Obrir a Google MapsTaula de continguts
91 les relacions: Amfícrates (retòric), Antíoc I de Commagena, Antíoc III, Antíoc VI Dionisi, Antíoc VII Sidetes, Antemúsia, Apamea del Tigris, Apol·lònia d'Assíria, Art de l'Imperi Part, Art hel·lenístic, Artàban III de Pàrtia, Artemita d'Apol·linatis, Babilònia (ciutat), Balash, Barsumes, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Carrhenes, Ciutats de l'antic Orient Mitjà, Cleòpatra V Selene, Colonització grega, Commagena, Ctesifont, Demetri II Nicàtor, Diòdot Trifó, Diògenes de Babilònia, Diògenes de Selèucia, Dura Europos, Elimaida (província), Els cinc bons emperadors, Església Assíria Oriental, Església d'Antioquia, Església d'Orient, Estratonice (esposa de Demetri II de Macedònia), Eufrànor de Selèucia, Gotarces II de Pàrtia, Governació de Muthanna, Guerres Pàrtiques, Hieràpolis de Síria, Hircà II, Història d'Armènia, Història de l'Iran, Història de l'Iraq, Història de Mesopotàmia, Història de Turquia, Ida Pfeiffer, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Selèucida, Laodicea de Mesopotàmia, Legió I Armeníaca, ... Ampliar l'índex (41 més) »
Amfícrates (retòric)
Amfícrates (en grec Ἀμφικράτης) va ser un sofista i retòric William Woodthorpe Tarn grec d'Atenes, que va viure al segle I aC.
Veure Selèucia del Tigris і Amfícrates (retòric)
Antíoc I de Commagena
Antíoc I de Commagena (Ἀντίοχος ὁ Θεὸς Δίκαιος Ἐπιφανὴς Φιλορωμαῖος Φιλέλλην, 'Antíoc el Diví, Just, Cèlebre, Filoromà i Filohel·lè'; 16 de juliol del 98 aC - entre 38 i 31 aC) va ser rei de Commagena.
Veure Selèucia del Tigris і Antíoc I de Commagena
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Antíoc III
Antíoc VI Dionisi
Antíoc VI Dionisi (en llatí Dyonisus, en grec antic Αντίοχος ο Διόνυσος) fou rei selèucida entre el 145 aC i el 142 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Antíoc VI Dionisi
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Antíoc VII Sidetes
Antemúsia
Antemúsia (en llatí Anthemusia, en grec antic Ἀνθεμουσία) va ser un petit poble de Mesopotàmia annexionat a Síria amb centre a Batnes, al sud d'Edessa, governat per filarques.
Veure Selèucia del Tigris і Antemúsia
Apamea del Tigris
Apamea del Tigris (en grec antic Απάμεια) era una ciutat de Mesopotàmia, que Esteve de Bizanci diu que es trobava al territori de Mesene, i tant ell com Plini el Vell situen a la riba del Tigris vora la seva confluència amb l'Eufrates, al punt d'unió amb el riu o canal de nom Sellas, de situació incerta.
Veure Selèucia del Tigris і Apamea del Tigris
Apol·lònia d'Assíria
Apol·lònia fou una ciutat capital de districte a Assíria que Estrabó identifica amb Sittacene i diu que era entre Babilònia i Susis, havent estat anomenada després Apolliònatis pels macedonis vers el 300 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Apol·lònia d'Assíria
Art de l'Imperi Part
editorial.
Veure Selèucia del Tigris і Art de l'Imperi Part
Art hel·lenístic
Museu Pio-Clementino Vaticà Lart hel·lenístic és l'art del període clàssic que es dua terme entre la mort d'Alexandre Magne i l'emergència de l'antiga Roma que significa la batalla d'Àccium en 31 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Art hel·lenístic
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Veure Selèucia del Tigris і Artàban III de Pàrtia
Artemita d'Apol·linatis
Artemita d'Apol·linatis fou una ciutat de Mesopotàmia oriental, del període part, capital de la província d'Apol·linatis (Apollinatis).
Veure Selèucia del Tigris і Artemita d'Apol·linatis
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Veure Selèucia del Tigris і Babilònia (ciutat)
Balash
Balash (Vologès, part Walagash, persa mitjà Walaxsh, Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, siríac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos, etc., i llatí Vologaesus, Vologessus, Vologeses, etc.) fou rei sassànida de Pèrsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedició contra els huns heftalites.
Veure Selèucia del Tigris і Balash
Barsumes
Barsumes (Barsumas) fou bisbe de Nisibis (435-485) i fou un dels principals caps dels nestorians.
Veure Selèucia del Tigris і Barsumes
Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.
Veure Selèucia del Tigris і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Carrhenes
Carenes o Carrhenes fou un general part.
Veure Selèucia del Tigris і Carrhenes
Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Aquesta és una llista de les principals ciutats que van existir a l'Orient Mitjà.
Veure Selèucia del Tigris і Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Cleòpatra V Selene
Cleòpatra V Selene (Κλεοπάτρα Σελήνη; circa 135/130 aC – Selèucia del Tigris, 69 aC) fou una princesa làgida, filla de Ptolemeu VIII Evergetes II i de Cleòpatra III.
Veure Selèucia del Tigris і Cleòpatra V Selene
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Veure Selèucia del Tigris і Colonització grega
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Veure Selèucia del Tigris і Commagena
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Veure Selèucia del Tigris і Ctesifont
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Demetri II Nicàtor
Diòdot Trifó
Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Diòdot Trifó
Diògenes de Babilònia
Diògenes de Babilònia o Diògenes Babiloni （en grec Διογένης) va ser un filòsof estoic nascut a Selèucia, que era a Babilònia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filòsofs anomenats Diògenes i especialment de Diògenes de Selèucia.
Veure Selèucia del Tigris і Diògenes de Babilònia
Diògenes de Selèucia
Diògenes de Selèucia (Diogénēs) va ser un filòsof epicuri grec nascut a Selèucia del Tigris, confós sovint amb Diògenes de Babilònia que també era nascut a la mateixa ciutat.
Veure Selèucia del Tigris і Diògenes de Selèucia
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Veure Selèucia del Tigris і Dura Europos
Elimaida (província)
Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.
Veure Selèucia del Tigris і Elimaida (província)
Els cinc bons emperadors
Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.
Veure Selèucia del Tigris і Els cinc bons emperadors
Església Assíria Oriental
L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.
Veure Selèucia del Tigris і Església Assíria Oriental
Església d'Antioquia
L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.
Veure Selèucia del Tigris і Església d'Antioquia
Església d'Orient
LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.
Veure Selèucia del Tigris і Església d'Orient
Estratonice (esposa de Demetri II de Macedònia)
Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic Στρατονίκη) fou una princesa selèucida filla d'Antíoc I Sòter i de Estratonice, i reina consort de Macedònia.
Veure Selèucia del Tigris і Estratonice (esposa de Demetri II de Macedònia)
Eufrànor de Selèucia
Eufrànor (Euphranor) fou un filòsof grec nascut a Selèucia deixeble de Timó i seguidor de la seva escola escèptica.
Veure Selèucia del Tigris і Eufrànor de Selèucia
Gotarces II de Pàrtia
Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.
Veure Selèucia del Tigris і Gotarces II de Pàrtia
Governació de Muthanna
La governació o muhàfadha de Muthanna o Al-Muthanna —— és una governació o muhàfadha de l'Iraq, que rep el nom del general àrab del segle VII al-Muthanna ibn Hàritha.
Veure Selèucia del Tigris і Governació de Muthanna
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Veure Selèucia del Tigris і Guerres Pàrtiques
Hieràpolis de Síria
Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.
Veure Selèucia del Tigris і Hieràpolis de Síria
Hircà II
Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.
Veure Selèucia del Tigris і Hircà II
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Història d'Armènia
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Selèucia del Tigris і Història de l'Iran
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Veure Selèucia del Tigris і Història de l'Iraq
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Selèucia del Tigris і Història de Mesopotàmia
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Veure Selèucia del Tigris і Història de Turquia
Ida Pfeiffer
Ida Laura Pfeiffer (nascuda Reyer; Viena, 14 d'octubre de 1797 - Viena, 27 d'octubre de 1858) va ser una viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees.
Veure Selèucia del Tigris і Ida Pfeiffer
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Selèucia del Tigris і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Selèucia del Tigris і Imperi Persa
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Selèucia del Tigris і Imperi Selèucida
Laodicea de Mesopotàmia
Laodicea de Mesopotàmia (en grec antic Λαοδίκεια) és una ciutat esmentada per Plini el Vell que la situa a Mesopotàmia junt amb Selèucia del Tigris i Artemita d'Apol·linatis.
Veure Selèucia del Tigris і Laodicea de Mesopotàmia
Legió I Armeníaca
La Legió I Armeníaca (Primera legió «armènia») va ser una legió romana pseudocomitatensis de finals de l'Imperi Romà, creada probablement a finals del.
Veure Selèucia del Tigris і Legió I Armeníaca
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Veure Selèucia del Tigris і Lleó I d'Armènia
Lleonci (usurpador)
Lleonci (Leontius), fou un oficial romà d'Orient d'origen sirià, amb rang de patrici, i amb gran prestigi dins l'exèrcit, que fou proclamat emperador vers el 483 per Il·los, revoltat contra Zenó.
Veure Selèucia del Tigris і Lleonci (usurpador)
Mara Bar Serapió
Mara Bar Serapió, en siríac ܡܪܐ ܒܪ ܣܪܦܝܘܢ, fou un filòsof estoic de la província romana de Síria fill d'Eli Serapió.
Veure Selèucia del Tigris і Mara Bar Serapió
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Veure Selèucia del Tigris і Marc Aureli Car
Marc Eruci Clar
Marc Eruci Clar (en llatí Marcus Erucius Clarus) va ser un magistrat romà.
Veure Selèucia del Tigris і Marc Eruci Clar
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Veure Selèucia del Tigris і Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Maysan
Maysun és una antiga regió de l'Iraq, al llarg del Tigris, al sud-est del país, i modernament una governació o muhàfadha de l'Iraq a la frontera amb l'Iran, i amb capital a Amara i amb Majar Al-Kabir com a segona ciutat (la governació es va dir d'Amara fins al 1969).
Veure Selèucia del Tigris і Maysan
Meherdates de Pàrtia
Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.
Veure Selèucia del Tigris і Meherdates de Pàrtia
Mesene
Mesene (Μεσηνή) era una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.
Veure Selèucia del Tigris і Mesene
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Mitridates I de Pàrtia
Mitridates III de Pàrtia
Mitridates III fou rei de Pàrtia del 57 aC al 52 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Mitridates III de Pàrtia
Moló de Mèdia
Moló (en llatí Molon, en grec antic Μόλων) fou un general i sàtrapa selèucida.
Veure Selèucia del Tigris і Moló de Mèdia
Moneda a l'Imperi Selèucida
Antíoc IV Alexandre I Balas La moneda a l'Imperi Selèucida es basava en la moneda d'Alexandre el Gran, que al seu torn estava basada en la moneda atenenca de pes àtic.
Veure Selèucia del Tigris і Moneda a l'Imperi Selèucida
Museu d'art oriental de Torí
El MAO - Museu d'Art Oriental (Museo d'Arte Orientale) és un museu de Torí, inaugurat l'any 2008.
Veure Selèucia del Tigris і Museu d'art oriental de Torí
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Selèucia del Tigris і Nisibis
Numerià
Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.
Veure Selèucia del Tigris і Numerià
Opis
Opis (en accadi Upî o Upija, en grec antic Ὦπις) va ser una ciutat de Mesopotàmia (Babilònia) esmentada per Heròdot que diu que era a la vora del Tigris.
Veure Selèucia del Tigris і Opis
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Veure Selèucia del Tigris і Osroene
Osroes I de Pàrtia
Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.
Veure Selèucia del Tigris і Osroes I de Pàrtia
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Selèucia del Tigris і Pèrsia
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Selèucia del Tigris і Pèrsida
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Selèucia del Tigris і Període hel·lenístic
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Selèucia del Tigris і Persecució dels cristians
Pesta antonina
L'Ángel de la mort copejant una porta durant la pesta de Roma; gravat de Levasseur després de Jules-Elie Delaunay. La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'Imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient.
Veure Selèucia del Tigris і Pesta antonina
Publi Acili Attià
Publi Acili Attià (en llatí Publius Acilius Attianus) va ser un cavaller romà que va viure en temps dels emperadors Trajà i Adrià.
Veure Selèucia del Tigris і Publi Acili Attià
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Veure Selèucia del Tigris і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Selèucia del Tigris і Ruta de la seda
Satrapia de Babilònia
La satrapia de Babilònia (Bābiruš) fou una divisió administrativa de l'Imperi Persa (IX satrapia) i després de l'Imperi Selèucida, que s'estenia per les terres de l'Eufrates i Tigris amb capital a Babilim (Babel o Babilònia).
Veure Selèucia del Tigris і Satrapia de Babilònia
Selèucia
* Selèucia ad Belum, ciutat de Síria.
Veure Selèucia del Tigris і Selèucia
Seleuc de Selèucida
Seleuc de Selèucida (Σέλευκος Seleukos), nascut a Selèucida en el 190 a. C.) va ser un astrònom, professor, i filòsof grec, i un dels pocs defensors de la teoria heliocèntrica d'Aristarc de Samos. Podria haver nascut a Selèucia del Tigris (capital de l'Imperi Selèucida) o a Selèucia sobre el Mar Roig.
Veure Selèucia del Tigris і Seleuc de Selèucida
Simeó Estilita el Jove
o Simeó Taumastorites (en grec) fou un religiós grec, asceta estilita del.
Veure Selèucia del Tigris і Simeó Estilita el Jove
Surenes
Surenes (Surenas) fou un general part.
Veure Selèucia del Tigris і Surenes
Temple d'Apol·lo Sosià
Situació en relació amb el veí Teatre de Marcel El temple d'Apol·lo Sosià, conegut també com Temple d'Apol·lo al Circo, Apol·linar i Temple d'Apol·lo Metge, és un temple romà dedicat a Apol·lo situat al Camp de Mart, prop del Teatre de Marcel i del Pòrtic d'Octàvia, a Roma.
Veure Selèucia del Tigris і Temple d'Apol·lo Sosià
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Veure Selèucia del Tigris і Tigranes II d'Armènia
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Selèucia del Tigris і Tigris
Tireòfor (soldat)
iliri. Els tireòfors (θυρεοφόροι; singular: thureophoros/thyreophoros, θυρεοφόρος) van ser un tipus de soldats d'infanteria, comú en el, que portaven un ample escut oval anomenat iure, amb l'ànima de fusta coberta de cuir i una espina central.
Veure Selèucia del Tigris і Tireòfor (soldat)
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Selèucia del Tigris і Trajà
Vardanes I de Pàrtia
Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.
Veure Selèucia del Tigris і Vardanes I de Pàrtia
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Veure Selèucia del Tigris і Vologès IV de Pàrtia
Zeuxis (general)
Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un general al servei d'Antíoc III el Gran.
Veure Selèucia del Tigris і Zeuxis (general)
293 aC
El 293 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Selèucia del Tigris і 293 aC