Comunicació

350 les relacions: Al-Salt, Albà de Verulamium, Albí (cognomen), Alexandre de Jerusalem, Alexandria, Andèol del Vivarès, Annona (mitologia), Antíoc d'Eges, Antiga Roma, Antioquia de l'Orontes, Any dels cinc emperadors, Apol·loni d'Atenes, Aràbia Pètria, Arc de Caracal·la (Djémila), Arc de Septimi Sever, Arc de Triomf de Palmira, Ardaixir I, Arka, Armadura d'escates, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arri Menandre, Arutela, Útica, Aureus, Òstia, Àfrica (província romana), Àntium, Àrria (filòsofa), Baalbek, Balbura, Banys dels Ciclops, Baquil, Bassiànides, Batalla d'Issos (194), Batalla de Cízic, Batalla de Lugdúnum, Batalla de Nicea, Bayt Jibrin, Béja, Benevent, Bisbat de Roma, Bisbat de Viviers, Bisbat suburbicari d'Albano, Bizanci, Britànnia, Bul·la Fèlix, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camerino, Campà (jurista), Capadòcia, ..., Caracal·la, Caracal·la (vestit), Caralampi, Carnuntum, Carpentum, Cassi Climent, Cassi Dió, Cavalls de Sant Marc, Càndid (historiador), Càstor, Càstor (camarlenc), Cíbales, Còmmode, Ceioni Albí, Cilícia, Cirene i Creta, Claudi Trifoní, Clítor (ciutat), Cleandre (ministre), Climent d'Alexandria, Clodi Albí, Codi Gregorià, Comerç a l'antiga Roma, Cordovà, Coria (Corbridge), Corocotta, Corodó, Crisi del segle III, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cristodor, Cronologia de l'antiga Roma, Ctesifont, Cursus publicus, Damasc, Dècada del 190, Dècada del 200, Deli Espartià, Demetri d'Alexandria (patriarca), Deva Victrix, Diògenes Laerci, Didi Julià, Dinastia Severa, Dioclecià, Dionisi de Bizanci, Dionisi el Periegeta, Domna (cràter), Dona a l'antiga Roma, Dositeu Magister, Dougga, Drobeta-Turnu Severin, Economia de l'Imperi Romà, Economia de la Hispània romana, Egipte (província romana), El príncep, Elagàbal, Eleuteròpolis, Eli Antípatre, Eli Marcià, Emili Papinià, Emperadrius romanes, Escòcia, Escultura romana, Euhode, Eusebi de Cesarea, Exèrcit romà, Fòrums Imperials, Fúlvia Plautil·la, Filòstrat d'Atenes, Flavi Sulpicià, Forma Urbis, Fortuna Redux, Frontó (poeta), Gadames, Gai Domici Dextre, Gai Valeri Pudent, Gens Septímia, Gessi Marcià, Gladiador, Gliptoteca de Munic, Gneu Claudi Sever, Golf d'Alexandreta, Guàrdia Pretoriana, Guerres civils romanes, Guerres Pàrtiques, Guerres romano-perses, Haïdra, Hatra, Hero i Leandre, Hipòdrom de Constantinoble, Història Augusta, Història d'Armènia, Història d'Escòcia, Història de Cartago, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Imperi Romà, Història de l'Iran, Història de Líbia, Història de les campanyes militars romanes, Història del Magrib, Història eclesiàstica (Eusebi), Homs, Homs (Líbia), Horatius de Hooch, Imperi Cartaginès, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Isca Augusta, Issos, Jòrvik, Júlia Domna, Júlia Mamea, Júlia Mesa, Jean-Baptiste Greuze, Jocs Seculars, Juli Avit, Juli Àquila Gal, Juli Bassià, Juli Crisp, Juli Eruci Clar, Juli Letus, Juli Paulus Prudentíssim, Juli Soló, Juli Ticià, Khosrov I d'Armènia, Latakia, Líber, Leònides d'Alexandria (sant), Legió I Adiutrix, Legió I Italica, Legió I Minervia, Legió I Parthica, Legió II, Legió II Italica, Legió II Parthica, Legió II Traiana Fortis, Legió III, Legió III Augusta, Legió III Cyrenaica, Legió III Gallica, Legió III Italica, Legió III Parthica, Legió IV Flavia Felix, Legió IV Scythica, Legió VI Hispana, Legió VI Victrix, Legió VII Claudia Pia Fidelis, Legió VII Gèmina, Legió VIII Augusta, Legió X Fretensis, Legió X Gemina, Legió XII Fulminata, Legió XIV Gemina, Legió XV Apollinaris, Legió XVI Flavia Firma, Legió XXII Primigènia, Legió XXX Ulpia Victrix, Leproseria, Leptis Magna, Let (militar), Lex Manciana, Lió, Literatura romana, Llança, Llengües de l'Imperi Romà, Llista d'antics grecs, Llista d'aqüeductes, Llista d'emperadors romans, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista de reis llegendaris de Britània, Llista de vies romanes, Logoteta, Luci Alfè Seneció, Luci Fabi Ciló Septimià, Luci Fulvi Plaucià, Luci Novi Rufus, Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc, Luci Vesproni Càndid, Lugdúnum, Lugdunum Batavorum, Macrí, Manbij, Marc I de Bizanci, Marc Noni Arri Mucià, Mànlia Escantil·la, Màrcia (dona de Septimi Sever), Medicina a l'antiga Roma, Melita, Mesopotàmia (província romana), Mitologia amaziga, Moneda romana, Motru, Mur d'Antoní, Muralla d'Offa, Muralles de Constantinoble, Murgàntia, Narcís (atleta), Nèstor de Laranda, Nisibis, Numídia (província romana), Olimpi de Bizanci, Osroene, Osroene (província romana), Palatí, Palestina, Palestina Salutaris, Panteó de Roma, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Papa Zeferí, Pater patriae, Pèrsia, Pèrtinax, Pòrtic d'Octàvia, Pedreres a l'antic Egipte, Pelúsion, Pentinat romà, Perpètua i Felicitat, Persecució de Dioclecià, Persecució dels cristians, Pescenni Fest, Pescenni Níger, Petra d'Aràbia, Plaça de la Bocca della Verità, Pomponi Bas (cònsol 211), Popil·li Pedó Apronià, Porolissum, Praetenturae, Pretorià, Publi Corneli Anulí, Publi Septimi Geta, Publi Septimi Geta (germà de Septimi Sever), Quint Anici Faust, Quint Cervidi Escèvola, Quint Curci Ruf, Quint Emili Let, Quint Fulvi Plauci, Raci Constant, Ravenna, Regne de Strathclyde, Religió a l'antiga Roma, Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana, Rufí (poeta), Sabaria, Samaria, Sampsigeràmides, Sanatruk II d'Armènia, Sauromates II, Síria Cele, Síria Fenícia, Sírmium, Sírtica, Sbeitla, Senat Romà, Septimi, Septizodium, Sever, Sext Cristià, Sext Vari Marcel, Sexualitat a l'antiga Roma, Siga, Sili Messalla, Teatre d'Òstia, Teatre romà de Fiesole, Tebessa, Temple de Júpiter (Baalbek), Temple de Júpiter (Damasc), Temple de la Pau, Temple de Vespasià, Temple de Vesta, Tenea, Termessos, Terni, Tertul·lià, Tiberi Claudi Càndid, Tiberi Claudi Pompeià, Tineu Climent, Tit Sexti Laterà (cònsol 197), Tobna, Tropes auxiliars romanes, Valeri Catulí, Vexillatio, Viri Llop, York, Zenetes, 145, 146, 178, 19 de febrer, 193, 196, 197, 198, 199, 202, 203, 208, 210, 4 de febrer. Ampliar l'índex (300 més) » « Shrink índex

Al-Salt

Wadi Shu'aib Al-Salt és una ciutat de Jordània, centre administratiu de la part central occidental, capital de la governació de Balqa, a l'antiga carretera entre Amman i Jerusalem, 28 km a l'oest d'Amman, a l'altiplà de Balqa, entre tres turons un dels quals (Jabal al-Qala) és el lloc d'una fortalesa en ruïnes del.

Nou!!: Septimi Sever і Al-Salt · Veure més »

Albà de Verulamium

Albà de Verulamium o d'Anglaterra (Verulamium, actual Saint Albans, Anglaterra, s. III - 305) fou un militar romà, primer màrtir britànic pel cristianisme.

Nou!!: Septimi Sever і Albà de Verulamium · Veure més »

Albí (cognomen)

Albí (Albinus) va ser un cognomen romà predominant, sobretot, dins la gens Postúmia, de la qual era la branca principal.

Nou!!: Septimi Sever і Albí (cognomen) · Veure més »

Alexandre de Jerusalem

Alexandre de Jerusalem (Ἀλέξανδρος) (Egipte, s. II - Cesarea de Palestina, 251) fou un patriarca de Jerusalem venerat com a màrtir i sant per tota la cristiandat.

Nou!!: Septimi Sever і Alexandre de Jerusalem · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Septimi Sever і Alexandria · Veure més »

Andèol del Vivarès

Andèol del Vivarès o Aniol, en francès Andéol du Vivarais (Esmirna, Anatòlia, segle II - Viviers, Gàl·lia, 1 de maig de 208) fou un religiós que va evangelitzar el sud de la Gàl·lia.

Nou!!: Septimi Sever і Andèol del Vivarès · Veure més »

Annona (mitologia)

Annona era una antiga divinitat itàlica.

Nou!!: Septimi Sever і Annona (mitologia) · Veure més »

Antíoc d'Eges

Antíoc d'Eges (Antíokhos) fou un sofista grec nadiu d'Eges (Cilícia) i filòsof cínic, tal com ell mateix es considerava.

Nou!!: Septimi Sever і Antíoc d'Eges · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Septimi Sever і Antiga Roma · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Septimi Sever і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Any dels cinc emperadors

L'Any dels cinc emperadors fa referència l'any 193, en el qual hi hagué cinc diferents emperadors o pretendents al tron.

Nou!!: Septimi Sever і Any dels cinc emperadors · Veure més »

Apol·loni d'Atenes

Apol·loni (en Apollonius) fou un sofista i orador de l'antiga Grècia natural d'Atenes que va viure en temps de l'emperador Septimi Sever (-). Va ser deixeble d'Adrià de Tir.

Nou!!: Septimi Sever і Apol·loni d'Atenes · Veure més »

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Nou!!: Septimi Sever і Aràbia Pètria · Veure més »

Arc de Caracal·la (Djémila)

Larc de Caracal·la és un arc de triomf romà de principis del s. III, situat al jaciment arqueològic de la ciutat de Djémila (també anomenada Cuicul) a Algèria.

Nou!!: Septimi Sever і Arc de Caracal·la (Djémila) · Veure més »

Arc de Septimi Sever

Larc de Septimi Sever (en llatí: Arcus Septimii Severi, en italià: Arco di Settimio Severo) és un arc de triomf de tres arcs (amb una obertura central flanquejada per dues de laterals més petites) situat a Roma, a l'angle nord-est del Fòrum romà, i s'aixeca sobre un sòcol de travertí originàriament accessible només per mitjà d'escales.

Nou!!: Septimi Sever і Arc de Septimi Sever · Veure més »

Arc de Triomf de Palmira

LArc de Triomf de Palmira fou un antic arc de l'Època romana, d'uns 2.000 anys d'antiguitat, situat a la part arqueològica de la ciutat de Palmira, a Síria.

Nou!!: Septimi Sever і Arc de Triomf de Palmira · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Septimi Sever і Ardaixir I · Veure més »

Arka

Arka fou una ciutat de Fenícia entre Trípoli i Antaradus (Tartus) també anomenada Irkanata esmentada a les cartes d'Amarna com un dels estats aliats contra Salmanassar III a la batalla de Qarqar (vers 854 aC).

Nou!!: Septimi Sever і Arka · Veure més »

Armadura d'escates

daciana en un relleu a la columna trajana. Larmadura d'escates és una forma primitiva d'armadura que consisteix en petites escates o plaques de diverses formes diferents cosides juntes en una peça de roba o cuir en fileres superposades.

Nou!!: Septimi Sever і Armadura d'escates · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Septimi Sever і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arri Menandre

Arri Menandre (en Arrius Menander) va ser un jurista romà del temps de Septimi Sever i Caracal·la, al començament del.

Nou!!: Septimi Sever і Arri Menandre · Veure més »

Arutela

La castra romana Arutela és un monument històric, situat entre Paușa i Căciulata, prop de la ciutat de Călimănești.

Nou!!: Septimi Sever і Arutela · Veure més »

Útica

Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.

Nou!!: Septimi Sever і Útica · Veure més »

Aureus

'''Aureus''' de Lugdúnum, 2 aC-4 dC. Laureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període imperial.

Nou!!: Septimi Sever і Aureus · Veure més »

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Nou!!: Septimi Sever і Òstia · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Septimi Sever і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àntium

Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.

Nou!!: Septimi Sever і Àntium · Veure més »

Àrria (filòsofa)

Àrria (en llatí Arria) va ser una filòsofa platònica a qui, segons diu Gilles Ménage, Diògenes Laerci va dedicar la seva obra Vides i opinions de filòsofs eminents.

Nou!!: Septimi Sever і Àrria (filòsofa) · Veure més »

Baalbek

Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Nou!!: Septimi Sever і Baalbek · Veure més »

Balbura

Balbura (en grec antic Βάλβουρα) era una ciutat de Lícia.

Nou!!: Septimi Sever і Balbura · Veure més »

Banys dels Ciclops

Els banys dels Ciclops o termes dels Ciclops són unes termes romanes del jaciment arqueològic de Dougga a Tunísia, que foren construïdes probablement al començament del segle III, la part de les latrines del qual (utilitzades ja el i durant el segle III) està en força bon estat i la resta en pitjor estat.

Nou!!: Septimi Sever і Banys dels Ciclops · Veure més »

Baquil

Baquil (en llatí Bacchylus, en grec antic Βακχύλος, excepte Eusebi de Cesarea que escriu Βακχύλλος) va ser bisbe de Corint, cap a la segona meitat del, durant els regnats de Còmmode i de Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Baquil · Veure més »

Bassiànides

Els Bassiànides (Bassianidae) foren una dinastia de sacerdots d'Èmesa, part de la casa reial d'Èmesa, que entroncà amb l'emperador Septimi Sever pel seu matrimoni amb Júlia Domna, i que aportà quatre emperadors més.

Nou!!: Septimi Sever і Bassiànides · Veure més »

Batalla d'Issos (194)

La batalla d'Issos va ser un enfrontament que va teir lloc l'any 194 entre les forces de l'emperador Septimi Sever i el seu rival i pretendent al tron, Pescenni Níger, durant l'Any dels cinc emperadors.

Nou!!: Septimi Sever і Batalla d'Issos (194) · Veure més »

Batalla de Cízic

La batalla de Cízic va ser un enfrontament militar ocorregut l'any 193 entre les forces de Septimi Sever, que va resultar vencedor i el seu rival per l'Imperi, Pescenni Níger.

Nou!!: Septimi Sever і Batalla de Cízic · Veure més »

Batalla de Lugdúnum

La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí. La victòria de Sever li va permetre proclamar-se únic emperador de l'Imperi Romà. Es diu que aquesta batalla va ser la més gran, més llarga i més sagnant lluitada mai entre tropes romanes. L'historiador Cassi Dió va escriure que les tropes enfrontades arribaven a 300.000, (en un altre lloc diu 150.000) en cada bàndol. Aquesta xifra és discutida doncs representaria tres quartes parts de tots els soldats de l'Imperi en aquells temps. Malgrat això, s'accepta que el nombre total de soldats i auxiliars era major de 100.000 i probablement podria haver arribat a 150.000.

Nou!!: Septimi Sever і Batalla de Lugdúnum · Veure més »

Batalla de Nicea

La batalla de Nicea va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 193, entre les forces imperials de Septimi Sever i el seu rival i pretendent al tron, Pescenni Níger.

Nou!!: Septimi Sever і Batalla de Nicea · Veure més »

Bayt Jibrin

Bayt Jibrin o Beit Jibrin —— fou una vila palestina situada 13 km al nord-oest d'Hebron.

Nou!!: Septimi Sever і Bayt Jibrin · Veure més »

Béja

Béja és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb una població de 56.677 habitants i 62.303 habitants la municipalitat (2014).

Nou!!: Septimi Sever і Béja · Veure més »

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: Septimi Sever і Benevent · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Septimi Sever і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Viviers

Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Septimi Sever і Bisbat de Viviers · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Septimi Sever і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Septimi Sever і Bizanci · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Septimi Sever і Britànnia · Veure més »

Bul·la Fèlix

Bul·la Fèlix (en llatí Bulla Felix) va ser un famós cap de bandits italià que va dirigir una banda de sis-cents lladres, amb els quals va assolar Itàlia durant dos anys durant el regnat de Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Bul·la Fèlix · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Septimi Sever і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Camerino

Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).

Nou!!: Septimi Sever і Camerino · Veure més »

Campà (jurista)

Campà (en llatí Campanus) va ser un jurista romà esmentat per Aburni Valent i Pomponi.

Nou!!: Septimi Sever і Campà (jurista) · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Septimi Sever і Capadòcia · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Nou!!: Septimi Sever і Caracal·la · Veure més »

Caracal·la (vestit)

La caracal·la va ser una peça de vestir usada pels gals, no molt diferent de la lacerna romana.

Nou!!: Septimi Sever і Caracal·la (vestit) · Veure més »

Caralampi

Caralampi (en) va ser un bisbe cristià primitiu a Magèsia del Meandre, una regió de l'Àsia Menor, en la diòcesi del mateix nom.

Nou!!: Septimi Sever і Caralampi · Veure més »

Carnuntum

Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.

Nou!!: Septimi Sever і Carnuntum · Veure més »

Carpentum

Carro romà de quatre rodes Sesterci romà mostrant un ''carpentum'' tirat per dues mules. El carpentum va ser una mena de carruatge similar a l'harmamaxa grega.

Nou!!: Septimi Sever і Carpentum · Veure més »

Cassi Climent

Cassi Climent (Cassius Clemens) fou un cavaller romà que va militar al costat de Pescenni Níger i el 195 fou jutjat per Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Cassi Climent · Veure més »

Cassi Dió

Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.

Nou!!: Septimi Sever і Cassi Dió · Veure més »

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Nou!!: Septimi Sever і Cavalls de Sant Marc · Veure més »

Càndid (historiador)

Càndid (en llatí Candidus, en grec antic Κάνδιδος "Kándidos") fou un historiador grec que va viure en temps dels emperadors Còmmode i Septimi Sever a finals del segle II, i va escriure un llibre sobre l'Hexameron, els tractats teològics que descriuen l'obra de la creació del món en sis dies.

Nou!!: Septimi Sever і Càndid (historiador) · Veure més »

Càstor

* Mitologia.

Nou!!: Septimi Sever і Càstor · Veure més »

Càstor (camarlenc)

Càstor (en llatí Castor) era el camarlenc i conseller confident de l'emperador romà Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Càstor (camarlenc) · Veure més »

Cíbales

Cíbales (en llatí Cibalae, en grec antic Κιβάλαι) va ser una antiga ciutat romana de la Pannònia Inferior a la vora del riu Bacuntius, entre Ulpianum i Mursa.

Nou!!: Septimi Sever і Cíbales · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Septimi Sever і Còmmode · Veure més »

Ceioni Albí

Ceioni Albí (en llatí Ceionius Albinus) va ser un notable romà, probablement parent de l'emperador Albí, que va ser executat per ordre de Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Ceioni Albí · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Septimi Sever і Cilícia · Veure més »

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i  de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Cirene i Creta · Veure més »

Claudi Trifoní

Claudi Trifoní (en llatí Claudius Tryphoninus) va ser un jurista romà que va escriure en el regnat unit de Septimi Sever i del seu fill Caracal·la.

Nou!!: Septimi Sever і Claudi Trifoní · Veure més »

Clítor (ciutat)

Clítor (Κλείτωρ) fou una antiga ciutat d'Arcàdia.

Nou!!: Septimi Sever і Clítor (ciutat) · Veure més »

Cleandre (ministre)

Cleandre, de nom complet Marc Aureli Cleandre (en llatí Marcus Aurelius Cleander), era un esclau frigi que va ser comprat i portat a Roma on casualment va cridar l'atenció de l'emperador Còmmode que el va fer camarlenc i a la mort del seu ministre Perennis el va nomenar ministre principal.

Nou!!: Septimi Sever і Cleandre (ministre) · Veure més »

Climent d'Alexandria

Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.

Nou!!: Septimi Sever і Climent d'Alexandria · Veure més »

Clodi Albí

Clodi Albí (25 de novembre de 147 - 19 de febrer de 197) va ser un efímer emperador romà, de nom complet Dècim Clodi Ceioni Septimí Albí (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus).

Nou!!: Septimi Sever і Clodi Albí · Veure més »

Codi Gregorià

El Codi Gregorià o Còdex Gregorià (en llatí Codex Gregorianus) era un codi legal compilat pel jurista Gregorià (de vegades anomenat erròniament Gregori).

Nou!!: Septimi Sever і Codi Gregorià · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: Septimi Sever і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Cordovà

Cordovà és el cuir de l'ancó del cavall, tractada generalment amb adob vegetal, que antigament era molt apreciada per la seva finor i la seva resistència.

Nou!!: Septimi Sever і Cordovà · Veure més »

Coria (Corbridge)

Coria fou una ciutat i fortificació romana, localitzada 4.0km al sud del Mur d'Adrià, en la Província romana de Britània.

Nou!!: Septimi Sever і Coria (Corbridge) · Veure més »

Corocotta

Corocotta és un heroi local per als càntabres i la seva història es transmet oralment a les famílies càntabres des de les generacions més grans fins a les més joves.

Nou!!: Septimi Sever і Corocotta · Veure més »

Corodó

Rodó (en llatí Rhodon, en grec) va ser un escriptor grec cristià del anomenat a lHaeresium Indiculus com a Corodó (Corodon).

Nou!!: Septimi Sever і Corodó · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Septimi Sever і Crisi del segle III · Veure més »

Cristianisme a l'Imperi Romà

Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.

Nou!!: Septimi Sever і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »

Cristodor

Cristodor (Christodorus), fill de Paniscos, va ser un poeta grec de Coptos (Egipte).

Nou!!: Septimi Sever і Cristodor · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Septimi Sever і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Nou!!: Septimi Sever і Ctesifont · Veure més »

Cursus publicus

El cursus publicus (llatí: 'via pública'; δημόσιος δρόμος, demóssios drómos) era el sistema de correu i transport de l'Imperi Romà.

Nou!!: Septimi Sever і Cursus publicus · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Septimi Sever і Damasc · Veure més »

Dècada del 190

La dècada del 190 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 190 fins al 31 de desembre del 199.

Nou!!: Septimi Sever і Dècada del 190 · Veure més »

Dècada del 200

La dècada del 200 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 200 fins al 31 de desembre del 209.

Nou!!: Septimi Sever і Dècada del 200 · Veure més »

Deli Espartià

Deli Espartià o també Eli Espartià (en llatí Delius Spartianus o Aelius Spartianus) va ser un dels sis escriptors als que s'atribueix la Historiae Augustae.

Nou!!: Septimi Sever і Deli Espartià · Veure més »

Demetri d'Alexandria (patriarca)

Demetri d'Alexandria va ser elegit dotzè patriarca d'Alexandria, càrrec que va exercir de l'any 189 al 232.

Nou!!: Septimi Sever і Demetri d'Alexandria (patriarca) · Veure més »

Deva Victrix

Deva Victrix, o simplement Deva, fou una ciutat-fortalesa legionària ubicada a la província romana de Britània.

Nou!!: Septimi Sever і Deva Victrix · Veure més »

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Nou!!: Septimi Sever і Diògenes Laerci · Veure més »

Didi Julià

Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.

Nou!!: Septimi Sever і Didi Julià · Veure més »

Dinastia Severa

La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Nou!!: Septimi Sever і Dinastia Severa · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Septimi Sever і Dioclecià · Veure més »

Dionisi de Bizanci

Dionisi (en Dionysius Byzantinus) fou un geògraf de l'antiga Grècia natural de Bizanci que va viure abans del regnat de l'emperador Septimi Sever, al.

Nou!!: Septimi Sever і Dionisi de Bizanci · Veure més »

Dionisi el Periegeta

Dionisi el Periegeta (Dionysius Periegetes, literalment 'el de la descripció') fou un poeta grec que va escriure una periegesi o descripció de la terra en versos hexàmetrics que s'ha conservat.

Nou!!: Septimi Sever і Dionisi el Periegeta · Veure més »

Domna (cràter)

Domna és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -9.82 ° de latitud nord i 227.48 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta.

Nou!!: Septimi Sever і Domna (cràter) · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

p.

Nou!!: Septimi Sever і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Dositeu Magister

Dositeu Magister (en llatí Dositheus Magister, en grec Δωσίθεος) va ser un mestre i escriptor grec.

Nou!!: Septimi Sever і Dositeu Magister · Veure més »

Dougga

Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Nou!!: Septimi Sever і Dougga · Veure més »

Drobeta-Turnu Severin

Drobeta-Turnu Severin és una ciutat de Romania.

Nou!!: Septimi Sever і Drobeta-Turnu Severin · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Nou!!: Septimi Sever і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »

Economia de la Hispània romana

Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.

Nou!!: Septimi Sever і Economia de la Hispània romana · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Septimi Sever і Egipte (província romana) · Veure més »

El príncep

El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.

Nou!!: Septimi Sever і El príncep · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Septimi Sever і Elagàbal · Veure més »

Eleuteròpolis

Eleuteròpolis (en Bethogabris o Betograba, en Βαιτογαβρά) va ser una ciutat de Judea, segons Claudi Ptolemeu, al territori de Judà, a mig camí entre Jerusalem (al nord-est) i Libna (al sud-oest), diu la Taula de Peutinger.

Nou!!: Septimi Sever і Eleuteròpolis · Veure més »

Eli Antípatre

Eli Antípatre（Ἀντίπατρος; Aelius Antipater), fill de Zeuxidem, va ser un sofista i orador de l'antiga Grècia del temps de Septimi Sever. Era nadiu de Hieràpolis de Frígia. Va ser deixeble d'Adrià de Tir, Juli Pòl·lux, i Zenó. Era considerat superior als altres del seu temps en l'art d'escriure lletres, i per aquest motiu l'emperador el va nomenar secretari privat i després el va elevar a la dignitat consular i el va fer prefecte de Bitínia. Com que va exercir excessiva repressió el va destituir, i va retornar a Hieràpolis, on va morir a 68 anys, segons que es diu per refusar de menjar. Filòstrat diu que va escriure una història de l'emperador Sever, però no s'ha conservat.

Nou!!: Septimi Sever і Eli Antípatre · Veure més »

Eli Marcià

Eli Marcià (en llatí Aelius Marcianus) va ser un jurista romà que va escriure amb posterioritat a l'emperador Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Eli Marcià · Veure més »

Emili Papinià

Emili Papinià (en llatí Aemilius Papinianus) també conegut amb el nom de Papinià (Síria 140 - Roma 212) va ser un jurista romà.

Nou!!: Septimi Sever і Emili Papinià · Veure més »

Emperadrius romanes

Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.

Nou!!: Septimi Sever і Emperadrius romanes · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Septimi Sever і Escòcia · Veure més »

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Nou!!: Septimi Sever і Escultura romana · Veure més »

Euhode

Euhode (en llatí Euhodus) fou un llibert de l'emperador Septimi Sever i tutor de Caracal·la.

Nou!!: Septimi Sever і Euhode · Veure més »

Eusebi de Cesarea

va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.

Nou!!: Septimi Sever і Eusebi de Cesarea · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Septimi Sever і Exèrcit romà · Veure més »

Fòrums Imperials

Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat. Malgrat la gran quantitat d'edificis nous i d'antics reconstruïts i els diversos monuments que el van anar embellint, el Fòrum Romà no va tenir mai un caràcter unitari. Amb tot, però, sota el període de Juli Cèsar i d'August, amb la construcció de la Basílica Júlia i la reconstrucció de la Basílica Emília, que delimitaven els costats llargs de la plaça, es va dotar al Fòrum d'una certa regularitat. Fins al final de la República, les activitats polítiques i judicials es concentraven al Fòrum Romà però amb l'arribada de l'Imperi, va deixar de ser el centre polític de Roma, que es va desplaçar cap al Turó Palatí, indicant que el poder real l'exercia l'Emperador i no el Senat. Cap al final de la República, l'antic fòrum es va quedar petit i es va veure necessari ampliar-ho amb nous espais. Juli Cèsar, imitat posteriorment per August, Vespasià, Domicià i finalment Trajà, va iniciar la construcció d'una gran plaça tancada situada en un lloc proper, per tal de dur a terme el seu programa polític i els seus plans urbanístics.

Nou!!: Septimi Sever і Fòrums Imperials · Veure més »

Fúlvia Plautil·la

Fúlvia Plautil·la (en llatí Fulvia Plautilla) era la filla de Luci Fulvi Plaucià, i va ser escollida per Septimi Sever per ser la dona del seu fill Caracal·la.

Nou!!: Septimi Sever і Fúlvia Plautil·la · Veure més »

Filòstrat d'Atenes

Filòstrat d'Atenes (vers 175- vers 250) va ser un escriptor de la Grècia romana, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tíana.

Nou!!: Septimi Sever і Filòstrat d'Atenes · Veure més »

Flavi Sulpicià

Flavi Sulpicià (en llatí Flavius Sulpicianus) era el sogre de l'emperador Pertinax, ja que la seva filla Flàvia Titiana hi estava casada.

Nou!!: Septimi Sever і Flavi Sulpicià · Veure més »

Forma Urbis

La Forma Urbis (en llatí, 'mapa de la ciutat'), també anomenada Forma Urbis Severiana o Forma Urbis Marmorea, és un mapa de marbre de l'antiga Roma creat durant el regnat de l'emperador Septimi Sever entre el 203 i el 211 dC.

Nou!!: Septimi Sever і Forma Urbis · Veure més »

Fortuna Redux

Fortuna Redux (en català 'la Fortuna que fa tornar') era un dels atributs de la deessa Fortuna que protegia el retorn d'un viatge perillós.

Nou!!: Septimi Sever і Fortuna Redux · Veure més »

Frontó (poeta)

Frontó, en llatí Phronton, en grec antic, fou un poeta grec.

Nou!!: Septimi Sever і Frontó (poeta) · Veure més »

Gadames

Ghadames (pronunciat, en àrab libi, ḡdāməs;; transcrit en) és una ciutat i un oasi de Líbia, a 549 km al sud de Trípoli, a la frontera amb Tunísia i Algèria, capital del districte de Ghadamis a Líbia.

Nou!!: Septimi Sever і Gadames · Veure més »

Gai Domici Dextre

Gai Domici Dextre (en Gaius Domitius Dexter) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Septimi Sever і Gai Domici Dextre · Veure més »

Gai Valeri Pudent

Gai Valeri Pudent (Gaius Valerius Pudens) va ser un polític i militar romà de finals del i començament del.

Nou!!: Septimi Sever і Gai Valeri Pudent · Veure més »

Gens Septímia

La gens Septímia (en llatí Septimia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Septimi Sever і Gens Septímia · Veure més »

Gessi Marcià

Gessi Marcià (en Gessius Marcianus) va ser un noble romà nadiu de Síria, que es va casar amb Júlia Mamea, filla de Júlia Mesa i neboda (política) de Septimi Sever, cosina germana de Caracal·la i tia d'Elagàbal.

Nou!!: Septimi Sever і Gessi Marcià · Veure més »

Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.

Nou!!: Septimi Sever і Gladiador · Veure més »

Gliptoteca de Munic

La Gliptoteca de Múnic i els Propileus. La Plaça Reial de Múnic amb la Gliptoteca a la dreta i la Col·lecció Estatal d'Antiguitats a l'esquerra des dels Propileus Faune Barberini. Kurose de Múnic Discòbol Medusa Rondanini Infant barallant-se amb un ànec Cap de noi amb diadema La Gliptoteca de Múnic és un museu ubicat en aquesta ciutat alemanya que va ser encarregat pel rei bavarès Lluís I de Baviera per a acollir la seva col·lecció d'escultures gregues i romanes.

Nou!!: Septimi Sever і Gliptoteca de Munic · Veure més »

Gneu Claudi Sever

Gneu Claudi Sever (en llatí Cnaeus Claudius Severus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Septimi Sever і Gneu Claudi Sever · Veure més »

Golf d'Alexandreta

El golf d'Alexandreta (o golf d'İskenderun) és un golf situat en la regió oriental de la Mediterrània, en la costa sud de Turquia, a prop de la frontera amb Síria.

Nou!!: Septimi Sever і Golf d'Alexandreta · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: Septimi Sever і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Nou!!: Septimi Sever і Guerres civils romanes · Veure més »

Guerres Pàrtiques

Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.

Nou!!: Septimi Sever і Guerres Pàrtiques · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Septimi Sever і Guerres romano-perses · Veure més »

Haïdra

Haïdra o Hidra (tr) o Henchir Haïdra és una petita ciutat de l'oest de Tunísia, situada a la dorsal tunisiana, a pocs quilòmetres de la frontera amb Algèria.

Nou!!: Septimi Sever і Haïdra · Veure més »

Hatra

Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Septimi Sever і Hatra · Veure més »

Hero i Leandre

''The Last Watch of Hero'' per Frederic Leighton, on Hero espera a Leandre durant una tempesta. Hero i Leandre és un mite grec que relata la història d'Hero (Ἡρώ, una adoradora d'Afrodita que habitava una torre a Sestos a Hel·lospont en el lloc europeu dels actuals Dardanels i de Leandre (Λέανδρος, Léandros), un home jove d'Abidos a la banda oposada de l'estret. Leandre s'enamorà d'Hero. Els pares d'ambdòs joves es van oposar al seu matrimoni i un dia, farts dels seus encontres malgrat la seva oposició, els prohibiren terminantment qualsevol contacte i els joves idearen un pla per a veure's en secret. Cada nit, Hero encenia un llum des de la torre, i aquest llum servia de guia perquè Leandre en la riba oposada,travessés i arribés fins a ella. Una nit, tanmateix, hi va haver una gran ventada que va apagar el llum encès per part d'Hero, per la qual cosa l'amant va perdre el camí i va morir ofegat. Hero es va suïcidar llançant-se des de la torre. Tots dos van acabar morts i els seus pares es van penedir d'haver-se oposat al desig dels fills d'estar junts.

Nou!!: Septimi Sever і Hero i Leandre · Veure més »

Hipòdrom de Constantinoble

L'hipòdrom de Constantinoble actualment LHipòdrom de Constantinoble va ser el centre esportiu i social de Constantinoble, avui Istanbul.

Nou!!: Septimi Sever і Hipòdrom de Constantinoble · Veure més »

Història Augusta

Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.

Nou!!: Septimi Sever і Història Augusta · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Septimi Sever і Història d'Armènia · Veure més »

Història d'Escòcia

milla romana. El domini romà va arribar més al nord, però va durar poc de temps La història d'Escòcia comença al voltant de fa 10.000 anys, quan els éssers humans actuals van començar a habitar Escòcia després de la fi de la glaciació de Würm, l'última era del gel.

Nou!!: Septimi Sever і Història d'Escòcia · Veure més »

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Nou!!: Septimi Sever і Història de Cartago · Veure més »

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».

Nou!!: Septimi Sever і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Septimi Sever і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Septimi Sever і Història de l'Iran · Veure més »

Història de Líbia

Libis antics representats pels egipcis Líbia és el nom que van donar els africans a la fins llavors coneguda i, de manera molt particular, a la costa africana del Mediterrani.

Nou!!: Septimi Sever і Història de Líbia · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Septimi Sever і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història del Magrib

La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.

Nou!!: Septimi Sever і Història del Magrib · Veure més »

Història eclesiàstica (Eusebi)

La Història eclesiàstica o Història de l'Església (en grec Ἐκκλησιαστικὴ ἱστορία) és un llibre escrit per Eusebi de Cesarea que abasta des dels començaments de l'Església fins al 324 dC.

Nou!!: Septimi Sever і Història eclesiàstica (Eusebi) · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Septimi Sever і Homs · Veure més »

Homs (Líbia)

Al Khums és un dels municipis de Líbia i una antiga ciutat romana.

Nou!!: Septimi Sever і Homs (Líbia) · Veure més »

Horatius de Hooch

''Landschap met ruïne'' (“Paisatge amb ruïnes”), signat HD: Hooch, oli sobre llenç, 53,7 x 66 cm, Utrecht, Centraal Museum. Horatius de Hooch (fl. 1652–1686) va ser un pintor barroc neerlandès especialitzat en pintura de paisatges.

Nou!!: Septimi Sever і Horatius de Hooch · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Septimi Sever і Imperi Cartaginès · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Septimi Sever і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Septimi Sever і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Septimi Sever і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Septimi Sever і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Isca Augusta

Restes de l'amfiteatre d'Isca Isca Augusta (o Isca Silurum) era una fortalesa romana en l'actual Gal·les meridional; la ciutat era a l'indret ara ocupat per Caerleon, no lluny de Newport.

Nou!!: Septimi Sever і Isca Augusta · Veure més »

Issos

Issos (en llatí: Issus, en grec antic Ἰσσός) va ser una ciutat de Cilícia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llatí Issus sinus, grec Ἰσσικὸς κόλπος 'Issikos kolpos') conegut també amb el nom de golf de Miriandros pel nom de Miriandros una ciutat que hi havia.

Nou!!: Septimi Sever і Issos · Veure més »

Jòrvik

Jòrvík fou un regne viking que es va estendre pel territori que fou posteriorment Yorkshire i per altres zones de l'Anglaterra septentrional.

Nou!!: Septimi Sever і Jòrvik · Veure més »

Júlia Domna

Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.

Nou!!: Septimi Sever і Júlia Domna · Veure més »

Júlia Mamea

Júlia Mamea era filla de Júlia Mesa i neboda (política) de Septimi Sever, cosina germana de Caracal·la i tia d'Elagàbal.

Nou!!: Septimi Sever і Júlia Mamea · Veure més »

Júlia Mesa

Júlia Mesa (Èmesa, c. 160 - Roma, c. 224) va ser una dama romana del.

Nou!!: Septimi Sever і Júlia Mesa · Veure més »

Jean-Baptiste Greuze

Jean-Baptiste Greuze (1725, Tournus – 1805, París) va ser un pintor francès.

Nou!!: Septimi Sever і Jean-Baptiste Greuze · Veure més »

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Nou!!: Septimi Sever і Jocs Seculars · Veure més »

Juli Avit

Juli Avit (en llatí Julius Avitus) va ser un noble roma de rang consular casat amb Júlia Mesa, cunyat de Júlia Domna i de Septimi Sever, oncle per matrimoni de Caracal·la, pare de Júlia Soèmies i Júlia Mamea, i avi matern d'Elagàbal i Alexandre Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Juli Avit · Veure més »

Juli Àquila Gal

Juli Àquila Gal o Juli Àquila (Julius Gallus Aquila o Gallus Aquila) va ser un jurista romà de qui es conserva solament un fragment de la seva obra Liber responsorum.

Nou!!: Septimi Sever і Juli Àquila Gal · Veure més »

Juli Bassià

Juli Bassià (Julius Bassianus) (-) va ser un gran sacerdot àrab del déu Elagàbal al Temple del Sol d'Èmesa, Síria, on adoraven aquesta deïtat solar en la forma d'una pedra negra.

Nou!!: Septimi Sever і Juli Bassià · Veure més »

Juli Crisp

Juli Crisp (en llatí Julius Crispus) va ser un tribú dels pretorians executat per ordre de Septimi Sever durant la guerra contra els parts l'any 199, perquè en estar cansat de les penes de la campanya va criticar els projectes ambiciosos de l'emperador divulgant uns pasquins que duien una cita de Virgili: (Ès evident, perquè Turn tingui per muller la filla d'un rei, cal que nosaltres, ànimes vils, una turba sense tomba ni plor, siguem estressats per les planes...) Un fet que de per sí no té gaire importància, però confirma allò que Espartià diu de Septimi Sever, que era molt cruel en castigar el que afectés a la seva dignitat personal.

Nou!!: Septimi Sever і Juli Crisp · Veure més »

Juli Eruci Clar

Juli Eruci Clar (en llatí Julius Erucius Clarus) va ser probablement fill de Gai Eruci Clar (Caius Erucius Clarus).

Nou!!: Septimi Sever і Juli Eruci Clar · Veure més »

Juli Letus

Juli Letus (mort el 198), fou un general romà que va lluitar al costat de l'emperador Septimi Sever, qui finalment, el va fer matar perquè gaudia de molta popularitat entre la tropa.

Nou!!: Septimi Sever і Juli Letus · Veure més »

Juli Paulus Prudentíssim

Juli Paulus, honrat per Gordià III amb el nom honorífic de Prudentíssim (Julius Paulus Prudentissimus), va ser un destacat jurista romà.

Nou!!: Septimi Sever і Juli Paulus Prudentíssim · Veure més »

Juli Soló

Juli Soló (en llatí Julius Solon) va ser un senador romà que va accedir al senat des d'una posició molt humil, però que va fer molts diners i va comprar el rang a Cleandre el favorit de l'emperador Còmmode.

Nou!!: Septimi Sever і Juli Soló · Veure més »

Juli Ticià

Juli Ticià (en Julius Titianus) va ser un escriptor romà, pare del retòric Ticià el Jove que va ser mestre del jove Maximí.

Nou!!: Septimi Sever і Juli Ticià · Veure més »

Khosrov I d'Armènia

Kosrov I d'Armènia (en armeni)  fou un rei d'Armènia de la dinastia dels arsàcides que va regnar del 191 al 216/217 segons la cronologia rectificada de Cyrille Toumanoff.

Nou!!: Septimi Sever і Khosrov I d'Armènia · Veure més »

Latakia

Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Nou!!: Septimi Sever і Latakia · Veure més »

Líber

mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.

Nou!!: Septimi Sever і Líber · Veure més »

Leònides d'Alexandria (sant)

Orígenes, fill de Leònides Leònides d'Alexandria (grec: Λεωνίδης) va ser un màrtir i sant cristià que va viure al i va morir circa 202 d.C. La festivitat de Leònides se celebra el 22 d'abril.

Nou!!: Septimi Sever і Leònides d'Alexandria (sant) · Veure més »

Legió I Adiutrix

Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.

Nou!!: Septimi Sever і Legió I Adiutrix · Veure més »

Legió I Italica

Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.

Nou!!: Septimi Sever і Legió I Italica · Veure més »

Legió I Minervia

Denari de Septimi Sever de 193, que homenatja la I ''Minervia''. Al revers es pot llegir LEG I MIN i hi ha l'àguila de la legió entre dos estendards. La Legió I Minervia va ser una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti segons l'historiador Cassi Dió.

Nou!!: Septimi Sever і Legió I Minervia · Veure més »

Legió I Parthica

Moneda de l'època de Gordià III encunyada a Singara i que mostra l'emblema de la I ''Parthica'', el centaure. La Legió I Parthica va ser una legió romana reclutada l'any 197 per l'emperador Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Legió I Parthica · Veure més »

Legió II

La denominació Legió II (legio II) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: Septimi Sever і Legió II · Veure més »

Legió II Italica

La Legió II Italica va ser una legió romana creada per l'emperador Marc Aureli l'any 165 (juntament amb la I ''Italica'') per lluitar a Germània contra els marcomans, segons diu Cassi Dió.

Nou!!: Septimi Sever і Legió II Italica · Veure més »

Legió II Parthica

La Legió II Parthica va ser una legió romana reclutada per l'emperador Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.

Nou!!: Septimi Sever і Legió II Parthica · Veure més »

Legió II Traiana Fortis

La Legió II Traiana Fortis va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 105, juntament amb la legió XXX ''Ulpia Victrix'', per a les campanyes de Dàcia.

Nou!!: Septimi Sever і Legió II Traiana Fortis · Veure més »

Legió III

La denominació Legió III (legio III) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: Septimi Sever і Legió III · Veure més »

Legió III Augusta

La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.

Nou!!: Septimi Sever і Legió III Augusta · Veure més »

Legió III Cyrenaica

La Legió III Cyrenaica va ser una legió romana creada probablement per Marc Antoni cap a l'any 36 aC, quan era governador de la Cirenaica.

Nou!!: Septimi Sever і Legió III Cyrenaica · Veure més »

Legió III Gallica

1.

Nou!!: Septimi Sever і Legió III Gallica · Veure més »

Legió III Italica

Antoninià encunyat per Galiè l'any 260 per celebrar la III ''Italica''. S'hi veu la cigonya, símbol de la legió, i la inscripció amb el ''cognomen'' atorgat per Galiè ''VI Pia VI Fidelis''. La legió III Italica va ser una legió romana creada per Marc Aureli cap a l'any 165 per a les seves campanyes contra els marcomans.

Nou!!: Septimi Sever і Legió III Italica · Veure més »

Legió III Parthica

La legió III Parthica va ser una legió romana creada per Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.

Nou!!: Septimi Sever і Legió III Parthica · Veure més »

Legió IV Flavia Felix

La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.

Nou!!: Septimi Sever і Legió IV Flavia Felix · Veure més »

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Nou!!: Septimi Sever і Legió IV Scythica · Veure més »

Legió VI Hispana

La Legió VI Hispana va ser una legió romana de la que gairebé no se'n sap res.

Nou!!: Septimi Sever і Legió VI Hispana · Veure més »

Legió VI Victrix

La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.

Nou!!: Septimi Sever і Legió VI Victrix · Veure més »

Legió VII Claudia Pia Fidelis

La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.

Nou!!: Septimi Sever і Legió VII Claudia Pia Fidelis · Veure més »

Legió VII Gèmina

Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.

Nou!!: Septimi Sever і Legió VII Gèmina · Veure més »

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Nou!!: Septimi Sever і Legió VIII Augusta · Veure més »

Legió X Fretensis

L'imperi Romà l'any 125. Es pot veure la Legió X Fretensis a Jerusalem La Legió X Fretensis va ser una legió romana creada per Octavi l'any 40 o 41 per lluitar a la guerra de Sicília contra Sext Pompeu Pius, que s'havia fet fort a l'illa de Sicília i impedia el subministrament a la ciutat de Roma.

Nou!!: Septimi Sever і Legió X Fretensis · Veure més »

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Nou!!: Septimi Sever і Legió X Gemina · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Nou!!: Septimi Sever і Legió XII Fulminata · Veure més »

Legió XIV Gemina

La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Septimi Sever і Legió XIV Gemina · Veure més »

Legió XV Apollinaris

Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.

Nou!!: Septimi Sever і Legió XV Apollinaris · Veure més »

Legió XVI Flavia Firma

La Legió XVI Flavia Firma (setzena legió «Ferma pels Flavis») va ser una legió romana creada per Vespasià, a partir de soldats provinents de la Legió XVI Gallica, que havia quedat deshonrada per la seva conducta durant la revolta dels bataus, segons diu Cassi Dió.

Nou!!: Septimi Sever і Legió XVI Flavia Firma · Veure més »

Legió XXII Primigènia

La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.

Nou!!: Septimi Sever і Legió XXII Primigènia · Veure més »

Legió XXX Ulpia Victrix

Mapa de l'Imperi Romà sota l'emperador Adrià, mostrant la '''Legió XXX Ulpia Victrix''' estacionada al riu Rin, a Castra Vetera (Xanten, Alemanya), a la província de Germània Inferior. XXX ''Ulpia Victrix'' va donar suport al comandant de Pannònia, Septimi Sever, en la seva lluita pel tron imperial. Aquest denari va ser encunyat el 193 en honor de la legió. La Legió trigèsima Ulpia Victrix va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 100 per combatre en les Guerres dàcies.

Nou!!: Septimi Sever і Legió XXX Ulpia Victrix · Veure més »

Leproseria

Spinalonga a Creta, Grècia, una de les últimes colònies de lepra d'Europa, va tancar el 1957. Una leproseria (també: colònia de leprosos, llatzeret o casa de llàtzer) era històricament un lloc per aïllar les persones amb lepra (malaltia de Hansen).

Nou!!: Septimi Sever і Leproseria · Veure més »

Leptis Magna

Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.

Nou!!: Septimi Sever і Leptis Magna · Veure més »

Let (militar)

Letus (Laetus) fou un dels lloctinents de Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Let (militar) · Veure més »

Lex Manciana

Cara 1 de la inscripció d'Henchir Mettich La lex Manciana és un reglament contractual d'època imperial romana, conegut només a la província de l'Àfrica Proconsular, per a l'explotació de terres agrícoles mitjançant un sistema d'amitges.

Nou!!: Septimi Sever і Lex Manciana · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Septimi Sever і Lió · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Septimi Sever і Literatura romana · Veure més »

Llança

Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).

Nou!!: Septimi Sever і Llança · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Septimi Sever і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Septimi Sever і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista d'aqüeductes

Sense descripció.

Nou!!: Septimi Sever і Llista d'aqüeductes · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: Septimi Sever і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Llista de governadors de la Hispània Tarraconense

Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.

Nou!!: Septimi Sever і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Septimi Sever і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »

Llista de reis llegendaris de Britània

La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136.

Nou!!: Septimi Sever і Llista de reis llegendaris de Britània · Veure més »

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Nou!!: Septimi Sever і Llista de vies romanes · Veure més »

Logoteta

Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Septimi Sever і Logoteta · Veure més »

Luci Alfè Seneció

Luci Alfè Seneció (Lucius Alfenus Senecio) va ser un polític romà de les darreries del dC i començament del.

Nou!!: Septimi Sever і Luci Alfè Seneció · Veure més »

Luci Fabi Ciló Septimià

Luci Fabi Ciló Septimià (en llatí Lucius Fabius Cilo Septimianus, però una inscripció li dona el nom de Lucius Fabius Cilo Septiminus Catinius Acilianus Lepidus Fulcinianus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Septimi Sever і Luci Fabi Ciló Septimià · Veure més »

Luci Fulvi Plaucià

Luci Fulvi Plaucià (en llatí Lucius Fulvius Plaucianus) va ser un ministre imperial, africà de naixement i probablement emparentat amb l'emperador Septimi Sever, amb el que va servir com a prefecte del pretori, i que li va concedir honors i riquesa.

Nou!!: Septimi Sever і Luci Fulvi Plaucià · Veure més »

Luci Novi Rufus

Luci Novi Rufus (Lucius Novius Rufus) va ser governador de la Tarraconense entre el 192 i el 197.

Nou!!: Septimi Sever і Luci Novi Rufus · Veure més »

Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc

Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc (en llatí Lucius Valerius Messalla Thrasea Priscus) va ser un personatge notable de l'Imperi Romà conegut tant per la seva família, d'origen patrici, com pel seu caràcter.

Nou!!: Septimi Sever і Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc · Veure més »

Luci Vesproni Càndid

Luci Vesproni Càndid (Vespronius Candidus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Septimi Sever і Luci Vesproni Càndid · Veure més »

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Nou!!: Septimi Sever і Lugdúnum · Veure més »

Lugdunum Batavorum

Lugdunum Batavorum (en grec antic Λουγόδεινον, segons Claudi Ptolemeu) és el nom llatí de la moderna Leiden a l'actual província de l'Holanda Meridional als Països Baixos.

Nou!!: Septimi Sever і Lugdunum Batavorum · Veure més »

Macrí

Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Nou!!: Septimi Sever і Macrí · Veure més »

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Nou!!: Septimi Sever і Manbij · Veure més »

Marc I de Bizanci

Marc I (en Μᾶρκος Αʹ) mort l'any 211, va ser bisbe de Bizanci durant 11 anys, del 198 al 211.

Nou!!: Septimi Sever і Marc I de Bizanci · Veure més »

Marc Noni Arri Mucià

Marc Noni Arri Mucià (Marcus Nonius Arrius Mucianus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Septimi Sever і Marc Noni Arri Mucià · Veure més »

Mànlia Escantil·la

Mànlia Escantil·la (en llatí Manlia Scantilla) va ser una dama romana que va viure al.

Nou!!: Septimi Sever і Mànlia Escantil·la · Veure més »

Màrcia (dona de Septimi Sever)

Màrcia (en llatí Marcia) va ser una dama romana del.

Nou!!: Septimi Sever і Màrcia (dona de Septimi Sever) · Veure més »

Medicina a l'antiga Roma

La medicina a l'antiga Roma combinava diverses tècniques utilitzant diferents eines.

Nou!!: Septimi Sever і Medicina a l'antiga Roma · Veure més »

Melita

Mljet (Melita, Meleda, Grec: Μελίτη) és una illa de Libúrnia a la Dalmàcia Croata, la més meridional i oriental de les illes adriàtiques.

Nou!!: Septimi Sever і Melita · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Nou!!: Septimi Sever і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Mitologia amaziga

La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.

Nou!!: Septimi Sever і Mitologia amaziga · Veure més »

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Nou!!: Septimi Sever і Moneda romana · Veure més »

Motru

Motru (pronunciació en romanès: ) és una ciutat de Romania, al comtat de Gorj.

Nou!!: Septimi Sever і Motru · Veure més »

Mur d'Antoní

El mur d'Antoní (també anomenat mur Antoní o muralla d'Antoní) és una antiga construcció defensiva de l'illa de Gran Bretanya, erigida per Quintus Lollius Urbicus, governador de Britània, per mandat de l'emperador romà Antoní Pius entre els anys 140-142, a uns 160 km al nord de la seva antecessora, la muralla d'Adrià sent acabada en 154 però abandonat en 162, i breument ocupada de nou en temps de Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Mur d'Antoní · Veure més »

Muralla d'Offa

Dibuix esquemàtic de secció vertical. El mur d'Offa (en anglès:, en gal·lès) és una antiga construcció defensiva de l'illa de la Gran Bretanya que forma una línia d'uns 240 km consistent en un fossat seguit d'un mur de terra en el costat oriental.

Nou!!: Septimi Sever і Muralla d'Offa · Veure més »

Muralles de Constantinoble

Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.

Nou!!: Septimi Sever і Muralles de Constantinoble · Veure més »

Murgàntia

Murgàntia (en llatí Murgantia) va ser una ciutat del Samni que només menciona Titus Livi i que la qualifica de ciutat forta (validam urbem).

Nou!!: Septimi Sever і Murgàntia · Veure més »

Narcís (atleta)

Narcís (Narcissus) fou un famós atleta romà.

Nou!!: Septimi Sever і Narcís (atleta) · Veure més »

Nèstor de Laranda

Nèstor de Laranda (en Nestor) fou un poeta èpic grec suposadament nascut a Laranda a Lícia, segons la Suïda, mentre que Estrabó diu Laranda de Licaònia.

Nou!!: Septimi Sever і Nèstor de Laranda · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Septimi Sever і Nisibis · Veure més »

Numídia (província romana)

Província de Numídia La província romana de Numídia va ser una província establerta per l'annexió del Regne de Numídia l'any 46 aC, quan a la mort del rei Juba I Juli Cèsar el va posar sota un govern romà.

Nou!!: Septimi Sever і Numídia (província romana) · Veure més »

Olimpi de Bizanci

Olimpi de Bizanci o també Olimpià (en Ολυμπιανός) va ser bisbe de Bizanci durant onze anys, del 187 al 198.

Nou!!: Septimi Sever і Olimpi de Bizanci · Veure més »

Osroene

Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.

Nou!!: Septimi Sever і Osroene · Veure més »

Osroene (província romana)

Osroene fou una província romana a l'est de l'Eufrates.

Nou!!: Septimi Sever і Osroene (província romana) · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.

Nou!!: Septimi Sever і Palatí · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Septimi Sever і Palestina · Veure més »

Palestina Salutaris

Palestina Salutaris fou una província romana que abraçava la zona del Nègueb o Edom, Sinaí (excepte la costa nord occidental) i el sud-oest de la moderna Jordània, al sud de la mar Morta.

Nou!!: Septimi Sever і Palestina Salutaris · Veure més »

Panteó de Roma

El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Nou!!: Septimi Sever і Panteó de Roma · Veure més »

Panteons i tombes de sobirans a Roma

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.

Nou!!: Septimi Sever і Panteons i tombes de sobirans a Roma · Veure més »

Papa Zeferí

Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.

Nou!!: Septimi Sever і Papa Zeferí · Veure més »

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Nou!!: Septimi Sever і Pater patriae · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Septimi Sever і Pèrsia · Veure més »

Pèrtinax

Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.

Nou!!: Septimi Sever і Pèrtinax · Veure més »

Pòrtic d'Octàvia

El pòrtic d'Octavia (en llatí porticus Octaviae), conegut com a pòrtic de Metel (porticus Metelli) durant la República Romana o com a pòrtic de Sever (porticus Severi) després del, és un conjunt d'antics monuments romans situats al Camp de Mart de Roma, a prop del teatre de Marcel.

Nou!!: Septimi Sever і Pòrtic d'Octàvia · Veure més »

Pedreres a l'antic Egipte

Gebel el-Silsila: temples de Ramsès II i Merenptah excavats a la roca. Les pedreres a l'antic Egipte (ara són jaciments arqueològics) un cop van produir pedres de qualitat per a la construcció de monuments decoratius com ara escultures i obeliscs.

Nou!!: Septimi Sever і Pedreres a l'antic Egipte · Veure més »

Pelúsion

-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.

Nou!!: Septimi Sever і Pelúsion · Veure més »

Pentinat romà

'Matidia 1', bust de marbre c. 119 dC L'estil dels pentinats a Roma canviava sovint, i especialment durant el període imperial hi havia nombroses maneres de pentinar-se el cabell.

Nou!!: Septimi Sever і Pentinat romà · Veure més »

Perpètua i Felicitat

Perpètua i Felicitat (mort a Cartago, 7 de març de 203) eren dues noies cristianes que van morir màrtir sota l'imperi de Septimi Sever (193 - 211) juntament amb Satur, Revocat, Sadurní i Secundí.

Nou!!: Septimi Sever і Perpètua i Felicitat · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Septimi Sever і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Nou!!: Septimi Sever і Persecució dels cristians · Veure més »

Pescenni Fest

Pescenni Fest (Pescennius Festus) va ser un historiador romà esmentat per Lactanci a propòsit d'uns sacrificis humans que es feien a Cartago.

Nou!!: Septimi Sever і Pescenni Fest · Veure més »

Pescenni Níger

Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.

Nou!!: Septimi Sever і Pescenni Níger · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Septimi Sever і Petra d'Aràbia · Veure més »

Plaça de la Bocca della Verità

La Plaça de la Bocca della Verità és una plaça de la ciutat de Roma (Itàlia), situada al districte de Ripa, a l'est del riu Tíber i a prop del pont palatí.

Nou!!: Septimi Sever і Plaça de la Bocca della Verità · Veure més »

Pomponi Bas (cònsol 211)

Pomponi Bas (en llatí Pomponius Bassus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Septimi Sever і Pomponi Bas (cònsol 211) · Veure més »

Popil·li Pedó Apronià

Popil·li Pedó Apronià (Popillius Pedo Apronianus) va ser un magistrat romà dels segles II i III, que va viure sota els emperadors Marc Aureli, Còmmode, Pèrtinax i Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Popil·li Pedó Apronià · Veure més »

Porolissum

Porolissum era una antiga ciutat romana de Dàcia.

Nou!!: Septimi Sever і Porolissum · Veure més »

Praetenturae

Les praetenturae (paraula llatina creada a partir del verb praetendo: 'col·locarse davant', 'estendre cap endavant') eren originalment posts militars romans avançats als territoris fronterers.

Nou!!: Septimi Sever і Praetenturae · Veure més »

Pretorià

Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.

Nou!!: Septimi Sever і Pretorià · Veure més »

Publi Corneli Anulí

Publi Corneli Anulí (en llatí Publius Cornelius Anulinus), d'origen hispà va ser un general romà al servei de l'Emperador Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Publi Corneli Anulí · Veure més »

Publi Septimi Geta

Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.

Nou!!: Septimi Sever і Publi Septimi Geta · Veure més »

Publi Septimi Geta (germà de Septimi Sever)

Publi Septimi Geta fou germà de l'emperador Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Publi Septimi Geta (germà de Septimi Sever) · Veure més »

Quint Anici Faust

Quint Anici Faust, va florir a finals del segle II i principis del III.

Nou!!: Septimi Sever і Quint Anici Faust · Veure més »

Quint Cervidi Escèvola

Quint Cervidi Escèvola (en Quintus Cervidius Scaevola) va ser un jurista romà del temps d'Antoní Pius, al.

Nou!!: Septimi Sever і Quint Cervidi Escèvola · Veure més »

Quint Curci Ruf

Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Septimi Sever і Quint Curci Ruf · Veure més »

Quint Emili Let

Quint Emili Let (en llatí Quintus Aemilius Laetus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Septimi Sever і Quint Emili Let · Veure més »

Quint Fulvi Plauci

Quint Fulvi Plauci (en llatí Quintus Fulvius Plaucius) era fill de Luci Fulvi Plaucià, ministre de l'emperador Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Quint Fulvi Plauci · Veure més »

Raci Constant

Raci Constant (en llatí Racius Constans) va ser un governador romà del temps de l'Imperi.

Nou!!: Septimi Sever і Raci Constant · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Septimi Sever і Ravenna · Veure més »

Regne de Strathclyde

Strathclyde (lit. "Strath" ('vall') del riu Clyde), originàriament en britònic Ystrad Clud, fou un dels regnes dels britons situat a la part sud de la moderna Escòcia i el nord d'Anglaterra, zona de lHen Ogledd.

Nou!!: Septimi Sever і Regne de Strathclyde · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Septimi Sever і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana

Expedicions romanes a l'Àfrica subsahariana a l'oest del riu Nil Entre el segle I aC i el segle IV dC, hi va haver diverses Expedicions romanes a l'Àfrica Sub-Sahariana, expedicions i exploracions al llac Txad i a l'Àfrica occidental realitzades per grups d'unitats militars i comercials de romans que es van traslladar a través del Sàhara i cap a l'interior d'Àfrica i la seva costa.

Nou!!: Septimi Sever і Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana · Veure més »

Rufí (poeta)

Rufí (en llatí Rufinus) va ser un poeta grec (tot i el seu nom romà), autor de trenta-vuit epigrames inclosos a lAntologia grega i probablement d'un altre que figura a lAntologia de Planudes sota el nom de Rufius Domesticus, que si no és el mateix resulta totalment desconegut.

Nou!!: Septimi Sever і Rufí (poeta) · Veure més »

Sabaria

Ruïnes de l'antiga Sabària. Sabaria (en llatí Sabaria, en grec antic Σαουαρία) va ser una important ciutat de la Pannònia Superior situada en una plana entre el riu Arrabo i Deserta Boiorum, a la via entre Carnuntum i Poetovium.

Nou!!: Septimi Sever і Sabaria · Veure més »

Samaria

miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.

Nou!!: Septimi Sever і Samaria · Veure més »

Sampsigeràmides

Els sampsigeràmides foren els membres de la casa reial d'Èmesa, una dinastia àrab de reis sacerdots que governaren un regne client de Roma a Síria, amb la capital a Èmesa.

Nou!!: Septimi Sever і Sampsigeràmides · Veure més »

Sanatruk II d'Armènia

Sanatruk II, Sanadrug II, Sanatroces o Sanatroukès fou segons certs historiadors un rei arsàcida d'Armènia, que hi hauria regnat de vers 180/185 a 197 (les dates són incertes, i el regnat podria haver estat interromput pel de Vologès II d'Armènia vers 180/185 a 191).

Nou!!: Septimi Sever і Sanatruk II d'Armènia · Veure més »

Sauromates II

Sauromates II o també Tiberi Juli Sauromates (Tiberius Julius Sauromates Philocaesar Philoromaios Eusebes) va ser rei del Bòsfor Era fill de Remetalces, i va ser successor de Juli Eupator, que potser era el seu oncle, cap a l'any 173 o 174.

Nou!!: Septimi Sever і Sauromates II · Veure més »

Síria Cele

Síria Cele fou una província romana creada vers el 120 per divisió de la província de Síria.

Nou!!: Septimi Sever і Síria Cele · Veure més »

Síria Fenícia

Síria Fenícia (o simplement Fenícia) fou una província romana creada vers el 120 per divisió de la província de Síria.

Nou!!: Septimi Sever і Síria Fenícia · Veure més »

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Septimi Sever і Sírmium · Veure més »

Sírtica

Sírtica va ser una regió de la costa nord d'Àfrica situada entre els golfs de Sirtis Major i Sirtis Menor (Syrtis Major i Syrtis Minor) d'uns 150 km de llarg.

Nou!!: Septimi Sever і Sírtica · Veure més »

Sbeitla

Sufètula, a l'antiga Tunísia Sbeitla o Sbeïtla és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kasserine, 33 km a l'est de Kasserine, amb una població de 20.253 habitants.

Nou!!: Septimi Sever і Sbeitla · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Septimi Sever і Senat Romà · Veure més »

Septimi

* Gai Septimi, pretor el 57 aC.

Nou!!: Septimi Sever і Septimi · Veure més »

Septizodium

El Septizodium en un plànol de Roma de Paul Bigot. El Septizodium (també anomenat Septizonium o Septicodium) era un edifici de la Roma antiga.

Nou!!: Septimi Sever і Septizodium · Veure més »

Sever

* Sever (metge), metge grec del segle I.

Nou!!: Septimi Sever і Sever · Veure més »

Sext Cristià

Sext Cristià, en llatí Sextus Christianus, fou un escriptor romà de religió cristiana, del temps de Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Sext Cristià · Veure més »

Sext Vari Marcel

Sext Vari Marcel (en Sextus Varius Marcellus) va ser un magistrat romà del i III.

Nou!!: Septimi Sever і Sext Vari Marcel · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Septimi Sever і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Siga

Siga és el nom d'una ciutat antiga, capital numídia del rei Sifax, les ruïnes de la qual estan situades al llogaret anomenat Takembrit, al marge esquerre i a poca distància de la desembocadura del riu Tafna, ajuntament d'Oulhaça El Gheraba, a la província d'Aïn Témouchent a Algèria.

Nou!!: Septimi Sever і Siga · Veure més »

Sili Messalla

Sili Messalla (en llatí Silius Messalla potser Marcus Silius Messalla) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Septimi Sever і Sili Messalla · Veure més »

Teatre d'Òstia

El teatre d'Òstia El teatre romà d'Òstia, a Itàlia, va ser construït en època d'August, al segle I ae, i remodelat a la fi del.

Nou!!: Septimi Sever і Teatre d'Òstia · Veure més »

Teatre romà de Fiesole

El '''Teatre romà de Fiesole El Teatre romà de Fiesole, aprofitant el pendent natural del terreny, es va construir en l'època de Luci Corneli Sul·la, i adornat en la de Claudi i Septimi Sever.

Nou!!: Septimi Sever і Teatre romà de Fiesole · Veure més »

Tebessa

Tébessa, Tbessa o Tibissa és una ciutat algeriana, capital de la província o wilaya homònima, a 16 km en línia recta de la frontera d'Algèria amb Tunísia, a les muntanyes de Tébessa, a l'est de l'Aurès, a la regió amaziga chaoui.

Nou!!: Septimi Sever і Tebessa · Veure més »

Temple de Júpiter (Baalbek)

El temple de Júpiter va ser un colossal temple romà dedicat al culte de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus.

Nou!!: Septimi Sever і Temple de Júpiter (Baalbek) · Veure més »

Temple de Júpiter (Damasc)

El temple de Júpiter de Damasc, a Síria, és una edificació construïda pels romans, començat durant el govern d'August, i acabada durant el govern de Constanci II.

Nou!!: Septimi Sever і Temple de Júpiter (Damasc) · Veure més »

Temple de la Pau

Restes del Temple de la Pau. El Temple de la Pau és un Fòrum Imperial de Roma, el tercer que fou bastit segons un ordre cronològic.

Nou!!: Septimi Sever і Temple de la Pau · Veure més »

Temple de Vespasià

El temple de Vespasià o temple de Vespasià i Tit (en llatí: Templum Divi Vespasiani, en italià Tempio di Vespasiano) està situat a Roma a l'extrem occidental del Fòrum romà entre el temple de la Concòrdia i el temple de Saturn.

Nou!!: Septimi Sever і Temple de Vespasià · Veure més »

Temple de Vesta

El Temple de Vesta (en italià: Tempio di Vesta) és un dels temples més antics de Roma i està situat al sud de la Via Sacra, davant de la Règia, i que perttany al Fòrum Romà, És un petit edifici de tipus tolos.

Nou!!: Septimi Sever і Temple de Vesta · Veure més »

Tenea

Mapa de l'istme de Corint on s'aprecia la ubicació de Tenea Tenea (grec: Τενέα) és una antiga ciutat del nord-est del Peloponés, Grècia.

Nou!!: Septimi Sever і Tenea · Veure més »

Termessos

Termessos (Τερμησσός) era una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial.

Nou!!: Septimi Sever і Termessos · Veure més »

Terni

Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.

Nou!!: Septimi Sever і Terni · Veure més »

Tertul·lià

Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.

Nou!!: Septimi Sever і Tertul·lià · Veure més »

Tiberi Claudi Càndid

Tiberi Claudi Càndid (en llatí Tiberius Claudius Candidus) va ser governador de la Tarraconense entre el 192 i el 197.

Nou!!: Septimi Sever і Tiberi Claudi Càndid · Veure més »

Tiberi Claudi Pompeià

Tiberi Claudi Pompeià (en llatí Tiberius Claudius Pompeianus) va ser un polític i militar romà del.

Nou!!: Septimi Sever і Tiberi Claudi Pompeià · Veure més »

Tineu Climent

Quint Tineu Clement (en llatí Quintus Tineius Clemens) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Septimi Sever і Tineu Climent · Veure més »

Tit Sexti Laterà (cònsol 197)

Titus Sexti Laterà (Titus Sextius Lateranus) va ser un senador romà del.

Nou!!: Septimi Sever і Tit Sexti Laterà (cònsol 197) · Veure més »

Tobna

Tobna (en àrab Tubna) fou una antiga ciutat de la moderna Algèria a 4 km al sud de l'actual Barika, a la part oriental del Chott Hoda, entre aquest i les muntanyes Bélezma als Aurès.

Nou!!: Septimi Sever і Tobna · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Septimi Sever і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Valeri Catulí

Valeri Catulí (en llatí Valerius Catulinus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Septimi Sever і Valeri Catulí · Veure més »

Vexillatio

Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.

Nou!!: Septimi Sever і Vexillatio · Veure més »

Viri Llop

Viri Llop (en Virius Lupus) va ser un polític i militar romà de finals del i principis del.

Nou!!: Septimi Sever і Viri Llop · Veure més »

York

York és una històrica ciutat fortalesa del nord de Yorkshire, Anglaterra, amb 198.000 habitants.

Nou!!: Septimi Sever і York · Veure més »

Zenetes

Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.

Nou!!: Septimi Sever і Zenetes · Veure més »

145

El 145 (CXLV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Septimi Sever і 145 · Veure més »

146

El 146 (CXLVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Septimi Sever і 146 · Veure més »

178

Sense descripció.

Nou!!: Septimi Sever і 178 · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Septimi Sever і 19 de febrer · Veure més »

193

El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Septimi Sever і 193 · Veure més »

196

El 196 (CXCVI) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Septimi Sever і 196 · Veure més »

197

El 197 (CXCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Septimi Sever і 197 · Veure més »

198

Sense descripció.

Nou!!: Septimi Sever і 198 · Veure més »

199

Sense descripció.

Nou!!: Septimi Sever і 199 · Veure més »

202

El 202 és un any comú començat en divendres segons el calendari gregorià, malgrat que en l'època encara no estava implantat sinó que s'usava el calendari julià.

Nou!!: Septimi Sever і 202 · Veure més »

203

El 203 (CCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Septimi Sever і 203 · Veure més »

208

Sense descripció.

Nou!!: Septimi Sever і 208 · Veure més »

210

El 210 (CCX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Septimi Sever і 210 · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Septimi Sever і 4 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Septimius Severus, Septimí Sever, Sèptim Sever.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant