Megrez (Delta de l'Ossa Major / δ Ursae Majoris) és un estel en la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +3,32.

Nou!!: Seqüència principal і Megrez · Veure més »

Menkib

Menkib (Ksi de Perseu / ξ Persei) és un estel de la constel·lació de Perseu.

Nou!!: Seqüència principal і Menkib · Veure més »

Merak

Merak (Beta de l'Ossa Major / β Ursae Majoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Major.

Nou!!: Seqüència principal і Merak · Veure més »

Messier 103

Messier 103 (M103, o NGC 581) és un cúmul obert situat a la constel·lació de Cassiopea.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 103 · Veure més »

Messier 35

Messier 35 (M 35, o *NGC 2168) és un cúmul obert en la constel·lació dels Bessons.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 35 · Veure més »

Messier 39

Messier 39 (M39 o NGC 7092) és un cúmul obert situat a la constel·lació del Cigne.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 39 · Veure més »

Messier 40

Messier 40 (també coneguda com a Winnecke 4, M40 o WNC 4) és una estrella doble de la constel·lació de l'ossa Major.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 40 · Veure més »

Messier 52

Messier 52 (M52 o NGC 7654) és un cúmul obert en la constel·lació Cassiopea.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 52 · Veure més »

Messier 67

Messier 67 (M67 o *NGC 2682) és un cúmul obert situat en la constel·lació de Cranc.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 67 · Veure més »

Mi d'Andròmeda

Mi d'Andròmeda (μ Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Mi d'Andròmeda · Veure més »

Mi d'Àries

Mi d'Àries (μ Arietis) és un sistema estel·lar triple de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Mi d'Àries · Veure més »

Mi d'Hèrcules

Mi d'Hèrcules (μ Herculis) és un sistema estel·lar a la Constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +3,42.

Nou!!: Seqüència principal і Mi d'Hèrcules · Veure més »

Mi de Capricorn

Mi de Capricorn (μ Capricorni) és un estel de magnitud aparent +5,08.

Nou!!: Seqüència principal і Mi de Capricorn · Veure més »

Mi de l'Escaire

Mi de l'Escaire (μ Normae) és una estrella situada a la constel·lació d'Escaire, a una distància estimada de 4.240 anys llum, tot i que aquesta estimació té un marge d'error molt gran, de 1.540 anys llum.

Nou!!: Seqüència principal і Mi de l'Escaire · Veure més »

Mi de la Verge

Mi de la Verge (μ Virginis) (SIMBAD) és un estel situat a 61 anys llum del sistema solar, és el novè estel més brillant en la constel·lació de la Verge amb magnitud aparent +3,90.

Nou!!: Seqüència principal і Mi de la Verge · Veure més »

Mi de Perseu

Mi de Perseu (μ Persei) és un estel de magnitud aparent +4,18 situat en la constel·lació de Perseu.

Nou!!: Seqüència principal і Mi de Perseu · Veure més »

Mi1 de l'Escorpió

Mi¹ de l'Escorpió (μ¹ Scorpii) és un estel de magnitud aparent +2,98 situat a la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Seqüència principal і Mi1 de l'Escorpió · Veure més »

Mu del Dragó

Mu del Dragó (μ Draconis) és un sistema estel·lar múltiple de la constel·lació del Dragó.

Nou!!: Seqüència principal і Mu del Dragó · Veure més »

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Seqüència principal і Nana blanca · Veure més »

Nana blava (desambiguació)

Pot referir-se a un dels següents objectes astronòmics.

Nou!!: Seqüència principal і Nana blava (desambiguació) · Veure més »

Nana groga

El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.

Nou!!: Seqüència principal і Nana groga · Veure més »

Nana marró

Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'⁣hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.

Nou!!: Seqüència principal і Nana marró · Veure més »

Nana negra

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.

Nou!!: Seqüència principal і Nana negra · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Nou!!: Seqüència principal і Nana roja · Veure més »

Naos (estrella)

Naos (Zeta de la Popa / ζ Puppis) és un estel de magnitud aparent +2,21, el més brillant de la constel·lació de la Popa, i el 66è del cel nocturn.

Nou!!: Seqüència principal і Naos (estrella) · Veure més »

Nashira

Nashira (Gamma de Capricorn / γ Capricorni) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Capricorn.

Nou!!: Seqüència principal і Nashira · Veure més »

Nebulosa d'Orió

La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.

Nou!!: Seqüència principal і Nebulosa d'Orió · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Seqüència principal і Nebulosa planetària · Veure més »

Ni d'Andròmeda

Ni d'Andròmeda (ν Andromedae) és una estrella binària de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Ni d'Andròmeda · Veure més »

Ni d'Àries

Ni d'Àries (ν Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Ni d'Àries · Veure més »

Ni de Perseu

Ni de Perseu (ν Persei) és un estel de magnitud aparent +3,78 situada la constel·lació de Perseu.

Nou!!: Seqüència principal і Ni de Perseu · Veure més »

Ni del Centaure

Ni del Centaure (ν Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +3,39.

Nou!!: Seqüència principal і Ni del Centaure · Veure més »

Ni del Dragó

Ni del Dragó (ν Draconis), de nom tradicional Kuma, és un sistema estel·lar a la constel·lació del Dragó, situat en el cap del mateix.

Nou!!: Seqüència principal і Ni del Dragó · Veure més »

Ni del Fènix

Ni del Fènix (ν Phoenicis) és una estrella nana de la seqüència principal de la constel·lació Phoenix.

Nou!!: Seqüència principal і Ni del Fènix · Veure més »

Ni1 de l'Altar

Ni¹ de l'Altar (ν¹ Arae) és un sistema estel·lar triple a uns 820 anys llum de la Terra.

Nou!!: Seqüència principal і Ni1 de l'Altar · Veure més »

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.

Nou!!: Seqüència principal і Nova · Veure més »

Nova lluminosa vermella

V838 Monocerotis, arquetip de nova lluminosa vermella Una nova lluminosa vermella és una explosió estel·lar possiblement produïda per la unió de dues estrelles.

Nou!!: Seqüència principal і Nova lluminosa vermella · Veure més »

NR Canis Majoris

NR Canis Majoris (NR CMa) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +5,62 que s'hi troba a 301 anys llum de distància.

Nou!!: Seqüència principal і NR Canis Majoris · Veure més »

Nucli estel·lar

Un esquema del Sol, amb la regió central a la part inferior Un nucli estel·lar és la regió densa i extremadament calenta al centre d’una estrella.

Nou!!: Seqüència principal і Nucli estel·lar · Veure més »

Nunki

Nunki és el nom de l'estrella σ Sagittarii, la segona més brillant de la constel·lació del Sagitari després de Kaus Australis (ε Sagittarii).

Nou!!: Seqüència principal і Nunki · Veure més »

Objecte de Herbig-Haro

Els objectes de Herbig-Haro (HH) són una categoria de nebuloses d'emissió dèbilment lluminoses, visibles a l'interior o a les vores de les regions formadores d'estrelles.

Nou!!: Seqüència principal і Objecte de Herbig-Haro · Veure més »

Omega Canis Majoris

Omega Canis Majoris (ω CMa / 28 Canis Majoris / HD 56139) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,02.

Nou!!: Seqüència principal і Omega Canis Majoris · Veure més »

Omega d'Hèrcules

Omega d'Hèrcules (ω Herculis) és un estel binari de magnitud aparent +4,57 a la constel·lació d'Hèrcules.

Nou!!: Seqüència principal і Omega d'Hèrcules · Veure més »

Omega2 de l'Àguila

Omega² de l'Àguila (Ω² Aquilae) és una nana de la seqüència principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +6,03.

Nou!!: Seqüència principal і Omega2 de l'Àguila · Veure més »

Oscil·lacions de tipus solar

Les oscil·lacions de tipus solar són oscil·lacions en estrelles que s'exciten de la mateixa manera que les del Sol, és a dir, per convecció turbulenta a les seves capes exteriors.

Nou!!: Seqüència principal і Oscil·lacions de tipus solar · Veure més »

Paradoxa de Fermi

programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.

Nou!!: Seqüència principal і Paradoxa de Fermi · Veure més »

Paral·laxi dinàmica

En astronomia, la paral·laxi dinàmica és un mètode per calcular la distància d'una estrella binària, que es pot utilitzar quan el sistema està massa lluny per recórrer al mètode usual de paral·laxi.

Nou!!: Seqüència principal і Paral·laxi dinàmica · Veure més »

PDS 110

PDS 110 és una estrella jove de magnitud 11 situada a uns de distància a la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Seqüència principal і PDS 110 · Veure més »

Període de la taula periòdica

A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.

Nou!!: Seqüència principal і Període de la taula periòdica · Veure més »

Pi Canis Majoris

Pi Canis Majoris (π CMa / 19 Canis Majoris) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,69.

Nou!!: Seqüència principal і Pi Canis Majoris · Veure més »

Pi d'Andròmeda

Pi d'Andròmeda (π Andromedae) és un sistema d'estrelles de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Pi d'Andròmeda · Veure més »

Pi d'Aquari

Pi d'Aquari (π Aquarii) és una estrella a la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і Pi d'Aquari · Veure més »

Pi d'Àries

Pi d'Àries (π Arietis) és un sistema estel·lar de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Pi d'Àries · Veure més »

Pi de l'Àguila (estel)

Pi de l'Àguila (π Aquilae) és una estrella binària de la constel·lació de l'Àguila.

Nou!!: Seqüència principal і Pi de l'Àguila (estel) · Veure més »

Pi de l'Escorpió

Pi de l'Escorpió (π Sco Scorpii) és un sistema estel·lar de magnitud aparent +2,89 situat a la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Seqüència principal і Pi de l'Escorpió · Veure més »

Pi Serpentis

Pi Serpentis (π Ser / 44 Serpentis) és un estel a la constel·lació del Serpent, situat en el cap de la serp, Serpens Caput.

Nou!!: Seqüència principal і Pi Serpentis · Veure més »

Pi2 Orionis

Pi² Orionis (π² Ori / π² Orionis), és un estel nan que pertany a la seqüència principal, situat a 194 anys llum del Sistema solar, en direcció a la constel·lació d'Orió, a sud-est d'Aldebaran, a l'asterisme de l'escut d'Orió.

Nou!!: Seqüència principal і Pi2 Orionis · Veure més »

Pi4 d'Orió

Pi4 d'Orió (π4 Orionis) és un estel en la constel·lació de Orión. Comparteix la denominació de Bayer Pi amb altres cinc estels, i entre aquestes és la segona més brillant amb magnitud aparent +3,67.

Nou!!: Seqüència principal і Pi4 d'Orió · Veure més »

Pi5 d'Orió

Pi5 d'Orió (π⁵ Orionis) és una estrella en la constel·lació d'Orió de magnitud aparent +3,72.

Nou!!: Seqüència principal і Pi5 d'Orió · Veure més »

Pismis 24-1

Pismis 24-1 és un sistema estel·lar massiu de la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Seqüència principal і Pismis 24-1 · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Nou!!: Seqüència principal і Planeta · Veure més »

Planeta de període ultracurt

Un planeta de període ultra curt, de l'anglès ultra-short period (USP) planet és un tipus d'exoplaneta amb un període orbital de menys d'un dia.

Nou!!: Seqüència principal і Planeta de període ultracurt · Veure més »

Planeta extrasolar

Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.

Nou!!: Seqüència principal і Planeta extrasolar · Veure més »

Planeta superhabitable

Possible aspecte d'un planeta superhabitable. El to rogenc de les masses continentals és degut al color de la vegetació. Un planeta superhabitable és un tipus d'exoplaneta hipotètic similar a la Terra que presenta condicions més adequades per a l'aparició i evolució de la vida que el nostre propi planeta.

Nou!!: Seqüència principal і Planeta superhabitable · Veure més »

Plèiades (astronomia)

Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó)) és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.

Nou!!: Seqüència principal і Plèiades (astronomia) · Veure més »

Plèione (estrella)

Plèione, oficialment Pleione (28 del Taure / 28 Tauri), és el nom d'un estel del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Nou!!: Seqüència principal і Plèione (estrella) · Veure més »

Polar (estel variable cataclísmic)

Esquema de sistema estel·lar binari amb el nan blanc al centre del disc i el flux de matèria Un estel variable cataclísmic polar (també conegut com a estel AM Herculis) és un tipus de sistema d'estel binari variable cataclísmic amb camp magnètic molt fort.

Nou!!: Seqüència principal і Polar (estel variable cataclísmic) · Veure més »

Polar intermèdia

Una estrella polar intermèdia (anomenada també estrella variable de tipus DQ Herculis) és un tipus de variable cataclísmica.

Nou!!: Seqüència principal і Polar intermèdia · Veure més »

Pols exozodiacal

La visió d'aquest artista des d'un planeta imaginat al voltant d'una estrella propera mostra la brillant resplendor de la llum exozodiacal que s'estén cap al cel i omple la Via Làctia. La pols exozodiacal són grans d'entre 1 i 100 micròmetres de carboni amorf i pols de silicat que omplen el pla dels sistemes planetaris extrasolars.

Nou!!: Seqüència principal і Pols exozodiacal · Veure més »

Porrima

Porrima (Gamma de la Verge / γ Virginis) és la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis), i la 122 més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Seqüència principal і Porrima · Veure més »

Pròxima del Centaure

La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.

Nou!!: Seqüència principal і Pròxima del Centaure · Veure més »

Procés de combustió del silici

En astrofísica, la combustió del silici és una seqüència molt breu de reaccions de fusió nuclear que es produeixen en estels massius amb un mínim de 8 a 11 masses solars.

Nou!!: Seqüència principal і Procés de combustió del silici · Veure més »

Protoestrella

Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Nou!!: Seqüència principal і Protoestrella · Veure més »

Psi d'Andròmeda

Psi d'Andròmeda (ψ Andromedae) és un sistema d'estrelles de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Psi d'Andròmeda · Veure més »

Psi de Capricorn

Psi de Capricorn (ψ Capricorni) és un estel a la Constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +4,14.

Nou!!: Seqüència principal і Psi de Capricorn · Veure més »

Psi de l'Ossa Major

Psi de l'Ossa Major (ψ Ursae Majoris) és un estel de magnitud aparent +3,01, la setena més brillant a la constel·lació de l'Ossa Major.

Nou!!: Seqüència principal і Psi de l'Ossa Major · Veure més »

Psi2 d'Aquari

Psi² d'Aquari (ψ² Aquarii) és una estrella blanca-blava nana de la seqüència principal del tipus B amb una magnitud aparent mitja de +4,41.

Nou!!: Seqüència principal і Psi2 d'Aquari · Veure més »

Psi2 del Cranc

Psi² del Cranc (ψ² Cancri) és un estel a la constel·lació del Cranc el (Càncer) de magnitud aparent +5,73.

Nou!!: Seqüència principal і Psi2 del Cranc · Veure més »

Psi3 d'Aquari

Psi3 d'Aquari (ψ3 Aquarii) és una estrella binària de la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і Psi3 d'Aquari · Veure més »

PSR B1257+12

PSR B1257+12, prèviament designat PSR 1257+12, alternativament designat PSR J1300+1240, també anomenat Lich, és un púlsar situat a 2.300 anys llum del Sol a la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Seqüència principal і PSR B1257+12 · Veure més »

PSR B1257+12 c

PSR B1257+12 c, anomenat Poltergeist i inicialment conegut com a PSR B1257+12 B, és un exoplaneta que orbita el púlsar PSR B1257+12, situat al voltant d'una distància de la Terra de 710 ± 40 parsecs o 2 300 anys llum, en direcció de la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Seqüència principal і PSR B1257+12 c · Veure més »

PSR J1748-2446ad

PSR J1748−2446ad és el púlsar que gira més ràpid conegut, a 716 Hz (716 voltes per segon).

Nou!!: Seqüència principal і PSR J1748-2446ad · Veure més »

Punta de la branca gegant vermella

En astrofísica, la punta de la branca vermella gegant, designat en general a la literatura pel seu equivalent anglès Tip of the Red Giant Branch i abreujat TRGB, és un mètode d'avaluació de distàncies extragalàctiques utilitzant llum infraroja (Banda I) màxim de les gegants vermelles de població II.

Nou!!: Seqüència principal і Punta de la branca gegant vermella · Veure més »

PZ del Telescopi

PZ del Telescopi (PZ Telescopii) és un estel en la constel·lació del Telescopi situat uns 2º al nord de Κappa del Telescopi.

Nou!!: Seqüència principal і PZ del Telescopi · Veure més »

QW de la Popa

QW de la Popa (QW Puppis) és un estel variable en la constel·lació de la Popa —la popa de la mítica Argo Navis— de magnitud aparent mitjana +4,50.

Nou!!: Seqüència principal і QW de la Popa · Veure més »

QZ de la Popa

QZ de la Popa (QZ Puppis) és una estrella a la constel·lació de la Popa -la popa de la Nau Argos- de magnitud aparent +4,46.

Nou!!: Seqüència principal і QZ de la Popa · Veure més »

R de la Corona Austral

R de la Corona Austral (R Coronae Australis) és un estel variable de magnitud aparent +9,7 a la constel·lació de la Corona Austral.

Nou!!: Seqüència principal і R de la Corona Austral · Veure més »

Ran (estel)

Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.

Nou!!: Seqüència principal і Ran (estel) · Veure més »

Rasalhague

Ras Alhage Rasalhague (Alfa del Serpentari / α Ophiuchi) és una estrella de magnitud aparent +2,08 i la més brillant de la constel·lació del Serpentari, el portador de la serp.

Nou!!: Seqüència principal і Rasalhague · Veure més »

Resum d'astronomia

Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).

Nou!!: Seqüència principal і Resum d'astronomia · Veure més »

Rho de l'Àguila

Rho de l'Àguila (ρ Aquilae) és una estrella de la constel·lació del Dofí.

Nou!!: Seqüència principal і Rho de l'Àguila · Veure més »

Rho de l'Escorpió

Rho de l'Escorpió (ρ Scorpii) és un estel de magnitud aparent +3,86 situat a la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Seqüència principal і Rho de l'Escorpió · Veure més »

Rho de la Corona Boreal

Rho de la Corona Boreal (ρ Coronae Borealis) és un estel de la constel·lació de la Corona Boreal de magnitud aparent +5,40.

Nou!!: Seqüència principal і Rho de la Corona Boreal · Veure més »

Rho del Taure

Rho del Taure (ρ Tauri) és un estel a la constel·lació del Taure membre del cúmul de les Híades.

Nou!!: Seqüència principal і Rho del Taure · Veure més »

Rho Piscium

Rho Piscium (ρ Psc / 93 Piscium / HD 122066) és un estel en la constel·lació dels Peixos de magnitud aparent +5.36.

Nou!!: Seqüència principal і Rho Piscium · Veure més »

Rho3 d'Àries

Rho3 d'Àries (ρ3 Arietis) és un estel de magnitud aparent +5,63 situat en la constel·lació zodiacal d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Rho3 d'Àries · Veure més »

Rotació estel·lar

Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.

Nou!!: Seqüència principal і Rotació estel·lar · Veure més »

RS del Cranc

RS del Cranc (RS Cancri) és un estel variable a la constel·lació del Cranc, Càncer de magnitud aparent mitjana +6,08.

Nou!!: Seqüència principal і RS del Cranc · Veure més »

RS Sagittarii

RS Sagittarii (RS Sgr / HD 167647 / HR 6833) és un sistema estel·lar de magnitud aparent +6,03 situat a la constel·lació del Sagitari.

Nou!!: Seqüència principal і RS Sagittarii · Veure més »

Sírius

Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Seqüència principal і Sírius · Veure més »

Súper-Terra

Neptú En astronomia es diu súper-Terra o superterra a un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) de tipus rocós que té una massa d'entre 1,9 –5 i 10 vegades la massa terrestre (M⊕); Una superterra és un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) amb una massa que es trobi entre la de la Terra i la dels gegants gasosos del sistema solar.

Nou!!: Seqüència principal і Súper-Terra · Veure més »

Seqüència

* Seqüència (cinema).

Nou!!: Seqüència principal і Seqüència · Veure més »

Shaula

Shaula a la seva constel·lació Shaula (Lambda Scorpii / λ Sco / 35 Sco) és una estrella situada a la constel·lació d'Scorpius («L'Escorpí»).

Nou!!: Seqüència principal і Shaula · Veure més »

Sheratan

Sheratan (Beta d'Àries / β Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries, és la segona banya del moltó.

Nou!!: Seqüència principal і Sheratan · Veure més »

Sigma d'Andròmeda

Sigma d'Andròmeda (σ Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma d'Andròmeda · Veure més »

Sigma d'Àries

Sigma d'Àries (σ Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma d'Àries · Veure més »

Sigma d'Hèrcules

Sigma d'Hèrcules (σ Herculis) és un estel a la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +4,20.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma d'Hèrcules · Veure més »

Sigma d'Orió

Sigma d'Orió (σ Orionis) és un sistema estel·lar séxtuple en la constel·lació d'Orió. La seva magnitud aparent conjunta és +3,66.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma d'Orió · Veure més »

Sigma de l'Àguila

Sigma de l'Àguila (σ Aquilae) és una estrella binària de la constel·lació de l'Àguila.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma de l'Àguila · Veure més »

Sigma de la Corona Boreal

Sigma de la Corona Boreal (σ Coronae Borealis) és un sistema estel·lar en la constel·lació de la Corona Boreal.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma de la Corona Boreal · Veure més »

Sigma del Bover

Sigma del Bover (σ Bootis) és un estel en la constel·lació del Bover de magnitud aparent +4,47.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma del Bover · Veure més »

Sigma del Lleó

Sigma del Lleó (σ Leonis) és un estel a la Constel·lació del Lleó de magnitud aparent +4,05, sent el tretzé astre més brillant de la constel·lació.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma del Lleó · Veure més »

Sigma del Llop

Sigma del Llop (σ Lupi) és un estel de la constel·lació del Llop, de magnitud aparent +4,42.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma del Llop · Veure més »

Sigma Serpentis

Sigma Serpentis (σ Ser / 50 Serpentis / HD 147449) és un estel en la constel·lació del Serpent, situada en Serpens Caput —el cap de la serp—.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma Serpentis · Veure més »

Sistema binari (astronomia)

En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.

Nou!!: Seqüència principal і Sistema binari (astronomia) · Veure més »

Sistema planetari

Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.

Nou!!: Seqüència principal і Sistema planetari · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Seqüència principal і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Seqüència principal і Sol · Veure més »

Spica

Spica (Alfa de la Verge / α Virginis) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn.

Nou!!: Seqüència principal і Spica · Veure més »

SSSPM J1549-3544

SSSPM J1549-3544 (2MASS J15484023-3544254) és un estel a la constel·lació del Llop, amb un gran moviment propi.

Nou!!: Seqüència principal і SSSPM J1549-3544 · Veure més »

Subra

Subra (Omicron Leonis / ο Leonis / ο Leo / 14 Leonis) és el novè estel més brillant a la constel·lació del Lleó amb magnitud aparent de +3,52.

Nou!!: Seqüència principal і Subra · Veure més »

Supergegant groga

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant groga apareix marcada com SGG per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 15 masses solars La fase de supergegant groga és una fase intermèdia entre la de supergegant blava i la de supergegant vermella que travessen les estrelles de massa elevada (més de 9-10 masses solars i menys de 30-70 masses solars; el límit superior depèn fortament de la metal·licitat i, en menor mesura, de la velocitat de rotació de l'estrella).

Nou!!: Seqüència principal і Supergegant groga · Veure més »

SV del Centaure

SV del Centaure (SV Centauri) és un estel variable en la constel·lació de Centaure.

Nou!!: Seqüència principal і SV del Centaure · Veure més »

T del Taure

T del Taure (T Tauri) és una estrella variable a la constel·lació de Taure que dona nom a un tipus de variables, les ''estrelles T Tauri''.

Nou!!: Seqüència principal і T del Taure · Veure més »

Tabit

Tabit (Pi3 d'Orió / π3 Orionis) és un estel en la constel·lació d'Orió. (The Bright Star Catalogue) Comparteix la denominació de Bayer «Pi Orionis» amb altres cinc estels, sent entre aquests el més proper a la Terra, ja que es troba a 26,3 anys llum de distància.

Nou!!: Seqüència principal і Tabit · Veure més »

Talitha

Talitha (Iota de l'Ossa Major / ι Ursae Majoris) és el novè estel més brillant en la constel·lació de l'Ossa Major, amb magnitud aparent +3,12.

Nou!!: Seqüència principal і Talitha · Veure més »

Tau de la Balena

Tau de la Balena (τ Ceti) és un estel de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.

Nou!!: Seqüència principal і Tau de la Balena · Veure més »

Tau del Bover

Tau del Bover (τ Bootis) és el quart estel més brillant a la constel·lació del Bover.

Nou!!: Seqüència principal і Tau del Bover · Veure més »

Tau del Centaure

Tau del Centaure (τ Centauri) és un estel en la constel·lació de Centaure.

Nou!!: Seqüència principal і Tau del Centaure · Veure més »

Tau1 d'Aquari

Tau¹ d'Aquari (τ¹ Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і Tau1 d'Aquari · Veure més »

Tau2 de Capricorn

Tau² de Capricorn (τ² Capricorni) és un estel múltiple situat a la constel·lació de Capricorn.

Nou!!: Seqüència principal і Tau2 de Capricorn · Veure més »

Tejat

Tejat (Mu dels Bessons / μ Geminorum) és el quart estel més brillant de la constel·lació dels Bessons, malgrat ostentar la denominació de Bayer «Mu», dotzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Seqüència principal і Tejat · Veure més »

Teorema de Vogt-Russel

El teorema de Vogt–Russell fou enunciat pels astrònoms Heinrich Vogt i Henry Norris Russell de manera independent.

Nou!!: Seqüència principal і Teorema de Vogt-Russel · Veure més »

Theta d'Andròmeda

Theta d'Andròmeda (θ Andromedae) és una estrella binària a la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Theta d'Andròmeda · Veure més »

Theta d'Àries

Theta d'Àries (θ Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Theta d'Àries · Veure més »

Theta de Capricorn

Theta de Capricorn (θ Capricorni) és un estel a la Constel·lació de Capricorn, la cabra de mar, la sisena més brillant de la mateixa amb magnitud aparent +4,06.

Nou!!: Seqüència principal і Theta de Capricorn · Veure més »

Theta de la Corona Boreal

Theta de la Corona Boreal (θ Coronae Borealis) és un estel a la constel·lació de la Corona Boreal.

Nou!!: Seqüència principal і Theta de la Corona Boreal · Veure més »

Theta de la Màquina Pneumàtica

Theta de la Màquina Pneumàtica (θ Antliae) és una estrella binària de la constel·lació de la Màquina Pneumàtica.

Nou!!: Seqüència principal і Theta de la Màquina Pneumàtica · Veure més »

Theta de la Quilla

Theta de la Quilla (θ Carinae) és un estel a la constel·lació de la Quilla de magnitud aparent +2,74.

Nou!!: Seqüència principal і Theta de la Quilla · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Seqüència principal і Tipus espectral · Veure més »

Trajectòria de Hayashi

nucli radiatiu (entra a la pista de Henyey). 3. Iniciació de la fusió d'hidrogen: nucli totalment radiatiu (entra a la ZAMS). La pista de Hayashi és un camí que agafen les protoestrelles en el diagrama de Hertzsprung-Russell després que el núvol protoestel·lar hagi arribat aproximadament a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Seqüència principal і Trajectòria de Hayashi · Veure més »

Trajectòria de Henyey

La trajectòria de Henyey és una trajectòria pràcticament horitzontal del diagrama de Hertzsprung-Russell en la que es troben estels de la pre-seqüència principal amb masses menors a 0.5 masses solars després d'abandonar la coneguda com trajectòria de Hayashi i abans d'entrar a la seqüència principal.

Nou!!: Seqüència principal і Trajectòria de Henyey · Veure més »

TX de la Llebre

TX de la Llebre (TX Leporis) és un estel variable de magnitud aparent mitjana +6,54 situada a la constel·lació de la Llebre.

Nou!!: Seqüència principal і TX de la Llebre · Veure més »

TY del Corb

TY del Corb (Ty Corvi) és una estrella de magnitud aparent +5,26 a la constel·lació del Corb, prop del límit amb la constel·lació de la Copa.

Nou!!: Seqüència principal і TY del Corb · Veure més »

U d'Àries

U d'Àries (U Arietis) és un estel variable a la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і U d'Àries · Veure més »

U dels Bessons

U dels Bessons (U Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.

Nou!!: Seqüència principal і U dels Bessons · Veure més »

UU Piscium

UU Piscium (UU Psc / 35 Piscium / HD 1061) és un sistema estel·lar de magnitud aparent +6,01 situat a la constel·lació dels Peixos.

Nou!!: Seqüència principal і UU Piscium · Veure més »

V de la Sageta

V de la Sageta (V Sagittae) és un sistema estel·lar binari variable cataclísmic de la constel·lació de la Sageta que s'espera que es converteixi en nova i breument esdevingui el punt de llum més lluminós de la Via Làctia i del cel terrestre al voltant de l'any 2083.

Nou!!: Seqüència principal і V de la Sageta · Veure més »

V1075 de l'Escorpió

V1075 de l'Escorpió (V1075 Scorpii) és un estel situat a la constel·lació de l'Escorpió de magnitud aparent +5,61.

Nou!!: Seqüència principal і V1075 de l'Escorpió · Veure més »

V1654 de l'Àguila

V1654 de l'Àguila (V1654 Aquilae) és un estel de magnitud aparent +7,48 a la constel·lació de l'Àguila (Aquila).

Nou!!: Seqüència principal і V1654 de l'Àguila · Veure més »

V2292 del Serpentari

V2292 del Serpentari (V2292 Ophiuchi) és un estel variable de magnitud aparent mitjana +6,64.

Nou!!: Seqüència principal і V2292 del Serpentari · Veure més »

V391 Pegasi

V391 Pegasi (GSC 02212-01369 / HS 2201+2610) és una subnana de la constel·lació del Pegàs.

Nou!!: Seqüència principal і V391 Pegasi · Veure més »

V398 del Cotxer

V398 del Cotxer (V398 Aurigae) és un sistema estel·lar a la constel·lació del Cotxer de magnitud aparent +4,98.

Nou!!: Seqüència principal і V398 del Cotxer · Veure més »

V505 de Perseu

V505 de Perseu (V505 Persei) és un estel variable a la constel·lació de Perseu situat a 198 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Seqüència principal і V505 de Perseu · Veure més »

V856 de l'Escorpió

V856 de l'Escorpió (V856 Scorpii) és un estel variable a la constel·lació de l'Escorpió de magnitud aparent +6,98, catalogat com a variable Delta Scuti.

Nou!!: Seqüència principal і V856 de l'Escorpió · Veure més »

Variable Alpha² Canum Venaticorum

Les variables Alfa² Canum Venaticorum són estrelles variables de la seqüència principal de la classe espectral B8p a A7p.

Nou!!: Seqüència principal і Variable Alpha² Canum Venaticorum · Veure més »

Variable Beta Cephei

Els estels variables Beta Cephei són un tipus d'estels variables que presenten variacions en la seva lluentor a causa de pulsacions en la superfície de l'estel.

Nou!!: Seqüència principal і Variable Beta Cephei · Veure més »

Variable BY Draconis

Una variable BY Draconis és una estrella variable de la seqüència principal dels darrers tipus espectrals, usualment K o M. Mostren variacions en la seva lluminositat deguda a la rotació de l'estrella aparellada amb taques estel·lars i altres activitats cromosfèriques.

Nou!!: Seqüència principal і Variable BY Draconis · Veure més »

Variable Gamma Cassiopeiae

Dibuix d'Achernar, l'estrella variable gamma ''cassiopeiae'' més brillant com es veu des de la Terra Una variable gamma cassiopeiae és un tipus d'estrella variable, que presenta unes característiques que indiquen la presència d'un disc de gas circumestel·lar al voltant del seu equador; a més, exhibeix unes variacions irregulars en la seva lluminositat, provocades per l'expulsió de matèria de l'estrella.

Nou!!: Seqüència principal і Variable Gamma Cassiopeiae · Veure més »

Variable Gamma Doradus

Les variables Gamma Doradus són una classe d'estels variables que mostren variacions en la seva lluminositat a causa de pulsacions no radials de la seva superfície.

Nou!!: Seqüència principal і Variable Gamma Doradus · Veure més »

Variable Orió

Les estrelles variables Orió són estrelles variables que mostren variacions irregulars i eruptives en la seva lluminositat, s'associen habitualment a nebuloses difuses.

Nou!!: Seqüència principal і Variable Orió · Veure més »

Variable SX Phoenicis

Una variable SX Phoenicis és un tipus d'estrella variable que presenta un comportament de pulsació de curt període que varia en escales de temps de 0,03-0,08 dies (0,7-1,9 hores).

Nou!!: Seqüència principal і Variable SX Phoenicis · Veure més »

Vega

Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.

Nou!!: Seqüència principal і Vega · Veure més »

Vindemiatrix

Vindemiatrix (Èpsilon de la Verge / ε Virginis) és el nom d'un estel de magnitud aparent +2,83, la tercera més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis) i Porrima (γ Virginis) —considerant conjuntament les dues components d'aquest últim—.

Nou!!: Seqüència principal і Vindemiatrix · Veure més »

VV Cephei

VV Cephei (VV Cep / HD 208816) és una estrella variable situada a la constel·lació de Cefeu de magnitud aparent +4,91.

Nou!!: Seqüència principal і VV Cephei · Veure més »

W de l'Ossa Major

W de l'Ossa Major (W Ursae Majoris) és un estel variable a la constel·lació de l'Ossa Major, que s'hi troba a 162 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Seqüència principal і W de l'Ossa Major · Veure més »

Wolf 359

Wolf 359 és la quarta estrella més propera al Sol, després d'α Centauri, l'estel de Barnard i WISE 1049-5319.

Nou!!: Seqüència principal і Wolf 359 · Veure més »

WW de la Guineueta

WW de la Guineueta (WW Vulpeculae) (SIMBAD) és una estrella variable a la constel·lació de la Guineueta de magnitud aparent +10,51.

Nou!!: Seqüència principal і WW de la Guineueta · Veure més »

Z de la Girafa

Z de la Girafa (Z Camelopardalis) és una estrella variable cataclísmica a la constel·lació de la Girafa, prototip d'una subclasse de variables dins de les noves nanes.

Nou!!: Seqüència principal і Z de la Girafa · Veure més »

Zavijava

Zavijava (Beta de la Verge / β Virginis) és un estel situat a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +3,61.

Nou!!: Seqüència principal і Zavijava · Veure més »

Zeta Cassiopeiae

Zeta Cassiopeiae (ζ Cas / 17 Cassiopeiae / HD 3360 / HR 153) és un estel a la constel·lació de Cassiopea de magnitud aparent +3,67.

Nou!!: Seqüència principal і Zeta Cassiopeiae · Veure més »

Zeta d'Aquari

Zeta d'Aquari (ζ Aquarii) és una estrella binària, l'estrella central a "la Gerra d'Aigua", asterisme a la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і Zeta d'Aquari · Veure més »

Zeta d'Àries

Zeta d'Àries (ζ Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Zeta d'Àries · Veure més »

Zeta d'Hèrcules

Zeta d'Hèrcules (ζ Herculis) és el segon estel més brillant a la constel·lació d'Hèrcules amb magnitud aparent +2,89.

Nou!!: Seqüència principal і Zeta d'Hèrcules · Veure més »

Zeta de l'Àguila

Zeta de l'Àguila (ζ Aquilae) és un sistema estel·lar triple de la constel·lació de l'Àguila.

Nou!!: Seqüència principal і Zeta de l'Àguila · Veure més »

Zeta de l'Unicorn

Zeta de l'Unicorn (ζ Monocerotis) és un estel a la Constel·lació de l'Unicorn (Monoceros).

Nou!!: Seqüència principal і Zeta de l'Unicorn · Veure més »

Zeta de la Verge

Zeta de la Verge (ζ Virginis) és un estel binari de magnitud aparent +3,37, el quart estel més brillant de la constel·lació de Virgo, després d'Spica (α Virginis), Porrima (γ Virginis) i Vindemiatrix (ε Virginis).

Nou!!: Seqüència principal і Zeta de la Verge · Veure més »

Zeta del Bover

Zeta del Bover (ζ Bootis) és un estel binari de magnitud aparent +3,78 en la constel·lació del Bover, el pastor, les components del qual estan separades actualment una poc menys d'1 segon d'arc. Es troba a 180 anys llum de distància del Sistema Solar.

Nou!!: Seqüència principal і Zeta del Bover · Veure més »

Zeta del Centaure

Zeta Centauri a la seva constel·lació Zeta del Centaure (ζ Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,55.Considerada en el passat membre de l'Associació estel·lar Centaurus Superior-Lupus, avui es pensa que no en forma part.

Nou!!: Seqüència principal і Zeta del Centaure · Veure més »

Zona d'habitabilitat

En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.

Nou!!: Seqüència principal і Zona d'habitabilitat · Veure més »

Zubeneschamali

Zubeneschamali (Beta de la Balança / β Librae) és una estrella de magnitud aparent +2,61 i la més brillant de la constel·lació de la Balança.

Nou!!: Seqüència principal і Zubeneschamali · Veure més »

10 del Llangardaix

10 del Llangardaix (10 Lacertae) és una estrella a la constel·lació del Llangardaix, (Lacerta), de magnitud aparent +4,88.

Nou!!: Seqüència principal і 10 del Llangardaix · Veure més »

10 del Taure

10 del Taure (10 Tauri) és un estel a la constel·lació del Taure de magnitud aparent +4,28.

Nou!!: Seqüència principal і 10 del Taure · Veure més »

106 d'Aquari

106 d'Aquari (106 Aquarii) és una estrella de classe B de la seqüència principal de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 106 d'Aquari · Veure més »

109 de la Verge

109 de la Verge (109 Virginis) és un estel a la constel·lació de la Verge situat prop del límit amb Serpentari.

Nou!!: Seqüència principal і 109 de la Verge · Veure més »

11 d'Aquari

11 d'Aquari (11 Aquarii) és una estrella a aproximadament a 86,29 anys llum de la Terra semblant al Sol, del GIV de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 11 d'Aquari · Veure més »

11 de l'Ossa Menor

11 de l'Ossa Menor (11 Ursae Minoris) és un estel situat a la constel·lació de l'Ossa Menor.

Nou!!: Seqüència principal і 11 de l'Ossa Menor · Veure més »

110 d'Hèrcules

110 d'Hèrcules (110 Herculis) és un estel de magnitud aparent +4,20 enquadrat a la constel·lació d'Hèrcules.

Nou!!: Seqüència principal і 110 d'Hèrcules · Veure més »

14 Cephei

14 Cephei (14 Cep / HD 209.481 / HR 8406) és una estrella a la constel·lació de Cefeu de magnitud aparent +5,55.

Nou!!: Seqüència principal і 14 Cephei · Veure més »

14 d'Andròmeda

14 d'Andròmeda(14 Andromedae) és una estrella situada a la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і 14 d'Andròmeda · Veure més »

16 de la Girafa

16 de la Girafa (16 Camelopardalis) és un estel situat a la constel·lació de la Girafa.

Nou!!: Seqüència principal і 16 de la Girafa · Veure més »

18 d'Andròmeda

18 d'Andròmeda (18 Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і 18 d'Andròmeda · Veure més »

18 de l'Escorpió

18 de l'Escorpió (18 Scorpii) és una estrella ubicada a uns 45,7 anys llum de la Terra al límit nord de la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Seqüència principal і 18 de l'Escorpió · Veure més »

2 d'Andròmeda

2 d'Andròmeda (2 Andromedae) és una estrella binària a la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і 2 d'Andròmeda · Veure més »

20 de Capricorn

20 de Capricorn (20 Capricorni) és un estel variable de magnitud aparent mitjana +6,26 situat a la constel·lació de Capricorn.

Nou!!: Seqüència principal і 20 de Capricorn · Veure més »

20 de l'Àguila

20 de l'Àguila (20 Aquilae) és una estrella blava-blanca en la seqüència principal de magnitud aparent 5,36 de la Constel·lació de l'Àguila.

Nou!!: Seqüència principal і 20 de l'Àguila · Veure més »

23 de l'Ossa Major

23 de l'Ossa Major (23 Ursae Majoris) és un estel en la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +3,75.

Nou!!: Seqüència principal і 23 de l'Ossa Major · Veure més »

25 del Cranc

25 del Cranc (25 Cancri) és un estel a la constel·lació del Cranc de magnitud aparent +6,10.

Nou!!: Seqüència principal і 25 del Cranc · Veure més »

26 d'Àries

26 d'Àries (26 Arietis) és un estel en la constel·lació d'Àries de magnitud aparent +6,14.

Nou!!: Seqüència principal і 26 d'Àries · Veure més »

29 d'Aquari

29 d'Aquari (29 Aquarii) és una estrella blanca de la seqüència principal del tipus A2V de la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 29 d'Aquari · Veure més »

3 de Perseu

3 de Perseu (3 Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +5,71.

Nou!!: Seqüència principal і 3 de Perseu · Veure més »

3 del Centaure

3 del Centaure (3 Centauri) és un estel binari situat a la zona septentrional de la constel·lació de Centaure.

Nou!!: Seqüència principal і 3 del Centaure · Veure més »

30 del Taure

30 del Taure (30 Tauri) és un estel binari a la constel·lació del Taure (Taurus) de magnitud aparent +5,06.

Nou!!: Seqüència principal і 30 del Taure · Veure més »

32 Piscium

32 Piscium (32 Psc / c Piscium) és un estel a la constel·lació dels Peixos.

Nou!!: Seqüència principal і 32 Piscium · Veure més »

37 de Capricorn

37 de Capricorn (37 Capricorni) és un estel en la constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +5,69.

Nou!!: Seqüència principal і 37 de Capricorn · Veure més »

4 d'Aquari

4 d'Aquari (4 Aquarii) o CCDM J20514-0537 AB és una estrella variable de tipus espectral F5V.

Nou!!: Seqüència principal і 4 d'Aquari · Veure més »

40 del Lleó

40 del Lleó (40 Leonis) és un estel de magnitud aparent +4,80.

Nou!!: Seqüència principal і 40 del Lleó · Veure més »

44 del Bover

44 del Bover (44 Bootis) és un sistema estel·lar triple a la constel·lació del Bover, situat al nord de Nekkar (β Bootis) i al sud-est d'Alkaid (η Ursae Majoris).

Nou!!: Seqüència principal і 44 del Bover · Veure més »

45 del Cotxer

45 del Cotxer (45 Aurigae) és un estel a la constel·lació del Cotxer de magnitud aparent +5,35.

Nou!!: Seqüència principal і 45 del Cotxer · Veure més »

47 Cassiopeiae

47 Cassiopeiae (47 Cas / HD 12230 / HR 581) és un estel a la constel·lació de Cassiopea de magnitud aparent +5,28.

Nou!!: Seqüència principal і 47 Cassiopeiae · Veure més »

47 de l'Ossa Major

47 de l'Ossa Major es troba força a prop del sistema solar: d'acord amb mesures astromètriques fetes pel satèl·lit Hipparcos, l'estrella té una paral·laxi de 71,11 mil·lèsimes d'arc de segon, que corresponen a una distància de 14,1 parsecs.

Nou!!: Seqüència principal і 47 de l'Ossa Major · Veure més »

47 de l'Ossa Major b

47 de l'Ossa Major b (47 Ursae Majoris b) és un planeta extrasolar que es troba a aproximadament 46 anys llum de la Terra a la constel·lació de l'Ossa Major.

Nou!!: Seqüència principal і 47 de l'Ossa Major b · Veure més »

49 del Cranc

49 del Cranc (49 Cancri) és un estel de magnitud aparent +5,63 situat a la constel·lació del Cranc.

Nou!!: Seqüència principal і 49 del Cranc · Veure més »

50 de Perseu

50 de Perseu (50 Persei) és un sistema estel·lar a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +5,50.

Nou!!: Seqüència principal і 50 de Perseu · Veure més »

51 d'Aquari

51 d'Aquari (51 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 51 d'Aquari · Veure més »

53 de Perseu

53 de Perseu (53 Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +4,81.

Nou!!: Seqüència principal і 53 de Perseu · Veure més »

55 del Cranc

55 del Cranc (55 Cancri) també és anomenada Rho cancri segons la seva denominació de Bayer.

Nou!!: Seqüència principal і 55 del Cranc · Veure més »

58 del Serpentari

58 del Serpentari (58 Ophiuchi) és un estel a la constel·lació del Serpentari.

Nou!!: Seqüència principal і 58 del Serpentari · Veure més »

6 de la Balena

6 de la Balena (6 Ceti) és un estel a la constel·lació de la Balena, Cetus, el monstre marí, de magnitud aparent +4,89.

Nou!!: Seqüència principal і 6 de la Balena · Veure més »

6 de la Cabellera de Berenice

6 de la Cabellera de Berenice (6 Comae Berenices) és un estel a la constel·lació de la Cabellera de Berenice de magnitud aparent +5,09.

Nou!!: Seqüència principal і 6 de la Cabellera de Berenice · Veure més »

61 de la Verge

61 de la Verge (61 Virginis) és una estrella de tipus espectral G5V lleugerament menys massiva que el Sol (G2V), localitzada a uns 27,8 anys llum a la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Seqüència principal і 61 de la Verge · Veure més »

68 d'Hèrcules

68 d'Hèrcules (68 Herculis) és un estel múltiple en la constel·lació d'Hèrcules.

Nou!!: Seqüència principal і 68 d'Hèrcules · Veure més »

7 d'Andròmeda

7 d'Andròmeda (7 Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і 7 d'Andròmeda · Veure més »

7 de l'Àguila

7 de l'Àguila (7 Aquilae) és una estrella a la constel·lació equatorial d'Àguila,situada a 367 anys llum del Sol.

Nou!!: Seqüència principal і 7 de l'Àguila · Veure més »

70 d'Aquari

70 d'Aquari (70 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 6,19.

Nou!!: Seqüència principal і 70 d'Aquari · Veure més »

74 d'Aquari

74 d'Aquari (74 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 74 d'Aquari · Veure més »

8 del Cranc

8 del Cranc (8 Cancri) és un estel en la constel·lació del Cranc de magnitud aparent +5,15.

Nou!!: Seqüència principal і 8 del Cranc · Veure més »

83 de la Verge

83 de la Verge (83 Virginis) és un estel a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +4,16.

Nou!!: Seqüència principal і 83 de la Verge · Veure més »

89 del Lleó

89 del Lleó (89 Leonis) és un estel a la constel·lació del Lleó situat a 1,5º de τ Leonis molt prop del límit amb Verge.

Nou!!: Seqüència principal і 89 del Lleó · Veure més »

9 Sagittarii

9 Sagittarii (9 Sgr / HD 164794 / HR 6736) és un estel a la constel·lació de Sagitari de magnitud aparent +5,93.

Nou!!: Seqüència principal і 9 Sagittarii · Veure més »

94 d'Aquari

94 d'Aquari (94 Aquarii) (SIMBAD) és una estrella múltiple de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent +5,19.

Nou!!: Seqüència principal і 94 d'Aquari · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estrella de seqüència principal.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant