Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Segona Sofística

Índex Segona Sofística

A la fi del segle I d. C., durant el segle II, III i IV fins ben entrat el, va despuntar dins de l'anomenat Hel·lenisme un renaixement de la Retòrica grega denominat Segona sofística per un dels seus membres, Filòstrat, autor d'una Vida dels sofistes. Figuren entre els principals autors d'aquest corrent Nicetes d'Esmirna, considerat per Filòstrat l'iniciador, el seu deixeble Escopelià, Marc Antoni Polemó, Herodes Àtic, Eli Aristides, Dió de Prusa, Favorí d'Arlés, Alcifró, Claudi Elià, el mateix Filòstrat, Llucià de Samòsata, Ateneu de Nàucratis, Apol·lodor, Filó d'Alexandria, Màxim de Tir, Libani, Himeri, Temisti, l'emperador Julià l'Apòstata, Procopi de Gaza, Corici de Gaza i Enees de Gaza, i el que és sens dubte el més important de tots ells, Plutarc de Queronea.

7 les relacions: Cavalls de Sant Marc, Diccionari Grec-Català, Eli Aristides, Literatura romana d'Orient, Llengües de l'Imperi Romà, Marc Aureli, Procopi de Gaza.

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Nou!!: Segona Sofística і Cavalls de Sant Marc · Veure més »

Diccionari Grec-Català

El Diccionari Grec-Català.

Nou!!: Segona Sofística і Diccionari Grec-Català · Veure més »

Eli Aristides

Publi Eli Arístides Teodor (Publius Aelius Aristides; Hadrianos, Bitínia, 129 o 117 - Esmirna, 189) anomenat normalment com a Eli Aristides, va ser un famós orador grec del, pertanyent al moviment de la Segona Sofística.

Nou!!: Segona Sofística і Eli Aristides · Veure més »

Literatura romana d'Orient

La literatura romana d'Orient comprèn tota la literatura de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Segona Sofística і Literatura romana d'Orient · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Segona Sofística і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Segona Sofística і Marc Aureli · Veure més »

Procopi de Gaza

Procopi de Gaza va ser un retòric grec i cristià que va viure a Gaza al segle VI (c. 465 - 528) i que va pertànyer a la Segona Sofística.

Nou!!: Segona Sofística і Procopi de Gaza · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »