Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Seqüència principal

Índex Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

194 les relacions: AE Aurigae, Albireo, Aldebaran, Alderamin, Alfa Caeli, Alkaid, Alnitak, Altair, Anàleg a la Terra, ASASSN-15lh, Astronomia estel·lar, Atmosfera estel·lar, Èpsilon² Arae, Àries, Banda d'inestabilitat, Beta Arietis, Beta Caeli, Beta Pictoris, Binària de raigs X, Branca horitzontal, Camp magnètic estel·lar, Caph, Cúmul obert, Centre galàctic, Cinemàtica estel·lar, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de la Guineueta, Constel·lació del Cigne, Cotxer, Delta Caeli, Diagrama color-color, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Didier Queloz, Drenatge (astronomia), Dschubba, Dseta Aquarii, Dseta Aquilae, Elements del període 1, Endarrerida blava, Epsilon Apodis, Epsilon Arietis, Epsilon Centauri, Escala de distàncies còsmiques, Espai exterior, Estel de bari, Estel del Nord, Estel hipergegant groc, Estel nan, Estel peculiar, Estrella, ..., Estrella Ap d'oscilació ràpida, Estrella binària, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella de carboni, Estrella de mercuri-manganès, Estrella de tipus tardana, Estrella Herbig Ae/Be, Estrella K V, Estrella Lambda Boötis, Estrella pre-seqüència principal, Estrella subgegant, Estrella subnana, Estrella supergegant, Estrella T Tauri, Estructura estel·lar, Eta Arietis, Eta Centauri, Eta Ceti, Eta² Hydri, Evolució estel·lar, Formació estel·lar, Funció de massa inicial, Gacrux, Gamma Andromedae, Gamma Arietis, Gegant blava, Gegant taronja, Gegant vermell, Gliese 581 e, Habitabilitat en sistemes de nanes grogues, Habitabilitat en sistemes de nanes roges, Habitabilitat en sistemes de nanes taronges, Habitabilitat planetària, Híades (cúmul estel·lar), HD 131664, HD 147018, HD 192263, HD 197027, HD 213240, HD 63765 b, Helvecis, IK Pegasi, Iota Andromedae, Kappa Arietis, Kappa Velorum, Kepler Object of Interest, Khi Aquilae, Lambda Arietis, Límit d'Eddington, Límit de Hayashi, Markab, Mega Terra, Messier 103, Messier 35, Messier 39, Messier 40, Messier 52, Messier 67, Mu Andromedae, Mu Arietis, Nan blanc, Nana blava (desambiguació), Nana groga, Nana negra, Nana roja, Nebulosa d'Orió, Nebulosa planetària, Ni Andromedae, Ni del Fènix, Nova, Nova lluminosa vermella, Nu Arietis, Nu¹ Arae, Omega Aquilae, Paradoxa de Fermi, Paral·laxi dinàmica, Phi Andromedae, Pi Andromedae, Pi Aquarii, Pi Aquilae, Pi Arietis, Planeta, Planeta extrasolar, Planeta superhabitable, Plèiades (astronomia), Polar (estel variable cataclísmic), Procés de combustió del silici, Protoestrella, Psi Andromedae, Psi³ Aquarii, Punta de la branca gegant vermella, Ras Alhague, Resum d'astronomia, Rho Arietis, Ro de l'Àguila, Rotació estel·lar, Sírius, Seqüència, Shaula, Sigma Andromedae, Sigma Aquilae, Sigma Arietis, Sistema binari (astronomia), Sistema planetari, Sistema solar, Sol, Supergegant groga, T Tauri, Tau Ceti, Tau¹ Aquarii, Teorema de Vogt-Russel, Theta Andromedae, Theta Antliae, Theta Arietis, Tipus espectral, Trajectòria de Hayashi, Trajectòria de Henyey, Triangle Austral, Upsilon Andromedae, Variable Alpha² Canum Venaticorum, Variable BY Draconis, Variable Gamma Cassiopeiae, Variable Orió, Vega, WW Vulpeculae, Zeta Arietis, Zeta Centauri, Zona d'habitabilitat, 106 Aquarii, 11 Aquarii, 14 Andromedae, 18 Andromedae, 18 Scorpii, 29 Aquarii, 4 Aquarii, 47 Ursae Majoris, 47 Ursae Majoris b, 51 Aquarii, 55 Cancri, 61 Virginis, 70 Aquarii, 74 Aquarii, 94 Aquarii, 97 Aquarii. Ampliar l'índex (144 més) »

AE Aurigae

AE Aurigae (AE Aur) és una estrella fugitiva (runaway star en anglès) de la constel·lació d'Auriga.

Nou!!: Seqüència principal і AE Aurigae · Veure més »

Albireo

Albireo (β Cyg / β Cygni / Beta Cygni) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació del Cigne (Cygnus).

Nou!!: Seqüència principal і Albireo · Veure més »

Aldebaran

Aldebaran (α Tau / α Tauri / alfa Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o lUll de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.

Nou!!: Seqüència principal і Aldebaran · Veure més »

Alderamin

Alderamin a la seva constel·lació Alderamin (Alfa Cephei / α Cep / 5 Cep) és una estrella situada a la constel·lació de Cepheus, la seva més brillant, amb magnitud aparent +2,43.

Nou!!: Seqüència principal і Alderamin · Veure més »

Alfa Caeli

Alfa Caeli (α Cau /HD 29875/ HR 1502) és l'estrella més brillant de la constel·lació Caelum, el burí, amb magnitud aparent +4,44.

Nou!!: Seqüència principal і Alfa Caeli · Veure més »

Alkaid

Alkaid a la constel·lació ''Ursa Major'' Benetnasch o Alkaid (Eta Ursae Majoris / η UMa / 85 Ursae Majoris) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de l'Óssa Major (Ursa Major), darrere d'Alioth (ε Ursae Majoris) i Dubhe (α Ursae Majoris).

Nou!!: Seqüència principal і Alkaid · Veure més »

Alnitak

Comparació entre Alnitak i el Sol (a escala) Constel·lació d'Orió Alnitak (Zeta Orionis / ζ Ori / 50 Ori) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Seqüència principal і Alnitak · Veure més »

Altair

Altair (Alpha Aquilae / Alpha Aql / α Aquilae / α Aql / Atair) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Àguila i el dotzè estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Seqüència principal і Altair · Veure més »

Anàleg a la Terra

IST (Índex de Similitud amb la Terra). Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les oposades en la Terra.

Nou!!: Seqüència principal і Anàleg a la Terra · Veure més »

ASASSN-15lh

ASASSN-15lh (designació de supernova SN 2015L) és una supernova superlluminosa detectada per l'observatori Las Campanas el 14 de juny de 2015.

Nou!!: Seqüència principal і ASASSN-15lh · Veure més »

Astronomia estel·lar

S'anomena astronomia estel·lar l'estudi de les estrelles; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.

Nou!!: Seqüència principal і Astronomia estel·lar · Veure més »

Atmosfera estel·lar

Foto presa durant l'eclipsi solar del 1999 L'atmosfera estel·lar és la regió exterior del volum d'un estel, i es troba per sobre del nucli solar, la zona de radiació i la zona de convecció.

Nou!!: Seqüència principal і Atmosfera estel·lar · Veure més »

Èpsilon² Arae

Èpsilon² Arae (ε² Ara / ε² Arae) és un sistema estel·lar triple de la constel·lació d'Ara.

Nou!!: Seqüència principal і Èpsilon² Arae · Veure més »

Àries

Àries (Aries segons la denominació llatina de la Unió Astronòmica Internacional), l'ovella, amb el símbol Àries, és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.

Nou!!: Seqüència principal і Àries · Veure més »

Banda d'inestabilitat

La banda d'inestabilitat La banda d'inestabilitat és una regió en diagonal en el diagrama HR que està ocupat per estrelles variables polsants (incloent variables RR Lyrae, variables Cepheides, variables W Virginis, variables ZZ Ceti, variables RV Tauri, variables Delta Scuti, variables SX Phoenicis i estrelles oscil·lants ràpides Ap).

Nou!!: Seqüència principal і Banda d'inestabilitat · Veure més »

Beta Arietis

Beta Arietis (β Ari / β Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries, és la segona banya del moltó.

Nou!!: Seqüència principal і Beta Arietis · Veure més »

Beta Caeli

Beta Caeli (β Cae / HD 29992 / HR 1503) (SIMBAD) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de Caelum —el cisell— amb magnitud aparent +5,04, després de α Caeli i γ1 Caeli.

Nou!!: Seqüència principal і Beta Caeli · Veure més »

Beta Pictoris

Beta Pictoris (β Pic, β Pictoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor.

Nou!!: Seqüència principal і Beta Pictoris · Veure més »

Binària de raigs X

Les estrelles binàries de raigs X són una classe de sistema binari que són molt lluminoses en raigs x (10 33 - 10 39 erg/s).

Nou!!: Seqüència principal і Binària de raigs X · Veure més »

Branca horitzontal

La branca horitzontal (RH, en anglès ''horizontal branch'') és un estadi de l'evolució estel·lar que segueix immediatament al de branca de gegant vermella, en estrelles de massa similar a la del Sol.

Nou!!: Seqüència principal і Branca horitzontal · Veure més »

Camp magnètic estel·lar

El camp magnètic del sol condueix una massiva ejecció de plasma. ''NOAA image.'' Un camp magnètic estel·lar és un camp magnètic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqüència principal, que és una forma de transport d'energia que involucra al moviment físic de material.

Nou!!: Seqüència principal і Camp magnètic estel·lar · Veure més »

Caph

Caph a la seva constel·lació Caph (β Cassiopeiae / β Cas / 11 Cassiopeiae) (SIMBAD) és una estrella a la constel·lació de Cassiopeia de magnitud aparent +2,28.

Nou!!: Seqüència principal і Caph · Veure més »

Cúmul obert

M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estrelles joves i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estrelles que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

Nou!!: Seqüència principal і Cúmul obert · Veure més »

Centre galàctic

El centre galàctic és el centre de rotació de la Via Làctia.

Nou!!: Seqüència principal і Centre galàctic · Veure més »

Cinemàtica estel·lar

La cinemàtica estel·lar és l'estudi del moviment dels estels sense tenir en compte com l'han adquirit.

Nou!!: Seqüència principal і Cinemàtica estel·lar · Veure més »

Constel·lació de l'Àguila

Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació de l'Àguila · Veure més »

Constel·lació de la Guineueta

La Guineueta (Vulpecula) és una constel·lació de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació de la Guineueta · Veure més »

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Seqüència principal і Constel·lació del Cigne · Veure més »

Cotxer

El Cotxer (Auriga segons la denominació de la Unió Astronòmica Internacional) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Seqüència principal і Cotxer · Veure més »

Delta Caeli

Delta Caeli (δ Cae / HD 28873 / HR 1442) (SIMBAD) (The Bright Star Catalogue) és una estrella en la constel·lació de Caelum de magnitud aparent +5,05.

Nou!!: Seqüència principal і Delta Caeli · Veure més »

Diagrama color-color

En astronomia, el diagrama color–color és un diagrama que compara les magnituds aparents d'estels a diferents longituds d'ona.

Nou!!: Seqüència principal і Diagrama color-color · Veure més »

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Nou!!: Seqüència principal і Diagrama de Hertzsprung-Russell · Veure més »

Didier Queloz

Didier Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.

Nou!!: Seqüència principal і Didier Queloz · Veure més »

Drenatge (astronomia)

En astronomia, drenatge fa referència a un període de l'evolució d'un estel on una zona de convecció de la superfície s'estén cap avall a les capes on el material ha començat fusió nuclear.

Nou!!: Seqüència principal і Drenatge (astronomia) · Veure més »

Dschubba

Dschubba a la seva constel·lació Dschubba (δ Scorpii / δ Sco / Scorpii) és una estrella variable a la constel·lació de Scorpius.

Nou!!: Seqüència principal і Dschubba · Veure més »

Dseta Aquarii

Zeta Aquarii (ζ Aqr / ζ Aquarii) és una estrella binària, l'estrella central a "la Gerra d'Aigua", asterisme de la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і Dseta Aquarii · Veure més »

Dseta Aquilae

Dseta Aquilae (ζ Aql / ζ Aquilae) és un sistema estel·lar triple de la constel·lació de l'Àguila.

Nou!!: Seqüència principal і Dseta Aquilae · Veure més »

Elements del període 1

Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.

Nou!!: Seqüència principal і Elements del període 1 · Veure més »

Endarrerida blava

accès.

Nou!!: Seqüència principal і Endarrerida blava · Veure més »

Epsilon Apodis

L'Epsilon Apodis (ε Aps / ε Apodis) és una estrella de la constel·lació de l'Ocell del Paradís.

Nou!!: Seqüència principal і Epsilon Apodis · Veure més »

Epsilon Arietis

Epsilon Arietis (ε Ari / ε Arietis) és una estrella binària de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Epsilon Arietis · Veure més »

Epsilon Centauri

Èpsilon Centauri(ε Cen / HD 118.716 / HR 5132) és una estrella de magnitud aparent +2,29 situada a la constel·lació de Centaurus.

Nou!!: Seqüència principal і Epsilon Centauri · Veure més »

Escala de distàncies còsmiques

Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.

Nou!!: Seqüència principal і Escala de distàncies còsmiques · Veure més »

Espai exterior

Els límits entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Karman a 100 km i l'exosfera a 690 km. No està a escala L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la influència gravitacional de la Terra i de la seva atmosfera entre altres objectes astronòmics.

Nou!!: Seqüència principal і Espai exterior · Veure més »

Estel de bari

Un estel de bari o estrella de bari és una estrella gegant de tipus espectral G i K, els espectres del qual mostren excés d'elements generats mitjançant el «procés-S» de captura de neutrons, per la presència de bari ionitzat, Ba + i Ba 2 +, a una longitud d'ona de 455,4 nm.

Nou!!: Seqüència principal і Estel de bari · Veure més »

Estel del Nord

L'estel del Nord, estel Polar o Polaris és l'estrella alfa de l'Óssa Menor, el més brillant del pol nord celeste.

Nou!!: Seqüència principal і Estel del Nord · Veure més »

Estel hipergegant groc

Un estel hipergegant groc o estrella hipergegant groga és un tipus d'estel de classe 0, de classe espectral entre A i K, am una massa entre 20 i 50 masses solars.

Nou!!: Seqüència principal і Estel hipergegant groc · Veure més »

Estel nan

El terme estel nan o estrella nana es refereix a diferents classes d'estels.

Nou!!: Seqüència principal і Estel nan · Veure més »

Estel peculiar

Un estel peculiar o estrella peculiar (estels CP de l'anglès Chemically peculiar) és un tipus d'estel que posseeix una abundància de metalls anòmala, almenys en les seves capes superficials.

Nou!!: Seqüència principal і Estel peculiar · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella · Veure més »

Estrella Ap d'oscilació ràpida

Un estel Ap o estrella Ap d'oscil·lació ràpida és un subtipus d'estel Ap que presenta variacions de velocitat radial o fotomètrica ràpida de curta escala temporal.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella Ap d'oscilació ràpida · Veure més »

Estrella binària

Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella binària · Veure més »

Estrella blanca de la seqüència principal

La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella blanca de la seqüència principal · Veure més »

Estrella de carboni

Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de carboni · Veure més »

Estrella de mercuri-manganès

Alpheratz (α Andromedae), arquetip d'estrelles de mercuri-manganès. Una estrella de mercuri-manganès és una classe d'estrella peculiar no magnètica que presenta una línia prominent a 398,4 nm en el seu espectre, a causa de l'absorció de mercuri ionitzat.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de mercuri-manganès · Veure més »

Estrella de tipus tardana

En classificació estel·lar, un estel de tipus tardà o estrella de tipus tardana és un estel de classe K o classe M. Els estels de tipus tardà poden ser de baixa massa, si són de la seqüència principal o més massius que el Sol si són estels gegants o supergegants.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella de tipus tardana · Veure més »

Estrella Herbig Ae/Be

La regió fosca del catàleg LDN 1265 (vdB 1) en la regió de formació estel·lar de Cassiopea, il·luminada per les estrelles veïnes; s'hi troba V633 Cassiopeiae, una estrella Herbig Ae/Be. ''2MASS'' Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella pre-seqüència principal, una estrella jove (L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesa free-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica). La radiació emesa es defineix com Bremsstrahlung (en alemany "radiació de frenada"); s'obté quan un electró pateix un canvi de velocitat en passar a prop d'una altra partícula per via de força coulumbiana. Aquesto procés es pot descriure com la transició d'un electró d'un estat a un estat lliure (no lligat a un àtom) a un altre estat lliure.) Algunes vegades les estrelles Herbig Ae/Be mostren variabilitats de brillantor significatives.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella Herbig Ae/Be · Veure més »

Estrella K V

Un estel K V o estrella K V, també conegut com a nan taronja o estrella nana taronja és un estel de la seqüència principal de tipus espectral K i lluminositat de classe V. Aquests estels tenen una mida entre els nans vermells i els nans grocs anàlegs al Sol.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella K V · Veure més »

Estrella Lambda Boötis

Una estrella Lambda Boötis és un tipus d'estrella peculiar que presenta una inusual baixa abundància dels elements pesats, particularment els del pic del ferro (crom, magnesi, ferro, cobalt i níquel) en les seves capes externes, amb la clara excepció de carboni, nitrogen, oxigen i sofre.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella Lambda Boötis · Veure més »

Estrella pre-seqüència principal

classe homònima d'estrelles de pre-seqüència principal. Una estrella pre-seqüència principal (estrella o objecte PMS - acrònim de l'anglès pre-main sequence) és la fase de la formació estel·lar compresa entre l'estadi protoestrella i la seqüència principal.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella pre-seqüència principal · Veure més »

Estrella subgegant

Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella subgegant · Veure més »

Estrella subnana

Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella subnana · Veure més »

Estrella supergegant

En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella supergegant · Veure més »

Estrella T Tauri

'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.

Nou!!: Seqüència principal і Estrella T Tauri · Veure més »

Estructura estel·lar

Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.

Nou!!: Seqüència principal і Estructura estel·lar · Veure més »

Eta Arietis

Eta Arietis (η Ari / η Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Eta Arietis · Veure més »

Eta Centauri

Constel·lació Centaurus Eta Centauri (η Cen / HD 127.973 / HR 5440) és una estrella a la constel·lació de Centaurus de magnitud aparent +2,33.

Nou!!: Seqüència principal і Eta Centauri · Veure més »

Eta Ceti

Eta Ceti (η Cet, η Ceti) és una estrella en la constel·lació equatorial de la Balena.

Nou!!: Seqüència principal і Eta Ceti · Veure més »

Eta² Hydri

Eta2 Hydri (η2 Hyi / η2 Hydri), sovint catalogada com a HD 11977, és una gegant groga situada aproximadament a 217 anys llum en la constel·lació de l'Hidra Mascle.

Nou!!: Seqüència principal і Eta² Hydri · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Seqüència principal і Evolució estel·lar · Veure més »

Formació estel·lar

Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.

Nou!!: Seqüència principal і Formació estel·lar · Veure més »

Funció de massa inicial

En astronomia, la funció de massa inicial és una funció empírica que descriu la distribució de les masses inicials per a una població d'estrelles.

Nou!!: Seqüència principal і Funció de massa inicial · Veure més »

Gacrux

Contel·lació de ''Crux''. Gacrux està situada a la part superior de la creu. Gacrux (Gamma Crucis / γ Cru / HD 108903) és la tercera estrella més brillant en la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis), darrere de Acrux (α Crucis) i Mimosa (β Crucis).

Nou!!: Seqüència principal і Gacrux · Veure més »

Gamma Andromedae

Gamma Andròmedae (γ And / γ Andromedae) és la quarta estrella múltiple de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Gamma Andromedae · Veure més »

Gamma Arietis

Gamma Arietis o Mesarthim (γ Ari / γ Arietis) és un sistema estel·lar triple, a 204 anys llum de la Terra, dins la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Gamma Arietis · Veure més »

Gegant blava

Algol B (gegant taronja), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blava una estrella de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).

Nou!!: Seqüència principal і Gegant blava · Veure més »

Gegant taronja

Una gegant taronja o gegant de tipus K és una estrella gegant detipus espectral K i classe de lluminositat III.

Nou!!: Seqüència principal і Gegant taronja · Veure més »

Gegant vermell

Comparació entre un gegant vermell, una estrella taronja i el nostre Sol En astronomia, un gegant vermell és una estrella gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Nou!!: Seqüència principal і Gegant vermell · Veure més »

Gliese 581 e

Gliese 581 e (abreviat GJ 581 e), també anomenat TYC 5594-1093-1 e és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana roja Gliese 581.

Nou!!: Seqüència principal і Gliese 581 e · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes grogues

Interpretació artística de Kepler-452b, un exoplaneta potencialment habitable pertanyent a una nana groga. La habitabilitat en sistemes de nanes grogues defineix l'aptitud per a la vida dels exoplanetes pertanyents a estrelles d'aquest tipus.

Nou!!: Seqüència principal і Habitabilitat en sistemes de nanes grogues · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes roges

idioma.

Nou!!: Seqüència principal і Habitabilitat en sistemes de nanes roges · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes taronges

Representació d'un sistema al voltant de l'estrella Épsilon Eridani, una nana taronja. La habitabilitat en sistemes de nanes taronges és objecte d'estudi per a experts en astrofísica, astrobiologia i exoplanetologia.

Nou!!: Seqüència principal і Habitabilitat en sistemes de nanes taronges · Veure més »

Habitabilitat planetària

Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.

Nou!!: Seqüència principal і Habitabilitat planetària · Veure més »

Híades (cúmul estel·lar)

Les Híades (‘Υάδες: Les filles d'Atlas transformades en un cúmul estel·lar que apareix amb les pluges primavera, segons el mite clàssic) són un cúmul estel·lar obert a la constel·lació de Taurus.

Nou!!: Seqüència principal і Híades (cúmul estel·lar) · Veure més »

HD 131664

HD 131664 és una estrella tipus G de magnitud aparent 8 en la seqüència principal situada a aproximadament 181 anys llum a la constel·lació de l'Au del Paradís.

Nou!!: Seqüència principal і HD 131664 · Veure més »

HD 147018

HD 147018 és una estrella tipus G de la seqüència principal en la constel·lació del Triangle Austral.

Nou!!: Seqüència principal і HD 147018 · Veure més »

HD 192263

HD 192263 és una estrella de la 8a magnitud de la constel·lació d'Aquila.

Nou!!: Seqüència principal і HD 192263 · Veure més »

HD 197027

HD 197027 (HIP 102152) és una nana groga de la seqüència principal a la constel·lació de Capricorn.

Nou!!: Seqüència principal і HD 197027 · Veure més »

HD 213240

HD 213240 és una estrella groga de la seqüència principal situada a aproximadament 133 anys llum (41 parsecs) en la constel·lació de la Grua.

Nou!!: Seqüència principal і HD 213240 · Veure més »

HD 63765 b

HD 63765 b o HIP 38041 b és un planeta extrasolar que orbita l'estrella de tipus G de la seqüència principal HD 63765, situada a aproximadament 106 anys llum en la constel·lació de la Quilla.

Nou!!: Seqüència principal і HD 63765 b · Veure més »

Helvecis

Els helvecis (llatí Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Nou!!: Seqüència principal і Helvecis · Veure més »

IK Pegasi

IK Pegasi (o HR 8210) és un sistema estel·lar binari a la constel·lació de Pegàs.

Nou!!: Seqüència principal і IK Pegasi · Veure més »

Iota Andromedae

Iota Andromedae (ι And / ι Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Iota Andromedae · Veure més »

Kappa Arietis

Kappa Arietis (κ Ari / κ Arietis) és una estrella binària de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Kappa Arietis · Veure més »

Kappa Velorum

Kappa Velorum a la seva constel·lació Kappa Velorum (κ Vel / HD 81.188 / HR 3734) és una estrella de la constel·lació Vela, la vela de la nau Argo, la quarta més brillant de la mateixa amb magnitud aparent +2,47.

Nou!!: Seqüència principal і Kappa Velorum · Veure més »

Kepler Object of Interest

Un objecte rellevant de Kepler, en anglès Kepler Object of Interest (KOI), és una estrella que s'observa pel telescopi espacial Kepler pel qual s'ha detectat un candidat planetari en trànsit.

Nou!!: Seqüència principal і Kepler Object of Interest · Veure més »

Khi Aquilae

Chi Aquilae (χ Aql / χ Aquilae) és una estrella binària de la constel·lació d'Aquila.

Nou!!: Seqüència principal і Khi Aquilae · Veure més »

Lambda Arietis

Lambda Arietis (λ Ari / λ Arietis) és una estrella binària de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Lambda Arietis · Veure més »

Límit d'Eddington

η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.

Nou!!: Seqüència principal і Límit d'Eddington · Veure més »

Límit de Hayashi

pistes de Hayashi de les estrelles de massa diferent:resaltant la "regió prohibida" de Hayashi. El límit d Hayashi és un concepte astrofísic, aplicat per Chushiro Hayashi sobretot a les estrelles, que defineix una limitació del radi per a una massa donada: una estrella que es troba en un estadi perfecte d'equilibri hidroestàtic; condició en la qual la força de gravetat és contrarestada per la pressió de radiació del plasma; no pot excedir el radi imposat pel límit Hayashi.

Nou!!: Seqüència principal і Límit de Hayashi · Veure més »

Markab

Markab a la constel·lació ''Pegasi''. Markab (α Pegasi / α Peg / 54 Pegasi / HD 218045) http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol.

Nou!!: Seqüència principal і Markab · Veure més »

Mega Terra

El terme megaterra ha estat proposat per denominar aquells planetes principalment sòlids la massa dels quals excedeix les 10 masses terrestres que delimiten a les superterres.

Nou!!: Seqüència principal і Mega Terra · Veure més »

Messier 103

Messier 103 (M103, o NGC 581) és un cúmul obert situat a la constel·lació de Cassiopea.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 103 · Veure més »

Messier 35

Messier 35 (M 35, o *NGC 2168) és un cúmul obert en la constel·lació de Bessons.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 35 · Veure més »

Messier 39

Messier 39 (M39o NGC7092) és un cúmul obert situat a la constel·lació del Cigne.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 39 · Veure més »

Messier 40

Messier 40 (també coneguda com a Winnecke 4, M40 o WNC 4) és una estrella doble de la constel·lació de l'óssa Major.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 40 · Veure més »

Messier 52

Messier 52 (M52 o NGC 7654) és un cúmul obert en la constel·lació Cassiopea.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 52 · Veure més »

Messier 67

Messier 67 (M67 o *NGC 2682) és un cúmul obert situat en la constel·lació de Cranc.

Nou!!: Seqüència principal і Messier 67 · Veure més »

Mu Andromedae

Mi Andromedae (μ And / μ Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Mu Andromedae · Veure més »

Mu Arietis

Mu Arietis (μ Ari / μ Arietis) és un sistema estel·lar triple de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Mu Arietis · Veure més »

Nan blanc

Comparació entre el nan blanc IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nan blanc té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Un nan blanc és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Seqüència principal і Nan blanc · Veure més »

Nana blava (desambiguació)

Pot referir-se a un dels següents objectes astronòmics.

Nou!!: Seqüència principal і Nana blava (desambiguació) · Veure més »

Nana groga

El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.

Nou!!: Seqüència principal і Nana groga · Veure més »

Nana negra

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.

Nou!!: Seqüència principal і Nana negra · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme a què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Nou!!: Seqüència principal і Nana roja · Veure més »

Nebulosa d'Orió

La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.

Nou!!: Seqüència principal і Nebulosa d'Orió · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Seqüència principal і Nebulosa planetària · Veure més »

Ni Andromedae

Ni Andromedae (ν And / ν Andromedae) és una estrella binària de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Ni Andromedae · Veure més »

Ni del Fènix

Ni Phoenicis és una estrella nana de la seqüència principal de la constel·lació Phoenix.

Nou!!: Seqüència principal і Ni del Fènix · Veure més »

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.

Nou!!: Seqüència principal і Nova · Veure més »

Nova lluminosa vermella

V838 Monocerotis, arquetip de nova lluminosa vermella Una nova lluminosa vermella és una explosió estel·lar possiblement produïda per la unió de dues estrelles.

Nou!!: Seqüència principal і Nova lluminosa vermella · Veure més »

Nu Arietis

Nu Arietis (ν Ari / ν Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Nu Arietis · Veure més »

Nu¹ Arae

Ni1 Arae (Ni1 Arae / ν1 Ara / ν1 Arae) és un sistema estel·lar triple a uns 820 anys-llum de la Terra.

Nou!!: Seqüència principal і Nu¹ Arae · Veure més »

Omega Aquilae

La designació de Bayer Omega Aquilae (ω Aql / ω Aquilae) és compartida per dues estrelles, ω¹ Aquilae and ω² Aquilae, de la constel·lació d'Àguila.

Nou!!: Seqüència principal і Omega Aquilae · Veure més »

Paradoxa de Fermi

programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que només es coneix civilització a la Terra.

Nou!!: Seqüència principal і Paradoxa de Fermi · Veure més »

Paral·laxi dinàmica

En astronomia, la paral·laxi dinàmica és un mètode per calcular la distància d'una estrella binària, que es pot utilitzar quan el sistema està massa lluny per recórrer al mètode usual de paral·laxi.

Nou!!: Seqüència principal і Paral·laxi dinàmica · Veure més »

Phi Andromedae

Phi Andromedae (φ And / φ Andromedae, en català Fi d'Andròmeda) és una estrella binària de la constel·lació Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Phi Andromedae · Veure més »

Pi Andromedae

Pi Andromedae (π And / π Andromedae) és un sistema d'estrelles de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Pi Andromedae · Veure més »

Pi Aquarii

Pi Aquarii (π Aqr / π Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquarius.

Nou!!: Seqüència principal і Pi Aquarii · Veure més »

Pi Aquilae

Pi Aquilae (π Aql / π Aquilae) és una estrella binària de la constel·lació d'Àguila.

Nou!!: Seqüència principal і Pi Aquilae · Veure més »

Pi Arietis

Pi Arietis (π Ari / π Arietis) és un sistema estel·lar de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Pi Arietis · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Seqüència principal і Planeta · Veure més »

Planeta extrasolar

Planetes extrasolars descoberts per anyUn planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris diferents del nostre.

Nou!!: Seqüència principal і Planeta extrasolar · Veure més »

Planeta superhabitable

Possible aspecte d'un planeta superhabitable. El to rogenc de les masses continentals és degut al color de la vegetació. Un planeta superhabitable és un tipus d'exoplaneta hipotètic similar a la Terra que presenta condicions més adequades per a l'aparició i evolució de la vida que el nostre propi planeta.

Nou!!: Seqüència principal і Planeta superhabitable · Veure més »

Plèiades (astronomia)

Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó), és un cúmul obert en la constel·lació de Taure. És un dels cúmuls estel·lars més propers, probablement el més conegut, i és sens dubte el més evident a ull nu. De vegades se l'ha denominat Nebulosa Maia, tal vegada erròniament, considerant que la nebulositat de reflexió que envolta l'estrella Maia és intrínseca (vegeu més avall). En català, popularment rep el nom de les Cabrelles. El cúmul està dominat per estrelles blaves calentes, que s'han format en els últims 100 milions d'anys. Al principi es va pensar que la pols que forma una feble nebulosa de reflexió al voltant de les estrelles més brillants eren romanents de la formació del cúmul, però ara se sap que es tracta d'un núvol de pols que no guarda cap relació i que les estrelles actualment estan passant a través del núvol. Els astrònoms estimen que el cúmul sobreviurà durant uns altres 250 milions d'anys, per després dispersar-se a causa de la interacció gravitacional amb el seu veïnatge galàctic. La taula següent dóna detalls de les estrelles més brillants del cúmul.

Nou!!: Seqüència principal і Plèiades (astronomia) · Veure més »

Polar (estel variable cataclísmic)

Esquema de sistema estel·lar binari amb el nan blanc al centre del disc i el flux de matèria Un estel variable cataclísmic polar (també conegut com a estel AM Herculis) és un tipus de sistema d'estel binari variable cataclísmic amb camp magnètic molt fort.

Nou!!: Seqüència principal і Polar (estel variable cataclísmic) · Veure més »

Procés de combustió del silici

En astrofísica, la combustió del silici és una seqüència molt breu de reaccions de fusió nuclear que es produeixen en estels massius amb un mínim de 8 a 11 masses solars.

Nou!!: Seqüència principal і Procés de combustió del silici · Veure més »

Protoestrella

Es denomina protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Nou!!: Seqüència principal і Protoestrella · Veure més »

Psi Andromedae

Psi Andromedae (ψ And / ψ Andromedae) és un sistema d'estrelles de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Psi Andromedae · Veure més »

Psi³ Aquarii

Psi3 Aquarii (ψ3 Aquarii/ψ3 Aqr) és una estrella binària de la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і Psi³ Aquarii · Veure més »

Punta de la branca gegant vermella

En astrofísica, la punta de la branca vermella gegant, designat en general a la literatura pel seu equivalent anglès Tip of the Red Giant Branch i abreujat TRGB, és un mètode d'avaluació de distàncies extragalàctiques utilitzant llum infraroja (Banda I) màxim de les gegants vermelles de població II.

Nou!!: Seqüència principal і Punta de la branca gegant vermella · Veure més »

Ras Alhague

Ras Alhage Ras Alhague o Rasalhague és el nom de l'estrella α Ophiuchi (α Oph / 55 Ophiuchi), de magnitud aparent + 2,08 i la més brillant de la constel·lació de Ofiuco, el portador de la serp.

Nou!!: Seqüència principal і Ras Alhague · Veure més »

Resum d'astronomia

Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).

Nou!!: Seqüència principal і Resum d'astronomia · Veure més »

Rho Arietis

La designació de Bayer Rho Arietis (ρ Ari / ρ Arietis) és compartida per tres estrelles, de ρ¹ Arietis a ρ³ Arietis, de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Rho Arietis · Veure més »

Ro de l'Àguila

La Ro de l'Àguila (Rho Aquilae,ρ Aql, ρ Aquilae) és una estrella de la constel·lació del Dofí.

Nou!!: Seqüència principal і Ro de l'Àguila · Veure més »

Rotació estel·lar

Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.

Nou!!: Seqüència principal і Rotació estel·lar · Veure més »

Sírius

Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra.

Nou!!: Seqüència principal і Sírius · Veure més »

Seqüència

* Seqüència (cinema).

Nou!!: Seqüència principal і Seqüència · Veure més »

Shaula

Shaula a la seva constel·lació Shaula (Lambda Scorpii / λ Sco / 35 Sco) és una estrella situada a la constel·lació de Scorpius («L'Escorpí»).

Nou!!: Seqüència principal і Shaula · Veure més »

Sigma Andromedae

Sigma Andromedae (σ And / σ Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma Andromedae · Veure més »

Sigma Aquilae

Sigma Aquilae (σ Aql / σ Aquilae) és una estrella binària de la constel·lació Aquila.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma Aquilae · Veure més »

Sigma Arietis

Sigma Arietis (σ Ari / σ Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Sigma Arietis · Veure més »

Sistema binari (astronomia)

En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.

Nou!!: Seqüència principal і Sistema binari (astronomia) · Veure més »

Sistema planetari

Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.

Nou!!: Seqüència principal і Sistema planetari · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Seqüència principal і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Seqüència principal і Sol · Veure més »

Supergegant groga

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant groga apareix marcada com SGG per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 15 masses solars La fase de supergegant groga és una fase intermèdia entre la de supergegant blava i la de supergegant vermella que travessen les estrelles de massa elevada (més de 9-10 masses solars i menys de 30-70 masses solars; el límit superior depèn fortament de la metal·licitat i, en menor mesura, de la velocitat de rotació de l'estrella).

Nou!!: Seqüència principal і Supergegant groga · Veure més »

T Tauri

T Tauri (T Tau / HD 284419 / HIP 20390) és una estrella variable a la constel·lació de Taure que dóna nom a un tipus de variables, les ''estrelles T Tauri''.

Nou!!: Seqüència principal і T Tauri · Veure més »

Tau Ceti

Tau Ceti (τ Cet, τ Ceti) és una estrella de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.

Nou!!: Seqüència principal і Tau Ceti · Veure més »

Tau¹ Aquarii

Tau¹ Aquarii (τ¹ Aqr / τ¹ Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і Tau¹ Aquarii · Veure més »

Teorema de Vogt-Russel

El teorema de Vogt–Russell fou enunciat pels astrònoms Heinrich Vogt i Henry Norris Russell de manera independent.

Nou!!: Seqüència principal і Teorema de Vogt-Russel · Veure més »

Theta Andromedae

Theta Andromedae (θ And / θ Andromedae) és una estrella binària de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Theta Andromedae · Veure més »

Theta Antliae

Theta Antliae (θ Ant / θ Antliae) és una estrella binària de la constel·lació de la Màquina Pneumàtica.

Nou!!: Seqüència principal і Theta Antliae · Veure més »

Theta Arietis

Theta Arietis (θ Ari / θ Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Theta Arietis · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificaió dels estels usant la llei de Desplaçament de Wien; però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Seqüència principal і Tipus espectral · Veure més »

Trajectòria de Hayashi

nucli radiatiu (entra a la pista de Henyey). 3. Iniciació de la fusió d'hidrogen: nucli totalment radiatiu (entra a la ZAMS). La pista de Hayashi és un camí que agafen les protoestrelles en el diagrama de Hertzsprung-Russell després que el núvol protoestel·lar hagi arribat aproximadament a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Seqüència principal і Trajectòria de Hayashi · Veure més »

Trajectòria de Henyey

La trajectòria de Henyey és una trajectòria pràcticament horitzontal del diagrama de Hertzsprung-Russell en la que es troben estels de la pre-seqüència principal amb masses menors a 0.5 masses solars després d'abandonar la coneguda com trajectòria de Hayashi i abans d'entrar a la seqüència principal.

Nou!!: Seqüència principal і Trajectòria de Henyey · Veure més »

Triangle Austral

El Triangle Austral (Triangulum Australe) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud.

Nou!!: Seqüència principal і Triangle Austral · Veure més »

Upsilon Andromedae

Upsilon Andromedae (υ And, en català: Ípsilon d'Andròmeda) és una estrella binària, situada a uns 44 anys llum de distància, a uns 10 graus a l'est de la galàxia d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і Upsilon Andromedae · Veure més »

Variable Alpha² Canum Venaticorum

Les variables Alfa² Canum Venaticorum són estrelles variables de la seqüència principal de la classe espectral B8p a A7p.

Nou!!: Seqüència principal і Variable Alpha² Canum Venaticorum · Veure més »

Variable BY Draconis

Una variable BY Draconis és una estrella variable de la seqüència principal dels darrers tipus espectrals, usualment K o M. Mostren variacions en la seva lluminositat deguda a la rotació de l'estrella aparellada amb taques estel·lars i altres activitats cromosfèriques.

Nou!!: Seqüència principal і Variable BY Draconis · Veure més »

Variable Gamma Cassiopeiae

Dibuix d'Achernar, l'estrella variable gamma ''cassiopeiae'' més brillant com es veu des de la Terra Una variable gamma cassiopeiae és un tipus d'estrella variable, que presenta unes característiques que indiquen la presència d'un disc de gas circumestel·lar al voltant del seu equador; a més, exhibeix unes variacions irregulars en la seva lluminositat, provocades per l'expulsió de matèria de l'estrella.

Nou!!: Seqüència principal і Variable Gamma Cassiopeiae · Veure més »

Variable Orió

Les estrelles variables Orió són estrelles variables que mostren variacions irregulars i eruptives en la seva lluminositat, s'associen habitualment a nebuloses difuses.

Nou!!: Seqüència principal і Variable Orió · Veure més »

Vega

Vega (α Lyrae, alfa de Lira) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, durant l'estiu.

Nou!!: Seqüència principal і Vega · Veure més »

WW Vulpeculae

WW Vulpeculae (WW Vul / HD 344361 / Hen 3-1750) (SIMBAD) és una estrella variable a la constel·lació de Vulpecula de magnitud aparent +10,51.

Nou!!: Seqüència principal і WW Vulpeculae · Veure més »

Zeta Arietis

Zeta Arietis (ζ Ari / ζ Arietis) és una estrella de la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Seqüència principal і Zeta Arietis · Veure més »

Zeta Centauri

Zeta Centauri a la seva constel·lació Zeta Centauri (ζ Cen / HD 121.263 / HR 5231) és una estrella a la constel·lació de Centaurus de magnitud aparent +2,55.Considerada en el passat membre de l'Associació estel·lar Centaurus Superior-Lupus, avui es pensa que no en forma part.

Nou!!: Seqüència principal і Zeta Centauri · Veure més »

Zona d'habitabilitat

Diagrama de la '''zona d'habitabilitat''' (circumestel·lar per a diferents estrelles i prenent com a exemple el nostre sistema solar En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.

Nou!!: Seqüència principal і Zona d'habitabilitat · Veure més »

106 Aquarii

106 Aquarii, també coneguda com a 106 Aqr, és una estrella de classe B de la seqüència principal de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 106 Aquarii · Veure més »

11 Aquarii

11 Aquarii és una estrella a aproximadament a 86,29 anys-llum de la Terra semblant al Sol, del GIV de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 11 Aquarii · Veure més »

14 Andromedae

14 Andromedae(14 And / HD 221.345 / HR 8930) és una estrella situada a la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і 14 Andromedae · Veure més »

18 Andromedae

18 Andromedae és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Seqüència principal і 18 Andromedae · Veure més »

18 Scorpii

18 Scorpii és una estrella ubicada a uns 45,7 anys llum de la Terra al límit nord de la constel·lació d'Escorpió.

Nou!!: Seqüència principal і 18 Scorpii · Veure més »

29 Aquarii

29 Aquarii és una estrella blanca de la seqüència principal del tipus A2V de la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 29 Aquarii · Veure més »

4 Aquarii

4 Aquarii o CCDM J20514-0537 AB és una estrella variable de tipus espectral F5V.

Nou!!: Seqüència principal і 4 Aquarii · Veure més »

47 Ursae Majoris

47 Ursae Majoris, sovint abreujat 47 UMa, és una nana groga anàloga solar que es troba a aproximadament 46 anys-llum de la Terra, a la constel·lació de l'Óssa Major.

Nou!!: Seqüència principal і 47 Ursae Majoris · Veure més »

47 Ursae Majoris b

47 Ursae Majoris b és un planeta extrasolar que es troba a aproximadament 46 anys-llum de la Terra a la constel·lació de l'Óssa Major.

Nou!!: Seqüència principal і 47 Ursae Majoris b · Veure més »

51 Aquarii

51 Aquarii és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 51 Aquarii · Veure més »

55 Cancri

55 Cancri (55 Cnc) també és anomenada Rho cancri, segons la seva denominació de Bayer.

Nou!!: Seqüència principal і 55 Cancri · Veure més »

61 Virginis

61 Virginis (abreviat 61 Vir) és una estrella de tipus espectral G5V lleugerament menys massiva que el Sol (G2V), localitzada a uns 27,8 anys llum a la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Seqüència principal і 61 Virginis · Veure més »

70 Aquarii

70 Aquarii és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 6,19.

Nou!!: Seqüència principal і 70 Aquarii · Veure més »

74 Aquarii

74 Aquarii és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 74 Aquarii · Veure més »

94 Aquarii

94 Aquarii 0 94 Aqr (SIMBAD) és una estrella múltiple de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent +5,19.

Nou!!: Seqüència principal і 94 Aquarii · Veure més »

97 Aquarii

97 Aquarii és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Seqüència principal і 97 Aquarii · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »