Comunicació

3690 les relacions: A Manuel Carrasco i Formiguera, Aïda Lorenzo Rosa, Abadia de San Quirce, Abel Paz, Abel Velilla Sarasola, Abelard Tona i Nadalmai, Abelardo Merino Álvarez, Aberri Eguna, Abilio Calderón Rojo, Abla-Abrucena, Abraham Lincoln Brigade, AC. Documentos de Actividad Contemporánea, Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara, Acadèmia de Logística, Acadèmia General Militar, Acadèmia Militar d'Àvila, Acció (setmanari valencianista), Acció Nacionalista Basca, Acció Popular, Acció Popular Catalana, Acció Republicana, Acció Republicana Espanyola, Adi Enberg, Administració forestal a Catalunya, Adolf Cabané i Pibernat, Adolf Hitler, Adolf Pons i Umbert, Adolfo Arenaza Basanta, Adolfo Baturone Colombo, Adolfo Díaz-Ambrona Moreno, Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón, Adolfo Prada Vaquero, Adolfo Salazar Castro, Adolfo Sánchez Vázquez, Adolfo Vázquez Humasqué, Adrià Vilalta i Vidal, Adrienne Bolland, Aeròdrom del pla de Tapioles, Aeronàutica Militar Espanyola, Aeroport de Sania Ramel, Afer Nombela, Africanisme espanyol, Afusellaments a Saragossa, Agrupació Autònoma de l'Ebre, Agrupació de Basquetbol de Catalunya, Agrupació de Dones Antifeixistes, Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, Agrupació dels Amics de Durruti, Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, Agrupació Femenina Radical, ..., Agrupació Toral, Agrupació Valencianista Republicana, Agustí Barrera i Puigví, Agustí Bartra i Lleonart, Agustí Castellà Trulls, Agustí Esclasans i Folch, Agustín Gómez Morato, Agustín Mora Valero, Agustín Viñuales Pardo, Agustina Reixach i Oliver, Aida Lafuente Penaos, Aidez l'Espagne, Ajuntament, Ajuntament de París, Ajuntament de Valladolid, Ajuntament de Verges, Al-Andalus (revista), Alaquàs, Albereda de València, Albert Bonet i Marrugat, Albert de Quintana i de León, Albert de Quintana i Vergés, Albert Girona i Albuixech, Albert Grané i Closa, Albert O. Hirschman, Albert Ribas Massana, Albert Talavera Sabater, Alberto Bayo Giroud, Alberto Carsí Lacasa, Alberto de Montaud y Noguerol, Alberto Martín Artajo, Alberto Onaindía Zuloaga, Alberto Sánchez Pérez, Alcalá de Henares, Alcalde de Badalona, Alcoi, Alejandro Fernández de Araoz y de la Devesa, Alejandro Guichot y Sierra, Alejandro Lerroux García, Alejandro Peris Caruana, Alejandro Rodríguez Apolinario, Alejandro Sáez de San Pedro, Alejo Bonmatí Gonzálvez, Aleksandr Orlov, Aleksandr Rodímtsev, Alessandro Merletti i Quaglia, Alexandre Galí i Coll, Alexandre Jaume Rosselló, Alfons de Borbó i de Battenberg, Alfons Hosta Bellpuig, Alfons López i Tufet, Alfons Sala i Argemí, Alfons Vila i Franquesa, Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, Alfonso Fernández Torres, Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio, Alfonso Vidal y Planas, Alfred Badia i Gabarró, Alfred Figueras i Sanmartí, Alfred Giner i Sorolla, Alfred Pérez-Iborra, Alfredo de Zavala y Lafora, Alfredo Espinosa Oribe, Alfredo García Ramos, Alfredo Kindelán y Duany, Alfredo Martínez y García-Argüelles, Alfredo San Juan Colomer, Alfredo Semprún Ramos, Aliança Nacional de Forces Democràtiques, Aliança Republicana, Alicia Hermida, Alicia Moreau de Justo, Alkiza, Almenar, Alphonse Laurencic, Alta Comissaria d'Espanya al Marroc, Alvah Bessie, Alvaro Botella i Pérez, Alvaro Fernández Burriel, Amadeu Colldeforns i Margalló, Amado Granell Mesado, Amalia Lobato Rosique, Amós Salvador Sáenz y Carreras, Ambrosio Garbisu y Pérez, Amer, American Medical Bureau, Amparo Ibáñez Lagarda, Ana López Gallego, Ana París García, Ana Peters, Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Anarquisme a Espanya, Anarquisme queer, Anastasio de Gracia Villarrubia, Aníbal Vela del Castillo, Andorra durant la Revolució Francesa, André Gide, André Jacquelin, Andrés Amado y Reygondaud de Villebardet, Andrés Balsa Antón, Andrés García Lacalle, Andrés Nieto Carmona, Andrés Orozco Batista, Andrés Saborit Colomer, Andrés Saliquet Zumeta, Andreu Brugués i Llobera, Andreu Claret i Casadessús, Andreu Dameson i Aspa, Andreu Oliva i Lacoma, Andreu Pol Lladó, Andreu Xandri i Serrano, Angela Jackson, Angelina Colubret i March, Angelina Gatell Comas, Angustias Lara Sánchez, Anjel Lekuona Beitia, Anna Maria Martínez Sagi, Anna Sugrañes Boix, Annemarie Schwarzenbach, Anselma Manuela Hernández Flores, Antònia Pich i Santasusana, Antònia Suau Mercadal, Antón Villar Ponte, Anticatalanisme, Anticlericalisme, Antifeixisme, Antiliberalisme, Antoñita Colomé, Antoni Ariet i Barberis, Antoni Blanch Latorre, Antoni Bru i Gómez, Antoni Escofet Pascual, Antoni Franquet i Alemany, Antoni Grau Minguell, Antoni Huguet Regué, Antoni Igual Úbeda, Antoni Laporta i Astort, Antoni Lardín i Oliver, Antoni Llorens i Solé, Antoni Maria Sbert i Massanet, Antoni Marsà i Bragado, Antoni Monplet i Guerra, Antoni Pérez Garzón, Antoni Pou Reus, Antoni Puig i Artigas, Antoni Tort i Rocavert, Antoni Trias i Pujol, Antoni Xirau i Palau, Antonia Maymón, Antonia Mercè i Luque, Antonieta Feliu i Miró, Antonio Acuña Carballar, Antonio Alonso Ríos, Antonio Aranda Mata, Antonio Azarola Gresillón, Antonio Álvarez-Ossorio Barrientos, Antonio Barbero Carnicero, Antonio Barroso y Sánchez Guerra, Antonio Beltrán Casaña, Antonio Bertomeu Bisquert, Antonio Bisbal Iborra, Antonio Camacho Benítez, Antonio Cano Chacón, Antonio Castejón Espinosa, Antonio de Alós Herrero, Antonio de Correa y Veglison, Antonio de Gregorio Rocasolano, Antonio de Lezama y González del Campillo, Antonio Flores de Lemus, Antonio Gallego Abril, Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate, Antonio Goicoechea Cosculluela, Antonio Huerta Villabona, Antonio Iturmendi Bañales, Antonio Jaen Morente, Antonio Jiménez Blanco, Antonio Jiménez Jiménez, Antonio Lara Zárate, Antonio Luis Baena Tocón, Antonio Martín García, Antonio Masip Hidalgo, Antonio Muñoz Molina, Antonio Ortega Gutiérrez, Antonio Pasagali Lobo, Antonio Raya González, Antonio Rúbert de la Iglesia, Antonio Royo Villanova, Antonio Sagardía Ramos, Antonio Taboada Tundidor, Antonio Trigo Mairal, Antonio Vázquez Limón, Antonio Velao Oñate, Antonio Vila Macías, Apel·les Fenosa i Florensa, Apologia del terrorisme, Aragó, Arcadi Balaguer i Costa, Arcadio de Larrea Palacín, Arganda del Rey, Ariel (Gerhard), Armada de la República Espanyola, Armando Peñamaría Álvarez, Arquebisbat Castrense d'Espanya, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura regionalista, Arriba, Arseni Grigorievitx Golovko, Art públic de Barcelona, Artèxtil, Artés, Artur Ballester i Marco, Artur Bladé i Desumvila, Artur Perucho i Badia, Arturo Álvarez-Buylla Godino, Arturo Menéndez López, Arturo Ruiz-Castillo y Basala, Arturo Zanoni Baniotto, Arxiu de la Diputació de Lleida, Arxiu del Parlament de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu General de la Diputació de Barcelona, Arxiu Històric de Lleida, Arxiu històric provincial, Arxiu Municipal de València, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxius de la Generalitat de Catalunya, Arxius del Moviment Obrer, Ascensión Chirivella Marín, Ascensión Mendieta Ibarra, Últim comunicat de la Guerra Civil espanyola, Asociación Católica Nacional de Propagandistas, Assassinat de Théodore Jenny, Assemblea de Còrdova, Associació d'Aviadors de la República, Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya, Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya, Associació de Periodistes de Barcelona, Associació de Propietaris i Terratinents de Navarra, Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Associació Memòria i Història de Manresa, Associació Musical Santa Cecília d'Alcalà de Xivert, Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, Atemptat contra Eduardo Dato, Ateneu, Ateneu Barcelonès, Ateneu Democràtic Regionalista, Ateneu Enciclopèdic Popular, Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, Ateneu llibertari, Ateneu Mercantil de València, August Mercadé Ramon, August Pi i Sunyer, Augusto Barcia Trelles, Augusto Miranda y Godoy, Augusto Pérez Garmendia, Aureli Joaniquet i Extremo, Aureliano Álvarez-Coque de Blas, Aurelio Díaz de Freijo Durá, Aurelio Fernández Sánchez, Aurora Picornell Femenias, Automobile Barcelona, Autores catalanes de ciència-ficció, Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia d'Aragó de 1936, Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931, Avel·lí Artís-Gener, Avelino González Mallada, Avinguda de Gaudí, Avinguda de Roma, Avinguda del Port (València), Avinguda del Regne de València, Avinguda Diagonal, Avortament a Espanya, Ayer (Astúries), Álvaro de Albornoz, Álvaro de Figueroa y Torres, Álvaro López Núñez, Álvaro Pascual-Leone Forner, Álvaro Sueiro Vilariño, Ángel Alcázar de Velasco, Ángel del Campo y Cerdán, Ángel Establier Costa, Ángel Fuertes Vidosa, Ángel Galarza Gago, Ángel González de Mendoza Dorvier, Ángel Herrera Oria, Ángel López Pérez, Ángel Liberal Lucini, Ángel Ossorio y Gallardo, Ángel Pagés López-Guerrero, Ángel Peinado Leal, Ángel Pestaña Núñez, Ángel Puigmiquel, Ángel Ramírez Rull, Ángel Sánchez del Águila y Mencos, Ángel Vera Coronel, Íñigo de Arteaga y Falguera, Órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona, Élie Faure, Àngel Badia i Camps, Àngel Palerm i Vich, Àngel Serra i Casals, Àngela Nebot Molada, Àurea Cuadrado Castillón, Badia del Vallès, Baix Gaià, Baldomer Balot Vilar, Baldomero Fernández Ladreda, Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic, Banc de Crèdit Industrial, Banc Hispano Colonial, Banco Exterior de España, Banda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda, Banda de Música de Llucmajor, Banda de Música de Sabadell, Bandera d'Espanya, Bandera de Castelló de la Plana, Bandera de la Segona República Espanyola, Baró de Viver, Barberí, Bartolomé Barba Hernández, Bartolomé Fernández Sánchez, Bartomeu Amigó i Farreras, Bartomeu Muntané i Cirici, Bartomeu Sastre Garau, Basiliso Serrano, Batalla d'Albarrasí, Batalla d'El Mazucu, Batalla de Badajoz, Batalla de Belchite, Batalla de Bilbao, Batalla de Brunete, Batalla de Guadalajara, Batalla de l'Alfambra, Batalla de l'Ebre, Batalla de Madrid, Batalla de Màlaga (1937), Batalla de Mérida, Batalla de Santander, Batalla de Talavera de la Reina, Batalla de Terol, Batalla del Cap de Palos, Batalla del cap Sersell, Batalla del Jarama, Batalló Đuro Đaković, Batalló Britànic, Batalló Comuna de París, Batalló del Terrible, Batalló Dimitrov, Batalló Edgar André, Batalló Hans Beimler, Batalló Isaac Puente, Batalló Mackenzie-Papineau, Batalló Thälmann, Batlles de Palamós, Bàndol nacional, Bàsquet als Jocs Olímpics d'estiu de 1936, Bétera, Beatriu de Borbó i de Battenberg, Belén de Sárraga Hernández, Bellanca 28-90, Belle Époque (pel·lícula), Benaguasil, Benejam, Benet Margarit i Font, Benifairó de la Valldigna, Benigno Ferrer Domingo, Benita Asas, Benita Uribarrena Bollaín, Benito Blanco-Rajoy Espada, Benito Gimeno Pescador, Benito Pabón, Benito Rodríguez Frutos, Benjamín Jarnés, Bernabé López Calle, Bernard Guasch, Bernardino Landete Aragó, Bernardo Clariana Pascual, Bernardo Estornés Lasa, Bernardo Giner de los Ríos García, Bernardo Mateo Sagasta y Echevarría, Biar, Bibiano Fernández Osorio Tafall, Bibioj, Biblioteca, Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus), Biblioteca de Cort, Biblioteca de Palafrugell, Biblioteca del Pavelló de la República, Bicicletes Rabasa, Bielsa, Biescas, Biofilia (revista), Biopolítica, Blas Cabrera Felipe, Blas Infante Pérez de Vargas, Blas Pérez González, Blasquisme, Bloc Catòlic-Foralista, Bloc de Dretes, Bloc Nacionalista Valencià, Bloch MB.200, Bloque Nacional, Božidar Petrović, Bob Doyle, Boeing P-26, Boixcar, Bombardeig d'Alacant (1938), Bombardeig d'Almeria (1937), Bombardeig de Barcelona (març de 1938), Bombardeig de Durango, Bombardeigs de Vic, Bombardejos del Maestrat, Bombers de Barcelona, Bonastre, Bonaventura Pelegrí i Torné, Brauli Solsona i Ronda, Breguet 19, Brigada Jarosław Dabrowski, Brigades Internacionals, Bristol Bulldog, Bruno Ibáñez Gálvez, Buenaventura Durruti, Buenaventura Sánchez-Cañete López, Cabrera d'Anoia, Caciquisme, Cadena SER, Caixa General de Reparacions, Cal Barbany, Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, Camillo Berneri, Camilo Menéndez Tolosa, Camino Oskoz, Camp d'aviació de Vilafamés, Camp d'esports de Valldoreix, Camp d'internament de Vernet d'Arièja, Camp de concentració d'Albatera, Camp de Gurs, Camp de Rieucros, Camp Municipal es Revolt, Campanya de Guipúscoa, Campaspero, Campionat de Mallorca de futbol 1931-1932, Camposancos, Camprodon, Can Rull (Sabadell), Can Vidalet, Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Cantina, Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Capçanes, Capicorb, Capità general de Mallorca, Caps d'estat d'Espanya, Caridad del Río Hernández, Carl Einstein, Carles Botet i Vehí, Carles Cardó i Sanjoan, Carles Comamala López-Del Pan, Carles de Camps i d'Olzinellas, Carles Fontserè i Carrió, Carles Rahola i Llorens, Carles Riba i Bracons, Carles Sala i Joanet, Carles Trias Bertran, Carles Vidal i Pasanau, Carlisme, Carlos Abad López, Carlos Arias Navarro, Carlos Asensio Cabanillas, Carlos Camps Burón, Carlos Cuerda Gutiérrez, Carlos Esplá Rizo, Carlos Fabra Marín, Carlos Franco Iribarnegaray, Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano, Carlos Martín Álvarez, Carlos Masquelet Lacaci, Carlos Pérez Barceló, Carlos Pedemonte Sabín, Carlos Rojas Vila, Carlos Romero Giménez, Carlos Ruano Llopis, Carlos Sousa Álvarez de Toledo, Carlos Taboada Tundidor, Carme Freixa Zurita, Carme Juanós Sampé, Carme Ribé Ferré, Carme Serrallonga i Calafell, Carmen Agulló Díaz, Carmen de Zulueta Cebrián, Carmen García de Castro, Carmen Tronchoni Soria, Carmen, Julia, Noeli, Blanca i Teresa Bahillo Rodrigo, Carnaval de Vinaròs, Carrer de Francesc Layret, Carrer de la Princesa, Carrer de Sant Vicent Màrtir, Carrer dels Cavallers, Casa Bertrand, Casa d'Espanya a Mèxic, Casa de Borbó (Espanya), Casa de Campo, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa Museu Casares Quiroga, Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, Casa-fàbrica Castanyer, Caserna de bombers de l'Eixample, Caserna de la Montaña, Cases barates, Casimiro Lana Sarrate, Casino Gerundense, Castell de Bellver, Castell del Camp de la Bota, Castellar del Vallès, Casto Prieto Carrasco, Castroforte del Baralla, Catalanisme, Catalans, Català, Catalina Mayoral Arroyo, Catedral de Roda d'Isàvena, Caterina Casas Maymó, Causa General, Cavall andalús, Cavallerís major, Cayetana Fitz-James Stuart, Cayetano Luca de Tena y Álvarez Ossorio, Cayetano Redondo Aceña, Càlig, Cándida Gimeno Gargallo, Cándido Bolívar Pieltáin, Cèsar August Jordana i Mayans, Cèsar Martinell i Brunet, Cèsar Pi-Sunyer i Bayo, César Falcón, César Gracia Samper, César Jalón Aragón, César Oarrichena Genaro, Círcol Republicà Federal, Ceferino Giménez Malla, Cementeri General de València, Cementiri de Santo Amaro de la Corunya, Cementiri del Père-Lachaise, Cen Chulan, Censura a Espanya, Centre Agrícola Social de Fortià, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Centre Cultural Bancaixa, Centre d'Estudis Calongins Colònico, Centre de Documentació del Memorial Democràtic, Centre de Lectura de Reus, Centre Fraternal Instructiu, Centre Obrer Republicà, Centro Constitucional, Charles de Gaulle, Charlotte Margolin, Cierva C.30, Cinc, Cinco danzas gitanas, Cine Gayarre, Cine Manelic, Cine Meridiana, Cinema basc, Cinema Princesa, Cinquè Regiment, Cinturó de Ferro de Bilbao, Circuit de Montjuïc, Circuito Nacional de Firmes Especiales, Circumscripció electoral de Barcelona, Cirila Ubaldina García Díaz, Ciudad de Barcelona, Ciudadano Negrín, Clara Campoamor Rodríguez, Claridad (periòdic), Clarisme, Claude Simon, Claudi Ametlla i Coll, Claudi Planas i Font, Claudio Martín Barco, Claudio Sánchez-Albornoz, Clement Attlee, Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez, Club d'Escacs Mollet, Club Esportiu Binissalem, Club Esportiu Júpiter, Coalició Compromís, Coalició Gallega, Cobla Barcelona, Cocentaina, Codi penal espanyol, Coeducació, Coemac, Colònia Recolons, Col·lecció d'Eines Salvador Comas, Col·legi d'Espanya a París, Col·legi de Sant Andreu, Col·legi Major Lluís Vives, Col·legi Sant Ignasi - Sarrià, Col·legi Santa Caterina de Siena - Dominiques d'Horta, Colonat, Columna Andalusia-Extremadura, Columna Arquer-Grossi, Columna Ascaso, Columna Carles Marx, Columna Casas Sala, Columna Connolly, Columna de Ferro, Columna Durruti, Columna italiana, Columna Joaquín Maurín, Columna Los Aguiluchos de la FAI, Columna Mangada, Columna Maroto, Columna Prada, Columna Rosa de Luxemburg, Columna Sud-Ebre, Columna Terra i Llibertat, Columna Uribarri, Columna Volant Catalana, Comarques del País Valencià, Comarques del Sud del País Valencià, Comissaria Delegada, Comitè Català pro Esport Popular, Comitè de No-intervenció, Comitè de Publicitat Catalana de Xile, Comitè Olímpic de Catalunya, Comité Revoluzonareo Arredista Galego, Companyia de Jesús, Companyia interbrigadista ucraïnesa Taràs Xevtxenko, Companyia Reusenca de Tramvies, Companyia Transatlàntica, Competències a Espanya, Competències a la Segona República Espanyola, Compositors Independents de Catalunya, Compromís de Barrantes, Comtat de Bau, Comtat de Bell-lloc, Comunió Tradicionalista, Comunitat Autònoma del País Basc, Con la pata quebrada, Conanglell, Concepción Alfaya, Concepción Pérez Rivas, Concert econòmic, Concha Román Calvo, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional Catòlica Agrària, Confederació Nacional del Treball, Confederación Nacional de Excombatientes, Conflicte diplomàtic entre Espanya i Marroc de 2007, Conjunt de cases del Passeig, del 40 al 62, Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó, Consell Nacional d'Arxius i Gestió Documental, Consell Nacional d'Educació, Consell Nacional de Defensa, Consell Nacional de la Democràcia Catalana, Consell Regional de Defensa d'Aragó, Consell Sobirà d'Astúries i Lleó, Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Conservadorisme, Conservatori de Madrid, Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional, Constancia de la Mora Maura, Constantino Salinas Jaca, Constitució, Constitució espanyola, Constitució espanyola de 1931, Consulta sobre el canvi del nom de Sant Carles de la Ràpita, Convent de les Agustines del Corpus Christi, Converses sobre temes d'interès local, Conxa Pérez Collado, Conxita Grangé i Beleta, Cop d'estat, Cop d'estat del 18 de juliol, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Cop de Casado, Copa de l'Espanya Lliure, Copa President de la República, Copérnico Ballester Francés, Corts republicanes, Cos d'Exèrcit de Madrid, Cos de carrabiners de costes i fronteres, Cos de Vigilància, Cos Nacional de Policia, Cròniques parlamentàries, Crema de convents de 1931 a Espanya, Crema de convents de 1934 a Espanya, Cremada del Dimoni, Crescenciano Bilbao Castellanos, Creu Alta (creu de terme), Creu de Borgonya, Creu de terme (Sant Celoni), Creu Roja Espanyola, Creuer universitari pel Mediterrani de 1933, Cristóbal Balenciaga Eizaguirre, Cristina Fernández Pereda, Cristo de la Vega, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia dels fets que van precedir la Segona Guerra Mundial, D'Ací i d'Allà, Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona, Dakhla, Dalmau Costa i Vilanova, Damià Mateu i Bisa, Daniel Cardona i Civit, Daniel Irézabal Goti, Daniel Mangrané, Daniel Ortega Martínez, Daniel Riu i Periquet, Daniel Vázquez Campo, Dansa espanyola, David i Goliat, Homenatge a les Brigades Internacionals, Dámaso Berenguer y Fusté, Dècada del 1930, De Havilland DH.89 Dragon Rapide, Defensa dels Interessos Catalans, Delegació d'Afers Indígenes, Demófilo de Buen Lozano, Denominacions del País Valencià, Derecha de Cataluña, Dereita Galeguista, Desapareguts del franquisme, Desembarcament de Mallorca, Desfranquització, Desideria Giménez Moner, Destructor Ostro (1928), Dewoitine D.371, Dewoitine D.500, Dia de Canàries, Dia del domini públic 2021, Dia Internacional dels Treballadors, Diada del 25 d'abril, Diada Nacional de Catalunya, Diada Nacional del País Valencià, Dialecte andalús, Diari de Girona, Diari de Reus, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Diario Español, Diario Regional, Diòcesi de Cadis i Ceuta, Dictablanda del general Berenguer, Dictadura de Primo de Rivera, Diego Abad de Santillán, Diego Arias de Miranda y Goytia, Diego Hidalgo Durán, Diego Martín Veloz, Diego Martínez Barrio, Diego Medina García, Diego Muñoz-Cobo y Serrano, Dinastia borbònica, Dionís Eroles i Batlle, Diputació de Girona, Diputació del General de Catalunya, Diputació Foral de Navarra, Diputació Provincial de Santander, Direcció general de Belles Arts, Direcció General de Seguretat, Direcció General del Marroc i Colònies, Directori civil de Primo de Rivera, Districte de Sant Martí, Divini Illius Magistri, Divisió Andalusia, Divisió d'Enginys Blindats, Divisió Extremadura, Doblatge, Dolores González Nicolás, Dolores Ibárruri Gómez, Dolores Rivas Cherif, Dolors Canals i Farriols, Dolors Codina i Arnau, Dolors Martí Domènech, Dolors Piera i Llobera, Dolors Vives Rodon, Domènec Batet i Mestres, Domènec Carrové i Viola, Domènec Guansé i Salesas, Domènec Ibars Joanies, Domènec Latorre i Soler, Domènec Masachs Torrente, Domènec Pallerola i Munné, Domènec Segimon Artells, Domiciano Leal Sargenta, Domingo Ascaso Abadía, Domingo Barnés Salinas, Domingo Benages Sacristán, Domingo Moriones Larraga, Dona, Dones a l'Argentina, Dornier Do J, Dorotea Barnés González, Dr. Uriel, Dreta de Catalunya, Dreta Liberal Republicana, Dreta Regional Agrària, Dreta Regional Valenciana, Drets del col·lectiu LGBT a Espanya, Drets del col·lectiu LGBT al Sàhara Occidental, Ducat de Calvo Sotelo, Dunjó, Edat contemporània als Països Catalans, Edat de vot, Edifici de la República, Eduard Aunós Pérez, Eduard Layret i Foix, Eduard Martínez-Sabater i Seguí, Eduard Pons Prades, Eduardo Blanco Fernández, Eduardo Castillo Blasco, Eduardo Cuevas de la Peña, Eduardo Dieste Gonçalves, Eduardo García Maroto, Eduardo González Gallarza, Eduardo Haro Tecglen, Eduardo Hernández-Pacheco y Estevan, Eduardo Molero Massa, Eduardo Ortega y Gasset, Eduardo Quintela Bóveda, Eduardo Rubio Funes, Eduardo Sanjuán Albi, Educació diferenciada, Educació durant el franquisme, Educació durant la Generalitat republicana, Educació en català, Educació mixta, Educació primària, El Adelantado de Segovia, El ala rota, El Be Negre, El Bedorc, El Casal (Bellmunt del Priorat), El Círcol, El còctel de l'amor, El Chipé, El Consecuente, El Considerat, El Correo, El Correo de Mallorca, El Correo de Tortosa, El davallament de la Creu (Van der Weyden), El Día, El Debate, El dia que va morir Marilyn, El espíritu de la colmena, El Fondó de Monòver, El Fuet, El hogar y la moda, El Iris, El Luchador, El Magisterio Balear, El Marroc sensual i fanàtic, El Molinar, El Noroeste (1896), El Noticiero (Saragossa), El Pacte. Partit Republicà Democràtic Federal de Catalunya, El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola, El Pensamiento Navarro, El pianista (pel·lícula de 1998), El Piropo, El Pueblo (diari de València), El Puig de Santa Maria, El Rossinyol (Monistrol de Calders), El Siglo Futuro, El Ter, El tiempo entre costuras, El Viso (Madrid), El Viver (Palma), Eladi Homs i Oller, Elàdia Faraudo i Puigdollers, Elías Tormo Monzó, Eleanor Roosevelt, Elecció de la seu dels Jocs Olímpics, Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola, Eleccions al Parlament de Catalunya, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions municipals a Dosrius, Eleccions municipals catalanes de 1934, Eleccions municipals en Picanya, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eleccions plebiscitàries, Elena Ódena, Elena Romero Barbosa, Eleuterio Díaz-Tendero Merchán, Elier Manero Pineda, Eliodoro de la Torre y Larrinaga, Elisa Úriz Pi, Elisa García Sáez, Elisabeth Eidenbenz, Eliseo Álvarez-Arenas y Romero, Eloy Vaquero Cantillo, Elpidio Villaverde Rey, Els Guiamets, Els Hostalets (Palma), Els Obacs de Llimiana, Els perdedors (pel·lícula del 2006), Els Prats de Rei, Elviro Ordiales Oroz, Elx, Emeterio Muga Díez, Emili Granier Barrera, Emiliano Díaz Castro, Emilià Vilalta i Vidal, Emilio Azarola Gresillón, Emilio Baeza Medina, Emilio Bueno Núñez del Prado, Emilio González López, Emilio Gutiérrez Díaz, Emilio Herrera Linares, Emilio Martínez Garrido, Emilio Mola Vidal, Emilio Novoa González, Emilio Palomo Aguado, Emilio Ramos Unamuno, Emilio Silva Barrera, Emma Goldman, Empar Navarro i Giner, Empordà Federal, Emporion (revista), En guàrdia!, Encarnación Fuyola Miret, Enric Borràs i Oriol, Enric Brufau Torrents, Enric Cristòfor Ricart i Nin, Enric Fernàndez i Gual, Enric Godàs i Vilà, Enric Mampel i Martí, Enric Massó i Urgellès, Enric Moles i Ormella, Enric Moner Castell, Enric Monjo i Garriga, Enric Pla i Deniel, Enric Sabaté i Roca, Enric Sarradell i Pascual, Enric Ucelay-Da Cal, Enric Valor i Vives, Enrique Bargés Pozurama, Enrique Correa Cañedo, Enrique Díez Canedo, Enrique de Querol y de Duran, Enrique de Rivas Ibáñez, Enrique Fibla Gutiérrez, Enrique García Moreno, Enrique García-Ramal y Cellalbo, Enrique Heraclio Botana Pérez, Enrique Jonama Darnaculleta, Enrique Jurado Barrio, Enrique Líster Forján, Enrique Rajoy Leloup, Enrique Ramos y Ramos, Enrique Salcedo Molinuevo, Enriqueta Cantero Cantero, Ernő Gerő, Ernest Dethorey i Camps, Ernestina de Champourcín, Ernesto Arín Prado, Ernesto Ercoreca Régil, Ernesto Giménez Caballero, Ernesto Navarro Márquez, Escàndol de l'estraperlo, Escola d'Estat Major, Escola de filosofia de Barcelona, Escola del Treball de Barcelona, Escola Isabel de Villena, Escola Judicial, Escola Lola Anglada, Escola Mowgli d'Igualada, Escola Pública Emili Carles Tolrà, Escola Pia de Catalunya, Escola Santa Anna, Escoles a Palou, Escoles històriques de Barcelona, Escoles Salvador Lluch, Escoles unitàries de Sant Julià d'Alfou, Escoles Velles, Escut d'Ademús, Escut d'Alcanar, Escut d'Espanya, Escut d'Oriola, Escut de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, Escut de la Segona República Espanyola, Escut de Navarra, Escut de Sant Pere de Vilamajor, Església catòlica durant el nazisme, Església conventual de la Mercè, Església de Sant Joan Baptista de Rasquera, Esmond Romilly, Espais de memòria, Espanya, Espanya al dia. Edició especial, Espanyolisme, Esplai (revista), Espolla, Esquadres de Catalunya, Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1936, Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 - Combinada femenina, Esquí de fons als Jocs Olímpics d'hivern de 1936, Esquí de fons als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 - 18 quilòmetres, Esquerra abertzale, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Valenciana, Estaca de Bares, Estació de Bilbao-Abando, Estació de Pradell, Estament de Pròcers, Estanislao Rico Ariza, Estanislau Duran i Reynals, Estany i font de la placeta Macià, Estat nació, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de Canàries, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Galícia, Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006, Estatut d'autonomia del País Basc de 1936, Estatut d'Estella, Estatut de Règim Interior de Catalunya, Esteban de Bilbao Eguía, Esteban Rovira Pacheco, Esteban Salazar Chapela, Estella, Estereotips sobre els valencians, Esteve Garriga i Pla, Estomatologia, Estrella Cortichs i Vinyals, Estrella Rivas Franco, Estudis Universitaris Catalans, Eugeni Xammar i Puigventós, Eugenio Petit Muñoz, Eugenio Vegas Latapie, Eulalia Lapresta, Euloxio Gómez Franqueira, Eusebi Pérez Martín, Eusebi Rodríguez Salas, Eusebio Erkiaga, Eusebio López y Díaz de Quijano, Euskal Sozialista Biltzarrea, Eusko Gudarostea, Eusko Ikaskuntza, Euzkadi (diari), Eva Kotchever, Evarist Fàbregas i Pàmies, Eve's Hangout, Exèrcit d'Andalusia, Exèrcit d'Àfrica, Exèrcit d'Extremadura, Exèrcit de l'Ebre, Exèrcit de Llevant (Segona República Espanyola), Exèrcit de Maniobra, Exèrcit Popular de la República, Exhumació de Francisco Franco, Exili republicà espanyol, Expedient Picasso, Expulsió dels jesuïtes, Extrema Izquierda Federal, Facultat d'Educació UB, Falange Española de las JONS (1976), Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Falange Espanyola de les JONS, Fanny Edelman, Fanny Schoonheyt, Faura, Faustí Llaveries i Viladomiu, Fàbrica Casaramona, Fèlix Figueras Aragay, Fèlix Martí Alpera, Félix Álvarez-Arenas y Pacheco, Félix Likiniano Heriz, Félix Martí Ibáñez, Félix Padín Gallo, Febus, Federació Catalana d'Atletisme, Federació Catalana de Coloms Missatgers, Federació Catalana de Gimnàstica, Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra, Federación Republicana Gallega, Federico Borrell García, Federico Casamayor Toscano, Federico Fernández Castillejo, Federico García Lorca, Federico Gómez de Salazar y Nieto, Federico Jiménez Losantos, Federico Loygorri Vives, Federico Martínez Miñana, Federico Montaner Canet, Federico Moreno Torroba, Federico Moyúa Salazar, Federico Tedeschini, Federico Vázquez Osuna, Feigla Vera Luftig, Feixisme, Feixisme italià, Felanitx, Felicia Browne, Felip Bertran i Güell, Felip Díaz i Sandino, Felipe José Abárzuza y Oliva, Felipe Lazcano y Morales de Setién, Felipe Matarranz González, Felipe Sánchez Román, Feminisme, Feminisme als Països Catalans, Fermín Galán, Fermín Salvochea Álvarez, Fernando Casado Veiga, Fernando Claudín, Fernando Cueto Herrero, Fernando de los Ríos Urruti, Fernando Gasset Lacasaña, Fernando Martínez-Monje Restoy, Fernando Monasterio Bustos, Fernando Morales de Castilla García, Fernando Moreno Calderón, Fernando Oria de Rueda y Fontán, Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, Fernando Pulido Goncer, Fernando Rey, Fernando Sasiaín Brau, Fernando Suárez de Tangil y Angulo, Fernando Ugena López, Fernando Uriarte Galainena, Fernando Vázquez Ramos, Fernán-Núñez, Ferran Bertran i Garcia, Ferran Calvet i Prats, Ferran Casajuana Escofet, Ferran Cuito i Canals, Ferran Pou i Moreno, Ferran Tallada i Comella, Ferran Valls i Taberner, Ferran Zulueta i Giberga, Festa Major de Reus, Festa Major del Corpus de Cornellà de Llobregat, Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1977, Fets de Maig, Fets del sis d'octubre, Fidel Dávila Arrondo, Fidela Fernández de Velasco Pérez, Figuerola d'Orcau (antic municipi), Filiberto Villalobos González, Floreal Barberà Blanch, Florencio Delgado, Florián Rey, Fokker F.VII, Fonts de Barcelona, Forces Aèries de la República Espanyola, Ford Motor Ibérica, Formiga Martinenca, Fortalesa de Sant Carles, Fossar de la Pedrera, Fosses de Paterna, François Mauriac, Françoise Brauner, Francesc Badia Plasencia, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Candel Tortajada, Francesc Carreras Reura, Francesc Coll i Turbau, Francesc Cros Reig, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francesc de Cabo Vives, Francesc de Paula de Borbó i Castellví, Francesc Esteve i Gàlvez, Francesc Farreras i Duran, Francesc Francís, Francesc Julià i Perelló, Francesc Layret i Foix, Francesc Macià i Llussà, Francesc Magrinyà Solé, Francesc Maristany Millet, Francesc Nel·lo i Ventosa, Francesc Pararols i Mercader, Francesc Perales i Mascaró, Francesc Prat i Puig, Francesc Ramos i Molins, Francesc Sabaté Llopart, Francesc Torras i Villà, Francesc Xavier Casals i Vidal, Francesc Xavier Casp i Verger, Francesc Xavier Gambús i Ballvé, Francesca Torrent, Francesco Sabatini, Francisca de Asís Sanchis Ferrer, Francisca Vázquez Gonzálvez, Francisco Aranda Millán, Francisco Ascaso Abadía, Francisco Ayala García-Duarte, Francisco Barnés Salinas, Francisco Breva Perales, Francisco Buzón Llanes, Francisco Camacho Ruiz, Francisco Coloma Gallegos, Francisco Domínguez Otero, Francisco Fermoso Blanco, Francisco Fernández del Riego, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Franco Salgado-Araujo, Francisco Galán Rodríguez, Francisco García Lorca, Francisco Gómez-Jordana Prats, Francisco Gómez-Jordana Sousa, Francisco Giménez de Córdoba y Arce, Francisco Javier Conde García, Francisco Javier de Salas González, Francisco Javier Lizasoain Muguiro, Francisco Jiménez Arenas, Francisco Jordá Cerdá, Francisco José Barnés y Tomás, Francisco Largo Caballero, Francisco Llano de la Encomienda, Francisco Madrid i Alier, Francisco Marcos Pelayo, Francisco Máñez Sánchez, Francisco Méndez Aspe, Francisco Moltó Pascual, Francisco Moreno Gómez, Francisco Núñez Rodríguez, Francisco Pérez Carballo, Francisco Pérez Rojo, Francisco Regalado Rodríguez, Francisco Serrat y Bonastre, Francisco Valdés Casas, Francisco Valero i Simó, Francmaçoneria a Espanya, Frank Ryan, Franklin Albricias Goetz, Franquisme, Franquisme a Catalunya, Frederic Bosch i Serra, Frederic Escofet i Alsina, Frederica Montseny i Mañé, Frederica Montseny, la dona que parla, Front Únic Antimonàrquic, Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Front d'Esquerres, Front del Pallars, Fuco Gómez, Fuente Carreteros, Fulgencio González Gómez, Fundació Joan Miró, Fundació Neus Català, Futbol Club Barcelona, Gabino Bugallal Araújo, Gabino Diego Solís, Gabriel Alomar i Villalonga, Gabriel Casas i Galobardes, Gabriel Cortès Cortès, Gabriel Franco López, Gabriel González Taltabull, Gabriel Jackson, Gabriel Maura Gamazo, Gabriel Pita da Veiga y Sanz, Gabriel Pradal Gómez, Gaetà Huguet i Segarra, Galícia, Galeusca, Galland Books, Garcilaso Aguado Sánchez, Garrigues Advocats, GATCPAC, GATEPAC, Gavina Viana Viana, Gaziel, Génave, Gegants de Maó, Generació del 36, General governador de Catalunya, General Motors Peninsular, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Gentilhome de cambra amb exercici, George Orwell, Gerardo Abad Conde, Gerardo Caballero Olabézar, Germán Gil y Yuste, Germán Madroñero López, Gernika (pel·lícula de 2016), Gijón, Gilbert Grellet, Gimnàstic Futbol Club, Ginés Ganga Tremiño, Ginés Sánchez Balibrea, Gloria Miñana Roman, Golda Luftig, Gonçal Anaya Santos, Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal de Borbó i Battenberg, Gonçal de Reparaz i Ruiz, Gonzalo Acosta Pan, Gonzalo del Castillo Alonso, Gonzalo Mengual Segura, Gonzalo Nárdiz Bengoechea, Govern de Catalunya 1931-1932, Governador civil, Governador Civil de Barcelona, Governs de la Segona República Espanyola, Gracia y Justicia, Gran Teatre del Liceu, Granollers, Gràcia-Rambles, Gregori Muñoz Montoro, Gregorio Angulo Martinena, Gregorio Blasco Sánchez, Gregorio Marañón y Posadillo, Gregorio Villarías López, Grup d'Acció Republicana, Grup d'Exèrcits de la Regió Central, Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental, Grupo Alfonso, Guàrdia d'Assalt, Guàrdia Nacional Republicana, Guernica, Guernica (quadre), Guerra civil, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Guerra Civil espanyola al mar de les Balears, Guerra Civil espanyola al País Basc, Guillem Forteza i Pinya, Guillermina Peiró i Olives, Guillermo Cabanellas de Torres, Guillermo de la Peña Cusi, Guillermo Zúñiga, Gustavo Urrutia González, Guy Novès, Hawker Fury, Hearts of Iron, Heinkel He 51, Helios Gómez, Henri Rol-Tanguy, Henry Buckley, Heraldo de Madrid, Hermós Plaja i Saló, Hermenegild Puig i Sais, Heroi de la Unió Soviètica, Higinio Carrocera Mortera, Himne de Riego, Hispano Suiza E-30, Hispano-Suiza, Història contemporània de Catalunya, Història d'Alacant, Història d'Alcoi, Història d'Andalusia, Història d'Andorra, Història d'Elx, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de Cantàbria, Història de Castella - la Manxa, Història de Castella i Lleó, Història de Catalunya, Història de Galícia, Història de Guinea Equatorial, Història de l'Aragó, Història de l'Argentina entre 1943 i 1963, Història de l'escoltisme català, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'organització territorial del poder a Espanya, Història de la ciència a Catalunya, Història de la música catalana, Història de la Puerta del Sol, Història de la ràdio, Història de la ràdio a Catalunya, Història de la Real Sociedad de Fútbol, Història de la Regió de Múrcia, Història de la Unió Soviètica (1927-1953), Història de les vegueries, Història de Madrid, Història de Mallorca, Història de Navarra, Història de Rússia, Història de Reus, Història de Sant Just Desvern, Història de Tarragona, Història de València, Història del cinema català, Història del dret català, Història del ferrocarril a Catalunya, Història del ferrocarril a Espanya, Història del Futbol Club Barcelona, Història del Masnou, Història del motociclisme a Catalunya, Història del nacionalisme basc, Història del País Basc, Història del País Valencià, Història del periodisme, Història del Reial Madrid Club de Futbol, Història del republicanisme espanyol, Història del sistema electoral espanyol, Història del vi de la Rioja, Història dels jocs de rol als Països Catalans, Història dels Països Catalans, Història econòmica de Catalunya, Història oral, Històries de la mà esquerra, HMS Basilisk (H11), Hodonímia de Barcelona, Hoja del Lunes, Homenatge a Catalunya, Honorato de Castro Bonel, Honorato Martín-Cobos Lagüera, Hora de España, Horacio de Eguía, Horacio Hermoso Araujo, Hospital Suec-Noruec, Hotel Formentor, Hugh Thomas, Humbert Torres i Barberà, I Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), I Cos d'Exèrcit d'Euzkadi, I Regió Militar, Ian Gibson, Ian Hart, Iàkov Smuixkèvitx, ICONA, Ifni, Ignacio Crespo del Castillo, Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro, Ignacio Jiménez Martín, Ignasi Enric Jordà i Caballé, Ignasi Ferretjans Sanjuan, Ignasi Maria Despujol i de Sabater, Ignasi Villalonga i Villalba, II Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), II Regió Militar, III Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), III Regió Militar, Ildefons Puigdendolas i Ponce de León, Ilià Ehrenburg, Imanol Larzabal Goñi, Inés Jiménez Lumbreras, Incident de Carabanchel, Indalecio Prieto Tuero, Indústria salinera d'Eivissa, Indústria valenciana de la joguina, Independentisme català, Independentisme gallec, Inicis del moviment feminista a Mallorca, Inmaculada Sabater Llorens, Inspector Mascarell, Institució de les Lletres Catalanes, Institución Libre de Enseñanza, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Institut de Reforma Agrària, Institut Menéndez y Pelayo, Institut Nacional de Colonització, Institut Obrer de Barcelona, Institut Obrer de Sabadell, Institut Obrer de València, Instituto Internacional de Madrid, Insurrecció anarquista de gener de 1933, Insurrecció de Jaca, Invasió de la Vall d'Aran, Invasió de la Vall d'Aran (1944), Invasió soviètica de Polònia, Irene Lewy Rodríguez, Isaac Abeytúa, Isabel Ambrosio, Isabel Aunión Morro, Isabel Etxeberria Gorriti, Isabel González González, Isabel Mesa Delgado, Isabel Peiró Polo, Isidor Boix i Chaler, Isidor Macabich i Llobet, Isidoro Acevedo, Isidre Escandell i Úbeda, Isidre Grañé i Castanera, Isidro Lángara Galarraga, Isidro Liarte Lausín, Isla Mayor, Isona, IV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), IV Regió Militar, IX Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), Izquierda Republicana, J. R. R. Tolkien, Jabalíes, Jacint Grau i Delgado, Jaime Chicharro Sánchez-Guió, Jaime Llorca Lloret, Jaime Milans del Bosch y Ussía, Jaime Quintanilla Ulla, James Somerville, Jardins de Clara Campoamor, Jaume Alzina Sancho, Jaume Aragó i Garcia, Jaume Aymà i Mayol, Jaume Barrull i Pelegrí, Jaume Carner i Romeu, Jaume Compte i Canelles, Jaume de Borbó i de Battenberg, Jaume Ferrer-Calbeto Ferrer, Jaume Grau Casas, Jaume Magre i Ubach, Jaume Martínez i Vendrell, Jaume Miravitlles i Navarra, Jaume Pahissa i Bonsoms, Jaume Queralt, Jaume Rebassa Garcies, Jaume Roca Bauzà, Jaume Sabater i Vallès, Jaume Sans i Font, Jaume Simó i Bofarull, Jaume Torremadé i Español, Jaume Vicens i Vives, Javier Bueno, Javier Gómez Bermúdez, Javier Martínez de Morentín, Javier Tusell Gómez, Jay Allen, Jenara Vicenta Arnal Yarza, Jerónimo Domínguez y Pérez de Vargas, Jerónimo Gomáriz Latorre, Jeroni Martorell i Terrats, Jesús Comín Sagüés, Jesús Jiménez Momediano, Jesús Liberal Travieso, Jesús Pabón y Suárez de Urbina, Jesús Pérez Salas, Jesús Suevos Fernández-Jove, Jesús Urríos Pérez, Jesús Velasco Echave, Jimena Menéndez-Pidal Goyri, Jinetes de Alcalá, Joan Abellà Pallàs, Joan Aguadé Prim, Joan Albertí i Moll, Joan Balart i Armengol, Joan Baldoví i Roda, Joan Baptista Peset i Aleixandre, Joan Barral i Pastor, Joan Batista Pairot i Fabra, Joan Bertran Borràs, Joan Bonet i Baltà, Joan Botella Asensi, Joan Caballé i Goyeneche, Joan Carles I d'Espanya, Joan Casanelles i Ibars, Joan Casso, Joan Comorera i Soler, Joan Ferrer i Farriol, Joan Fiveller, Joan Garcia Oliver, Joan Gilabert Romagosa, Joan Loperena i Romà, Joan Manent i Pesas, Joan March i Ordinas, Joan Mas Verd, Joan Mascaró i Fornés, Joan Merli i Pahissa, Joan Miró i Ferrà, Joan Moles i Ormella, Joan Moll Vall, Joan Monserrat Parets, Joan Ors i Verdé, Joan Padrós i Fornaguera, Joan Peiró i Belis, Joan Pich i Pon, Joan Puig i Elias, Joan Puig i Ferreter, Joan Rebull Torroja, Joan Reig i Viñas, Joan Riera Yern, Joan Roca i Pinet, Joan Rossinyol i Soler, Joan Rovira i Roure, Joan Rovira Marqués, Joan Sans i Martí, Joan Sanxo i Farrerons, Joan Selves i Carner, Joan Sentís i Nogués, Joan Sirolla Ribé, Joan Soler i Janer, Joan Sotoca Montserrat, Joan Traveria i Pubill, Joan Turón i Algans, Joan Tusquets Terrats, Joan Ventosa i Calvell, Joan Ventosa i Roig, Joaquín Ascaso Budría, Joaquín Beunza Redín, Joaquín Chapaprieta Torregrosa, Joaquín Crespí de Valldaura Caro, Joaquín de Alba Santizo, Joaquín de Pablo-Blanco Torres, Joaquín Fanjul Goñi, Joaquín García Cabrera, Joaquín García Ribes (desambiguació), Joaquín García-Hidalgo, Joaquín García-Morato, Joaquín Lacasta España, Joaquín Nogueras y Márquez, Joaquín Pérez Salas, Joaquín Planell Riera, Joaquín Ríos Capapé, Joaquín Satrústegui Fernández, Joaquín Sánchez de Toca Calvo, Joaquín Zuazagoítia Azcorra, Joaquim Amat i Llopart, Joaquim Aubí i Casals, Joaquim Carbonell i Modolell, Joaquim Collar i Serra, Joaquim de Sentmenat i de Sarriera, Joaquim Dualde i Gómez, Joaquim Folch i Torres, Joaquim Gay Borràs, Joaquim Lluhí i Rissech, Joaquim Maldonado i Almenar, Joaquim Mir i Trinxet, Joaquim Pellicena i Camacho, Joaquim Pi i Arsuaga, Joaquim Pou i Mas, Joaquim Prats i Camprubí, Joaquim Reig i Rodríguez, Joaquim Torra i Pla, Joaquim Torres i García, Joaquim Ventalló i Vergés, Jocs Olímpics d'Estiu de 1932, Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Jocs Olímpics d'Hivern de 1936, John de Zulueta Greenebaum, Jon Landáburu Illarramendi, Jordi Arquer i Saltor, Jordi Dauder i Guardiola, Jordi Vilanova i Cardona, Jorge Fernández de Heredia y Adalid, Jorge Vigón Suero-Díaz, Joris Ivens, José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano, José Aliseda Olivares, José Andrés y Manso, José Antela Conde, José Antonio Aguirre i Lecube, José Antonio Balbontín Gutiérrez, José Antonio de Sangróniz y Castro, José Antonio Junco Toral, José Antonio Primo de Rivera, José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé, José Aparicio Albiñana, José Aranguren Roldán, José Asensio Torrado, José Benetó Ferrús, José Beneyto Rostoll, José Bermejo López, José Berruezo Silvente, José Bertomeu Bisquert, José Billón Esterlich, José Bullejos Sánchez, José Cabrero Arnal, José Calviño Domínguez, José Calvo Sotelo, José Carrera Cejudo, José D'Elía Correa, José Daniel Lacalle Larraga, José Díaz Fernández, José Díaz Ramos, José del Barrio Navarro, José Diosdado Prat García, José Echevarría Novoa, José Eduardo Villalba Rubio, José Enrique Varela Iglesias, José Estruch Sanchis, José Félix de Lequerica Erquiza, José Fernández Aguayo, José Fernández de Villa-Abrille Calivara, José Fernández Ramírez, José Franchy y Roca, José Francisco Aranda García, José Frías González-Mouvelles, José Gafo, José García Ramos y Segond, José García-Berlanga Pardo, José Garrido de Oro, José Gaya Picón, José Gállego Aragüés, José Gómez Gayoso, José Giral Pereira, José González Fernández de la Bandera, José Guerra Lozano, José Héctor Vázquez, José Ibáñez Martín, José Ignacio Mantecón Navasal, José Juncal Verdulla, José Larraz López, José López-Rey, José Luis Cano García de la Torre, José Luis de la Granja Sainz, José Luis de Montesino-Espartero y Averly, José Luis Espinosa Pardo, José Luis González Bernal, José Luis Olaizola Sarriá, José Luis Rodríguez Zapatero, José Maestre Laborde-Boix, José Maldonado González, José Manuel Montorio Gonzalvo, José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo, José María Amilibia Matximbarrena, José María Álvarez Mendizábal, José María Carnicero Hernández, José María Cid Ruiz-Zorrilla, José María de Oriol y Urquijo, José María Galán Rodríguez, José María García Landeira, José María Gil-Robles, José María Gil-Robles y Gil-Delgado, José María Gil-Robles y Quiñones, José María Lamamié de Clairac, José María Marco Tobarra, José María Quiroga Plá, José María Ruiz Gallardón, José María Semprún Gurrea, José María Valiente Soriano, José María Yanguas y Messía, José María Zumalacárregui y Prat, José Martínez Arenas, José Martínez de Velasco, José Mata Castro, José Medina Echavarría, José Miaja Menant, José Miñones Bernárdez, José Miguel Pérez Pérez, José Monasterio Ituarte, José Moscardó e Ituarte, José Ortega y Gasset, José Pareja Yébenes, José Pérez de Rozas y Masdeu, José Pérez Martínez, José Pérez Molina, José Pellicer Gandia, José Pemartín Sanjuán, José Perelló Torrens, José Recalde Vela, José Ricardo Morales Malva, José Riquelme López-Bago, José Rodríguez y Díaz de Lecea, José Rubí Rubí, José Sabucedo Morales, José Sanjurjo Sacanell, José Sánchez Rodríguez, José Solchaga y Zala, José Suárez Montero, José Torres Sala, José Ungría Jiménez, José Val del Omar, José Valcázar Crespo, José Vitini, José Wenceslao Marin López, Josefa Ibáñez Lambíes, Josefina Piquet i Ibáñez, Josep Almudéver Mateu, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Argemí i Campreciós, Josep Baró i Bonet, Josep Barbey i Prats, Josep Benet i Morell, Josep Bertran i Musitu, Josep Briansó Salvador, Josep Bru i Jardí, Josep Cabré i Borrell, Josep Caixés Gilabert, Josep Cano Coloma, Josep Cararach i Mauri, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Carreras i Coll, Josep Casas i Costa, Josep Català i Soler, Josep Clara i Resplandis, Josep Comabella i Rabassa, Josep Comas i Solà, Josep Conangla i Fontanilles, Josep de Caralt i Sala, Josep de Peray i March, Josep Duato i Chapa, Josep Esteve Bartrina i Vilaró, Josep Falcó i Sanmartín, Josep Fàbrega i Pou, Josep Fernández i Puig, Josep Fornas i Martínez, Josep Garí i Gimeno, Josep Gras i Casasayas, Josep Grau i Jassans, Josep Lladó i Quintana, Josep Lluís Bausset i Ciscar, Josep Lluís Martín i Berbois, Josep Magriñà i Martí, Josep Maria Albert i Despujol, Josep Maria Alomà Sanabras, Josep Maria Batlle Salvat, Josep Maria Benaiges Pujol, Josep Maria Bosch i López, Josep Maria Cunill i Postius, Josep Maria Dalmau i Casademont, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Espanya i Sirat, Josep Maria Figueres i Artigues, Josep Maria Fondevila i Padrol, Josep Maria Jordan i Poyatos, Josep Maria Marcet i Coll, Josep Maria Millàs-Raurell, Josep Maria Ots Capdequí, Josep Maria Pi i Sunyer, Josep Maria Pons i Guri, Josep Maria Riera i Alfaras, Josep Maria Sert i Badia, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Maria Tallada i Paulí, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Josep Maria Trias i Peitx, Josep Martínez Valero, Josep Moix i Regàs, Josep Montagut i Roca, Josep Olesti Trilles, Josep Oriol Anguera de Sojo, Josep Pallach i Carolà, Josep Pla i Casadevall, Josep Puche i Álvarez, Josep Puig d'Asprer, Josep Puig i Cadafalch, Josep Puig i Miracle, Josep Puig i Pujades, Josep Quint Zaforteza i Amat, Josep Riu i Carreras, Josep Rodés Bley, Josep Rodríguez i Martínez, Josep Roig i Bergadà, Josep Rosas i Vilaseca, Josep Sabaté i Llopart, Josep Serradell i Pérez, Josep Socias Gradolí, Josep Solé i Sagarra, Josep Tayà i Solanes, Josep Teodor Canet Menéndez, Josep Tobella i Galceran, Josep Tomàs i Piera, Josep Tomàs Renteria, Josep Torrella i Pineda, Josep Verde i Aldea, Josepa Martínez Caballer, Joseph Putz, Joseph Rous, Josip Broz Tito, Jota aragonesa, Joventuts d'Acció Popular, Joventuts Socialistes d'Espanya, Juan Andrade Rodríguez, Juan Antonio de Careaga y Andueza, Juan Antonio Gamazo Abarca, Juan Antonio Suanzes Fernández, Juan Arce Mayora, Juan Armada y Losada, Juan Bautista Aznar-Cabañas, Juan Bautista Soler Martí, Juan Bort Olmos, Juan Calot Sanz, Juan Calvo Calvo, Juan Carlier Goyenechea, Juan Castañón de Mena, Juan Company Jiménez, Juan Díaz del Moral, Juan de la Cierva y Peñafiel, Juan de los Toyos González, Juan Forés Puig, Juan García Gómez-Caminero, Juan García-Frías García, Juan Gil-Albert Simón, Juan Gracia Colás, Juan Gualberto López-Valdemoro de Quesada, Juan Gutiérrez Gili, Juan Hernández Saravia, Juan Herrera López, Juan José Benayas y Sánchez Cabezudo, Juan José Gallego Pérez, Juan José Rocha i García, Juan Luna Novicio, Juan María Aguilar Calvo, Juan Modesto Guilloto León, Juan Negrín López, Juan Perea Capulino, Juan Simeón Vidarte y Franco Romero, Juan Teruel Munuera, Juan Usabiaga Lasquívar, Juan Vidal i Ramos, Juan Vigón Suero-Díaz, Juan Yagüe Blanco, Juana Ontañón Valiente, Jueus a Espanya, Julia Arévalo, Julia Conesa Conesa, Julia Manzanal Pérez, Julia Romera Yáñez, Julián Balduz Calvo, Julián Besteiro Fernández, Julián Borderas Pallaruelo, Julián Caballero Vacas, Julián Fernández-Cavada Ugarte, Julián Gorkín, Julián Henríquez Caubín, Julián Marías Aguilera, Julián Zugazagoitia Mendieta, Julio Álvarez del Vayo, Julio Calvo Alfaro, Julio Carabias Salcedo, Julio Gil Pecharromán, Julio Mangada Rosenörn, Julio María López Orozco, Julio Redondo Sepúlveda, Julio Salvador y Díaz-Benjumea, Julio Suárez-Llanos Adriansens, Junkers G 24, Junkers Ju 86, Junta de Defensa de Madrid, Junta de Defensa Nacional, Junta de Museus de Catalunya, Junta Liberalista d'Andalusia, Juny, Just Oliveras i Prats, Justino de Azcárate y Flórez, Justo Martínez Amutio, Jutge, Karol Świerczewski, Kiril Meretskov, Koča Popović, Kosta Nađ, L'Alcúdia de Crespins, L'Almanach de L'Esquella de la Torratxa, L'Ametlla del Vallès, L'art de volar, L'Autonomista, L'Eliana, L'emperadriu del Paral·lel, L'estaca, L'Home nou, L'Opinió, L'or de Moscou, La Bandera Federal, La Baronia de Rialb, La Barraca (teatre), La buena nueva, La Conquista del Estado, La Corchuela, La Correspondencia de Valencia, La Correspondencia Militar, La Defensa: periódico político semanal, La Ferrerola, La forja de un rebelde (sèrie de televisió), La Gota de Llet, La llengua de les papallones, La luna vale un millón, La Mata (Sant Julià de Vilatorta), La Monyos, La Palma de Cervelló, La paz empieza nunca, La plaça del Diamant, La Pobla de Vallbona, La Premsa a Reus 1813 - 1939, La ràdio a Catalunya, La República (Homenatge a Pi i Margall), La Resistència a la Catalunya del Nord, La Sanjurjada, La Señora, La sombra del ciprés es alargada (pel·lícula), La Tarde, La Traca (revista), La Tradición (Tortosa), La Traza, La trinchera infinita, La Vajol, La Vall d'Hebron, La Vall de Bianya, La venganza, La verbena de la Paloma (pel·lícula de 1935), La vieja memoria, La Voz de Galicia, La Voz de Menorca, La voz dormida (novel·la), Laïcisme, Labora Fontbernat M-1938, Lamberto García Atance, Las Hurdes, Las Maestras de la República, Las Sinsombrero, Las Virtudes (Villena), Laura Nieto Oliver, Laureano Peláez Canellas, Lavapiés, Lázaro Cárdenas del Río, Léon Blum, Líneas Aéreas Postales Españolas, Línia Immediata a València, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Línia Saragossa-Canfranc, Línia XYZ, Leandre Cristòfol i Peralba, Leandro Pita Romero, León Felipe, Legislació electoral espanyola, Lemes del franquisme, Len Crome, Leocadio Mendiola Núñez, Leonardo Polo Barrena, Leonor Serrano i Pablo, Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, Leopoldo Eijo y Garay, Leopoldo Menéndez López, Leopoldo Palacios Morini, Leopoldo Saro Marín, Les Alqueries, Les Circumstàncies, Les Escoles (la Selva de Mar), Les Escoles Velles o Escoles Nacionals Juan Bautista Aparici, Letov Š-31, Leviatán, Ley de vagos y maleantes, LGBT al futbol, Liberalisme espanyol, Liberto Callejas, Lise London, Literatura catalana, Llangréu, Llegenda negra espanyola, Llei Azaña, Llei d'Ordre Públic de 1933, Llei de Defensa de la República, Llei de Jurisdiccions, Llei de Reforma Agrària d'Espanya, Llei de Responsabilitats Polítiques, Llei espanyola de divorci del 1932, Llei Moyano, Lleis de jurats mixtos, Lleva del Biberó, Llevant espanyol, Lliçà de Vall, Llibertat acadèmica, Lliga Catalana (partit), Lliga Regionalista, Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, Llista d'alcaldes d'Almeria, Llista d'alcaldes de Cadis, Llista d'alcaldes de Càceres, Llista d'alcaldes de Còrdova, Llista d'alcaldes de Figueres, Llista d'alcaldes de l'Hospitalet de Llobregat, Llista d'alcaldes de Palafrugell, Llista d'alcaldes de Pamplona, Llista d'alcaldes de Reus, Llista d'alcaldes de Sevilla, Llista d'alcaldes de Valladolid, Llista d'alcaldes del Prat de Llobregat, Llista d'eleccions generals espanyoles, Llista d'estats sobirans del 1931, Llista d'estats sobirans del 1933, Llista d'estats sobirans del 1934, Llista d'estats sobirans del 1935, Llista d'estats sobirans del 1936, Llista d'estats sobirans del 1937, Llista d'estats sobirans del 1938, Llista d'estats sobirans del 1939, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Fornalutx, Llista de batlles d'Alacant, Llista de batlles de Cornellà de Llobregat, Llista de batlles de Tarragona, Llista de celebritats alcoianes, Llista de les banderes d'Espanya, Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya, Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya, Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya, Llista de ministres d'Indústria d'Espanya, Llista de ministres de Defensa d'Espanya, Llista de ministres de Foment d'Espanya, Llista de ministres de justícia d'Espanya, Llista de ministres de l'interior d'Espanya, Llista de ministres de Treball d'Espanya, Llista de monuments d'Espais de Memòria, Llista de presidents de la Diputació de Barcelona, Llista de pretendents al tron de França, Llista de reis d'Espanya, Llista de títols nobiliaris del franquisme, Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida, Llorenç Bisbal i Barceló, Llorenç Brunet i Forroll, Llorenç Ferragut Munar "Cartutxo", Llorenç Jou i Olió, Llorenç Martí i Mayol, Llorenç Masferrer i Vilaseca, Llorenç Sans i Fàbregas, Llorenç Villalonga i Pons, Lluís Bosch-Labrús i Blat, Lluís Carreras i Mas, Lluís Celis i Pujol, Lluís Companys i Jover, Lluís de Zulueta i Escolano, Lluís Duran i Ventosa, Lluís Guarro i Casas, Lluís Lúcia i Lúcia, Lluís Massot i Balaguer, Lluís Morató i Guerrero, Lluís Nicolau i d'Olwer, Lluís Nicolau i Fort, Lluís Quer i Boule, Lluís Rey Polo, Lluís Ros Medir, Lluís Sitjar Castellà, Lluís Solà Padró, Lluís Vila i d'Abadal, Lluís Ysamat i Lazzoli, Lluïsa Xifré Morros, Llubí, Lludient, Llum de la Selva, Lo Rat Penat, Loire 46, Lola Iturbe, Loquillo, Lorenzo Luzuriaga Medina, Los gozos y las sombras (sèrie de televisió), Los Mores, Los Solidarios, Los surcos del azar, Lucio Ballesteros Jaime, Luigi Longo, Luis Alarcón de la Lastra, Luis Antonio Bolín Bidwell, Luis Araquistáin, Luis Arellano Dihinx, Luis Arráez Martínez, Luis Barceló Jover, Luis Bardají López, Luis Bello Trompeta, Luis Bermúdez de Castro y Tomás, Luis Bermejo Vida, Luis Buñuel Portolés, Luis Castelló Pantoja, Luis Castro Casal, Luis de Lamo y Peris, Luis Diego Cuscoy, Luis Espada Guntín, Luis Fajardo Fernández, Luis Fábrega Coello, Luis Fernández Ortigosa, Luis García Berlanga, Luis García Guijarro, Luis García Ruiz, Luis Gonzalvo París, Luis González de Ubieta, Luis González Vicén, Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert, Luis Jiménez de Asúa, Luis Jover Bedia, Luis Montiel Balanzat, Luis Orgaz Yoldi, Luis Otero Saavedra, Luis Portela Fernández, Luis Rodríguez de Viguri, Luis Ulloa, Luis Valdés Cavanilles, Luisa Carnés, Lyceum Club Femenino, Maó, Macià Mallol i Bosch, Madrid, Madrid (diari), Magí Colet i Mateu, Magí Pascual i Garcí, Magda Lladó Fuster, Magdalena Cifre Cerdà, Magdalena Grau Sanjuán, Magistratura de Treball, Majordom major del Rei d'Espanya, Mallorquinisme, Manolita del Arco, Manolo Prieto, Manuel Alba Bauzano, Manuel Alcàntara i Gusart, Manuel Andrés Casaus, Manuel Aranzadi Irujo, Manuel Arce Ochotorena, Manuel Azaña Díaz, Manuel Azcárate, Manuel Aznar Zubigaray, Manuel Álvarez Álvarez, Manuel Bartolomé Cossío, Manuel Becerra Fernández, Manuel Blasco Garzón, Manuel Bonmatí i Romaguera, Manuel Borràs Ferré, Manuel Camo Nogués, Manuel Cardenal Dominicis, Manuel Carrasco i Formiguera, Manuel Díez-Alegría Gutiérrez, Manuel de Bofarull i Romañà, Manuel de Falla y Matheu, Manuel de Irujo Ollo, Manuel de la Pinta Leal, Manuel de la Plaza Navarro, Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz, Manuel Delgado Barreto, Manuel Dolcet Carmen, Manuel Eixea Vilar, Manuel Estrada Manchón, Manuel Farràs i Baró, Manuel Fernández Montesinos, Manuel Fernández Peón, Manuel Florensa i Farré, Manuel Gancedo Sáenz, Manuel García-Pelayo, Manuel Gómez-Moreno, Manuel Giménez Fernández, Manuel Goded Llopis, Manuel González García, Manuel Iglesias Corral, Manuel Irurita Almandoz, Manuel Isasa Navarro, Manuel López Iglesias, Manuel Lizasoain Muguiro, Manuel Lozano Guillén, Manuel Lugrís Freire, Manuel María González López, Manuel Marraco Ramón, Manuel Matallana Gómez, Manuel Márquez Sánchez de Movellán, Manuel Monleón Burgos, Manuel Morales i Pareja, Manuel Ordovás González, Manuel Pérez Mirete, Manuel Pomares Monleón, Manuel Portela Valladares, Manuel Reventós i Bordoy, Manuel Rico Avello, Manuel Rodríguez Martínez, Manuel Rubio Moscoso, Manuel Salvadores de Blas, Manuel Sánchez Badajoz, Manuel Torres Campañá, Manuel Villar Mingo, Manuel Zarzo, Mapfre, Maravillas Lamberto, Marçal Badia i Colomer, María Casares, María de la O (pel·lícula de 1936), María de la Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda, María del Carmen Cuesta Rodríguez, María del Rosario de Silva y Gurtubay, María del Rosario Fernández Erenchun, María Domínguez Remón, María Francisca Atlántida Coll Oliva, María Luisa Navarro Margati, María Luisa Rendón Martell, María Moliner, María Pascual Ferrández, María Pérez Rodríguez, María Roldán Castros, María Rosa Urraca Pastor, María Teresa León, María Zambrano Alarcón, Marbella, Marc Ferragut Fluxà, Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Marcel·lí Moreta i Amat, Marcel·lí Perelló i Valls, Marcelino Bilbao Bilbao, Marcelino Pascua Martínez, Marcelo Usabiaga Jáuregui, Mare de Déu de Bonrepòs, Mare de Déu de la Bonanova, Margaret Michaelis, Margarida Xirgu i Subirà, Margarita Nelken, Margarita Salaverría Galárraga, Maria Antònia Hernández, Maria Antònia Vilaseca i Viladot, Maria Bigordà Montmany, Maria Branyas Morera, Maria Cabré de Calderó, Maria Cristina de Borbó i de Battenberg, Maria del Carme García-Nieto París, Maria dels Àngels de Janer i Milà de la Roca, Maria Francesca Clar Margarit, Maria Gispert i Coll, Maria Hervás Moncho, Maria Marí Guasch, Maria Mercè Prat i Prat, Maria Pascual Flaquer, Maria Plaza i Montaner, Maria Recasens i Gassió, Maria Rosa Virós i Galtier, Maria Salvo Iborra, Maria Serra, Maria Teresa Vernet i Real, Maria Vaquer Moll, Maria Vinyes i Mayola, Marian Amat i Carbó, Mariano Barberán y Tros de Ilarduya, Mariano Bueno Ferrer, Mariano Buxó Martín, Mariano Cuadra Medina, Mariano de Foronda, Mariano Fructuoso Ansó Zungarren, Mariano Gamir Ulibarri, Mariano Gómez González, Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce, Mariano Joven Hernández, Mariano Menor Poblador, Mariano Moreno Mateo, Mariano Peñas Gallego, Mariano Rajoy Sobredo, Mariano Ruiz-Funes García, Mariano Sánchez de Palacios, Marià Armengol i Torrella, Marià Martínez i Cuenca, Marie Laffranque, Marie-Élisa Nordmann-Cohen, Mario Roatta, Marquesat de Queipo de Llano, Marta Colomina Reyero, Marta Venceslao Pueyo, Martí Barrera i Maresma, Martí Figueras i Castillo, Martí Gasull i Coral, Martí Pous i Serra, Martí Vives, Martín Calvo Calvo, Martín López Segarra, Martorell, Maruja Mallo, Maruxa Vilalta, Marxisme als Països Catalans, Mas dels Frares (Aiòder), Massacre de Badajoz, Massacre de la carretera Màlaga-Almeria, Matadepera, Matança d'Atocha, Matança de la Presó Model de Madrid, Matances de Paracuellos, Mataró, Mateo García de los Reyes, Mateo Mújica Urrestarazu, Maternitat d'Elna, Mateu Martí i Miquel, Mateu Monserrat Calafat, Matilde Cantos Fernández, Matilde Huici Navaz, Matilde Iborra García, Matilde Zapata, Matrimoni civil, Maty Mont, Maurice Thorez, Maurici Serrahima i Bofill, Mauro Bajatierra Morán, Mauthausen-Gusen, Max Aub Mohrenwitz, Maximiano García Venero, Maximilià Thous i Orts, Màrcia Cisteró i Saludes, Màrius Mateo, Máximo Cajal Sarasa, Mètode Freinet, Mèxic, Més Avant (1936), Medalla al Mèrit en el Treball, Medalló d'or d'August, Medaller dels Jocs Olímpics, Medaller dels Jocs Olímpics d'Estiu, Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1932, Medaller dels Jocs Olímpics d'Hivern, Melcior Marial i Mundet, Melecio Álvarez Garrido, Melitón Manzanas González, Melquiades Álvarez González-Posada, Membres del Partit Socialista Obrer Espanyol rehabilitats el 24 d'octubre de 2009, Memoria.cat, Memorial Democràtic de Catalunya, Menorca, Menorquit, Mercat d'Olavide, Mercè Gallén Ibáñez, Mercè Núñez Targa, Mercè Rodoreda i Gurguí, Mercedes Colás de Meroño, Mestre d'escola, Mi hija Hildegart, Michael Alpert, Michael O'Riordan, MIDVA, Mientras dure la guerra, Miguel Anxo Fernández Lores, Miguel Artigas Ferrando, Miguel Buiza Fernández-Palacios, Miguel Cabanellas Ferrer, Miguel Campins Aura, Miguel de Unamuno y Jugo, Miguel Fleta, Miguel Gallo Martínez, Miguel García de la Herrán, Miguel Gómez del Campillo, Miguel Maura Gamazo, Miguel Núñez de Prado, Miguel Ponte Manso de Zúñiga, Miguel Prieto Anguita, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Milagros Caturla, Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles, Milícies confederals, Milícies Confederals de la CNT del Centre, Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Ministeri d'Hisenda d'Espanya, Ministeri de Guerra d'Espanya, Ministeri de Justícia d'Espanya, Ministeri de l'Exèrcit d'Espanya, Ministeri de l'Interior d'Espanya, Ministeri de la Governació, Ministeri de Marina d'Espanya, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Minyons de Muntanya, Miquel Abad Miró, Miquel Àngel Pujol i Matavera, Miquel Badia i Capell, Miquel Bargalló i Ardèvol, Miquel Bernet Toledano, Miquel Bertran i Oleart, Miquel Casablancas i Juanicó, Miquel de Palol i Felip, Miquel Fornaguera Ramon, Miquel Fullana i Llompart, Miquel Joseph i Mayol, Miquel Junyent i Rovira, Miquel Mataró Monserrat, Miquel Monserrat Parets, Miquel Ortín i Paesa, Miquel Ribas i Ricart, Miquel Romeu i Mumany, Miquel Santaló i Parvorell, Miquel Simó i Sànchez, Miquel Vidal i Guardiola, Miquel Villalonga Pons, Miquel Xicart i Potrony, Misiones Pedagógicas, Misteri d'Elx, Mitjans de comunicació en català, Modest Bargalló i Ardèvol, Moisès Broggi i Vallès, Molins de Rei, Monforte de Lemos, Monistrol de Calders, Montargull (Artesa de Segre), Montcada i Reixac, Montserrat Miró i Marimon, Monument als herois de 1811, Morena Clara, Moros i Cristians de Saix, Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Moviment obrer a Espanya, MP28, Mujeres Españolas, Mundo Obrero, Murals de Pilarín Bayés, Museu, Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, Museu Arqueològic Provincial d'Alacant, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona), Museu d'Etnografia i Folklore, Museu d'Història de Manacor, Museu de l'Exèrcit, Museu de la Garrotxa, Museu del còmic i la il·lustració, Museu del Disseny de Barcelona, Museu Geominero, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Museuet del Monestir de Pedralbes, Nacional Pescara, Nacionalcatolicisme, Nacionalisme andalús, Nacionalisme aragonès, Nacionalisme canari, Nacionalitat espanyola, Narcís Basté i Basté, Narciso Sánchez Aparicio, Natalio Rivas Santiago, Natividad Yarza Planas, Natzaret (barri de València), Nemesio Pozuelo Expósito, Nens de Morelia, Neocatòlic, Neus Real i Mercadal, Nicasio Garbayo Ayala, Nicasio Velayos Velayos, Niceto Alcalá-Zamora, Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, Nicolás Franco Bahamonde, Nicolás Jiménez Molina, Nicolás Molero Lobo, Nicolás Salmerón y Alonso, Nihil obstat, Nikolai Iejov, Nikolai Kuznetsov, Nino Nanetti, Nit de Sant Joan, NKVD, No passaran, Nobleza baturra, Normes de Castelló, Nosaltres, els valencians, Nostra Paraula, Nu (art), Nuestro Cinema, Numancia de la Sagra, Nyassa, Nyassa (vaixell), Obra Cultural Balear, Observatori Fabra, Odó Hurtado i Martí, Odón de Buen y del Cos, Ofensiva d'Aragó, Ofensiva de Catalunya, Ofensiva de Còrdova, Olegario Pachón Núñez, Olesa de Montserrat, Olià, Olimpíades Obreres, Olot, Onésimo Redondo Ortega, Oposició Sindical Obrera, Orde Civil d'Àfrica, Orde de la República Espanyola, Orde de Lenin, Orde del Mèrit Civil, Orfeó Mallorquí, Organització Republicana Gallega Autònoma, Organització territorial d'Espanya, Orphea Films, Os Pinos, Osvaldo Capaz Montes, Otília Castellví i Fontanet, Otó d'Habsburg-Lorena, Pa negre (pel·lícula), País Basc, País Valencià, Països Catalans, Pablo Aznar Cuartero, Pablo de Azcárate y Flórez, Pablo de la Torriente Brau, Pablo Lucas Verdú, Pablo Martín Alonso, Pablo Neruda, Pablo Picasso, Pablo Sorozábal Mariezkurrena, Paco Muñoz, Pacte de Lestrove, Pacte de Sant Sebastià, Pacte de Santoña, Pacte dels Sis, Pacte Mólotov-Ribbentrop, Palau de Benicarló, Palau de Cristall del Retiro, Palau de la Magdalena, Palau de la Paeria, Palau del Parlament de Catalunya, Palau Reial de Madrid, Palau Reial de Pedralbes, Panzer I, Parany (sèrie de televisió), Parc d'El Capricho, Parc de Canalejas, Parc de la Ciutadella, Parcs i jardins de Barcelona, Parlament de Catalunya, Partido Nacionalista Español, Partido Reformista, Partido Republicano Radical Autonomista, Partido Republicano Radical Independiente, Partit Agrari (Espanya), Partit Comunista d'Austràlia (1920), Partit Comunista de Bèlgica, Partit Comunista Marxista-Leninista (Turquia), Partit d'Unió Republicana Autonomista, Partit del Centre Democràtic, Partit Galleguista (1978), Partit Galleguista (històric), Partit Integrista, Partit Liberal Conservador, Partit Nacional Republicà, Partit Nacionalista Basc, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Popular Gallec, Partit Radical Demòcrata, Partit Radical Socialista Independent, Partit Republicà Autònom Navarrès, Partit Republicà Liberal Demòcrata, Partit Republicà Radical, Partit Social Popular, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pascendi Dominici Gregis, Pascual Carrión y Carrión, Pascual Mas i Mas, Pascual Pérez i Martínez, Pascual Pery Junquera, Pascual Pla y Beltrán, Passatge de Josep Llovera, Passeig de Lluís Companys, Passeig del Comte d'Ègara, Paterna, Patrimoni Forestal de l'Estat, Patronat reial, Pau Aymat Pujol, Pau Bori i Puig, Pau Casals i Defilló, Pau Tomàs Ramis, Pau, la força d'un silenci, Paul Czakon, Paul Preston, Paulina Òdena García, Paulino Gómez Sáiz, Pavelló de la República, Pío del Río Hortega, Pío Moa Rodríguez, Pònt d'Escunhau, Peña Blanca, Pedagogia, Pedro Acacio Sandoval, Pedro Alcócer Gil, Pedro Checa, Pedro García García, Pedro Herrero Rubio, Pedro López Calle, Pedro Marcos Bilbao, Pedro Martínez Cartón, Pedro Muñoz Seca, Pedro Nieto Antúnez, Pedro Polo Borreguero, Pedro Prado Mendizábal, Pedro Rico López, Pedro Sangro y Ros de Olano, Pedro Segura y Sáenz, Pedro Vallina, Pedro Villar Gómez, Pelai Pagès i Blanch, Penya Tòtil, Pepita Not, Per qui toquen les campanes, Període d'entreguerres, Percy Ludwick, Pere Arcas i Mas, Pere Ardiaca i Martí, Pere Cané i Barceló, Pere Capellà i Roca, Pere Català i Pic, Pere Cavallé Llagostera, Pere Comas i Calvet, Pere Coromines i Montanya, Pere Garcia-Fons, Pere Grases i Gonzàlez, Pere Huguet i Puigderrajols, Pere Lazaga Sabater, Pere Lloret Ordeix, Pere Llosas i Badia, Pere Masats i Vilata, Pere Mateu i Cusidó, Pere Mias i Codina, Pere Miralles Casals, Pere Oliver i Domenge, Pere Ordis i Llach, Pere Rahola i Molinas, Pere Roma i Campí, Pere Sabaté i Curto, Pere Vallès i Sucarrats, Pere Valverde Fuentes, Permís per paternitat, Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola, Petar Drapšin, Philippe Leclerc de Hauteclocque, Pilar Careaga Basabe, Pilar de Zubiaurre, Pilar Millán Astray, Pilar Perdices Sintes, Pistolerisme, Pius de Valls i de Feliu, Plaça de Francesc Macià, Plaça de George Orwell, Plaça de la Mare de Déu, Plaça de la Montanyeta, Plaça de la Reina, Plaça de la República, Plaça de la Vila (Badalona), Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Plaça de Tetuan, Plaça del Cinc d'Oros, Plaça del Duc de Medinaceli, Plaça del Nord, Plaça dels Cavalls, Plaça Major (Madrid), Placa Laureada de Madrid, Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica, Plataforma per Andalusia Oriental, Plàcid Vidal i Rosich, Plácido Álvarez-Buylla y López-Villamil, PM M1910, Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant, Polikàrpov I-15, Polikàrpov I-16, Polonia Mateos Pérez, Pont de Carles III, Pont del Diable (Martorell), Popular Film, Port de Borriana, Port de Cambrils, Portada/article abril 8, Portada/article febrer 13, Portada/efemèride octubre 28, Portada/efemèride setembre 3, Portbou, Portugal durant la Guerra Civil espanyola, Possibilisme llibertari, Potez 540, PPD-40, Prada, Pròcer del Regne, Prensa Gráfica, Presó de dones de Ventas, Presó de la Ranilla, Presó de les Oblates, Presó de Reina Amàlia, President d'Esquerra Republicana de Catalunya, Preventori de la Savinosa, Priego de Córdoba, Primer Congrés Jurídic Català, Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Primera divisió espanyola de futbol 1931-1932, Primera legislatura de la Catalunya republicana, Primera República Espanyola, Primitivo Santa Cecilia, Priorat, Procés independentista català, Processó del Sant Enterrament de Tarragona, Proclamació de la Segona República Espanyola, Projecte Forns i Ninou, Pronunciament, Protectorat espanyol al Marroc, Puçol, Puig-reig, Puigpunyent, Quart de les Valls, Quarter de cavalleria (Reus), Què penses, Anton?, Quijorna, Raúl Pateras Pescara, Raül Roviralta i Astoul, Rachela Luftig, Racisme a Espanya, Radio Madrid, Radio Murcia, Radio Nacional de España, Radio Sevilla, Rafael Aizpún Santafé, Rafael Alberti Merello, Rafael Banquells i Garafulla, Rafael Benjumea y Burín, Rafael Bergamín Gutiérrez, Rafael Bori Llobet, Rafael Campalans i Puig, Rafael Casanova i Comes, Rafael Cavestany de Anduaga, Rafael de Pina Milán, Rafael del Riego, Rafael Esparza García, Rafael Estrada y Arnáiz, Rafael Frade Peña, Rafael Gallego Sainz, Rafael García-Valiño Marcén, Rafael Guerra del Río, Rafael Isasi Ransome, Rafael Marín Lázaro, Rafael Martí Orberà, Rafael Mendizábal Amézaga, Rafael Monllor Belenguer, Rafael Morató i Senesteva, Rafael Raga Montesinos, Rafael Rodríguez Rapún, Rafael Rubio Carrión, Rafael Salazar Alonso, Rafael Sancho Alegre, Rafael Sánchez Guerra, Rafael Sebastià i Irla, Rafael Solanic i Bàlius, Rafael Tona i Nadalmaï, Rafael Ulled i Altemir, Rafael Vallet i Sabater, Rafael Vilarrubias i Ros, Rafael Villegas Montesinos, Rafael Zabaleta Fuentes, Raimon d'Abadal i Calderó, Raimon Duran i Reynals, Raimundo García García, Raimundo Vidal Pazos, Ramón Acín Aquilué, Ramón Álvarez-Valdés Castañón, Ramón Carande Thovar, Ramón de Carranza Gómez de Pablo, Ramón de Carranza y Fernández de la Reguera, Ramón Fernández Mato, Ramón Franco y Bahamonde, Ramón Gaya i Pomés, Ramón González Peña, Ramón Lamoneda Fernández, Ramón Liarte Viu, Ramón Menéndez Pidal, Ramón Otero Pedrayo, Ramón Pérez de Ayala, Ramón Prieto Bances, Ramón Ruiz Alonso, Ramón Ruiz-Fornells Ruiz, Ramón Viguri y Ruiz de Olano, Rambla de Sant Joan, Rambla Nova de Tarragona, Ramon Albó i Martí, Ramon Ausó Chacopino, Ramon Barnils i Folguera, Ramon Calm i Clota, Ramon Carreras i Pons, Ramon Casanovas i Tresserras, Ramon Cortinas Grau, Ramon Frontera i Bosch, Ramon Llopis Agulló, Ramon Negre i Pou, Ramon Nogués i Biset, Ramon Noguer i Comet, Ramon Puig i Gairalt, Ramon Puyol Roman, Ramon Rufat Llop, Ramon Sales i Amenós, Ramon Sastre i Juan, Ramon Solsona i Cardona, Ramon Torroja i Valls, Ramon Valls i Pujol, Ramon Vidal i Pietx, Ramon Vila Capdevila, Ramon Vinyes i Cluet, Ramona Soldevila Cirés, Randa (revista), Ratpenat (heràldica), Ratpenats, Ravals de Reus, Raymond Blanc, Raymond Carr, Ràdio Torrent, Real Betis Balompié, Real Cinema, Real Racing Club de Santander, Real Sociedad de Fútbol, Real Unión Club, Referèndum sobre la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat, Refugi Antiaeri de la Rambla de Gavà, Refugi del Fondó, Refugiat, Refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona, Regí Mas i Marí, Regia Aeronautica, Región, Regiment Castilla, Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31, Reginald Saxton, Regionalisme i nacionalisme a Espanya, Regionalisme valencià, Regions Militars d'Espanya, Regne d'Itàlia (1861-1946), Rei d'Espanya, Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, Reial Automòbil Club de Catalunya, Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya, Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, Reial Club Deportiu Mallorca, Reial Escola Superior d'Art Dramàtic, Reial Fàbrica de Panys d'Alcoi, Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Reial Madrid Club de Futbol, Reial Moto Club de Catalunya, Reial Societat Espanyola de Física i Química, Relacions entre Espanya i Alemanya, Remedios Jover Cánovas, Remigio Vicedo Sanfelipe, Rendició incondicional, Renovación Española, República, República Catalana, República d'Obrers i Camperols d'Astúries, República de Galícia, República Espanyola, República espanyola a l'exili, República parlamentària, Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola, Repressió franquista, Republicanisme espanyol, Republicanisme unitari, Requetè, Residència Internacional de Senyoretes Estudiants, Residencia de Señoritas, Restauració borbònica, Reus, Revisionisme històric, Revista La Tosca, Revolta militar de 1936 a la Guinea Espanyola, Revolució d'Astúries de 1934, Revolució social espanyola de 1936, Ricard Altaba i Planuch, Ricard Ferraté Gili, Ricard Palacín i Soldevila, Ricard Pedrals i Blanxart, Ricard Ribas i Seva, Ricard Wyneken Segimon, Ricardo Burillo Stholle, Ricardo Carvalho Calero, Ricardo de la Cierva y Codorníu, Ricardo de la Puente Bahamonde, Ricardo García Mercet, Ricardo Gasset Alzugaray, Ricardo Mella Serrano, Ricardo Samper e Ibáñez, Ricardo Zabalza Elorga, Rinconcito madrileño, Riudoms, Robert Capa, Roberto Alcázar y Pedrín, Roberto Castrovido Sanz, Roc Pallarès i Rossell, Rocafort, Rodion Malinovski, Rodolf Llopis Ferrándiz, Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar, Rogelio Caridad Pita, Rogelio López Fernández, Rojo y negro (pel·lícula), Roland Penrose, Romà Planas i Miró, Roque Carrión Martínez, Rosa Chacel Arimón, Rosa Maria Arquimbau i Cardil, Rosa Ojeda i Creus, Rosa Toran Belver, Rosario Dolcet Martí, Rosario Sánchez Mora, Rosendo Villaverde Goncer, Roser Carreras i Bofill, Roser Rahola d'Espona, Roser Segimon i Artells, Rosita Díaz Gimeno, Rossend Montaner i Roig, Rudolf Jan Slaby, Rupert Lladó i Oller, Russos a Espanya, Saca de presos, Sagra, Salaria Kee, Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2006, Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2014, Salomó Marquès i Sureda, Salt, Salvador Albert i Pey, Salvador Íñiguez Martelo, Salvador Bañuls y Navarro, Salvador Castells i Mas, Salvador Dalmau Castel, Salvador de Madariaga, Salvador Espriu i Castelló, Salvador González Albadalejo, Salvador Mestres Palmeta, Salvador Minguijón y Adrián, Salvador Moreno Fernández, Salvador Perarnau i Canal, Salvador Puig i Antich, Salvador Ribé i Garcia, Salvador Sedó Llagostera, Salvador Sediles Moreno, Salvador Vidal Rosell, Samartín del Rei Aurelio, Samuel Pereña i Reixachs, San Juan de los Panetes, Sanchis, Sanfermines, Sant Agustí (Alacant), Sant Antoni de Benaixeve, Sant Bartomeu del Grau, Sant Esteve de Castellar del Vallès, Sant Isidre (llaüt 1925), Sant Llorenç Savall, Sant Mateu de Bages, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quintí de Mediona, Sant Vicenç dels Horts, Santa Eugènia de Ter, Santa Eulàlia de Ronçana, Santiago Alba Bonifaz, Santiago Carrillo Solares, Santiago Casares Quiroga, Santiago de Riba i d'Espanya, Santiago Güell i López, Santiago Grassa Martínez, Santiago Gubern i Fàbregas, Santiago Martín Báguenas, Santiago Montero Díaz, Santiago Pi i Sunyer, Saragossa, Sarria (municipi), Sarsuela, Savoia-Marchetti S.62, Sàtira, Sebastià Garau Aulet, Sebastià Laporte Vilà, Sebastián Castedo y Palero, Sebastián Pozas Perea, Sección Femenina, Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, Segismundo Casado, Segle XX a Catalunya, Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura, Segon Govern de Pedro Sánchez, Segona República, Segona República Espanyola, Segona República Espanyola en guerra, Selecció de futbol de Catalunya, Selecció de futbol del País Basc, Sempre en Galiza, Senat d'Espanya, Senyera del País Valencià, Sergio Aragonés Domenech, Sergio Álvarez Rodríguez de Villaamil, Serra de Cavalls, Serra de Pàndols, Serra del Cucuc, Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols, Servei d'Informació Militar, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya (1932-1939), Servei Geogràfic, Servicio de Recuperación Agrícola, Sessions del Comitè Olímpic Internacional, Setge a l'Alcàsser de Toledo, Setge d'Oviedo, Setge de Gijón, Setmana pro-amnistia de maig de 1977, Setmana Santa a Palma, Setmana Santa a Sevilla, Setmana Santa de Màlaga, Seva, Severiano Martínez Anido, Severo Ochoa de Albornoz, SI-35, SICEP, Siervo González Rivas, Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco, Silvio Sericano, Sim, Simón Sánchez Montero, Simbologia del franquisme, Sindicat Agrícola Harmonia, Sindicat de la Industria de l'Espectacle Films, Sindicato Español Universitario, Sindicats Lliures, Sistema d'Arxius de Catalunya, Socialisme, Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana, Societat Espanyola de Construcció Naval, Societat La Palma, Sofía Casanova, Soledad Becerril Bustamante, Solidaridad Nacional, Solidaritat Internacional Antifeixista, Solsona, Som-hi, Sometent, Sommelier de Corps, Somni i Mentida de Franco, Sonsoles Ónega Salcedo, Spanish Bombs, Stanbrook, Stephen Spender, Sucursalisme, Sufragi a Espanya, Sufragi censatari, Sufragi femení, Sufragi universal, Suro del Mas Perxés, Tanc Sadurní, Tanc Trubia A4, Tarragona, Taula de Lletres Valencianes, Tània Balló Colell, Túnel de la mort d'Usera, Túnel de la Torreta, Túnel dels Belitres, Túpolev SB-2, Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela, Temporada 1931-1932 del RCD Espanyol, Tenerife, Teodomiro Menéndez, Teodor de Mas i Nadal, Teodor Llorente Falcó, Teodor Llorente Monleón, Teodor Llorente Olivares, Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, Teresa Alonso Gutiérrez, Teresa Boronat i Fabra, Teresa Claramunt i Creus, Teresa Giménez Selma, Teresa Goday, Teresa Mañé i Miravet, Teresa Miquel i Pàmies, Teresa Noce, Teresa Ramonet i Gas, Teresa Sales Beltrán, Terol, Terror Roig (Rússia), Tetrasquel, The Spanish Earth, Tiempo de Hoy, Tir als Jocs Olímpics d'estiu de 1932, Tiradors d'Ifni, Tomasa Cuevas Gutiérrez, Tomàs de Lloberola i Serradell, Tomàs Ferrer i Sust, Tomàs Piñol Gasull, Tomàs Roig i Llop, Tomàs Suñer i Ferrer, Tomás Bilbao Hospitalet, Tomás Cano Ruiz, Tomás Centeno Sierra, Tomás Domínguez Arévalo, Tomás Guerrero Ortega, Tomás Trénor Azcárraga, Tomás Tueros Trueba, Toni Mejías, Torelló (setmanari), Toresky, Toribio Etxebarria Ibarbia, Toribio Martínez Cabrera, Tormos, Torre Bertran, Torre de Can Brunet, Torre de ses Puntes, Torrelavega, Tortellà, Tots Sants, Transició democràtica espanyola, Transvasament Tajo-Segura, Trágala, Tremp (ciutat), Tres ciudades (Bautista), Triana (las Palmas de Gran Canaria), Tribunal de Cassació de Catalunya, Tribunal de Garanties Constitucionals, Trinidad Benjumeda del Rey, Trinitari Fabregat i Chimeno, Trinitario Rubio Cuevas, Trofeu Pedal Antifeixista, Tsàrskoie Seló, Txapàiev, Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya, Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica Espanyola, Unió Militar Republicana Antifeixista, Unió Monàrquica Nacional, Unió Valencianista Regional, Unión Aragonesista, Unión Patriótica, Unides Podem, Unitat catòlica d'Espanya, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39), Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Barcelona, Universitat de Saragossa, Universitat Pontifícia de Tarragona, Universitat popular, Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, UNL-35, Urbanisme de Barcelona, Urbano Orad de la Torre, Uruguay (vaixell), V Cos d'Exèrcit (bàndol republicà), V Regió Militar, Vaga de la Telefònica de 1931, Vaga revolucionària d'octubre de 1934, Vagues generals d'Espanya, València, València republicana, Valencianisme, Valentí Comellas i Santamaria, Valentí Fargnoli Annetta, Valentí Puig i Mas, Valentín Galarza Morante, Valeriano Casanueva Picazo, Valladolid, Valle de Cuelgamuros, Valls, Vangarda Nazonalista Galega, Víctimes de la Guerra Civil espanyola, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra, Víctor Hellín Sol, Víctor Horn, Víctor Lacalle Seminario, Víctor Lago Román, Víctor Lecumberri Arana, Víctor Manuel Arbeloa Muru, Víctor Ruiz Albéniz, Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1932, Vencereu, però no convencereu, Veneranda García Manzano, Ventura Monge Domínguez, VI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), VI Regió Militar, Vicenç Bernades i Viusà, Vicenç Camp i Tintó, Vicenç Guarner i Vivancos, Vicent Badia i Marín, Vicent Ballester Marco, Vicent Blasco Ibáñez, Vicent Cantos Figuerola, Vicent Enrique i Tarancón, Vicent Fe Castell, Vicent Gonzálbez Montoro, Vicent Llorens Castillo, Vicent Rojo Lluch, Vicenta Matalí Bayona, Vicente Aleixandre, Vicente Álvarez Rodríguez de Villamil, Vicente Castell Ibáñez, Vicente Cárcel Ortí, Vicente García Peñaranda, Vicente Iranzo Enguita, Vicente Lampérez Romea, Vicente Lassala Miguel, Vicente Menéndez Zapico, Vicente Moliner Nadal, Vicente Rojo, Vicente Sales Musoles, Vicente Santiago Hodsson, Vicente Santolaria Escrig, Vicente Sarmiento Ruiz, Vicente Talens Inglá, Vicente Torres Socasau, Vicente Uribe Galdeano, Vickers Vildebeest, Victòria Díez Bustos de Molina, Victoria Kent Siano, Victoriano Crémer, Victorino Pereda Ortega, Victorio Codovilla, Vida Lleidatana, Vida privada (sèrie de televisió), Vidreres, Vidrieria de Cornellà Societat Obrera Cooperativa, VII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), VII Regió Militar, VIII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), VIII Regió Militar, Villena, Vinaixa, Virgilio García Peñaranda, Virgilio Leret Ruiz, Virtudes Castro García, Visionarios, Visions de guerra i de reraguarda, Vista Alegre (Barcelona), Vita (vaixell), Viuda de Josep Tolrà, S.A., Vladímir Antónov-Ovséienko, Vol del Cuatro Vientos, VU (revista), Wacek Komar, Walter Starkie, Wenceslao Carrillo Alonso, Wenceslao González Oliveros, Wenceslao Roces Suárez, Wenceslau Colomer i Colomer, Winnipeg (vaixell), Winston Churchill, X Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), Xacobe Casal Rey, Xarxa de Biblioteques Municipals, Xavier Sanahuja i Forgas, Xàtiva, XI Brigada Internacional, XI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XII Brigada Internacional, XII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XIII Brigada Internacional, XIII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XIV Brigada Internacional, XIV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XIV Cos d'Exèrcit Guerriller, XIX Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), Xosé Manuel Beiras, Xosé Velo Mosquera, XV Brigada Internacional, XV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XVI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XVII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XVIII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XX Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XXI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XXII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XXIV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà), XXVII Congrés del PSOE, XXXV Congrés Eucarístic Internacional, Ya (diari), Yuri Velykanovytx, Zaragoza Club Deportivo, Zarza la Mayor, 1 d'abril, 1 d'octubre, 10 de desembre, 10 de febrer, 10 de gener, 100a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 101a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 102a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 103a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 104a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 105a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 107a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 109a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 10a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 10a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 11 de gener, 110a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 112a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 113a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 114a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 116a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 117a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 118a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 12 d'abril, 12 d'agost, 12 de juny, 12 de maig, 12 de novembre, 122a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 123a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 124a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 125a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 127a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 12a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 130a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 131a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 132a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 133a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 135a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 136a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 137a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 138a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 139a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 13a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 14 d'abril, 14 de abril. La República, 14 de febrer, 14 de novembre, 140a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 141a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 142a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 143a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 144a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 145a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 146a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 147a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 149a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 14a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 15 d'agost, 15 d'octubre, 15 de juliol, 15 de juny, 150a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 151a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 152a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 153a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 159a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 15a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 16 de desembre, 16 de febrer, 16a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 16a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 17 d'agost, 17 d'octubre, 17 de juliol, 17 de maig, 176a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 179a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 17a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 17a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 18 d'agost, 18 de febrer, 18 de juliol, 180a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 183a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 184a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 1868, 186a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 1872, 1875, 1877, 1880, 1882, 1886, 1887, 1892, 1894, 1898, 18a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 18a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 19 de juliol, 19 de novembre, 1902, 1907, 1909, 1911, 1917, 192a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 1930, 1933, 1934, 1936, 1937, 1938, 193a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 1942, 1943, 1944, 1949, 194a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 1956, 1963, 1972, 1976, 1977, 1980, 198a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 19a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 19a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 1a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 1a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 20 de gener, 20 de març, 20 de novembre, 2007, 2008, 200a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 2011, 203a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 206a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 209a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 20a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 20a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 21 de setembre, 210a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 211a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 212a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 213a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 214a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 219a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 21a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 21a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 220a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 221a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 222a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 223a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 224a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 225a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 226a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 227a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 228a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 22a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 22a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 23a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 23a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 24 de novembre, 242a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 245a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 246a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 24a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 25a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 25a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 26 de desembre, 26a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 26a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 27 de desembre, 27 de febrer, 27a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 28 d'octubre, 28 de desembre, 28 de gener, 28a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 29a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 29a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 2a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 2a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 3 de febrer, 3 de novembre, 3 de setembre, 30 d'octubre, 30a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 30a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 31a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 31a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 32a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 32a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 33a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 33a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 34a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 35a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 35a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 36a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 36a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 37a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 37a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 38a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 38a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 39a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 39a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 3a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 3a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 4 de gener, 4 de novembre, 40a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 40a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 41a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 41a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 42a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 42a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 43a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 43a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 44a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 44a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 45a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 45a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 46a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 46a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 47a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 47a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 48a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 48a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 49a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 49a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 4a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 4a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 5 d'octubre, 5 de juny, 5 de setembre, 50a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 50a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 51a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 52a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 52a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 53a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 53a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 54a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 54a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 55a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 56a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 56a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 57a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 57a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 58a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 58a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 59a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 59a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 5a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 5a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 60a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 60a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 61a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 62a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 62a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 63a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 63a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 64a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 65a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 65a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 66a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 66a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 67a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 68a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 68a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 69a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 69a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 6a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 6a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 7 de maig, 7 de març, 7 de setembre, 70a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 70a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 71a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 71a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 72a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 72a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 73a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 73a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 75a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 77a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 79a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 7a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 7a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 8,8 cm Flak 18/36/37/41, 80a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 81a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 82a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 83a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 84a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 86a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 87a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 88a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 89a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 8a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 8a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 90a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 91a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 92a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 93a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 94a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 95a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 96a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 97a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 98a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 99a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 9a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 9a Companyia blindada de la 2a Divisió blindada de la França Lliure, 9a Divisió (Exèrcit Popular de la República). Ampliar l'índex (3640 més) » « Shrink índex

A Manuel Carrasco i Formiguera

El monument a Carrasco i Formiguera és una obra d'art públic situada a la plaça d'Adrià, del barri de Sant Gervasi - Galvany del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la de la ciutat de Barcelona, inaugurat el setembre de 2003, en reconeixement i memòria de Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català, dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, durant la Segona República espanyola, i afusellat pel bàndol franquista en el transcurs de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і A Manuel Carrasco i Formiguera · Veure més »

Aïda Lorenzo Rosa

Aïda Lorenzo Rosa (Figueres, Alt Empordà, 1937) és una activista antifranquista catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aïda Lorenzo Rosa · Veure més »

Abadia de San Quirce

L'abadia de San Quirce va ser una antiga abadia del municipi de Los Ausines, a la província de Burgos.

Nou!!: Segona República Espanyola і Abadia de San Quirce · Veure més »

Abel Paz

Abel Paz l'any 2006, al seu domicili a Barcelona. Abel Paz (Almeria, 1921 - Barcelona, 2009) pseudònim de Diego Camacho Escamez.

Nou!!: Segona República Espanyola і Abel Paz · Veure més »

Abel Velilla Sarasola

Abel Velilla Sarasola (Pamplona-Iruñea, Navarra 1901 - Tijuana, Baja California, 1982) fou un polític i advocat navarrès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Abel Velilla Sarasola · Veure més »

Abelard Tona i Nadalmai

Abelard Tona i Nadalmai (Barcelona, 1901 - Tijuana, Baixa Califòrnia, Mèxic, 1981) fou un polític i escriptor català, fill del polític federalista Baldomer Tona i Xiberta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Abelard Tona i Nadalmai · Veure més »

Abelardo Merino Álvarez

Abelardo Merino Álvarez (Múrcia, 4 de març de 1878 - Madrid, 5 de febrer de 1939) fou un militar i historiador espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Abelardo Merino Álvarez · Veure més »

Aberri Eguna

Moment de celebració de l'acte LAberri Eguna (significa en èuscar dia de la pàtria), fent referència a la pàtria basca, és una celebració festiva del nacionalisme basc que es convoca anualment el diumenge de Pasqua als territoris d'Euskal Herria i la diàspora repartida pel món sencer.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aberri Eguna · Veure més »

Abilio Calderón Rojo

Abilio Calderón Rojo (* Grijota, 22 de febrer de 1867 - † Palència, 10 de juliol de 1939) fou un advocat i polític espanyol, fou Ministre de Foment i ministre de Treball, Comerç i Indústria durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Abilio Calderón Rojo · Veure més »

Abla-Abrucena

Abla-Abrucena és una estació de ferrocarril al municipi espanyol d'Abla, encara que dona servei al municipi d'Abrucena, situats ambdós a la província d'Almeria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Abla-Abrucena · Veure més »

Abraham Lincoln Brigade

Bandera d'una de les unitats de la Brigada Abraham Lincoln LAbraham Lincoln Brigade fou, d'acord amb la terminologia nord-americana, el conjunt de voluntaris estatunidencs que lluitaren a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola al costat de la Segona República espanyola, qualsevulla que fos la unitat militar on serviren.

Nou!!: Segona República Espanyola і Abraham Lincoln Brigade · Veure més »

AC. Documentos de Actividad Contemporánea

A.

Nou!!: Segona República Espanyola і AC. Documentos de Actividad Contemporánea · Veure més »

Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara

La Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit és una institució de formació militar de l'Exèrcit espanyol amb una àmplia tradició tecnològica i científica que va romandre a Guadalajara des de 1833 fins al seu trasllat a Segòvia en 1932 com a part de la seva fusió amb l'Acadèmia d'Artillers.

Nou!!: Segona República Espanyola і Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara · Veure més »

Acadèmia de Logística

L'Acadèmia de Logística pertanyent a l'Exèrcit de Terra espanyol és un centre de formació especialitzat en els ensenyaments d'àmbit logístic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Acadèmia de Logística · Veure més »

Acadèmia General Militar

La Acadèmia General Militar és el centre de formació superior de l'Exèrcit de Terra espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Acadèmia General Militar · Veure més »

Acadèmia Militar d'Àvila

Escut de la desapareguda Acadèmia d'Intendència d'Àvila. La Acadèmia Militar d'Àvila va ser un centre docent militar que va estar a càrrec de la formació de la intendència militar de l'Exèrcit Espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Acadèmia Militar d'Àvila · Veure més »

Acció (setmanari valencianista)

Acció fou un setmanari nacionalista valencià i catòlic lligat al partit polític Acció Nacionalista Valenciana (ANV).

Nou!!: Segona República Espanyola і Acció (setmanari valencianista) · Veure més »

Acció Nacionalista Basca

Antiga seu d'ANB a Barakaldo, confiscada després de la il·legalització del partit durant la Guerra Civil i la presa per les tropes franquistes. Acció Nacionalista Basca (Eusko Abertzale Ekintza-Acción Nacionalista Vasca) (EAE-ANV, en català s'usen també les sigles ANB), és un històric partit polític basc nacionalista basc, socialista i independentista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Acció Nacionalista Basca · Veure més »

Acció Popular

Acció Popular va ser un partit polític espanyol confessional catòlic durant la Segona República, que fou el nucli principal per a l'origen de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Acció Popular · Veure més »

Acció Popular Catalana

Acció Popular Catalana (APC) fou un partit polític català conservador durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Acció Popular Catalana · Veure més »

Acció Republicana

Acció Republicana (en castellà Acción Republicana) va ser una agrupació política de caràcter progressista i republicana fundada per Manuel Azaña el 1925 i que es constituí en partit polític el 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Acció Republicana · Veure més »

Acció Republicana Espanyola

Acció Republicana Espanyola va ser una organització de l'exili republicà espanyol presidida per Diego Martínez Barrio i que el seu primer manifest, titulat A tots els espanyols, es va fer públic a Mèxic el 14 d'abril de 1941, desè aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Acció Republicana Espanyola · Veure més »

Adi Enberg

Adi Solveig Enberg (Barcelona, 15 de maig de 1901 - Barcelona, 5 de juny de 1989) coneguda durant uns anys com La senyora Pla, fou una dona barcelonina, filla de pare noruec i mare sueca, periodista, poliglota, aventurera i espia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adi Enberg · Veure més »

Administració forestal a Catalunya

En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Administració forestal a Catalunya · Veure més »

Adolf Cabané i Pibernat

Adolf Cabané i Pibernat (Sabadell, 4 de gener del 1911 - Barcelona, 1 de setembre del 1993) va ser un pianista, professor, director d'orquestra i compositor català que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell (1977 - actualitat) i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-1974).

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolf Cabané i Pibernat · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolf Hitler · Veure més »

Adolf Pons i Umbert

Adolf Pons i Umbert (Barcelona, 11 de setembre de 1873 – Madrid, 7 de setembre de 1945) fou un funcionari i intel·lectual espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolf Pons i Umbert · Veure més »

Adolfo Arenaza Basanta

Adolfo Arenaza Basanta (Bilbao) va ser un empresari i polític espanyol, procurador a Corts durant la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolfo Arenaza Basanta · Veure més »

Adolfo Baturone Colombo

Adolfo Baturone Colombo (San Fernando, 24 de febrer de 1904 – 10 de novembre de 1999) va ser un militar espanyol, Ministre de Marina durant el franquisme (1969-1973).

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolfo Baturone Colombo · Veure més »

Adolfo Díaz-Ambrona Moreno

Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Badajoz, 26 de juliol de 1908 - Madrid, 17 de desembre de 1971) va ser un polític espanyol, advocat i ramader.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolfo Díaz-Ambrona Moreno · Veure més »

Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón

Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón (Logronyo, 1890 - 17 d'agost 1936) fou un jurista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón · Veure més »

Adolfo Prada Vaquero

Adolfo Prada Vaquero (1883- Madrid 1962) fou militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolfo Prada Vaquero · Veure més »

Adolfo Salazar Castro

Adolfo Salazar Castro (Madrid, Espanya, 6 de març de 1890 - Ciutat de Mèxic, 1 d'octubre de 1958) fou un compositor, escriptor, crític musical, periodista, historiador i musicògraf espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolfo Salazar Castro · Veure més »

Adolfo Sánchez Vázquez

Adolfo Sánchez Vázquez (Algesires, 17 de setembre de 1915 - Mèxic D.F., 8 de juliol de 2011) va ser un filòsof, escriptor i professor hispanomexicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolfo Sánchez Vázquez · Veure més »

Adolfo Vázquez Humasqué

Adolfo Vázquez Humasqué (Vilafranca del Penedès, 12 de juliol de 1887 – Mèxic DF, 26 d'abril de 1975).

Nou!!: Segona República Espanyola і Adolfo Vázquez Humasqué · Veure més »

Adrià Vilalta i Vidal

Adrià Vilalta i Vidal (Barcelona, 21 de juliol de 1906 – Mèxic, 1968) fou un advocat i periodista català, exiliat del franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adrià Vilalta i Vidal · Veure més »

Adrienne Bolland

va ser una pilot de proves francesa i la primera dona a volar per sobre dels Andes entre Xile i l'Argentina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Adrienne Bolland · Veure més »

Aeròdrom del pla de Tapioles

L'aeròdrom del pla de Tapioles (o camp d'aviació del pla de Tapioles) fou un aeròdrom situat al pla de Tapioles a la vall del Llierca (actual municipi de Tortellà, a la Garrotxa), construït el 1938 i utilitzat per les forces aèries de la República durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aeròdrom del pla de Tapioles · Veure més »

Aeronàutica Militar Espanyola

La Aeronàutica Militar Espanyola va ser l'arma aèria de l'Exèrcit de Terra des de 1913 fins al començament de la Guerra Civil Espanyola, quan la seva estructura es va veure fracturada entre els dos bàndols de la guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aeronàutica Militar Espanyola · Veure més »

Aeroport de Sania Ramel

LAeroport de Sania Ramel (en àrab مطار تطوان سانية الرمل, Maṭār Tiṭwān Sāniya ar-Raml; en amazic ⴰⵣⴰⴳⵯⵣ ⵏ ⵜⵉⵟⵟⴰⵡⵉⵏ) és un aeroport Tetuan, una ciutat de la regions de Tànger-Tetuan-Al Hoceima al Marroc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aeroport de Sania Ramel · Veure més »

Afer Nombela

L'escàndol Nombela o afer Nombela va ser un cas de corrupció de gran impacte polític que es va produir a Espanya a la fi de 1935 durant el bienni conservador de la Segona República Espanyola, i en el qual es van veure embolicats destacats membres del Partit Republicà Radical i el seu líder Alejandro Lerroux, que en aquells moments era un dels partits que integraven el govern juntament amb la CEDA de José María Gil Robles, i que es va sumar a l'«escàndol de l'estraperlo», que també havia afectat els radicals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Afer Nombela · Veure més »

Africanisme espanyol

Els africanistes van ser els militars que van fer part de la seva carrera a l'exèrcit colonial establert a la zona del Protectorat del Marroc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Africanisme espanyol · Veure més »

Afusellaments a Saragossa

Detall del memorial a las víctimes. Cada barra representa un afusellat. Els afusellaments de Saragossa són les víctimes per afusellament que el bàndol nacional va fer a la ciutat de Saragossa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Afusellaments a Saragossa · Veure més »

Agrupació Autònoma de l'Ebre

L'Agrupació Autònoma de l'Ebre (AAE) va ser una formació militar creada per l'Exèrcit Popular de la República durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agrupació Autònoma de l'Ebre · Veure més »

Agrupació de Basquetbol de Catalunya

LAgrupació de Basquetbol de Catalunya (originàriament Agrupació de Basket-ball de Catalunya) fou una entitat privada sense afany de lucre dedicada a la pràctica del basquetbol dins el territori català durant els anys de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agrupació de Basquetbol de Catalunya · Veure més »

Agrupació de Dones Antifeixistes

Dolores Ibárruri, ''la Passionària'', va ser la presidenta de la '''Unió de Dones Antifascistes''' L'Agrupació de Dones Antifeixistes (amb diverses denominacions segons l'època: Associació de Dones Antifeixistes, Dones contra la Guerra i el Feixisme al seu inici i Unió de Dones Antifeixistes o Associació de Dones Antifeixistes Espanyoles en l'exili republicà) va ser una organització formada per dones a l'estat espanyol, que va néixer com a corresponsal de la Unió de Dones Contra la Guerra i el Feixisme creada per la Internacional Comunista amb motiu del triomf del dictador Hitler a Alemanya, i que va arribar a tenir més de 60.000 afiliades.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agrupació de Dones Antifeixistes · Veure més »

Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41

L'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 és una associació fundada el 1983 que agrupa els excombatents de la guerra civil espanyola pertanyents a la lleva republicana de 1941, coneguda popularment com la lleva del Biberó, uns 27.000 joves d'entre 17 i 18 anys que el 12 d'abril del 1938 van ser mobilitzats per la Segona República Espanyola a Catalunya i que tres mesos després van participar en la batalla de l'Ebre; també integra soldats de la mateixa generació que van fer la guerra amb l'exèrcit franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 · Veure més »

Agrupació dels Amics de Durruti

La Agrupació dels Amics de Durruti va ser un grup anarquista espanyol, creat el 15 de març de 1937 per Jaume Balius i Mir, Félix Martínez i Pablo Ruiz, com a reacció al decret de militarització de les milícies dictat pel govern de la República, i que editarà (a partir de maig de 1937 i fins a febrer de 1938) el periòdic El Amigo del Pueblo, il·legalitzat després de la publicació dels seus primers números i inspirat en L'Ami du peuple de Marat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agrupació dels Amics de Durruti · Veure més »

Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista

L'Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista va ser la coordinadora dels grups femenins cooperativistes que s'havien format dins de les diferents cooperatives catalanes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista · Veure més »

Agrupació Femenina Radical

LAgrupació Femenina Radical va ser una organització de dones del Partit Republicà Radical a Castelló de la Plana, creada el 1932.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agrupació Femenina Radical · Veure més »

Agrupació Toral

L'Agrupació Toral va ser una formació de l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agrupació Toral · Veure més »

Agrupació Valencianista Republicana

Agrupació Valencianista Republicana (AVR) fou un partit polític valencianista, republicà i d'esquerra fundat el 1930 per Francesc Bosch i Morata, Adolf Pizcueta, Francesc Soto i Mas, Maximilià Thous i Llorens i Artur Perucho.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agrupació Valencianista Republicana · Veure més »

Agustí Barrera i Puigví

Agustí Barrera i Puigví (Mataró, 25 de març de 1941) és un historiador, escriptor i activista polític independentista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agustí Barrera i Puigví · Veure més »

Agustí Bartra i Lleonart

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982) fou un poeta, prosista i professor universitari català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agustí Bartra i Lleonart · Veure més »

Agustí Castellà Trulls

Agustí Castellà Trulls (- Tolosa de Llenguadoc, 1947) fou un sindicalista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agustí Castellà Trulls · Veure més »

Agustí Esclasans i Folch

Agustí Esclasans i Folch (Barcelona, 1895 - Barcelona, 3 de desembre de 1967) fou un escriptor i poeta català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agustí Esclasans i Folch · Veure més »

Agustín Gómez Morato

Agustín Gómez Morato (1879 - València, 1 de febrer de 1952) va ser un militar valencià, que va ocupar diversos càrrecs militars durant el període de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agustín Gómez Morato · Veure més »

Agustín Mora Valero

Agustín Mora Valero (Alacant, 1899 - Alacant, 1982) fou un empresari i polític valencià, president de la Diputació d'Alacant durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agustín Mora Valero · Veure més »

Agustín Viñuales Pardo

Agustín Viñuales Pardo (Osca, 7 d'agost de 1881 – Madrid, 14 de novembre de 1959) va ser un economista i polític aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agustín Viñuales Pardo · Veure més »

Agustina Reixach i Oliver

Agustina Reixach i Oliver (Girona, 5 de juliol de 1910 - Girona, 7 d'abril de 2009) fou una mestra, artesana i escriptora gironina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Agustina Reixach i Oliver · Veure més »

Aida Lafuente Penaos

Aida de la Fuente Penaos (Lleó, 25 de febrer de 1915 - Oviedo, 13 d'octubre de 1934) va ser una militant revolucionària lleonesa, que va lliurar heroicament la seva vida durant la Revolució d'Astúries de 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aida Lafuente Penaos · Veure més »

Aidez l'Espagne

Aidez l'Espagne (Ajudeu Espanya) és un pochoir dissenyat per Joan Miró l'any 1937 a petició de Christian Zervos, qui li demanà que realitzés una obra que es pogués editar en forma de segell de correus per tal de recaptar fons i finançar així el govern de la república espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aidez l'Espagne · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ajuntament · Veure més »

Ajuntament de París

LAjuntament de París (Hôtel de Ville, en francès) allotja les institucions del govern municipal de París.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ajuntament de París · Veure més »

Ajuntament de Valladolid

LAjuntament de Valladolid és la institució que s'encarrega del Govern de la ciutat i el municipi de Valladolid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ajuntament de Valladolid · Veure més »

Ajuntament de Verges

LAjuntament de Verges és la seu del govern i administració del municipi de Verges (Baix Empordà).

Nou!!: Segona República Espanyola і Ajuntament de Verges · Veure més »

Al-Andalus (revista)

Al-Andalus: revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada fou una publicació periòdica que va existir entre els anys 1933 i 1978, relacionada amb els estudis àrabs, com a òrgan oficial de l'arabisme, editada des de les Escoles d'Estudis Àrabs de Madrid i Granada, vinculades al CSIC.

Nou!!: Segona República Espanyola і Al-Andalus (revista) · Veure més »

Alaquàs

Alaquàs és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alaquàs · Veure més »

Albereda de València

L'Albereda és un passeig i avinguda de la ciutat de València que tradicionalment s'estén des dels Jardins del Real fins a la plaça de Saragossa, vorejant la riba nord del Jardí del Túria, antic llit del riu Túria al seu pas per la ciutat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Albereda de València · Veure més »

Albert Bonet i Marrugat

Albert Bonet i Marrugat (Vilafranca del Penedès, 1894 - Cornellà de Llobregat, 1974) fou un eclesiàstic i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Albert Bonet i Marrugat · Veure més »

Albert de Quintana i de León

Albert de Quintana i de León (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 d'octubre de 1890 - Madrid, 19 de juny de 1932) fou un advocat i polític republicà, fill de Pompeu de Quintana i Serra, net d'Albert de Quintana i Combis i cosí d'Albert de Quintana i Vergés, també polítics, aquest darrer vinculat a la CEDA.

Nou!!: Segona República Espanyola і Albert de Quintana i de León · Veure més »

Albert de Quintana i Vergés

Albert de Quintana i Vergés (Girona, 23 de juny de 1904 - Girona, 6 d'agost de 1999) fou un advocat i polític gironí De Quintana era descendent d'una nissaga de polítics contemporanis de diverses ideologies –era net d'Albert de Quintana i Combis, diputat a Corts pel Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta durant diverses legislatures de 1876 a 1891; era fill d'Albert de Quintana i Serra, alcalde de Girona per la Lliga Regionalista el 1917 i el 1920; i era cosí d'Albert de Quintana i de León, governador civil de Girona per ERC el 1931– que actuà dins les circumscripcions de Girona i Torroella de Montgrí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Albert de Quintana i Vergés · Veure més »

Albert Girona i Albuixech

Albert Girona i Albuixech (Almussafes, Ribera Baixa, 1956) és un historiador valencià, doctor en Història Contemporània i professor a la Universitat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Albert Girona i Albuixech · Veure més »

Albert Grané i Closa

Albert Grané i Closa (Vic, Osona, 1865 - Tortosa, Baix Ebre, 1927) fou un notari que exercí a Bossost, Vall d'Aran (1891-1924) i a Tortosa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Albert Grané i Closa · Veure més »

Albert O. Hirschman

Albert Otto Hirschman (Otto-Albert Hirschmann; 7 d'abril de 1915 - 10 de desembre del 2012) fou un economista influent, autor de diversos llibres sobre economia política i ideologia política.

Nou!!: Segona República Espanyola і Albert O. Hirschman · Veure més »

Albert Ribas Massana

Albert Ribas Massana (Barcelona, 4 d'agost de 1950) és un polígraf, doctor en filosofia i editor català, que ha realitzat estudis en aspectes de la Història Contemporània de Catalunya, especialment en el període de la Segona República i en el període del Franquisme, que ha publicat estudis sobre la història filosòfica i científica del buit, i que va crear el 2008 l'EditorialSunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Albert Ribas Massana · Veure més »

Albert Talavera Sabater

Albert Talavera Sabater (Sarral, 1888 – Tarragona, 1970) fou un polític i cooperativista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Albert Talavera Sabater · Veure més »

Alberto Bayo Giroud

Alberto Bayo Giroud (Camagüey (Cuba), 1892 - L'Havana, 1967) fou un militar i escriptor espanyol que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alberto Bayo Giroud · Veure més »

Alberto Carsí Lacasa

Alberto Carsí Lacasa (València, 12 de febrer de 1876 - Perpinyà, 1960) va ser un enginyer i geòleg valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alberto Carsí Lacasa · Veure més »

Alberto de Montaud y Noguerol

Alberto de Montaud y Noguerol (1887-88 - 1969-70) fou un militar espanyol, era tinent coronel d'Enginyers i professor de fortificacions a l'Escola Superior de Guerra a Madrid al moment d'esclatar la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alberto de Montaud y Noguerol · Veure més »

Alberto Martín Artajo

Alberto Martín-Artajo Álvarez (Madrid, 1905 – 1979) fou un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alberto Martín Artajo · Veure més »

Alberto Onaindía Zuloaga

Alberto Onaindía Zuloaga (Markina-Xemein, 30 de novembre de 1902 – Donibane Lohitzune, 18 de juliol del 1988) fou un religiós i polític basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alberto Onaindía Zuloaga · Veure més »

Alberto Sánchez Pérez

''Toros ibèrics'', d''''Alberto Sánchez'''. Escultura al Passeig de la Castellana de Madrid Alberto Sánchez Pérez (Toledo, 1895 - Moscou, 1962) fou un pintor i escultor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alberto Sánchez Pérez · Veure més »

Alcalá de Henares

Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).

Nou!!: Segona República Espanyola і Alcalá de Henares · Veure més »

Alcalde de Badalona

L'alcalde de Badalona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Badalona i del Govern de la ciutat de Badalona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alcalde de Badalona · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alcoi · Veure més »

Alejandro Fernández de Araoz y de la Devesa

Alejandro Fernández de Araoz y de la Devesa (Medina del Campo, província de Valladolid, 1894 - Madrid, 8 de novembre de 1970) fou un advocat i polític espanyol, diputat a Corts i governador del Banc d'Espanya interí durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alejandro Fernández de Araoz y de la Devesa · Veure més »

Alejandro Guichot y Sierra

Alejandro Guichot y Sierra (Sevilla 1859 - Sevilla 1941) va ser un sociòleg, pedagog i folklorista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alejandro Guichot y Sierra · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alejandro Peris Caruana

Alejandro Peris Caruana (Sagunt, 25 de setembre de 1902 - Jaén, 22 d'agost de 1939) va ser un advocat i polític valencià, víctima de la repressió després de la Guerra Civil, executat per la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alejandro Peris Caruana · Veure més »

Alejandro Rodríguez Apolinario

Alejandro Rodríguez Apolinario, conegut com a Apolinario, (La Laguna, 1 d'octubre de 1892 - Madrid, 28 d'octubre de 1972) fou un futbolista canari de la dècada de 1910.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alejandro Rodríguez Apolinario · Veure més »

Alejandro Sáez de San Pedro

va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alejandro Sáez de San Pedro · Veure més »

Alejo Bonmatí Gonzálvez

Alejo Bonmatí Gonzálvez (n. a Santa Pola) fou un polític valencià, president de la Diputació d'Alacant durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alejo Bonmatí Gonzálvez · Veure més »

Aleksandr Orlov

Aleksandr Mikhaïlovitx Orlov nascut Lev Feldbin (21 d'agost de 1895 – 25 de març de 1973) va ser un general de la policia secreta soviètica i un Rezident de l'NKVD a la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aleksandr Orlov · Veure més »

Aleksandr Rodímtsev

Aleksandr Ílitx Rodímtsev (rus: Алекса́ндр Ильи́ч Роди́мцев; 8 de març de 1905 – 13 d'abril de 1977) va ser un coronel general soviètic, que va combatre a la Guerra Civil espanyola i a la Gran Guerra Patriòtica; dues vegades Heroi de la Unió Soviètica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aleksandr Rodímtsev · Veure més »

Alessandro Merletti i Quaglia

Alessandro Merletti i Quaglia (Alexandre Merletti) (Torí, Itàlia 1860 - Barcelona, 1943), fou un fotògraf italià establert a Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alessandro Merletti i Quaglia · Veure més »

Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 29 de maig de 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alexandre Galí i Coll · Veure més »

Alexandre Jaume Rosselló

Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alexandre Jaume Rosselló · Veure més »

Alfons de Borbó i de Battenberg

Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins a la proclamació de la II República espanyola, el 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfons de Borbó i de Battenberg · Veure més »

Alfons Hosta Bellpuig

Alfons Hosta Bellpuig (Girona - Orriols, 2 de novembre de 1936) fou un cirurgià i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfons Hosta Bellpuig · Veure més »

Alfons López i Tufet

o Alfonso López és un periodista, autor de còmic, humorista gràfic, director de publicacions i divulgador.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfons López i Tufet · Veure més »

Alfons Sala i Argemí

Monument a Alfons Sala (Frederic Marès, 1950), al passeig del Comte d'Ègara (Terrassa) Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) fou un enginyer industrial, advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfons Sala i Argemí · Veure més »

Alfons Vila i Franquesa

Alfons Vila i Franquesa (Sant Martí de Maldà, 19 de novembre de 1897 - Cuernavaca, 28 d'agost de 1967), caricaturista i dibuixant, va ser conegut com a Shum, Joan Baptista Acher, El Poeta o L'artista de les mans trencades.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfons Vila i Franquesa · Veure més »

Alfonso Daniel Rodríguez Castelao

Alfonso Daniel Manuel Rodríguez Castelao (Rianxo, Galícia, 30 de gener de 1886 - Buenos Aires, Argentina, 7 de gener de 1950) va ser un important polític, escriptor, pintor i dibuixant gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfonso Daniel Rodríguez Castelao · Veure més »

Alfonso Fernández Torres

Alfonso Fernández Torres (Torreperogil, Jaén, 12 de desembre de 1907 - Manzanares, Ciudad Real, 15 de desembre de 1978) va ser un advocat, polític i dirigent socialista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfonso Fernández Torres · Veure més »

Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio

Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio (1905-1978) va ser un militar i polític espanyol d'extrema dreta, tinent general de l'Exèrcit de Terra, capità general de la IV Regió Militar durant la dictadura franquista, adscrit al sector militar de l'anomenat búnker durant les últimes raneres del règim.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio · Veure més »

Alfonso Vidal y Planas

Alfonso Vidal y Planas (Santa Coloma de Farners, 1891 - Tijuana, Mèxic, 1965) fou escriptor i autor teatral espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfonso Vidal y Planas · Veure més »

Alfred Badia i Gabarró

Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfred Badia i Gabarró · Veure més »

Alfred Figueras i Sanmartí

Alfred Figueras i Sanmartí (Sant Fruitós de Bages, 1898 - Barcelona, 1980) fou un pintor i gravador català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfred Figueras i Sanmartí · Veure més »

Alfred Giner i Sorolla

Alfred Giner i Sorolla (Vinaròs, Baix Maestrat, 23 de setembre de 1919 - 8 de febrer de 2005) fou un farmacòleg, assagista i poeta valencià en llengua catalana, que va desenvolupar la seva carrera professional als Estats Units.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfred Giner i Sorolla · Veure més »

Alfred Pérez-Iborra

Alfred Pérez-Iborra (Barcelona, 10 de desembre de 1907 - 2 de desembre de 2000) fou un farmacèutic català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfred Pérez-Iborra · Veure més »

Alfredo de Zavala y Lafora

Alfredo de Zavala y Lafora (Madrid, 1893 - 1995) fou un advocat de l'Estat i polític espanyol, ministre i governador del Banc d'Espanya durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfredo de Zavala y Lafora · Veure més »

Alfredo Espinosa Oribe

Alfredo Espinosa Oribe (Bilbao, 6 de setembre de 1903 - Vitòria, 26 de juny de 1937) fou un metge i polític basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfredo Espinosa Oribe · Veure més »

Alfredo García Ramos

Alfredo García Ramos (Cumeiro-Vila de Cruces, 7 de febrer de 1877 - Caldas de Reis, 21 d'agost de 1934) va ser un periodista, escriptor i jurista gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfredo García Ramos · Veure més »

Alfredo Kindelán y Duany

Alfredo Kindelán y Duany (Santiago de Cuba, 1879 - Madrid, 1962) fou un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfredo Kindelán y Duany · Veure més »

Alfredo Martínez y García-Argüelles

Alfredo Martínez y García-Argüelles (Oviedo, 1877 -24 de març de 1936) fou un metge asturià, diputat del Partit Republicà Liberal Demòcrata, membre del Congrés dels Diputats d'Espanya pel Districte de Pravia durant l'última legislatura de la Restauració borbònica, des del 12 de juny de 1923 fins al 19 de setembre de 1923.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfredo Martínez y García-Argüelles · Veure més »

Alfredo San Juan Colomer

Alfredo San Juan Colomer (n. 1892) va ser un militar i aviador espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfredo San Juan Colomer · Veure més »

Alfredo Semprún Ramos

Alfredo Semprún Ramos va ser un guàrdia civil i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alfredo Semprún Ramos · Veure més »

Aliança Nacional de Forces Democràtiques

L'Aliança Nacional de Forces Democràtiques fou una institució transversal creada l'octubre del 1944 per organitzacions espanyoles ideològicament diverses (republicanes, socialistes i cenetistes) que tenien en comú haver lluitat al bàndol republicà durant la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aliança Nacional de Forces Democràtiques · Veure més »

Aliança Republicana

Aliança Republicana va ser una plataforma política espanyola que va agrupar a diversos partits i agrupacions de caràcter republicà durant la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aliança Republicana · Veure més »

Alicia Hermida

Alicia Pérez Herranz, coneguda artísticament com a Alicia Hermida (Madrid, 26 de setembre de 1932 - Villanueva de la Cañada, 9 de febrer de 2022) fou una actriu i professora d'interpretació espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alicia Hermida · Veure més »

Alicia Moreau de Justo

Alicia Moreau de Justo (Londres, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, 11 d'octubre de 1885 - Buenos Aires, Argentina, 12 de maig de 1986) va ser una metgessa i política argentina, figura destacada del feminisme i del socialisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alicia Moreau de Justo · Veure més »

Alkiza

Alkiza és un municipi del centre de Guipúscoa, de caràcter rural, al nord-oest de la comarca de Tolosaldea.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alkiza · Veure més »

Almenar

Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Almenar · Veure més »

Alphonse Laurencic

Alphonse Laurencic, conegut en castellà com a Alfonso Laurencic (Enghien-les-Bains, 2 de juliol de 1902-Barcelona, 9 de juliol de 1939), de nacionalitat iugoslava, va ser un dibuixant, decorador, músic, col·laborador i espia de l'SIM (Servei d'Informació Militar, nom de l'agència d'intel·ligència i del servei de seguretat de la Segona República Espanyola) durant la Guerra Civil Espanyola, així com autor i dissenyador de les cel·les de tortura psicotècniques situades a les txeques de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alphonse Laurencic · Veure més »

Alta Comissaria d'Espanya al Marroc

L'Alta Comissaria d'Espanya al Marroc era el màxim òrgan de l'administració espanyola en el Protectorat espanyol al Marroc, l'existència del qual va ser de 1913 a 1956.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alta Comissaria d'Espanya al Marroc · Veure més »

Alvah Bessie

Alvah Cecil Bessie (Nova York, 4 de juny de 1904 - Terra Linda, 21 de juliol de 1985) fou un escriptor, periodista i guionista estatunidenc que va patir presó (deu mesos) i va ser inclòs a la llista negra pels responsables dels estudis cinematogràfics per pertànyer al grup conegut com els Deu de Hollywood.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alvah Bessie · Veure més »

Alvaro Botella i Pérez

Alvaro Botella i Pérez (Alacant 187?-Mende Lozère 1939), polític alacantí republicà i socialista, que va ser president de la Diputació d'Alacant, governador civil de Toledo i director general d'Indústria i Comerç.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alvaro Botella i Pérez · Veure més »

Alvaro Fernández Burriel

fou un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Alvaro Fernández Burriel · Veure més »

Amadeu Colldeforns i Margalló

Amadeu Colldeforns i Margalló (Gràcia, 28 de gener de 1892 - Barcelona, 19 de juliol de 1936) va ser un polític català mort durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Amadeu Colldeforns i Margalló · Veure més »

Amado Granell Mesado

Amado Granell Mesado (Borriana, 5 de novembre del 1898 - Sueca, 12 de maig del 1972) va ser un militar valencià del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Amado Granell Mesado · Veure més »

Amalia Lobato Rosique

Amalia Lobato Rosique (Cartagena,1914 - Ciutadella, 23 agost 1936) va ser una dona republicana, militant de la UGT i primera miliciana de qui es té coneixement que va morir lluitant al front de Mallorca a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Amalia Lobato Rosique · Veure més »

Amós Salvador Sáenz y Carreras

Amós Salvador Sáenz y Carreras (Logronyo, 1879 - Madrid, 1963) fou un arquitecte i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Amós Salvador Sáenz y Carreras · Veure més »

Ambrosio Garbisu y Pérez

Ambrosio Garbisu y Pérez (Bilbao, 1877 - Baiona, 1965) fou un polític republicà basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ambrosio Garbisu y Pérez · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Amer · Veure més »

American Medical Bureau

American Medical Bureau (AMB), també conegut com a American Medical Bureau to Save Spanish Democracy, fou una institució humanitària nord-americana associada al Batalló Lincoln que va subministrar serveis mèdics i sanitaris, així com hospitalització i tractament per víctimes de guerra de la República Espanyola durant la Guerra Civil (1936 - 1939).

Nou!!: Segona República Espanyola і American Medical Bureau · Veure més »

Amparo Ibáñez Lagarda

Amparo Ibáñez Lagarda (València, 29 de novembre de 1882 - segle XX) fou una mestra valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Amparo Ibáñez Lagarda · Veure més »

Ana López Gallego

Ana López Gallego, també coneguda com a Anita, (La Carolina, 26 de febrer de 1918 - Madrid, 5 d'agost de 1939) va ser una de Les Tretze Roses, afusellada per la dictadura de Francisco Franco quatre mesos després de finalitzar la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ana López Gallego · Veure més »

Ana París García

Ana París García (La Roda de Andalucía, 25 de novembre de 1898 - Sevilla, 5 de febrer de 1938) Fou una dona republicana, militant de la UGT i lider sindicalista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ana París García · Veure més »

Ana Peters

Ana Peters (Bremen, 1932 - Dénia, 2012) va ser un artista pictòrica contemporània que destaca per la seva visió avantguardista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ana Peters · Veure més »

Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

La Catalunya anarquista o Catalunya revolucionària va ser la part de Catalunya controlada per milícies anarquistes, sindicats obrers i partits durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola, des del fallit cop d'Estat i la conseqüent revolució social el 1936 fins a la fi del conflicte l'any 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anarquisme a Espanya · Veure més »

Anarquisme queer

L'anarquisme queer, o anarca-queer, és una escola de pensament anarquista que defensa l'anarquisme i la revolució social com a mitjà d'alliberament queer i abolició de jerarquies com ara l'homofòbia, lesbofòbia, transmisogínia, bifòbia, transfòbia, heteronormativitat, patriarcat i el genèric binari.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anarquisme queer · Veure més »

Anastasio de Gracia Villarrubia

Anastasio de Gracia Villarrubia (* Mora, 18 de setembre de 1890 - † Mèxic, 14 de març de 1981) fou un sindicalista i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anastasio de Gracia Villarrubia · Veure més »

Aníbal Vela del Castillo

Aníbal Vela del Castillo (Madrid, 7 de juny de 1896 - Madrid, 7 de març de 1962) va ser un famós cantant de tessitura baix i actor de teatre i cinema espanyol del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aníbal Vela del Castillo · Veure més »

Andorra durant la Revolució Francesa

La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andorra durant la Revolució Francesa · Veure més »

André Gide

Miquel Llor publicada a Badalona l'any 1930 André Paul Guillaume Gide (París, 22 de novembre del 1869 - París, 19 de febrer del 1951) fou un escriptor francès, defensor dels drets dels homosexuals, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1947.

Nou!!: Segona República Espanyola і André Gide · Veure més »

André Jacquelin

André Jacquelin, també conegut per l'àlies de "Josserand", nascut i mort en dates desconegudes, va ser un maquisard al massís del Jura, periodista i escriptor francès, fundador al març de 1943 del periòdic clandestí Bir-Hakeim.

Nou!!: Segona República Espanyola і André Jacquelin · Veure més »

Andrés Amado y Reygondaud de Villebardet

Andrés Amado Reygondaud de Villebardet (Alacant, 1886 - Madrid, 1960) va ser un advocat alacantí nascut el 1886, que va fer carrera en l'àmbit de la Hisenda Pública.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andrés Amado y Reygondaud de Villebardet · Veure més »

Andrés Balsa Antón

Andrés Balsa Antón (Mugardos, 11 de març de 1883 - Madrid desembre de 1973) va ser un boxador, lluitador professional i entrenador de futbol gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andrés Balsa Antón · Veure més »

Andrés García Lacalle

I-15 Polikarpov 56 volat per FG Tinker en el 1r esquadró Lacalle. Andrés García Calle, també conegut com a Andrés García Lacalle o La Calle, (Sestao, 2 d'abril de 1909 - Ciutat de Mèxic, 12 d'abril de 1973) fou un militar basc, Cap del 1r esquadró de la Segona República Espanyola i més tard comandant de les unitats republicanes durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andrés García Lacalle · Veure més »

Andrés Nieto Carmona

Andrés Nieto Carmona (Villanueva de la Serena, 28 d'abril de 1901-Las Palmas de Gran Canària, 1 de novembre de 1976) va ser un polític, sindicalista i militar espanyol durant el període de la Segona República i la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andrés Nieto Carmona · Veure més »

Andrés Orozco Batista

Andrés Orozco Batista (Santa Cruz de Tenerife, 24 de febrer de 1888 - Arafo, 11 de novembre de 1961) fou un advocat i polític canari.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andrés Orozco Batista · Veure més »

Andrés Saborit Colomer

Andrés Saborit Colomer (Alcalá de Henares, 1889 - València, 26 de gener de 1980) va ser un tipògraf, periodista i polític socialista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andrés Saborit Colomer · Veure més »

Andrés Saliquet Zumeta

Andreu Saliquet Zumeta (Barcelona, 21 de març de 1877 – Madrid, 23 de juny de 1959), fill d'Andrés Saliquet Grillot i Josefa Zumeta Duran, fou un militar català. Estudià a l'Escuela Superior de Guerra i, ja amb el grau de General de divisió d'infanteria, participà en les guerres de Cuba i del Marroc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andrés Saliquet Zumeta · Veure més »

Andreu Brugués i Llobera

Andreu Brugués i Llobera (Fortià 1916 - Madrid, 2 de març de 2001), fou un polític falangista i home de cultura català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andreu Brugués i Llobera · Veure més »

Andreu Claret i Casadessús

fou un polític català, pare del defensor de la cultura catalana a Occitània Joan Claret i Solé, del periodista Andreu Claret i Serra i dels músics Lluís Claret i Serra i Gerard Claret i Serra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andreu Claret i Casadessús · Veure més »

Andreu Dameson i Aspa

Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, Vallès Oriental, 17 de setembre de 1897 - Buenos Aires, Argentina, 11 d'abril de 1968 fou un dibuixant, pintor, escriptor i periodista català. Començà de molt jove dibuixant a la revista satírica garriguenca El Xàfec, els anys 1915 i 1916. El 1918 va anar a estudiar dibuix a Barcelona i més tard a París. De retorn a Catalunya, va col·laborar en les revistes L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, a més a més de diverses publicacions locals del Vallès Oriental, com ara de Granollers o, més tard, durant la Segona República Espanyola, El Farell de Caldes de Montbui o El Congost de la Garriga. El 1923 es traslladà a l'Argentina, on inicià la seva col·laboració als diaris La Acción, Diario del Plata i La Unión. però la mort del seu pare l'obligà a tornar a la Garriga. Després d'una segona estada a París, el 1927 va retornar a l'Argentina on va col·laborar al diari Ultima HoraCursiva i va ser director artístic de l'Editorial Atlántida. Es casà amb Susana Junon, filla de l'ambaixador francès a Buenos Aires i tingueren un fill. L'any 1932 va prendre part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York on hi va obtenir el primer premi amb una caricatura de Francesc Macià, en competència amb altres artistes internacionals. Va fer exposicions a Barcelona, París i l'Argentina amb caricatures de Mahatma Gandhi, Macià, Francesc Cambó i George Bernard Shaw entre d'altres. Aquesta última fou adquirida pel mateix Bernard Shaw. L'any 1932 retorna a Catalunya i el 1933 fou nomenat fill predilecte de la Garriga. Durant la guerra civil espanyola va fer una exposició de dibuixos i retrats de caps d'Estat de tot el món, el producte de la qual fou destinat a l'ajut dels orfes catalans de la guerra. Es va especialitzar en el dibuix de caricatures. Va retratar amb molta psicologia els polítics catalans i espanyols, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat en va editar una petita col·lecció de postals dins un sobre sota el títol Cinc Figures de la República. Un exemple de les caricatures que s'han donat a conèixer més són les dels presidents Francesc Macià i Josep Tarradellas. Acabada la guerra, s'exilià primer a França i després a l'Argentina, d'on ja no tornaria i on treballà i col·laborà en els diaris i revistes Crítica, Ressorgiment i Catalunya. El seu dibuix per a la portada del número de novembre de 1940 de la revista Catalunya de Buenos Aires, una al·legoria a l'execució de Lluís Companys pel règim franquista va fer la volta al món. Durant aquesta etapa es va consolidar com a caricaturista i il·lustrador, va ser membre actiu del Casal Català de Buenos Aires, va participar i obtenir premis en Jocs Florals i va tenir càrrecs en el Ministeri d'Educació argentí. L'11 d'abril de 1968, dijous sant, va morir a Buenos Aires i va ser enterrat al cementiri de la Chacarita.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andreu Dameson i Aspa · Veure més »

Andreu Oliva i Lacoma

Andreu Oliva i Lacoma (1885 - 18 de juny de 1976) fou un empresari i enginyer industrial català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andreu Oliva i Lacoma · Veure més »

Andreu Pol Lladó

Carrer dedicat a la seva persona Andreu Pol Lladó (Binissalem, 4 de març de 1887 - †Binissalem, 22 d'octubre de 1942) fou un sabater-patronista i dirigent polític de l'Ajuntament de Binissalem, a Mallorca, en els anys previs a la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andreu Pol Lladó · Veure més »

Andreu Xandri i Serrano

Andreu Xandri Serrano (Alp, Cerdanya, 10 d'agost de 1916 - Vall de Pineta, Aragó, 15 de juny de 1938) fou un escalador i alpinista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Andreu Xandri i Serrano · Veure més »

Angela Jackson

Angela Jackson, va néixer el 1946.

Nou!!: Segona República Espanyola і Angela Jackson · Veure més »

Angelina Colubret i March

Angelina Colubret i March (Badalona, 1910 - Torroella de Montgrí, 1998) va ser una mestra i propagandista política.

Nou!!: Segona República Espanyola і Angelina Colubret i March · Veure més »

Angelina Gatell Comas

Angelina Gatell Comas (Barcelona, 8 de juny de 1926 - Madrid, 7 de gener de 2017) va ser una poeta, traductora, actriu de doblatge i activista per la defensa de diverses causes tan polítiques com a socials i culturals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Angelina Gatell Comas · Veure més »

Angustias Lara Sánchez

Angustias Lara Sánchez, més coneguda com a Maruja Lara (Granada, 11 de setembre de 1917 - València, 2003), fou una llibertària, feminista i sindicalista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Angustias Lara Sánchez · Veure més »

Anjel Lekuona Beitia

Anjel Lekuona Beitia (Busturia, Bizkaia, 1913 – Hradištko, Txèquia, 1945) va ser un milicià o gudari assassinat en un camp de concentració nazi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anjel Lekuona Beitia · Veure més »

Anna Maria Martínez Sagi

Anna Maria Martínez Sagi (Barcelona, 16 de febrer de 1907 - Santpedor, el Bages, 2 de gener de 2000) fou una poeta, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anna Maria Martínez Sagi · Veure més »

Anna Sugrañes Boix

va ser una militant antifranquista afiliada al PSUC.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anna Sugrañes Boix · Veure més »

Annemarie Schwarzenbach

va ser una doctora en filosofia, arqueòloga, periodista, fotògrafa i novel·lista suïssa, coneguda sobretot per la seva faceta d'escriptora de viatges.

Nou!!: Segona República Espanyola і Annemarie Schwarzenbach · Veure més »

Anselma Manuela Hernández Flores

Anselma Manuela Hernández Flores (Los Santos de Maimona, 1894 - 20 d'agost de 1936) fou una llevadora republicana, pionera en el millorament de les condicions sanitàries durant l'embaràs, part i puerperi i en la reducció de la mortalitat perinatal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anselma Manuela Hernández Flores · Veure més »

Antònia Pich i Santasusana

Antònia Pich Santasusana (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 d'abril de 1910 – Sant Andreu de Palomar, 18 d'octubre de 1990) fou una pianista, violinista i professora de música, germana de Joan Pich i Santasusana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antònia Pich i Santasusana · Veure més »

Antònia Suau Mercadal

Carnet de Antonia Suau com a professora encarregada de curs en l'Instituto Escuela de Madrid, el 1936. Signat per Samuel Gili Gaya Antonia Suau Mercadal (Palma, 24 d'agost de 1908 - Valldemossa, 23 de juliol de 2003) va ser una de les primeres catedràtiques de llengua i literatura d'Ensenyament Secundari d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antònia Suau Mercadal · Veure més »

Antón Villar Ponte

Villar Ponte, 1934. Antón Villar Ponte, Real Academia Galega.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antón Villar Ponte · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anticatalanisme · Veure més »

Anticlericalisme

S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides.

Nou!!: Segona República Espanyola і Anticlericalisme · Veure més »

Antifeixisme

Un dels símbols antifeixistes més reconeguts: mostra la creu gammada amb un símbol de prohibició superposat L'antifeixisme és un moviment polític contrari al feixisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antifeixisme · Veure més »

Antiliberalisme

L'antiliberalisme és l'oposició a la filosofia política del liberalisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antiliberalisme · Veure més »

Antoñita Colomé

Antonia Colomé Ruiz, coneguda com a Antoñita Colomé (Sevilla, 18 de febrer de 1912 - Madrid, 28 d'agost de 2005) fou una actriu, cantant i ballarina espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoñita Colomé · Veure més »

Antoni Ariet i Barberis

Antoni Ariet i Barberis (Seva, 1872 – Viladrau, 1 de febrer de 1951) va ser un metge osonenc, autor de la Topografia mèdica de Viladrau.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Ariet i Barberis · Veure més »

Antoni Blanch Latorre

Antoni Blanch Latorre fou un aviador català, nascut a l'Hospitalet de Llobregat i mort el 13 de març de 1937 a Azuqueca de Henares.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Blanch Latorre · Veure més »

Antoni Bru i Gómez

Antoni Bru i Gómez (València, 2 de setembre de 1917 - Elx, 27 d'abril de 1981) fou un advocat i escriptor valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Bru i Gómez · Veure més »

Antoni Escofet Pascual

Antoni Escofet Pascual (Vilanova i la Geltrú, 15 d'octubre de 1880 - Mèxic, 22 de maig de 1951) va ser administratiu i alcalde de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Escofet Pascual · Veure més »

Antoni Franquet i Alemany

Antoni Franquet i Alemany (Girona, 1909 - Girona, 14 de novembre de 1992) fou un polític gironí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Franquet i Alemany · Veure més »

Antoni Grau Minguell

fou un mestre a l’escola de Sant Quintí de Mediona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Grau Minguell · Veure més »

Antoni Huguet Regué

Antoni Huguet Regué (Barcelona, 7 de gener de 1862 - Reus, 30 de maig de 1937) fou un polític reusenc, de professió mestre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Huguet Regué · Veure més »

Antoni Igual Úbeda

Antoni Igual Úbeda (València, 1907 - 1983) fou un escriptor i intel·lectual valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Igual Úbeda · Veure més »

Antoni Laporta i Astort

Antoni Laporta i Astort (Barcelona, 6 de juliol de 1885 - Barcelona, 24 de juliol de 1957) fou un pianista i compositor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Laporta i Astort · Veure més »

Antoni Lardín i Oliver

Antoni Lardín i Oliver (Collbató, 1965) és un historiador i doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialitzat en els períodes de la República i la Guerra Civil així com la militància del PSUC en els anys quaranta i cinquanta del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Lardín i Oliver · Veure més »

Antoni Llorens i Solé

Antoni Llorens i Solé (Solsona, El Solsonès, 13 de setembre de 1904 - 3 d'agost de 1988), prevere, teòleg, historiador, arxiver i músic català, va ser director del Museu Diocesà de Solsona i arxiver diocesà de Solsona, entre d'altres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Llorens i Solé · Veure més »

Antoni Maria Sbert i Massanet

Antoni Maria Sbert i Massanet (Palma, 29 de setembre de 1901 – Ciutat de Mèxic, 29 de gener de 1980) fou un polític francmaçó mallorquí establert a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Maria Sbert i Massanet · Veure més »

Antoni Marsà i Bragado

Antoni Marsà Bragado (Madrid, 1877 – 12 d'octubre de 1965) fou un polític espanyol d'ascendència catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Marsà i Bragado · Veure més »

Antoni Monplet i Guerra

Antoni Monplet i Guerra o també Antonio Momplet (Cadis, 1899 − Cadaqués, 10 d'agost de 1974) va ser un guionista i director de cinema català, va tenir una extensa carrera professional a Espanya, Argentina i Mèxic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Monplet i Guerra · Veure més »

Antoni Pérez Garzón

Antoni Pérez Garzón (Jete, Granada, 1943) va ser el primer batlle democràtic d'Esplugues de Llobregat des de la II República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Pérez Garzón · Veure més »

Antoni Pou Reus

Antoni Pou Reus (Palma 1881-1934) va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Pou Reus · Veure més »

Antoni Puig i Artigas

Antoni Puig i Artigas (L'Escala, 30 d'abril del 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 8 de febrer del 1960) va ser un músic i intel·lectual anarquista, barber d'ofici.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Puig i Artigas · Veure més »

Antoni Tort i Rocavert

fou el batlle de Castellar del Vallès durant la 2a república.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Tort i Rocavert · Veure més »

Antoni Trias i Pujol

Antoni Trias i Pujol (Badalona, Barcelonès 1892 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà 1970) fou un metge cirurgià català, germà de Joaquim Trias i Pujol, amb qui va fundar la Revista de Cirurgia de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Trias i Pujol · Veure més »

Antoni Xirau i Palau

Antoni Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà, 22 de febrer 1898 - Bagneux, Illa de França, 6 de setembre 1976) fou un polític i advocat català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antoni Xirau i Palau · Veure més »

Antonia Maymón

Antonia Rufina Maymón Giménez (Madrid, 18 de juliol de 1881- Beniaján, Múrcia, 20 de desembre de 1959) va ser una pedagoga racionalista, militant naturista, anarquista i feminista espanyola que va publicar llibres de diverses temàtiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonia Maymón · Veure més »

Antonia Mercè i Luque

Antonia Mercè i Luque (Buenos Aires, 4 de setembre de 1890 – Baiona, 18 de juliol de 1936) també coneguda com La Argentina, va ser una ballarina i coreògrafa argentina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonia Mercè i Luque · Veure més »

Antonieta Feliu i Miró

Antonieta Feliu i Miró, coneguda també com Antonieta Feliu de Forn (Berga, Juliol 1896 - Barcelona, Abril 1968 va ser una activista política catalana que va crear a Manresa el Grup Femení d'Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb Maria Casajuana, Anna Espelt i Isabel Arde.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonieta Feliu i Miró · Veure més »

Antonio Acuña Carballar

Antonio Acuña Carballar (Castilblanco de los Arroyos, 28 de juny de 1901 - Còrdova, 28 de juliol de 1936) fou un polític socialista andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Acuña Carballar · Veure més »

Antonio Alonso Ríos

Antonio Hipólito Alonso Ríos (Silleda, 15 d'agost de 1887 - 1980) fou un mestre, escriptor i polític de tendència agrarista i galleguista que va presidir el Consell de Galícia després de la mort de Castelao.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Alonso Ríos · Veure més »

Antonio Aranda Mata

Antonio Aranda Mata (Leganés, 13 de novembre de 1888 - Madrid, 8 de febrer de 1979) va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra Civil espanyola en el bàndol revoltat, amb el grau de coronel en 1936 i de general en 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Aranda Mata · Veure més »

Antonio Azarola Gresillón

Antonio Azarola Gresillón (Tafalla, 1874 - Ferrol, 4 d'agost de 1936) va ser un mariner i militar navarrès, contralmirall de l'Armada i ministre de Marina al govern de Manuel Portela Valladares (30 de desembre de 1935 - 19 de febrer de 1936), durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Azarola Gresillón · Veure més »

Antonio Álvarez-Ossorio Barrientos

Antonio Álvarez-Ossorio Barrientos (al voltant de 1880 - després de 1951) fou un militar espanyol de la Guàrdia Civil, que participà en l'alçament militar del 1936 contra la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Álvarez-Ossorio Barrientos · Veure més »

Antonio Barbero Carnicero

Antonio Barbero Carnicero (València, 1903 - Alacant, 26 d'abril de 1990) metge i cirurgià especialitzat en cor i pulmó que fou director de l'Antituberculós i Cardiològic d'Alacant fins a la seua jubilació en 1974 i cofundador de la Clínica privada «Sanatori Perpetuo Socorro» d'Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Barbero Carnicero · Veure més »

Antonio Barroso y Sánchez Guerra

Antonio Barroso y Sánchez Guerra (Marín, Pontevedra, 31 de juliol de 1893 – Madrid, 12 d'agost de 1982) fou un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs en el règim del general Franco.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Barroso y Sánchez Guerra · Veure més »

Antonio Beltrán Casaña

Antonio Beltrán Casaña (Canfranc, 8 de març de 1897 - Mèxic D.F., el 6 d'agost de 1960), conegut com “ L'esquinazau “o “ El Esquinazao”, fou un polític (militant de Izquierda Republicana i posteriorment del PSUC) i militar republicà (un dels més populars).

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Beltrán Casaña · Veure més »

Antonio Bertomeu Bisquert

Antonio Bertomeu Bisquert (n. 1888) va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Bertomeu Bisquert · Veure més »

Antonio Bisbal Iborra

Antonio Bisbal Iborra (Massalavés, 1905 - 1993) fou un agricultor i polític socialista valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Bisbal Iborra · Veure més »

Antonio Camacho Benítez

Antonio Camacho Benítez (Màlaga, 24 de maig de 1892 - Mèxic, 1974) va ser un militar espanyol que va lluitar en la Guerra Civil Espanyola en defensa de la Segona República Espanyola, enquadrat en les Forces Aèries de la República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Camacho Benítez · Veure més »

Antonio Cano Chacón

Antonio Cano Chacón (n. 1904) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Cano Chacón · Veure més »

Antonio Castejón Espinosa

va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Castejón Espinosa · Veure més »

Antonio de Alós Herrero

Antonio de Alós Herrero, V vescomte de Bellver (27 de novembre de 1912,? - 24 de gener de 2002, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria i de l'arma d'Aviació, que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio de Alós Herrero · Veure més »

Antonio de Correa y Veglison

Antonio Federico de Correa y Veglison (Comillas, Cantàbria, 31 d'agost de 1904 - Madrid, 26 de setembre de 1971) fou un militar espanyol, veterà de la guerra civil espanyola i governador civil de Girona i Barcelona durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio de Correa y Veglison · Veure més »

Antonio de Gregorio Rocasolano

Antonio de Gregorio Rocasolano (Saragossa, 11 d'abril de 1873 - 25 d'abril de 1941) va ser un químic i acadèmic aragonès, catedràtic de Química general de la Universitat de Saragossa, ciutat en la qual va desenvolupar pràcticament tota la seva vida professional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio de Gregorio Rocasolano · Veure més »

Antonio de Lezama y González del Campillo

Antonio de Lezama y González del Campillo (Laguardia, 1888 – Madrid, 1971) va ser un maçó, polític i periodista basc, posteriorment nacionalitzat xilè.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio de Lezama y González del Campillo · Veure més »

Antonio Flores de Lemus

Antonio Flores de Lemus (Jaén, 14 de juny de 1876 - 21 de març de 1941) va ser un economista i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Flores de Lemus · Veure més »

Antonio Gallego Abril

Antonio Gallego Abril va ser un militar espanyol que va lluitar en la Guerra civil espanyola a favor de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Gallego Abril · Veure més »

Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate

Antonio Garrigues Díaz-Cañabate (Madrid, 9 de gener de 1904 - 24 de febrer de 2004), I marquès de Garrigues, fou un notari, advocat i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate · Veure més »

Antonio Goicoechea Cosculluela

Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Goicoechea Cosculluela · Veure més »

Antonio Huerta Villabona

Antonio Huerta Villabona, conegut pel seu pseudònim D'Artagnan, (Sant Sebastià, 1899 – Ciutat de Mèxic, 17 d'abril de 1967) va ser un periodista i polític basc, un dels principals dirigents socialistes guipuscoans durant la II República Espanyola, membre de la Comissió Executiva i exiliat en Mèxic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Huerta Villabona · Veure més »

Antonio Iturmendi Bañales

Antonio Iturmendi Bañales (Barakaldo, 15 de desembre de 1903 - Madrid, 4 de març de 1976) fou un polític espanyol d'ideologia carlista que va exercir càrrecs en el règim franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Iturmendi Bañales · Veure més »

Antonio Jaen Morente

Antonio Jaén Morente (Còrdova, 3 de febrer de 1879 - San José (Costa Rica), 1964) fou un historiador i polític andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Jaen Morente · Veure més »

Antonio Jiménez Blanco

Antonio Jiménez Blanco (Granada, 24 de gener de 1924 - Madrid, 31 d'agost de 2014) va ser un jurista i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Jiménez Blanco · Veure més »

Antonio Jiménez Jiménez

Antonio Jiménez Jiménez fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Jiménez Jiménez · Veure més »

Antonio Lara Zárate

Antonio Lara Zárate (Santa Cruz de Tenerife, 1881 - Ciutat de Mèxic, 24 de febrer de 1956) fou un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Lara Zárate · Veure més »

Antonio Luis Baena Tocón

Antonio Luis Baena Tocón (1915-1998) fou un militar i funcionari espanyol que, en els anys posteriors a la Guerra civil espanyola, formà part de diversos tribunals militars de la dictadura de Francisco Franco, destacant especialment la seva participació en el tribunal que condemnà a mort al poeta Miguel Hernández l'any 1940.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Luis Baena Tocón · Veure més »

Antonio Martín García

Antonio Martín García (Fuente Vaqueros, província de Granada, 14 de gener de 1899 - Granada, 22 de juliol de 1936) fou un camperol andalús, diputat socialista per la província de Granada durant la II República Espanyola i assassinat en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Martín García · Veure més »

Antonio Masip Hidalgo

Antonio Alejandro Masip Hidalgo (1946) és un polític asturià que milita en el Partit Socialista Obrer Espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Masip Hidalgo · Veure més »

Antonio Muñoz Molina

Antonio Muñoz Molina (Úbeda, Jaén, 10 de gener de 1956) és un escriptor espanyol, acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia Espanyola (1996) —on ocupa la butaca u— i honorari de l'Academia de Buenas Letras de Granada.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Muñoz Molina · Veure més »

Antonio Ortega Gutiérrez

Antonio Ortega Gutiérrez (Burgos, ¿1897? - Alacant, 15 de juliol de 1939) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Ortega Gutiérrez · Veure més »

Antonio Pasagali Lobo

Antonio Pasagali Lobo (Segòvia, 5 de febrer 1890 - Ciutat de Mèxic, 3 de març de 1951) va ser un professor espanyol, un dels principals dirigents socialistes de Jaén durant la II República Espanyola, diputat i responsable de la Secretària Internacional del PSOE.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Pasagali Lobo · Veure més »

Antonio Raya González

Antonio Raya González (? - Granada, 23 de juny de 1942) va ser un guerriller espanyol del maquis antifranquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Raya González · Veure més »

Antonio Rúbert de la Iglesia

Antonio Rúbert de la Iglesia va ser un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola al servei de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Rúbert de la Iglesia · Veure més »

Antonio Royo Villanova

Antonio Royo Villanova (Saragossa, 12 de juny de 1869 - Madrid, 7 de novembre de 1958) fou un advocat, periodista i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Royo Villanova · Veure més »

Antonio Sagardía Ramos

Antonio Sagardía Ramos (Saragossa, 5 de gener de 1880 - Madrid, 16 de gener de 1962) va ser un militar espanyol que va destacar durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Sagardía Ramos · Veure més »

Antonio Taboada Tundidor

Antonio Taboada Tundidor (Ourense ? - Madrid, 30 de desembre de 1959) fou un advocat i polític gallec, germà de Carlos Taboada Tundidor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Taboada Tundidor · Veure més »

Antonio Trigo Mairal

Antonio Trigo Mairal (Madrid, 21 de maig de 1897 - Tolosa de Llenguadoc, 11 d'octubre de 1954) fou un polític socialista madrileny, governador civil de Madrid durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Trigo Mairal · Veure més »

Antonio Vázquez Limón

Antonio Vázquez Limón fou un polític valencià de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Vázquez Limón · Veure més »

Antonio Velao Oñate

Antonio Velao Oñate (Madrid, 8 de juliol de 1884 - Mèxic, 10 de maig 1959) va ser un enginyer i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Velao Oñate · Veure més »

Antonio Vila Macías

Luis Antonio Vila Macías (n. 1898) va ser un dibuixant, pintor, polític i sindicalista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Antonio Vila Macías · Veure més »

Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona, 16 de maig de 1899 – París, França, 1988) fou un escultor català, un dels més destacats del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Apel·les Fenosa i Florensa · Veure més »

Apologia del terrorisme

L'apologia del terrorisme, segons la legislació espanyola vigent, està tipificat com a delicte.

Nou!!: Segona República Espanyola і Apologia del terrorisme · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aragó · Veure més »

Arcadi Balaguer i Costa

, també conegut com Arcadi de Balaguer o Arcadi Balaguer i de Costa, primer baró d'Ovilvar, fou un industrial i dirigent esportiu vinculat al futbol i la caça.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arcadi Balaguer i Costa · Veure més »

Arcadio de Larrea Palacín

Arcadio de Larrea Palacín, originalment Arcadio Torcuato Argimiro de Larrea Palacín (Etxabarri, Navarra, 28 de juny de 1907 - Madrid, 29 de març de 1985) va ser un músic, musicòleg i folklorista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arcadio de Larrea Palacín · Veure més »

Arganda del Rey

Arganda del Rey és un municipi de la comunitat autònoma de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arganda del Rey · Veure més »

Ariel (Gerhard)

Ariel és un ballet del compositor Robert Gerhard compost l'any 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ariel (Gerhard) · Veure més »

Armada de la República Espanyola

colònies durant la República espanyola (1931-1939) Almería, febrer de 1937. El transport d'aeronaus ''Dédalo'' Vaixell de rescat de submarins ''Kanguro'' en segon terme i submarí espanyol ''C-3'' en primer terme a la base naval de Cartagena abans del enfonsament del submarí per un submarí alemany ''U-34'' Cruiser ''Emperador Carlos V'' que ja no era en servei actiu durant la República. Va ser utilitzat com a pontó per exercicis Destructor ''Furor'', similar al ''Proserpina'' Destructor ''Villaamil'', segona unitat de la classe ''Bustamante'', en unes maniobres Creuer lleuger ''Blas de Lezo'', enfonsat en un accident l'any 1932 Destructor Alcalá Galiano de la classe Churruca Destructor Sánchez Barcáiztegui Creuer lleuger ''Miguel de Cervantes'' LArmada Republicana espanyola era el braç naval de les Forces armades de la Segona República espanyola, el govern establert a Espanya entre 1931 i 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Armada de la República Espanyola · Veure més »

Armando Peñamaría Álvarez

Armando Peñamaría Álvarez (A Fonsagrada, 1870 - 1955) fou un metge i polític gallec, governador civil i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Armando Peñamaría Álvarez · Veure més »

Arquebisbat Castrense d'Espanya

L'Arquebisbat Castrense d'Espanya és l'ordinariat militar de l'Església catòlica per les Forces Armades d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arquebisbat Castrense d'Espanya · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura regionalista

Casa consistorial de Bidarte, al País Basc L'arquitectura regionalista és un corrent arquitectònic desenvolupant entre la dècada del 1890 i la dècada del 1950 principalment als estats espanyol i francès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arquitectura regionalista · Veure més »

Arriba

Arriba fou l'òrgan periodístic oficial de Falange Española.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arriba · Veure més »

Arseni Grigorievitx Golovko

Arseni Grigorievitx Golovko (rus) (10 de juny de 1906 – 17 de maig de 1962) va ser un almirall soviètic, el servei naval del qual s'estengué entre la dècada de 1920 fins als primers anys de la Guerra Freda.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arseni Grigorievitx Golovko · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Segona República Espanyola і Art públic de Barcelona · Veure més »

Artèxtil

Artèxtil és una antiga fàbrica ubicada a la Gran Via de Sabadell, catalogada com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Segona República Espanyola і Artèxtil · Veure més »

Artés

Artés és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.

Nou!!: Segona República Espanyola і Artés · Veure més »

Artur Ballester i Marco

Artur Ballester i Marco (València, 1892 - ibídem, 21 de juny de 1981) fou un dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Artur Ballester i Marco · Veure més »

Artur Bladé i Desumvila

Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 2 de març de 1907 - Barcelona, 23 de desembre de 1995) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Artur Bladé i Desumvila · Veure més »

Artur Perucho i Badia

Artur Perucho i Badia (Borriana, 1902 - Mèxic, 1956) fou un periodista, escriptor i polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Artur Perucho i Badia · Veure més »

Arturo Álvarez-Buylla Godino

Arturo Álvarez-Buylla Godino (Oviedo, 24 d'agost de 1895 - Ceuta, 17 de març de 1937) va ser un militar espanyol, pioner de l'aviació, que va arribar a ser Alt Comissari en el Protectorat del Marroc poc abans de produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arturo Álvarez-Buylla Godino · Veure més »

Arturo Menéndez López

Arturo Menéndez López (1893 – 1936) va ser un militar espanyol que va destacar durant el període de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arturo Menéndez López · Veure més »

Arturo Ruiz-Castillo y Basala

Arturo Ruiz-Castillo y Basala (Madrid, 9 de desembre de 1910 - ibídem, 18 de juny de 1994) va ser un director de cinema espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arturo Ruiz-Castillo y Basala · Veure més »

Arturo Zanoni Baniotto

Arturo Zanoni Baniotto (Verona, 3 d'abril de 1897 - Roma, 19 de març de 1967) va ser un polític i sindicalista hispà-italià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arturo Zanoni Baniotto · Veure més »

Arxiu de la Diputació de Lleida

L'Arxiu de la Diputació de Lleida és l'arxiu administratiu de l'administració local que custodia la documentació administrativa i tècnica que genera la Diputació de Lleida, tant de la tasca administrativa pròpia com de l'execució de competències que li han estat delegades (benèfiques, sanitàries, educatives, culturals, de protecció civil i de recaptació d'impostos...). S'encarrega de la documentació semiactiva i històrica amb valor permanent, realitzant així les funcions d'Arxiu central, intermedi i històric.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxiu de la Diputació de Lleida · Veure més »

Arxiu del Parlament de Catalunya

Façana del Parlament de Catalunya. LArxiu del Parlament de Catalunya és l'arxiu que conserva tota l'activitat realitzada al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxiu del Parlament de Catalunya · Veure més »

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

LArxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) és un òrgan dedicat a la recollida, conservació, organització i difusió dels fons i col·leccions fotogràfiques d'interès per a la història de la ciutat i per a la història de la fotografia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxiu Fotogràfic de Barcelona · Veure més »

Arxiu General de la Diputació de Barcelona

L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB) és l'òrgan encarregat de custodiar, conservar, organitzar i seleccionar tota la documentació generada per la Diputació Provincial de Barcelona des de 1812.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxiu General de la Diputació de Barcelona · Veure més »

Arxiu Històric de Lleida

L'Arxiu Històric de Lleida de titularitat estatal i gestió transferida al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya des de 1981.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxiu Històric de Lleida · Veure més »

Arxiu històric provincial

Un arxiu històric provincial és aquell en el que trobem uns fons documentals produïts o reunits per subjectes i/o organismes què tenen unes activitats administratives i/o competències que no superen l'àmbit provincial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxiu històric provincial · Veure més »

Arxiu Municipal de València

L'origen de l'Arxiu Municipal de València es remunta al, quan el 1238 Jaume I va ocupar la ciutat de València i va crear els dos càrrecs essencial, les primeres institucions locals: el Batle, que administrava i gestionava el patrimoni del rei, i el Cúria oficial encarregat d'administrar la justícia ordinària local a la ciutat, i que a partir de 1250 passaria a anomenar-se Justícia, després va instaurar el Mostassaf i el Consell dels prohoms.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxiu Municipal de València · Veure més »

Arxiu Nacional de Catalunya

L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxiu Nacional de Catalunya · Veure més »

Arxius de la Generalitat de Catalunya

Els arxius de la Generalitat de Catalunya són un conjunt d'arxius encarregats de la preservació del patrimoni documental de la Generalitat de Catalunya i de contribuir a la gestió transparent, eficaç i democràtica de les administracions públiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxius de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Arxius del Moviment Obrer

Els Arxius del Moviment Obrer (en castellà i oficialment Archivos del Movimiento Obrero) són un centre cultural, d'accés públic i gestió privada, dedicat a aglutinar els fons bibliogràfics i documentals de les fundacions Francisco Largo Caballero, Indalecio Prieto i Pablo Iglesias.

Nou!!: Segona República Espanyola і Arxius del Moviment Obrer · Veure més »

Ascensión Chirivella Marín

Ascensión Chirivella Marín (València, 28 de gener de 1893 - Mèxic, 9 d'abril de 1980) és coneguda per ser la primera llicenciada en Dret que va poder col·legiar-se a Espanya per exercir com a advocada.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ascensión Chirivella Marín · Veure més »

Ascensión Mendieta Ibarra

Ascensión Mendieta Ibarra (Sacedón, 29 de novembre de 1925 - Madrid, 16 de setembre de 2019) fou una activista política espanyola, lluitadora per la memòria històrica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ascensión Mendieta Ibarra · Veure més »

Últim comunicat de la Guerra Civil espanyola

Lúltim comunicat de la Guerra Civil espanyola signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya, que resa el següent.

Nou!!: Segona República Espanyola і Últim comunicat de la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Asociación Católica Nacional de Propagandistas

LAsociación Católica Nacional de Propagandistas és una agrupació espanyola de seglars catòlics que es proposa la propagació de la fe catòlica i l'apostolat, formant i instant els seus membres perquè prenguin part activa en la vida pública i servir de nexe d'unió dels catòlics.

Nou!!: Segona República Espanyola і Asociación Católica Nacional de Propagandistas · Veure més »

Assassinat de Théodore Jenny

Lassassinat de Théodore Jenny va ocórrer el 22 de febrer de 1920 a Sabadell.

Nou!!: Segona República Espanyola і Assassinat de Théodore Jenny · Veure més »

Assemblea de Còrdova

LAssemblea de Còrdova de va ser una reunió efectuada a Còrdova el 1933 en la qual es va abordar la proposta de la Diputació Provincial de Sevilla, presidida per Hermenegildo Casas Jiménez, per a l'elaboració d'un estatut d'autonomia per Andalusia, en el marc dels establert per la constitució espanyola de 1931 promulgada durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Assemblea de Còrdova · Veure més »

Associació d'Aviadors de la República

LAssociació d'Aviadors de la República (ADAR) (en castellà: Asociación de Aviadores de la República, ADAR) és una associació formada per veterans de guerra que lluitaren com a aviadors en la guerra civil espanyola en el bàndol republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació d'Aviadors de la República · Veure més »

Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya

L'Associació de Components del Regiment Pirinenc núm.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya · Veure més »

Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya

L'Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya (ACMC) fou una associació motociclista catalana que tingué activitat durant la segona República espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya · Veure més »

Associació de Periodistes de Barcelona

L'Associació de Periodistes de Barcelona és una entitat creada el 1913 amb el nom d'Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació de Periodistes de Barcelona · Veure més »

Associació de Propietaris i Terratinents de Navarra

LAssociació de Propietaris i Terratinents de Navarra (APTN) va ser una organització creada al juliol de 1931 pels grans propietaris de terres de Navarra durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació de Propietaris i Terratinents de Navarra · Veure més »

Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

LAssociació i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya són dues associacions diferents però vinculades institucionalment.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya · Veure més »

Associació Memòria i Història de Manresa

LAssociació Memòria i Història de Manresa és una entitat sense ànim de lucre formada per un grup d'estudiosos de la Catalunya central, dedicada sobretot a investigar l'etapa de la República, la Guerra Civil i el franquisme a la ciutat de Manresa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació Memòria i Història de Manresa · Veure més »

Associació Musical Santa Cecília d'Alcalà de Xivert

L'Associació Musical Santa Cecília d'Alcalà de Xivert és una associació sense ànim de lucre que té com a finalitat el manteniment d'una Banda de Música.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació Musical Santa Cecília d'Alcalà de Xivert · Veure més »

Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

L'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya és una entitat catalana fundada el 1976 per mantenir viu el record dels republicans executats pel franquisme a Catalunya per raons polítiques i ideològiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya · Veure més »

Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

LAssociació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), anomenada popularment la Protectora, fou una entitat fundada el 22 de desembre del 1898 pel pedagog Francesc Flos i Calcat amb l'objectiu d'impulsar el model d'escola catalana segons els corrents pedagògics moderns.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana · Veure més »

Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana

Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana (APEV) fou una associació creada a València el 1934 que va funcionar fins al 1938.

Nou!!: Segona República Espanyola і Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana · Veure més »

Atemptat contra Eduardo Dato

El president del Govern espanyol i polític del Partit Conservador Eduardo Dato va morir a Madrid el 8 de març de 1921 víctima d'un atemptat anarquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Atemptat contra Eduardo Dato · Veure més »

Ateneu

L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ateneu · Veure més »

Ateneu Barcelonès

LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ateneu Barcelonès · Veure més »

Ateneu Democràtic Regionalista

Ateneu Democràtic Regionalista fou una entitat històrica del barri del Poblenou de Barcelona que va existir de 1902 a 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ateneu Democràtic Regionalista · Veure més »

Ateneu Enciclopèdic Popular

LAteneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ateneu Enciclopèdic Popular · Veure més »

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera és una entitat fundada a Igualada el 1863 per quatre teixidors a mà de la quadra de “Ca l'Olaguer” (Antoni Vila Ratera, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany) que aportaven un ral a la setmana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ateneu Igualadí de la Classe Obrera · Veure més »

Ateneu llibertari

Un ateneu llibertari és una agrupació cultural i política d'ideologia llibertària o anarquista, sorgida de la tradició educativa del moviment obrer.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ateneu llibertari · Veure més »

Ateneu Mercantil de València

Edifici de l'Ateneu Mercantil, a la Plaça de l'Ajuntament de València. LAteneu Mercantil de València és una institució cultural valenciana fundada el 23 de març de 1879 al Col·legi de Sant Pau de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ateneu Mercantil de València · Veure més »

August Mercadé Ramon

August Mercadé Ramon (Reus, 14 d'agost de 1909 - 14 de gener de 1967) va ser un economista i periodista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і August Mercadé Ramon · Veure més »

August Pi i Sunyer

August Pi i Sunyer (Barcelona, 12 d'agost de 1879 - Ciutat de Mèxic, 12 de gener de 1965) fou un fisiòleg, polític i dirigent esportiu català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà de Carles Pi i Sunyer i Santiago Pi i Sunyer.

Nou!!: Segona República Espanyola і August Pi i Sunyer · Veure més »

Augusto Barcia Trelles

Augusto Barcia Trelles (A Veiga (Astúries), 5 de març de 1881 - Buenos Aires, 19 de juny de 1961) va ser un advocat, escriptor i polític republicà asturià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Augusto Barcia Trelles · Veure més »

Augusto Miranda y Godoy

Augusto Miranda y Godoy va ser un militar, polític i escriptor espanyol nascut a Archidona (Màlaga) el 27 de maig de 1855 i mort a Santiago de Compostel·la (La Corunya) el 28 d'abril de 1920.

Nou!!: Segona República Espanyola і Augusto Miranda y Godoy · Veure més »

Augusto Pérez Garmendia

Augusto Pérez Garmendia (Tafalla, 1899 - Pamplona, 1936) fou un militar espanyol, comandant d'Estat Major a Sant Sebastià al temps del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil, encara que la seva destinació oficial era Oviedo.

Nou!!: Segona República Espanyola і Augusto Pérez Garmendia · Veure més »

Aureli Joaniquet i Extremo

Aureli Joaniquet i Extremo (Forcat, avui integrat a Montanui, Ribagorça 1895 - Barcelona 1963) fou un periodista i polític català, procurador en Corts durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aureli Joaniquet i Extremo · Veure més »

Aureliano Álvarez-Coque de Blas

Aureliano Álvarez-Coque de Blas (Madrid, 1877 - Mèxic, 1950) va ser un militar espanyol, Diplomat d'Estat Major i professor de l'Acadèmia d'Infanteria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aureliano Álvarez-Coque de Blas · Veure més »

Aurelio Díaz de Freijo Durá

Aurelio Díaz de Freijo Durá (1874, Albacete - 1954, Madrid) fou un militar espanyol que, malgrat col·laborar amb els militars que s'aixecaren contra la Segona República el 1936 a Mallorca, ho feu amb reticències i fou condemnat a pena de presó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aurelio Díaz de Freijo Durá · Veure més »

Aurelio Fernández Sánchez

Aurelio Fernández Sánchez (Astúries, 1897 - Puebla, Mèxic, 1974) fou un dirigent anarquista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aurelio Fernández Sánchez · Veure més »

Aurora Picornell Femenias

Aurora Picornell Femenias (Palma, 1 d'octubre de 1912 - Manacor, 5 de gener de 1937) va ser una política, sindicalista, d'ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València, Eivissa i Menorca durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Aurora Picornell Femenias · Veure més »

Automobile Barcelona

L'Automobile Barcelona, conegut anteriorment com a Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona, és un saló internacional d'automoció que se celebra a Barcelona durant el mes de maig amb periodicitat biennal (sempre cau en anys senars).

Nou!!: Segona República Espanyola і Automobile Barcelona · Veure més »

Autores catalanes de ciència-ficció

La ciència-ficció catalana ha sigut magistralment cartografiada per A. Munné-Jordà a les seves antologies, destaquem la primera publicada, Narracions de ciència-ficció (1985); a la bibliografia les ressenyem totes amb detall.

Nou!!: Segona República Espanyola і Autores catalanes de ciència-ficció · Veure més »

Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia d'Aragó de 1936

Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia d'Aragó de 1936 fou un projecte autonomista desenvolupat durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia d'Aragó de 1936 · Veure més »

Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931

L'Avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears de 1931 és un text impulsat per l'Associació per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assemblea al juliol del mateix any.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931 · Veure més »

Avel·lí Artís-Gener

Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 28 de maig de 1912 – 7 de maig de 2000) fou un periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avel·lí Artís-Gener · Veure més »

Avelino González Mallada

Avelino González Mallada (Gijón, 7 d'agost de 1894 – Woodstock, Virgínia, 27 de març de 1938) fou un anarcosindicalista asturià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avelino González Mallada · Veure més »

Avinguda de Gaudí

L'avinguda de Gaudí és una via urbana de Barcelona, Catalunya, que discorre en diagonal, trencant la quadrícula del districte de l'Eixample, per unir dos dels principals monuments modernistes de la ciutat: el Temple Expiatori de la Sagrada Família i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avinguda de Gaudí · Veure més »

Avinguda de Roma

Situació de l'avinguda de Roma dins de Barcelona L'avinguda de Roma és un carrer de Barcelona del districte de l'Eixample.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avinguda de Roma · Veure més »

Avinguda del Port (València)

L'avinguda del Port és una via urbana de València situada a l'est de la ciutat, entre la plaça de Saragossa i el port de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avinguda del Port (València) · Veure més »

Avinguda del Regne de València

L'avinguda del Regne de València és una via urbana de la ciutat de València, situada entre l'avinguda del Marquès de Túria i el pont del Regne de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avinguda del Regne de València · Veure més »

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avinguda Diagonal · Veure més »

Avortament a Espanya

La interrupció voluntària de l'embaràs a Espanya o avortament induït a Espanya es regula al Títol II de la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs.

Nou!!: Segona República Espanyola і Avortament a Espanya · Veure més »

Ayer (Astúries)

Ayer (en castellà Aller) és un ''conceyu'' de la comunitat autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ayer (Astúries) · Veure més »

Álvaro de Albornoz

Álvaro de Albornoz Liminiana (Ḷḷuarca, Astúries, 13 de juny de 1879 - Mèxic, 22 d'octubre de 1954), polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Álvaro de Albornoz · Veure més »

Álvaro de Figueroa y Torres

Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Álvaro de Figueroa y Torres · Veure més »

Álvaro López Núñez

Álvaro López Núñez (Lleó, 2 de juny de 1865 - Madrid, 30 de setembre de 1936) va ser un periodista i escriptor espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i aferrissat defensor de l'assistència social, les assegurances socials i la democràcia cristiana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Álvaro López Núñez · Veure més »

Álvaro Pascual-Leone Forner

Álvaro Pascual-Leone Forner (Vinaròs, Baix Maestrat, 1 de desembre de 1895 - Mèxic, 12 de novembre de 1953) fou un polític i escriptor valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Álvaro Pascual-Leone Forner · Veure més »

Álvaro Sueiro Vilariño

Álvaro Sueiro Villarino (A Pobra de Trives, 12 de gener de 1892-Saragossa, 24 de gener de 1953) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Álvaro Sueiro Vilariño · Veure més »

Ángel Alcázar de Velasco

va ser un torero, falangista, periodista i espia espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Alcázar de Velasco · Veure més »

Ángel del Campo y Cerdán

fou un químic espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel del Campo y Cerdán · Veure més »

Ángel Establier Costa

Ángel Establier Costa (Alacant, 31 d'octubre de 1904 - Benidorm, 1976) va ser un farmacèutic alacantí, primer director del Col·legi d'Espanya a París.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Establier Costa · Veure més »

Ángel Fuertes Vidosa

Ángel Fuertes Vidosa, (Agüero, 1912 - Portell de Morella, 26 de maig de 1948) va ser un professor d'Aragó, membre del Partit Comunista i de la Unió General de Treballadors (UGT) (Federació de Treballadors de l'Ensenyament).

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Fuertes Vidosa · Veure més »

Ángel Galarza Gago

Ángel Galarza Gago (Madrid, 4 de novembre de 1891 – París, 26 de juliol 1966) va ser un jurista i polític espanyol membre del Partit Radical Socialista a la fundació del qual va contribuir en 1929, Fiscal General de l'Estat i ministre diverses vegades durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Galarza Gago · Veure més »

Ángel González de Mendoza Dorvier

Ángel González de Mendoza y Dorvier (Madrid, 2 de juliol de 1900 - 26 d'abril de 1975) va ser un militar i científic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel González de Mendoza Dorvier · Veure més »

Ángel Herrera Oria

Ángel Herrera Oria (Santander, 19 de desembre de 1886 - Madrid, 28 de juliol de 1968) fou un advocat de l'Estat, periodista, sacerdot, bisbe i cardenal espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Herrera Oria · Veure més »

Ángel López Pérez

Ángel López Pérez (7 de març de 1873 - Lugo, 30 de març de 1964) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel López Pérez · Veure més »

Ángel Liberal Lucini

Ángel Liberal Lucini (Barcelona, 19 de setembre de 1921 - Madrid, 2 d'octubre de 2006) va ser un militar català, almirall de l'Armada, que va ocupar el càrrec de subsecretari de Defensa amb el govern d'Adolfo Suárez i el ministeri de Manuel Gutiérrez Mellado, va ser el primer Cap de l'Estat Major de la Defensa nomenat pel primer govern de Felipe González, va ocupar a més diverses destinacions diplomàtiques i va dirigir l'Escola Naval Militar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Liberal Lucini · Veure més »

Ángel Ossorio y Gallardo

Ángel Ossorio y Gallardo va ser un jurista i polític demòcrata-cristià espanyol format en el liberalisme organicista catòlic, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII, ambaixador de la Segona República Espanyola i un dels protagonistes destacats en la gènesi i en els debats sobre la “solució corporativa” esdevinguts entre 1913 i 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Ossorio y Gallardo · Veure més »

Ángel Pagés López-Guerrero

Ángel Pagés López-Guerrero (27 de juliol de 1908, ? - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Pagés López-Guerrero · Veure més »

Ángel Peinado Leal

Ángel Peinado Leal (Madrid, 4 de febrer de 1908-El Pardo, 10 de març de 1939) va ser un polític i sindicalista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Peinado Leal · Veure més »

Ángel Pestaña Núñez

Ángel Pestaña Núñez (Santo Tomás de las Ollas, Ponferrada, Castella i Lleó, 14 de febrer de 1886 - Begues, el Baix Llobregat 11 de desembre de 1937) fou una de les figures més destacades de l'anarcosindicalisme espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Pestaña Núñez · Veure més »

Ángel Puigmiquel

va ser un autor de dibuixos animats, historieta i periodista català, radicat també a Veneçuela.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Puigmiquel · Veure més »

Ángel Ramírez Rull

Ángel Ramírez Rull (m. 1972) va ser un policia i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Ramírez Rull · Veure més »

Ángel Sánchez del Águila y Mencos

Ángel Sánchez del Águila y Mencos (31 de març de 1897, ? - Ca. 1973, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Sánchez del Águila y Mencos · Veure més »

Ángel Vera Coronel

Ángel Vera Coronel (Elda, 1888 - Pedrola, província de Saragossa, 20 de juliol de 1937) va ser un polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ángel Vera Coronel · Veure més »

Íñigo de Arteaga y Falguera

Íñigo de Loyola de Arteaga y Falguera (Madrid, 14 de novembre de 1905 – Marbella, 19 de març de 1997) va ser un militar i noble espanyol, XVIII duc d'El Infantado, gran d'Espanya i capità general de la II Regió Militar i de les Illes Balears.

Nou!!: Segona República Espanyola і Íñigo de Arteaga y Falguera · Veure més »

Órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona

Órgano de la Academia Calasancia de las Escuela Pías de Barcelona (1891-1931) va ser una revista fundada a Barcelona el 1891 pel religiós i apologètic Eduardo Llanas.

Nou!!: Segona República Espanyola і Órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona · Veure més »

Élie Faure

Élie Faure (Senta Fe la Granda, 4 d'abril de 1873 - París, 1937) fou un historiador de l'art i assagista francès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Élie Faure · Veure més »

Àngel Badia i Camps

fou un pintor, il·lustrador i dibuixant de còmic català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Àngel Badia i Camps · Veure més »

Àngel Palerm i Vich

Àngel Palerm i Vich (Eivissa, 1917-Ciutat de Mèxic,1980), va ser un etnòleg i antropòleg eivissenc que va desenvolupar la major part de la seva activitat científica a Mèxic, on s'hagué d'exiliar el 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Àngel Palerm i Vich · Veure més »

Àngel Serra i Casals

Àngel Serra i Casals (Puig-reig 1903 - Terrassa 1982), fou un polític, activista, i empresari català, que fou alcalde del poble de Puig-reig (Berguedà) durant la Segona República Espanyola, etapa en què es va significar, d'una banda, per la defensa del catalanisme i de la República, però al mateix temps, per apaivagar l'exaltació revolucionària incontrolada.

Nou!!: Segona República Espanyola і Àngel Serra i Casals · Veure més »

Àngela Nebot Molada

Àngela Nebot Molada va ser una pintora barcelonina instal·lada a València als anys trenta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Àngela Nebot Molada · Veure més »

Àurea Cuadrado Castillón

Publicació Núm. 1 de "Mujeres Libres" Áurea Cuadrado Castillón (Ontinyena, 23 d'agost de 1894 - Mallorca, 18 de desembre de 1969), també coneguda com a Àurea Cuadrado Alberola, va ser una militant anarquista feminista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Àurea Cuadrado Castillón · Veure més »

Badia del Vallès

Badia del Vallès és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Badia del Vallès · Veure més »

Baix Gaià

El Baix Gaià és una comarca natural no oficial a l'est de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Baix Gaià · Veure més »

Baldomer Balot Vilar

Baldomer Balot Vilar (Calonge, Baix Empordà, 27 de febrer de 1893 - Barcelona, 31 d'agost de 1965) fou mestre d'escola i músic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Baldomer Balot Vilar · Veure més »

Baldomero Fernández Ladreda

Baldomero Fernández Ladreda Ferla (La Ribera, Astúries, 18 de juliol de 1906 - Oviedo, 15 de novembre de 1947) va ser un sindicalista, militar de l'Exèrcit Popular de la República i guerriller asturià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Baldomero Fernández Ladreda · Veure més »

Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic

El Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic és un arxiu d'història oral que alberga gairebé un miler d'entrevistes, de les quals més de 400 han estat publicades en línia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic · Veure més »

Banc de Crèdit Industrial

El Banc de Crèdit Industrial fou una entitat financera constituïda a Madrid en 1920 i que funcionà fins al 3 de maig de 1991 es va fusionar amb cinc entitats més per constituir Argentaria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Banc de Crèdit Industrial · Veure més »

Banc Hispano Colonial

El Banc Hispano Colonial (BHC) va ser una entitat de crèdit nascuda a Barcelona l'any 1876 amb l'objectiu inicial de finançar el costós domini de les possessions colonials espanyoles.

Nou!!: Segona República Espanyola і Banc Hispano Colonial · Veure més »

Banco Exterior de España

El Banco Exterior de España (BEX) fou una entitat financera constituïda el 3 de juny de 1929 sota el patrocini de l'Estat espanyol amb la finalitat de facilitar el finançament del comerç exterior i les relacions econòmiques amb altres estats, així com buscar nous mercats per als productes espanyols i facilitar a les companyies espanyoles canalitzar tant les importacions com les exportacions.

Nou!!: Segona República Espanyola і Banco Exterior de España · Veure més »

Banda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda

La Banda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda és l'agrupació musical més antiga de totes les que pertanyen a la Unió Musical Santa Cecília d'Onda.

Nou!!: Segona República Espanyola і Banda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda · Veure més »

Banda de Música de Llucmajor

La Banda de Música de Llucmajor és una banda de música creada a Llucmajor (Mallorca) l'any 1842, essent una de les més antigues de Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Banda de Música de Llucmajor · Veure més »

Banda de Música de Sabadell

La Banda de Música de Sabadell, coneguda popularment com la Banda o la Banda Municipal, és l'agrupació musical més antiga de Sabadell.

Nou!!: Segona República Espanyola і Banda de Música de Sabadell · Veure més »

Bandera d'Espanya

La bandera d'Espanya, amb tots els seus elements actuals, va ser adoptada per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre del 1981 que a l'article segon, diu: Anteriorment, amb l'aprovació de la vigent Constitució espanyola el 6 de desembre de 1978, ja s'havia establert en el seu article 4t que la: 1.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bandera d'Espanya · Veure més »

Bandera de Castelló de la Plana

La bandera de Castelló de la Plana està composta per.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bandera de Castelló de la Plana · Veure més »

Bandera de la Segona República Espanyola

La Bandera de la Segona República Espanyola, també coneguda amb el nom de bandera republicana, ensenya oficial d'Espanya en el període comprès entre 1931 i 1939, és una bandera tricolor horitzontal composta pels colors roig, groc i morat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bandera de la Segona República Espanyola · Veure més »

Baró de Viver

Edifici de la plaça del Baró de Viver El barri de Baró de Viver és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Baró de Viver · Veure més »

Barberí

Barberí és una empresa catalana especialitzada en foneria artística.

Nou!!: Segona República Espanyola і Barberí · Veure més »

Bartolomé Barba Hernández

Bartolomé Barba Hernández (Madrid, 1895 - 5 de gener de 1967) fou un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bartolomé Barba Hernández · Veure més »

Bartolomé Fernández Sánchez

va ser un polític i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bartolomé Fernández Sánchez · Veure més »

Bartomeu Amigó i Farreras

Bartomeu Amigó i Ferreras (Barcelona, 2 de febrer de 1883 - Barcelona, 29 de maig del 1955) fou un destacat membre de la societat civil catalana de la primera meitat del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bartomeu Amigó i Farreras · Veure més »

Bartomeu Muntané i Cirici

Bartomeu Muntané i Cirici (Igualada, Anoia 25 de maig de 1899 - Ibíd., 3 d'agost de 1977) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bartomeu Muntané i Cirici · Veure més »

Bartomeu Sastre Garau

Bartomeu Sastre Garau (1895-1971, Llucmajor, Mallorca), conegut com a Llopis, fou un polític llucmajorer d'esquerres que fou batle de Llucmajor durant la II República, per primera vegada entre l'abril de 1931 i l'octubre de 1934 i per segona entre el febrer i el juliol de 1936, en què fou destituït quan s'inicià la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bartomeu Sastre Garau · Veure més »

Basiliso Serrano

Basiliso Patrocinio Serrano Valero, també conegut com a "Fortuna" i "Manco de la Pesquera", fou un guerriller antifranquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Basiliso Serrano · Veure més »

Batalla d'Albarrasí

La batalla d'Albarrasí va ser una batalla que tingué lloc l'estiu del 1937 durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla d'Albarrasí · Veure més »

Batalla d'El Mazucu

La Batalla d'El Mazucu fou un episodi de la Guerra Civil espanyola esdevingut entre el 5 i el 20 de setembre de 1937 a prop de Llanes (Astúries).

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla d'El Mazucu · Veure més »

Batalla de Badajoz

La Batalla de Badajoz fou una batalla ocorreguda a l'agost de 1936 durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Badajoz · Veure més »

Batalla de Belchite

La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Belchite · Veure més »

Batalla de Bilbao

La Batalla de Bilbao es va produir la primavera de 1937, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Bilbao · Veure més »

Batalla de Brunete

La Batalla de Brunete fou el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la població que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Brunete · Veure més »

Batalla de Guadalajara

La batalla de Guadalajara (8 de març – 23 de març de 1937) va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Guadalajara · Veure més »

Batalla de l'Alfambra

La Batalla de l'Alfambra fou una batalla de la Guerra Civil espanyola ocorreguda a la riba de l'Alfambra, dins del Front d'Aragó del 5 a 8 de febrer de 1938.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de l'Alfambra · Veure més »

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de l'Ebre · Veure més »

Batalla de Madrid

La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Madrid · Veure més »

Batalla de Màlaga (1937)

La batalla de Màlaga va ser la culminació d'una ofensiva a principis de 1937 per una força combinada de nacionalistes i italians per arrabassar el control de la província de Màlaga als republicans durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Màlaga (1937) · Veure més »

Batalla de Mérida

La batalla de Mèrida va ser una de les primeres batalles de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Mérida · Veure més »

Batalla de Santander

La Batalla de Santander foren el conjunt d'operacions militars dutes a terme durant la Guerra Civil espanyola entre el 14 d'agost i l'1 de setembre de 1937 a la província de Santander i que culminarien amb la seva ocupació per l'exèrcit revoltat contra la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Santander · Veure més »

Batalla de Talavera de la Reina

La Presa de Talavera va ocórrer durant la Guerra civil espanyola el 3 de setembre de 1936 i va ser lliurada per columnes republicanes arribades des de Madrid i tropes revoltades del bàndol franquista dirigides pel general Juan Yagüe.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Talavera de la Reina · Veure més »

Batalla de Terol

La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla de Terol · Veure més »

Batalla del Cap de Palos

La batalla del Cap de Palos va ser la batalla naval més gran de la Guerra Civil espanyola, a més de constituir el combat on van participar el major nombre d'embarcacions de la guerra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla del Cap de Palos · Veure més »

Batalla del cap Sersell

La Batalla del Cap Sersell (Algèria) a la Guerra Civil espanyola va enfrontar el creuer pesant Baleares per part de les forces revoltades contra els creuers lleugers Libertad, Méndez Núñez i l'escorta de destructors del bàndol governamental al matí del 7 de setembre de 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla del cap Sersell · Veure més »

Batalla del Jarama

La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalla del Jarama · Veure més »

Batalló Đuro Đaković

El Batalló Đuro Đaković o Djuro Djakovic (serbi ciríl·lic: Батаљон Ђуро Ђаковић) va ser una unitat militar, formada principalment per brigadistes iugoslaus, adscrita a les Brigades Internacionals, un cos de voluntaris estrangers que va participar en la Guerra Civil espanyola en favor de la II República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló Đuro Đaković · Veure més »

Batalló Britànic

El Batalló Britànic (també conegut per Batalló Saklatava en honor de Shapurji Saklatvala, cofundador del Partit Comunista de la Gran Bretanya i membre de la Cambra dels Comuns o també Batalló Clement Attlee) va ser una unitat militar formada per voluntaris britànics que va participar en la Guerra Civil espanyola en suport de la Segona República en el marc de la XV Brigada Internacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló Britànic · Veure més »

Batalló Comuna de París

El Batalló Comuna de París (en francès Bataillon Commune de Paris) va ser una unitat militar formada l'octubre del 1936 per voluntaris comunistes francesos, belgues i valons principalment, però també alguns anglesos i nord-americans, que va participar en la Guerra Civil espanyola en suport de la Segona República enquadrada primer en la XI i més tard en la XIV Brigada Internacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló Comuna de París · Veure més »

Batalló del Terrible

El Batalló del Terrible (nom que prové del de la localitat de Pueblonuevo del Terrible) va ser el primer batalló format a la província de Còrdova (Andalusia) per voluntaris per defensar la legalitat de la República després del cop d'estat de juliol de 1936 que va donar inici a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló del Terrible · Veure més »

Batalló Dimitrov

El Batalló Dimitrov va ser una unitat militar integrada en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló Dimitrov · Veure més »

Batalló Edgar André

El Batalló Edgar André va ser una unitat militar formada per voluntaris internacionals que va lluitar a la Guerra Civil espanyola a favor de la República i contra els militars insurrectes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló Edgar André · Veure més »

Batalló Hans Beimler

l Batalló "Hans Beimler" (en alemany: Hans-Beimler-Bataillon) va ser una unitat de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, enquadrat en la XI Brigada Internacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló Hans Beimler · Veure més »

Batalló Isaac Puente

El Batalló Isaac Puente va ser un batalló del sindicat Confederació Nacional del Treball (CNT) del País Basc que va actuar en el Front Nord durant la guerra civil espanyola (setembre de 1936 – octubre 1937). Era la nº 3 de les Milícies Antifeixistes de la CNT, i el nº 11 de l'Eusko Gudarostea. Va ser nomenat batalló de xoc per l'Estat Major de l'Eusko Gudarostea.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló Isaac Puente · Veure més »

Batalló Mackenzie-Papineau

El Batalló Mackenzie-Papineau, també coneguts com a Mac-Paps, va ser una unitat de voluntaris canadencs que va combatre formant part de les Brigades Internacionals en defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló Mackenzie-Papineau · Veure més »

Batalló Thälmann

El Batalló Thälmann va ser una unitat militar integrada a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batalló Thälmann · Veure més »

Batlles de Palamós

Tot seguit es mostra una llista dels batlles de Palamós, des de la fundació de la vila fins avui dia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Batlles de Palamós · Veure més »

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bàndol nacional · Veure més »

Bàsquet als Jocs Olímpics d'estiu de 1936

Bàquet Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berlín (Alemanya) es disputà, per primer cop en uns Jocs Olímpics d'Estiu, una competició de bàsquet en categoria masculina de forma oficial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bàsquet als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 · Veure més »

Bétera

Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bétera · Veure més »

Beatriu de Borbó i de Battenberg

Beatriu de Borbó i de Battenberg (en castellà: Beatriz de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, 22 de juny de 1909 - Roma, Itàlia, 22 de novembre de 2002), infanta d'Espanya, era la tercera filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Beatriu de Borbó i de Battenberg · Veure més »

Belén de Sárraga Hernández

Belén de Sárraga Hernández (Valladolid, 1874 - Mèxic, 1951) va ser una feminista, del Partit Republicà Federal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Belén de Sárraga Hernández · Veure més »

Bellanca 28-90

El Bellanca 28-90 Flash fou un avió americà desenvolupat a partir del model de competició Bellanca 28-70 durant els anys trenta amb l'objectiu de convertir-se en un model apte per a l'ús militar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bellanca 28-90 · Veure més »

Belle Époque (pel·lícula)

Belle Époque és una pel·lícula espanyola dirigida per Fernando Trueba, estrenada el 1992.

Nou!!: Segona República Espanyola і Belle Époque (pel·lícula) · Veure més »

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benaguasil · Veure més »

Benejam

és el pseudònim de l'autor de còmic Marí Benejam i Ferrer.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benejam · Veure més »

Benet Margarit i Font

Benet Margarit i Font (Olesa de Montserrat, 1878 - Ullastrell, 1936) fou un industrial i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benet Margarit i Font · Veure més »

Benifairó de la Valldigna

Casa consistorial del municipi Benifairó de la Valldigna és una població del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benifairó de la Valldigna · Veure més »

Benigno Ferrer Domingo

Benigno Ferrer Domingo (Massamagrell, 17 de maig de 1878 - Madrid, 24 d'abril de 1962) va ser un professor, pedagog i polític socialista valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benigno Ferrer Domingo · Veure més »

Benita Asas

Benita Asas Manterola (Sant Sebastià, 4 de març de 1873 - Bilbao, 21 d'abril de 1968) va ser una mestra i feminista espanyola, activista per al sufragi femení, editora de premsa, que va desenvolupar la major part de la seva vida professional i política a Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benita Asas · Veure més »

Benita Uribarrena Bollaín

Benita Uribarrena Bollaín (Durango, 16 de març de 1922 - Le Soler, 12 d'octubre de 2011) fou una militant del Partit Comunista d'Espanya i activista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benita Uribarrena Bollaín · Veure més »

Benito Blanco-Rajoy Espada

Benito Blanco-Rajoy y Espada (la Corunya, 1891 - 1966) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benito Blanco-Rajoy Espada · Veure més »

Benito Gimeno Pescador

Benito Gimeno Pescador va ser el primer alcalde republicà de Sant Adrià de Besòs; Va exercir el càrrec del 14 d'abril al 24 d'octubre de 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benito Gimeno Pescador · Veure més »

Benito Pabón

Benito Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 25 de març de 1895- Panamà, 1958) va ser un advocat i polític sindicalista andalús, diputat membre del Congrés dels Diputats d'Espanya per la ciutat de Saragossa durant l'última legislatura del període republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benito Pabón · Veure més »

Benito Rodríguez Frutos

Benito Rodríguez Frutos (24 de desembre de 1899, ? - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benito Rodríguez Frutos · Veure més »

Benjamín Jarnés

Benjamín Jarnés (Codo, Saragossa, 7 d'octubre de 1888 - Madrid, 1949) fou un escriptor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Benjamín Jarnés · Veure més »

Bernabé López Calle

Bernabé López Calle, també conegut com a Comandante Abril (Montejaque, província de Màlaga, 1899 - cerro de la Atalaya, Medina-Sidonia, 31 de desembre de 1949) fou un lluitador antifranquista que va liderar la guerrilla del sud d'Andalusia en els anys quaranta, des de les Serres de Ronda i Grazalema, fins al Camp de Gibraltar després d'exercir com a Guàrdia Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bernabé López Calle · Veure més »

Bernard Guasch

Bernard Guasch (nascut el 3 d'abril de 1960) és un dirigent esportiu i exjugador de rugbi XIII nord-català, que va jugar a la posició de stand-off.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bernard Guasch · Veure més »

Bernardino Landete Aragó

Bernardino Landete Aragó (València, 1879 - Madrid, 1968) fou un metge i científic valencià considerat el pioner de l'estomatologia espanyola i creador de la cirugia maxil·lofacial a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bernardino Landete Aragó · Veure més »

Bernardo Clariana Pascual

Bernardo Clariana (Carlet, la Ribera Alta, 21 de juliol de 1912 - Carcassona, Llenguadoc, 1962) fou un poeta, llatinista, assagista i traductor valencià en llengua castellana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bernardo Clariana Pascual · Veure més »

Bernardo Estornés Lasa

Bernardo Estornés Lasa (Izaba, Navarra, 11 de maig de 1907 - Sant Sebastià 10 d'agost de 1999) va ser un promotor de la cultura basca, escriptor i fundador i director de la "Enciclopedia General Ilustrada del País Vasco" (Enciclopèdia Auñamendi).

Nou!!: Segona República Espanyola і Bernardo Estornés Lasa · Veure més »

Bernardo Giner de los Ríos García

Bernardo Giner de los Ríos García (Màlaga, 31 de gener de 1888 - Mèxic, 22 d'agost de 1970) va ser un arquitecte i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bernardo Giner de los Ríos García · Veure més »

Bernardo Mateo Sagasta y Echevarría

Bernardo Mateo Sagasta y Echevarría (Pontevedra, 21 de setembre de 1866-2 de novembre de 1937) va ser un polític i enginyer espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bernardo Mateo Sagasta y Echevarría · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Biar · Veure més »

Bibiano Fernández Osorio Tafall

Bibiano Fernández Osorio y Tafall (Pontevedra, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1990) va ser un polític i intel·lectual gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bibiano Fernández Osorio Tafall · Veure més »

Bibioj

Bibioj és una caseria del municipi de Vilafermosa (Alt Millars) situada a l'oest del terme i la capital municipal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bibioj · Veure més »

Biblioteca

Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Biblioteca · Veure més »

Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus)

La Biblioteca Central Xavier Amorós és una biblioteca de la ciutat de Reus inaugurada el 22 d'abril de l'any 2003 per l'alcalde de la ciutat Lluís Miquel Pérez i Segura i el Conseller de Cultura de la Generalitat Jordi Vilajoana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus) · Veure més »

Biblioteca de Cort

Prestatgeries superiors de la biblioteca La biblioteca de Cort és un centre al servei de la cultura, la informació, l'oci i el lleure.

Nou!!: Segona República Espanyola і Biblioteca de Cort · Veure més »

Biblioteca de Palafrugell

La Biblioteca de Palafrugell, antigament anomenada Biblioteca Popular de Palafrugell (1938), és una biblioteca ubicada al municipi de Palafrugell.

Nou!!: Segona República Espanyola і Biblioteca de Palafrugell · Veure més »

Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil Espanyola, l'exili, el franquisme i la transició.

Nou!!: Segona República Espanyola і Biblioteca del Pavelló de la República · Veure més »

Bicicletes Rabasa

Bicicletes Rabasa és una empresa catalana de bicicletes, amb seu a Mollet del Vallès (Vallès Oriental).

Nou!!: Segona República Espanyola і Bicicletes Rabasa · Veure més »

Bielsa

Bielsa o Belsa (tradicionalment) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bielsa · Veure més »

Biescas

Biescas és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego, al nord de Sabiñánigo, l’oest de Yésero i al sud de Panticosa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Biescas · Veure més »

Biofilia (revista)

Biofilia va ser una revista publicada a Barcelona entre 1935 i 1937, durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Biofilia (revista) · Veure més »

Biopolítica

La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política.

Nou!!: Segona República Espanyola і Biopolítica · Veure més »

Blas Cabrera Felipe

Blas Cabrera y Felipe (Arrecife, Lanzarote, 20 de maig de 1878 - Mèxic DF, 1 d'agost de 1945) va ser un físic canari, considerat un dels científics espanyols més importants de la història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Blas Cabrera Felipe · Veure més »

Blas Infante Pérez de Vargas

Retrat de Blas Infante en rajoles Blas Infante Pérez de Vargas (Casares, Màlaga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla, 11 d'agost de 1936) fou un polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del nacionalisme andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Blas Infante Pérez de Vargas · Veure més »

Blas Pérez González

Blas Pérez González (Santa Cruz de La Palma, Canàries, 13 d'agost de 1898 - Madrid, 7 de febrer de 1978 Murió el ex-ministro de la Gobernación Blas Pérez) va ser un advocat, jurista i catedràtic d'universitat espanyol que va ser Ministre de la Governació durant el Franquisme, entre 1942 i 1957.

Nou!!: Segona República Espanyola і Blas Pérez González · Veure més »

Blasquisme

El blasquisme fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al País Valencià a finals del, propagat per l'escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo, que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.

Nou!!: Segona República Espanyola і Blasquisme · Veure més »

Bloc Catòlic-Foralista

Bloc Catòlic Foralista va ser una agrupació electoral dels partits amb idelogia de dreta a Navarra i País Basc per a les eleccions constituents del 28 de juny de 1931, una vegada proclamada la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bloc Catòlic-Foralista · Veure més »

Bloc de Dretes

Bloc de Dretes va ser la coalició electoral fundada en Navarra (Espanya) durant la Segona República Espanyola que va tenir un gran èxit en les dues cites electorals a les Corts que va concórrer, les del 19 de novembre 1933, les del 16 de febrer de 1936 i en la cita electoral per a escollir compromissaris per a escollir President de la República el 26 d'abril de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bloc de Dretes · Veure més »

Bloc Nacionalista Valencià

El Bloc Nacionalista Valencià (abreujat BLOC, també conegut amb les sigles BNV) va ser un partit polític del País Valencià, d'ideologia valencianista, ecologista i d'esquerres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bloc Nacionalista Valencià · Veure més »

Bloch MB.200

El MB.200 era un avió de bombarder francès dissenyat i construït per la Société des Avions Marcel Bloch.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bloch MB.200 · Veure més »

Bloque Nacional

El Bloque Nacional (en català, Bloc Nacional) va ser una coalició de dreta monàrquica de la Segona República Espanyola creada el 1934 per José Calvo Sotelo que va unir el sector més radical seguidor de Calvo Sotelo dins dels alfonsins de Renovación Española i els tradicionalistes del sector proper al comte de Rodezno i a Víctor Pradera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bloque Nacional · Veure més »

Božidar Petrović

Božidar «Boško» Petrović (Bela Palanka, 7 d'abril de 1911 – Villanueva de la Cañada, 12 de juliol de 1937) va ser un futbolista professional i as de l'aviació iugoslau a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Božidar Petrović · Veure més »

Bob Doyle

Robert Andrew Doyle (Dublín, 12 de febrer de 1916 - Londres, 22 de gener de 2009), més conegut com a Bob Doyle,Max Arthur (2009).

Nou!!: Segona República Espanyola і Bob Doyle · Veure més »

Boeing P-26

El Boeing P-26 Peashooter (Sarbatana) fou un avió fabricat per la companyia Boeing que es va avaluar amb el Hawker Fury per substituir el Nieuport 52.

Nou!!: Segona República Espanyola і Boeing P-26 · Veure més »

Boixcar

pseudònim de Guillermo Sánchez Boix, va ser un dels més destacats dibuixants del còmic català i espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Boixcar · Veure més »

Bombardeig d'Alacant (1938)

El bombardeig del 25 de Maig, també anomenat bombardeig d'Alacant o bombardeig del Mercat, és un atac aeri contra civils que va tindre lloc a la zona del Mercat Central de la ciutat d'Alacant (País Valencià) el 25 de maig de l'any 1938 per part de l'aviació feixista italiana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bombardeig d'Alacant (1938) · Veure més »

Bombardeig d'Almeria (1937)

El Bombardeig d'Almeria va ser una acció militar ocorreguda el 31 de maig de 1937 a la ciutat andalusa d'aquest nom, en el context de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bombardeig d'Almeria (1937) · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (març de 1938)

Els bombardejos aeris de Barcelona de març de 1938 es van produir els dies 16, 17 i 18 en el context de la Guerra Civil espanyola, per part de l'aviació legionària italiana i aviació alemanya des de les seves tres bases a Mallorca (Illes Balears), causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bombardeig de Barcelona (març de 1938) · Veure més »

Bombardeig de Durango

Placa en record de les víctimes del bombardeig. El bombardeig de Durango és una l'acció bèl·lica executada el 31 de març de 1937 dins de l'ofensiva del Front Nord que van realitzar les tropes dites "nacionals" en la primavera d'aquest any en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bombardeig de Durango · Veure més »

Bombardeigs de Vic

Els bombardeigs de Vic van ser una sèrie d'atacs aeris realitzats per l'aviació del bàndol nacional entre el desembre de 1938 i el febrer de 1939, durant la Guerra Civil espanyola, contra la capital d'Osona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bombardeigs de Vic · Veure més »

Bombardejos del Maestrat

Els bombardejos del Maestrat van ser una sèrie d'atacs aeris realitzats sobre diverses localitats de la comarca de l'Alt Maestrat, realitzats el maig de 1938, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, per bombarders Junkers Ju 87 ''Stuka'' de la Legió Còndor alemanya, que combatien en favor dels sublevats contra el govern de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bombardejos del Maestrat · Veure més »

Bombers de Barcelona

Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bombers de Barcelona · Veure més »

Bonastre

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bonastre · Veure més »

Bonaventura Pelegrí i Torné

Bonaventura Pelegrí i Torné (Lleida 1879-1937) fou un escriptor i eclesiàstic català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bonaventura Pelegrí i Torné · Veure més »

Brauli Solsona i Ronda

Brauli Solsona i Ronda (València, 12 d'agost de 1896 - Le Kremlin-Bicêtre, 26 de març de 1981) fou un periodista i polític valencià, governador civil d'Alacant i València durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Brauli Solsona i Ronda · Veure més »

Breguet 19

El Breguet 19 o Breguet XIX fou un avió militar utilitzat com a bombarder lleuger i com a avió de reconeixement, construït per la companyia francesa Breguet Aviation a començaments dels anys 1920.

Nou!!: Segona República Espanyola і Breguet 19 · Veure més »

Brigada Jarosław Dabrowski

La 150a Brigada Internacional o Brigada Jaroslaw Dabrowski (polonès Dąbrowszczacy) va ser una unitat militar que va servir a les Brigades Internacionals durant durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Brigada Jarosław Dabrowski · Veure més »

Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Brigades Internacionals · Veure més »

Bristol Bulldog

El Bristol Bulldog és un avió de caça biplà dissenyat a finals dels anys 1920 al Regne Unit.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bristol Bulldog · Veure més »

Bruno Ibáñez Gálvez

Bruno Ibáñez Gálvez, conegut com a Don Bruno, va ser un dels encarregats, sota les ordres del Queipo de Llano, d'excercir la repressió a les diferents províncies andaluses conquerides pels rebels els primers mesos de la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Bruno Ibáñez Gálvez · Veure més »

Buenaventura Durruti

nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Buenaventura Durruti · Veure més »

Buenaventura Sánchez-Cañete López

fou jurista, magistrat i president de l'Audiència Territorial de Barcelona en els primers anys de la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Buenaventura Sánchez-Cañete López · Veure més »

Cabrera d'Anoia

Cabrera d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cabrera d'Anoia · Veure més »

Caciquisme

Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades. El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.

Nou!!: Segona República Espanyola і Caciquisme · Veure més »

Cadena SER

La Cadena SER és una de les emissores de ràdio més antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els índexs d'audiència més alts a Espanya però no pas a Catalunya, on és la tercera emissora més escoltada per darrere de RAC 1 i Catalunya Ràdio.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cadena SER · Veure més »

Caixa General de Reparacions

Escut de la Segona República Espanyola La Caixa general de reparacions de danys derivats de la guerra civil va ser un organisme de repressió econòmica dependent del Ministeri d'Hisenda de la Segona República Espanyola, creat el dia 23 de setembre de 1936 -als dos mesos d'iniciada la Guerra Civil- pel Govern de Largo Caballero a fi de confiscar en favor del Govern els béns dels civils que donessin suport al cop d'estat del 18 de juliol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Caixa General de Reparacions · Veure més »

Cal Barbany

Cal Barbany és una obra del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cal Barbany · Veure més »

Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa

Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa és una corporació de dret públic fundada el 1906 amb seu a Manresa, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya que té com a funció principal defensar els interessos generals de les empreses i proporcionar les actuacions necessàries per al foment del comerç i la indústria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa · Veure més »

Camillo Berneri

Camillo Berneri (Lodi, Llombardia, 1897 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un anarquista italià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camillo Berneri · Veure més »

Camilo Menéndez Tolosa

Camilo Menéndez Tolosa (Santa Cruz de Tenerife, 8 de febrer de 1899 - Madrid, 19 de juny de 1971) va ser un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs en el règim del General Franco.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camilo Menéndez Tolosa · Veure més »

Camino Oskoz

Maria Camino Andrea Oskoz Urriza, més coneguda com a Camino Oskoz, (Pamplona, 11 d'abril de 1910 - Urbasa, 10 d'agost de 1936) va ser una mestra d'escola republicana basca, afiliada al sindicat UGT, secretària del Partit Comunista d'Espanya, assistent al Socors Roig Internacional i víctima de la Guerra civil espanyola a Navarra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camino Oskoz · Veure més »

Camp d'aviació de Vilafamés

Perfil d'un Polikarpov I-15 "Xato" a escala real, col·locat com a part de la museïtzació del camp d'aviació de Vilafamés. El camp d'aviació de Vilafamés o aeròdrom de Vilafamés va ser un dels diversos camps per a l'aviació construïts pel govern de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camp d'aviació de Vilafamés · Veure més »

Camp d'esports de Valldoreix

El Camp d'esports de Valldoreix és una instal·lació esportiva que es va crear l'any 1933 i forma part d'una sèrie de millores socials que es van iniciar aquests anys.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camp d'esports de Valldoreix · Veure més »

Camp d'internament de Vernet d'Arièja

Estació de ferrocarril de Vernet (placa) El camp de Vernet (1918 - 1944) va ser un camp de presoners de guerra situat en els prepirineus occitans, entre els pobles de lo Vernet i Savardun, al País de Foix.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camp d'internament de Vernet d'Arièja · Veure més »

Camp de concentració d'Albatera

El camp de concentració d'Albatera (situat actualment en el terme municipal de Sant Isidre al nord de la comarca del Baix Segura) va ser un dels camps de concentració franquistes més durs que va haver-hi a Espanya després del final de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camp de concentració d'Albatera · Veure més »

Camp de Gurs

El camp de Gurs va ser un camp de refugiats construït pel govern francès el 1939, després de la caiguda de Catalunya i la fi de la Guerra Civil espanyola, al poble de Gurs, per tal d'acollir tots aquells que s'exiliaven voluntàriament d'Espanya per temor a les represàlies del franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camp de Gurs · Veure més »

Camp de Rieucros

El Camp de Rieucros fou un camp de concentració en uns turons boscosos vora l'antic seminari de Mende al departament occità de la Losera, que funcionar de gener de 1939 a febrer de 1942.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camp de Rieucros · Veure més »

Camp Municipal es Revolt

El camp municipal es Revolt és el recinte esportiu on juga com a local el Club Esportiu Montuïri, situat a la vila mallorquina de Montuïri.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camp Municipal es Revolt · Veure més »

Campanya de Guipúscoa

La campanya de Guipúscoa fou una campanya de la Guerra Civil espanyola en la que l'exèrcit franquista va conquerir el nord de la província de Guipúscoa, en poder de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Campanya de Guipúscoa · Veure més »

Campaspero

Campaspero és un municipi situat a la província de Valladolid (Castella i Lleó), tocant al límit amb la província de Segovia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Campaspero · Veure més »

Campionat de Mallorca de futbol 1931-1932

La temporada 1931-32 del Campionat de Mallorca de futbol fou la novena edició oficial d'aquesta competició, organitzada per la Federació de Futbol de les Illes Balears.

Nou!!: Segona República Espanyola і Campionat de Mallorca de futbol 1931-1932 · Veure més »

Camposancos

Camposancos, també coneguda com a Santa Isabel de Camposancos o A Visitación de Santa María de Camposancos, és una parròquia del municipi pontevedrès d'A Guarda i una Entitat local menor d'aquest municipi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camposancos · Veure més »

Camprodon

Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Segona República Espanyola і Camprodon · Veure més »

Can Rull (Sabadell)

Can Rull és un barri de Sabadell situat al nord de la ciutat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Can Rull (Sabadell) · Veure més »

Can Vidalet

Can Vidalet és un parc d'Esplugues de Llobregat que inclou l'edifici del mateix nom, també conegut com a Escola Municipal Vicenta Vives, Torre de Vidal Ribas o el Palauet, ambdós catalogats com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Segona República Espanyola і Can Vidalet · Veure més »

Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

La Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics de 1992 va ser presentada oficialment, a la seu del COI a Lausana, l'1 de març de 1986, per l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, juntament amb altres membres del Consell Rector de la candidatura.

Nou!!: Segona República Espanyola і Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Cantina

miniaturaminiaturaCantina militar a Belarús (2012)Una cantina o guingueta és un lloc públic que generalment forma part d'una caserna, d'una institució o empresa, on hom ven begudes i alguns comestibles als empleats o estudiants.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cantina · Veure més »

Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

L'esclat revolucionari que seguí a la insurrecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil espanyola –període extraordinàriament convuls– va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Capçanes

Capçanes és el poble i municipi més meridional de la comarca del Priorat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Capçanes · Veure més »

Capicorb

Capicorb (forma oficial), escrit de vegades Cap i Corb, Capicorp o Cap i Corp, és un nucli poblacional que pertany al municipi d'Alcalà de Xivert, i està enclavat al sud del terme municipal, des del barranc d'Estopet fins al terme de Torreblanca, en la plana d'Orpesa-Torreblanca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Capicorb · Veure més »

Capità general de Mallorca

El capità general de Mallorca fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Mallorca a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de Mallorca i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Capità general de Mallorca · Veure més »

Caps d'estat d'Espanya

Els caps d'estat d'Espanya han sigut al llarg de la història d'Espanya o bé reis o bé caps d'estat de les Repúbliques d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Caps d'estat d'Espanya · Veure més »

Caridad del Río Hernández

Eustacia María Caridad del Río Hernández(Santiago de Cuba, 29 de març de 1892 - París, 1975), més coneguda com a Caridad del Río, Caridad Mercader o Caritat Mercader —pel cognom del seu marit—, va ser una militant comunista catalana i agent de l'NKVD soviètic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Caridad del Río Hernández · Veure més »

Carl Einstein

Carl Einstein (Neuwied, Imperi Alemany, 26 d'abril de 1885 – L'Estela e Bètharram, Occitània, 5 de juliol de 1940) va ser un influent escriptor, historiador de l'art, crític i anarquista alemany, una de les figures més importants en la història del moviment avantguardista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carl Einstein · Veure més »

Carles Botet i Vehí

Carles Botet i Vehí (Barcelona, 26 d'octubre de 1898 - 12 de febrer de 1987) fou un militar català que va ser lleial a la Segona República Espanyola i va tenir un paper important durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles Botet i Vehí · Veure més »

Carles Cardó i Sanjoan

Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig del 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles Cardó i Sanjoan · Veure més »

Carles Comamala López-Del Pan

Carles Comamala López-Del Pan (Madrid, 17 d'abril de 1889 – Barcelona, 4 d'agost de 1983) fou metge traumatòleg de professió, futbolista del FC Barcelona entre els anys 1903 i 1912.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles Comamala López-Del Pan · Veure més »

Carles de Camps i d'Olzinellas

Carles de Camps i d'Olzinellas (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939) fou un polític i escriptor català, segon marquès de Camps, fill de Pelagi de Camps i de Matas.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles de Camps i d'Olzinellas · Veure més »

Carles Fontserè i Carrió

fou un destacat dibuixant i cartellista llibertari català, especialment a l'època de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles Fontserè i Carrió · Veure més »

Carles Rahola i Llorens

Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 28 de juny de 1881 - Girona, 15 de març de 1939) fou un periodista, escriptor, historiador i polític gironí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles Rahola i Llorens · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles Sala i Joanet

Carles Sala i Joanet (Barcelona 1905 - 9 de juny de 1991) fou un escriptor i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles Sala i Joanet · Veure més »

Carles Trias Bertran

Carles Trias Bertran conegut com a Carlos Trias Bertran (Barcelona, 1918 - 14 de setembre de 1969) fou un polític i dirigent falangista català, membre de la burgesia catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles Trias Bertran · Veure més »

Carles Vidal i Pasanau

Carles Vidal i Pasanau (Sarrià, 6 de novembre de 1917 - Barcelona, 4 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carles Vidal i Pasanau · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlisme · Veure més »

Carlos Abad López

va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Abad López · Veure més »

Carlos Arias Navarro

fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Arias Navarro · Veure més »

Carlos Asensio Cabanillas

va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola, amb el grau de tinent coronel, en la qual va tenir un destacat protagonisme, la qual cosa li va valer l'ascens a tinent general.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Asensio Cabanillas · Veure més »

Carlos Camps Burón

Carlos Camps Burón (3 de desembre de 1908,? - febrer de 1937, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá, que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Camps Burón · Veure més »

Carlos Cuerda Gutiérrez

Carlos Cuerda Gutiérrez (m. 1939) va ser un militar i advocat espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Cuerda Gutiérrez · Veure més »

Carlos Esplá Rizo

fou un polític i periodista valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Esplá Rizo · Veure més »

Carlos Fabra Marín

Carlos Fabra Marín (Xella, 1904 - França, 1970) fou un militar valencià lleial a la II República espanyola que es va distingir pel seu valor i audàcia impedint la sublevació dels seus immediats superiors, proclius al colp militar de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Fabra Marín · Veure més »

Carlos Franco Iribarnegaray

Carlos Franco Iribarnegaray (Ferrol (La Corunya) 30 d'agost de 1912 - Madrid, 1982), va ser un militar espanyol, que va arribar al grau de tinent general i va ser l'últim Ministre de l'Aire durant l'última etapa de la fi del règim dictatorial entre desembre de 1975 i juliol de 1977.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Franco Iribarnegaray · Veure més »

Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano

Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano (París, 1887 - Madrid, 20 de maig de 1975) fou un militar i historiador espanyol, duc de la Torre i comte de Llovera acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano · Veure més »

Carlos Martín Álvarez

Carlos Martín Álvarez (Madrid, 9 de setembre 1874 - 13 d'agost de 1959) fou un advocat i polític espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Martín Álvarez · Veure més »

Carlos Masquelet Lacaci

va ser un militar gallec destacat durant l'època II República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Masquelet Lacaci · Veure més »

Carlos Pérez Barceló

Carlos Pérez Barceló (Alcoi, 23 d'abril de 1872 - ?) fou un empresari i polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Pérez Barceló · Veure més »

Carlos Pedemonte Sabín

Carlos Pedemonte Sabín (l'Havana, 14 d'octubre de 1895 - Ibíd., 25 de juliol de 1972) va ser un geògraf i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Pedemonte Sabín · Veure més »

Carlos Rojas Vila

Carlos Rojas Vila (Barcelona, 1928 - Greenville, Carolina del Sud, 8 de febrer de 2020) fou un escriptor català, notable assagista i novel·lista autor de més de vint títols.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Rojas Vila · Veure més »

Carlos Romero Giménez

Carlos Romero Giménez, a vegades incorrectament escrit com a Jiménez, (Madrid, 7 de novembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 11 de setembre de 1978) fou un militar espanyol lleial a la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Romero Giménez · Veure més »

Carlos Ruano Llopis

Carlos Ruano Llopis (Orba, Marina Alta, 10 d'abril de 1878 - Mèxic, 2 de setembre de 1950) fou un pintor i cartellista taurí valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Ruano Llopis · Veure més »

Carlos Sousa Álvarez de Toledo

Carlos Sousa Álvarez de Toledo (València, 16 de novembre de 1862 - 1937) fou un militar i polític valencià, marquès de Sotelo.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Sousa Álvarez de Toledo · Veure més »

Carlos Taboada Tundidor

Carlos Taboada Tundidor (Ourense ? - 26 d'abril de 1935) fou un advocat, militar i polític gallec, germà d'Antonio Taboada Tundidor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carlos Taboada Tundidor · Veure més »

Carme Freixa Zurita

Carme Freixa Zurita (Barcelona) és una psicòloga, periodista i activista feminista espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carme Freixa Zurita · Veure més »

Carme Juanós Sampé

Carme Juanós Sampé (Vilalba dels Arcs, 6 de setembre de 1912 - Orador de Glana, 10 d'octubre de 1944) Fou una dona republicana, militant del PSUC i exiliada a França.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carme Juanós Sampé · Veure més »

Carme Ribé Ferré

Carme Ribé Ferré (Reus, 2 de maig de 1920 - Barcelona, 1991) va ser una bibliotecària catalana autora de treballs bibliogràfics, principalment en els àmbits de la literatura catalana i de l'esport.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carme Ribé Ferré · Veure més »

Carme Serrallonga i Calafell

Carme Serrallonga i Calafell (Barcelona, 3 d'abril de 1909 - 30 de novembre de 1997) fou una pedagoga i traductora catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carme Serrallonga i Calafell · Veure més »

Carmen Agulló Díaz

María del Carmen Agulló Díaz (Xinzo de Limia, Ourense, 18 de febrer de 1957) és una pedagoga i psicòloga, professora titular de Teoria i Història de l'Educació a la Universitat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carmen Agulló Díaz · Veure més »

Carmen de Zulueta Cebrián

Carmen de Zulueta Cebrián (Madrid, 26 de novembre de 1916 - Nova York, 1 de maig de 2010) fou una escriptora, filòsofa i professora espanyola exiliada als Estats Units després de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carmen de Zulueta Cebrián · Veure més »

Carmen García de Castro

Carmen García de Castro (Sorbas, Almeria, 7 de maig de 1886 - Alfara, 1969) va ser una mestra de la II República que va ser represaliada per les seves idees polítiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carmen García de Castro · Veure més »

Carmen Tronchoni Soria

Carmen Tronchoni Soria, va ser una telefonista de la Delegació del Treball, a València durant la guerra civil del 36, que va ser afusellada en 1938 per alta traïció i espionatge, en organitzar un viatge per ajudar a canviar de bàndol a unes persones.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carmen Tronchoni Soria · Veure més »

Carmen, Julia, Noeli, Blanca i Teresa Bahillo Rodrigo

Carmen, Julia, Noeli, Blanca i Teresa Bahillo Rodrigo (segle XX) foren militants carlines relacionades amb Lleida.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carmen, Julia, Noeli, Blanca i Teresa Bahillo Rodrigo · Veure més »

Carnaval de Vinaròs

El carnaval de Vinaròs (Baix Maestrat) és un dels carnestoltes més famosos de la costa mediterrània ibèrica, per la qual cosa ha estat reconegut com d'Interès Turístic Regional/Autonòmic el 22 de febrer del 2007.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carnaval de Vinaròs · Veure més »

Carrer de Francesc Layret

El carrer de Francesc Layret, tradicionalment conegut com la carretera o el carrer Reial o Real, o més popularment com «la carretera», és una de les principals vies de comunicació de Badalona per on encara avui transcorre la N-2, entre l'avinguda d'en Martí Pujol, iniciant-se des del carrer de la Creu, i el carrer d'en Prim, on continua pel carrer de Sant Bru.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carrer de Francesc Layret · Veure més »

Carrer de la Princesa

El carrer de la Princesa és un carrer de la Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carrer de la Princesa · Veure més »

Carrer de Sant Vicent Màrtir

El carrer de Sant Vicent Màrtir és una via urbana de València i un dels carrers més antics i llargs de la ciutat amb més de tres quilòmetres de longitud.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carrer de Sant Vicent Màrtir · Veure més »

Carrer dels Cavallers

El carrer dels Cavallers és una via urbana històrica del centre de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Carrer dels Cavallers · Veure més »

Casa Bertrand

La Casa Bertrand és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casa Bertrand · Veure més »

Casa d'Espanya a Mèxic

La Casa d'Espanya a Mèxic, oficialment i en castellà Casa de España en México fou una institució cultural fundada per Lázaro Cárdenas del Río per gestions de Daniel Cosío VillegasLida, Clara E, et al.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casa d'Espanya a Mèxic · Veure més »

Casa de Borbó (Espanya)

La Casa de Borbó, o de Borbó-Anjou, es la casa reial que regna actualment a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casa de Borbó (Espanya) · Veure més »

Casa de Campo

La Casa de Campo és el parc públic més gran del municipi de Madrid (Espanya).

Nou!!: Segona República Espanyola і Casa de Campo · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Casa Museu Casares Quiroga

La Casa Museu de Casares Quiroga és una casa museu de la ciutat de la Corunya, situada a l'antiga residència de Santiago Casares Quiroga, president de la Segona República Espanyola entre el 13 de maig i el 19 de juliol de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casa Museu Casares Quiroga · Veure més »

Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona

La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona és un antic complex hospitalari situat al districte de les Corts de Barcelona, reconvertit avui dia en diversos equipaments socials, institucionals i assistencials.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona · Veure més »

Casa-fàbrica Castanyer

Quarteró núm. 40 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa-fàbrica Castanyer era un conjunt d'edificis situats al carrer de Sant Pere més Alt i el carreró de l'Hort d'en Favà (actualment carrer d'Ortigosa), del que es conserva l'anomenada Casa Castanyer, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casa-fàbrica Castanyer · Veure més »

Caserna de bombers de l'Eixample

La Caserna de bombers de l'Eixample, o parc de l'Eixample, i anteriorment anomenada quarter Central, estava situada al xamfrà dels carrers Casanova i Provença de Barcelona, entre l'hospital Clínic i el mercat del Ninot.

Nou!!: Segona República Espanyola і Caserna de bombers de l'Eixample · Veure més »

Caserna de la Montaña

Placa commemorativa La Caserna de la Montaña va ser una edificació militar de Madrid construït durant el, situada en la Muntanya del Príncipe Pío.

Nou!!: Segona República Espanyola і Caserna de la Montaña · Veure més »

Cases barates

Polígon de '''cases barates''' al barri de Bon Pastor (Sant Andreu) Les cases barates foren cases de propietat o de lloguer que van ser edificades acollint-se a legislació específica, durant l'últim terç del i el primer terç del, amb ajuts oficials o préstecs a baix interès, i dirigides a la classe obrera o mitjana baixa de l'època.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cases barates · Veure més »

Casimiro Lana Sarrate

Casimiro Lana Sarrate (Sariñena, 1892 - ?) va ser un enginyer químic i polític aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casimiro Lana Sarrate · Veure més »

Casino Gerundense

El Casino Gerundense és una entitat cultural i recreativa privada de Girona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casino Gerundense · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Segona República Espanyola і Castell de Bellver · Veure més »

Castell del Camp de la Bota

El castell del Camp de la Bota, també anomenat castell de les Quatres Torres, fou un edifici militar construït l'any 1858 al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí per Juan Zapatero, capità general de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Castell del Camp de la Bota · Veure més »

Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Castellar del Vallès · Veure més »

Casto Prieto Carrasco

Casto Prieto Carrasco (Salamanca, 1886 - La Orbada, 29 de juliol de 1936) va ser un metge, catedràtic universitari i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Casto Prieto Carrasco · Veure més »

Castroforte del Baralla

Castroforte del Baralla és el nom d'una ciutat fictícia creada per Gonzalo Torrent Ballester on es desenvolupa la trama de la seva novel·la La saga/fuga de J.B., publicada el 1972, que aquest any va rebre el Premi de la Crítica i el Premi Ciutat de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Castroforte del Baralla · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Segona República Espanyola і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Segona República Espanyola і Català · Veure més »

Catalina Mayoral Arroyo

Catalina Mayoral Arroyo (Madrid, 9 novembre 1901 - Barcelona, 30 gener 1993) Fou una llevadora i infermera republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Catalina Mayoral Arroyo · Veure més »

Catedral de Roda d'Isàvena

La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.

Nou!!: Segona República Espanyola і Catedral de Roda d'Isàvena · Veure més »

Caterina Casas Maymó

Caterina Casas Maymó (Molins de Rei, 23 de novembre de 1888 - 10 de maig de 1974) fou una dona republicana, militant de ERC, pionera del municipalisme femení i primera regidora de l'Ajuntament de Molins de Rei.

Nou!!: Segona República Espanyola і Caterina Casas Maymó · Veure més »

Causa General

Arxiu Històric Nacional, on es troben dipositats els fons que constitueixen la Causa General. Arxiu General de la Guerra Civil espanyola a Salamanca. La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduard Aunós Pérez, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja».

Nou!!: Segona República Espanyola і Causa General · Veure més »

Cavall andalús

Com a raça de cavalls en sentit modern el cavall andalús s'associa amb el cavall PRE («Pura Raça Espanyola»), un cavall de creació relativament recent, basat en cavalls criats originalment a Andalusia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cavall andalús · Veure més »

Cavallerís major

Sant Francesc de Borja que va ser Cavallerís major de l'emperadriu Isabel de Portugal El Cavallerís major era el cap de palau encarregat de la direcció i govern de la cavallerissa del Rei d'Espanya i l'acompanyava tan aviat sortia de palau.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cavallerís major · Veure més »

Cayetana Fitz-James Stuart

María del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart y de Silva, 18a duquessa d'Alba, 11a duquessa de Berwick, Gran d'Espanya (Madrid, 28 de març de 1926 – Sevilla, 20 de novembre de 2014) va ser una aristòcrata espanyola, cap de la Casa d'Alba i la tercera dona a portar el títol per dret propi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cayetana Fitz-James Stuart · Veure més »

Cayetano Luca de Tena y Álvarez Ossorio

Cayetano Luca de Tena y Álvarez Ossorio (Sevilla, 7 d'agost de 1862-Sant Sebastià, 6 de setembre de 1911), va ser un polític espanyol, alcalde de Sevilla.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cayetano Luca de Tena y Álvarez Ossorio · Veure més »

Cayetano Redondo Aceña

Cayetano Redondo Aceña (Segòvia, 7 d'agost de 1888 - Madrid, 21 de maig de 1940) va ser un tipògraf, periodista i polític socialista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cayetano Redondo Aceña · Veure més »

Càlig

Càlig (IPA) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Càlig · Veure més »

Cándida Gimeno Gargallo

Cándida Gimeno Gargallo (Saragossa, 14 de setembre de 1875 - Madrid, setembre de 1932) fou una mestra i regidora municipal a Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cándida Gimeno Gargallo · Veure més »

Cándido Bolívar Pieltáin

Cándido Luis Bolívar y Pieltáin (Madrid, 15 d'abril de 1897 - Mèxic D.F., 22 de novembre de 1976) va ser un docent, entomòleg, espeleòleg i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cándido Bolívar Pieltáin · Veure més »

Cèsar August Jordana i Mayans

C.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cèsar August Jordana i Mayans · Veure més »

Cèsar Martinell i Brunet

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cèsar Martinell i Brunet · Veure més »

Cèsar Pi-Sunyer i Bayo

Cèsar Pi-Sunyer i Bayo (Roses, Alt Empordà, 24 d'agost de 1905 - Mèxic 1997) és un bioquímic català nacionalitzat mexicà, mort en l'exili.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cèsar Pi-Sunyer i Bayo · Veure més »

César Falcón

César Falcón Gárfias, (Lima, 19 d'abril de 1892 - Lima, 11 d'octubre de 1970) va ser un escriptor, periodista i polític peruà, que també va comptar amb la nacionalitat espanyola i la mexicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і César Falcón · Veure més »

César Gracia Samper

, conegut afectuosament com a Cesarín, és un expilot de motociclisme de velocitat valencià que destacà en competicions estatals durant les dècades de 1950 i 1960.

Nou!!: Segona República Espanyola і César Gracia Samper · Veure més »

César Jalón Aragón

César Jalón Aragón (Nalda, Rioja 1889 - Madrid, 6 de desembre de 1985) va ser un periodista, crític taurí i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і César Jalón Aragón · Veure més »

César Oarrichena Genaro

César Oarrichena Genaro (Alacant, 1888 - 14 de maig de 1954) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i membre de l'Agrupació Regionalista Alacantina.

Nou!!: Segona República Espanyola і César Oarrichena Genaro · Veure més »

Círcol Republicà Federal

El Círcol Republicà Federal (CRF) fou la secció local sabadellenca del Partit Republicà Democràtic Federal ideat per Pi i Margall.

Nou!!: Segona República Espanyola і Círcol Republicà Federal · Veure més »

Ceferino Giménez Malla

Ceferino Giménez Malla, conegut com El Pelé, (Fraga?, 26 d'agost de 1861 – Barbastre, 8 d'agost de 1936) va ser el primer gitano a ser beatificat per l'església catòlica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ceferino Giménez Malla · Veure més »

Cementeri General de València

Tomba de Joaquim Sorolla Tomba de Josep Rodrigo Botet Panteó dels Cortina Panteó dels Moròder, amb escultura de Marià Benlliure Panteó de Pasqual Maria Estruch Tombes al pati dels pòrtics Creu de la fossa dels morts per còlera Monument a les víctimes de la repressió franquista, l'odi i la intolerància, amb un text del poeta valencià Miguel Hernández El Cementeri General de València està ubicat al carrer de Sant Doménec de Guzmán número 27, a la ciutat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cementeri General de València · Veure més »

Cementiri de Santo Amaro de la Corunya

Capella de Sant Amaro El cementiri de Santo Amaro, també conegut com a cementiri de San Amaro (en gallec: cemiterio de Santo Amaro) és un cementiri situat a la Corunya, inaugurat l'any 1812.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cementiri de Santo Amaro de la Corunya · Veure més »

Cementiri del Père-Lachaise

El cementiri del Père-Lachaise (en francès cimetière du Père-Lachaise) és el cementiri més gran de París intramurs i un dels més cèlebres del món.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cementiri del Père-Lachaise · Veure més »

Cen Chulan

Cen Chulan (Guangdong, novembre de 1933) és una pedagoga xinesa, pionera de l'ensenyament del castellà a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cen Chulan · Veure més »

Censura a Espanya

La censura a Espanya es refereix a totes les accions que es poden considerar com la supressió de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Censura a Espanya · Veure més »

Centre Agrícola Social de Fortià

El Centre Agrícola Social és un equipament públic del municipi de Fortià (Alt Empordà), conegut popularment com el "Centru".

Nou!!: Segona República Espanyola і Centre Agrícola Social de Fortià · Veure més »

Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria · Veure més »

Centre Cultural Bancaixa

El Centre Cultural Bancaixa és un espai i equipament propietat de la Fundació Bancaixa situat al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Centre Cultural Bancaixa · Veure més »

Centre d'Estudis Calongins Colònico

El Centre d'Estudis Calongins Colònico és una entitat cultural creada l'any 1980 a Calonge.

Nou!!: Segona República Espanyola і Centre d'Estudis Calongins Colònico · Veure més »

Centre de Documentació del Memorial Democràtic

El Centre de Documentació del Memorial Democràtic és un centre especialitzat en informació sobre el període històric comprès entre 1931 i 1980 a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Centre de Documentació del Memorial Democràtic · Veure més »

Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura de Reus és una entitat destinada al foment i a la difusió de la cultura en tots els seus aspectes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Centre de Lectura de Reus · Veure més »

Centre Fraternal Instructiu

El centre Fraternal Instructiu és un edifici d'Òdena (Anoia) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Centre Fraternal Instructiu · Veure més »

Centre Obrer Republicà

El Centre Obrer Republicà La Dalla és un edifici noucentista al nucli de Vinaixa (les Garrigues) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Segona República Espanyola і Centre Obrer Republicà · Veure més »

Centro Constitucional

Centro Constitucional va ésser un partit polític fundat al març del 1931 a Madrid com a resultat de la confluència de la Lliga Regionalista i d'elements del Partit Maurista, per tal d'aspirar a la direcció de l'Estat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Centro Constitucional · Veure més »

Charles de Gaulle

Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Charles de Gaulle · Veure més »

Charlotte Margolin

Charlotte Elisabeth Margolin (Berlín, 20 gener 1896 - Irun, 8-1941) va ser una metgessa jueva alemanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Charlotte Margolin · Veure més »

Cierva C.30

El Cierva C.30, era el segon model comercialitzat de l'autogir inventat i perfeccionat per l'enginyer espanyol Juan de la Cierva y Codorniu, fabricat al Regne Unit, entre altres països, i que el govern de la República en tenia 4 exemplars.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cierva C.30 · Veure més »

Cinc

El cinc (5) és el nombre natural que segueix el quatre i precedeix el sis.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cinc · Veure més »

Cinco danzas gitanas

Cinco danzas gitanas és un conjunt de peces per a piano sol escrites pel compositor espanyol Joaquín Turina Pérez entre el 1929 i el 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cinco danzas gitanas · Veure més »

Cine Gayarre

El Cine Gayarre va ser una sala d'exhibició cinematogràfica inaugurada l'any 1910 i ubicada a la Carretera de Sants/Carrer Gayarre, al barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cine Gayarre · Veure més »

Cine Manelic

El Cine Manelic era una sala modesta del barri de Sants, ubicada al carrer Sant Jordi, núm.13-15.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cine Manelic · Veure més »

Cine Meridiana

El Cine Meridiana (inicialment Salón Meridiana) estava ubicat a l'Avinguda Meridiana (núm. 166-168), al barri del Clot de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cine Meridiana · Veure més »

Cinema basc

El cinema basc, per a aquells que donen suport a aquest concepte, és el cinema en basc i en castellà que es fa al País Basc, així com el realitzat per ciutadans bascos fora del País Basc, i el realitzat per estrangers que tracten del basc, dels bascos o del País basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cinema basc · Veure més »

Cinema Princesa

El Cinema Princesa fou un antic cinema situat al nr.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cinema Princesa · Veure més »

Cinquè Regiment

El Cinquè Regiment de Milícies Populars va ser un cos militar de voluntaris de la II República Espanyola durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cinquè Regiment · Veure més »

Cinturó de Ferro de Bilbao

El Cinturó de Ferro de Bilbao fou un sistema de fortificació format per túnels, búnkers i trinxeres que es va construir durant la Guerra Civil espanyola a través de la costa i les muntanyes que envolten Bilbao (Gaztelumendi, Artxanda, etc.). El setembre del 1936, lEusko Gudarostea (exèrcit dirigit pel recentment format Govern basc de José Antonio Aguirre i format per batallons de diferents ideologies fidels a la República) es mantenia davant les tropes de Mola tan sols a Biscaia i a la zona oest de Guipúscoa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cinturó de Ferro de Bilbao · Veure més »

Circuit de Montjuïc

El Circuit de Montjuïc era un circuit de curses situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Circuit de Montjuïc · Veure més »

Circuito Nacional de Firmes Especiales

Mapa de carreteres dins del ''Circuito Nacional de Firmes Especiales'' (1926). El Circuito Nacional de Firmes Especiales (abreujat generalment com a CNFE) va ser un conjunt de carreteres espanyoles i de trams segregats de la xarxa general considerat l'inici de la moderna xarxa de transport a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Circuito Nacional de Firmes Especiales · Veure més »

Circumscripció electoral de Barcelona

Situació de la província de Barcelona i les seves comarques (excepte el Moianès) a Catalunya. Barcelona és una de les quatre circumscripcions electorals usades per escollir els membres del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Circumscripció electoral de Barcelona · Veure més »

Cirila Ubaldina García Díaz

fou una mestra repúblicana d'ideologia socialista, membre de la FETE i la UGT assassinada i vexada per un escamot feixista als inicis de la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cirila Ubaldina García Díaz · Veure més »

Ciudad de Barcelona

El Ciudad de Barcelona era un vaixell de transport i de passatgers que va ser enfonsat durant la Guerra Civil espanyola. Va ser construït a Itàlia als Cantiere Navale Triestino, Monfalcone, per encàrrec de la Companyia Trasmediterránea i botat el 8 de juny de 1929.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ciudad de Barcelona · Veure més »

Ciudadano Negrín

Ciudadano Negrín és una pel·lícula documental espanyola del 2010 dirigit per Sigfrid Monleón, Imanol Uribe i Carlos Álvarez Pérez.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ciudadano Negrín · Veure més »

Clara Campoamor Rodríguez

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 – Lausana, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Clara Campoamor Rodríguez · Veure més »

Claridad (periòdic)

Claridad va ser un periòdic espanyol editat a Madrid durant el període republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Claridad (periòdic) · Veure més »

Clarisme

Clarisme fou una revista de cultura catalana amb subtítol: Periòdic de joventut, art i literatura. A més, es va convertir en un mitjà per fer conèixer als joves escriptors i artistes de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Clarisme · Veure més »

Claude Simon

Claude Simon (Antananarivo, Madagascar, 13 d'octubre de 1913 - París, França, 6 de juliol de 2005) fou un escriptor francés en llengua francesa de família perpinyanesa i resident a la vila rossellonesa de Salses, considerat un dels pares del nouveau roman, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1985.

Nou!!: Segona República Espanyola і Claude Simon · Veure més »

Claudi Ametlla i Coll

Claudi Ametlla i Coll (Sarral, 22 de maig de 1883 – Barcelona, 8 d'octubre de 1968) fou periodista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Claudi Ametlla i Coll · Veure més »

Claudi Planas i Font

Claudi Planas i Font (Barcelona, Barcelonès, 1869-1931) va ésser un advocat i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Claudi Planas i Font · Veure més »

Claudio Martín Barco

Claudio Martín Barco-Huertas va ser un militar i carrabiner espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Claudio Martín Barco · Veure més »

Claudio Sánchez-Albornoz

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i polític espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.

Nou!!: Segona República Espanyola і Claudio Sánchez-Albornoz · Veure més »

Clement Attlee

Clement Richard Attlee (Londres, Regne Unit, 3 de gener de 1883 – 8 d'octubre de 1967) fou un polític britànic, membre del Partit Laborista i primer ministre del Regne Unit entre 1945 i 1951.

Nou!!: Segona República Espanyola і Clement Attlee · Veure més »

Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez

Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez (5 de març de 1903,? - 1 de setembre de 1979, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez · Veure més »

Club d'Escacs Mollet

El Club d'Escacs Mollet és una entitat esportiva d'escacs de Mollet del Vallès, fundat el 12 d'abril de 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Club d'Escacs Mollet · Veure més »

Club Esportiu Binissalem

El Club Esportiu Binissalem (en castellà i oficialment Club Deportivo Binissalem) és un club de futbol de la vila de Binissalem, a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Club Esportiu Binissalem · Veure més »

Club Esportiu Júpiter

El Club Esportiu Júpiter és un club de futbol fundat el 1909 al barri de Poblenou, a Barcelona, a Qué!, 18 de març de 2010 que d'ençà de 1948 juga els seus partits al barri de la Verneda.

Nou!!: Segona República Espanyola і Club Esportiu Júpiter · Veure més »

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Nou!!: Segona República Espanyola і Coalició Compromís · Veure més »

Coalició Gallega

Coalición Galega és un partit polític gallec nacionalista i de centre, que des de 2012 forma part de la coalició Compromiso por Galicia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Coalició Gallega · Veure més »

Cobla Barcelona

La Cobla Barcelona va ser una cobla fundada el 1922 i dissolta, per primer cop, el 1938.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cobla Barcelona · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cocentaina · Veure més »

Codi penal espanyol

El Codi penal espanyol és el codi penal aplicable a Espanya on es tipifiquen els delictes i les penes a les que estan subjectes els seus habitants.

Nou!!: Segona República Espanyola і Codi penal espanyol · Veure més »

Coeducació

Escola de primària amb nens i nenes Classe de pràctiques a una universitat La coeducació és una metodologia educativa que té com a objectiu fer disminuir tant com sigui possible els efectes i conseqüències d'una educació sexista sobre els nens i les nenes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Coeducació · Veure més »

Coemac

Coemac (Corporación Industrial de Materiales de Construcción S.A., abans coneguda com a Grup Uralita) és una multinacional de materials de construcció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Coemac · Veure més »

Colònia Recolons

La Colònia Recolons és una colònia tèxtil del municipi de Ribes de Freser (el Ripollès), al peu del riu Freser, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Colònia Recolons · Veure més »

Col·lecció d'Eines Salvador Comas

La Col·lecció d'Eines Salvador Comas és una col·lecció particular de diversos objectes recollida pel pauenc Salvador Comas i Albert, qui, l'any 1994, va crear un museu particular a l'antic celler de casa seva, al carrer Tramuntana, on es pot veure una àmplia col·lecció d'objectes personals, minerals, eines del camp, documentació diversa, fotografies antigues, objectes de vidre, mesures antigues.

Nou!!: Segona República Espanyola і Col·lecció d'Eines Salvador Comas · Veure més »

Col·legi d'Espanya a París

El Col·legi d'Espanya a París és una institució depenent de la Secretaria General d'Universitats del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Col·legi d'Espanya a París · Veure més »

Col·legi de Sant Andreu

El Col·legi Sant Andreu, antigament també conegut com a Col·legi i Asil de Sant Andreu, és una escola de Badalona (Barcelonès).

Nou!!: Segona República Espanyola і Col·legi de Sant Andreu · Veure més »

Col·legi Major Lluís Vives

El Col·legi Major Lluís Vives va ser un col·legi major universitari impulsat l'any 1934 al passeig de València al Mar, actual avinguda Blasco Ibáñez de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Col·legi Major Lluís Vives · Veure més »

Col·legi Sant Ignasi - Sarrià

El Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, conegut també com els Jesuïtes de Sarrià, és un centre educatiu dels jesuïtes a Catalunya, fundat el 1892 a Sarrià (Barcelona) per seguir la doctrina d'Ignasi de Loiola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Col·legi Sant Ignasi - Sarrià · Veure més »

Col·legi Santa Caterina de Siena - Dominiques d'Horta

El col·legi Santa Caterina de Siena - Dominiques d'Horta, actualment anomenat escola FEDAC Horta, és un centre d'ensenyament d'infantil, primària, ESO i batxillerat, dirigit per les germanes Dominiques de l'Anunciata, situat al carrer de Campoamor, a Horta, Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Col·legi Santa Caterina de Siena - Dominiques d'Horta · Veure més »

Colonat

El colonat és un sistema organitzatiu per l'explotació del camp que va aparèixer durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Colonat · Veure més »

Columna Andalusia-Extremadura

La Columna Andalucía-Extremadura va ser una Milícia confederal composta per militants i obrers d'ideologia anarquista que va participar en la Guerra Civil Espanyola, especialment al fronts de Còrdova i Jáen.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Andalusia-Extremadura · Veure més »

Columna Arquer-Grossi

La Columna Arquer-Grossi fou una milícia paramilitar formada per voluntaris durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Arquer-Grossi · Veure més »

Columna Ascaso

La Columna Ascaso va ser la tercera columna organitzada a Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Ascaso · Veure més »

Columna Carles Marx

La Columna "Carles Marx" estava formada per uns 2.000 civils o milicians catalans, els primers dies de la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Carles Marx · Veure més »

Columna Casas Sala

El 25 de juliol de 1936, pocs dies després del Cop d'Estat del 18 de juliol contra el Govern de la Segona República Espanyola, una columna formada per milicians i guàrdies civils, es dirigeix des de Castelló a terres de Terol amb l'objectiu d'intentar controlar la capital i sufocar la rebel·lió militar en esta ciutat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Casas Sala · Veure més »

Columna Connolly

La Columna Connolly va ser una petita unitat de voluntaris irlandesos integrats en el batalló Lincoln i que va formar part de la XV Brigada Internacional en suport de la República durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Connolly · Veure més »

Columna de Ferro

La Columna de Ferro era una unitat militar de l'exèrcit republicà durant la guerra civil espanyola. Bandera usada pel Batalló Rakosi, grup de voluntaris hongaresos integrats originalment en la Columna de Ferro. Després del Cop d'estat del 18 de juliol, el grup Nosotros format pels anarquistes valencians José Pellicer Gandia, Segarra, Cortés, Genoll i Berga es convertiria en l'impulsor principal de la Columna de Ferro, al costat d'altres militants llibertaris com Rafael Martí (Pancho Villa), Francisco Mars, Diego Navarro o Pedro Pellicer, germà de José Pellicer.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna de Ferro · Veure més »

Columna Durruti

La Columna Durruti va ser una milícia confederal d'ideologia anarquista que va lluitar durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Durruti · Veure més »

Columna italiana

La Columna italiana (de nom Centúria Giustizia e Libertà, en honor del moviment socialista franco-italià que existia en França) també coneguda per Prima colonna italiana, Batalló Matteotti, Colonna Rosselli i Legió Italiana de la Columna Ascaso (per haver marxat al front amb aquesta unitat de voluntaris), va ser una de les primeres unitats que es poden considerar adscrites a les Brigades Internacionals (encara que va néixer mesos abans) que van combatre en la Guerra Civil espanyola en defensa de la legalitat republicana enfront de els revoltats el 17 i 18 de juliol de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna italiana · Veure més »

Columna Joaquín Maurín

La Columna Joaquín Maurín fou una milícia paramilitar formada per voluntaris durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Joaquín Maurín · Veure més »

Columna Los Aguiluchos de la FAI

La Columna Los Aguiluchos de la FAI fou una milícia paramilitar alçada per voluntaris durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Los Aguiluchos de la FAI · Veure més »

Columna Mangada

La Columna Mangada va ser una unitat de milícies republicanes que va lluitar durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola a la Serra de Gredos, a l'oest d'El Escorial, aconseguint gran popularitat en realitzar una incursió en terres d'Àvila a la fi de juliol de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Mangada · Veure més »

Columna Maroto

La columna «Maroto» va ser una unitat de milícies que va operar al començament de la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Maroto · Veure més »

Columna Prada

La Columna Prada va ser una unitat miliciana republicana que va actuar en la guerra civil espanyola durant els mesos de setembre a desembre de 1936 entorn de la carretera de Toledo a Madrid i en la batalla per la capital.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Prada · Veure més »

Columna Rosa de Luxemburg

La Columna Rosa de Luxemburg fou una milícia paramilitar alçada per voluntaris durant la Guerra Civil espanyola per fer front als militars sublevats contra la República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Rosa de Luxemburg · Veure més »

Columna Sud-Ebre

La Columna Sud-Ebre va ser un cos militar organitzat a Barcelona per la CNT-FAI per a lluitar contra el bàndol nacional en la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Sud-Ebre · Veure més »

Columna Terra i Llibertat

La Columna Terra i Llibertat va ser una columna miliciana organitzada per la CNT-FAI de les comarques de l'Alt Llobregat i Cardoner (actuals Berguedà i Bages) així com de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Terra i Llibertat · Veure més »

Columna Uribarri

Insignia de la Columna, fortament basada en l'escut del València CF.http://www.superdeporte.es/valencia/2011/03/23/escudo-vcf-simbolo-republicano/123135.html El escudo del Valencia también fue símbolo republicano notícia a Superdeporte del 23 de març de 2011 esLa Columna Uribarri fou un grup de milicians republicans valencians que participà en la Guerra Civil espanyola comandat per Manuel Uribarri.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Uribarri · Veure més »

Columna Volant Catalana

La Columna Volant Catalana fou una milícia paramilitar formada per voluntaris d'Estat Català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Columna Volant Catalana · Veure més »

Comarques del País Valencià

Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del xix.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comarques del País Valencià · Veure més »

Comarques del Sud del País Valencià

Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comarques del Sud del País Valencià · Veure més »

Comissaria Delegada

Les Comissaries Delegades foren uns òrgans de govern de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola, quan, amb l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, les diputacions provincials foren suprimides i la Generalitat va crear una comissaria delegada a cadascuna de les capitals de província catalanes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comissaria Delegada · Veure més »

Comitè Català pro Esport Popular

El Comitè Català pro Esport Popular (CCEP) fou un organisme creat el 1936 a Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comitè Català pro Esport Popular · Veure més »

Comitè de No-intervenció

El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comitè de No-intervenció · Veure més »

Comitè de Publicitat Catalana de Xile

Comitè de Publicitat Catalana de Xile fou un grup polític independentista català creat el setembre del 1923 a Santiago de Xile per Josep Abril i Llinés com a president, Frederic Margarit, com a secretari general i Josep Carbó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comitè de Publicitat Catalana de Xile · Veure més »

Comitè Olímpic de Catalunya

El Comitè Olímpic de Catalunya (abreviat COC) és el nom amb què s'han conegut, al llarg del temps, a les diverses entitats que han tractat d'organitzar la representació directa de Catalunya en els Jocs Olímpics i els altres esdeveniments esportius lligats a aquest.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comitè Olímpic de Catalunya · Veure més »

Comité Revoluzonareo Arredista Galego

Comité Revoluzonareo Arredista Galego (CRAG) fou una agrupació política fundada a l'Havana per un grup d'emigrats gallecs encapçalats per Fuco Gómez el 1921.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comité Revoluzonareo Arredista Galego · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Companyia de Jesús · Veure més »

Companyia interbrigadista ucraïnesa Taràs Xevtxenko

La Companyia ucraïnesa interbrigadista Taràs Xevtxenko (en ucraïnès: Українська рота інтербригад імені Тараса Шевченка) va ser una formació ucraïnesa, que va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Companyia interbrigadista ucraïnesa Taràs Xevtxenko · Veure més »

Companyia Reusenca de Tramvies

Monument al Carrilet a Reus Monument al Carrilet a Salou La Companyia Reusenca de Tramvies va ser una societat fundada el 1881 per explotar la línia de ferrocarril Reus-Salou, conegut com el Carrilet de Reus a Salou.

Nou!!: Segona República Espanyola і Companyia Reusenca de Tramvies · Veure més »

Companyia Transatlàntica

El ''Colón'' a Port Said. Aquest vaixell de la ''Compañía Transatlántica'' va prendre part en el malaurat intent de trencar el bloqueig americà de les Filipines durant la guerra del 98. Al·legoria de la ''Compañía Transatlántica'', per Rossend Nobas, al monument "A López y López". Pavelló de la Companyia Transatlàntica a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, dissenyat per Antoni Gaudí. El vapor "Alfonso XIII" va canviar de nom amb la proclamació de la Segona república espanyola. La Companyia Transatlàntica (CTE; en castellà: Compañía Trasatlántica Española) va ser una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim en vaixells transoceànics, constituïda el 1881 a Barcelona per l'empresari santanderí Antonio López y López.

Nou!!: Segona República Espanyola і Companyia Transatlàntica · Veure més »

Competències a Espanya

Les competències són les facultats o potestats jurídiques sobre determinades matèries.

Nou!!: Segona República Espanyola і Competències a Espanya · Veure més »

Competències a la Segona República Espanyola

Les competències a la Segona República Espanyola són les capacitats legislatives assignades a diferents administracions de l'Estat espanyol del període històric de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Competències a la Segona República Espanyola · Veure més »

Compositors Independents de Catalunya

D'esquerra a dreta: Robert Gerhard, Agustí Grau, Joan Gibert Camins, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper i Ricard Lamote de Grignon. Hi falta Frederic Mompou. (1931) Els Compositors Independents de Catalunya, o Grup dels vuit, fou un grup de compositors catalans integrat per Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Baltasar Samper, Agustí Grau i Joan Gibert Camins, noms als quals cal afegir-ne d'altres, com per exemple Jaume Pahissa i Jo o Cristòfor Taltabull.

Nou!!: Segona República Espanyola і Compositors Independents de Catalunya · Veure més »

Compromís de Barrantes

El Pacte de Barrantes, o Compromís de Barrantes, fa referència a l'acord signat el 25 de setembre de 1930 per diverses figures del galleguisme (Castelao, Otero Pedrayo) i del republicanisme de l'època (Casares Quiroga, Víctor Casas, Villar Ponte, Portela Valladares) al pazo de Barrantes (situat a Ribadumia, Pontevedra).

Nou!!: Segona República Espanyola і Compromís de Barrantes · Veure més »

Comtat de Bau

El Comtat de BauElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014).

Nou!!: Segona República Espanyola і Comtat de Bau · Veure més »

Comtat de Bell-lloc

El comtat de Bell-llocElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2004).

Nou!!: Segona República Espanyola і Comtat de Bell-lloc · Veure més »

Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comunió Tradicionalista · Veure més »

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »

Con la pata quebrada

Con la pata quebrada y en casa és una pel·lícula documental espanyola del 2013 dirigida per Diego Galán Fernández, autor també del guió.

Nou!!: Segona República Espanyola і Con la pata quebrada · Veure més »

Conanglell

Conanglell és un antic nucli de població de les Masies de Voltregà (Osona) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Conanglell · Veure més »

Concepción Alfaya

Concepción Alfaya, (Madrid, 1886 — ibidem ca. 1945) va ser una mestra, historiadora, etnògrafa i política espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Concepción Alfaya · Veure més »

Concepción Pérez Rivas

Concepción Pérez Rivas (Borriana, Plana Baixa, 1921 - segle XX) fou una anarquista valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Concepción Pérez Rivas · Veure més »

Concert econòmic

El Concert econòmic és un instrument jurídic que regula les relacions tributàries i financeres entre l'Administració General de l'Estat d'Espanya i la Comunitat Autònoma del País Basc i Navarra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Concert econòmic · Veure més »

Concha Román Calvo

Concha Román Calvo (Elx 11 de desembre de 1892 - 1 d'abril de 1986) va ser una escriptora valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Concha Román Calvo · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Segona República Espanyola і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Confederació Nacional Catòlica Agrària

La Confederació Nacional Catòlic-Agrària (CNCA) va ser una organització patronal agrícola espanyola creada el 1917 sobre la Confederació Agrària de Castella-la Manxa, que va sorgir el 1906 impulsada per la jerarquia catòlica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Confederació Nacional Catòlica Agrària · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Segona República Espanyola і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Confederación Nacional de Excombatientes

La Confederación Nacional de Excombatientes (CNE), de nom oficial Confederación Nacional de Hermandad y Asociaciones de Excombatientes, era una organització política espanyola fundada en el tardofranquisme, novembre de 1974, dins de l'estratègia del Búnker d'estructurar un ampli moviment polític destinat a sostenir el règim franquista més enllà de la mort del dictador que succeirà un any més tard.

Nou!!: Segona República Espanyola і Confederación Nacional de Excombatientes · Veure més »

Conflicte diplomàtic entre Espanya i Marroc de 2007

El conflicte diplomàtic entre Espanya i el Marroc de 2007 va consistir en una alteració de les relacions internacionals entre tots dos països, de breu durada i de relativament baixa intensitat, que es va suscitar després de l'anunci de la imminent visita oficial dels reis d'Espanya a Ceuta i Melilla, ciutats espanyoles situades a Àfrica i reivindicades pel Marroc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Conflicte diplomàtic entre Espanya i Marroc de 2007 · Veure més »

Conjunt de cases del Passeig, del 40 al 62

El Conjunt de cases del Passeig del 40 al 62, és un conjunt d'edificis històrics de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) de titularitat privada situat entre els números 40 i 62 del carrer el passeig d'aquesta localitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Conjunt de cases del Passeig, del 40 al 62 · Veure més »

Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó

El Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó fou un entitat administrativa creada el 23 de desembre de 1936 sota la Segona República Espanyola i en el context de la guerra civil espanyola, com successora del Comitè de Guerra de Gijón i el Comitè Popular de Sama de Langreo.

Nou!!: Segona República Espanyola і Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó · Veure més »

Consell Nacional d'Arxius i Gestió Documental

El Consell Nacional d'Arxius i Gestió Documental (CNAGD) és l'òrgan de consulta de l'Administració de la Generalitat, concretament del Departament de Cultura, en matèria d'arxius.

Nou!!: Segona República Espanyola і Consell Nacional d'Arxius i Gestió Documental · Veure més »

Consell Nacional d'Educació

El Consell Nacional d'Educació (CNE) va ser un organisme espanyol de caràcter consultiu en matèria d'educació establert el 1940 pel govern colpista franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Consell Nacional d'Educació · Veure més »

Consell Nacional de Defensa

El Consell Nacional de Defensa va ser un organisme que va assumir el paper de govern provisional en el que quedava de la República Espanyola després del cop militar protagonitzat pel coronel Casado contra el Govern de Negrín.

Nou!!: Segona República Espanyola і Consell Nacional de Defensa · Veure més »

Consell Nacional de la Democràcia Catalana

El Consell Nacional de la Democràcia Catalana fou una agrupació de partits polítics catalans, fundada a Barcelona el desembre del 1945 sota la presidència de Josep Pous i Pagès, antic membre del Consell Nacional de Catalunya que acabava de tornar de l'exili.

Nou!!: Segona República Espanyola і Consell Nacional de la Democràcia Catalana · Veure més »

Consell Regional de Defensa d'Aragó

Escut del Consell Regional de Defensa d'Aragó El Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), o també Consell d'Aragó, fou una entitat administrativa creada el setembre de 1936 sota la Segona República Espanyola de Francisco Largo Caballero i en el context de la Revolució social espanyola de 1936, a l'inici la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Consell Regional de Defensa d'Aragó · Veure més »

Consell Sobirà d'Astúries i Lleó

El Consell Sobirà d'Astúries i Lleó fou una institució política sobirana i independent proclamada a Gijón el 25 d'agost de 1937 durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Consell Sobirà d'Astúries i Lleó · Veure més »

Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana

La Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana és una conselleria o departament del Consell de la Generalitat Valenciana amb les competències en matèria de cultura, promoció cultural, patrimoni cultural i esport.

Nou!!: Segona República Espanyola і Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Conservadorisme · Veure més »

Conservatori de Madrid

El Conservatori de Madrid o formalment Reial Conservatori Superior de Música de Madrid és una escola superior de música, la més antiga institució pública d'ensenyament musical a Espanya, que imparteix estudis superiors (equivalents a estudis universitaris) de música.

Nou!!: Segona República Espanyola і Conservatori de Madrid · Veure més »

Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional

Cartell de l'Exposició antimaçònica de 1941: el judaisme controlant el comunisme (Ióssif Stalin) i la maçoneria (Winston Churchill). La Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional, de vegades denominada conspiració (o complot o contuberni) judeo-maçònic-marxista-internacional o simplificada com conspiració judeomaçònica és el nom que se li dona a una suposada coalició secreta de la qual formarien part tots aquests elements: els jueus, la maçoneria, i el comunisme; que pretendrien assolir un obscur objectiu, d'una o altra forma, el domini del món.

Nou!!: Segona República Espanyola і Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional · Veure més »

Constancia de la Mora Maura

Constancia de la Mora Maura (Madrid, 1906-Guatemala, 1950) fou una funcionària de la Segona República espanyola durant la Guerra Civil, feminista i de militància comunista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Constancia de la Mora Maura · Veure més »

Constantino Salinas Jaca

Constantino Salinas Jaca (Altsasu, Navarra, 12 de desembre de 1886 - Buenos Aires, 14 d'octubre de 1966) va ser un metge i polític socialista navarrès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Constantino Salinas Jaca · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Constitució · Veure més »

Constitució espanyola

Durant els segles  i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Constitució espanyola · Veure més »

Constitució espanyola de 1931

La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).

Nou!!: Segona República Espanyola і Constitució espanyola de 1931 · Veure més »

Consulta sobre el canvi del nom de Sant Carles de la Ràpita

La consulta sobre el canvi del nom de Sant Carles de la Ràpita va ser una consulta popular duta a terme per l'Ajuntament de la Ràpita el 12 d'octubre de 2021.

Nou!!: Segona República Espanyola і Consulta sobre el canvi del nom de Sant Carles de la Ràpita · Veure més »

Convent de les Agustines del Corpus Christi

El Convent de les Agustines del Corpus Christi; o com popularment se li coneix, les Agustines, és un conjunt monàstic pertanyent a la branca femenina de l'Orde de Sant Agustí, situat a la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), concretament a la plaça de les Agustines, en el que antigament era raval de l'Arrixaca, avui dia conegut com a barri de Sant Andreu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Convent de les Agustines del Corpus Christi · Veure més »

Converses sobre temes d'interès local

Les Converses sobre temes d'interès local van ser unes conferències participatives celebrades a Reus l'any 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Converses sobre temes d'interès local · Veure més »

Conxa Pérez Collado

Conxa Pérez Collado (Barcelona, 17 d'octubre de 1915 - Barcelona, 17 d'abril de 2014), sindicalista, activista, miliciana i lluitadora antifeixista, va néixer en una família obrera de tendència anarquista del barri de Les Corts de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Conxa Pérez Collado · Veure més »

Conxita Grangé i Beleta

Conxita Grangé i Beleta, també coneguda com a Conchita Ramos, (Espui, 6 d'agost de 1925 - Tolosa de Llenguadoc, 27 d'agost de 2019) fou una activista política antifeixista catalano-francesa que va lluitar a la Resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al Camp de concentració de Ravensbrück; en fou l'última catalana supervivent.

Nou!!: Segona República Espanyola і Conxita Grangé i Beleta · Veure més »

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cop d'estat · Veure més »

Cop d'estat del 18 de juliol

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Veure més »

Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona

El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona · Veure més »

Cop de Casado

El cop de Casado va constituir un dels últims actes de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cop de Casado · Veure més »

Copa de l'Espanya Lliure

La Copa de l'Espanya Lliure, Trofeu President de la República o Copa de la República fou una competició de futbol disputada durant la Guerra Civil espanyola, de juny a juliol de 1937, en el bàndol republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Copa de l'Espanya Lliure · Veure més »

Copa President de la República

La Copa President de la República fou un torneig organitzat per la Federació de Futbol de les Illes Balears entre 1934 i 1936 i disputat pels equips de Primera categoria del Campionat regional de Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Copa President de la República · Veure més »

Copérnico Ballester Francés

va ser un militant socialista valencià, militar durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Copérnico Ballester Francés · Veure més »

Corts republicanes

Les Corts republicanes, oficialment denominades simplement Corts—també denominat Congrés dels Diputats—, van ser l'òrgan legislatiu unicameral de la Segona República Espanyola actiu entre 1931 i 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Corts republicanes · Veure més »

Cos d'Exèrcit de Madrid

El Cos d'Exèrcit de Madrid va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cos d'Exèrcit de Madrid · Veure més »

Cos de carrabiners de costes i fronteres

Quarter dels Carrabiners a la Platja de Xeraco, País Valencià. Quarter dels Carrabiners a la Serra de Tramuntana, Mallorca. El cos de carrabiners de costes i fronteres va ser creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats "del resguard civil" (destinats a duanes).

Nou!!: Segona República Espanyola і Cos de carrabiners de costes i fronteres · Veure més »

Cos de Vigilància

El Cos de Vigilància, posteriorment denominat Cos d'Investigació i Vigilància, va ser una institució armada espanyola que va existir des del fins a poc després del final de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cos de Vigilància · Veure més »

Cos Nacional de Policia

El Cos Nacional de Policia d'Espanya és un institut armat de naturalesa civil que depèn del Ministeri de l'Interior.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cos Nacional de Policia · Veure més »

Cròniques parlamentàries

Josep Pla (1917) Cròniques parlamentàries és una sèrie de tres volums de lObra Completa de Josep Pla que recull les seves cròniques polítiques i parlamentàries de Madrid durant els darrers anys del regnat d'Alfons XIII d'Espanya i de la Segona República Espanyola com a periodista de La Veu de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cròniques parlamentàries · Veure més »

Crema de convents de 1931 a Espanya

Ciutats on es van produir els successos Es coneix com a crema de convents de 1931 l'onada de violència, contra institucions de l'Església catòlica principalment, ocorreguda entre els dies 10 i 13 de maig de 1931 a l'estat espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Crema de convents de 1931 a Espanya · Veure més »

Crema de convents de 1934 a Espanya

La Crema de convents de 1934 fou una onada de violència contra institucions de l'Església Catòlica, principalment a Astúries i a la província de Palència, durant els fets de la revolució de 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Crema de convents de 1934 a Espanya · Veure més »

Cremada del Dimoni

Dimoni de Badalona 2006 Crema del Dimoni 2006 La Cremada del Dimoni és la festa tradicional més important de Badalona, i és l'acte central de les Festes de Maig que se celebren les primeres setmanes del mes de maig.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cremada del Dimoni · Veure més »

Crescenciano Bilbao Castellanos

va ser un polític i sindicalista espanyol, membre del PSOE i la UGT.

Nou!!: Segona República Espanyola і Crescenciano Bilbao Castellanos · Veure més »

Creu Alta (creu de terme)

La creu de terme de la Creu Alta és un monument situat al barri de la Creu Alta de Sabadell, al qual dona nom.

Nou!!: Segona República Espanyola і Creu Alta (creu de terme) · Veure més »

Creu de Borgonya

Creu de Borgonya. Figura heràldica amb la creu de Borgonya La creu de Borgonya és una representació de la creu de sant Andreu en la qual els troncs que formen la creu apareixen amb els nusos resultat d'haver-ne tallat les branques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Creu de Borgonya · Veure més »

Creu de terme (Sant Celoni)

La creu de terme, o Creu Coberta, és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Creu de terme (Sant Celoni) · Veure més »

Creu Roja Espanyola

La Creu Roja Espanyola (CRE) és una institució humanitària, de caràcter voluntari i d'interès públic, que desenvolupa la seva activitat sota la protecció del Govern d'Espanya i l'Alt Patronatge dels Reis d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Creu Roja Espanyola · Veure més »

Creuer universitari pel Mediterrani de 1933

El creuer universitari pel Mediterrani de 1933 fou el viatge d'estudis que van fer, durant l'estiu de 1933, entre el 15 de juny i el primer d’agost, prop de dues-centes persones entre professorat i l'alumnat universitari de diverses facultats de Madrid, Barcelona i València, entre les quals figuraven professors eminents i estudiants que posteriorment serien primeres figures de la vida cultural, artística i científica de la societat espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 · Veure més »

Cristóbal Balenciaga Eizaguirre

Cristóbal Balenciaga Eizaguirre (Getaria, Guipúscoa, 21 de gener de 1895 - Xàbia, 23 de març de 1972), més conegut com a Balenciaga, va ser un prestigiós dissenyador de moda considerat un dels creadors més importants de l'alta costura, i un dels dissenyadors més importants d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cristóbal Balenciaga Eizaguirre · Veure més »

Cristina Fernández Pereda

Cristina Fernández Pereda (podria ser que el segon cognom fos Pereira i hagués estat transcrit erròniament en el consell de guerra) (Villasinde, Vega de Valcarce, comarca d'El Bierzo, Lleó, 1900 – Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 13 de maig de 1939) fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cristina Fernández Pereda · Veure més »

Cristo de la Vega

Façana sud-oest Vista de l'ermita en un dibuix de Jenaro Pérez Villaamil per al tercer volum d'''Espanya artística i monumental'' (1850) El Cristo de la Vega, antigament Santa Leocadia fuera muros, és una antiga ermita construïda fora del nucli antic —al nord-oest d'aquest— a la ciutat de Toledo, a Castella - la Manxa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cristo de la Vega · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia dels fets que van precedir la Segona Guerra Mundial

Aquesta és una cronologia dels fets que van precedir la Segona Guerra Mundial, des del 30 de gener de 1933 fins al 31 d'agost de 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Cronologia dels fets que van precedir la Segona Guerra Mundial · Veure més »

D'Ací i d'Allà

D'Ací i d'Allà fou el primer magazín català d'estil europeu que engloba diferents temes d'actualitat, com moda, literatura, viatges, curiositats, cinema, història i art.

Nou!!: Segona República Espanyola і D'Ací i d'Allà · Veure més »

Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Dakhla

Helicòpter militar sobre els voltants de Dakhla Dakhla (‘l'exterior’) és una ciutat del Sàhara Occidental i una wilaya de la RASD.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dakhla · Veure més »

Dalmau Costa i Vilanova

Dalmau Costa i Vilanova (El Port de la Selva, 28 de juliol de 1902 - Ciutat de Mèxic, 16 de març de 1974) fou un periodista, tècnic de protocol, empresari, mecenes i gastrònom considerat un dels renovadors de la restauració mexicana durant els anys que va viure exiliat a Mèxic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dalmau Costa i Vilanova · Veure més »

Damià Mateu i Bisa

fou un industrial i polític català, pare de Miquel Mateu i Pla.

Nou!!: Segona República Espanyola і Damià Mateu i Bisa · Veure més »

Daniel Cardona i Civit

Daniel Cardona i Civit, també conegut pels pseudònims de Vibrant i lIrlandès (Barcelona, 20 d'agost de 1890 - Sant Just Desvern, 7 de març de 1943), fou un polític català, un dels més actius de l'independentisme català insurreccional dels anys 20 i 30.

Nou!!: Segona República Espanyola і Daniel Cardona i Civit · Veure més »

Daniel Irézabal Goti

Daniel Irezábal Goti (Bilbao, c. 1881 -Derio, 18 de desembre de 1937) va ser un militar basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Daniel Irézabal Goti · Veure més »

Daniel Mangrané

Daniel Mangrané i Mangrané (Tortosa, 8 de març de 1910 − Barcelona, 27 de desembre de 1985) va ser un cineasta català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Daniel Mangrané · Veure més »

Daniel Ortega Martínez

Daniel Ortega Martínez (Fuentecén, província de Burgos, 1898 – Cadis, 7 d'agost de 1941) fou un metge i polític espanyol, diputat durant la Segona República i combatent de la guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Daniel Ortega Martínez · Veure més »

Daniel Riu i Periquet

Daniel Riu i Periquet (Sort, 1880 - Madrid, 5 de maig de 1961) fou un advocat i polític català, germà d'Emili Riu i Periquet i conegut com "lo Riu segon".

Nou!!: Segona República Espanyola і Daniel Riu i Periquet · Veure més »

Daniel Vázquez Campo

Daniel Vázquez Campo (Chantada, província de Lugo, 1894 - Ribadavia, província d'Ourense, 1940) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Daniel Vázquez Campo · Veure més »

Dansa espanyola

Dansa espanyola La dansa espanyola és un gènere dins de la dansa que inclou quatre modalitats principals: la dansa espanyola estilitzada, anomenada també dansa clàssica espanyola, l'escola bolera, els balls populars i tradicionals (dansa de caràcter) i l'escola flamenca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dansa espanyola · Veure més »

David i Goliat, Homenatge a les Brigades Internacionals

David i Goliat, Homenatge a les Brigades Internacionals és un monument fet per l'escultor Roy Schifrin que es troba al districte d'Horta-Guinardó, a Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і David i Goliat, Homenatge a les Brigades Internacionals · Veure més »

Dámaso Berenguer y Fusté

va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).

Nou!!: Segona República Espanyola і Dámaso Berenguer y Fusté · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dècada del 1930 · Veure més »

De Havilland DH.89 Dragon Rapide

El de Havilland D.H.89 Dragon Rapide va ser un transport lleuger de passatgers de curt abast dels anys 30.

Nou!!: Segona República Espanyola і De Havilland DH.89 Dragon Rapide · Veure més »

Defensa dels Interessos Catalans

Defensa dels Interessos Catalans va ser un setmanari satíric publicat els dissabtes entre 1931 i 1935, amb una publicació total de 220 números.

Nou!!: Segona República Espanyola і Defensa dels Interessos Catalans · Veure més »

Delegació d'Afers Indígenes

La Delegació d'Afers Indígenes va ser un organisme que va exercir funcions administratives a nivell local durant el Protectorat espanyol del Marroc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Delegació d'Afers Indígenes · Veure més »

Demófilo de Buen Lozano

Demófilo de Buen Lozano (Madrid, 22 de juliol de 1890 - Mèxic DF, 23 de juny de 1946) va ser un prestigiós jurista espanyol que va ocupar les càtedres de dret civil a les universitats de Sevilla i Salamanca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Demófilo de Buen Lozano · Veure més »

Denominacions del País Valencià

Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Denominacions del País Valencià · Veure més »

Derecha de Cataluña

Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.

Nou!!: Segona República Espanyola і Derecha de Cataluña · Veure més »

Dereita Galeguista

Dereita Galeguista va ser un partit galleguista de dretes actiu durant els últims mesos de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dereita Galeguista · Veure més »

Desapareguts del franquisme

Els desapareguts del franquisme són un col·lectiu de diverses desenes de milers de víctimes de la Guerra Civil Espanyola i de la posterior dictadura franquista respecte de les quals encara es continua desconeixent el seu parador.

Nou!!: Segona República Espanyola і Desapareguts del franquisme · Veure més »

Desembarcament de Mallorca

El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Desembarcament de Mallorca · Veure més »

Desfranquització

La desfranquització és un procés polític i social a l'Estat Espanyol amb l'ànim de remoure dels serveis públics, de la política, de la justícia i de l'exèrcit, per llei, totes les persones que van col·laborar o simpatitzar activament amb la dictadura de Francisco Franco; suprimir de la vida pública monuments i plaques que l'honren; prohibir totes les organitzacions; confiscar els béns de falangistes prominents; restituir els béns robats; rehabilitar i indemnitzar les víctimes, tornar els arxius robats als propietaris legals o legítims, prohibir l'ús de símbols, uniformes, logotips de les organitzacions abolides i estimular activament l'esperit democràtic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Desfranquització · Veure més »

Desideria Giménez Moner

Desideria Giménez Moner (Bagüés, Província de Saragossa, 4 d'agost de 1919 - Jaca, Província d'Osca, 7 d'agost de 1936), coneguda amb el renom de la Cazoleta, fou una activista republicana, abanderada de les lluites obreres, militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i col·laboradora del Socors Roig Internacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Desideria Giménez Moner · Veure més »

Destructor Ostro (1928)

LOstro va ser un dels vuit destructors de classe Turbine construïts per a la Regia Marina durant la dècada de 1920.

Nou!!: Segona República Espanyola і Destructor Ostro (1928) · Veure més »

Dewoitine D.371

Dewoitine D.371 Els Dewoitine 371/372 són variacions de l'avió francès Dewoitine D.37, que va combatre a la Guerra Civil amb bons resultats i la majoria eren rebuig del govern lituà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dewoitine D.371 · Veure més »

Dewoitine D.500

El Dewoitine D.500 és un disseny de caça francés dels anys 1930, considerat l'últim avió amb cabina oberta i tren d'aterratge fix que serví lArmée de l'Air.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dewoitine D.500 · Veure més »

Dia de Canàries

El 30 de maig és reconegut com el Dia de Canàries.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dia de Canàries · Veure més »

Dia del domini públic 2021

L'1 de gener de 2021 és el dia del domini públic 2021, una celebració mundial del dia que entren en el domini públic certes obres perquè ha expirat el termini de la seua protecció per drets d'autors.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dia del domini públic 2021 · Veure més »

Dia Internacional dels Treballadors

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dia Internacional dels Treballadors · Veure més »

Diada del 25 d'abril

La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diada del 25 d'abril · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Dialecte andalús

Ieisme a Espanya. Àrees del domini de l'espanyol que presenten aspiració de /-s/ postvocàlica. Àrea d'ús de l'andalús i àrea de sibilants especials andaluses Mapa de distribució de sigmatisme i zetacisme a Andalusia. Noteu que Cadis és una àrea sigmàtica, encara que no aparegui reflectida en el mapa. format ref http://grupo.us.es/ehandalucia/images/mapa5.jpgformat ref http://grupo.us.es/ehandalucia/que_es_el_andaluz/05_gramatica_del_habla_andaluza_ext.html miniatura miniatura miniatura miniatura miniatura L'andalús és una varietat del castellà que es parla a Andalusia, Ceuta, Melilla i per andalusos emigrats a grans nuclis urbans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dialecte andalús · Veure més »

Diari de Girona

El Diari de Girona és una publicació periòdica de caràcter generalista i de serveis centrada en les notícies de caràcter local i comarcal de la Província de Girona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diari de Girona · Veure més »

Diari de Reus

Diari de Reus, el diari de més llarga durada de la ciutat, es va editar a Reus sota diverses formes entre 1844 i 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diari de Reus · Veure més »

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (abreujat DOGC) és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'Administració i del Govern de Catalunya, per tal que produeixin els efectes jurídics corresponents.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Diario Español

Diario Español va ser l'únic diari publicat a la província de Tarragona (1939-1984) i les seues comarques durant la dictadura feixista espanyola (1939 - 1975).

Nou!!: Segona República Espanyola і Diario Español · Veure més »

Diario Regional

El Diario Regional va ser un periòdic espanyol publicat a la ciutat de Valladolid entre 1908 i 1980.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diario Regional · Veure més »

Diòcesi de Cadis i Ceuta

La diòcesi de Cadis i Ceuta, en llatí, Dioecesis Gadicensis et Septensis, és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sevilla.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diòcesi de Cadis i Ceuta · Veure més »

Dictablanda del general Berenguer

General Dámaso Berenguer La "dictablanda" del general Berenguer és el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dictablanda del general Berenguer · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Diego Abad de Santillán

Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diego Abad de Santillán · Veure més »

Diego Arias de Miranda y Goytia

Diego Arias de Miranda y Goytia (Aranda de Duero, Burgos, 1 de desembre de 1845 - Madrid, 28 de juny de 1929) va ser un polític espanyol, membre del Partit Liberal; ministre de Gracia i Justícia i ministre de Marina durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diego Arias de Miranda y Goytia · Veure més »

Diego Hidalgo Durán

Diego Hidalgo Durán (Los Santos de Maimona, província de Badajoz, 13 de febrer de 1886 – Madrid, 31 de gener de 1961) va ser un notari, polític radical i intel·lectual espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diego Hidalgo Durán · Veure més »

Diego Martín Veloz

Diego Martín Véloz (Manzanillo, Cuba, 1876 – Salamanca, 12 de març de 1938) fou un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diego Martín Veloz · Veure més »

Diego Martínez Barrio

Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diego Martínez Barrio · Veure més »

Diego Medina García

Diego Medina García (Montoro, província de Còrdova, 1866 - Madrid 1 de febrer de 1942) Va ser un advocat i jutge espanyol, president del Tribunal Suprem de la Segona República Espanyola des de 1931 fins al 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diego Medina García · Veure més »

Diego Muñoz-Cobo y Serrano

va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diego Muñoz-Cobo y Serrano · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dinastia borbònica · Veure més »

Dionís Eroles i Batlle

Dionís Eroles i Batlle (Barcelona, 2 de novembre de 1900 - 1940 o 1941) fou un dirigent anarquista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dionís Eroles i Batlle · Veure més »

Diputació de Girona

La Diputació de Girona és una institució que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Girona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diputació de Girona · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Diputació Foral de Navarra

La Diputació Foral de Navarra o Nafarroako Foru Aldundia va ser la institució creada en 1839 per a la província de Navarra com a òrgan representatiu de la província a la que personifica per a la seva gestió econòmico-administrativa de la seva competència amb jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diputació Foral de Navarra · Veure més »

Diputació Provincial de Santander

Antiga seu de la Diputació Provincial i posteriorment del Govern autonòmic de Cantàbria La Diputació Provincial de Santander va ser la principal institució política de l'antiga província de Santander (actual comunitat autònoma de Cantàbria), a Espanya, creada arran de la divisió territorial de 1833 i que va existir fins al 1982.

Nou!!: Segona República Espanyola і Diputació Provincial de Santander · Veure més »

Direcció general de Belles Arts

La Direcció general de Belles Arts és un òrgan de gestió del Ministeri de Cultura i Esport.

Nou!!: Segona República Espanyola і Direcció general de Belles Arts · Veure més »

Direcció General de Seguretat

La Direcció general de Seguretat (DGS) va ser un organisme autònom espanyol depenent del Ministeri de Governació i responsable de la política d'Ordre públic en tot el territori nacional d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Direcció General de Seguretat · Veure més »

Direcció General del Marroc i Colònies

La Direcció general del Marroc i Colònies va ser un departament governamental encarregat de l'administració de les colònies que Espanya posseïa a Àfrica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Direcció General del Marroc i Colònies · Veure més »

Directori civil de Primo de Rivera

Membres del Directori Civil El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Directori civil de Primo de Rivera · Veure més »

Districte de Sant Martí

Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.

Nou!!: Segona República Espanyola і Districte de Sant Martí · Veure més »

Divini Illius Magistri

Divini Illius Magistri (inici en llatí de la frase que diu «En ser el representant a la Terra d'Aquell Mestre Diví…) és una encíclica escrita pel papa Pius XI, promulgada el 31 de desembre de 1929 sobre el tema de l'educació i l'escolarització.

Nou!!: Segona República Espanyola і Divini Illius Magistri · Veure més »

Divisió Andalusia

La Divisió «Andalusia» —o Divisió «A»— va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Divisió Andalusia · Veure més »

Divisió d'Enginys Blindats

La Divisió d'Enginys Blindats (DIB) va ser una unitat de carros de combat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Divisió d'Enginys Blindats · Veure més »

Divisió Extremadura

La Divisió «Extremadura» —o Divisió «E»— va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Divisió Extremadura · Veure més »

Doblatge

El doblatge és un procés de postproducció audiovisual que consisteix a substituir el diàleg original d'una pel·lícula, reportatge, programa, documental, etc., per una nova gravació de la banda d'àudio (veus).

Nou!!: Segona República Espanyola і Doblatge · Veure més »

Dolores González Nicolás

Dolores González Nicolás, coneguda com a La Lola (El Puntal, pedania d'Espinardo, actualment barri de Múrcia, 18 de juny de 1917 - Barcelona, 29 de novembre de 2018) va ser una activista antifeixista i lluitadora veïnal Nascuda a Múrcia, de petita va treballar la terra i va passar gana per l'explotació dels terratinents, guanyant-se la vida servint a cases benestants.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dolores González Nicolás · Veure més »

Dolores Ibárruri Gómez

, coneguda com la Pasionaria, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Segona República Espanyola і Dolores Ibárruri Gómez · Veure més »

Dolores Rivas Cherif

va ser l'esposa de Manuel Azaña, president del govern i president de la Segona República Espanyola, exiliada a Mèxic després de la mort del seu marit a França en 1940.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dolores Rivas Cherif · Veure més »

Dolors Canals i Farriols

Dolors Canals i Farriols (Barcelona, 1913 - 2010) va ser una de les pioneres del projecte educatiu per a criatures de 0 a 6 anys durant la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dolors Canals i Farriols · Veure més »

Dolors Codina i Arnau

Dolors Codina i Arnau (Lleida, Segrià, 1878 - El Talladell, Urgell, 26 de juny de 1944) fou una propietària catalana, nomenada alcaldessa del Talladell l'any 1924 amb el règim polític del general Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dolors Codina i Arnau · Veure més »

Dolors Martí Domènech

Dolors Martí Domènech (Tivissa, 1901 - Bordeus, 1970) Fou l'única dona a Tarragona amb càrrec públic i responsabilitat político-executiva a la Generalitat Republicana des de finals de 1937 a inicis del 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dolors Martí Domènech · Veure més »

Dolors Piera i Llobera

Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, 21 de juliol de 1910 – Santiago de Xile, 19 de gener de 2002) fou una mestra i sindicalista catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dolors Piera i Llobera · Veure més »

Dolors Vives Rodon

Dolors Vives i Rodon (Valls, 15 de novembre de 1908 - Barcelona, 12 de juny de 2007) fou una pilot catalana, primera aviadora militar espanyola i pionera de l'aviació durant la Segona República, i també professora de piano.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dolors Vives Rodon · Veure més »

Domènec Batet i Mestres

Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domènec Batet i Mestres · Veure més »

Domènec Carrové i Viola

Domènec Carrové i Viola (Balaguer, 7 de gener de 1896 - 18 de novembre de 1969) fou un periodista, escriptor, historiador i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domènec Carrové i Viola · Veure més »

Domènec Guansé i Salesas

Domènec Guansé i Salesas (Tarragona, 17 de març de 1894 - Barcelona, 1 de febrer de 1978) fou un periodista, novel·lista i traductor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domènec Guansé i Salesas · Veure més »

Domènec Ibars Joanies

Domènec Ibars Joanies (Barcelona,1 de maig de 1921 - Barcelona, 8 d'octubre de 1997), conegut com el Rosset i el Mingo, va ser un activista llibertari, afiliat a la CNT i membre dels grups d'acció del maquis anarquista, que va participar en tres intents d'atemptat contra el general Franco.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domènec Ibars Joanies · Veure més »

Domènec Latorre i Soler

Domènec Latorre i Soler (les Corts, Barcelona, 1893 - Camp de la Bota, 1939) fou un polític i activista catalanista, pare de la professora de català Roser Latorre i Gaia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domènec Latorre i Soler · Veure més »

Domènec Masachs Torrente

Domènec Masachs Torrente (30 d'octubre de 1891, Barcelona - 23 de gener de 1965, Barcelona) va ser un anarquista i esperantista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domènec Masachs Torrente · Veure més »

Domènec Pallerola i Munné

Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d'Urgell, Noguera 1903 - Tolosa, França 14 de maig de 1993) fou un escriptor català, més conegut pel pseudònim de Domènec de Bellmunt.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domènec Pallerola i Munné · Veure més »

Domènec Segimon Artells

Domènec Segimon Artells (Reus, el Baix Camp, 24 de maig de 1876 - Barcelona, 1959) va ser un advocat i polític català, cosí de Roser Segimon i Artells.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domènec Segimon Artells · Veure més »

Domiciano Leal Sargenta

Domiciano Leal Sargenta (¿? - Front de l'Ebre, 23 de setembre de 1938) va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domiciano Leal Sargenta · Veure més »

Domingo Ascaso Abadía

Domingo Ascaso Abadía (Almudébar, Foia d'Osca, 10 de juny de 1895 - Barcelona, 4 de maig de 1937) fou un dirigent anarquista i sindicalista aragonès, germà de Francisco Ascaso Abadía i cosí de Joaquín Ascaso Budría.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domingo Ascaso Abadía · Veure més »

Domingo Barnés Salinas

fou un polític i pedagog espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domingo Barnés Salinas · Veure més »

Domingo Benages Sacristán

Domingo Benages Sacristán va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domingo Benages Sacristán · Veure més »

Domingo Moriones Larraga

Domingo Moriones Larraga (1883-1964) va ser un militar espanyol, destacat durant la Guerra Civil Espanyola en la qual va lluitar en defensa de la legalitat republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Domingo Moriones Larraga · Veure més »

Dona

Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dona · Veure més »

Dones a l'Argentina

La situació de les dones a l'Argentina ha canviat significativament després del retorn de la democràcia el 1983, i han assolit un nivell relativament alt d'igualtat. En l'informe global sobre la diferència de gènere preparat pel Fòrum econòmic mundial de 2009, les dones argentines van ocupar el lloc 24 entre 134 països estudiats en termes d'accés als recursos i oportunitats en relació amb els homes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dones a l'Argentina · Veure més »

Dornier Do J

El Dornier Do J, va ser un hidroavió amb fuselatge de forma de canoa, que va servir per establir una de les primeres línies transoceàniques que van existir, a part de fer travesses oceàniques amb molt d'èxit. Es va fer servir en les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE), i per tant estava present en l'inici de les hostilitats de Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dornier Do J · Veure més »

Dorotea Barnés González

va ser una investigadora química espanyola. El seu treball va ser clau en la incorporació de tècniques com l'«espectroscòpia Raman» als departaments de química d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dorotea Barnés González · Veure més »

Dr. Uriel

Dr.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dr. Uriel · Veure més »

Dreta de Catalunya

Dreta de Catalunya va ser una coalició entre monàrquics carlins i alfonsins que va concòrrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, sense obtenir-hi cap escó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dreta de Catalunya · Veure més »

Dreta Liberal Republicana

Dreta Republicana Liberal va ser un partit polític espanyol liderat per Niceto Alcalá-Zamora, que es va fusionar immediatament amb la incipient formació republicana de Miguel Maura immediatament abans del Pacte de Sant Sebastià, del que van formar part, i Alcalá Zamora fou elegit president del Govern Provisional de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dreta Liberal Republicana · Veure més »

Dreta Regional Agrària

La Dreta Regional Agrària (DRA) era la branca a les comarques d'Alacant i Castelló de la Dreta Regional Valenciana (DRV), partit polític valencià de la dècada del 1930 que estava integrat a la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), tot i que no compartia el seu clericalisme i la demagògia social.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dreta Regional Agrària · Veure més »

Dreta Regional Valenciana

Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit polític valencià fundat a la ciutat de València el 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dreta Regional Valenciana · Veure més »

Drets del col·lectiu LGBT a Espanya

Bandera de la comunitat LGBT. Els drets de la comunitat LGBT a Espanya són els drets personals de la comunitat LGTB.

Nou!!: Segona República Espanyola і Drets del col·lectiu LGBT a Espanya · Veure més »

Drets del col·lectiu LGBT al Sàhara Occidental

miniatura Aquest és un article sobre els drets LGBT al Sàhara Occidental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Drets del col·lectiu LGBT al Sàhara Occidental · Veure més »

Ducat de Calvo Sotelo

El ducat de Calvo Sotelo és un títol nobiliari espanyol creat pel llavors cap de l'Estat espanyol, el general Francisco Franco, a títol pòstum, per al polític José Calvo Sotelo, assassinat durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ducat de Calvo Sotelo · Veure més »

Dunjó

Dunjó fou una empresa catalana fabricant de sidecars i de bastidors per a motocicleta, fundada per Arcadi Dunjó a Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Dunjó · Veure més »

Edat contemporània als Països Catalans

Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Edat contemporània als Països Catalans · Veure més »

Edat de vot

21 anys L'edat de vot és l'edat mínima requerida legalment per a poder exercir el dret al vot en un determinat procés electoral.

Nou!!: Segona República Espanyola і Edat de vot · Veure més »

Edifici de la República

L'Edifici de la República és un edifici de Castelldefels (Baix Llobregat) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Edifici de la República · Veure més »

Eduard Aunós Pérez

Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduard Aunós Pérez · Veure més »

Eduard Layret i Foix

Eduard Layret i Foix (Barcelona, 26 d'abril de 1882 - no abans del 1943) fou un advocat i polític català, germà de Francesc Layret i Foix, diputat a les Corts de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduard Layret i Foix · Veure més »

Eduard Martínez-Sabater i Seguí

Eduard Martínez-Sabater i Seguí (Xest, Foia de Bunyol, 1896 - València, 1946) fou un advocat i polític valencià, procurador en les primeres Corts franquistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduard Martínez-Sabater i Seguí · Veure més »

Eduard Pons Prades

Eduard Pons Prades (Barcelona, 19 de desembre de 1920 – 28 de maig de 2007), també conegut pel pseudònim de Floreado Barsino, va ser un escriptor especialitzat en la Història Contemporània espanyola del, guionista documental, actiu partícip del Partit Sindicalista d'Ángel Pestaña, militant de la Confederació Nacional del Treball i conferenciant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduard Pons Prades · Veure més »

Eduardo Blanco Fernández

Eduardo Blanco Fernández (Gijón, 13 d'octubre de 1897 - Madrid, 3 de juliol de 1997) va ser un minaire i polític socialista asturià, diputat durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Blanco Fernández · Veure més »

Eduardo Castillo Blasco

Eduardo Castillo Blasco (Aguarón, 16 d'octubre de 1903-Mèxic DF, 26 de juliol de 1987) va ser un polític i farmacèutic espanyol, membre rellevant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Castillo Blasco · Veure més »

Eduardo Cuevas de la Peña

Eduardo Cuevas de la Peña (Maó, 26 de febrer de 1893 - ¿?) va ser un militar i policia menorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Cuevas de la Peña · Veure més »

Eduardo Dieste Gonçalves

Eduardo Dieste Gonçalves (1881-1954) fou un crític, escriptor i diplomàtic uruguaià, fill de pare gallec i germà de l'escriptor Rafael Dieste Gonçalves.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Dieste Gonçalves · Veure més »

Eduardo García Maroto

Eduardo García Maroto (Jaén, 14 de desembre de 1903 - Madrid, 26 de novembre de 1989) va ser un director, guionista, muntador i productor de cinema espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo García Maroto · Veure més »

Eduardo González Gallarza

Eduardo González Gallarza (Logronyo (La Rioja) 18 d'abril de 1898 - Madrid, 24 de maig de 1986) va ser un militar i pioner en l'aviació espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo González Gallarza · Veure més »

Eduardo Haro Tecglen

Eduardo Haro Tecglen (Pozuelo de Alarcón, Madrid, 30 de juny del 1924 - Madrid, 19 d'octubre del 2005) fou un periodista i assagista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Haro Tecglen · Veure més »

Eduardo Hernández-Pacheco y Estevan

Eduardo Hernández-Pacheco y Estevan (Madrid, 23 de maig del 1872 - Alcuéscar, Càceres, 6 de març del 1965), fou un geòleg, paleontòleg i arqueòleg espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Hernández-Pacheco y Estevan · Veure més »

Eduardo Molero Massa

Eduardo Molero Massa († València, 4 de juny de 1964) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts durant la Segona República i procurador en Corts durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Molero Massa · Veure més »

Eduardo Ortega y Gasset

Eduardo Ortega y Gasset (Madrid, 1882 - Veneçuela, 1964) va ser un advocat polític republicà espanyol, germà major del filòsof, professor i escriptor José Ortega y Gasset.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Ortega y Gasset · Veure més »

Eduardo Quintela Bóveda

Eduardo Quintela Boveda (San Cristovo de Cea, 5 de juliol de 1891 - Barcelona, agost de 1968) fou un policia i repressor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Quintela Bóveda · Veure més »

Eduardo Rubio Funes

Eduardo Rubio Funes (m. 1939) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Rubio Funes · Veure més »

Eduardo Sanjuán Albi

Eduardo Sanjuán Albi, també conegut com a Eduard Sanjuán i Albí, (Sueca, 1880 - Londres) va ser un periodista i advocat valencià arrelat a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eduardo Sanjuán Albi · Veure més »

Educació diferenciada

L'educació diferenciada, educació segregada o educació separada per sexes és un mètode educatiu que separa els alumnes en classes, edificis o escoles diferents segons el seu sexe, amb l'objectiu d'atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d'aprenentatge de nens i de nenes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Educació diferenciada · Veure més »

Educació durant el franquisme

L'educació durant el franquisme fou el model d'organització de l'educació implantat durant la dictadura del general Francisco Franco Bahamonde (1939-1975).

Nou!!: Segona República Espanyola і Educació durant el franquisme · Veure més »

Educació durant la Generalitat republicana

Leducació durant la Generalitat republicana inclou tots els corrents pedagògics, lleis relacionades amb l'educació i equipaments escolars fomentats per la Generalitat de Catalunya durant el període de la Segona República Espanyola (1931-1936).

Nou!!: Segona República Espanyola і Educació durant la Generalitat republicana · Veure més »

Educació en català

El Col·legi Santa Teresa del Barri del Carme de València, adornat amb motiu del 25è aniversari de les trobades d'escoles en valencià.Amb la democràcia es va recuperar la llengua catalana en l'àmbit educatiu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Educació en català · Veure més »

Educació mixta

Classe de química l'any 1915 Un nen i una nena aprenent junts a jugar a badminton Lescola mixta és un model educatiu en el qual, al contrari que a l'escola diferenciada, els nens i nenes comparteixen escola i aules.

Nou!!: Segona República Espanyola і Educació mixta · Veure més »

Educació primària

Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Educació primària · Veure més »

El Adelantado de Segovia

Headquarters of El Adelantado de Segovia El Adelantado de Segovia és un diari espanyol editat a la ciutat de Segòvia.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Adelantado de Segovia · Veure més »

El ala rota

El ala rota és una novel·la gràfica de 2016 del guionista Antonio Altarriba i del dibuixant kim.

Nou!!: Segona República Espanyola і El ala rota · Veure més »

El Be Negre

El Be Negre va ser un setmanari satíric i polític català dirigit per Josep Maria Planes i Martí que va tenir una trajectòria estretament lligada a l'existència de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Be Negre · Veure més »

El Bedorc

El Bedorc o també El Badorc és un petit poble català al municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia (província de Barcelona).

Nou!!: Segona República Espanyola і El Bedorc · Veure més »

El Casal (Bellmunt del Priorat)

El Casal és un edifici del municipi de Bellmunt del Priorat (Priorat) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Casal (Bellmunt del Priorat) · Veure més »

El Círcol

Emblema d'El Círcol dibuixat per Ramon Casals i Vernis cap al 1900 La Societat El Círcol de Reus, (coneguda pels reusenc com "El Círcol dels senyors"), és una institució recreativa fundada a Reus l'any 1852.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Círcol · Veure més »

El còctel de l'amor

El còctel de l'amor, sovint anomenat Remena nena o Remena, nena, és un cuplet del vodevil La reina ha relliscat d'Alfons Roure i Josep M. Torrents, obra estrenada el 1932 a Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і El còctel de l'amor · Veure més »

El Chipé

Juan Vicente Fernández (Alhama de Murcia, 1901 - Cartagena, 19 de juliol de 1936), més conegut com El Chipé, va ser un delinqüent espanyol, famós a Cartagena per les circumstàncies que van envoltar la seva mort.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Chipé · Veure més »

El Consecuente

El Consecuente: órgano del Partido Republicano Radical Autonomista va ser un setmanari que va sortir a Reus el 1908 com a portaveu del Partit Republicà Radical i que, després de diverses etapes on va anar variant ideològicament, el 1932 va catalanitzar el seu nom a El Conseqüent.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Consecuente · Veure més »

El Considerat

El Considerat fou un setmanari d’opinió política i social català publicat entre el 18 de novembre de 1932 i el 3 de març de 1933.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Considerat · Veure més »

El Correo

El Correo, anteriorment conegut com El Correo Español-El Pueblo Vasco, és un diari matutí de pagament amb seu a Bilbao, pertanyent al Grup Vocento.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Correo · Veure més »

El Correo de Mallorca

Sota el nom de El Correo de Mallorca han aparegut a Palma tres diaris entre l'any 1859 i el 1953.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Correo de Mallorca · Veure més »

El Correo de Tortosa

El Correo de Tortosa va ser diari català escrit en castellà, editat a Tortosa entre 1882 i 1900;Bayerri y Bertomeu, 1933, p. 19.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Correo de Tortosa · Veure més »

El davallament de la Creu (Van der Weyden)

El davallament de la Creu és una pintura sobre taula de l'artista flamenc Rogier van der Weyden realitzada entre 1435 i 1438; es troba al Museu del Prado de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і El davallament de la Creu (Van der Weyden) · Veure més »

El Día

El Día va ser un diari editat a Palma entre el maig de 1921 i el juliol de 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Día · Veure més »

El Debate

El Debate va ser una publicació diària i matinal espanyola d'orientació catòlica, publicada a Madrid entre l'octubre del 1910 i el juliol del 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Debate · Veure més »

El dia que va morir Marilyn

Retrat de Terenci Moix. Il·lustració El dia que va morir Marilyn és una novel·la de Terenci Moix, publicada originalment el 1969.

Nou!!: Segona República Espanyola і El dia que va morir Marilyn · Veure més »

El espíritu de la colmena

El espíritu de la colmena és una pel·lícula espanyola dirigida per Víctor Erice, estrenada el 1973.

Nou!!: Segona República Espanyola і El espíritu de la colmena · Veure més »

El Fondó de Monòver

El Fondó de Monòver, popularment el Fondó, és un xicotet llogaret del terme municipal de Monòver (Vinalopó Mitjà), a l'oest de la ciutat, vora la rambla del Xinorlet.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Fondó de Monòver · Veure més »

El Fuet

El Fuet (1927) va ser un setmanari republicà fet a l'exili, des de París, durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Fuet · Veure més »

El hogar y la moda

El Hogar y la Moda va ser una revista femenina en castellà, publicada per primer cop el 1909 a Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і El hogar y la moda · Veure més »

El Iris

El Iris va ser un periòdic menorquí editat a Ciutadella entre 1913 i 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Iris · Veure més »

El Luchador

El Luchador va ser un periòdic valencià d'ideologia republicana publicat a Alacant, entre 1913 i 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Luchador · Veure més »

El Magisterio Balear

El Magisterio Balear és una publicació pedagògica setmanal, editada en castellà a Palma, Mallorca, entre el gener de 1873 i el setembre de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Magisterio Balear · Veure més »

El Marroc sensual i fanàtic

El Marroc sensual i fanàtic és la crònica d'un viatge al Marroc de l'escriptora gironina Aurora Bertrana i Salazar, publicat el 4 d'abril de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Marroc sensual i fanàtic · Veure més »

El Molinar

El Molinar (popularment es Molinar) és un barri obrer i mariner a la Badia de Palma, a 4km de la ciutat, i compta amb uns 8.000 habitants.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Molinar · Veure més »

El Noroeste (1896)

El Noroeste va ser un diari que es va editar a La Corunya entre 1896 i 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Noroeste (1896) · Veure més »

El Noticiero (Saragossa)

El Noticiero va ser un periòdic espanyol, editat a Saragossa, entre 1901 i 1977.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Noticiero (Saragossa) · Veure més »

El Pacte. Partit Republicà Democràtic Federal de Catalunya

El Pacte.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Pacte. Partit Republicà Democràtic Federal de Catalunya · Veure més »

El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola

El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola no s'entendria si abans no retrocedim fins a finals del i principis del.

Nou!!: Segona República Espanyola і El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola · Veure més »

El Pensamiento Navarro

El Pensamiento Navarro va ser un diari navarrès imprès des de 1897 a 1981, encara que amb interrupcions durant alguns períodes, sent el degà de la premsa navarresa en el moment de la seva desaparició.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Pensamiento Navarro · Veure més »

El pianista (pel·lícula de 1998)

El pianista és una pel·lícula dramàtica catalana de 1998 dirigida per Mario Gas, estrenada l'octubre d'aquell any al Festival de Cinema de Sitges.

Nou!!: Segona República Espanyola і El pianista (pel·lícula de 1998) · Veure més »

El Piropo

El Piropo va ser una publicació sicalíptica publicada per l'editorial Carceller en 1931, si bé la idea data d'una dècada abans.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Piropo · Veure més »

El Pueblo (diari de València)

El Pueblo, diario republicano de Valencia va ser un periòdic espanyol editat en València entre 1894 i 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Pueblo (diari de València) · Veure més »

El Puig de Santa Maria

El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Puig de Santa Maria · Veure més »

El Rossinyol (Monistrol de Calders)

El Rossinyol és una masia del sud del terme municipal de Monistrol de Calders i Mura, al Bages, a prop del límit amb Granera.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Rossinyol (Monistrol de Calders) · Veure més »

El Siglo Futuro

El Siglo Futuro va ser un periòdic espanyol publicat entre 1875 i 1936, defensor del carlisme, del qual segons José Andrés Gallego «va aspirar a convertir-se en el seu portaveu oficial».

Nou!!: Segona República Espanyola і El Siglo Futuro · Veure més »

El Ter

El Ter és un periòdic editat a Manlleu en tres èpoques diferents i amb diferent periodicitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Ter · Veure més »

El tiempo entre costuras

El tiempo entre costuras és una sèrie dramàtica espanyola de televisió produïda per Bumerang TV per al canal Antena 3.

Nou!!: Segona República Espanyola і El tiempo entre costuras · Veure més »

El Viso (Madrid)

El Viso és un barri del districte de Chamartín, a la zona nord-est de la ciutat de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Viso (Madrid) · Veure més »

El Viver (Palma)

El Viver o el Vivero (popularment es Vivero) és una barriada de Palma.

Nou!!: Segona República Espanyola і El Viver (Palma) · Veure més »

Eladi Homs i Oller

Eladi Homs i Oller (Valls, Alt Camp, 1886 - Rubí, Vallès Occidental, 1973) fou un mestre i pedagog català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eladi Homs i Oller · Veure més »

Elàdia Faraudo i Puigdollers

Elàdia Faraudo i Puigdollers (Barcelona, 25 de juliol de 1899 - Ciutat de Mèxic, 1979): Administrativa, política i assistent social.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elàdia Faraudo i Puigdollers · Veure més »

Elías Tormo Monzó

Elías Tormo Monzó (Albaida, 23 de juny de 1869 - Madrid, 21 de desembre de 1957) fou un advocat, polític i historiador de l'art valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i procurador en Corts durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elías Tormo Monzó · Veure més »

Eleanor Roosevelt

va ser primera dama dels Estats Units i activista dels drets humans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleanor Roosevelt · Veure més »

Elecció de la seu dels Jocs Olímpics

L'elecció de la seu dels Jocs Olímpics és el procés en el qual els membres del Comitè Olímpic Internacional (COI) es reuneixen per escollir quina ciutat acollirà els Jocs Olímpics.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elecció de la seu dels Jocs Olímpics · Veure més »

Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola

Durant la Segona República va haver-hi quatre processos electorals de caràcter nacional: tres a Corts i un per a elecció de compromissaris per triar al President de la República. El 1930, Madrid era la capital d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya

Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions al Parlament de Catalunya · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1931

right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions generals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1936

El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »

Eleccions municipals a Dosrius

Després de les eleccions municipals de 1934, durant la Segona República, Dosrius va haver d'esperar a l'any 1979, amb la transició, per poder reprendre les eleccions locals democràtiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions municipals a Dosrius · Veure més »

Eleccions municipals catalanes de 1934

Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 van celebrades únicament a Catalunya, ja que la competència d'eleccions locals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de 1932.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions municipals catalanes de 1934 · Veure més »

Eleccions municipals en Picanya

Després de la interrupció de la democràcia en Espanya, entre la fi de la Segona República Espanyola en 1939 i les Eleccions generals espanyoles de 1977, es convocaren eleccions en tots els municipis d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions municipals en Picanya · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions plebiscitàries

Les eleccions plebiscitàries són unes eleccions amb un tema central i pràcticament exclusiu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleccions plebiscitàries · Veure més »

Elena Ódena

Elena Ódena, (Bilbao, 1930 - Madrid, 10 de novembre de 1985) va ser la fundadora i secretària general del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) fins a la seva defunció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elena Ódena · Veure més »

Elena Romero Barbosa

va ser una pianista, compositora, professora de música i directora d'orquestra espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elena Romero Barbosa · Veure més »

Eleuterio Díaz-Tendero Merchán

Eleuterio Díaz-Tendero Merchán (Consuegra, Toledo, 6 de setembre de 1882 - Dachau, 13 de febrer de 1945) va ser un militar espanyol republicà que va lluitar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eleuterio Díaz-Tendero Merchán · Veure més »

Elier Manero Pineda

Elier Manero Pineda (Alacant, 1890 -197?) polític liberal-conservador que va ser president de la Diputació d'Alacant i governador de les Illes Balears, a més d'advocat i professor de l'Escola de Comerç d'Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elier Manero Pineda · Veure més »

Eliodoro de la Torre y Larrinaga

Eliodoro de la Torre y Larrinaga (Barakaldo, 1884- 1946) fou un polític basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eliodoro de la Torre y Larrinaga · Veure més »

Elisa Úriz Pi

Elisa Úriz Pi (Tafalla, 24 de gener de 1893 – Berlín Oriental, 14 d'agost de 1979) fou una mestra, pedagoga i activista política navarresa, germana de Josefa Úriz Pi, totes dues considerades precursores de l'Escola Moderna a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elisa Úriz Pi · Veure més »

Elisa García Sáez

Elisa García Sáez (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 22 de setembre de 1916 - Sariñena, 25 d'agost de 1936) fou sindicalista, infermera i miliciana durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elisa García Sáez · Veure més »

Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zúric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zúric, Suïssa, 23 de maig de 2011) fou una mestra i activista suïssa que dirigí la Maternitat d'Elna.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elisabeth Eidenbenz · Veure més »

Eliseo Álvarez-Arenas y Romero

Eliseo Álvarez-Arenas Romero (Alcázar de San Juan, 14 de juny de 1882 - Madrid, 8 de juliol de 1966) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra del Rif i la Guerra Civil Espanyola, manant diverses unitats militars.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eliseo Álvarez-Arenas y Romero · Veure més »

Eloy Vaquero Cantillo

Eloy Vaquero Cantillo (Montalbán de Córdoba, 28 de juny de 1888 - Nova York, 14 de setembre de 1960) va ser un polític, mestre, periodista, poeta i advocat andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eloy Vaquero Cantillo · Veure més »

Elpidio Villaverde Rey

Elpidio Villaverde Rey (Vilagarcía de Arousa, 5 de novembre de 1887- Buenos Aires, 17 de novembre de 1962) fou un polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elpidio Villaverde Rey · Veure més »

Els Guiamets

Els Guiamets és un municipi de la comarca del Priorat, situat al límit sud-occidental de la comarca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Els Guiamets · Veure més »

Els Hostalets (Palma)

Els Hostalets (pronunciat ets Hostalets; antigament els Hostalets d'en Canyelles) és un barri de Palma situat entre els barris de Son Fortesa, Son Canals, la Plaça de Toros i Marquès de la Fontsanta; delimitat pels carrers Jacint Verdaguer, Aragó, Jaume Balmes i Joan Burgués Zafortesa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Els Hostalets (Palma) · Veure més »

Els Obacs de Llimiana

Separat de la resta del terme de Llimiana, hi ha l'enclavament dels Obacs de Llimiana, de 3,52 km².

Nou!!: Segona República Espanyola і Els Obacs de Llimiana · Veure més »

Els perdedors (pel·lícula del 2006)

Els perdedors (títol original en castellà Los perdedores) és una pel·lícula-documental espanyola i alemanya dirigida per Driss Deiback, estrenada l'any 2006.

Nou!!: Segona República Espanyola і Els perdedors (pel·lícula del 2006) · Veure més »

Els Prats de Rei

Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Els Prats de Rei · Veure més »

Elviro Ordiales Oroz

Elviro Ordiales Oroz (m. 22 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elviro Ordiales Oroz · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Elx · Veure més »

Emeterio Muga Díez

Emeterio Muga Díez (Saragossa, 1877 - València, 1956) Fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emeterio Muga Díez · Veure més »

Emili Granier Barrera

Emili Granier Barrera (Barcelona, 1908-1997) fou un periodista i polític català, de formació autodidacta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emili Granier Barrera · Veure més »

Emiliano Díaz Castro

Emiliano Díaz Castro (Fasnia, 1 de maig de 1901 - Mèxic D.F., 23 de febrer de 1981) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emiliano Díaz Castro · Veure més »

Emilià Vilalta i Vidal

Emilià Vilalta i Vidal (Barcelona, 1907 – Mèxic, 25 de setembre de 1971) fou un advocat i periodista català, exiliat del franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilià Vilalta i Vidal · Veure més »

Emilio Azarola Gresillón

Emilio Azarola Gresillón (Tafalla, Navarra, 1872-1950) fou un enginyer de camins, economista i polític navarrès, membre d'una família basc-navarresa emigrada a l'Uruguai.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Azarola Gresillón · Veure més »

Emilio Baeza Medina

Emilio Baeza Medina (Torrox, 1892 - Màlaga, 24 de desembre de 1980) fou un advocat i polític andalús del Partit Radical Socialista, primer alcalde de Màlaga durant el període de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Baeza Medina · Veure més »

Emilio Bueno Núñez del Prado

Emilio Bueno Núñez del Prado (Montilla, 1 d'octubre de 1892-?) va ser un militar espanyol, que va lluitar en la Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Bueno Núñez del Prado · Veure més »

Emilio González López

Emílio González López (La Corunya, 13 de novembre de 1903 - Ciutat de Nova York, 10 de desembre de 1991) fou un advocat, historiador i polític gallec, diputat a Corts durant la Segona República i exiliat pel franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio González López · Veure més »

Emilio Gutiérrez Díaz

Emilio Gutiérrez Díaz (L'Havana, 1898 - Hondarribia, 20 de juny de 1965) fou un enginyer industrial i arquitecte català i cap dels Bombers de Barcelona (1926 - 1931).

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Gutiérrez Díaz · Veure més »

Emilio Herrera Linares

Emilio Herrera Linares (Granada, 13 de febrer de 1879 - Ginebra, 13 de setembre de 1967) va ser un enginyer militar espanyol, destacat com a aviador i científic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Herrera Linares · Veure més »

Emilio Martínez Garrido

Emilio Martínez Garrido (1886 - 1936) fou un industrial i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Martínez Garrido · Veure més »

Emilio Mola Vidal

Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Mola Vidal · Veure més »

Emilio Novoa González

Emilio Novoa González (Ourense, 10 de febrer de 1895 - Madrid, 1972) fou un radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Novoa González · Veure més »

Emilio Palomo Aguado

Emilio Palomo Aguado fou un escriptor i polític espanyol nascut a Santa Cruz de la Zarza (província de Toledo) en 1898.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Palomo Aguado · Veure més »

Emilio Ramos Unamuno

Emilio Ramos Unamuno (1879, Donosti-, ?) fou un militar espanyol que participà en l'alçament militar de 1936 contra la Segona República seguint ordres dels seus superiors i condemnat a presó per negligència en la defensa de Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Ramos Unamuno · Veure més »

Emilio Silva Barrera

Guerra Civil. Emilio Silva Barrera (Elizondo, Navarra, 9 de novembre de 1965) és un periodista espanyol, un dels fundadors de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, un col·lectiu que porta anys buscant els llocs en els quals van ser enterrats víctimes de la repressió a la zona franquista durant la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emilio Silva Barrera · Veure més »

Emma Goldman

Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emma Goldman · Veure més »

Empar Navarro i Giner

Empar Navarro i Giner (València, 27 de novembre de 1900 - 24 de desembre de 1986) fou una mestra i política valenciana, renovadora pedagògica i impulsora d'una educació pública, laica i en català al País Valencià durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Empar Navarro i Giner · Veure més »

Empordà Federal

Empordà Federal (1911/1938) fou un periòdic setmanal Les fulles extraordinàries podien tenir altres dies d'aparició (dijous).

Nou!!: Segona República Espanyola і Empordà Federal · Veure més »

Emporion (revista)

Emporion: periòdic quinzenal és una revista editada per l'Ateneu Montgrí que es publicava amb periodicitat quinzenal durant els primers decennis del segle XX.

Nou!!: Segona República Espanyola і Emporion (revista) · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Segona República Espanyola і En guàrdia! · Veure més »

Encarnación Fuyola Miret

Encarnación Fuyola Miret (Osca, 3 de setembre de 1907 – Ciutat de Mèxic, 8 de desembre de 1982) és una mestra de la II República, militant comunista i activista política antifeixista, exiliada a Mèxic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Encarnación Fuyola Miret · Veure més »

Enric Borràs i Oriol

Enric Borràs i Oriol (Badalona, 9 de setembre de 1863 - Barcelona, 4 de novembre de 1957) fou un actor de teatre català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Borràs i Oriol · Veure més »

Enric Brufau Torrents

Enric Brufau (Agramunt, Urgell, 1911 - Canet de Rosselló, 1966) fou un polític socialista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Brufau Torrents · Veure més »

Enric Cristòfor Ricart i Nin

Enric Cristòfor Ricart i Nin o també Enric C. Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1 de novembre de 1893 - 11 de març de 1960) va ésser un gravador i pintor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Cristòfor Ricart i Nin · Veure més »

Enric Fernàndez i Gual

Enric Fernández i Gual (Barcelona, 1907 – Ciutat de Mèxic, 17 de juliol de 1973) fou un crític d'art català, exiliat a Mèxic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Fernàndez i Gual · Veure més »

Enric Godàs i Vilà

va ser un metge pediatre i professor d'educació primària català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Godàs i Vilà · Veure més »

Enric Mampel i Martí

Enric Mampel i Martí (Sorita, País Valencià, 1893 - Garges-lès-Gonesse, França, 1979) fou un militant anarcosindicalista valencià que va viure a Sabadell.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Mampel i Martí · Veure més »

Enric Massó i Urgellès

Enric Massó i Urgellès (Barcelona, 1914 - 1986) fou un escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Massó i Urgellès · Veure més »

Enric Moles i Ormella

Enric Moles i Ormella (Vila de Gràcia, 1883 – Madrid, 1953) fou el químic català de més renom i prestigi internacional de la primera meitat del; expert en la determinació de pesos atòmics i considerat l'introductor de la Química física a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Moles i Ormella · Veure més »

Enric Moner Castell

Enric Joaquim Joan Moner Castell (Figueres, Alt Empordà, 1900 – Hradištko, Txèquia, 1945) va ser un pagès, venedor de cavalls i membre de la Resistència francesa que va viure a França, fugit del servei militar obligatori espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Moner Castell · Veure més »

Enric Monjo i Garriga

Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) fou un escultor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Monjo i Garriga · Veure més »

Enric Pla i Deniel

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Pla i Deniel · Veure més »

Enric Sabaté i Roca

Enric Sabaté i Roca (Lleida, 1875 - Sant Feliu de Llobregat, 1952) va ser un militar i polític català, alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre 1940 i 1941.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Sabaté i Roca · Veure més »

Enric Sarradell i Pascual

Enric Sarradell i Pascual (Sabadell, 1893 - Manresa, 1963) fou un periodista tradicionalista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Sarradell i Pascual · Veure més »

Enric Ucelay-Da Cal

Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, Estats Units, 1948) és un historiador català especialitzat en Història Contemporània.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Ucelay-Da Cal · Veure més »

Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enric Valor i Vives · Veure més »

Enrique Bargés Pozurama

Enrique Bargés Pozurama (16 de gener de 1905, Madrid - 20 d'agost de 1936, son Carrió, Mallorca) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Bargés Pozurama · Veure més »

Enrique Correa Cañedo

Enrique Correa Cañedo (Madrid, 16 de setembre de 1889 -Lleida, 2 de novembre de 1954) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Correa Cañedo · Veure més »

Enrique Díez Canedo

Enrique Díez Canedo (Badajoz, 7 de gener de 1879 - Mèxic, 7 de juny de 1944) va ser un poeta postmodernista, traductor i crític literari espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Díez Canedo · Veure més »

Enrique de Querol y de Duran

Enrique de Querol y de Duran o Enric de Querol i de Duran (Tarragona, 28 d'abril de 1904 - Barcelona, 3 de març de 1976) fou un jurista i militar català, que exercí d'auditor de brigada a l'Exèrcit espanyol, així com de fiscal en el judici sumari contra el president Lluís Companys.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique de Querol y de Duran · Veure més »

Enrique de Rivas Ibáñez

Enrique de Rivas Ibáñez (Madrid, 1931 - Ciutat de Mèxic, 3 de gener de 2021) fou un escriptor, poeta i assagista espanyol, pertanyent a l'anomenada "generació hispanomexicana".

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique de Rivas Ibáñez · Veure més »

Enrique Fibla Gutiérrez

Enrique Fibla Gutiérrez (València, 1987) es un investigador i creador de cultura visual valencià, establert a Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Fibla Gutiérrez · Veure més »

Enrique García Moreno

Enrique García Moreno va ser un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique García Moreno · Veure més »

Enrique García-Ramal y Cellalbo

Enrique García-Ramal y Cellalbo (Barcelona, 27 de juliol de 1914 - Madrid, 30 de novembre de 1987) va ser un polític falangista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique García-Ramal y Cellalbo · Veure més »

Enrique Heraclio Botana Pérez

Enrique Heraclio Botana Pérez (Mourente, Pontevedra, 1871 - Vigo, 27 d'agost de 1936) fou un dirigent socialista gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Heraclio Botana Pérez · Veure més »

Enrique Jonama Darnaculleta

Enrique Jonama Darnaculleta fou un empresari i polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat durant els primers anys del franquisme Fou empleat de Sabadell i Henry sota les ordres de Demetrio Carceller Segura.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Jonama Darnaculleta · Veure més »

Enrique Jurado Barrio

Enrique Jurado Barrio (15 de setembre de 1882 - 30 de març de 1965) va ser un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la II República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Jurado Barrio · Veure més »

Enrique Líster Forján

Enrique Líster Forján, originalment Jesús Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d'abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1994), fou militant comunista i un destacat militar gallec lleial a la República durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Líster Forján · Veure més »

Enrique Rajoy Leloup

va ser un jurista i professor universitari espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Rajoy Leloup · Veure més »

Enrique Ramos y Ramos

Enrique Ramos y Ramos (Algarrobo, 1873 - Múnic, 1957) va ser un advocat i polític republicà espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Ramos y Ramos · Veure més »

Enrique Salcedo Molinuevo

Enrique Salcedo Molinuevo (Salamanca, 15 de juliol de 1871 - Ferrol, 9 de novembre de 1936) va ser un militar espanyol afusellat al novembre de 1936 per negar-se a secundar la revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enrique Salcedo Molinuevo · Veure més »

Enriqueta Cantero Cantero

Enriqueta Cantero Cantero (1932-2005) fou una líder feminista al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, on va instal·lar-se procedent d'Andalusia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Enriqueta Cantero Cantero · Veure més »

Ernő Gerő

Ernst Moritsovich Gere (Terbeguets, Hongria, actualment Trebušovce, Eslovàquia, 8 de juliol de 1898 - Budapest, 1980), nascut Ernő Singer i conegut també com a Ernst Singer, Erno Gerö,Hugh Thomas, pàg.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ernő Gerő · Veure més »

Ernest Dethorey i Camps

Ernest Dethorey i Camps (Barcelona, 13 de setembre de 1901 - Estocolm, 24 d'octubre 1992) fou un periodista i traductor català nacionalitzat suec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ernest Dethorey i Camps · Veure més »

Ernestina de Champourcín

fou una poetessa espanyola de la Generació del 27.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ernestina de Champourcín · Veure més »

Ernesto Arín Prado

Ernesto Arín Prado (1875- ?) fou un militar espanyol, governador civil de València durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ernesto Arín Prado · Veure més »

Ernesto Ercoreca Régil

Ernesto Ercoreca Régil (Bilbao, 9 de novembre de 1866 - 22 de desembre 1957) fou un polític basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ernesto Ercoreca Régil · Veure més »

Ernesto Giménez Caballero

Ernesto Giménez Caballero (Madrid, 2 d'agost de 1899 - 14 de maig de 1988) fou un escriptor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ernesto Giménez Caballero · Veure més »

Ernesto Navarro Márquez

Ernesto Navarro Márquez (Cuevas del Almanzora, 1899 - Madrid, 1984) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ernesto Navarro Márquez · Veure més »

Escàndol de l'estraperlo

L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo», acrònim derivat dels cognoms del neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz (Perlo), qui n'eren els promotors.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escàndol de l'estraperlo · Veure més »

Escola d'Estat Major

Emblema del Cos d'Estat Major a Espanya. Des del l'Exèrcit de Terra espanyol ha disposat de diverses escoles i acadèmies per a la formació d'oficials i tècnics d'Estat Major.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola d'Estat Major · Veure més »

Escola de filosofia de Barcelona

Escola de Filosofia de Barcelona és un grup de filòsofs catalans, vinculats a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona i que escriuen indistintament en català o en castellà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola de filosofia de Barcelona · Veure més »

Escola del Treball de Barcelona

L'IES Escola del Treball de Barcelona és un institut d'educació secundària ubicat al recinte de l'Escola Industrial, a l'antiga fàbrica Can Batlló del carrer Urgell de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola del Treball de Barcelona · Veure més »

Escola Isabel de Villena

Escola Isabel de Villena és una escola catalana concertada d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) fundada a Barcelona el 1939 amb gent procedent de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya encapçalats per Carme Serrallonga i Calafell.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola Isabel de Villena · Veure més »

Escola Judicial

LEscola Judicial és un organisme públic, de caràcter administratiu, que està integrat en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), del que depèn punt a efectes pressupostaris, com a organitzatius.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola Judicial · Veure més »

Escola Lola Anglada

L'Escola Lola Anglada és una escola pública, catalana i laica de Badalona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola Lola Anglada · Veure més »

Escola Mowgli d'Igualada

L'Escola Mowgli neix l'any 1962 a Igualada en la difícil tasca de reprendre l'escola amb co-educació des de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola Mowgli d'Igualada · Veure més »

Escola Pública Emili Carles Tolrà

L' Escola Pública Emili Carles-Tolrà és un edifici històric de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) de titularitat pública situada a la confluència dels Doctor Portabella, 14 d'abril i carrer del Molí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola Pública Emili Carles Tolrà · Veure més »

Escola Pia de Catalunya

Escola Pia de Catalunya és la secció catalana dels escolapis, orde religiós fundat per Josep de Calassanç el 1597 a Roma.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola Pia de Catalunya · Veure més »

Escola Santa Anna

L'Escola Santa Anna és un centre educatiu privat d'educació infantil, primària i ESO del barri de la dreta de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escola Santa Anna · Veure més »

Escoles a Palou

Les Escoles a Palou és una obra noucentista de Granollers (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escoles a Palou · Veure més »

Escoles històriques de Barcelona

Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escoles històriques de Barcelona · Veure més »

Escoles Salvador Lluch

Escoles Salvador Lluch és una obra del municipi de Gavà (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escoles Salvador Lluch · Veure més »

Escoles unitàries de Sant Julià d'Alfou

Les escoles unitàries d'Alfou va ser un projecte de construcció d'escoles municipals dins el terme de Sant Julià d'Alfou, al municipi de Sant Antoni de Vilamajor durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escoles unitàries de Sant Julià d'Alfou · Veure més »

Escoles Velles

Les escoles de la Carrerada, més popularment conegudes com les escoles velles, i actualment l'edifici que alberga el CEIP Josep Maria Folch i Torres, és una escola de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) construïda l'any 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escoles Velles · Veure més »

Escut d'Ademús

L'escut d'Ademús és un símbol representatiu oficial d'Ademús, municipi del País Valencià i vila reial, a la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escut d'Ademús · Veure més »

Escut d'Alcanar

L'escut oficial d'Alcanar té el següent blasonament.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escut d'Alcanar · Veure més »

Escut d'Espanya

L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escut d'Espanya · Veure més »

Escut d'Oriola

L'escut d'Oriola és un símbol representatiu d'Oriola, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escut d'Oriola · Veure més »

Escut de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró

L'escut oficial de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró té el següent blasonament.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escut de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró · Veure més »

Escut de la Segona República Espanyola

L'Escut de la Segona República Espanyola, es va establir el 1931 pel Decret del Govern Provisional de la Segona República de 27 d'abril, que l'especificava de la següent manera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escut de la Segona República Espanyola · Veure més »

Escut de Navarra

L'escut de Navarra, dissenyat el 1910, apareix descrit en l'article 7.1 de la Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra, de 10 d'agost de 1982 que estableix: "L'escut està format per cadenes d'or sobre fons vermell, amb una maragda en el centre d'unió dels seus vuit braços de baules i, sobre elles, la Corona Reial, símbol de l'Antic Regne de Navarra".

Nou!!: Segona República Espanyola і Escut de Navarra · Veure més »

Escut de Sant Pere de Vilamajor

L'escut oficial de Sant Pere de Vilamajor té el següent blasonament.

Nou!!: Segona República Espanyola і Escut de Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Església catòlica durant el nazisme

Els papes Pius XI (1922-39) i Pius XII (1939-58) van liderar l'Església catòlica romana durant de l'ascens i la caiguda de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Església catòlica durant el nazisme · Veure més »

Església conventual de la Mercè

L'església conventual de la Mercè és un temple religiós de la ciutat de Múrcia a Espanya pertanyent a l'antic convent de l'Orde de la Mercè, construït a l'emplaçament actual durant el xvi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Església conventual de la Mercè · Veure més »

Església de Sant Joan Baptista de Rasquera

Sant Joan és una església –catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya– a l'extrem de ponent del nucli urbà de la vila de Rasquera (Ribera d'Ebre), a la banda de migdia del nucli històric, a la plaça Sant Joan.

Nou!!: Segona República Espanyola і Església de Sant Joan Baptista de Rasquera · Veure més »

Esmond Romilly

va ser un periodista, militant antifeixista i veterà britànic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esmond Romilly · Veure més »

Espais de memòria

Els espais de memòria són indrets on es relaciona i es fomenta la reflexió sobre la memòria i el patrimoni.

Nou!!: Segona República Espanyola і Espais de memòria · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Espanya · Veure més »

Espanya al dia. Edició especial

Espanya al dia (o España al dia en castellà) va ser un noticiari afí a la República creat per la productora Laya Films entre desembre de 1936 / gener del 1937 i gener de 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Espanya al dia. Edició especial · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Espanyolisme · Veure més »

Esplai (revista)

Portada de la RevistaEsplai: Il·lustració catalana és una revista literària i artística que va néixer a Catalunya l’1 de novembre de 1931 i va finalitzar el 19 de juliol de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esplai (revista) · Veure més »

Espolla

Espolla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Espolla · Veure més »

Esquadres de Catalunya

Les Esquadres de Catalunya fou una organització radicada a Catalunya que desenvolupava funcions paramilitars i de policia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esquadres de Catalunya · Veure més »

Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1936

Esquí alpí Als Jocs Olímpics d'Hivern de 1936 celebrats a la ciutat de Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) es disputaren dues proves d'esquí alpí, sent la primera vegada que aquesta modalitat d'esquí formava part del programa dels Jocs Olímpics d'Hivern.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 · Veure més »

Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 - Combinada femenina

Esquí alpí Als Jocs Olímpics d'Hivern de 1936 celebrats a la ciutat de Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) es disputà una prova d'esquí alpí en categoria femenina en la modalitat de combinada alpina, que unida a la prova masculina formà part del programa oficial d'esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 - Combinada femenina · Veure més »

Esquí de fons als Jocs Olímpics d'hivern de 1936

Fotografia del suec Elis Wilklund, guanyador de la medalla d'or en la prova de 50 quilòmetres. Esquí de fons Als Jocs Olímpics d'Hivern de 1936 celebrats a la ciutat de Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) es disputaren tres proves d'esquí de fons, totes elles en categoria masculina i una més que en l'edició anterior.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esquí de fons als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 · Veure més »

Esquí de fons als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 - 18 quilòmetres

Als Jocs Olímpics d'Hivern de 1936 celebrats a la ciutat de Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) es disputà una prova d'esquí de fons en categoria masculina sobre una distància de 18 quilòmetres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esquí de fons als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 - 18 quilòmetres · Veure més »

Esquerra abertzale

El terme esquerra abertzale (del basc abertzale, en català: patriota; admès en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana amb l'acceptació d'«independentista») es fa servir per fer referència als partits o organitzacions d'ideologia nacionalista i independentista basca que alhora són d'esquerres, sigui en forma de marxisme, comunisme, socialisme o socialdemocràcia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esquerra abertzale · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Esquerra Republicana del País Valencià

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esquerra Republicana del País Valencià · Veure més »

Esquerra Valenciana

Esquerra Valenciana va ser un partit valencià d'esquerres fundat en 1934, que propugnava el dret a l'autodeterminació del País Valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esquerra Valenciana · Veure més »

Estaca de Bares

LEstaca de Bares és un cap situat a la península Ibèrica, a Galícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estaca de Bares · Veure més »

Estació de Bilbao-Abando

Bilbao-Abando és una estació de ferrocarrils del centre de Bilbao.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estació de Bilbao-Abando · Veure més »

Estació de Pradell

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estació de Pradell · Veure més »

Estament de Pròcers

Estament de Pròcers va ser el nom de la cambra alta espanyola entre 1834 i 1836.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estament de Pròcers · Veure més »

Estanislao Rico Ariza

Estanislao Rico Ariza, també conegut pel seu pseudònim Francisco de Paula Calderón (Barcelona, 13 de novembre de 1895 - Montcada i Reixac, 26 de novembre de 1936) fou un periodista, escriptor i sindicalista català d'ideologia carlina, membre i fundador dels Sindicats Lliures.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estanislao Rico Ariza · Veure més »

Estanislau Duran i Reynals

Estanislau Duran i Reynals (Barcelona, 1894 - 1950) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estanislau Duran i Reynals · Veure més »

Estany i font de la placeta Macià

L'estany i font de la placeta Macià és una font pública i ornamental, que conté un bust en homenatge a Francesc Macià, ubicada a la placeta de Macià de Sant Adrià de Besòs protegida com a bé cultural d'interès local (BCIL).

Nou!!: Segona República Espanyola і Estany i font de la placeta Macià · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estat nació · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Canàries

Estatut d'Autonomia de Canàries és la norma institucional bàsica de la Comunitat autònoma canària.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'Autonomia de Canàries · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Galícia

L'Estatut d'Autonomia de Galícia és la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma de Galícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'Autonomia de Galícia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936

''Estatuto de Galicia'' (pdf). L'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936 va ser fruit fonamentalment de la feina feta pel Partit Galleguista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és la norma autonòmica bàsica del País Valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és la norma institucional bàsica de País Valencià que les Corts Generals d'Espanya han aprovat en 1982 i 2006 per atorgar l'autonomia i fixar els marges de l'autogovern d'aquest territori.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 · Veure més »

Estatut d'autonomia del País Basc de 1936

Ikurriña adoptada pel Govern d'Euzkadi LEstatut d'autonomia del País Basc de 1936 fou la primera legislació per a l'autogovern del País Basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'autonomia del País Basc de 1936 · Veure més »

Estatut d'Estella

data.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut d'Estella · Veure més »

Estatut de Règim Interior de Catalunya

L'Estatut de Règim Interior de Catalunya, conegut de manera informal com a Estatut Interior de Catalunya, fou la primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estatut de Règim Interior de Catalunya · Veure més »

Esteban de Bilbao Eguía

Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esteban de Bilbao Eguía · Veure més »

Esteban Rovira Pacheco

Esteban Rovira Pacheco (Segòvia, 12 d'abril de 1902 - El Salvador, 1973) va ser un militar espanyol lleial a la República durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esteban Rovira Pacheco · Veure més »

Esteban Salazar Chapela

Esteban Salazar Chapela (Màlaga, 1900 - Londres, 1965) fou un escriptor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esteban Salazar Chapela · Veure més »

Estella

Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estella · Veure més »

Estereotips sobre els valencians

Els estereotips sobre els valencians són el conjunt de generalitzacions sobre el mode de ser dels valencians que poden o no reflectir la realitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estereotips sobre els valencians · Veure més »

Esteve Garriga i Pla

Esteve Garriga Pla (Girona, ? - Tampico, Tamaulipas, Mèxic, 1975) fou un mestre, exiliat polític i fundador de l'Instituto-Escuela de Tampico a Mèxic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Esteve Garriga i Pla · Veure més »

Estomatologia

L'estomatologia (literalment estudi de la boca) és una branca de la medicina que estudia l'anatomia, fisiologia i la patologia de la boca i les seves estructures.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estomatologia · Veure més »

Estrella Cortichs i Vinyals

Estrella Cortichs i Vinyals (Gironella, 14 d'abril de 1902 - Santa Coloma de Gramenet, 6 de desembre de 1985) va ser una mestra catalana, membre de la Institución Libre de Enseñanza durant l'època de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estrella Cortichs i Vinyals · Veure més »

Estrella Rivas Franco

va ser una dissenyadora de moda catalana, coneguda per les seves bosses de mà per a dones de l'exèrcit estatunidenc durant la dècada de 1940 i pels seus vestits d'alta costura.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estrella Rivas Franco · Veure més »

Estudis Universitaris Catalans

Estudis Universitaris Catalans (EUC) són un ensenyament de caràcter universitari que es va iniciar el 16 d'octubre de 1903 a causa del Primer Congrés Universitari Català, com a resposta a la negativa del rector de la Universitat de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, a acceptar el català com a llengua de comunicació.

Nou!!: Segona República Espanyola і Estudis Universitaris Catalans · Veure més »

Eugeni Xammar i Puigventós

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eugeni Xammar i Puigventós · Veure més »

Eugenio Petit Muñoz

Eugenio Petit Muñoz (8 de novembre de 1894, Montevideo, Uruguai - 31 de juliol de 1977, Montevideo) fou un advocat, professor, historiador i assagista uruguaià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eugenio Petit Muñoz · Veure més »

Eugenio Vegas Latapie

Eugenio Vegas Latapie (Irun, 20 de febrer de 1907 - Madrid, 19 de setembre de 1985) va ser un polític i intel·lectual espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eugenio Vegas Latapie · Veure més »

Eulalia Lapresta

Eulalia Lapresta Rodríguez (Rueda (Valladolid), 10 de desembre del 1887 Ni tontas, ni locas. Intelectuales en el Madrid del primer tercio del siglo XX. FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) Paloma Alcalá Cortijo, Capi Corrales Rodrigáñez y Julia López Giráldez. 2009. ISBN.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eulalia Lapresta · Veure més »

Euloxio Gómez Franqueira

Euloxio Gómez Franqueira (Cenlle, 6 de juny de 1917 - Ourense, 20 d'abril de 1988) va ser un mestre, empresari i polític centrista i galleguista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Euloxio Gómez Franqueira · Veure més »

Eusebi Pérez Martín

Eusebi Pérez Martín (Vilafranca del Penedès, 14 d'agost de 1920 - Caracas, 17 d'agost de 2007) va ser un mecànic i lluitador de la Segona República durant la Guerra Civil espanyola, deportat després al camp de concentració de Mauthausen-Gusen durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eusebi Pérez Martín · Veure més »

Eusebi Rodríguez Salas

Eusebi Rodríguez Salas (Tarragona, 1885 - 1952) fou un polític català, conegut per ser el comissari general de les forces de policia de Catalunya conseller d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya pel PSUC, que va tenir un paper central en l'inici dels fets de maig.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eusebi Rodríguez Salas · Veure més »

Eusebio Erkiaga

Eusebio Erkiaga (Lekeitio, 1912- Bilbao, 1993) va ser un escriptor en èuscar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eusebio Erkiaga · Veure més »

Eusebio López y Díaz de Quijano

, marquès de Lamadrid, fou un dirigent esportiu i un genet de polo espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eusebio López y Díaz de Quijano · Veure més »

Euskal Sozialista Biltzarrea

Euskal Sozialista Biltzarrea (ESB) (Convergència Socialista Basca) fou un partit polític basc d'ideologia socialista i nacionalista que participà en la creació d'Herri Batasuna.

Nou!!: Segona República Espanyola і Euskal Sozialista Biltzarrea · Veure més »

Eusko Gudarostea

Eusko Gudarostea (Exèrcit Basc) va ser la denominació utilitzada per l'exèrcit del Govern d'Euzkadi durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eusko Gudarostea · Veure més »

Eusko Ikaskuntza

Eusko Ikaskuntza (EI) (en castellà Sociedad de Estudios Vascos, en francès Société d'Études Basques) és una institució científico-cultural creada el 1918 per les Diputacions Forals d'Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra amb intenció d'"ésser un recurs estable i durador per a desenvolupar la cultura euskalduna".

Nou!!: Segona República Espanyola і Eusko Ikaskuntza · Veure més »

Euzkadi (diari)

Euzkadi va ser un diari nacionalista basc, òrgan d'expressió oficial del Partit Nacionalista Basc durant la Segona República Espanyola, que es va publicar a Bilbao (Biscaia), des de l'1 de febrer de 1913 fins a 1937, en les pàgines de la qual van escriure Lauaxeta, Nicolás Ormaetxea i altres personatges importants dintre de la societat basca i navarresa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Euzkadi (diari) · Veure més »

Eva Kotchever

Eva Kotchever (Mława, Polònia, 16 de juny de 1891 - Auschwitz, Polònia, 17 de desembre 1943), també coneguda com a Eve Addams, va ser una escriptora feminista polonesa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eva Kotchever · Veure més »

Evarist Fàbregas i Pàmies

Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 11 de febrer de 1868 - Barcelona, 18 de novembre de 1938) va ser un polític republicà i catalanista així com empresari i banquer.

Nou!!: Segona República Espanyola і Evarist Fàbregas i Pàmies · Veure més »

Eve's Hangout

L'Eve's Hangout ("El Racó de la Eva") va ser un cabaret per a dones de Nova York, creat per Eva Kotchever a Greenwich Village en 1925.

Nou!!: Segona República Espanyola і Eve's Hangout · Veure més »

Exèrcit d'Andalusia

L'Exèrcit d'Andalusia va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va operar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Exèrcit d'Andalusia · Veure més »

Exèrcit d'Àfrica

L'Exèrcit d'Àfrica, de vegades denominat Exèrcit Expedicionari d'Àfrica o també Exèrcit del Marroc, va ser una branca de l'Exèrcit de Terra d'Espanya que va actuar com a guarnició al seu protectorat marroquí des del seu establiment el 1912 fins a la independència del Marroc el 1956.

Nou!!: Segona República Espanyola і Exèrcit d'Àfrica · Veure més »

Exèrcit d'Extremadura

El Exèrcit d'Extremadura va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va operar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Exèrcit d'Extremadura · Veure més »

Exèrcit de l'Ebre

L'Exèrcit de l'Ebre va ser una unitat militar de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Exèrcit de l'Ebre · Veure més »

Exèrcit de Llevant (Segona República Espanyola)

Document de l'Exèrcit de Llevant, a Utiel, 27-11-1938. Incorporació d'Ismael Latorre Mendoza L'Exèrcit de Llevant va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va operar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Exèrcit de Llevant (Segona República Espanyola) · Veure més »

Exèrcit de Maniobra

L'Exèrcit de Maniobra va ser una formació militar de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Exèrcit de Maniobra · Veure més »

Exèrcit Popular de la República

L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.

Nou!!: Segona República Espanyola і Exèrcit Popular de la República · Veure més »

Exhumació de Francisco Franco

Lexhumació i reubicació del cadàver de Francisco Franco va ser aprovada pel Govern de Pedro Sánchez el 15 de febrer de 2019.

Nou!!: Segona República Espanyola і Exhumació de Francisco Franco · Veure més »

Exili republicà espanyol

Lexili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.

Nou!!: Segona República Espanyola і Exili republicà espanyol · Veure més »

Expedient Picasso

LExpedient Picasso és el nom amb què es coneix l'informe redactat pel general de divisió Juan Picasso González, destinat en el Consell Suprem de Guerra i Marina, en relació als fets esdevinguts en la Comandància General de Melilla durant els mesos de juliol i agost del 1921: l'anomenat Desastre d'Annual i l'abandó de les posicions.

Nou!!: Segona República Espanyola і Expedient Picasso · Veure més »

Expulsió dels jesuïtes

Carles III cap a 1760 L'expulsió dels jesuïtes d'Espanya del 1767 va ser ordenada pel rei Carles III sota l'acusació d'haver estat els instigadors dels motins populars de l'any anterior, coneguts amb el nom de Motí de Squillace.

Nou!!: Segona República Espanyola і Expulsió dels jesuïtes · Veure més »

Extrema Izquierda Federal

Extrema Izquierda Federal va ésser un partit polític republicà federal, fundat al juliol del 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal, pels diputats Antonio Jiménez Jiménez i Salvador Sediles Moreno.

Nou!!: Segona República Espanyola і Extrema Izquierda Federal · Veure més »

Facultat d'Educació UB

La Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona va néixer el setembre de 2014, fruit de la fusió de les Facultats de Formació del Professorat i de Pedagogia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Facultat d'Educació UB · Veure més »

Falange Española de las JONS (1976)

Falange Española de las JONS és un partit polític espanyol de extrema dreta constituït en octubre de 1976, durant la Transició espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Falange Española de las JONS (1976) · Veure més »

Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »

Falange Espanyola de les JONS

Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Falange Espanyola de les JONS · Veure més »

Fanny Edelman

Fanny Jacovkis (San Francisco, Còrdova, 27 de febrer de 1911 - Buenos Aires, 1 de novembre de 2011), més coneguda com a Fanny Edelman, va ser una política argentina que va participar com a voluntària a l'organització Socors Roig Internacional en defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fanny Edelman · Veure més »

Fanny Schoonheyt

Fernanda Wilhelmina Maria Albertina Schoonheyt (coneguda com a Fanny Schoonheyt) (Rotterdam, 15 de juny de 1912 - 23 de desembre de 1961), va ser una resistent holandesa durant la Guerra Civil espanyola, on va lluitar al bàndol dels republicans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fanny Schoonheyt · Veure més »

Faura

Faura és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre, dins la comarca històrica de les Valls.

Nou!!: Segona República Espanyola і Faura · Veure més »

Faustí Llaveries i Viladomiu

Faustí Llaveries i Viladomiu (Puig-reig 1898-1982), escrit també Llaverias després de 1939, va ser un metge rural, implicat en la política municipal durant la República, i benefactor del poble de Puig-reig.

Nou!!: Segona República Espanyola і Faustí Llaveries i Viladomiu · Veure més »

Fàbrica Casaramona

La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fàbrica Casaramona · Veure més »

Fèlix Figueras Aragay

Fèlix Figueras i Aragay (Olesa de Montserrat, 16 de desembre de 1894 - Abrera, 19 de febrer de 1939) fou el primer alcalde d'Olesa de Montserrat, durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fèlix Figueras Aragay · Veure més »

Fèlix Martí Alpera

fou mestre i pedagog.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fèlix Martí Alpera · Veure més »

Félix Álvarez-Arenas y Pacheco

Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Ceuta, 5 d'octubre de 1913 - Madrid, 3 d'octubre de 1992) va ser un militar espanyol, que va aconseguir el grau de Tinent General i fou l'últim Ministre de l'Exèrcit abans de la seva desaparició en l'organigrama del Govern d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Félix Álvarez-Arenas y Pacheco · Veure més »

Félix Likiniano Heriz

Félix Likiniano Heriz, també escrit Félix Liquiniano (Eskoriatza, Guipúscoa, 14 de gener de 1909 - Biarritz, 22 de desembre de 1982), va ser un militant anarquista basc, combatent durant la Guerra Civil espanyola i més tard membre del maquis i de la Resistència francesa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Félix Likiniano Heriz · Veure més »

Félix Martí Ibáñez

Fèlix Martí Ibáñez (Cartagena, 25 de desembre de 1911 – Manhattan, Nova York, 24 de maig de 1972) va ser un metge, psiquiatre, escriptor i editor valencià, que va exiliar-se als Estats Units l'any 1939 després de la guerra civil espanyola, i es va convertir en ciutadà nord-americà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Félix Martí Ibáñez · Veure més »

Félix Padín Gallo

Félix Padín Gallo (Bilbao, 9 de juliol de 1916 - Miranda de Ebro, 7 d'octubre de 2014) va ser un destacat anarcosindicalista espanyol, tinent dels batallons Isaac Puente i Durruti de la Confederació Nacional del Treball (CNT) del País Basc durant la Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Félix Padín Gallo · Veure més »

Febus

L'agència Febus va ser fundada per Nicolás María de Urgoiti el 1924, per tal de cobrir les notícies a la seva diaris El Sol i La Voz, dos dels rotatius més importants de l'època.

Nou!!: Segona República Espanyola і Febus · Veure més »

Federació Catalana d'Atletisme

La Federació Catalana d'Atletisme (abreviat com FCA), constituïda el 2 de setembre de 1915, és una entitat privada, sense afany de lucre, que gaudeix de personalitat jurídica i capacitat d'obrar pròpies per al compliment dels seus fins, integrada per clubs, atletes, entrenadors, jutges, agrupacions i associacions esportives, dedicats a la pràctica de l'atletisme i el foment, el desenvolupament i l'organització d'activitats atlètiques dintre de l'àmbit del territori de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federació Catalana d'Atletisme · Veure més »

Federació Catalana de Coloms Missatgers

La Federació Catalana de Coloms Missatgers és l'organisme rector de la pràctica dels coloms missatgers a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federació Catalana de Coloms Missatgers · Veure més »

Federació Catalana de Gimnàstica

La Federació Catalana de Gimnàstica és l'organisme rector que ordena, impulsa i dirigeix, l'activitat esportiva de la gimnàstica a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federació Catalana de Gimnàstica · Veure més »

Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries

Cartell de les FIJL durant la guerra civil La Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), va ser una organització juvenil anarquista creada a Madrid el 1932 durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries · Veure més »

Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra

La Federación Nacional de Trebajadores de la Tierra (FNTT) és una federació adscrita a la Unió General de Treballadors (UGT), constituïda en congrés l'1 de juny de 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra · Veure més »

Federación Republicana Gallega

La Federación Republicana Gallega (FRG) fou una plataforma política que organitzà la trobada coneguda com a Pacte de Lestrove, celebrada el 26 de març de 1930 al Pazo d'Hermida entre partits i personalidats republicanes gallegues.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federación Republicana Gallega · Veure més »

Federico Borrell García

Monument a la casa on va nàixer Federico Borrell Garcia, Taino, a Benilloba, inspirat en la foto ''Mort d'un milicià''. Federico Borrell, Taino (Benilloba, 1912 - Cerro Muriano, 1936) va ser un anarquista valencià, fundador de la secció local d'Alcoi de les Joventuts Llibertàries durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Borrell García · Veure més »

Federico Casamayor Toscano

Federico Casamayor Toscano (Vélez-Málaga, 1873 - Xile, 1954) va ser un industrial, comerciant i polític republicà andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Casamayor Toscano · Veure més »

Federico Fernández Castillejo

Federico Fernández Castillejo (Còrdova, 10 de desembre de 1899 - Madrid, 26 de setembre de 1980) fou un polític, escriptor i militar andalús, diputat a Corts i governador civil de València durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Fernández Castillejo · Veure més »

Federico García Lorca

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Consultat el 10 de setembre de 2011 Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 o 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico García Lorca · Veure més »

Federico Gómez de Salazar y Nieto

Federico Gómez de Salazar y Nieto (Toledo, 29 de setembre de 1912 - Madrid, 24 de gener de 2006) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol revoltat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Gómez de Salazar y Nieto · Veure més »

Federico Jiménez Losantos

Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Jiménez Losantos · Veure més »

Federico Loygorri Vives

Federico Loygorri Vives (València, 1 de juny de 1881 - Madrid, 1947) fou un militar i polític valencià, baró de Benidoleig per matrimoni el 1919 i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Loygorri Vives · Veure més »

Federico Martínez Miñana

Rafael Frederic Martínez Miñana († Belgrad, aleshores Iugoslàvia, 1954) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Martínez Miñana · Veure més »

Federico Montaner Canet

Federico Montaner Canet (Pamplona, 1874 - Sant Sebastià, 1938) va ser un militar i cartògraf espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Montaner Canet · Veure més »

Federico Moreno Torroba

Federico Moreno Torroba (Madrid, 3 de març de 1891 - Madrid, 12 de setembre de 1982) va ser un compositor espanyol, un dels més vitals i prolífics conreadors de la sarsuela en el.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Moreno Torroba · Veure més »

Federico Moyúa Salazar

Federico Moyúa Salazar (Bilbao, 19 de novembre de 1873 – 7 de març de 1939) fou un advocat i polític basc, alcalde de Bilbao.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Moyúa Salazar · Veure més »

Federico Tedeschini

Federico Tedeschini (Antrodoco, Laci, 12 d'octubre de 1873 – Roma, 2 de novembre de 1959) va ser un arquebisbe i cardenal italià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Tedeschini · Veure més »

Federico Vázquez Osuna

Federico Vázquez Osuna (Alcaudete, Andalusia, 1964) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i Màster en Criminologia i Execució Penal per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Federico Vázquez Osuna · Veure més »

Feigla Vera Luftig

Feigla Vera Luftig (Chrzanów, 1909 - Brussel·les, 24 de juny de 1959) coneguda simplement com a Vera o també com a Vera Akkerman, fou una dona jueva, polonesa de naixement i belga d'adopció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Feigla Vera Luftig · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Segona República Espanyola і Feixisme · Veure més »

Feixisme italià

Mussolini, líder del feixisme. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.

Nou!!: Segona República Espanyola і Feixisme italià · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Segona República Espanyola і Felanitx · Veure més »

Felicia Browne

Felicia Mary Browne (Weston Green, comtat de Surrey, 18 de febrer del 1904 - Tardienta, Aragó, 25 d'agost del 1936), fou una artista anglesa que esdevingué la primera voluntària britànica a morir en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Felicia Browne · Veure més »

Felip Bertran i Güell

Felip Bertran i Güell (Barcelona, 25 de setembre de 1901 - Barcelona, 25 d'agost de 1965) va ser un polític i industrial català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Felip Bertran i Güell · Veure més »

Felip Díaz i Sandino

Felip Díaz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colòmbia, 1960) fou un militar i aviador català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Felip Díaz i Sandino · Veure més »

Felipe José Abárzuza y Oliva

Felipe José Abárzuza y Oliva (San Fernando (Cadis), 24 de maig de 1896 - Los Molinos, Madrid, 27 d'agost de 1970) va ser un almirall espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Felipe José Abárzuza y Oliva · Veure més »

Felipe Lazcano y Morales de Setién

fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Felipe Lazcano y Morales de Setién · Veure més »

Felipe Matarranz González

Felipe Matarranz González (La Franca, Ribadedeva, 2 de setembre de 1915), àlies «el lobo» històric guerriller i maquis asturià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Felipe Matarranz González · Veure més »

Felipe Sánchez Román

va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Felipe Sánchez Román · Veure més »

Feminisme

Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Feminisme · Veure més »

Feminisme als Països Catalans

El feminisme als Països Catalans és el conjunt d'accions i idees feministes desenvolupades o vinculades als Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Feminisme als Països Catalans · Veure més »

Fermín Galán

Fermín Galán Rodríguez (San Fernando, Cadis, 1899 - Osca, 1930) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fermín Galán · Veure més »

Fermín Salvochea Álvarez

Fermín Salvochea Álvarez Fermín Salvochea y Álvarez (Cadis, 1 de març de 1842 - 27 de setembre de 1907) fou un polític i pensador andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fermín Salvochea Álvarez · Veure més »

Fernando Casado Veiga

Fernando Casado Veiga (La Corunya, 23 de maig de 1890 - Madrid, 25 de maig de 1972) va ser un militar artiller i general espanyol que va participar en la guerra del Marroc i en la Guerra Civil en defensa de la legalitat republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Casado Veiga · Veure més »

Fernando Claudín

Fernando Claudín (Madrid, 1915 – 1990) va ser un polític espanyol, exdirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Claudín · Veure més »

Fernando Cueto Herrero

Fernando Cueto Herrero (m. 18 de setembre de 1937) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Cueto Herrero · Veure més »

Fernando de los Ríos Urruti

Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando de los Ríos Urruti · Veure més »

Fernando Gasset Lacasaña

Fernando Gasset Lacasaña (Castelló de la Plana, 1861 - 1941) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República, i líder del Partit Republicà de Castelló.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Gasset Lacasaña · Veure més »

Fernando Martínez-Monje Restoy

Fernando Martínez-Monje Restoy (Granada, 1874 - Buenos Aires, 1963) va ser un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República, participant en la creació de les brigades republicanes i arribant a ser cap de l'Exèrcit del Sud.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Martínez-Monje Restoy · Veure més »

Fernando Monasterio Bustos

Fernando Monasterio Bustos (n. 1890) va ser un militar espanyol, membre de la Guàrdia Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Monasterio Bustos · Veure més »

Fernando Morales de Castilla García

Fernando Morales de Castilla García (1 de novembre de 1908, ? - 13 de febrer de 1937, ?) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Morales de Castilla García · Veure més »

Fernando Moreno Calderón

Fernando Moreno Calderón (Puerto Rico, 1880 - 1967) va ser un militar espanyol, participant en el cop d'estat militar contra la II República que va donar inici a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Moreno Calderón · Veure més »

Fernando Oria de Rueda y Fontán

Fernando Oria de Rueda y Fontán (Requena, 23 d'abril de 1900 - Madrid 20 d'agost de 1987) fou un enginyer agrònom i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Oria de Rueda y Fontán · Veure més »

Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia

Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrid, 1908-23 d'agost de 1936) fou un militar espanyol, fill del dictador Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i germà del fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia · Veure més »

Fernando Pulido Goncer

Fernando Pulido Goncer (3 d'abril de 1912, Madrid - 15 de juny de 2005, Alcalá de Henares) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Pulido Goncer · Veure més »

Fernando Rey

va ser un actor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Rey · Veure més »

Fernando Sasiaín Brau

Fernando Sasiaín Brau (Palència, 25 d'abril de 1894 - Sant Sebastià, 15 de novembre de 1957) va ser un polític republicà federal espanyol, alcalde de Sant Sebastià durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Sasiaín Brau · Veure més »

Fernando Suárez de Tangil y Angulo

Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 3 d'agost de 1886 - 6 de setembre de 1964), comte consort de Vallellano, pel seu matrimoni amb María de la Concepción Guzmán y O'Farrill, comtessa de Vallellano, fou un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Suárez de Tangil y Angulo · Veure més »

Fernando Ugena López

Fernando Ugena López (1902-1941) va ser un polític i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Ugena López · Veure més »

Fernando Uriarte Galainena

Fernando Uriarte Galainena (26 desembre de 1910,? - 4 de febrer de 1999, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Uriarte Galainena · Veure més »

Fernando Vázquez Ramos

Fernando Vázquez Ramos (Dècada dels 80 del - Sevilla, 1950) fou un militar espanyol, comandant de la Guàrdia Civil, que participà activament en l'alçament militar del 1936 contra la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernando Vázquez Ramos · Veure més »

Fernán-Núñez

Fernán-Núñez és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fernán-Núñez · Veure més »

Ferran Bertran i Garcia

Ferran Bertran i Garcia (Barcelona, 4 de gener de 1895Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Cartagena, 6 de març de 1938) fou un periodista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ferran Bertran i Garcia · Veure més »

Ferran Calvet i Prats

va ser un bioquímic català, Catedràtic de química orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la i posteriorment primer catedràtic de Bioquímica a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ferran Calvet i Prats · Veure més »

Ferran Casajuana Escofet

Ferran Casajuana Escofet (Vilanova i la Geltrú, 9 de setembre de 1899 - Reus, 31 d'octubre de 1967) va ser un dibuixant, caricaturista i comerciant català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ferran Casajuana Escofet · Veure més »

Ferran Cuito i Canals

Ferran Cuito i Canals (Barcelona 1898 - 1973) fou un enginyer industrial i polític català, era casat amb la filla del polític Amadeu Hurtado.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ferran Cuito i Canals · Veure més »

Ferran Pou i Moreno

Ferran Pou i Moreno (Palma, 1876-1949).

Nou!!: Segona República Espanyola і Ferran Pou i Moreno · Veure més »

Ferran Tallada i Comella

Ferran Tallada i Comella (Barcelona, 14 de novembre de 1881 - 9 de gener de 1937) fou un enginyer i científic català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ferran Tallada i Comella · Veure més »

Ferran Valls i Taberner

Ferran Valls i Taberner (Barcelona, 31 de març de 1888 - Barcelona, 1 d'octubre de 1942) fou un advocat, polític i historiador medievalista català, fill de l'enginyer Isidre Valls i Pallerola, i germà de l'empresari Josep Valls i Taberner.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ferran Valls i Taberner · Veure més »

Ferran Zulueta i Giberga

Ferran Zulueta i Giberga (Barcelona, 8 d'agost de 1889 - Torreón, Mèxic, 1961) fou un agricultor i polític català de la Seu d'Urgell, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ferran Zulueta i Giberga · Veure més »

Festa Major de Reus

El Gegants de Reus El Gegants de Reus La Festa Major de Sant Pere és considerada la festa gran de Reus.

Nou!!: Segona República Espanyola і Festa Major de Reus · Veure més »

Festa Major del Corpus de Cornellà de Llobregat

La Festa Major del Corpus de Cornellà de Llobregat representa la Festa Major municipal de Cornellà de Llobregat, i és per tant la celebració lúdica més important d'aquesta ciutat del Baix Llobregat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Festa Major del Corpus de Cornellà de Llobregat · Veure més »

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1977

La 25a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va tenir lloc entre el 10 i el 21 de setembre de 1977.

Nou!!: Segona República Espanyola і Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1977 · Veure més »

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fets de Maig · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Fidel Dávila Arrondo

Fidel Dávila i Arrondo Gil i Arija, primer marquès de Dávila (Barcelona, 24 d'abril de 1878 – Madrid, 22 de març de 1962), va ser un militar català durant la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fidel Dávila Arrondo · Veure més »

Fidela Fernández de Velasco Pérez

Coneguda amb el sobrenom de Fifí, fou una activista militant de les joventuts del PCE.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fidela Fernández de Velasco Pérez · Veure més »

Figuerola d'Orcau (antic municipi)

Figuerola d'Orcau Figuerola d'Orcau és el nom d'un municipi del Pallars Jussà, existent fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Figuerola d'Orcau (antic municipi) · Veure més »

Filiberto Villalobos González

Filiberto Villalobos González (Salvatierra de Tormes, 7 d'octubre de 1879 - Salamanca, 13 de febrer de 1955) va ser un metge i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Filiberto Villalobos González · Veure més »

Floreal Barberà Blanch

, més conegut simplement com a Floreal Barberà, va ser un activista i lluitador llibertari i antifeixista del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Floreal Barberà Blanch · Veure més »

Florencio Delgado

Florencio Manuel Delgado (n. Córgomo, Villamartín de Valdeorras, Orense; 27 d'agost de 1903 - Fair Oaks. els Estats Units; 14 de maig de 1987) va ser un escriptor en gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Florencio Delgado · Veure més »

Florián Rey

Florián Rey, de veritable nom Antonio Martínez del Castillo (La Almunia de Doña Godina, província de Saragossa, 25 de gener de 1894-Benidorm, 11 d'abril de 1962), va ser un director de cinema espanyol, un dels màxims representants del cinema mut i de la indústria cinematogràfica espanyola de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Florián Rey · Veure més »

Fokker F.VII

El Fokker F.VII va ser un dels avions de passatgers més utilitzats en les línies aèries d'Europa i els Estats Units durant els anys 1920 i 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fokker F.VII · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fonts de Barcelona · Veure més »

Forces Aèries de la República Espanyola

Les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE) (oficialment en castellà: Fuerzas Aereas de la República Española, FARE) van ser les forces aèries legals de la Segona República Espanyola entre 1931 i 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Forces Aèries de la República Espanyola · Veure més »

Ford Motor Ibérica

Ford Motor Ibérica fou la segona filial a Espanya de la multinacional americana Ford.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ford Motor Ibérica · Veure més »

Formiga Martinenca

La Formiga Martinenca és una cooperativa de consum individual i familiar fundada el 1903 al barri d'El Clot (Barcelona) per iniciativa d'un petit grup de veïns dels carrers Ripollès i Trinxant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Formiga Martinenca · Veure més »

Fortalesa de Sant Carles

La fortalesa de Sant Carles és una fortificació de la ciutat de Palma que defensa la rada de Portopí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fortalesa de Sant Carles · Veure més »

Fossar de la Pedrera

El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fossar de la Pedrera · Veure més »

Fosses de Paterna

Les fosses de Paterna són un conjunt de fosses comunes ubicades al cementeri de Paterna, a l'Horta Nord (País Valencià).

Nou!!: Segona República Espanyola і Fosses de Paterna · Veure més »

François Mauriac

fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1952.

Nou!!: Segona República Espanyola і François Mauriac · Veure més »

Françoise Brauner

Françoise Brauner, també coneguda per Fritzi Brauner, nascuda Fritzi Erna Riesel (Viena, 16 d'abril del 1911 - París, França, 14 de setembre del 2000) fou una metgessa austríaca d'origen jueu que formà part del contingent sanitari de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Françoise Brauner · Veure més »

Francesc Badia Plasencia

Campus de Vera (Universitat Politècnica de València). Francesc Badia Plasencia (Foios, 1906 – Santa Eulàlia des Riu, 2000) va ser un escultor valencià, amb una àmplia obra en bronze petit, escaiola, terracota i fusta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Badia Plasencia · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc Candel Tortajada

Francesc Candel Tortajada (Cases Altes, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007), conegut com a Paco Candel, fou un escriptor i periodista valencià establert a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Candel Tortajada · Veure més »

Francesc Carreras Reura

Francesc Carreras Reura (Maó, 5 de juny de 1896 - Madrid, 12 d'octubre de 1951) fou un polític republicà menorquí, diputat a Corts i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Carreras Reura · Veure més »

Francesc Coll i Turbau

Francesc Coll i Turbau (Girona, 18 de juliol de 1886 - Girona, 14 de març de 1936) fou un metge cirurgià i polític gironí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Coll i Turbau · Veure més »

Francesc Cros Reig

Francesc Cros Reig (Vinaròs 1873 - Reus 1959) va ser un mestre d'escola i pedagog català Quan va acabar la carrera de magisteri, s'instal·là a Reus el 1900, on obrí un col·legi particular al carrer de la Presó, que traslladà al cap d'uns anys al carrer de la Font, al costat de la plaça de sant Pere.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Cros Reig · Veure més »

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Veure més »

Francesc de Cabo Vives

Francesc de Cabo Vives (Buenos Aires,1911- Barcelona, 1997).

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc de Cabo Vives · Veure més »

Francesc de Paula de Borbó i Castellví

va ser un noble espanyol, membre de la família Borbó, i cosí carnal del rei Alfons XII d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc de Paula de Borbó i Castellví · Veure més »

Francesc Esteve i Gàlvez

Francesc Esteve i Gálvez (Castelló de la Plana, 1907 - 2001) fou un prehistoriador, arqueòleg i professor castellonenc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Esteve i Gàlvez · Veure més »

Francesc Farreras i Duran

Francesc Farreras i Duran (Manresa, el Bages, 1900 - Cuernavaca, Mèxic, 1985) fou un polític català, sisè President del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Farreras i Duran · Veure més »

Francesc Francís

Francesc Francís (Perpinyà 1886 - 1973) fou un poeta i periodista nord-català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Francís · Veure més »

Francesc Julià i Perelló

Francesc Julià i Perelló (Palma, 1879 - 1975) fou un polític mallorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Julià i Perelló · Veure més »

Francesc Layret i Foix

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Layret i Foix · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Magrinyà Solé

Francesc Magrinyà Solé (Reus, 1883 - ? segle XX) va ser tipògraf i periodista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Magrinyà Solé · Veure més »

Francesc Maristany Millet

Francesc Maristany Millet (el Masnou, Maresme, 4 de juliol de 1870 - c. 1940) fou un polític català, primer alcalde del Masnou de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Maristany Millet · Veure més »

Francesc Nel·lo i Ventosa

Francesc Nel·lo i Ventosa (Tarragona, 2 de juliol de 1907 - Barcelona, 21 de juliol de 1997) fou ninotaire, dibuixant, escenògraf, interiorista i restaurador.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Nel·lo i Ventosa · Veure més »

Francesc Pararols i Mercader

Francesc Pararols i Mercader (Sant Jordi Desvalls, 28 de gener de 1919, Girona, 18 de novembre de 2015) fou un lluitador de la Segona República per la democràcia i les llibertats.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Pararols i Mercader · Veure més »

Francesc Perales i Mascaró

Francesc Perales i Mascaró (Barcelona, 2 de gener de 1905 – Barcelona, 3 d'octubre de 1957) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Perales i Mascaró · Veure més »

Francesc Prat i Puig

Francesc Prat i Puig (la Pobla de Lillet, Berguedà, 1906 - Santiago de Cuba, 1997) fou un arqueòleg català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Prat i Puig · Veure més »

Francesc Ramos i Molins

Francesc Ramos i Molins (Alacant, 19 d'agost de 1910 - 28 de desembre de 1983) fou un polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Ramos i Molins · Veure més »

Francesc Sabaté Llopart

, també conegut com a Quico Sabaté o El Quico, fou un maqui que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil espanyola el 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Sabaté Llopart · Veure més »

Francesc Torras i Villà

Francesc Torras i Villà (Granollers, 14 de maig de 1883 – Barcelona, 1979) fou un empresari i polític català, diputat a Corts i alcalde de Granollers.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Torras i Villà · Veure més »

Francesc Xavier Casals i Vidal

Francesc Xavier Casals i Vidal (Badalona, 29 de juny de 1880 - Barcelona, 25 d'agost de 1954) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Xavier Casals i Vidal · Veure més »

Francesc Xavier Casp i Verger

Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 7 d'octubre de 1915 - València, 11 de novembre de 2004), conegut com a Xavier Casp, va ser un poeta i activista polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Xavier Casp i Verger · Veure més »

Francesc Xavier Gambús i Ballvé

Francesc Xavier Gambús i Ballvé (Reus, 22 d'agost de 1883 - Aush, Gascunya, 1970) més conegut com a Xavier Gambús va ser un escriptor i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesc Xavier Gambús i Ballvé · Veure més »

Francesca Torrent

Francesca Torrent Boschdemont (Agullana, Alt Empordà, 18 d'abril de 1881 - Barcelona, 15 d'abril de 1958) fou una escriptora catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesca Torrent · Veure més »

Francesco Sabatini

''Puerta de San Vicente'' (Madrid, 1775). Francesco Sabatini (Palerm, Regne de Sicília, 1722 — Madrid, Regne d'Espanya, 1797), de vegades també Francisco Sabatini, fou un arquitecte italià que va desenvolupar la major part de la seua carrera professional a Espanya, al servei de la Casa reial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francesco Sabatini · Veure més »

Francisca de Asís Sanchis Ferrer

Francisca de Asís Sanchis Ferrer (València, 24 d'abril de 1896 - València, segle XX) va ser una mestra, naturista i lliurepensadora valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisca de Asís Sanchis Ferrer · Veure més »

Francisca Vázquez Gonzálvez

Francisca Vázquez Gonzálvez –Frasquita– (Elx, 27 de juliol de 1907 - 3 de desembre de 1993) fou una dirigent socialista valenciana, sindicalista i consellera municipal de la seva ciutat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisca Vázquez Gonzálvez · Veure més »

Francisco Aranda Millán

Francisco Aranda y Millán (Villarroya de la Sierra, 14 d'octubre de 1881-Pedrola, 20 de juliol de 1937) va ser un metge i zoòleg espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Aranda Millán · Veure més »

Francisco Ascaso Abadía

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d'Osca, 1 d'abril de 1901 - Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un dirigent anarquista aragonès militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Ascaso Abadía · Veure més »

Francisco Ayala García-Duarte

Francisco Ayala García-Duarte (Granada, 16 de març de 1906 - Madrid, 3 de novembre de 2009) va ser un advocat i escriptor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Ayala García-Duarte · Veure més »

Francisco Barnés Salinas

Francisco José Barnés Salinas (Sevilla, 1877 - Ciutat de Mèxic, 1947) va ser un catedràtic i polític andalús, fill del pensador krausista Francisco José Barnés y Tomás i germà de Domingo Barnés Salinas.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Barnés Salinas · Veure més »

Francisco Breva Perales

Francisco Breva Perales fou un advocat i polític valencià, germà de Manuel Breva Perales.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Breva Perales · Veure més »

Francisco Buzón Llanes

Francisco Buzón Llanes (n. 1888) va ser un guàrdia civil i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Buzón Llanes · Veure més »

Francisco Camacho Ruiz

Francisco Camacho Ruiz (Don Benito, 26 de maig de 1887 – Íbid., 15 de gener de 1967) va ser un cineasta espanyol, director de la reconeguda pel·lícula El cura de aldea (1936).

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Camacho Ruiz · Veure més »

Francisco Coloma Gallegos

Francisco de Paula Coloma Gallegos y Pérez (San Esteban de Pravia, Astúries, 26 d'abril de 1912 - Sevilla, 28 de setembre de 1993) va ser un militar espanyol que va ocupar càrrecs importants durant la Dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Coloma Gallegos · Veure més »

Francisco Domínguez Otero

Francisco Domínguez Otero va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Domínguez Otero · Veure més »

Francisco Fermoso Blanco

Francisco Fermoso Blanco (1870 - 1955) va ser un militar espanyol, general de Brigada.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Fermoso Blanco · Veure més »

Francisco Fernández del Riego

Francisco Fernández del Riego (Lourenzá, 1913 - Vigo, 26 de novembre de 2010) fou un intel·lectual i escriptor gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Fernández del Riego · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Franco Salgado-Araujo

Francisco Franco Salgado-Araujo (Ferrol, la Corunya, 1890 - Madrid, 1 de maig de 1975), conegut familiarment com a Pacón, fou un militar espanyol, cosí carnal i col·laborador del dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Franco Salgado-Araujo · Veure més »

Francisco Galán Rodríguez

Francisco Galán Rodríguez (1902- Buenos Aires, Argentina, 1971) va ser un militar comunista espanyol, que va destacar per la seva activitat durant la Guerra Civil espanyola, en la qual va participar en les files del Govern de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Galán Rodríguez · Veure més »

Francisco García Lorca

va ser un poeta, professor, diplomàtic, escriptor i historiador literari espanyol, germà de Federico García Lorca i, com ell, pertanyent al moviment literari la Generació del 27.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco García Lorca · Veure més »

Francisco Gómez-Jordana Prats

Francisco Gómez-Jordana Prats, II Comte de Jordana (13 de juny de 1911, ? - 30 d'abril de 2008, Madrid) fou un militar espanyol, coronel de l'arma de Cavalleria, que quan era tinent s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Gómez-Jordana Prats · Veure més »

Francisco Gómez-Jordana Sousa

Francisco Gómez-Jordana Sousa I comte de Jordana (Madrid, 1 de febrer de 1876 - Sant Sebastià, 3 d'agost de 1944) va ser un militar espanyol, president de la Junta Tècnica de l'Estat del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola i ministre d'Afers exteriors durant la dictadura.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Gómez-Jordana Sousa · Veure més »

Francisco Giménez de Córdoba y Arce

Francisco Giménez de Córdoba y Arce (Villarrobledo, província d'Albacete, 1895, † Villarrobledo, 4 de gener de 1937), advocat, terratinent, alcalde de Villarrobledo i president de la Diputació Provincial d'Albacete durant la II República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Giménez de Córdoba y Arce · Veure més »

Francisco Javier Conde García

Francisco Javier Conde García (Burgos, 3 de desembre de 1908 - Bonn, 19 de desembre de 1974) va ser un filòsof i ambaixador espanyol, membre de la Secció d'Ordenació Social i Corporativa de l'Instituto de Estudios Políticos, conseller nacional i procurador en Corts durant les cinc primeres legislatures de la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Javier Conde García · Veure més »

Francisco Javier de Salas González

Francisco Javier de Salas González (Madrid, 1871 - Paracuellos de Jarama, 8 de novembre de 1936) fou un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Javier de Salas González · Veure més »

Francisco Javier Lizasoain Muguiro

Francisco Javier Lizasoain Muguiro (31 d'agost de 1907, Sant Sebastià, Guipúscoa, - 20 de juliol de 1936, Port de Sóller, Mallorca) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Javier Lizasoain Muguiro · Veure més »

Francisco Jiménez Arenas

Francisco Jiménez Arenas, també Francisco Giménez Arenas (Órgiva, província de Granada, 1872 o 1873 - Barcelona, 2 de setembre de 1936), fou un militar espanyol que va ocupar la presidència accidental de la Generalitat de Catalunya després dels fets del 6 d'octubre de 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Jiménez Arenas · Veure més »

Francisco Jordá Cerdá

Francesc Jordà i Cerdà va ser un insigne prehistoriador nascut a Alcoi el 1914 i mort a Madrid el 2004, especialista en Paleolític Superior i Epipaleolític, va destacar com a investigador del període Solutrià a Espanya i com a expert en art rupestre Paleolític i art llevantí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Jordá Cerdá · Veure més »

Francisco José Barnés y Tomás

Francisco José Barnés y Tomás (Llorca, Múrcia, 5 de desembre de 1833 - Sevilla, 5 de març de 1892) fou un historiador i pensador espanyol del Krausisme, pare del pedagog Domingo i de Francisco Barnés Salinas, tots dos Ministres d'Instrucció Pública durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco José Barnés y Tomás · Veure més »

Francisco Largo Caballero

Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Largo Caballero · Veure més »

Francisco Llano de la Encomienda

Francisco Llano de la Encomienda (Ceuta, Espanya, 1880 - Ciutat de Mèxic, 31 de desembre de 1963) fou un militar espanyol que va aconseguir el grau de General.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Llano de la Encomienda · Veure més »

Francisco Madrid i Alier

Francesc Madrid i Alier, més conegut com a Francisco Madrid o Paco Madrid (Barcelona, 24 de febrer de 1900 - Buenos Aires, 8 de gener de 1952) fou un periodista, escriptor i guionista de cinema català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Madrid i Alier · Veure més »

Francisco Marcos Pelayo

Francisco Marcos Pelayo (Conca, 8 de març de 1888 - 7 d'agost de 1946) va ser un destacat jurista i catedràtic espanyol, especialitzat en dret processal que va arribar a ser membre del Tribunal de Garanties Constitucionals durant la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Marcos Pelayo · Veure més »

Francisco Máñez Sánchez

Francisco Máñez Sánchez (Xest, 1888 — Xest, 1969) va ser un pagès, conegut com Sargantana, propietari de petites terres i esperantista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Máñez Sánchez · Veure més »

Francisco Méndez Aspe

Francisco Méndez Aspe (Madrid, 1901 - ?, ?) va ser un economista i polític espanyol, membre d'Izquierda Republicana, ministre d'Hisenda i Economia de la República Espanyola durant el segon govern de Negrín, a qui seguí en l'exili (5 d'abril de 1938 - 17 d'agost de 1945).

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Méndez Aspe · Veure més »

Francisco Moltó Pascual

Francisco Moltó Pascual (Alcoi, 1875 - Ibi, 1954) fou un advocat i polític valencià, alcalde d'Alcoi durant la restauració borbònica i diputat a Corts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Moltó Pascual · Veure més »

Francisco Moreno Gómez

Francisco Moreno Gómez (Villanueva de Córdoba, 1946) és un historiador i catedràtic espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Moreno Gómez · Veure més »

Francisco Núñez Rodríguez

Francisco Núñez Rodríguez (Ferrol, La Corunya, 6 d'abril de 1902 - Madrid, 23 de gener de 1972) fou un militar gallec, governador i alt comissionat espanyol de la Guinea Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Núñez Rodríguez · Veure més »

Francisco Pérez Carballo

Francisco Pérez Carballo (Madrid, 1911 - La Corunya, Galícia, 24 de juliol de 1936) va ser un advocat, professor universitari i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Pérez Carballo · Veure més »

Francisco Pérez Rojo

Francisco Pérez Rojo (11 de gener de 1908, Alcalá de Henares - 5 de setembre de 1938, Tarragona) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Pérez Rojo · Veure més »

Francisco Regalado Rodríguez

Francisco Regalado Rodríguez (1 de maig de 1881-30 de desembre de 1958) va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar del 18 de juliol de 1936 contra la II República que va conduir a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Regalado Rodríguez · Veure més »

Francisco Serrat y Bonastre

Francisco Serrat i Bonastre (Barcelona, 9 de gener de 1871 - Madrid, 20 de desembre de 1952) va ser un diplomàtic i ambaixador català, membre de la Junta Tècnica de l'Estat que va assumir el control de la zona controlada per les tropes revoltades després del cop d'estat que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Serrat y Bonastre · Veure més »

Francisco Valdés Casas

Francisco Valdés Casas (Talavera de la Reina, 23 de juliol de 1899 - ?) fou un polític espanyol, governador civil d'Alacant i Lleó durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Valdés Casas · Veure més »

Francisco Valero i Simó

Francisco Valero i Simó (Picanya, 1895 - 3 de març de 1969) va ser un empresari i advocat valencià, a més a més d'un dels personatges més importants de Picanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francisco Valero i Simó · Veure més »

Francmaçoneria a Espanya

Segell de la Lògia Tartessos, de Sevilla. Gran Orient de França. Els orígens de la francmaçoneria a Espanya es remunten al.

Nou!!: Segona República Espanyola і Francmaçoneria a Espanya · Veure més »

Frank Ryan

Frank Ryan (Limerick, 11 de setembre de 1902 - Dresden, 10 de juny de 1944) va ser un dirigent polític irlandès, periodista i membre de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).

Nou!!: Segona República Espanyola і Frank Ryan · Veure més »

Franklin Albricias Goetz

Franklin Albricias Goetz (Alacant, 1892 - Pully, 1972) fou un polític republicà i mestre a l'Escola evangelista d'Alacant que va ser president de la Diputació d'Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Franklin Albricias Goetz · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Franquisme · Veure més »

Franquisme a Catalunya

El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Franquisme a Catalunya · Veure més »

Frederic Bosch i Serra

Frederic Bosch i Serra (Barcelona, 29 de gener de 1865 - el Masnou, Maresme, 26 de novembre del 1938) fou un mestre català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Frederic Bosch i Serra · Veure més »

Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Frederic Escofet i Alsina · Veure més »

Frederica Montseny i Mañé

va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Frederica Montseny, la dona que parla

Frederica Montseny, la dona que parla és una pel·lícula de drama històric dirigida per Laura Mañá i estrenada l'any 2021.

Nou!!: Segona República Espanyola і Frederica Montseny, la dona que parla · Veure més »

Front Únic Antimonàrquic

El Front Únic Antimonàrquic va ser una candidatura republicana que es va presentar a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Front Únic Antimonàrquic · Veure més »

Front d'Alliberament Gai de Catalunya

El Front d'Alliberament Gai de Catalunya o FAGC és un grup d'activistes gais que es fundà a Barcelona l'any 1975, just després de la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde.

Nou!!: Segona República Espanyola і Front d'Alliberament Gai de Catalunya · Veure més »

Front d'Esquerres

El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Front d'Esquerres · Veure més »

Front del Pallars

El Front del Pallars fou un conjunt d'intensos i perllongats combats entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Front del Pallars · Veure més »

Fuco Gómez

Fuco Gómez (Ouselle, Becerreá, 9 de juliol de 1895 - l'Havana, 9 de gener de 1972) fou un escriptor i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fuco Gómez · Veure més »

Fuente Carreteros

Fuente Carreteros és un municipi de la província de Còrdova, Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fuente Carreteros · Veure més »

Fulgencio González Gómez

Fulgencio González Gómez va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fulgencio González Gómez · Veure més »

Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fundació Joan Miró · Veure més »

Fundació Neus Català

La Fundació Neus Català és una fundació catalana fundada el 2023 i dedicada a l'activista comunista i antifeixista Neus Català i Pallejà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Fundació Neus Català · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Gabino Bugallal Araújo

Gabino Bugallal Araujo. Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabino Bugallal Araújo · Veure més »

Gabino Diego Solís

Gabino Diego Solís (Madrid; 18 de setembre de 1966), més conegut com a Gabino Diego, és un actor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabino Diego Solís · Veure més »

Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabriel Alomar i Villalonga · Veure més »

Gabriel Casas i Galobardes

Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona, 21 de desembre de 1892, Barcelona 14 de novembre de 1973) fou un fotògraf català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabriel Casas i Galobardes · Veure més »

Gabriel Cortès Cortès

Gabriel Cortès i Cortès (Palma, 1903-1967) fou un advocat, polític, dramaturg, novel·lista i historiador mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabriel Cortès Cortès · Veure més »

Gabriel Franco López

Gabriel Franco López (Astorga, 14 d'octubre de 1897 - Madrid, 21 de gener de 1972) va ser un economista i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabriel Franco López · Veure més »

Gabriel González Taltabull

Gabriel González Taltabull (Jerez de la Frontera, 1892 - Sevilla, 9 de juliol de 1938) va ser un periodista i polític espanyol, membre del Partit Republicà Radical i d'Unió Republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabriel González Taltabull · Veure més »

Gabriel Jackson

Gabriel Jackson (Mount Vernon (Nova York), 10 de març de 1921 – Ashland, Oregon, 3 de novembre de 2019) fou un historiador i hispanista estatunidenc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabriel Jackson · Veure més »

Gabriel Maura Gamazo

fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabriel Maura Gamazo · Veure més »

Gabriel Pita da Veiga y Sanz

Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Ferrol, La Corunya, 31 de gener de 1909 - Madrid, 8 de maig de 1993) va ser un marí espanyol i ministre de Marina en el període 1973-1977.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabriel Pita da Veiga y Sanz · Veure més »

Gabriel Pradal Gómez

Gabriel Pradal Gómez va ser un polític, periodista i arquitecte espanyol nascut en Almeria el 1891 i mort en l'exili al setembre de 1965.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gabriel Pradal Gómez · Veure més »

Gaetà Huguet i Segarra

Gaetà Huguet i Segarra (Castelló de la Plana, 19 d'abril de 1882 - 11 de novembre de 1959) fou un empresari, polític i mecenes valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gaetà Huguet i Segarra · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Galícia · Veure més »

Galeusca

Galeusca (Contracció dels noms de Galícia, Euskadi i Catalunya) és el nom amb què han estat designats diversos pactes entre partits i polítics nacionalistes de Catalunya, Euskadi i Galícia del 1923 fins ara.

Nou!!: Segona República Espanyola і Galeusca · Veure més »

Galland Books

Galland Books és una editorial de Valladolid assídua a treure al mercat llibres militaristes i franquistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Galland Books · Veure més »

Garcilaso Aguado Sánchez

Garcilaso Aguado Sánchez (Mazarambroz, 13 de gener de 1926 - l'Hospitalet de Llobregat, 25 de juliol de 2011) va ser un activista polític i militant antifranquista que va destacar per la seva activitat sindical dins de l'UGT com a treballador de l'empresa Pegaso.

Nou!!: Segona República Espanyola і Garcilaso Aguado Sánchez · Veure més »

Garrigues Advocats

Garrigues és un bufet d'advocats, que ocupa la primera posició a Espanya per volum de facturació, amb 19.800 milions d'euros (2000), 4.000 dels quals a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Garrigues Advocats · Veure més »

GATCPAC

Luis Lacasa i Antoni Bonet i Castellana; rèplica a Barcelona de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista.

Nou!!: Segona República Espanyola і GATCPAC · Veure més »

GATEPAC

El GATEPAC, acrònim de Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea, fou un grup d'arquitectes actius des d'abans de la Segona República Espanyola i que van promoure l'arquitectura racionalista i del moviment modern a l'Estat Espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і GATEPAC · Veure més »

Gavina Viana Viana

Gavina Dolores Viana Viana (Sant Sebastià, 19 febrer 1891 - ?) fou una dona republicana d'origen basc establerta a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gavina Viana Viana · Veure més »

Gaziel

Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gaziel · Veure més »

Génave

Génave és una localitat i municipi espanyol de la Província de Jaén, en la comunitat autònoma d'Andalusia, pertanyent a la comarca de la Sierra de Segura.

Nou!!: Segona República Espanyola і Génave · Veure més »

Gegants de Maó

Els Gegants de Maó són una família de gegants que van establir-se de manera permanent a Menorca a la ciutat de Maó, després d'una primera visita com gegants llogats durant les «Festes Populars de Setembre» del 1934, en temps de la Segona República Espanyola, quan els noms de les festes majors es van secularitzar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gegants de Maó · Veure més »

Generació del 36

Generació del 36 o generació de la República és el nom amb què es coneix un grup de poetes en llengua catalana que es trobaven a l'inici de la seva producció literària durant la República i que la Guerra Civil va estroncar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Generació del 36 · Veure més »

General governador de Catalunya

* Portantveus de general governador de Catalunya: càrrec entre els segles i.

Nou!!: Segona República Espanyola і General governador de Catalunya · Veure més »

General Motors Peninsular

General Motors Peninsular fou la primera filial de la multinacional americana General Motors a l'estat espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і General Motors Peninsular · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Nou!!: Segona República Espanyola і Generalitat republicana · Veure més »

Gentilhome de cambra amb exercici

Gentilhome de Cambra amb exercici era una classe palatina de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya, a la qual, durant els regnats de Ferran VII, Isabel II, Amadeu de Savoia, Alfons XII i Alfons XIII, s'accedia com un honor conferit pel Monarca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gentilhome de cambra amb exercici · Veure més »

George Orwell

Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim literari George Orwell (Motihari, Raj Britànic, 25 de juny de 1903 - Londres, 21 de gener de 1950), fou un escriptor i periodista anglès.

Nou!!: Segona República Espanyola і George Orwell · Veure més »

Gerardo Abad Conde

Gerardo Abad Conde (Ordes, La Corunya, 8 d'agost de 1881 - Madrid, 10 de setembre de 1936) fou un advocat i polític gallec, va ser ministre de Marina durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gerardo Abad Conde · Veure més »

Gerardo Caballero Olabézar

Gerardo Caballero Olabézar (Vitòria, 2 de setembre de 1890 - Madrid, 1 de juny de 1980) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gerardo Caballero Olabézar · Veure més »

Germán Gil y Yuste

va ser un militar espanyol que va col·laborar amb el cop militar que va intentar enderrocar la II República i que va desencadenar la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Germán Gil y Yuste · Veure més »

Germán Madroñero López

va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Germán Madroñero López · Veure més »

Gernika (pel·lícula de 2016)

Gernika és una pel·lícula dramàtica, bèl·lica i romàntica hispano-estatunidenca del 2016 dirigida per Koldo Serra i protagonitzada per James D'Arcy, María Valverde i Jack Davenport.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gernika (pel·lícula de 2016) · Veure més »

Gijón

Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i conceyu de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).

Nou!!: Segona República Espanyola і Gijón · Veure més »

Gilbert Grellet

Gilbert Grellet (Bordeus, 30 de juny de 1946) és un periodista i escriptor occità.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gilbert Grellet · Veure més »

Gimnàstic Futbol Club

El Gimnàstic Futbol Club (Gimnástico Football Club, Gimnástico FC o Gimnàstic de València) va ser un equip de futbol de la Ciutat de València, fundat el 16 de setembre de 1909 com a Gimnástico Football Club, i que va desaparèixer el 1939 al fusionar-se amb el FC Levante per tal de crear l'actual Llevant Unió Esportiva.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gimnàstic Futbol Club · Veure més »

Ginés Ganga Tremiño

Ginés Ganga Tremiño (Elx, 31 de maig de 1900 - Mèxic, 23 d'abril de 1944) fou un dirigent socialista valencià, net de Ginés Ganga Galbis i fill d'Alberto Ganga y Bru, polítics conservadors.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ginés Ganga Tremiño · Veure més »

Ginés Sánchez Balibrea

Ginés Sánchez Balibrea (n. 1906) va ser un militar i docent espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ginés Sánchez Balibrea · Veure més »

Gloria Miñana Roman

Gloria Miñana Roman (Elx, Baix Vinalopó, 22 de març de 1913 - agost de 1991) fou una pediatra valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gloria Miñana Roman · Veure més »

Golda Luftig

Golda Luftig (Chrzanów 1903 - Auschwitz-Birkenau 1942) fou una dona polonesa d'origen jueu i belga d'adopció, víctima de l'Holocaust.

Nou!!: Segona República Espanyola і Golda Luftig · Veure més »

Gonçal Anaya Santos

Gonçal Anaya Santos (Burgos, 1914 - València, 11 de juny de 2008) fou un mestre, pedagog i catedràtic de filosofia vinculat a València que s'autodefinia com «un mestre de la República».

Nou!!: Segona República Espanyola і Gonçal Anaya Santos · Veure més »

Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano

Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano (Gandia, 9 d'octubre de 1912- Barcelona, 1 de febrer de 2003) fou un escriptor valencià, autor de diverses novel·les relacionades amb la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano · Veure més »

Gonçal de Borbó i Battenberg

Gonçal de Borbó i Battenberg (Palau Reial de Madrid, 24 d'octubre de 1914 - Krumpendorf, Caríntia, 13 d'agost de 1934) va ser un Infant d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gonçal de Borbó i Battenberg · Veure més »

Gonçal de Reparaz i Ruiz

Gonzalo de Reparaz fent fotos a l'illa de Chincha Norte (Perú) (Serie guano) Gonçal de Reparaz i Ruiz (Sèvres, Illa de França, 15 de gener de 1901 – Lima, 1984) fou un reputat geògraf.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gonçal de Reparaz i Ruiz · Veure més »

Gonzalo Acosta Pan

fou un polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola i víctima de la repressió franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gonzalo Acosta Pan · Veure més »

Gonzalo del Castillo Alonso

Gonzalo del Castillo Alonso (Potes, Cantàbria, 1871 - Barcelona, 1946) fou un jurista, polític i professor universitari espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gonzalo del Castillo Alonso · Veure més »

Gonzalo Mengual Segura

Gonzalo Mengual Segura (Alacant, 1878 - 1953) fou un polític i metge alacantí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gonzalo Mengual Segura · Veure més »

Gonzalo Nárdiz Bengoechea

Gonzalo Nárdiz Bengoechea (Bermeo, 25 de novembre de 1905 - Bilbao, 2003) fou un polític basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gonzalo Nárdiz Bengoechea · Veure més »

Govern de Catalunya 1931-1932

En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.

Nou!!: Segona República Espanyola і Govern de Catalunya 1931-1932 · Veure més »

Governador civil

El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.

Nou!!: Segona República Espanyola і Governador civil · Veure més »

Governador Civil de Barcelona

El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la Província de Barcelona que es remunta al i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Governador Civil de Barcelona · Veure més »

Governs de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Governs de la Segona República Espanyola · Veure més »

Gracia y Justicia

Contraportada de Kin en el darrer número de ''Gracia y Justicia'' (15.01.1936): L'avi aconsella al net no cometi l'error que ell va cometre el 12 d'abril de 1931. Gracia y Justicia va ser una revista d'humor polític, d'aparició setmanal, publicada en Madrid durant la Segona República Espanyola, amb domicili en l'avinguda de Pi i Margall, 9.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gracia y Justicia · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Granollers

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Granollers · Veure més »

Gràcia-Rambles

Gràcia-Rambles: setmanari humorístic va ser un setmanari publicat per primer cop el 17 de març del 1934 amb un exemplar de 8 pàgines a 30 cèntims.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gràcia-Rambles · Veure més »

Gregori Muñoz Montoro

Gori Muñoz fou un escenògraf i pintor valencià nascut al barri de Benicalap de València el 26 de juliol del 1906 i va morir el 23 d'agost del 1978 a Buenos Aires (Argentina).

Nou!!: Segona República Espanyola і Gregori Muñoz Montoro · Veure més »

Gregorio Angulo Martinena

Gregorio Angulo Martinena, també Gregorio Ángulo Martinena (Tafalla, Navarra, 1868 - Ibero, 1937) va ser un polític navarrès d'ideologia socialista, una de les figures públiques més rellevants del socialisme navarrès durant el primer terç del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gregorio Angulo Martinena · Veure més »

Gregorio Blasco Sánchez

Gregorio Blasco Sánchez (1909-1983) fou un porter de futbol basc nascut a la població biscaïna de Mundaka el 10 de juny de 1909.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gregorio Blasco Sánchez · Veure més »

Gregorio Marañón y Posadillo

Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 – ibídem, 27 de març de 1960) va ser un metge endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gregorio Marañón y Posadillo · Veure més »

Gregorio Villarías López

Gregorio Villarías López (Santoña, 1883 - Acapulco, 1946) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gregorio Villarías López · Veure més »

Grup d'Acció Republicana

El Grup d'Acció Republicana —inicialment denominat Grup d'Acció Política i conegut també simplement com a Acció Republicana— va ser una agrupació política espanyola sorgida cap a 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Grup d'Acció Republicana · Veure més »

Grup d'Exèrcits de la Regió Central

El Grup d'Exèrcits de la Regió Central (GERC) va ser una formació militar de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant l'última etapa de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Grup d'Exèrcits de la Regió Central · Veure més »

Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental

El Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental (abreujat com GERO) va ser una formació militar de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental · Veure més »

Grupo Alfonso

El Grupo Alfonso és una denominació genèrica emprada pels grups monàrquics ultradretans fundats a partir del 1926 per exmembres de la Federación Cívico-Somatenista (del col·lectiu La Traza) a Barcelona, ciutat on comptà amb tres centres: el central -fundat el mateix 1926 i presidit per César Gimeno (antic "tracista")-, el del Poble-sec -fundat el 1929 i presidit per Francisco Beltri Viñals- i el de Sants -fundat el 1930 i presidit per Agustí Rosich Nonell-.

Nou!!: Segona República Espanyola і Grupo Alfonso · Veure més »

Guàrdia d'Assalt

El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guàrdia d'Assalt · Veure més »

Guàrdia Nacional Republicana

La Guàrdia Nacional Republicana (GNR) va ser un cos de seguretat pública que va existir en Espanya al començament de la Guerra Civil Espanyola, successor de la Guàrdia Civil en la zona republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guàrdia Nacional Republicana · Veure més »

Guernica

Gernika-Lumo és un municipi de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai, a la vall del riu Oka, formant la Ria de Guernica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guernica · Veure més »

Guernica (quadre)

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guernica (quadre) · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guerra civil · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil espanyola a Catalunya

Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »

Guerra Civil espanyola al mar de les Balears

La Guerra Civil espanyola naval al mar de les illes Balears, amb centre a l'illa de Mallorca, va comportar la participació de diversos estats que eren en una tensa relació, la qual acabaria desembocant en la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guerra Civil espanyola al mar de les Balears · Veure més »

Guerra Civil espanyola al País Basc

Niu de metralladores del Cinturó de Ferro de Bilbao, a les penyes de Santa Marina (1937). La Guerra Civil espanyola al País Basc va transcórrer des del 18 de juliol de 1936, quan es produeix l'intent de cop d'estat de l'exèrcit i recolzat per les forces de l'espectre polític de la dreta, fins al juliol de 1937 en el qual tot el territori del País Basc està sota domini de les tropes revoltades.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guerra Civil espanyola al País Basc · Veure més »

Guillem Forteza i Pinya

Façana del Celler Cooperatiu de Felanitx Guillem Forteza i Pinya (Palma, 1892 - Palma, 1943) fou un arquitecte, urbanista i polític mallorquí, destacat per la projecció d'un gran nombre d'escoles a Mallorca des del 1921 fins a la fi de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guillem Forteza i Pinya · Veure més »

Guillermina Peiró i Olives

Guillermina Peiró i Olives (Mataró, 14 d'agost de 1924 – Mataró, 9 de gener de 2019), coneguda també com a Mimi, fou una dona republicana, lluitadora antifranquista, sindicalista i refundadora històrica de l'Esquerra Republicana de Mataró.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guillermina Peiró i Olives · Veure més »

Guillermo Cabanellas de Torres

Guillermo Cabanellas de Torres (Melilla, 25 de juny de 1911-Buenos Aires, 13 d'abril de 1983) va ser un historiador, advocat, editor i lexicògraf espanyol que va desenvolupar la seva activitat a Espanya, Paraguai i l'Argentina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guillermo Cabanellas de Torres · Veure més »

Guillermo de la Peña Cusi

Guillermo de la Peña Cusi va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guillermo de la Peña Cusi · Veure més »

Guillermo Zúñiga

Guillermo Fernández López Zúñiga, més conegut com a Guillermo Züñiga (Conca, 27 d'abril de 1909 - Montalbo, província de Conca, 10 de setembre de 2005) va ser un fotògraf i cineasta espanyol la important obra del qual documental de la Guerra Civil espanyola va ser descoberta l'any 2010, després de la donació de la seva família, i el converteix en un dels grans reporters de guerra del seu temps.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guillermo Zúñiga · Veure més »

Gustavo Urrutia González

Gustavo Urrutia González (Valladolid, 24 de juliol de 1890 -Madrid, octubre de 1959) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Gustavo Urrutia González · Veure més »

Guy Novès

Guy Novès (Tolosa de Llenguadoc, conegut com Le gitan "El gitano", 5 de febrer de 1954) és un ex-jugador i entrenador francès de rugbi que s'exercia com a ala.

Nou!!: Segona República Espanyola і Guy Novès · Veure més »

Hawker Fury

El Hawker Hispano o Spanish Fury fou l'avió que l'any 1935 va guanyar el concurs per substituir el Nieuport 52.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hawker Fury · Veure més »

Hearts of Iron

Hearts of Iron és un joc d'estratègia dissenyat per Paradox Interactive, creadors d'Europa Universalis i Crusader Kings, entre altres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hearts of Iron · Veure més »

Heinkel He 51

El Heinkel He 51 és un model d'avió biplà, del període d'entreguerres, que va començar a servir a la Luftwaffe (Forces aèries alemanyes), i que va participar en la guerra civil espanyola, amb la Legió Còndor en el bàndol reaccionari.

Nou!!: Segona República Espanyola і Heinkel He 51 · Veure més »

Helios Gómez

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Helios Gómez · Veure més »

Henri Rol-Tanguy

Henri Tanguy (Morlaix, França, 12 de juny del 1908 - París, 8 de setembre del 2002), que el 1970 adoptà oficialment el nom de Henri Rol-Tanguy, fou un voluntari comunista francès de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola on exercí el càrrec de comissari polític de la XIV Brigada Internacional durant l'ofensiva de la Batalla de l'Ebre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Henri Rol-Tanguy · Veure més »

Henry Buckley

Henry Buckley (Manchester, 1904 - Sitges, 1973) fou un fotoperiodista britànic d’origen irlandès, corresponsal que va cobrir la República i la guerra civil espanyola entre el 1929 i el 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Henry Buckley · Veure més »

Heraldo de Madrid

El Heraldo de Madrid va ser un diari espanyol publicat a Madrid entre 1890 i el 27 de març de 1939, d'ideologia liberal, que va ser evolucionant fins a situar-se com republicà d'esquerres durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Heraldo de Madrid · Veure més »

Hermós Plaja i Saló

Hermós Plajá i Saló (Palamós, Baix Empordà, 28 d'abril de 1889 - Palafrugell, 23 de març de 1982) fou un tipògraf, editor i militant anarcosindicalista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hermós Plaja i Saló · Veure més »

Hermenegild Puig i Sais

Hermenegild Puig i Sais (Albons, Baix Empordà, 9 de desembre de 1860 - Barcelona, 31 de maig de 1941) fou un metge català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hermenegild Puig i Sais · Veure més »

Heroi de la Unió Soviètica

L'Estel d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica (en rus: Геро́й Сове́тского Сою́за, transliterat com Geroy Sovetskogo Soyuza) era el títol honorífic superior i el màxim grau de distinció de la Unió Soviètica instaurat per Stalin el 16 d'abril de 1934, i era atorgada per les extraordinàries accions d'heroisme en servei a l'estat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Heroi de la Unió Soviètica · Veure més »

Higinio Carrocera Mortera

Higinio Carrocera Mortera (Barros, gener de 1908 - Oviedo, 8 de maig de 1938) va ser un històric anarcosindicalista espanyol que va tenir una actuació destacada en la Revolució asturiana de 1934 i en el desenvolupament de la Guerra Civil a Astúries, durant la qual va ser condecorat amb la Medalla de la Llibertat, la condecoració més alta de la República espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Higinio Carrocera Mortera · Veure més »

Himne de Riego

Enregistrament instrumental de l'himne LHimne de Riego, compost pel músic ontinyentí Josep Melcior Gomis, va ser compost en honor de Rafael del Riego, tinent coronel que es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII l'1 de gener de 1820 a la localitat de Las Cabezas de San Juan (Sevilla).

Nou!!: Segona República Espanyola і Himne de Riego · Veure més »

Hispano Suiza E-30

LHispano Suiza E-30 va ser un avió íntegrament espanyol tant en la seva concepció com en la fabricació, usat per a entrenament de pilots de les Forces Aèries de la República Espanyola, però en esclatar la guerra civil també va servir en el bàndol revoltat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hispano Suiza E-30 · Veure més »

Hispano-Suiza

Hispano Suiza, escrit sovint Hispano-Suiza, és una empresa d'automoció i enginyeria catalana que destacà en la producció d'automòbils de luxe i competició, així com motors d'aviació, durant el període anterior a la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hispano-Suiza · Veure més »

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Nou!!: Segona República Espanyola і Història contemporània de Catalunya · Veure més »

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història d'Alacant · Veure més »

Història d'Alcoi

La història d'Alcoi recull els esdeveniments rellevants ocorreguts a la població d'Alcoi al llarg del temps.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història d'Alcoi · Veure més »

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història d'Andalusia · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Elx

Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història d'Elx · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Cantàbria

Els menhirs del municipi de Valdeolea, al sud de Cantàbria, daten de fa 5.000 anys. Es creu que van ser aixecats a finals del neolític per les primeres comunitats sedentàries que es van assentar a les ribes del riu Camesa i a les muntanyes del voltant. La història de Cantàbria és rica i molt antiga.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Cantàbria · Veure més »

Història de Castella - la Manxa

Castella - la Manxa La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Castella - la Manxa · Veure més »

Història de Castella i Lleó

Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Castella i Lleó · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Galícia

Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Galícia · Veure més »

Història de Guinea Equatorial

Bioko des de la costa camerunesa. L'actual territori de Guinea Equatorial s'assenta sobre medievals regnes tribals d'escassa estructuració, sens dubte sorgits per la influència de les estructures protoestatals més avançades que es desenvolupen contemporàniament a la zona (com el Regne Oyo o el Regne del Congo), així el regne Benga de l'illa Mandj (després anomenada Corisco), el regne Bubi de l'illa de Bioko i les viles-estat dels clans Fang de la part continental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Guinea Equatorial · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de l'Argentina entre 1943 i 1963

La Història de l'Argentina entre 1943 i 1963 s'inicia amb la formació i triomf electoral del peronisme, seguit del seu enderrocament per un cop d'estat el 1955, que va donar pas a una successió de dictadures militars i governs civils de representativitat limitada en els quals el peronisme va estar proscripte.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de l'Argentina entre 1943 i 1963 · Veure més »

Història de l'escoltisme català

L'any 1912, quatre anys després que el general britànic Robert Baden-Powell creés l'escoltisme a Anglaterra, la premsa de Barcelona ja parlava de l'escoltisme i s'iniciava la presència d'escoltes al país.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de l'escoltisme català · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'organització territorial del poder a Espanya

La història de l'organització territorial del poder a Espanya es caracteritza per un procés del pas de la centralització a l'estat regional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de l'organització territorial del poder a Espanya · Veure més »

Història de la ciència a Catalunya

La història de la ciència a Catalunya és la història de l'evolució de la ciència a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de la ciència a Catalunya · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de la música catalana · Veure més »

Història de la Puerta del Sol

Puerta del Sol (2009). Juan Laurent realitzada després de la seva primera gran reforma. Puerta del Sol cap el 1885. L'estàtua de la Mariblanca. El ''Rellotge de Governació''. Carlos III el denominat pels madrilenys com a «Rei Alcalde». La història de la Puerta del Sol representa una part essencial de la memòria de la Vila de Madrid (capital d'Espanya), no només per ser la Puerta del Sol un punt de freqüent pas, sinó per constituir el «centre de gravetat» de l'urbanisme madrileny.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de la Puerta del Sol · Veure més »

Història de la ràdio

La primera ràdio portàtil a Palm Beach. Va ser un regal de casament d'Edwin Armstrong a la seva dona el 1923 La història de la ràdio descriu els principals passos en l'evolució del mitjà de comunicació anomenat ràdio i de la tecnologia que el fa possible, des del descobriment de les ones electromagnètiques fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de la ràdio · Veure més »

Història de la ràdio a Catalunya

La ràdio a Catalunya neix durant la dictadura del general Primo de Rivera, una conjuntura política que obliga a emetre en castellà i impossibilita el desenvolupament de la ràdio informativa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de la ràdio a Catalunya · Veure més »

Història de la Real Sociedad de Fútbol

La Real Sociedad de Fútbol, més coneguda com a Real Sociedad, és un club de futbol basc de la ciutat de Donosti, a Guipúscoa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de la Real Sociedad de Fútbol · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de la Unió Soviètica (1927-1953)

La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de la Unió Soviètica (1927-1953) · Veure més »

Història de les vegueries

Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de les vegueries · Veure més »

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Madrid · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Navarra · Veure més »

Història de Rússia

La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Rússia · Veure més »

Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Reus · Veure més »

Història de Sant Just Desvern

La primera menció escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l'any 965 (una vintena d'anys abans de la terrible falconada d'Al-Manṣūr sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, que es custodia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Sant Just Desvern · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de Tarragona · Veure més »

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història de València · Veure més »

Història del cinema català

La història del cinema català fa referència a tot aquell tipus de cinema dirigit o produït a Catalunya, independentment de la temàtica, gènere o llengua en què aquest hagi estat rodat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del cinema català · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del dret català · Veure més »

Història del ferrocarril a Catalunya

La història del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del ferrocarril a Catalunya · Veure més »

Història del ferrocarril a Espanya

La història del ferrocarril a Espanya comença al amb la construcció de les primeres línies ferroviàries i s'estén fins a l'actualitat, i aquest sistema de transport s'ha convertit en un dels elements més importants de la societat i l'economia espanyoles.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del ferrocarril a Espanya · Veure més »

Història del Futbol Club Barcelona

Anunci publicat a ''Los Deportes'' per captar els primers jugadors. L'equip degà de la ciutat de Barcelona (ja desaparegut), el Català FC, va ser creat en el gimnàs Tolosa del Sr.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Història del Masnou

antic mercat municipal La història del Masnou (Maresme) s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la vila, fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del Masnou · Veure més »

Història del motociclisme a Catalunya

Cartell del Gran Premi de Barcelona de motocicletes i sidecars celebrat a Montjuïc l'any 1933 La història del motociclisme a Catalunya és el conjunt de fets relacionats amb la pràctica esportiva del motociclisme en aquest país al llarg de l'època històrica en què hi ha estat present, des de finals del fins a l'època actual.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del motociclisme a Catalunya · Veure més »

Història del nacionalisme basc

Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del nacionalisme basc · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del País Basc · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del País Valencià · Veure més »

Història del periodisme

dataarxiu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del periodisme · Veure més »

Història del Reial Madrid Club de Futbol

Història del Reial Madrid Club de Futbol des dels seus inicis fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del Reial Madrid Club de Futbol · Veure més »

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del republicanisme espanyol · Veure més »

Història del sistema electoral espanyol

La història del sistema electoral espanyol es caracteritza per una expansió gradual del sufragi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del sistema electoral espanyol · Veure més »

Història del vi de la Rioja

Situació de la comunitat autònoma de La Rioja, on es localitza majoritàriament la zona de vins de Rioja. Territori productor del vi "de Rioja". La història del vi de Rioja recull una llarga i variada tradició de vinificació en una regió espanyola de la vall de l'Ebre, compresa entre els Monts Obarenes i la Serra de Cantàbria al nord, i els contraforts de la Serra de la Demanda al sud, territori que pertany principalment a La Rioja i en menor mesura a Àlaba, a la comarca coneguda com a Rioja Alabesa; Navarra, en una petita zona del sud de la comunitat; i l'enclavament del Vedell pertanyent a Miranda d'Ebre (Burgos).

Nou!!: Segona República Espanyola і Història del vi de la Rioja · Veure més »

Història dels jocs de rol als Països Catalans

La història dels jocs de rol als Països Catalans, que van sorgir als Estats Units el 1974 amb l'aparició del joc Dungeons & Dragons (Gygax i Arneson, 1974), comença en la segona meitat de la dècada de 1970 a través del circuit de botigues especialitzades en hobbies i llibreries, i no en jogueteries, sent la botiga Gigamesh de les primeres a disposar de productes d'importació del gènere, i el bar Queimada, ambdós de Barcelona, dels primers a permetre jugar en l'establiment en la dècada de 1980, i poc després es començaren a publicar traduccions de jocs a les ciutats de Girona (Dalmau Carles Pla) i Barcelona (Joc Internacional i Diseños Orbitales).

Nou!!: Segona República Espanyola і Història dels jocs de rol als Països Catalans · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Història oral

El testimoni oral és l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Història oral · Veure més »

Històries de la mà esquerra

Històries de la mà esquerra, anomenada Històries de la mà esquerra i altres narracions en la primera edició, és un recull de contes de Jesús Moncada publicat per primera volta el 1981.

Nou!!: Segona República Espanyola і Històries de la mà esquerra · Veure més »

HMS Basilisk (H11)

LHMS Basilisk (H11) fou un destructor Classe B de la Royal Navy britànica que va participar en combat a la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і HMS Basilisk (H11) · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hoja del Lunes

Hoja del Lunes va ser durant molts anys l'únic diari que es podia publicar els dilluns, això permetia el descans dominical dels periodistes segons una Ordenança aprovada el 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hoja del Lunes · Veure més »

Homenatge a Catalunya

Homenatge a Catalunya (en anglès: Homage to Catalonia) és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil espanyola, escrit en primera persona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Homenatge a Catalunya · Veure més »

Honorato de Castro Bonel

Honorato Castro Bonel (Borja, 22 de desembre de 1885 - Mèxic, 1962) va ser un físic, matemàtic, acadèmic i polític republicà aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Honorato de Castro Bonel · Veure més »

Honorato Martín-Cobos Lagüera

Honorato Martín-Cobos Lagüera (Lerma (Burgos), 3 de setembre del 1903 - Madrid, 11 d'agost del 1965) fou un advocat espanyol i polític falangista que tingué càrrecs de responsabilitat durant la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Honorato Martín-Cobos Lagüera · Veure més »

Hora de España

Hora de España va ser una revista cultural de periodicitat mensual editada a València (aleshores capital de la Segona República) i, posteriorment, a Barcelona, fundada per intel·lectuals lleials a la República durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hora de España · Veure més »

Horacio de Eguía

Horacio de Eguía (Guernica, 15 d'abril de 1914 - Palma, 15 de gener de 1991), fou un escultor nascut al País Basc i establert a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Horacio de Eguía · Veure més »

Horacio Hermoso Araujo

Horacio Hermoso Araujo (Sanlúcar de Barrameda (Cadis), 1900 - Sevilla, 1936) fou un polític republicà andalús, membre d'Izquierda Republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Horacio Hermoso Araujo · Veure més »

Hospital Suec-Noruec

L'Hospital Suec-Noruec va ser un hospital de la ciutat d'Alcoi creat l'any 1937, a causa de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hospital Suec-Noruec · Veure més »

Hotel Formentor

L'Hotel Formentor fou un establiment turístic situat a la península de Formentor (Pollença) que va ser inaugurat a iniciativa de l'argentí Adan Diehl l'any 1929.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hotel Formentor · Veure més »

Hugh Thomas

Hugh Thomas, Baró Thomas de Swynnerton, FRSL (Windsor, 21 d'octubre de 1931 — Londres, 6 de maig de 2017) fou un historiador hispanista anglès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Hugh Thomas · Veure més »

Humbert Torres i Barberà

Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Humbert Torres i Barberà · Veure més »

I Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El I Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і I Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

I Cos d'Exèrcit d'Euzkadi

El I Cos d'Exèrcit d'Euzkadi va ser una formació militar que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і I Cos d'Exèrcit d'Euzkadi · Veure més »

I Regió Militar

La I Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de Madrid, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Segona República Espanyola і I Regió Militar · Veure més »

Ian Gibson

Ian Gibson (Dublín, 21 d'abril de 1939) és un hispanista d'origen irlandès i nacionalitzat espanyol el 1984.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ian Gibson · Veure més »

Ian Hart

Ian Hart (Liverpool, Lancashire, Anglaterra, 8 d'octubre de 1964) és un actor britànic de cinema i de sèries de televisió.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ian Hart · Veure més »

Iàkov Smuixkèvitx

Iakov Vladimirovitx Smuixkevitx (rus: Яков Владимирович Смушкевич) (Rokiškis, aleshores província de Kovno, actualment comtat de Panevėžys, 14 d'abril de 1902 – Barbix, regió de Kuibixev, 28 d'octubre de 1941) va ser un militar soviètic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Iàkov Smuixkèvitx · Veure més »

ICONA

Antic refugi de muntanya de l'ICONA a Ordiales, Astúries. Helicòpter Mil Mi-2 que fou contractat per l'ICONA. ''Museo del Aire de Cuatro Vientos'', Madrid. L'Institut per a la Conservació de la Naturalesa (en castellà Instituto para la Conservación de la Naturaleza), més conegut per l'acrònim ICONA fou l'organisme administratiu de l'Estat espanyol per la preservació i l'estudi dels espais naturals entre els anys 1971 i 1995.

Nou!!: Segona República Espanyola і ICONA · Veure més »

Ifni

Ifni Mapa on apareixen els límits aproximats de la província d'Ifni. Ifni (en àrab إفني, Ifnī) és un territori del sud-oest del Marroc, ocupat per Espanya i convertit en província espanyola fins al 30 de juny de 1969, data en la qual es produeix la cessió al Regne del Marroc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ifni · Veure més »

Ignacio Crespo del Castillo

Ignacio Crespo del Castillo (Las Palmas de Gran Canària, 10 d'octubre de 1908 - Madrid, 3 de juliol de 2009) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ignacio Crespo del Castillo · Veure més »

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro (Vitòria, 11 de juliol de 1896 – Bucarest, 9 de febrer de 1966) va ser un militar i aviador espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro · Veure més »

Ignacio Jiménez Martín

Ignacio Jiménez Martín, (Àvila, 22 de maig de 1898 - Madrid, 1 de desembre de 1959) va ser un pioner de l'aviació espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ignacio Jiménez Martín · Veure més »

Ignasi Enric Jordà i Caballé

fou eclesiàstic, pedagog i periodista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ignasi Enric Jordà i Caballé · Veure més »

Ignasi Ferretjans Sanjuan

Ignasi Ferretjans Sanjuan (Palma, 1895 - Ciutat de Mèxic 1989) fou un polític socialista mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ignasi Ferretjans Sanjuan · Veure més »

Ignasi Maria Despujol i de Sabater

Ignasi Maria Despujol i de Sabater (Manresa, 1867 - Barcelona, 1959), fou un militar que va ocupar els càrrecs de governador civil i capità general de Catalunya (1930).

Nou!!: Segona República Espanyola і Ignasi Maria Despujol i de Sabater · Veure més »

Ignasi Villalonga i Villalba

Ignasi Villalonga i Villalba (València, 13 de juliol de 1895 - Benicàssim, 4 de novembre 1973) fou un polític i financer valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ignasi Villalonga i Villalba · Veure més »

II Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El II Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і II Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

II Regió Militar

La II Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de Sevilla, és una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Segona República Espanyola і II Regió Militar · Veure més »

III Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El III Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і III Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

III Regió Militar

Principals bases militars al País Valencià, inclòs dins de la III Regió Militar. Convent de Sant Domènec (València), l'antiga seu de Capitania situada al costat de l'antiga Ciutadella de València. La III Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de València, va ser una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Segona República Espanyola і III Regió Militar · Veure més »

Ildefons Puigdendolas i Ponce de León

Ildefons Puigdengolas i Ponce de León, nascut a Girona el 1876 i mort a Seseña (província de Toledo) en 1936, fou un militar català, que es va destacar per la seva participació en la Guerra Civil Espanyola, durant la qual es va mantenir lleial a la República, combatent en les files de l'Exèrcit Popular Republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ildefons Puigdendolas i Ponce de León · Veure més »

Ilià Ehrenburg

, nom complet amb patronímic Ilià Grigórievitx Ehrenburg (Илья́ Григо́рьевич Эренбу́рг AFI /ɪˈlʲjæ ɡrʲɪˈɡorʲjɪvɪtɕ ɪrʲɪnˈburk/, de vegades transcrit i transliterat com a Erenburg fou un escriptor, poeta, assagista, periodista, traductor de francès i castellà, activista social i fotògraf rus. En 1908-1917 i 1921-1940 va estar-se a l'exili, i des del 1940 va viure a la Unió Soviètica. És un dels autors més productius i més prolífics de la Unió Soviètica i va publicar al voltant d'un centenar de llibres. Ehrenburg és conegut sobretot com a escriptor de novel·les i periodista i es va donar a conèixer, sobretot com a reporter i en part propagandista en tres guerres (Primera Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola i sobretot especialment la Segona Guerra Mundial). Els seus articles de propaganda sobre la Segona Guerra Mundial van desencadenar posteriorment violents debats i polèmiques a Alemanya Occidental, sobretot en la dècada del 1960. La seva novel·la Desglaç Оттепель Óttepel va donar nom a tota una època de la política cultural soviètica, a saber, la liberalització després de la mort de Ióssif Stalin (Desglaç de Khrusxov). Fins i tot els viatges d'Ehrenburg va trobar una gran resposta, però sobretot la seva autobiografia Anys de vida humana, que pot ser considerada com la seva obra més famosa i més debatuda. De particular importància fou la publicació, juntament amb Vassili Grossman, del Llibre Negre, sobre el genocidi dels jueus soviètics, la primera documentació important de l'Holocaust. D'altra banda, Ehrenburg va publicar diversos poemaris.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ilià Ehrenburg · Veure més »

Imanol Larzabal Goñi

Imanol Larzabal Goñi, més conegut com a Imanol (Sant Sebastià, 11 de novembre de 1947 - Oriola, 25 de juny de 2004) fou un cantant i compositor en euskera i castellà, gran defensor de la cultura i la llengua basques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Imanol Larzabal Goñi · Veure més »

Inés Jiménez Lumbreras

Inés Jiménez Lumbreras (Madrid, 1915 o 1916 - Sant Adrià de Besòs, 13 de novembre de 1940) fou l'última dona republicana de la Presó de les Corts de Barcelona afusellada al camp de la Bota, víctima de la repressió franquista. Tenia 24 o 25 anys.

Nou!!: Segona República Espanyola і Inés Jiménez Lumbreras · Veure més »

Incident de Carabanchel

Com a Incident de Carabanchel es coneix als fets esdevinguts el 27 de juny de 1932 al campament de Carabanchel (Madrid) proper a la capital, on en aquell temps estaven situades les Acadèmies militars.

Nou!!: Segona República Espanyola і Incident de Carabanchel · Veure més »

Indalecio Prieto Tuero

Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mèxic, 11 de febrer de 1962) va ser un polític socialista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Indalecio Prieto Tuero · Veure més »

Indústria salinera d'Eivissa

La indústria salinera d'Eivissa es troba al sud-oest de l'illa, a 9 km d'Eivissa (municipi) i a 11 km de Sant Josep de sa Talaia, forma part del parc natural que hi ha entre Eivissa i Formentera que comprèn 2.838 hectàrees de mar Mediterrani que hi ha entre Eivissa i Formentera (Es Freus).

Nou!!: Segona República Espanyola і Indústria salinera d'Eivissa · Veure més »

Indústria valenciana de la joguina

La indústria valenciana de la joguina ha estat líder en el seu sector a tot l'estat espanyol durant la major part del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Indústria valenciana de la joguina · Veure més »

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Nou!!: Segona República Espanyola і Independentisme català · Veure més »

Independentisme gallec

Manifestació de FPG el 25 de juliol, Día da Patria, de 1991 Independentisme gallec és un corrent minoritari del nacionalisme gallec que pretén la separació de Galícia d'Espanya i la constitució d'una república gallega independent.

Nou!!: Segona República Espanyola і Independentisme gallec · Veure més »

Inicis del moviment feminista a Mallorca

Aquest article explora els inicis del moviment feminista a Mallorca, és a dir, totes aquelles activitats, raonaments i accions de caràcter feminista que es van dur a terme a la dita illa de les Balears des de finals del fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Inicis del moviment feminista a Mallorca · Veure més »

Inmaculada Sabater Llorens

Inmaculada Sabater Llorens (Novelda, 1952) és una política esquerrana valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Inmaculada Sabater Llorens · Veure més »

Inspector Mascarell

Inspector Mascarell és una sèrie de novel·les detectivesques escrita per Jordi Sierra i Fabra que consta de dotze relats, la primera edició de la sèrie es va publicar l’any 2008 i continua ampliant-se la sèrie amb l’últim llibre “Uns quants dies de gener”.

Nou!!: Segona República Espanyola і Inspector Mascarell · Veure més »

Institució de les Lletres Catalanes

La Institució de les Lletres Catalanes és una entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya que promou la literatura catalana dins i fora de l'àmbit lingüístic català, ofereix ajuts a la creació i a la investigació literàries i incentiva la traducció a altres llengües d'obres de creació literària originals en llengua catalana i, també, les traduccions d'obres literàries estrangeres al català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Institució de les Lletres Catalanes · Veure més »

Institución Libre de Enseñanza

La Institución Libre de Enseñanza (ILE), literalment en català Institució Lliure d'Ensenyament, va ser un projecte pedagògic creat el 1876 per Francisco Giner de los Ríos, a través del qual es va crear el primer centre educatiu a Espanya al marge de l'Estat i de l'Església, que va perdurar fins al 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Institución Libre de Enseñanza · Veure més »

Institut Agrícola Català de Sant Isidre

LInstitut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) o Institut Agrícola és l'associació agrària més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Institut Agrícola Català de Sant Isidre · Veure més »

Institut de Reforma Agrària

LInstitut de Reforma Agrària (IRA) va ser un òrgan nascut el 1932 durant la Segona República Espanyola, encarregat de dur a terme l'aplicació de la Llei de Reforma Agrària d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Institut de Reforma Agrària · Veure més »

Institut Menéndez y Pelayo

Antiga aula de l' IES Menéndez y Pelayo L'Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona, o IES Menéndez y Pelayo, ofereix E.S.O. i Batxillerat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Institut Menéndez y Pelayo · Veure més »

Institut Nacional de Colonització

L'Institut Nacional de Colonització i Desenvolupament Rural (INC) va ser un organisme creat a Espanya a l'octubre de 1939, depenent del Ministeri d'Agricultura, arran de la necessitat d'efectuar una reforma tant social com econòmica de la terra després de la devastació de la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Institut Nacional de Colonització · Veure més »

Institut Obrer de Barcelona

Institut Obrer de Barcelona o Institut per a Obrers de Barcelona (1937 - 1939) fou una proposta educativa innovadora portada a terme pel Govern de la II República Espanyola en temps de guerra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Institut Obrer de Barcelona · Veure més »

Institut Obrer de Sabadell

Institut Obrer de Sabadell o Institut per a Obrers de Sabadell, (1937 - 1939) fou una destacada obra educativa en el camp de l'educació secundària creada pel Govern de la II República Espanyola en temps de guerra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Institut Obrer de Sabadell · Veure més »

Institut Obrer de València

L'Institut Obrer de València o Institut per a Obrers de València va ser el primer Institut Obrer creat pel Govern de la Segona República Espanyola a València en 1936, iniciada ja la Guerra Civil Espanyola, amb la finalitat de dotar a les classes populars, d'un nivell adequat en formació i coneixements, per elevar el nivell cultural del país i, alhora, preparar a un grup de persones per a les labors de reconstrucció que serien necessàries quan finalitzara la guerra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Institut Obrer de València · Veure més »

Instituto Internacional de Madrid

El Instituto Internacional de Madrid, fundat en 1903, va tenir abans el seu emplaçament a Santander, Sant Sebastià i Biarritz (França), creat i dirigit per la missionera i educadora protestant Alice Gordon Gulick, que en morir aquest mateix any de 1903 no arribaria a veure la seva definitiva instal·lació a la capital d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Instituto Internacional de Madrid · Veure més »

Insurrecció anarquista de gener de 1933

Revolució de gener de 1933 o més correctament insurrecció anarquista de gener de 1933, és el terme que usen la majoria dels historiadors per a referir-se al període de final del primer bienni de la Segona República Espanyola durant el qual tingueren lloc els fets de Casas Viejas que commocionaren l'opinió pública espanyola contemporània.

Nou!!: Segona República Espanyola і Insurrecció anarquista de gener de 1933 · Veure més »

Insurrecció de Jaca

La insurrecció de Jaca fou un alçament militar de la guarnició de Jaca els dies 12 i 13 de desembre de 1930, dirigida pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, i que pretenia la proclamació de la república a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Insurrecció de Jaca · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran

* Història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Invasió de la Vall d'Aran · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »

Invasió soviètica de Polònia

La Invasió soviètica de Polònia de 1939 va ser una operació militar de la Unió Soviètica sense declaració formal de guerra, iniciada el 17 de setembre de 1939, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va envair Polònia des de l'est, setze dies després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi envaís Polònia des de l'oest.

Nou!!: Segona República Espanyola і Invasió soviètica de Polònia · Veure més »

Irene Lewy Rodríguez

Irene Lewy Rodríguez, coneguda també com a Irene Falcón (Madrid, 1907Las tres Españas del 36. Paul Preston. Debolsillo, 2015. 512 páginas. - Madrid, 19 d'agost de 1999) va ser una periodista, secretària personal de Dolores Ibárruri (1895-1989).

Nou!!: Segona República Espanyola і Irene Lewy Rodríguez · Veure més »

Isaac Abeytúa

Isaac Abeytúa Pérez-Íñigo (Logronyo, La Rioja, 1892 - Ciutat de Mèxic, 23 de novembre de 1973) va ser un periodista espanyol exiliat a Mèxic després de la fi de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isaac Abeytúa · Veure més »

Isabel Ambrosio

María Isabel Ambrosio Palos (Madrid, 18 de juliol de 1970) és una política espanyola del Partit Socialista Obrer Espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isabel Ambrosio · Veure més »

Isabel Aunión Morro

Isabel Aunión Morro (Badajoz, 10 de setembre de 1952 - Cornellà de Llobregat, 31 de juliol de 2004) fou una sindicalista del Baix Llobregat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isabel Aunión Morro · Veure més »

Isabel Etxeberria Gorriti

Isabel Etxeberria Gorriti (Sant Sebastià, 31 de gener de 1915) és una professora basca que va passar la major part de la seva vida professional a Llançà (Alt Empordà).

Nou!!: Segona República Espanyola і Isabel Etxeberria Gorriti · Veure més »

Isabel González González

Isabel González González (1890-1968), coneguda pel sobrenom Azucena Roja, va ser una activista política, publicista i militant comunista espanyola, activa a les illes Canàries.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isabel González González · Veure més »

Isabel Mesa Delgado

Isabel Mesa Delgado (Ronda, Màlaga, 30 de desembre de 1913 - València, Horta, febrer de 2002) fou una obrera sindicalista i anarquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isabel Mesa Delgado · Veure més »

Isabel Peiró Polo

Isabel Peiró Polo (Sant Gregori, Gironès, 1909 - Miami, 2003) va ser una obrera tèxtil, mestra i activista antifeixista catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isabel Peiró Polo · Veure més »

Isidor Boix i Chaler

Isidor Boix i Chaler (Vinaròs, Baix Maestrat, 1908 - Barcelona, Barcelonès, 1972) fou un mestre i pedagog català d'origen valencià, sindicalista de la FETE-UGT de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isidor Boix i Chaler · Veure més »

Isidor Macabich i Llobet

Estàtua d'Isidor Macabich a la Ciutat d'Eivissa. Isidor Macabich i Llobet (Eivissa 10 de setembre, 1883 - Barcelona, 21 de març, 1973) fou un historiador i sacerdot eivissenc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isidor Macabich i Llobet · Veure més »

Isidoro Acevedo

Isidoro Acevedo (Luanco, 2 de gener de 1867, - Moscou, 1952) era el nom que usava Isidoro Rodríguez González, històric comunista asturià que va participar en la fundació del Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isidoro Acevedo · Veure més »

Isidre Escandell i Úbeda

Isidre Escandell i Úbeda (València, 1895 - Paterna, 28 de juny de 1940) fou un periodista i dirigent socialista valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isidre Escandell i Úbeda · Veure més »

Isidre Grañé i Castanera

Isidre Grañé i Castanera (Barcelona, 1898-1939), fill d'Isidre Grañé Artigas i Maria Castanera, fou un sindicalista i militant d'ERC.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isidre Grañé i Castanera · Veure més »

Isidro Lángara Galarraga

Isidro Lángara Galarraga (Pasaia, Guipúscoa, 25 de maig de 1912 - Andoain, Guipúscoa, 21 d'agost de 1992) fou un futbolista basc que jugà per diferents equips com el Reial Oviedo, el Real Club España de Mèxic i el Club Atlético San Lorenzo de Almagro argentí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isidro Lángara Galarraga · Veure més »

Isidro Liarte Lausín

Isidro Liarte Lausín (Arándiga, Saragossa, 1892 - Oviedo, 26 de desembre de 1936) fou un polític espanyol, governador civil de diverses províncies durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isidro Liarte Lausín · Veure més »

Isla Mayor

Isla Mayor és una localitat andalusa situada a la província de Sevilla (Espanya).

Nou!!: Segona República Espanyola і Isla Mayor · Veure més »

Isona

La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.

Nou!!: Segona República Espanyola і Isona · Veure més »

IV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El IV Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і IV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

IV Regió Militar

La IV Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Catalunya, és una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Segona República Espanyola і IV Regió Militar · Veure més »

IX Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El IX Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і IX Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

Izquierda Republicana

Lleó. Izquierda Republicana (IR) és un partit polític espanyol, fundat l'abril del 1934 amb la unió d'Acción Republicana de Manuel Azaña, el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga.

Nou!!: Segona República Espanyola і Izquierda Republicana · Veure més »

J. R. R. Tolkien

John Ronald Reuel Tolkien CBE (pronúncia: /ˈtɒlkiːn/;Tolkien pronunciava el seu cognom /ˈtɒlkiːn/, com es pot comprovar en la transcripció fonètica publicada a la il·lustració de The Return of the Shadow: The History of The Lord of the Rings, Part One. Editat per Christopher Tolkien. Londres: Unwin Hyman, 25 d'agost de 1988. (The History of Middle-earth; 6). En anglès americà el cognom també es pronuncia, sovint, com /ˈtoʊlkiːn/. Aquesta pronunciació probablement va sorgir per analogia amb paraules com toll o polka, o també perquè els parlants anglesos nord-americans entenen /ɒ/ per, mentre que entenen el britànic /ɒ/ com; a més,, o l'americà es converteix en l'aproximació més propera a la pronunciació rebuda per molts parlants estat-unidencs. Wells, John. 1990. Longman pronunciation dictionary. Harlow: Longman, Bloemfontein, 3 de gener de 1892 - Bournemouth, 2 de setembre de 1973), més conegut com a J. R. R. Tolkien, va ser un escriptor, poeta, filòleg i professor universitari anglès, principalment conegut per ser l'autor de les obres d'alta fantasia El hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion.

Nou!!: Segona República Espanyola і J. R. R. Tolkien · Veure més »

Jabalíes

Els jabalíes van ser un grup de diputats d'extrema esquerra que es van destacar per la seva política antigovernamental durant les Corts Constituents de la Segona República Espanyola (1931-1933).

Nou!!: Segona República Espanyola і Jabalíes · Veure més »

Jacint Grau i Delgado

Jacint Grau i Delgado (Barcelona, 6 d'abril de 1872 - Buenos Aires, 1958) va ser un polític i dramaturg català en llengua castellana pertanyent al noucentisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jacint Grau i Delgado · Veure més »

Jaime Chicharro Sánchez-Guió

Monument a Jaime Chicharro al jardí del Pla de Borriana Jaime Chicharro Sánchez-Guió (Torralba de Calatrava, província de Ciudad Real, 1889 - Guadarrama província de Madrid, 1934) fou un advocat i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaime Chicharro Sánchez-Guió · Veure més »

Jaime Llorca Lloret

Jaime Llorca Lloret (n. la Vila Joiosa) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaime Llorca Lloret · Veure més »

Jaime Milans del Bosch y Ussía

Jaime Milans del Bosch (Madrid, 8 de juny de 1915 – Madrid, 26 de juliol de 1997) fou un militar espanyol fonamentalment conegut per la seva participació en el Cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaime Milans del Bosch y Ussía · Veure més »

Jaime Quintanilla Ulla

Jaime Quintanilla Ulla (Ferrol, 9 de maig de 1919 - Ferrol, 28 d'octubre de 2002) fou un metge i polític gallec, militant del Partit dels Socialistes de Galícia (PSdeG-PSOE) i alcalde de Ferrol entre 1979 i 1987.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaime Quintanilla Ulla · Veure més »

James Somerville

L'Almirall de la Flota Sir James Fownes Somerville GCB GBE DSO (17 de juliol de 1882 – 19 de març de 1949) va ser un oficial de la Royal Navy, sent un dels almiralls britànics més famosos de la II Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і James Somerville · Veure més »

Jardins de Clara Campoamor

Els Jardins de Clara Campoamor són un parc urbà situats a l'Avinguda Diagonal, 609-615, al barri de les Corts de la ciutat de Barcelona, foren inaugurats el 3 de desembre de 1994, la seva extensió total és de poc més de mitja hectàrea (0,54 ha), estan dedicats en memòria de la figura històrica de Clara Campoamor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jardins de Clara Campoamor · Veure més »

Jaume Alzina Sancho

Jaume Victor Alzina Sancho (Capdepera, 1890 - Cartagena, 1942) va ser un marí de guerra i polític mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Alzina Sancho · Veure més »

Jaume Aragó i Garcia

Jaume Aragó i Garcia (Barcelona, 9 de juliol de 1882 – Mèxic, 1952) fou un anarcosindicalista català, mort en l'exili.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Aragó i Garcia · Veure més »

Jaume Aymà i Mayol

Jaume Aymà i Mayol (Barcelona, 1911 - Sant Cugat del Vallès, 15 de maig de 1989) fou un editor i publicista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Aymà i Mayol · Veure més »

Jaume Barrull i Pelegrí

Jaume Barrull i Pelegrí (Lleida, 1947) és un historiador català, és doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i ha estat professor d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Barrull i Pelegrí · Veure més »

Jaume Carner i Romeu

Jaume Carner i Romeu (el Vendrell, el Baix Penedès, 22 de febrer de 1867 — Barcelona, 27 de setembre 1934) fou un advocat i polític català, avi de Joan Reventós i Carner.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Carner i Romeu · Veure més »

Jaume Compte i Canelles

Jaume Compte i Canellas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1897 – Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític i lluitador nacionalista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Compte i Canelles · Veure més »

Jaume de Borbó i de Battenberg

Jaume de Borbó i de Battenberg (En castellà: Jaime de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, 23 de juny de 1908 - Sankt Gallen, Suïssa, 20 de març de 1975), infant d'Espanya i duc de Segòvia, era el segon fill dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume de Borbó i de Battenberg · Veure més »

Jaume Ferrer-Calbeto Ferrer

Jaime Ferrer-Calbeto Ferrer (1897 - Arenys de Mar, 4 de gener de 1981) va ésser farmacèutic, president del Centro Monárquico (nucli que durant la Segona República Espanyola es vinculà a Renovación Española/Derecha de Cataluña), calvosotelista i batlle d'Arenys de Mar entre 1939 i 1952.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Ferrer-Calbeto Ferrer · Veure més »

Jaume Grau Casas

Jaume Grau Casas (Barcelona, 2 de desembre de 1896 - València, 8 de novembre de 1950) va ser un esperantista, escriptor i poeta català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Grau Casas · Veure més »

Jaume Magre i Ubach

Jaume Magre i Ubach (Cervera, Segarra, 1890 - Lleida, 1966) fou un polític republicà català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Magre i Ubach · Veure més »

Jaume Martínez i Vendrell

Jaume Martínez i Vendrell (Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 20 d'abril del 1915 – Barcelona, 26 de novembre del 1989) fou un militar i activista independentista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Martínez i Vendrell · Veure més »

Jaume Miravitlles i Navarra

Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 18 de febrer del 1906 - Barcelona, 10 de novembre del 1988) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Miravitlles i Navarra · Veure més »

Jaume Pahissa i Bonsoms

Garriga 2010: p. 53 fou un tècnic català de renom internacional dins el camp de l'automobilisme i el motociclisme, havent destacat pel seu domini de la mecànica i coneixement de tota mena de motors.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Pahissa i Bonsoms · Veure més »

Jaume Queralt

Jaume Queralt Prats, també conegut com a Met Barran o Jacques Queralt (Barran, 1941 - Perpinyà, 19 d'abril de 2020), fill de refugiats republicans de Blancafort, fou un poeta, assagista, periodista i activista cultural nord-català, autor de reculls de poemes en català i d'obres de divulgació tant en català com en francès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Queralt · Veure més »

Jaume Rebassa Garcies

Jaume Rebassa Garcies (Palma, 1890- Camp de concentració de Mittelbau-Dora, Alemanya, 1943).

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Rebassa Garcies · Veure més »

Jaume Roca Bauzà

Jaume Roca Bauzà (Palma, 1838 - Andratx, 1912) fou un polític republicà federal, lliurepensador i autor teatral.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Roca Bauzà · Veure més »

Jaume Sabater i Vallès

Jaume Sabater Vallés (Reus, 1899 - 1978) va ser un metge català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Sabater i Vallès · Veure més »

Jaume Sans i Font

Jaume Sans i Font (Sant Feliu de Llobregat, 1886 - 1951) va ser un polític català, regidor i alcalde de Sant Feliu de Llobregat diversos cops.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Sans i Font · Veure més »

Jaume Simó i Bofarull

Jaume Simó i Bofarull (Reus, 1884 – Torreón, Mèxic 1958) fou un polític català, germà de l'arquitecte Josep Simó i Bofarull.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Simó i Bofarull · Veure més »

Jaume Torremadé i Español

Jaume Torramadé i Español (Maldà, Urgell, 11 de setembre de 1889 - 20 de juliol de 1940) fou un mestre català, executat víctima de la repressió durant la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Torremadé i Español · Veure més »

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jaume Vicens i Vives · Veure més »

Javier Bueno

va ser un periodista i actiu militant socialista espanyol, que va desenvolupar bona part de la seva labor entre Astúries i Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Javier Bueno · Veure més »

Javier Gómez Bermúdez

Salvador Francisco Javier Gómez Bermúdez (Álora, 3 d'agost de 1962) és un magistrat espanyol, membre del Consell General del Poder Judicial i ex-president de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, encarregada de temes de terrorisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Javier Gómez Bermúdez · Veure més »

Javier Martínez de Morentín

Javier Martínez de Morentin López (Los Arcos, Navarra, 23 de novembre de 1887-Sòria, 27 de gener de 1949) fou un polític carlí navarrès, diputat a les Corts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Javier Martínez de Morentín · Veure més »

Javier Tusell Gómez

Javier Tusell Gómez (Barcelona, 26 d'agost de 1945 – 8 de febrer de 2005) fou un historiador i polític català, criat a Madrid, catedràtic d'Història Contemporània a la UNED.

Nou!!: Segona República Espanyola і Javier Tusell Gómez · Veure més »

Jay Allen

Jay Allen (nascut a Seattle, EUA, el 7 de juliol de 1900 i mort el 24 de desembre de 1972) va ser un periodista estatunidenc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jay Allen · Veure més »

Jenara Vicenta Arnal Yarza

va ser la primera doctora en Ciències Químiques d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jenara Vicenta Arnal Yarza · Veure més »

Jerónimo Domínguez y Pérez de Vargas

Jerónimo Domínguez y Pérez de Vargas (Sevilla, 18 de juny del 1897 - Sevilla, 24 de setembre del 1966), marquès de Contadero, fou un polític i aristòcrata espanyol que va exercir diferents càrrecs durant el període de la dictadura de Francisco Franco i va intervenir activament a la Guerra Civil espanyola en el bàndol revoltat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jerónimo Domínguez y Pérez de Vargas · Veure més »

Jerónimo Gomáriz Latorre

Jerónimo Gomáriz Latorre (Múrcia, 1900 - Mèxic, 1964) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jerónimo Gomáriz Latorre · Veure més »

Jeroni Martorell i Terrats

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »

Jesús Comín Sagüés

Jesús Comín Sagüés (Saragossa, 19 d'abril de 1889 - 4 de març de 1939) va ser un advocat i polític espanyol, que va ocupar càrrecs destacats en la Comunió Tradicionalista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jesús Comín Sagüés · Veure més »

Jesús Jiménez Momediano

Jesús Jiménez Momediano, i a partir de 1941 Jesús Jiménez-Momediano Echeverría, (24 desembre 1900, Vitòria - 18 de gener de 1986, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel i que, essent capità, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá els quals s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jesús Jiménez Momediano · Veure més »

Jesús Liberal Travieso

Jesús Liberal Travieso (1894-1942) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jesús Liberal Travieso · Veure més »

Jesús Pabón y Suárez de Urbina

Jesús Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 26 d'abril de 1902 - Madrid, 26 d'abril 1976) va ser un polític, historiador i periodista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jesús Pabón y Suárez de Urbina · Veure més »

Jesús Pérez Salas

Jesús Pérez Salas (n. 1892) va ser un militar espanyol, conegut per la seva participació en Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jesús Pérez Salas · Veure més »

Jesús Suevos Fernández-Jove

, fou un polític i periodista gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jesús Suevos Fernández-Jove · Veure més »

Jesús Urríos Pérez

Jesús Urríos Pérez (la Vila Joiosa, 18 de febrer de 1880 - setembre de 1936) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jesús Urríos Pérez · Veure més »

Jesús Velasco Echave

Jesús Velasco Echave (1878-1944) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jesús Velasco Echave · Veure més »

Jimena Menéndez-Pidal Goyri

Jimena Menéndez-Pidal Goyri (Madrid, 31 de gener de 1901 - 15 de març de 1990) va ser una pedagoga espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jimena Menéndez-Pidal Goyri · Veure més »

Jinetes de Alcalá

Els Jinetes de Alcalá foren un grup vint-i-nou oficials de l'arma de Cavalleria que, el 19 de juliol de 1936 estant presos al castell de sant Carles de Palma, Mallorca, es rebel·laren contra el govern de la Segona República i tengueren un important paper en l'èxit del cop d'estat i en la posterior repressió a la majoria de municipis de l'illa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jinetes de Alcalá · Veure més »

Joan Abellà Pallàs

Joan Abellà Pallàs, conegut com a "Joan de cal Ribetes" (Montblanc, 1905 - Elna, Rosselló, 1955) va ser un administratiu i sindicalista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Abellà Pallàs · Veure més »

Joan Aguadé Prim

Joan Aguadé Prim, conegut com a Joan de la Sió (Vilabella del Camp, l'Alt Camp, 1911 - 1984) va ser un pagès, cooperativista i sindicalista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Aguadé Prim · Veure més »

Joan Albertí i Moll

Joan Albertí i Moll (Capdepera, 1910 - Saint-Gobain, l'Aisne, França, 1979), pagès i dirigent comunista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Albertí i Moll · Veure més »

Joan Balart i Armengol

Joan Balart i Armengol (Sabadell, 22 de novembre de 1882 - 17 de desembre de 1960) fou un industrial metal·lúrgic, inventor i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Balart i Armengol · Veure més »

Joan Baldoví i Roda

Joan Baldoví i Roda (Sueca, 1958) és un polític, professor i mestre valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Baldoví i Roda · Veure més »

Joan Baptista Peset i Aleixandre

Joan Baptista Peset i Aleixandre (Godella, 1886 - Paterna, 24 de maig de 1941) fou un metge, científic i polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Baptista Peset i Aleixandre · Veure més »

Joan Barral i Pastor

Joan Barral i Pastor (Pego, Marina Alta 1871 - Paiporta, 1954) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Barral i Pastor · Veure més »

Joan Batista Pairot i Fabra

Joan Batista Pairot i Fabra (Valls, 1901-1991) fou Alcalde de Valls entre 1932 i 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Batista Pairot i Fabra · Veure més »

Joan Bertran Borràs

Joan Bertran Borràs (Reus, 28 d'octubre de 1906 - 18 d'octubre de 1965) va ser un industrial català que arribà a alcalde de Reus.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Bertran Borràs · Veure més »

Joan Bonet i Baltà

Joan Bonet i Baltà (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1906 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 7 de juliol de 1997) fou un eclesiàstic i historiador català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Bonet i Baltà · Veure més »

Joan Botella Asensi

Joan Botella Asensi (Alcoi (Alcoià), 1884 - Mèxic, 1942) va ser un polític valencià, ministre de Justícia de la II República en 1933.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Botella Asensi · Veure més »

Joan Caballé i Goyeneche

Joan Caballé i Goyeneche (Montevideo, 1863 - Tarragona, 1935) fou un polític català, originari de Móra d'Ebre, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Caballé i Goyeneche · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Casanelles i Ibars

Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Casanelles i Ibars · Veure més »

Joan Casso

Joan Casso, o Jean Cassou (Deusto, Bilbao, País Basc, 9 de juliol de 1897 - París, França, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, poeta, narrador, assagista, traductor, historiador, crític literari i crític d'art francès nascut al País Basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Casso · Veure més »

Joan Comorera i Soler

Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Comorera i Soler · Veure més »

Joan Ferrer i Farriol

Joan Ferrer i Farriol (Igualada, 21 de juny de 1896 – Montreuil-sous-Bois, Île-de France, 11 de setembre de 1978) va ser un dirigent anarcosindicalista, col·laborador habitual de la premsa llibertària i autor de diversos llibres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Ferrer i Farriol · Veure més »

Joan Fiveller

Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Fiveller · Veure més »

Joan Garcia Oliver

Joan Garcia Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un revolucionari anarcosindicalista català i ministre de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Garcia Oliver · Veure més »

Joan Gilabert Romagosa

Joan Gilabert Romagosa (Reus, 1910 - Mèxic, 1975) va ser un periodista i dirigent socialista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Gilabert Romagosa · Veure més »

Joan Loperena i Romà

Joan Loperena i Romà (Girona, 1888 - Veracruz 1957) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Loperena i Romà · Veure més »

Joan Manent i Pesas

Joan Manent i Pesas (Badalona, 22 d'abril de 1902; París, 9 de febrer de 1984) fou un cenetista català i alcalde de Badalona en un període entre 1937-1938.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Manent i Pesas · Veure més »

Joan March i Ordinas

Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan March i Ordinas · Veure més »

Joan Mas Verd

Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Mas Verd · Veure més »

Joan Mascaró i Fornés

Joan Mascaró i Fornés (Santa Margalida, Mallorca, 8 de desembre de 1897 - Comberton, Cambridge, 19 de març de 1987) filòleg, poeta, orientalista, professor a la Universitat de Cambridge i doctor honoris causa per la UIB, és conegut, entre altres mèrits, per les magnífiques traduccions que feu a l’anglès del Bhagavad Gita, dels Upanishads i del Dhammapada.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Mascaró i Fornés · Veure més »

Joan Merli i Pahissa

Joan Merli i Pahissa (Barcelona, 22 de maig de 1901-1995) fou un marxant, promotor d'art i editor català, fill d'un fabricant tèxtil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Merli i Pahissa · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella (Gràcia, Barcelona, 1871 - Mèxic, 1945) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Moles i Ormella · Veure més »

Joan Moll Vall

Joan Moll i Vall fou alcalde de Manresa entre 1958 i 1964.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Moll Vall · Veure més »

Joan Monserrat Parets

Joan Monserrat i Parets (Llucmajor, 3 de gener de 1889 - Manacor, 4 de gener de 1937) fou un pedagog, educador i polític mallorquí de principis del, militant del PSOE.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Monserrat Parets · Veure més »

Joan Ors i Verdé

Joan Ors i Verdé va néixer a Barcelona el 17 d'octubre de 1891 i va morir a Barcelona el 26 de juliol de 1965.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Ors i Verdé · Veure més »

Joan Padrós i Fornaguera

Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) fou un arquitecte català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Padrós i Fornaguera · Veure més »

Joan Peiró i Belis

Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Peiró i Belis · Veure més »

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Pich i Pon · Veure més »

Joan Puig i Elias

Boletin de la Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia Joan Puig i Elias (Sallent, 30 de juliol de 1898 - Porto Alegre, 5 de setembre de 1972) fou un pedagog i anarquista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Puig i Elias · Veure més »

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Puig i Ferreter · Veure més »

Joan Rebull Torroja

Joan Rebull Torroja (Reus, Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981) fou un escultor català, considerat un dels més importants del a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Rebull Torroja · Veure més »

Joan Reig i Viñas

Joan Reig i Viñas (La Garriga 1902-1982) va ser un industrial i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Reig i Viñas · Veure més »

Joan Riera Yern

Joan Riera Yern, conegut com en Joan Sastre fou mariner, saliner i també polític.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Riera Yern · Veure més »

Joan Roca i Pinet

Col·legi de Calonge (1937-1939), actualment Ajuntament Joan Roca i Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973) va ser un arquitecte, interiorista i dissenyador de mobles català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Roca i Pinet · Veure més »

Joan Rossinyol i Soler

Joan Rossinyol i Soler (Rubí, 1904 - 1983) fou un periodista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Rossinyol i Soler · Veure més »

Joan Rovira i Roure

Joan Rovira i Roure (Barcelona, 10 de desembre de 1899 - Lleida, 27 d'agost de 1936) va ser un advocat i polític català executat el 1936 durant la repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Rovira i Roure · Veure més »

Joan Rovira Marqués

Joan Rovira Marqués (Altafulla, 29 de gener de 1884 - Barcelona, 11 de desembre de 1937) fou un destacat cooperativista i sindicalista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Rovira Marqués · Veure més »

Joan Sans i Martí

Joan Sans i Martí (Sant Feliu de Llobregat, 1888 - 1946) va ser un polític català, alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre 1939 i 1940 i entre 1941 i 1945.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Sans i Martí · Veure més »

Joan Sanxo i Farrerons

Joan Sanxo i Farrerons (1887-1957) va ser un escriptor i editor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Sanxo i Farrerons · Veure més »

Joan Selves i Carner

Joan Selves i Carner (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 4 de desembre de 1898 - Barcelona, 28 de juny de 1934) va ser un polític, advocat i periodista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Selves i Carner · Veure més »

Joan Sentís i Nogués

Joan Sentís i Nogués (Torroja del Priorat, Priorat, 28 de juny de 1899 - Reus, Baix Camp, 12 de desembre de 1937) va ser un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Sentís i Nogués · Veure més »

Joan Sirolla Ribé

Joan Sirolla Ribé (Reus, 1916 - 2005) va ser un funcionari català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Sirolla Ribé · Veure més »

Joan Soler i Janer

Cartell d'anunci d'un míting de suport al catolicisme, l'Església i els ordes religiosos amb la seva intervenció (1933). Joan Soler i Janer (Sant Pere Pescador, 6 d'abril de 1897 - Barcelona, 7 de maig de 1967) va ser un periodista, jurista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Soler i Janer · Veure més »

Joan Sotoca Montserrat

Joan Sotoca Montserrat (Reus, 6 de desembre de 1895 -) va ser un artista i escultor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Sotoca Montserrat · Veure més »

Joan Traveria i Pubill

Joan Traveria i Pubill (Vic, 1902 - Vilanova de Sau, 1936) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Traveria i Pubill · Veure més »

Joan Turón i Algans

Joan Turón i Algans (Girona, 27 de març de 1904 - agost de 2001) va ser un delineant tècnic i dibuixant català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Turón i Algans · Veure més »

Joan Tusquets Terrats

Joan Tusquets i Terrats (Barcelona, 31 de març de 1901 - 25 d'octubre de 1998) fou un pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemites, antimaçòniques i anticomunistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Tusquets Terrats · Veure més »

Joan Ventosa i Calvell

MNAC). Joan Ventosa i Calvell (Barcelona, 7 de març de 1879 - Lausana, 1959) fou un polític i economista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Ventosa i Calvell · Veure més »

Joan Ventosa i Roig

Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 11 de juliol de 1883 - Mèxic, 30 de juliol de 1961), fou cooperativista, pedagog i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joan Ventosa i Roig · Veure més »

Joaquín Ascaso Budría

Joaquín Ascaso Budría (Saragossa? Almudévar?, 1906 o 1907 - Caracas, març de 1977) fou un anarcosindicalista de la CNT i la FAI, president del Consell Regional de Defensa d'Aragó entre 1936 i 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Ascaso Budría · Veure més »

Joaquín Beunza Redín

Discurs de Joaquín Beunza a Bilbao (1932) Joaquín Beunza Redín (Pamplona, 4 d'agost de 1872 - Hondarribia, 4 de setembre de 1936) fou un advocat, jurista i polític navarrès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Beunza Redín · Veure més »

Joaquín Chapaprieta Torregrosa

Joaquín Chapaprieta i Torregrosa (Torrevella, 26 d'octubre de 1871 - Madrid, 14 d'octubre de 1951) va ser un advocat i polític valencià, ministre en diverses ocasions i president del Consell de Ministres de la II República Espanyola el 1935.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Chapaprieta Torregrosa · Veure més »

Joaquín Crespí de Valldaura Caro

Joaquín Crespí de Valldaura Cano, marquès de la Vega de Boecillo, (28 de març de 1901 - 28 d'abril de 1937, Madrid) fou un militar espanyol, capità de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Crespí de Valldaura Caro · Veure més »

Joaquín de Alba Santizo

fou un pintor, dibuixant i caricaturista polític que va publicar la seva obra sota el pseudònim de Kin a Espanya i el cognom D'Alba als Estats Units.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín de Alba Santizo · Veure més »

Joaquín de Pablo-Blanco Torres

Joaquín de Pablo-Blanco Torres (Còrdova, 17 de febrer de 1896 – Madrid, 13 de setembre de 1947) fou un advocat i polític andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín de Pablo-Blanco Torres · Veure més »

Joaquín Fanjul Goñi

Joaquín Fanjul Goñi (Vitòria, Àlaba 30 de maig de 1880- Madrid 17 d'agost de 1936) va ser un militar d'infanteria i advocat espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Fanjul Goñi · Veure més »

Joaquín García Cabrera

Joaquín García Cabrera (s. XIX - 31 d'agost de 1936, Màlaga) fou un polític monàrquic espanyol que fou regidor de l'ajuntament de Màlaga i governador civil de les Illes Balears durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín García Cabrera · Veure més »

Joaquín García Ribes (desambiguació)

* Joaquín García Ribes, diputat a les Corts Valencianes durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín García Ribes (desambiguació) · Veure més »

Joaquín García-Hidalgo

Joaquín García-Hidalgo Villanueva (Puente Genil, 28 d'octubre de 1890 - Còrdova, 28 de juliol de 1936) va ser un periodista i polític andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín García-Hidalgo · Veure més »

Joaquín García-Morato

Joaquín García-Morato y Castaño (Melilla, 4 de maig de 1904 - Griñón, 4 d'abril de 1939) va ser un militar i aviador espanyol que va participar en la Guerra Civil en el bàndol nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín García-Morato · Veure més »

Joaquín Lacasta España

Joaquín Lacasa España fou un enginyer industrial valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Lacasta España · Veure més »

Joaquín Nogueras y Márquez

Joaquín Nogueras y Márquez (Úbeda, 8 de desembre de 1906 - Madrid, 1 d'abril de 1991) fou un militar andalús, esportista olímpic i Capità General de Catalunya Es va graduar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, on fou alumne del pare de Blas Piñar i va lluitar en la guerra civil espanyola en el bàndol nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Nogueras y Márquez · Veure més »

Joaquín Pérez Salas

Joaquín Pérez-Salas García (Sevilla, 1886 - Múrcia, 4 d'agost de 1939) va ser un militar espanyol de l'arma de artilleria que va destacar per la seva intervenció en la Guerra civil espanyola, especialment per la victòria obtinguda durant la batalla de Pozoblanco i la seva presència en el denominat Front de Còrdova.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Pérez Salas · Veure més »

Joaquín Planell Riera

Joaquín Planell Riera (Vitoria, 22 de novembre de 1891 - Madrid, 3 de juliol de 1969) va ser un militar i polític català, fills de catalans, pare militar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Planell Riera · Veure més »

Joaquín Ríos Capapé

Joaquín Ríos y Capapé (Figueres, Alt Empordà, 2 de juliol de 1898 - Madrid, 20 de juny de 1963) va ser un militar català que va intervenir de forma destacada en la Guerra del Rif i posteriorment en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Ríos Capapé · Veure més »

Joaquín Satrústegui Fernández

Joaquín Satrústegui Fernández (Sant Sebastià, 17 d'octubre de 1909 - 11 de març de 1992) va ser un advocat i polític liberal espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Satrústegui Fernández · Veure més »

Joaquín Sánchez de Toca Calvo

Joaquín Sánchez de Toca Calvo o Calov (Madrid, 24 de setembre de 1852 - Pozuelo de Alarcón, 13 de juliol de 1942) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Sánchez de Toca Calvo · Veure més »

Joaquín Zuazagoítia Azcorra

Joaquín Zuazagoítia Azcorra (Madrid, 22 de març de 1892 – Bilbao, 17 de febrer de 1971) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquín Zuazagoítia Azcorra · Veure més »

Joaquim Amat i Llopart

Joaquim Amat i Llopart (Terrassa, 7 d'abril del 1907 - Barcelona, 28 de juny del 2011) fou alcalde de la ciutat des de 1940 fins a 1945.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Amat i Llopart · Veure més »

Joaquim Aubí i Casals

Joaquim Aubí i Casals, conegut com «el Gordo», va ser un treballador del ram del vidre i anarquista actiu la primera meitat de, un dels revolucionaris incontrolats durant la Guerra Civil a la ciutat de Badalona i el Maresme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Aubí i Casals · Veure més »

Joaquim Carbonell i Modolell

Joaquim Carbonell i Modolell fou un polític que ocupà l'alcaldia de Sant Just Desvern en dues ocasions.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Carbonell i Modolell · Veure més »

Joaquim Collar i Serra

Joaquim Collar i Serra (Figueres, 25 de novembre de 1906 — ?, Mèxic, 20 de juny de 1933) fou un militar i aviador català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Collar i Serra · Veure més »

Joaquim de Sentmenat i de Sarriera

Joaquim de Sentmenat i de Sarriera (Barcelona, 1894 - 2 de març de 1968) a l'ABC fou un polític català, VIII marquès de Sentmenat i X marquès de Ciutadilla, Gran d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim de Sentmenat i de Sarriera · Veure més »

Joaquim Dualde i Gómez

Joaquín Dualde Gómez (València, 15 de agost de 1875 - Barcelona, 20 de gener de 1963) fou un advocat i polític valencià, fill de Vicent Dualde i Furió, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Dualde i Gómez · Veure més »

Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 15 de setembre de 1886 - Badalona, 7 de novembre de 1963) fou museòleg, historiador i crític d'art.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Folch i Torres · Veure més »

Joaquim Gay Borràs

Joaquim Gay Borràs (Reus, 23 de juliol de 1867 - Granollers, 21 de juliol de 1936) va ser un militar africanista català, fill de Pere Nolasc Gay i Sardà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Gay Borràs · Veure més »

Joaquim Lluhí i Rissech

Joaquim Lluhí i Rissech (Lloret de Mar, Selva 1866 - Castellterçol, Vallès Oriental 1929), fou un advocat, publicista, perit mercantil i polític republicà català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Lluhí i Rissech · Veure més »

Joaquim Maldonado i Almenar

Joaquim Maldonado i Almenar (València, 7 de setembre de 1907 - València, 31 de gener de 2009) fou un polític valencià, president de l'Ateneu Mercantil de València entre 1955 i 1963, impulsor de la Borsa de València i dirigent d'Unió Democràtica del País Valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Maldonado i Almenar · Veure més »

Joaquim Mir i Trinxet

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 7 de gener de 1873Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, 27 d'abril de 1940) fou un pintor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Mir i Trinxet · Veure més »

Joaquim Pellicena i Camacho

Joaquim Pellicena i Camacho (Valladolid, 8 de desembre de 1871 - París, 1938) fou un periodista i polític català d'origen madrileny, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Pellicena i Camacho · Veure més »

Joaquim Pi i Arsuaga

Joaquim Pi i Arsuaga (1854-1939) fou un metge, periodista i polític català, fill de Francesc Pi i Margall.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Pi i Arsuaga · Veure més »

Joaquim Pou i Mas

Joaquim Pou i Mas (Sant Pol de Mar, Maresme, 7 d'agost de 1891 - 1966) fou un sindicalista rabassaire i polític socialista i catalanista dels anys 30, actiu també com a dirigent local a la seva vila de Sant Pol de Mar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Pou i Mas · Veure més »

Joaquim Prats i Camprubí

Joaquim Prats i Camprubí (Sant Feliu de Llobregat, 1884 - Les Fonts, 1936) fou un propietari i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Prats i Camprubí · Veure més »

Joaquim Reig i Rodríguez

Joaquim Reig i Rodríguez (València, 27 d'octubre de 1896 - Madrid, 16 de juny de 1989) fou un polític i empresari valencià, diputat a Corts durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Reig i Rodríguez · Veure més »

Joaquim Torra i Pla

, conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Torra i Pla · Veure més »

Joaquim Torres i García

Joaquim Torres i García (Montevideo, 1874 – 1949) –conegut com a Joaquim Torras, Quim Torras, Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García– va ser un pintor i escultor muralista, novel·lista, escriptor, professor i teòric uruguaianocatalà que va passar la major part de la seva vida adulta a Espanya i França.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Torres i García · Veure més »

Joaquim Ventalló i Vergés

fou un periodista, polític, traductor, poeta i publicista català, nebot de Josep Ventalló i Vintró (1856-1917).

Nou!!: Segona República Espanyola і Joaquim Ventalló i Vergés · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1932

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932, oficialment Jocs Olímpics de la X Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Los Angeles, Califòrnia (Estats Units) entre el 30 de juliol i el 14 d'agost de 1932.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1936

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Berlín (Alemanya) entre l'1 i el 16 d'agost de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Jocs Olímpics d'Hivern de 1936

Els Jocs Olímpics d'Hivern de 1936, oficialment anomenats IV Jocs Olímpics d'Hivern, es van celebrar a la ciutat de Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) entre els dies 6 i 16 de febrer de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jocs Olímpics d'Hivern de 1936 · Veure més »

John de Zulueta Greenebaum

John de Zulueta Greenebaum (Cambridge (Massachusetts), 23 de febrer de 1947) és un empresari nord-americà, establert a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і John de Zulueta Greenebaum · Veure més »

Jon Landáburu Illarramendi

Jon Landáburu Illarramendi (París, 15 de novembre de 1943) és un lingüista basc, nacionalitzat francès i colombià, especialitzat en llengües ameríndies.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jon Landáburu Illarramendi · Veure més »

Jordi Arquer i Saltor

Jordi Arquer i Saltor (Barcelona, 17 de març de 1907 - Perpinyà, 1981) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jordi Arquer i Saltor · Veure més »

Jordi Dauder i Guardiola

Jordi Dauder i Guardiola (Badalona, 5 de març de 1938 − Madrid, 15 de setembre de 2011) fou un actor, escriptor i poeta català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jordi Dauder i Guardiola · Veure més »

Jordi Vilanova i Cardona

Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983) era fill de Martí Vilanova, un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jordi Vilanova i Cardona · Veure més »

Jorge Fernández de Heredia y Adalid

Jorge Fernández de Heredia y Adalid (? 15 d'abril de 1871 – Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) va ser un militar espanyol, capità general d'Aragó durant els darrers anys del regnat d'Alfons XIII d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jorge Fernández de Heredia y Adalid · Veure més »

Jorge Vigón Suero-Díaz

Jorge Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 1893 – Madrid, 1978) va ser un militar, intel·lectual i polític monàrquic espanyol, partidari del Comte de Barcelona, destacant la seva labor de modernització d'infraestructures al capdavant del Ministeri d'Obres Públiques durant el règim del General Franco.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jorge Vigón Suero-Díaz · Veure més »

Joris Ivens

Joris Ivens, de nom complet George Henri Anton Ivens, (Nimega, 18 de novembre del 1898 – París, 28 de juny del 1989) va ser un director de cinema, escenògraf, muntador, director de fotografia, productor de cinema i actor neerlandès, considerat un dels més importants documentalistes del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joris Ivens · Veure més »

José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano

fou un historiador espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano · Veure més »

José Aliseda Olivares

José Aliseda Olivares (Don Benito, 24 de febrer de 1903 - Mèxic, 31 d'agost de 1964) fou un inspector d'Ensenyament Primari i polític espanyol, diputat socialista, membre del Congrés dels Diputats per la província de Badajoz durant l'última legislatura de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Aliseda Olivares · Veure més »

José Andrés y Manso

José Andrés y Manso (Salamanca, 1896-1936) més conegut com a Pepe Manso, fou un mestre, advocat i diputat, líder indiscutible del socialisme de Salamanca durant la II República.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Andrés y Manso · Veure més »

José Antela Conde

José Antela Conde (Teis (Pontevedra), 1900 - Vigo, 27 d'agost de 1936) va ser un cambrer i polític socialista de Galícia, alcalde de la població de Pontevedra de Lavadores durant la Segona República, executat víctima de la repressió dels revoltats en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Antela Conde · Veure més »

José Antonio Aguirre i Lecube

Jose Antonio Agirre Lekube a l'Aberri Eguna de 1933. José Antonio Aguirre i Lecube i en basc Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 6 de març de 1904 - París, 22 de març de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Antonio Aguirre i Lecube · Veure més »

José Antonio Balbontín Gutiérrez

José Antonio Balbontín Gutiérrez (Madrid, 8 d'octubre de 1893 - Madrid, 7 de febrer de 1977) fou un advocat, polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Antonio Balbontín Gutiérrez · Veure més »

José Antonio de Sangróniz y Castro

José Antonio de Sangróniz y Castro (Santiago de Xile, 13 de març de 1895 - Madrid, 13 de novembre de 1980) fou un ambaixador diplomàtic i historiador espanyol, marquès de Desio.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Antonio de Sangróniz y Castro · Veure més »

José Antonio Junco Toral

José Antonio Junco Toral (La Pola Siero, 27 de novembre de 1894 - Mèxic D.F., 20 de febrer de 1973) va ser un advocat i polític socialista espanyol, que va arribar a ser diputat durant la Segona República i sotssecretari del ministeri de Justícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Antonio Junco Toral · Veure més »

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Antonio Primo de Rivera · Veure més »

José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé

José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé (Gijón, 15 de desembre de 1919 - Madrid 25 d'agost de 2003) va ser un militar espanyol que va desenvolupar la seva carrera militar durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en el bàndol sublevat, i durant la dictadura franquista, ocupant després diversos càrrecs durant la Transició i la democràcia.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé · Veure més »

José Aparicio Albiñana

José Aparicio Albiñana (l'Alcúdia de Crespins, 1896 - Albacete, 16 de novembre de 1965) al diari ABC, 18 de novembre de 1965 fou un periodista, escriptor i polític valencià, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Aparicio Albiñana · Veure més »

José Aranguren Roldán

José Aranguren Roldán (Ferrol, 1875 † Barcelona, 21 d'abril de 1939) General de la Guàrdia Civil, afusellat per mantenir-se fidel a la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Aranguren Roldán · Veure més »

José Asensio Torrado

José Asensio Torrado (La Corunya, 1892 - Nova York, 1961) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Asensio Torrado · Veure més »

José Benetó Ferrús

José Benetó Ferrús, alcalde del PSOE de les primeres eleccions democràtiques de Castelló, Ribera Alta, quedant proclamat com a alcalde del Primer Ajuntament per eleccion lliure al peride 1979-1983 el 19 d'abril de 1979.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Benetó Ferrús · Veure més »

José Beneyto Rostoll

José Beneyto Rostoll (Altea, 1882 - La Nucia, 22 de setembre de 1936) fou un polític i diplomàtic valencià, marquès de Campofértil, diputat a Corts durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Beneyto Rostoll · Veure més »

José Bermejo López

José Bermejo López (1894-1971) va ser un militar i administrador colonial espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Bermejo López · Veure més »

José Berruezo Silvente

José Berruezo Silvente (Mazarrón, Múrcia; 13 de juny de 1895 - Ais de Provença, 7 d'agost de 1990) va ser un polític llibertari espanyol, militant de la CNT, regidor i alcalde de Santa Coloma de Gramenet.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Berruezo Silvente · Veure més »

José Bertomeu Bisquert

José Bertomeu Bisquert va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Bertomeu Bisquert · Veure més »

José Billón Esterlich

José Billón Esterlich va ser un militar espanyol que va participar en la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Billón Esterlich · Veure més »

José Bullejos Sánchez

José Bullejos Sánchez (Romilla, província de Granada, 7 de desembre de 1899 - Mèxic, maig de 1975) fou un polític comunista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Bullejos Sánchez · Veure més »

José Cabrero Arnal

va ser un dibuixant de còmics i caricaturista.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Cabrero Arnal · Veure més »

José Calviño Domínguez

José Calviño Domínguez, nascut a Lores (Meaño), va ser un advocat, polític i periodista gallec, governador civil i diputat a Corts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Calviño Domínguez · Veure més »

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Nou!!: Segona República Espanyola і José Calvo Sotelo · Veure més »

José Carrera Cejudo

José Carrera Cejudo (Madrid, 1893 - 1983) fou un enginyer i polític espanyol, alcalde de Sòria i governador civil de Lleida durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Carrera Cejudo · Veure més »

José D'Elía Correa

José D'Elía Correa (Treinta y Tres, 21 de juny de 1916 – Montevideo, 29 de gener de 2007) fou un sindicalista i polític uruguaià, doctor honoris causa per la Universitat de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і José D'Elía Correa · Veure més »

José Daniel Lacalle Larraga

José Daniel Lacalle Larraga (Valtierra, Navarra, 21 de febrer de 1897 - Madrid, 21 de juliol de 1981).

Nou!!: Segona República Espanyola і José Daniel Lacalle Larraga · Veure més »

José Díaz Fernández

José Díaz Fernández (Aldea del Obispo, província de Salamanca, 1898 - Tolosa de Llenguadoc, 18 de febrer de 1941) va ser un escriptor espanyol que va exercir el periodisme i va participar activament en política, enfrontant-se a la Dictadura de Primo de Rivera i a favor de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Díaz Fernández · Veure més »

José Díaz Ramos

José Díaz Ramos (Sevilla, 1895 - Tiflis, Geòrgia, 1942) va ser un polític comunista espanyol, secretari general del PCE i membre de la direcció del Komintern.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Díaz Ramos · Veure més »

José del Barrio Navarro

José del Barrio Navarro (Valladolid, 1909 - París, 1989) fou un dirigent obrer i polític català, militar que arribà al grau de tinent coronel de la República durant la Guerra Civil espanyola i militant comunista dissident i socialista en l'exili.

Nou!!: Segona República Espanyola і José del Barrio Navarro · Veure més »

José Diosdado Prat García

José Diosdado Prat García (Albacete, 10 d'agost de 1905 - Madrid, 17 de maig de 1994) fou un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Diosdado Prat García · Veure més »

José Echevarría Novoa

José Echevarría Novoa (Pontevedra, c. 1902 - Miami, 1984) va ser un advocat i polític republicà espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Echevarría Novoa · Veure més »

José Eduardo Villalba Rubio

José Eduardo Villalba Rubio (Toledo 1882 – Madrid, 1960) va ser un militar espanyol, fill de l'antic ministre de guerra José Villalba Riquelme, fundador de la Legió Espanyola, i germà d'Álvaro Villalba Rubio, Carlos Villalba Rubio, Ricardo Villalba Rubio, Antonio Villalba Rubio i Fernando Villalba Rubio, tots oficials que van combatre en el bàndol Nacional durant la guerra civil espanyola, mentre que José Eduardo ho feia a favor de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Eduardo Villalba Rubio · Veure més »

José Enrique Varela Iglesias

José Enrique Varela Iglesias (San Fernando (Cadis), 17 d'abril de 1891 - Tànger, Marroc, 24 de març de 1951), I marquès de Varela de San Fernando,Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014).

Nou!!: Segona República Espanyola і José Enrique Varela Iglesias · Veure més »

José Estruch Sanchis

José Estruch Sanchis (Alacant, Alacantí, 3 de maig de 1916 - Madrid, 24 de juliol de 1990) va ser un director de teatre i professor valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Estruch Sanchis · Veure més »

José Félix de Lequerica Erquiza

José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Félix de Lequerica Erquiza · Veure més »

José Fernández Aguayo

José Fernández Aguayo, també acreditat com José F. Aguayo o José Aguayo (Madrid, 1911 – 11 de maig de 1999), va ser un director de fotografia espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Fernández Aguayo · Veure més »

José Fernández de Villa-Abrille Calivara

José Fernández de Villa-Abrille y Calivara (Madrid, 1878 - Madrid, 1946) fou un general espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Fernández de Villa-Abrille Calivara · Veure més »

José Fernández Ramírez

José Fernández Ramírez fou un polític franquista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Fernández Ramírez · Veure més »

José Franchy y Roca

José Franchy y Roca (Las Palmas de Gran Canària, 24 d'abril de 1871 - Ciutat de Mèxic, Mèxic 8 de novembre de 1944) fou un polític canari, destacat líder del republicanisme federal.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Franchy y Roca · Veure més »

José Francisco Aranda García

José Francisco Aranda García (Saragossa, 19 de març de 1925 - Madrid, 20 de juliol de 1989) va ser un assagista i crític de cinema aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Francisco Aranda García · Veure més »

José Frías González-Mouvelles

va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Frías González-Mouvelles · Veure més »

José Gafo

José Gafo Muñiz (Campumanes, Ḷḷena, Astúries, 1881 - Madrid, 1936) fou un sacerdot de l'orde dels dominics i sindicalista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Gafo · Veure més »

José García Ramos y Segond

José García Ramos y Segond (Santiago de Compostel·la, 1875 - La Corunya, 1970) fou un metge i polític gallec, germà d'Alfredo García Ramos.

Nou!!: Segona República Espanyola і José García Ramos y Segond · Veure més »

José García-Berlanga Pardo

fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José García-Berlanga Pardo · Veure més »

José Garrido de Oro

José Garrido de Oro, (Figueres, Catalunya 1884. s. XX) fou un militar espanyol que participà en l'alçament militar de 1936 contra la Segona República seguint ordres dels seus superiors i condemnat a presó per negligència en la defensa de Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Garrido de Oro · Veure més »

José Gaya Picón

José Gaya i Picón, (Tortosa, 1880 - Barcelona, 1936) fou un periodista conegut en les dècades dels anys vint i trenta del, forma part d'aquell grup de periodistes catalans de principis del que donaven veu als moviments de canvi i modernització de l'estat Espanyol i que buscaven un nou encaix a la relació amb Catalunya, amb més autonomia.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Gaya Picón · Veure més »

José Gállego Aragüés

José Gállego Aragüés (Aragüés del Puerto, província d'Osca, 1893 - 28 de maig de 1938 a Bilbao) va ser un militar espanyol lleial a la República durant el període de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Gállego Aragüés · Veure més »

José Gómez Gayoso

José Gómez Gayoso, (Maceda, 28 d'abril de 1909 - Camp de la rata, 6 de novembre de 1948) va ser un mestre i polític comunista gallec, maqui antifranquista, executat a garrot vil durant la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Gómez Gayoso · Veure més »

José Giral Pereira

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Giral Pereira · Veure més »

José González Fernández de la Bandera

José González y Fernández de la Bandera (Puebla de la Calzada, Badajoz, 1877 - Sevilla, 10 d'agost de 1936) va ser un metge i polític republicà espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José González Fernández de la Bandera · Veure més »

José Guerra Lozano

José Guerra Lozano (Còrdova, 28 de desembre de 1880 - 19 d'agost de 1936) va ser un polític espanyol, perit agrícola, al començament de la Guerra Civil espanyola era president de la Diputació Provincial de Còrdova.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Guerra Lozano · Veure més »

José Héctor Vázquez

José Héctor Vázquez (Sevilla, 2 de juliol de 1903 - Madrid, 11 de juny de 1977) fou un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Héctor Vázquez · Veure més »

José Ibáñez Martín

José Ibáñez Martín, comte consort de Marín, (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Ibáñez Martín · Veure més »

José Ignacio Mantecón Navasal

José Ignacio Mantecón Navasal (Saragossa, 1902 - Mèxic D.F., 1982) va ser un polític espanyol, nomenat Governador general del territori republicà d'Aragó en el context de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Ignacio Mantecón Navasal · Veure més »

José Juncal Verdulla

José Juncal Verdulla (Pontevedra, 4 de desembre de 1869 - Barcelona, 20 de juny de 1961), fou un pedagog, periodista i escriptor galleg.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Juncal Verdulla · Veure més »

José Larraz López

José Larraz López (Saragossa, 27 d'abril de 1904- Madrid, 17 de novembre 1973) fou un jurista, economista, sociòleg, filòsof de la Història i intel·lectual cristià Espanyol, Ministre d'Hisenda d'Espanya en el segon govern presidit per Francisco Franco i constituït a la ciutat de Burgos, una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola i tres setmanes abans de l'esclat de les hostilitats en Europa.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Larraz López · Veure més »

José López-Rey

José López-Rey (1905-1991) fou un historiador de l'art espanyol, reconegut com un dels principals especialistes en l'obra de Francisco de Goya i de Diego Velázquez.

Nou!!: Segona República Espanyola і José López-Rey · Veure més »

José Luis Cano García de la Torre

José Luis Cano García de la Torre (Algesires, província de Cadis, 28 de desembre de 1912 - Madrid, 15 de febrer de 1999) fou un poeta i crític literari espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Luis Cano García de la Torre · Veure més »

José Luis de la Granja Sainz

José Luis de la Granja Sainz (Almadén, 27 de setembre de 1954) és un historiador espanyol, que ha estudiat la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i el nacionalisme basc, tema aquest últim en el que és considerat una autoritat.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Luis de la Granja Sainz · Veure més »

José Luis de Montesino-Espartero y Averly

José Luis de Montesino-Espartero y Averly (Madrid, 16 de desembre de 1901 - Barcelona, 19 d'abril 1972) fou un militar i aristòcrata espanyol, IV Duc de la Victòria, II Marquès de Morella i V Comte de Luchana, capità general de Catalunya durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Luis de Montesino-Espartero y Averly · Veure més »

José Luis Espinosa Pardo

José Luis Espinosa Pardo (també conegut com a Paco, Gustavo, o Germán) (Torreagüera, Múrcia, 2 de setembre de 1929) va ser un agent secret espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Luis Espinosa Pardo · Veure més »

José Luis González Bernal

José Luis González Bernal (Saragossa, Espanya, 30 de març de 1908-La Malmaison, França, 18 de novembre de 1939) va ser un pintor i dibuixant aragonés del surrealisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Luis González Bernal · Veure més »

José Luis Olaizola Sarriá

José Luis Olaizola Sarriá (n. Sant Sebastià, 25 de desembre de 1927) és un escriptor i guionista de cinema espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Luis Olaizola Sarriá · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José Maestre Laborde-Boix

José Maestre Laborde-Boix (València, 1876 - ibidem, 1936) fou un advocat i polític valencià, germà de Francisco Maestre Laborde-Boix, comte de Salvatierra.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Maestre Laborde-Boix · Veure més »

José Maldonado González

José Maldonado González (Tinéu, Astúries, 12 de novembre de 1900 - Oviedo, 11 de febrer de 1985) va ser un polític asturià de l'època de la II República Espanyola, que va exercir com a últim president de la República Espanyola en l'exili.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Maldonado González · Veure més »

José Manuel Montorio Gonzalvo

José Manuel Montorio Gonzalvo (Borja, Aragó, 23 de desembre de 1921 - 27 d'abril de 2009) fou un lluitador antifranquista aragonès, conegut també com a Chaval.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Manuel Montorio Gonzalvo · Veure més »

José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo

José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo (Oviedo, 1871 - Avilés, 1948) va ser un jurista i polític espanyol, fill de Manuel Pedregal y Cañedo.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo · Veure més »

José María Amilibia Matximbarrena

José María Amilibia Matximbarrena (Sant Sebastià, 8 d'octubre de 1900 - Vitòria, 28 d'abril de 1933) fou un polític basc, governador civil d'Àlaba i Biscaia durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Amilibia Matximbarrena · Veure més »

José María Álvarez Mendizábal

José María Álvarez Mendizabal y Bonilla (Las Pedroñeras, província de Conca 14 d'agost de 1891 - 21 de febrer de 1965) fou un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Álvarez Mendizábal · Veure més »

José María Carnicero Hernández

José María Carnicero Hernández (Madrid, 1911 — Badalona, 1950) va ser un il·lustrador republicà, que al 1940 va ser condemnat pel franquisme, en el mateix procés que Carlos Gómez Carrera i Vicent Miquel Carceller, a trenta anys de presó, que no va arribar a complir, per publicar "en el setmanari La Traca dibuixos i historietes en els quals s'insultava als invictes Generals de l'Exèrcit Español per a la publicació dels quals s'entenia directament, segons les seves pròpies manifestacions, amb el Vicente Miguel Carceller" i per dibuixar a Franco com a homosexual.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Carnicero Hernández · Veure més »

José María Cid Ruiz-Zorrilla

José María Cid Ruiz-Zorrilla (Zamora, 1882 - 1956) va ser un advocat i polític espanyol d'ideologia dretana, membre del Partit Agrari, diputat a les Corts Espanyoles i ministre durant la II República.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Cid Ruiz-Zorrilla · Veure més »

José María de Oriol y Urquijo

José María de Oriol y Urquijo, marquès de Casa Oriol (Santurtzi, 12 d'agost de 1905 – Madrid, 4 de novembre de 1985) fou un empresari i polític basc, procurador en Corts i alcalde franquista de Bilbao.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María de Oriol y Urquijo · Veure més »

José María Galán Rodríguez

fou un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Galán Rodríguez · Veure més »

José María García Landeira

José María García Landeira (15 de març de 1908, Madrid, 31 de diciembre de 1978, Madrid) fou un militar espanyol, general de brigada de l'arma de Cavalleria, que quan era capità s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María García Landeira · Veure més »

José María Gil-Robles

* José María Gil-Robles y Quiñones (1898 - 1980) polític espanyol, líder de la CEDA durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Gil-Robles · Veure més »

José María Gil-Robles y Gil-Delgado

José María Gil-Robles y Gil-Delgado (Madrid, 17 de juny de 1935 - 13 de febrer de 2023) fou un advocat i polític espanyol, fill de José María Gil-Robles y Quiñones, el líder de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) durant la Segona República Espanyola, i germà d'Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado, que fou Defensor del Poble en els anys 1980.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Gil-Robles y Gil-Delgado · Veure més »

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »

José María Lamamié de Clairac

José María Lamamié de Clairac y de la Colina (Salamanca, Regió Lleonesa, 16 d'agost de 1887 - Salamanca 27 d'abril de 1956) va ser un polític espanyol, advocat, terratinent a Salamanca, catòlic de dretes, carlista i diputat tradicionalista durant la Segona República espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Lamamié de Clairac · Veure més »

José María Marco Tobarra

José María Marco Tobarra (Madrid, 14 de octubre de 1955) és un intel·lectual, professor i columnista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Marco Tobarra · Veure més »

José María Quiroga Plá

José María Quiroga Plá (Madrid, 21 d'abril de 1902 - Ginebra, 28 de març de 1955) va ser un poeta, assagista, periodista i traductor espanyol de la Generació del 27.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Quiroga Plá · Veure més »

José María Ruiz Gallardón

José María Ruiz Gallardón (Madrid 2 de maig de 1927 – 17 de novembre de 1986) va ser un polític, advocat i professor universitari espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Ruiz Gallardón · Veure més »

José María Semprún Gurrea

José María de Semprún Gurrea (1893 – Roma, 1966) va ser un polític, escriptor i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Semprún Gurrea · Veure més »

José María Valiente Soriano

José María Valiente Soriano (Xelva, 1900 - Valdecilla 1982) va ser un polític carlista espanyol, president de la Secretaria Nacional de la Comunió Tradicionalista entre 1955 i 1960 i cap delegat entre 1960 i 1967.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Valiente Soriano · Veure més »

José María Yanguas y Messía

José María Yanguas y Messia (Linares, 25 de febrer de 1890 - Madrid, 30 de juny de 1974) fou un polític, diplomàtic i jurista espanyol, que va arribar a ser Ministre d'Estat durant la dictadura de Primo de Rivera i també president de l'Assemblea Nacional Consultiva durant la Legislatura 1927-1929.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Yanguas y Messía · Veure més »

José María Zumalacárregui y Prat

José María de Zumalacárregui y Prat (Lucena, 11 de juliol de 1879 - Madrid, 3 d'abril de 1956) fou un jurista i polític espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і José María Zumalacárregui y Prat · Veure més »

José Martínez Arenas

José Martínez Arenas (Cartagena, 11 de febrer 1888 - Oriola, 1970) fou un polític i escriptor valencià d'origen murcià, diputat a Corts espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Martínez Arenas · Veure més »

José Martínez de Velasco

José Martínez de Velasco y Escolar (Madrid, 16 de juny de 1875 - Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Martínez de Velasco · Veure més »

José Mata Castro

José Mata Castro, també Comandante Mata (La Hueria de Carrocera, Astúries, 1 de gener de 1911 - Alèst, 13 de juny de 1989) va ser un minaire i guerriller asturià.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Mata Castro · Veure més »

José Medina Echavarría

José Medina Echavarría (Castelló de la Plana, 25 de desembre de 1903 - Santiago de Chile, 13 de novembre del 1977) és considerat un dels grans sociòlegs valencians.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Medina Echavarría · Veure més »

José Miaja Menant

va ser un militar espanyol i persona clau (cap de la Junta de Defensa de Madrid) en la defensa de Madrid entre novembre i desembre de 1936, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Miaja Menant · Veure més »

José Miñones Bernárdez

José Miñones Bernárdez més conegut com a Pepe Miñones (Corcubión, La Corunya, 1 de maig de 1900 - La Corunya, 2 de desembre de 1936) va ser un advocat, empresari i polític republicà gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Miñones Bernárdez · Veure més »

José Miguel Pérez Pérez

José Miguel Pérez Pérez (Santa Cruz de La Palma, 1896 - Barranco del Hierro (Tenerife), 1936), polític canari i mestre d'escola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Miguel Pérez Pérez · Veure més »

José Monasterio Ituarte

José Monasterio Ituarte (Palma, 1882 - València, 4 de desembre de 1952) va ser un militar espanyol, oficial de l'arma de cavalleria que va combatre al Marroc i en el bàndol revoltat durant la Guerra civil espanyola. Va aconseguir el grau de general.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Monasterio Ituarte · Veure més »

José Moscardó e Ituarte

José Moscardó e Ituarte (Madrid, 26 d'octubre de 1878 - ibídem, 12 d'abril de 1956) fou un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Moscardó e Ituarte · Veure més »

José Ortega y Gasset

fou un filòsof espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Ortega y Gasset · Veure més »

José Pareja Yébenes

José Pareja Yébenes (Granada, 18 d'abril de 1888 - 9 de novembre de 1951) fou un metge i polític espanyol que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Pareja Yébenes · Veure més »

José Pérez de Rozas y Masdeu

José Pérez de Rozas y Masdeu (Madrid, 22 de juliol de 1855 - 1955) fou un periodista i polític espanyol, diputat i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Pérez de Rozas y Masdeu · Veure més »

José Pérez Martínez

José Pérez Martínez (Pamplona, 1895 - Madrid, 1960) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Pérez Martínez · Veure més »

José Pérez Molina

José Pérez Molina (? - Alacant, 1948) fou un polític alacantí, governador civil i president de la Diputació d'Alacant durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Pérez Molina · Veure més »

José Pellicer Gandia

José Pellicer-Gandia (El Grau, València, 28 d'abril de 1912 - 8 de juny de 1942).

Nou!!: Segona República Espanyola і José Pellicer Gandia · Veure més »

José Pemartín Sanjuán

José Pemartín Sanjuán (Jerez de la Frontera, Cadis, 29 de febrer de 1888 - Madrid, 6 de febrer de 1954) va ser un polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Pemartín Sanjuán · Veure més »

José Perelló Torrens

José Perelló Torrens (Tormos, Marina Alta, País Valencià, 1885-1955) va ser un polític valencià d'ideologia republicana d'esquerres, alcalde de Tormos durant els anys trenta.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Perelló Torrens · Veure més »

José Recalde Vela

José Recalde Vela f va ser un polític i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Recalde Vela · Veure més »

José Ricardo Morales Malva

José Ricardo Morales Malva (Màlaga, 1915 - Santiago de Xile, 19 de febrer de 2016) fou un escriptor valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Ricardo Morales Malva · Veure més »

José Riquelme López-Bago

va ser un militar català que va destacar per la seva actuació en les Guerres del Marroc i la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Riquelme López-Bago · Veure més »

José Rodríguez y Díaz de Lecea

José Rodríguez y Díaz de Lecea (Matanzas, Cuba, 2 de maig de 1894 – Madrid, 28 de novembre de 1967) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Rodríguez y Díaz de Lecea · Veure més »

José Rubí Rubí

José Rubí Rubí (1899, Villaviciosa de Odón, Madrid - 28 de març de 1950) fou un militar espanyol que participà en l'alçament militar del 1936 contra la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Rubí Rubí · Veure més »

José Sabucedo Morales

José Sabucedo Morales (Santiago de Compostel·la, 1881 - ?) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Sabucedo Morales · Veure més »

José Sanjurjo Sacanell

José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Sanjurjo Sacanell · Veure més »

José Sánchez Rodríguez

José Sánchez Rodríguez (n. 1898) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Sánchez Rodríguez · Veure més »

José Solchaga y Zala

José Solchaga Zala (Muniáin de la Solana, Navarra, 8 d'octubre de 1881 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 1953) va ser un militar espanyol que va participar en l'aixecament contra la Segona República que va portar a la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Solchaga y Zala · Veure més »

José Suárez Montero

José Suárez Montero (1906 - 1941) va ser un policia i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Suárez Montero · Veure més »

José Torres Sala

José Torres Sala (1884 - ?) fou un advocat i polític valencià, fill d'Antonio Torres Orduña, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Torres Sala · Veure més »

José Ungría Jiménez

José Ungría Jiménez (Barcelona, 3 de setembre de 1890 - Sant Sebastià, 14 d'agost de 1968) va ser un militar espanyol que va destacar durant la Guerra civil espanyola al capdavant dels serveis secrets del bàndol revoltat.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Ungría Jiménez · Veure més »

José Val del Omar

José Val del Omar (Granada, 27 d'octubre de 1904 - Madrid, 4 d'agost de 1982) va ser un director de cinema espanyol i inventor, considerat un pioner del cinema experimental i de la tecnologia audiovisual.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Val del Omar · Veure més »

José Valcázar Crespo

José Valcázar Crespo va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Valcázar Crespo · Veure més »

José Vitini

José Vitini Flórez (Gijón 1913 - Madrid, 28 d'abril de 1945) fou un militant del Partit Comunista d'Espanya; cap militar de les Forces Franceses de l'Interior (FFI) i maquis.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Vitini · Veure més »

José Wenceslao Marin López

José Wenceslao Marín López († l'Hospitalet de Llobregat, 1939) fou el primer alcalde de l'Hospitalet de Llobregat durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і José Wenceslao Marin López · Veure més »

Josefa Ibáñez Lambíes

Josefa Ibáñez Lambíes va ser una militant comunista que es va presentar candidata a les Corts de la II República l'any 1933.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josefa Ibáñez Lambíes · Veure més »

Josefina Piquet i Ibáñez

Josefina Piquet i Ibáñez, coneguda com la Nena del 36, (barri de Sarrià, Barcelona, 24 de novembre de 1934 – Barcelona, 11 d'agost de 2013) va ser una exiliada del franquisme barcelonina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josefina Piquet i Ibáñez · Veure més »

Josep Almudéver Mateu

Josep Eduard Almudéver Mateu (Marsella, 30 de juliol de 1919 - França, 24 de maig de 2021) fou un Brigadista Internacional francés originari d'Alcàsser (Horta Sud).

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Almudéver Mateu · Veure més »

Josep Anselm Clavé i Camps

Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Anselm Clavé i Camps · Veure més »

Josep Argemí i Campreciós

Josep Argemí i Campreciós (1881 - Esplugues de Llobregat, 18 de setembre de 1951) va ser batlle d'Esplugues de Llobregat durant el període de la Restauració comprès entre 1914 i 1923, any d'inici de la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Argemí i Campreciós · Veure més »

Josep Baró i Bonet

Josep Baró i Bonet (Lleida, ca. 1895 - 1936) fou un metge, sindicalista, periodista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Baró i Bonet · Veure més »

Josep Barbey i Prats

Josep Barbey i Prats (Barcelona 1894 - Barcelona 1945) va ser un advocat, economista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Barbey i Prats · Veure més »

Josep Benet i Morell

Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Benet i Morell · Veure més »

Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Bertran i Musitu · Veure més »

Josep Briansó Salvador

Josep Briansó Salvador (Reus, Baix Camp, 24 de maig de 1888 - 27 de novembre de 1949) va ser un metge i polític català fill d'Emili Briansó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Briansó Salvador · Veure més »

Josep Bru i Jardí

Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983) fou un periodista i polític carlista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Bru i Jardí · Veure més »

Josep Cabré i Borrell

Josep Cabré i Borrell (Reus, 27 de maig de 1890 – Barcelona, 22 de maig de 1988) fou un empresari, polític i pintor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Cabré i Borrell · Veure més »

Josep Caixés Gilabert

Josep Caixés Gilabert (Reus, 1 d'agost de 1886 - 23 de setembre de 1954) va ser un polític reusenc, i un físic i químic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Caixés Gilabert · Veure més »

Josep Cano Coloma

Josep Cano Coloma fou un advocat i polític valencià, directiu del València CF i alcalde de la ciutat de València durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (des de març de 1936 fins a febrer de 1937).

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Cano Coloma · Veure més »

Josep Cararach i Mauri

Josep Cararach i Mauri (Sant Andreu del Palomar, 10 de febrer de 1877 – Barcelona, febrer de 1969) fou un metge i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Cararach i Mauri · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Carreras i Coll

Josep Maria Carreras i Coll (Barcelona, 5 de desembre de 1946), conegut artísticament com a Josep Carreras o José Carreras, és un tenor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Carreras i Coll · Veure més »

Josep Casas i Costa

Josep Casas i Costa (Badalona, 1874- gener de 1950) va ser un impressor i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Casas i Costa · Veure més »

Josep Català i Soler

Josep Català i Soler va ser un batlle franquista d'Esplugues de Llobregat (Barcelona) entre 1969 i 1979.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Català i Soler · Veure més »

Josep Clara i Resplandis

Josep Clara i Resplandis (Girona, Gironès, 1949) és un historiador i professor universitari català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Clara i Resplandis · Veure més »

Josep Comabella i Rabassa

Josep Comabella i Rabassa (Ponts, Noguera, 1908 - Barcelona, 1981) fou un periodista, escriptor i polític marxista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Comabella i Rabassa · Veure més »

Josep Comas i Solà

Josep Comas i Solà (Barcelona, 17 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937) fou un astrònom i divulgador científic català, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Comas i Solà · Veure més »

Josep Conangla i Fontanilles

Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc, Conca de Barberà, 15 de setembre de 1875 - l'Havana, 15 de maig de 1965) fou un polític, assagista i poeta català, considerat com a patriarca del catalanisme a Cuba.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Conangla i Fontanilles · Veure més »

Josep de Caralt i Sala

Josep de Caralt i Sala, 1r comte de Caralt, (Barcelona, 19 d'agost de 1862 - Sant Andreu de Llavaneres, 12 de setembre de 1944).

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep de Caralt i Sala · Veure més »

Josep de Peray i March

Josep de Peray i March (Barcelona, 1877- 1946) fou un advocat, arxiver i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep de Peray i March · Veure més »

Josep Duato i Chapa

Josep Duato i Chapa (València, 26 de novembre de 1899 - 15 de març de 1990) va ser un empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Duato i Chapa · Veure més »

Josep Esteve Bartrina i Vilaró

Josep Esteve Bartrina i Vilaró (Barcelona, 1904 - 24 d'agost de 1987), també conegut com a José Esteban Vilaró, fou un periodista i empresari català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Esteve Bartrina i Vilaró · Veure més »

Josep Falcó i Sanmartín

Josep Falcó i Sanmartín (Barcelona, 1915 - Tolosa de Llenguadoc, 12 de maig de 2014) fou un militar català, pilot de caces de les Forces Aèries de la República Espanyola durant la Guerra Civil espanyola i va ser el darrer aviador republicà a abatre un avió nacional a Catalunya abans de la retirada.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Falcó i Sanmartín · Veure més »

Josep Fàbrega i Pou

Josep Fàbrega i Pou (Palamós, 4 de gener de 1868 - Girona, 12 d'agost de 1939) va ser un polític català executat pel règim franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Fàbrega i Pou · Veure més »

Josep Fernández i Puig

Josep Fernández i Puig (Barcelona, 1899 - ?) fou un periodista i home de negocis català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Fernández i Puig · Veure més »

Josep Fornas i Martínez

Josep Fornas i Martínez (Barcelona, 19 d'octubre de 1924 - 4 de gener de 2021) fou un editor i polític català, un dels principals col·laboradors del president Tarradellas i impulsor cultural durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Fornas i Martínez · Veure més »

Josep Garí i Gimeno

Josep Garí i Gimeno (Barcelona, 1 de febrer de 1886 - Barcelona, 11 de febrer de 1965) fou un destacat banquer de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Garí i Gimeno · Veure més »

Josep Gras i Casasayas

Josep Gras i Casasayas (Manresa, 16 de febrer de 1898 - Barcelona, 16 de juliol de 1978), fou un mestre nacional que va començar el seu ensenyament amb la Mancomunitat de Catalunya i va ser depurat pel règim franquista després de la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Gras i Casasayas · Veure més »

Josep Grau i Jassans

Josep Grau i Jassans (Barcelona, 4 de maig de 1899 - Ciutat de Mèxic, 19 d'abril de 1967) fou un comerciant, periodista i polític català, diputat a les Corts de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Grau i Jassans · Veure més »

Josep Lladó i Quintana

va ser un obrer industrial, socialista i destacat dirigent local del moviment cooperatiu de consum a Manlleu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Lladó i Quintana · Veure més »

Josep Lluís Bausset i Ciscar

fou un mestre, activista cultural i polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Lluís Bausset i Ciscar · Veure més »

Josep Lluís Martín i Berbois

Josep Lluís Martín i Berbois (Sabadell, 26 d'abril de 1978) és historiador.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Lluís Martín i Berbois · Veure més »

Josep Magriñà i Martí

Josep Magriñà i Martí (Valls, 1869-1946) fou Alcalde de Valls entre 1916 i 1918 i entre 1922 i 1923.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Magriñà i Martí · Veure més »

Josep Maria Albert i Despujol

Josep Maria Albert i Despujol (Barcelona, 24 d'abril de 1886 - 24 de març de 1952), baró de Terrades, fou un polític i industrial cotoner català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Albert i Despujol · Veure més »

Josep Maria Alomà Sanabras

Josep Maria Alomà i Sanabras (El Catllar, 1909 - Tarragona, 1993) fou un pedagog i líder llibertari català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Alomà Sanabras · Veure més »

Josep Maria Batlle Salvat

Josep Maria Batlle Salvat (Maspujols, 9 d'abril de 1889) Fou un ebenista i anarcosindicalista català que concentrà les seves accions entre Reus i Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Batlle Salvat · Veure més »

Josep Maria Benaiges Pujol

Josep Maria Benaiges Pujol (Reus, 1855 - Malgrat de Mar, 1938) fou un compositor i organista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Benaiges Pujol · Veure més »

Josep Maria Bosch i López

Josep Maria Bosch i López (Campanar (València), 1882 - Barcelona, 4 de novembre de 1957) fou un empresari distribuidor i productor cinematogràfic català d'origen valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Bosch i López · Veure més »

Josep Maria Cunill i Postius

Josep Maria Cunill i Postius (Berga, 10 de juliol de 1896-Terrassa, 27 de novembre de 1949) va ser un agricultor i dirigent carlí català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Cunill i Postius · Veure més »

Josep Maria Dalmau i Casademont

Josep Maria Dalmau i Casademont (Girona, 26 de desembre de 1889 – Girona, 4 de gener de 1958) fou un músic i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Dalmau i Casademont · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria Espanya i Sirat

Josep Maria Espanya i Sirat (Viella, la Vall d'Aran, 1879 - Bogotà, Colòmbia, 1953) fou un polític, propietari rural i advocat occità, membre d'una de les famílies més influents de la Vall d'Aran.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Espanya i Sirat · Veure més »

Josep Maria Figueres i Artigues

Josep Maria Figueres Artigues (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 d'octubre de 1950) és un historiador i professor d'història del periodisme català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Figueres i Artigues · Veure més »

Josep Maria Fondevila i Padrol

fou un jesuïta català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Fondevila i Padrol · Veure més »

Josep Maria Jordan i Poyatos

Josep Maria Jordan i Poyatos (Barcelona, 17 de maig de 1884 - 1 gener de 1958) fou un arquitecte català i cap dels Bombers de Barcelona (1931 - 1954).

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Jordan i Poyatos · Veure més »

Josep Maria Marcet i Coll

fou un fabricant vinculat a la indústria tèxtil llanera i un polític català militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriótica, la Lliga Catalana i la FET-JONS.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Marcet i Coll · Veure més »

Josep Maria Millàs-Raurell

Josep Maria Millàs-Raurell (Barcelona 1896 - 1971) va ser un escriptor, traductor i, sobretot, dramaturg català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Millàs-Raurell · Veure més »

Josep Maria Ots Capdequí

Josep Maria Ots Capdequí (València, 5 de desembre de 1893 - Benimodo, 20 de setembre de 1975) fou un jurisconsult valencià, historiador del dret, especialment del dret colonial en Amèrica, també conegut com a dret indià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Ots Capdequí · Veure més »

Josep Maria Pi i Sunyer

Josep Maria Pi i Sunyer (San Nicolás de los Arroyos, Argentina 1889 - Barcelona 1984) fou un advocat i jurista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Pi i Sunyer · Veure més »

Josep Maria Pons i Guri

Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 16 de juny de 1909 - 23 de desembre de 2005) fou un jurista, historiador, degà dels arxivers catalans, arxiver emèrit i fill predilecte d'Arenys de Mar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Pons i Guri · Veure més »

Josep Maria Riera i Alfaras

Josep Maria Riera i Alfaras (Fuirosos, Montnegre, 1896 – Sant Celoni, 1972) fou alcalde de Sant Celoni entre l'1 de febrer de 1934 i el 25 d'agost de 1936 i entre el 9 de febrer de 1939 i el 7 de desembre de 1949.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Riera i Alfaras · Veure més »

Josep Maria Sert i Badia

Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Sert i Badia · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Maria Tallada i Paulí

Josep Maria Tallada i Paulí (Barcelona, 9 de juliol de 1884 - Barcelona, 1 de juliol de 1946) fou un economista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Tallada i Paulí · Veure més »

Josep Maria Trias de Bes i Serra

Josep Maria Trias de Bes i Serra (Madrid, 1944) és un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Trias de Bes i Serra · Veure més »

Josep Maria Trias i Peitx

Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona, 22 d'agost de 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 7 d'agost de 1979) fou un periodista i diplomàtic català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Maria Trias i Peitx · Veure més »

Josep Martínez Valero

Josep Martínez Valero (València, Espanya, 14 d´octubre de 1911 - Mar del Plata, Argentina, 14 d'octubre de 1963) va ser un boxejador valencià, conegut pels sobrenoms de Tigre d'Alfara o Martínez d'Alfara.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Martínez Valero · Veure més »

Josep Moix i Regàs

Josep Moix i Regàs (Sabadell, 28 d'octubre de 1898 - Praga, 3 de setembre de 1973) fou un teixidor i polític comunista català, secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1949-1965), alcalde de Sabadell (1936-1938), director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Moix i Regàs · Veure més »

Josep Montagut i Roca

Josep Montagut i Roca (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1878 - Barcelona, 1956) fou un prevere i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Montagut i Roca · Veure més »

Josep Olesti Trilles

Josep Olesti Trilles (Reus, 1905 - 1997) va ser un empresari i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Olesti Trilles · Veure més »

Josep Oriol Anguera de Sojo

Josep Oriol Anguera de Sojo (Barcelona, 11 d'octubre de 1879 - † Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Oriol Anguera de Sojo · Veure més »

Josep Pallach i Carolà

Josep Pallach i Carolà (Figueres, 10 de febrer de 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, 11 de gener de 1977) fou un mestre, pedagog i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Pallach i Carolà · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Puche i Álvarez

Josep Puche Álvarez (Llorca, 31 d'agost de 1895 - Mèxic, 3 de novembre de 1979) va ser un metge i científic murcià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Puche i Álvarez · Veure més »

Josep Puig d'Asprer

José Puig d'Asprer (Barcelona, 24 d'agost de 1870 – Madrid, 13 de novembre de 1938) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Puig d'Asprer · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Puig i Miracle

Josep Puig i Miracle fou un empresari i polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat en els primers anys del franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Puig i Miracle · Veure més »

Josep Puig i Pujades

Josep Puig i Pujades (Figueres, Alt Empordà, 1883 – Perpinyà, 1949) fou un escriptor i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Puig i Pujades · Veure més »

Josep Quint Zaforteza i Amat

Josep Quint Zaforteza i Amat o Josep Zaforteza Amat (Palma, 1894 - 1965) va ser un polític mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Quint Zaforteza i Amat · Veure més »

Josep Riu i Carreras

Josep Riu i Carreras (Moià, 1908 — Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 9 de novembre de 1987) fou un industrial saboner català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Riu i Carreras · Veure més »

Josep Rodés Bley

Josep Rodes Bley (Lleida, 1895 – París, 1968) fou un comerciant i polític marxista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Rodés Bley · Veure més »

Josep Rodríguez i Martínez

Josep Rodríguez i Martínez (Tortosa, 26 de juliol de 1896 - Tarragona, 8 d'agost de 1939) va ser un polític català, regidor i alcalde de Tortosa durant la Segona República i la Guerra Civil, executat víctima de la repressió durant la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Rodríguez i Martínez · Veure més »

Josep Roig i Bergadà

'''Josep Roig i Bergadà''' (1902) Josep Roig i Bergadà (Tarragona, 18 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 de març de 1937) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Roig i Bergadà · Veure més »

Josep Rosas i Vilaseca

Josep Rosas i Vilaseca (Súria, 10 de setembre de 1891 - Santiago de Xile, 14 de juny de 1968) fou un polític i sindicalista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Rosas i Vilaseca · Veure més »

Josep Sabaté i Llopart

Josep Sabaté i Llopart, dit PepeEphéméride Anarchiste, (L'Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat, 17 d'agost de 1910 – Barcelona, Barcelonès, 17 d'octubre de 1949) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Sabaté i Llopart · Veure més »

Josep Serradell i Pérez

Josep Serradell i Pérez, conegut clandestinament com a Román (Canals, la Costera 11 d'agost de1916 - Mataró 31 d'octubre de 2004) fou un dirigent comunista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Serradell i Pérez · Veure més »

Josep Socias Gradolí

Josep Socias Gradolí (Palma, Mallorca, 1857 - 1934) fou un polític mallorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Socias Gradolí · Veure més »

Josep Solé i Sagarra

Josep Solé i Sagarra (la Granadella, 11 d'agost del 1913 – Barcelona, 21 d'agost del 2011) fou un psiquiatre català considerat pioner de la psiquiatria biològica a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Solé i Sagarra · Veure més »

Josep Tayà i Solanes

Josep Tayà i Solanes fou un empresari i polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Tayà i Solanes · Veure més »

Josep Teodor Canet Menéndez

Josep Teodor Canet Menéndez (Ciutadella de Menorca, 1877 - Ferreries, 1936) fou un polític menorquí, membre d'Unió Republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Teodor Canet Menéndez · Veure més »

Josep Tobella i Galceran

Josep Tobella i Galceran (Olesa de Montserrat, 1897 - Ullastrell, 1936) fou un farmacèutic, polític i artista català, director artístic de la Passió d'Olesa de Montserrat durant la dècada de 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Tobella i Galceran · Veure més »

Josep Tomàs i Piera

Josep Tomàs i Piera (Barcelona, 6 d'agost de 1900 - Guadalajara, Mèxic, 9 de gener de 1976) fou un advocat i polític català, exiliat pel franquisme a Mèxic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Tomàs i Piera · Veure més »

Josep Tomàs Renteria

Josep Tomàs i Renteria (Binissalem 1895 - Mèxic 1944) va ser un metge i polític mallorquí que arribà a ser batle de Palma.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Tomàs Renteria · Veure més »

Josep Torrella i Pineda

Josep Torrella i Pineda (Sabadell, Vallès Occidental, 30 de setembre de 1910 - Sabadell, Vallès Occidental, 15 de juny de 2003) fou un escriptor, historiador i estudiós del cinema català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Torrella i Pineda · Veure més »

Josep Verde i Aldea

Josep Verde i Aldea (Granollers, 3 de novembre de 1928 - Barcelona, Barcelonès, 1 de febrer de 2017) era un polític socialista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josep Verde i Aldea · Veure més »

Josepa Martínez Caballer

Josepa Martínez Caballer (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1875 - Borriol, Plana Alta, 29 de setembre de 1936), coneguda com La Caballera o Cavallera, fou una activista carlina valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josepa Martínez Caballer · Veure més »

Joseph Putz

Joseph Putz (Brussel·les, 24 d'abril de 1895 - Grussenheim, 28 de gener de 1945) va ser un militar francès nascut en Bèlgica, que va aconseguir el grau de coronel i va participar en la Primera i Segona Guerra Mundial, i en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joseph Putz · Veure més »

Joseph Rous

Joseph RousNo confondre amb Joseph Rous (Puigbalador, 1911), una figura vinculada a la Resistència nord-catalana durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joseph Rous · Veure més »

Josip Broz Tito

Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.

Nou!!: Segona República Espanyola і Josip Broz Tito · Veure més »

Jota aragonesa

XIX Pedro Nadal i Auré, "el Royo del Rabal", en un retrat de 1881 de Carlos Larraz i Micheto. La jota aragonesa és una manifestació del folklore a Aragó d'un gènere musical, la jota, present en la major part de la geografia espanyola. El gènere, tal com es coneix en l'actualitat, es conforma a la fi del o principis del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jota aragonesa · Veure més »

Joventuts d'Acció Popular

Les Joventuts d'Acció Popular (en castellà, Juventudes de Acción Popular) (JAP) foren una organització juvenil espanyola d'ideologia dretana, primer del partit Acció Popular (AP) i, posteriorment, de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA).

Nou!!: Segona República Espanyola і Joventuts d'Acció Popular · Veure més »

Joventuts Socialistes d'Espanya

Les Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE) són una organització juvenil fundada el 1903 per Tomás Meabe i vinculada al Partit Socialista Obrer Espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Joventuts Socialistes d'Espanya · Veure més »

Juan Andrade Rodríguez

Juan Andrade Rodríguez (Madrid, 3 de febrer de 1898 – 1 de maig de 1981) va ser un polític, periodista i editor comunista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Andrade Rodríguez · Veure més »

Juan Antonio de Careaga y Andueza

Juan Antonio de Careaga y Andueza (Bilbao, 28 de setembre de 1904 - Biarritz, març de 1964)fou un polític nacionalista basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Antonio de Careaga y Andueza · Veure més »

Juan Antonio Gamazo Abarca

Juan Antonio Gamazo Abarca (Madrid, 1883- Madrid, 10 de juliol de 1968) va ser un polític i empresari espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Antonio Gamazo Abarca · Veure més »

Juan Antonio Suanzes Fernández

Juan Antonio Suanzes Fernández marquès de Suanzes,Decret 1830/1960, d'1 de setembre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Antonio Suanzes Fernández · Veure més »

Juan Arce Mayora

Juan Arce Mayora (Vitòria, 20 d'agost de 1885 - ?) va ser un militar espanyol lleial a la República durant el període de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Arce Mayora · Veure més »

Juan Armada y Losada

Juan Bautista Armada y Losada, marquès de Figueroa (Madrid, 1861-1932) va ser un escriptor i polític espanyol, ministre de Foment i de Gracia i Justícia en governs d'Antoni Maura i Montaner, i president del Congrés dels Diputats, tot durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Armada y Losada · Veure més »

Juan Bautista Aznar-Cabañas

Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Bautista Aznar-Cabañas · Veure més »

Juan Bautista Soler Martí

Juan Bautista Soler Martí (1879-1936) va ser un empresari i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Bautista Soler Martí · Veure més »

Juan Bort Olmos

Juan Bort Olmos (València, 1876 - 1936) fou un advocat i polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Bort Olmos · Veure més »

Juan Calot Sanz

Juan Calot Sanz (Carlet, 5 d'agost de 1886 - Alzira, 1936) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Calot Sanz · Veure més »

Juan Calvo Calvo

Juan Calvo Calvo va ser militar espanyol que va lluitar en la Guerra Civil espanyola amb la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Calvo Calvo · Veure més »

Juan Carlier Goyenechea

Juan Carlier Goyenechea (29 de gener de 1910, San Fernando, Cadis - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent tinent, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Carlier Goyenechea · Veure més »

Juan Castañón de Mena

Juan Castañón de Mena (Madrid, 1903 – La Corunya, 27 de setembre de 1982) va ser un arquitecte, enginyer, geògraf i militar espanyol que va ocupar importants càrrecs durant la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Castañón de Mena · Veure més »

Juan Company Jiménez

Juan Company Jiménez (Bailèn, 23 de novembre de 1877 - Benicalap, 7 de gener de 1951) va ser un metge i polític republicà espanyol que va residir bona part de la seva vida a Alhama de Almería i va arribar a ser diputat a Corts en la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Company Jiménez · Veure més »

Juan Díaz del Moral

Juan Díaz del Moral (Bujalance, Còrdova, 24 de gener de 1870 – Madrid, 7 de novembre de 1948) fou un historiador andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Díaz del Moral · Veure més »

Juan de la Cierva y Peñafiel

Juan de la Cierva y Peñafiel (Mula, 11 de març de 1864 - Madrid, 11 de gener de 1938) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, de Guerra, d'Hisenda i de Foment durant el regnat d'Alfons XIII i, novament ministre de Foment en l'últim govern de la monarquia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan de la Cierva y Peñafiel · Veure més »

Juan de los Toyos González

Juan de los Toyos González (Barakaldo, 1890- Mèxic, 1965) fou un sindicalista i polític socialista basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan de los Toyos González · Veure més »

Juan Forés Puig

Juan Forés Puig (m. 1940) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Forés Puig · Veure més »

Juan García Gómez-Caminero

Juan García y Gómez Caminero (Valdepeñas, Ciudad Real, 20 de febrer de 1871 - 14 de desembre de 1937) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan García Gómez-Caminero · Veure més »

Juan García-Frías García

Juan García-Frías García (Albox, província d'Almeria, 30 de novembre, 1905 - 28 de maig de 1996) fou un militar, advocat i enginyer espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan García-Frías García · Veure més »

Juan Gil-Albert Simón

Juan Gil-Albert Simón (Alcoi, 1 d'abril 1904 - València, 4 de juliol de 1994), poeta i assagista valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Gil-Albert Simón · Veure més »

Juan Gracia Colás

Juan Gracia Colás (Bilbao, 1888 - París, 1941) fou un polític socialista basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Gracia Colás · Veure més »

Juan Gualberto López-Valdemoro de Quesada

Juan Guadalberto o Gualberto López-Valdemoro de Quesada, VI comte de Donadío de Casasola i de las Navas (Màlaga, 26 de setembre de 1855 - Madrid, 28 d'abril de 1935) va ser un polígraf, catedràtic, i acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, a més de membre d'altres institucions.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Gualberto López-Valdemoro de Quesada · Veure més »

Juan Gutiérrez Gili

Juan Gutiérrez Gili (Irun, Guipúscoa, 7 de març de 1894Huerta - 1997, pàg. 216. - El Brull, 29 de març de 1939), fou un poeta, prosista i dramaturg establert a Barcelona i posteriorment a Madrid, relacionat amb els moviments avantguardistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Gutiérrez Gili · Veure més »

Juan Hernández Saravia

Juan Hernández Saravia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Hernández Saravia · Veure més »

Juan Herrera López

fou un militar espanyol, Capità general de les Illes Balears en els darrers anys del franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Herrera López · Veure més »

Juan José Benayas y Sánchez Cabezudo

Juan José Benayas y Sánchez Cabezudo, (Torrijos, província de Toledo, 8 de març de 1899 - Madrid, 23 d'abril de 1989) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan José Benayas y Sánchez Cabezudo · Veure més »

Juan José Gallego Pérez

Juan José Gallego Pérez (3 de març de 1903-?) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan José Gallego Pérez · Veure més »

Juan José Rocha i García

Juan José Rocha García (Cartagena (Regió de Múrcia), 1877 - Barcelona, 1938) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan José Rocha i García · Veure més »

Juan Luna Novicio

Juan Luna y Novicio (Badoc, Filipines, 23 d'octubre, de 1857 - Hong Kong, 7 de desembre de 1899) fou un pintor i escultor del romanticisme i el realisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Luna Novicio · Veure més »

Juan María Aguilar Calvo

Juan María Aguilar Calvo (Carmona, 10 de març de 1891 - Panamà, 11 d'agost de 1948) va ser un jurista, historiador catedràtic i polític republicà andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan María Aguilar Calvo · Veure més »

Juan Modesto Guilloto León

Juan Modesto Guilloto León, conegut per Modesto (El Puerto de Santa María, 1906 - Praga, 1969).

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Modesto Guilloto León · Veure més »

Juan Negrín López

Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Negrín López · Veure més »

Juan Perea Capulino

Juan Perea Capulino (1890 - 1967) va ser un destacat militar espanyol que va participar en la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Perea Capulino · Veure més »

Juan Simeón Vidarte y Franco Romero

Juan Simeón Vidarte y Franco Romero (Llerena, 8 de maig de 1902 - Mèxic, 29 d'octubre de 1976) va ser un advocat i polític socialista extremeny.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Simeón Vidarte y Franco Romero · Veure més »

Juan Teruel Munuera

Juan Teruel i Munuera (La Unión, Província de Múrcia, 1894 - Caracas, Veneçuela, 1995) va ser mestre durant més d'una dècada a Navàs entre els anys 1924 i 1935.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Teruel Munuera · Veure més »

Juan Usabiaga Lasquívar

Juan Usabiaga Lasquivar (* Sant Sebastià, 15 de novembre de 1879 - 16 de juny de 1953) fou un enginyer industrial i polític basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Usabiaga Lasquívar · Veure més »

Juan Vidal i Ramos

Juan Vidal i Ramos (Alacant, 29 d'agost de 1888 - 21 d'agost de 1975) va ser un arquitecte i acadèmic amb estudi particular, que va treballar per a les principals institucions de la província d'Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Vidal i Ramos · Veure més »

Juan Vigón Suero-Díaz

Juan Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 30 d'octubre de 1880 - Madrid, 25 de maig de 1955) va ser un militar espanyol, d'ideologia monàrquica, catòlic, i que va ser escollit pel rei Alfons XIII per educar als seus fills.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Vigón Suero-Díaz · Veure més »

Juan Yagüe Blanco

Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891 – Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juan Yagüe Blanco · Veure més »

Juana Ontañón Valiente

Juana Ontañón Valiente (Madrid, 22 d'octubre de 1886 – Ciutat de Mèxic, 22 d'agost de 1972) va ser una mestra espanyola, alumna de la Institución Libre d'Enseñanza i cofundadora de l'Ateneu Pablo Iglesias de Pamplona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juana Ontañón Valiente · Veure més »

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jueus a Espanya · Veure més »

Julia Arévalo

va ser una política uruguaiana, pertanyent al Partit Comunista de l'Uruguai (PCU).

Nou!!: Segona República Espanyola і Julia Arévalo · Veure més »

Julia Conesa Conesa

Julia Conesa Conesa (Oviedo, 25 de maig de 1919 - Madrid, 5 d'agost de 1939) va ser una modista, activista política durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julia Conesa Conesa · Veure més »

Julia Manzanal Pérez

Julia Manzanal Pérez (Madrid, 18 de febrer de 1915 - Madrid, 15 de febrer de 2012), coneguda amb el sobrenom de Comisario Chico, fou una activista republicana, militant del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i primera dona que, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, ocupà el càrrec de comissari polític en el mític batalló de la Comuna de Madrid, conegut com el Cinquè Regiment.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julia Manzanal Pérez · Veure més »

Julia Romera Yáñez

fou una anarcosindicalista, militant i activista de la CNT, membre de la UJA (Unió de Joventuts Antifeixistes) i lluitadora de la resistència antifranquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julia Romera Yáñez · Veure més »

Julián Balduz Calvo

Julián Balduz Calvo (Tudela, Navarra, 21 d'agost de 1942) és un polític navarrès, que fou el primer alcalde de Pamplona de la democràcia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julián Balduz Calvo · Veure més »

Julián Besteiro Fernández

Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julián Besteiro Fernández · Veure més »

Julián Borderas Pallaruelo

Julián Borderas Pallaruelo, El Sastre (Bescós de Garcipollera, avui Jaca 9 de gener de 1899 - Ciutat de Mèxic, 28 de setembre de 1980) va ser un polític i sindicalista socialista aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julián Borderas Pallaruelo · Veure més »

Julián Caballero Vacas

Julián Caballero Vacas (Villanueva de Córdoba, 1894 - Umbría de la Huesa, 11 de juliol de 1947) fou un lluitador antifranquista andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julián Caballero Vacas · Veure més »

Julián Fernández-Cavada Ugarte

Julián Fernández-Cavada Ugarte (¿? - Madrid, 11 d'octubre de 1940) va ser un militar espanyol del, que va destacar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julián Fernández-Cavada Ugarte · Veure més »

Julián Gorkín

era el sobrenom de Julián Gómez polític comunista valencià qui adoptà el sobrenom en homenatge a l'escriptor rus Màxim Gorki.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julián Gorkín · Veure més »

Julián Henríquez Caubín

Julián Henríquez Caubín (Arucas, 19 de setembre de 1907-Ciutat de Mèxic, 30 de gener de 1979) va ser un polític, advocat i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julián Henríquez Caubín · Veure més »

Julián Marías Aguilera

Julián Marías Aguilera (Valladolid, Castella i Lleó 1914 - Madrid 2005), filòsof catòlic espanyol, deixeble i amic de José Ortega y Gasset.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julián Marías Aguilera · Veure més »

Julián Zugazagoitia Mendieta

Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julián Zugazagoitia Mendieta · Veure més »

Julio Álvarez del Vayo

Julio Álvarez del Vayo y Olloqui (Villaviciosa de Odón, Madrid, 9 de febrer de 1891 - Ginebra, Suïssa, 3 de maig de 1975) va ser un jurista, periodista, diplomàtic i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julio Álvarez del Vayo · Veure més »

Julio Calvo Alfaro

Julio Calvo Alfaro (Saragossa, 1896 - Barcelona, 2 de desembre de 1955) fou un aragonesista de la primera meitat del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julio Calvo Alfaro · Veure més »

Julio Carabias Salcedo

va ser un economista espanyol, governador del Banc d'Espanya durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julio Carabias Salcedo · Veure més »

Julio Gil Pecharromán

Julio Gil Pecharromán és un historiador espanyol contemporani, nascut a Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julio Gil Pecharromán · Veure més »

Julio Mangada Rosenörn

Julio Mangada Rosenörn (Sancti Spíritus, Cuba, 30 de juny de 1877 - Mèxic, 14 d'abril de 1946) va ser un destacat militar durant la República i la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julio Mangada Rosenörn · Veure més »

Julio María López Orozco

Julio María López Orozco (Elx, 1885 - 1970) fou un metge i polític valencià, diputat a Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julio María López Orozco · Veure més »

Julio Redondo Sepúlveda

Julio Redondo Sepúlveda (1 de maig de 1903, ? - 1959, Jerez de la Frontera, Cadis) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel i que, essent capità, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julio Redondo Sepúlveda · Veure més »

Julio Salvador y Díaz-Benjumea

Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Cadis, 22 de maig de 1910 - 22 de juny de 1987) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julio Salvador y Díaz-Benjumea · Veure més »

Julio Suárez-Llanos Adriansens

Julio Suárez-Llanos Adriansens (Manila, 15 de juliol de 1884 - Madrid, 19 de febrer de 1958) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Julio Suárez-Llanos Adriansens · Veure més »

Junkers G 24

El Junkers G 24 era un avió de passatgers de 9 places utilitzat per la Lufthansa, que va néixer pel creixent ús de l'aviació civil als anys 20.

Nou!!: Segona República Espanyola і Junkers G 24 · Veure més »

Junkers Ju 86

El Junkers Ju 86, com molts avions alemanys de l'època d'entre guerres, va néixer com un avió de passatgers, però en el fons ja es pensava en ell com avió militar, i com tal va ser experimentat durant la guerra civil enquadrat en les forces revoltades com a banc de proves de la Luftwaffe en aquesta confrontació.

Nou!!: Segona República Espanyola і Junkers Ju 86 · Veure més »

Junta de Defensa de Madrid

La Junta de Defensa de Madrid va ser un organisme creat el 6 de novembre de 1936 pel Govern republicà presidit pel socialista Francisco Largo Caballero.

Nou!!: Segona República Espanyola і Junta de Defensa de Madrid · Veure més »

Junta de Defensa Nacional

La Junta de Defensa Nacional va ser l'organisme creat el 24 de juliol de 1936 pels militars revoltats en el fallit cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola i que va assumir durant un temps i de forma col·legiada la Prefectura de l'Estat del Bàndol nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Junta de Defensa Nacional · Veure més »

Junta de Museus de Catalunya

La Junta de Museus de Catalunya és un organisme depenent de la Generalitat de Catalunya, situat al Palau Moja, al Carrer Portaferrissa número 1 de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Junta de Museus de Catalunya · Veure més »

Junta Liberalista d'Andalusia

la Junta Liberalista d'Andalusia (també anomenada en plural Juntes Liberalistes d'Andalusia) va ser una organització nacionalista andalusa que va substituir als anteriors Centres Andalusos, després de la seva prohibició el 1923, durant la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Junta Liberalista d'Andalusia · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Segona República Espanyola і Juny · Veure més »

Just Oliveras i Prats

Just Oliveras i Prats (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) fou un empresari i polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat assassinat durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Just Oliveras i Prats · Veure més »

Justino de Azcárate y Flórez

Justino de Azcárate y Flórez (Madrid, 29 de juny de 1903 - Caracas, 17 de maig de 1989) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Justino de Azcárate y Flórez · Veure més »

Justo Martínez Amutio

Justo Martínez Amutio (Rincón de Soto (la Rioja), 18 d'octubre de 1896 - València 30 de maig de 1983) fou un sindicalista i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Justo Martínez Amutio · Veure més »

Jutge

Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Jutge · Veure més »

Karol Świerczewski

Karol Świerczewski, el primer a l'esquerra, amb Marian Spychalski i Michał Rola-Żymierski fou un oficial militar a la Rússia bolxevic i més tard general al servei de la Unió Soviètica, de la Segona República espanyola i del govern polonès immediatament posterior a la II Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Karol Świerczewski · Veure més »

Kiril Meretskov

Kiril Afanàssievitx Meretskov (rus: Кири́лл Афана́сьевич Мерецко́в; 7 de juny de 1897 – 30 de desembre de 1968) va ser un comandant militar soviètic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Kiril Meretskov · Veure més »

Koča Popović

Konstantin "Koča" Popović (en serbi ciríl·lic: Константин Коча Поповић) (Belgrad, 1908 -íb., 1992) fou un militar iugoslau.

Nou!!: Segona República Espanyola і Koča Popović · Veure més »

Kosta Nađ

Kosta Nađ o Kosta Nadj (ciríl·lic serbi: Коста Нађ, hongarès: Nagy Kosta) nascut el 13 de maig de 1911 a Petrovaradin, Imperi Austrohongarès, i mort el 19 de novembre de 1986 en Belgrad, Iugoslàvia) va ser un militar que es va distingir com a general de l'Exèrcit Partisà d'Alliberament Iugoslau durant la Segona Guerra Mundial. Va participar també en la Guerra Civil espanyola com a membre de les Brigades Internacionals. Va tenir un paper destacat en l'alliberament de Iugoslàvia. El seu tercer Exèrcit va avançar a través del país i va penetrar a Àustria abans de la fi de la guerra. Nađ va ser president de l'Associació de Veterans dels partisans iugoslaus de 1974 a 1981.

Nou!!: Segona República Espanyola і Kosta Nađ · Veure més »

L'Alcúdia de Crespins

L'Alcúdia de Crespins és una població del País Valencià de la comarca de la Costera.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'Alcúdia de Crespins · Veure més »

L'Almanach de L'Esquella de la Torratxa

L’Almanach de la Esquella de la Torratxa neix l’any 1889 a partir de l’èxit que tenia el setmanari satíric ''Esquella de la Torratxa''.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'Almanach de L'Esquella de la Torratxa · Veure més »

L'Ametlla del Vallès

L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'Ametlla del Vallès · Veure més »

L'art de volar

El arte de volar és una novel·la gràfica del guionista Antonio Altarriba i del dibuixant Kim editada per Edicions de Ponent que es va publicar per primera vegada el 2009 en la que narren la història de la vida del pare del primer, d'Antonio Altarriba Lope.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'art de volar · Veure més »

L'Autonomista

El Autonomista, i després L'Autonomista, fou un periòdic gironí republicà federalista que es va editar entre el 1898 i el 1939, primer en castellà i després en català.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'Autonomista · Veure més »

L'Eliana

L'Eliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'Eliana · Veure més »

L'emperadriu del Paral·lel

L'emperadriu del Paral·lel és una obra de teatre musical, dividida en tres actes, escrita per l'autora badalonina Lluïsa Cunillé.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'emperadriu del Paral·lel · Veure més »

L'estaca

L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'estaca · Veure més »

L'Home nou

L'Home Nou és un concepte utòpic que implica la creació d'un ésser humà ideal nou, un ciutadà regenerat de les impureses acumulades pel pas del temps.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'Home nou · Veure més »

L'Opinió

L'Opinió fou un setmanari d'orientació política esquerrana fundat a Barcelona el 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanellas i Ibars.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'Opinió · Veure més »

L'or de Moscou

Façana nord de la seu del Banc d'Espanya en el carrer d'Alcalá de Madrid. Les reserves d'or que es custodiaven a l'edifici fins a 1936 van ser enviades a la Unió Soviètica durant la Guerra Civil espanyola. L'or de Moscou és el terme encunyat durant la Guerra Civil espanyola per a referir-se a l'operació de trasllat, per part del govern de la II República, de 510 tones d'or, un 72,6% de les reserves d'or del Banc d'Espanya, de la seu central d'aquest, a Madrid, fins a la Unió Soviètica pocs mesos després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і L'or de Moscou · Veure més »

La Bandera Federal

La Bandera Federal va ser un periòdic fundat a València en 1889 per Vicent Blasco Ibáñez, Miquel Senent i Remigio Herrero com a soci capitalista.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Bandera Federal · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Segona República Espanyola і La Baronia de Rialb · Veure més »

La Barraca (teatre)

La Barraca va ser un grup de teatre universitari de caràcter ambulant i orientació popular, coordinat i dirigit per Eduardo Ugarte i Federico García Lorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Barraca (teatre) · Veure més »

La buena nueva

La buena nueva és una pel·lícula de 2008 dirigida per Helena Taberna i basada en un passatge de la vida d'un jove rector, Marino Ayerra (Unax Ugalde), que arriba a Altsasu (Navarra) el 16 de juliol de 1936 fins al final de la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і La buena nueva · Veure més »

La Conquista del Estado

La Conquista del Estado va ser un setmanari polític espanyol fundat el 14 de març de 1931 (un mes abans de la proclamació de la Segona República Espanyola) per l'escriptor Ramiro Ledesma Ramos.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Conquista del Estado · Veure més »

La Corchuela

La Corchuela és un parc periurbà creat entorn d'una pineda centenària i que ocupa 85 ha dels municipis de Dos Hermanas i Los Palacios y Villafranca, a la província de Sevilla (Andalusia), condicionat per ICONA per a gaudi de l'àrea metropolitana de Sevilla capital.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Corchuela · Veure més »

La Correspondencia de Valencia

La Correspondencia de Valencia fou un diari vespertí en castellà fundat a València el 1883 per Manuel Maria de Santana, amo de La Correspondencia de España de Madrid, però que poc més tard la va vendre a Francesc Peris i Mencheta.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Correspondencia de Valencia · Veure més »

La Correspondencia Militar

La Correspondencia Militar, també conegut com La Correspondencia, era un diari publicat a Madrid, fundat l'any 1877 pel comandant Emilio Prieto Villarreal.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Correspondencia Militar · Veure més »

La Defensa: periódico político semanal

La Defensa va ser un periòdic de curta vida que va sortir a Reus del 26 d'abril al 12 de juliol de l'any 1885, amb una represa de tres números l'any 1886.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Defensa: periódico político semanal · Veure més »

La Ferrerola

La Ferrerola, en castellà Reduela i més modernament La Reduela, documentada també com Reduelas i possiblement com a masada de la Herreruela, és una masia del terme de Lludient, a la comarca castellanoparlant de l'Alt Millars, al País Valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Ferrerola · Veure més »

La forja de un rebelde (sèrie de televisió)

La forja de un rebelde va ser una sèrie de televisió, estrenada per Televisió espanyola en 1990, amb direcció de Mario Camus i basada en la novel·la homònima d'Arturo Barea.

Nou!!: Segona República Espanyola і La forja de un rebelde (sèrie de televisió) · Veure més »

La Gota de Llet

La Gota de Llet és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental), protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Gota de Llet · Veure més »

La llengua de les papallones

La llengua de les papallones (títol original en castellà: La lengua de las mariposas) és una pel·lícula espanyola de 1999 dirigida per José Luis Cuerda basada principalment en el relat homònim de Manuel Rivas, del volum ¿Que me queres, amor? (en gallec).

Nou!!: Segona República Espanyola і La llengua de les papallones · Veure més »

La luna vale un millón

La luna vale un millón és una pel·lícula espanyola del gènere de comèdia.

Nou!!: Segona República Espanyola і La luna vale un millón · Veure més »

La Mata (Sant Julià de Vilatorta)

La Mata és una masia del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Mata (Sant Julià de Vilatorta) · Veure més »

La Monyos

Dolors Bonella i Alcánzar (Barcelona, 1851 - 15 de setembre de 1940), coneguda popularment com la Monyos, va ser un personatge icònic de la primera meitat del del perímetre comprès entre el Paral·lel, la Rambla i el nucli del Raval de Barcelona (llavors anomenat Barri Xino).

Nou!!: Segona República Espanyola і La Monyos · Veure més »

La Palma de Cervelló

La Palma de Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Palma de Cervelló · Veure més »

La paz empieza nunca

La paz empieza nunca és una pel·lícula espanyola de 1960 dirigida per León Klimovsky i protagonitzada pwr Adolfo Marsillach, Concha Velasco i Carmen de Lirio.

Nou!!: Segona República Espanyola і La paz empieza nunca · Veure més »

La plaça del Diamant

La plaça del Diamant és una novel·la psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda.

Nou!!: Segona República Espanyola і La plaça del Diamant · Veure més »

La Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Pobla de Vallbona · Veure més »

La Premsa a Reus 1813 - 1939

Reus, com és prou sabut i com constaten els diversos inventaris monogràfics publicats, és després de Barcelona, la ciutat catalana que més publicacions periòdiques va publicar al llarg dels segles XIX i XX.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Premsa a Reus 1813 - 1939 · Veure més »

La ràdio a Catalunya

La primera estació de radio de Catalunya va ser en 1924 EAJ-1 Radi Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і La ràdio a Catalunya · Veure més »

La República (Homenatge a Pi i Margall)

La República (Homenatge a Pi i Margall) és un monument escultòric situat a la plaça de la República de Barcelona, al districte de Nou Barris.

Nou!!: Segona República Espanyola і La República (Homenatge a Pi i Margall) · Veure més »

La Resistència a la Catalunya del Nord

La Resistència a la Catalunya del Nord va ser el moviment clandestí que lluità contra els ocupants alemanys i el col·laboracionista Govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Resistència a la Catalunya del Nord · Veure més »

La Sanjurjada

La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Sanjurjada · Veure més »

La Señora

La Señora va ser una sèrie dramàtica de televisió produïda per Diagonal TV per a La 1, es va estrenar el 6 de març de 2008 i va arribar a la seva fi el 18 de gener de 2010.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Señora · Veure més »

La sombra del ciprés es alargada (pel·lícula)

La sombra del ciprés es alargada és una pel·lícula hispano-mexicana dirigida per Luis Alcoriza (1989-1990).

Nou!!: Segona República Espanyola і La sombra del ciprés es alargada (pel·lícula) · Veure més »

La Tarde

La Tarde va ser un periòdic que es va publicar a Santa Cruz de Tenerife entre 1927 i 1982 en horari vespertí.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Tarde · Veure més »

La Traca (revista)

Portada de La Traca de 1917. La Traca fou una revista satírica creada a la ciutat de València el 15 de novembre del 1884, dirigida en gran part de la seua trajectòria pel periodista Vicent Miguel Carceller.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Traca (revista) · Veure més »

La Tradición (Tortosa)

La Tradición va ser un setmanari català escrit en castellà editat a Tortosa entre els anys 1911 i 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Tradición (Tortosa) · Veure més »

La Traza

La Traza va ser una organització paramilitar i filofeixista creada a Barcelona el 1923, poc abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera, i que estava sustentada en la ideologia de la Milizia Feixista italiana i supervisada, oficiosament, per oficials de les guarnicions militars de Barcelona i la Capitania General de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Traza · Veure més »

La trinchera infinita

La trinchera infinita és una pel·lícula espanyola de 2019 dirigida per Jon Garaño, Aitor Arregi, i José Mari Goenaga i protagonitzada per Antonio de la Torre i Belén Cuesta.

Nou!!: Segona República Espanyola і La trinchera infinita · Veure més »

La Vajol

La Vajol és un municipi emplaçat a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà, en un replà granític, i limita amb els municipis de les Illes, al Vallespir, i els alt-empordanesos Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Vajol · Veure més »

La Vall d'Hebron

Jocs Olímpics La Vall d'Hebron és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Vall d'Hebron · Veure més »

La Vall de Bianya

La Vall de Bianya (també anomenat simplement Bianya) és un municipi de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Vall de Bianya · Veure més »

La venganza

La venganza és una pel·lícula espanyola dirigida per Juan Antonio Bardem en 1958.

Nou!!: Segona República Espanyola і La venganza · Veure més »

La verbena de la Paloma (pel·lícula de 1935)

La verbena de la Paloma és una pel·lícula espanyola dirigida per Benito Perojo que es converteix en la segona adaptació, la primera sonora, de l'obra del mateix nom inspirada en les celebracions de les festes de la Paloma.

Nou!!: Segona República Espanyola і La verbena de la Paloma (pel·lícula de 1935) · Veure més »

La vieja memoria

La vieja memoria és un documental de 1977 dirigit per Jaime Camino on s'analitzen els anys de la II República i la Guerra Civil espanyola a través d'imatges d'arxiu i entrevistes realitzades a alguns dels seus protagonistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і La vieja memoria · Veure més »

La Voz de Galicia

La Voz de Galicia és un periòdic escrit en castellà que es publica a Galícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Voz de Galicia · Veure més »

La Voz de Menorca

La Veu de Menorca va ser un periòdic menorquí editat a Maó entre 1906 i 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і La Voz de Menorca · Veure més »

La voz dormida (novel·la)

La voz dormida és un llibre de l'escriptora Dulce Chacón, una novel·la històrica estructurada en tres parts i que es desenvolupa en la postguerra civil espanyola entre la presó madrilenya de les Ventas i una petita pensió del carrer Atocha.

Nou!!: Segona República Espanyola і La voz dormida (novel·la) · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Laïcisme · Veure més »

Labora Fontbernat M-1938

El Labora Fontbernat M-1938 va ser un subfusell d'origen català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Labora Fontbernat M-1938 · Veure més »

Lamberto García Atance

Lamberto García Atance (Madrid - 1905 - 1995) fou un notari i polític espanyol, president de la Diputació d'Alacant durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lamberto García Atance · Veure més »

Las Hurdes

Las Hurdes és una comarca d'Extremadura situada a la zona nord de la província de Càceres, en plena zona del Sistema Central.

Nou!!: Segona República Espanyola і Las Hurdes · Veure més »

Las Maestras de la República

Las maestras de la República és una pel·lícula documental espanyola de l'any 2013, dirigida per Pilar Pérez Solano.

Nou!!: Segona República Espanyola і Las Maestras de la República · Veure més »

Las Sinsombrero

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a la generació del 27 nascudes entre 1898 i 1914.

Nou!!: Segona República Espanyola і Las Sinsombrero · Veure més »

Las Virtudes (Villena)

Las Virtudes (en valencià: Les Virtuts, i coneguda popularment com La Verge) és una pedania del terme municipal de Villena, a la comarca de l'Alt Vinalopó (País Valencià).

Nou!!: Segona República Espanyola і Las Virtudes (Villena) · Veure més »

Laura Nieto Oliver

Laura Nieto Oliver (Vélez-Rubio, Almeria, 16 d'abril de 1907 - Madrid, 15 d'abril de 1989) fou una cantant lírica andalusa, una de les més reconegudes a Espanya durant la primera meitat del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Laura Nieto Oliver · Veure més »

Laureano Peláez Canellas

Laureano Peláez Canellas (Verín, província d'Ourense, 1879 - 1955) fou un advocat i polític gallec, pare del jurista Manuel Peláez Nieto.

Nou!!: Segona República Espanyola і Laureano Peláez Canellas · Veure més »

Lavapiés

Lavapiés és el nom d'una plaça del centre de Madrid, Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lavapiés · Veure més »

Lázaro Cárdenas del Río

Lázaro Cárdenas del Río (Jiquilpan, Michoacán, 21 de maig de 1895 - Ciutat de Mèxic, 19 d'octubre de 1970) fou president constitucional de Mèxic entre l'1 de desembre de 1934 i el 30 de novembre de 1940.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lázaro Cárdenas del Río · Veure més »

Léon Blum

Léon Blum (París, 9 d'abril 1872 - Jouy-en-Josas, vora Versalles, 30 de març, 1950) fou un polític socialista francès que arribà a ser primer ministre i fins i tot cap del govern provisional entre els anys 1946 i 1947.

Nou!!: Segona República Espanyola і Léon Blum · Veure més »

Líneas Aéreas Postales Españolas

Aeroport de le Bourget en segon terme s'aprecia un Douglas DC-2 de '''LAPE''' El Breguet 470 Fulgur de les LAPE que feia la línia Barcelona - Toulouse i que va fugir a França al final de la Guerra Civil Líneas Aéreas Postales Españolas (LAPE) fou una aerolínia que es va fundar en temps de la Segona República Espanyola i que després de la Guerra Civil Espanyola formaria part de la companyia Iberia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Líneas Aéreas Postales Españolas · Veure més »

Línia Immediata a València

La línia Immediata a València, o línia defensiva immediata a València o Línia Puig - Els Carasols va consistir en un sistema de fortificacions construït al llarg de 26 quilòmetres entre el municipi del Puig i els Carasols a Riba-roja, durant la Guerra Civil espanyola per a l'ús de les tropes republicanes durant l'any 1938.

Nou!!: Segona República Espanyola і Línia Immediata a València · Veure més »

Línia Lleida - la Pobla de Segur

La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Línia Lleida - la Pobla de Segur · Veure més »

Línia Saragossa-Canfranc

Canfranero és el terme amb què es coneix la línia ferroviària que uneix Saragossa i Canfranc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Línia Saragossa-Canfranc · Veure més »

Línia XYZ

La Línia XYZ (també denominada com a Línia Matallana) va consistir en un sistema de fortificacions construït durant la Guerra Civil Espanyola per a l'ús de les tropes republicanes durant l'any 1938.

Nou!!: Segona República Espanyola і Línia XYZ · Veure més »

Leandre Cristòfol i Peralba

Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer, 1908 - Lleida, 1998) fou un escultor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leandre Cristòfol i Peralba · Veure més »

Leandro Pita Romero

Leandro Pita Romero (Ortigueira, província de La Corunya, 22 de novembre de 1898 - Buenos Aires, 25 de juny de 1985) va ser un polític, diplomàtic, periodista i escriptor gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leandro Pita Romero · Veure més »

León Felipe

Felipe Camino Galicia de la Rosa, conegut com a León Felipe (Tábara (Zamora), 11 d'abril de 1884 - Ciutat de Mèxic, 18 de setembre de 1968), va ser un poeta castellà que formà part de la generació del 27.

Nou!!: Segona República Espanyola і León Felipe · Veure més »

Legislació electoral espanyola

La legislació electoral espanyola que regeix a Espanya les eleccions per sufragi universal des de 1978 comprèn la Llei Orgànica del Règim Electoral General per al cas del Congrés, el Senat, el Parlament Europeu i ajuntaments, i altres lleis vigents en àmbit autonòmic a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Legislació electoral espanyola · Veure més »

Lemes del franquisme

Els lemes del franquisme són consignes i frases que servien per enaltir i difondre la ideologia del franquisme, creades pels dirigents del règim o per les organitzacions partidàries.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lemes del franquisme · Veure més »

Len Crome

Len Crome (Letònia, 14 d'abril del 1909 - Gran Bretanya, 6 de maig del 2001) fou un metge britànic d'origen letó que esdevingué responsable dels serveis mèdics de la 35a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Len Crome · Veure més »

Leocadio Mendiola Núñez

Leocadio Mendiola Núñez (Badajoz, 1909 - Barcelona, 1998), militar espanyol, coronel, pilot de combat, va servir en les Forces Aèries de la República Espanyola durant la Guerra Civil espanyola, participant en gairebé totes les batalles.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leocadio Mendiola Núñez · Veure més »

Leonardo Polo Barrena

Leonardo Polo Barrena (Madrid, 1 de febrer de 1926 - Pamplona, 9 de febrer de 2013) va ser un filòsof, professor, escriptor, espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leonardo Polo Barrena · Veure més »

Leonor Serrano i Pablo

Leonor Serrano Pablo (Hinojosas de Calatrava, Ciudad Real, 22 de febrer de 1890 - Madrid, 24 d'abril de 1942) fou una mestra i advocada defensora de l'ensenyament dels infants i dels drets de les dones, en el marc d'influència de la Institución Libre de Enseñanza i de l'Escola Nova.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leonor Serrano i Pablo · Veure més »

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Madrid, 14 d'abril de 1926 - Pozuelo de Alarcón, 3 de maig de 2008) va ser un polític espanyol, que ocupà diverses carteres ministerials sota els governs d'Adolfo Suárez i que finalment fou President del Govern d'Espanya entre 1981 i 1982.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo · Veure més »

Leopoldo Eijo y Garay

Leopoldo Eijo Garay (Vigo, Pontevedra, 11 d'abril de 1878 - Madrid, 31 de juliol de 1963) va ser un bisbe espanyol, escriptor i una destacada personalitat de la cultura de mitjan.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leopoldo Eijo y Garay · Veure més »

Leopoldo Menéndez López

Ledopoldo Menéndez López (Orduña, Biscaia, 30 d'abril de 1891 - Mèxic D.F., 1960) va ser un militar basc del cos de infanteria que va participar en la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leopoldo Menéndez López · Veure més »

Leopoldo Palacios Morini

Leopoldo Palacios Morini (Oviedo, 29 de desembre de 1876 - 23 de desembre de 1952) fou un polític i jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leopoldo Palacios Morini · Veure més »

Leopoldo Saro Marín

Leopoldo Saro Marín (Morón, Santa María del Puerto del Príncipe, actual Camagüey - Cuba -, 11 de gener de 1878 - Madrid, 19 d'agost de 1936) va ser un general de l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leopoldo Saro Marín · Veure més »

Les Alqueries

Les Alqueries (oficialment les Alqueries/Alquerías del Niño Perdido) també conegut com a les Alqueries de la Plana, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Les Alqueries · Veure més »

Les Circumstàncies

Les Circumstàncies és el diari més important en la història de la premsa reusenca, tant per la seva llarga durada, 63 anys (1874-1936), com per ser el portaveu del republicanisme de la ciutat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Les Circumstàncies · Veure més »

Les Escoles (la Selva de Mar)

Les Escoles és una obra de la Selva de Mar (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Les Escoles (la Selva de Mar) · Veure més »

Les Escoles Velles o Escoles Nacionals Juan Bautista Aparici

Les Escoles Velles d'Ayelo de Malferit, conegudes també, segons la fitxa d'immoble del catàleg de patrimoni de la Generalitat Valenciana, com Escoles Nacionals Juan Bautista Aparici; són un edifici construït el 1930 a l'avinguda del Santíssim Crist de la Pobresa, al barri de l'Eixample de la localitat d'Aielo de Malferit, que va allotjar al seu moment les escoles nacionals del municipi i que des de finals de la dècada dels 90 del segle XX fins a inici de la primera dècada del segle XXI va estar en desús, passant a rehabilitar-se a principi del segle XXI per albergar a les seves instal·lacions, amb uns mesos de diferència, tant el museu de Nino Bravo (al pavelló de les nenes des d'octubre de 2006) com la Biblioteca Municipal Degà Ortiz (al pavelló dels infants, des de maig de 2007).

Nou!!: Segona República Espanyola і Les Escoles Velles o Escoles Nacionals Juan Bautista Aparici · Veure més »

Letov Š-31

El Letov Š-31 era un avió de caça biplà monomotor de fabricació txecoslovaca, dissenyat i produït durant els anys 30.

Nou!!: Segona República Espanyola і Letov Š-31 · Veure més »

Leviatán

Leviatán, subtitulada «revista mensual de hechos e ideas», fou una revista en castellà publicada a Espanya entre maig de 1934 i juliol de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Leviatán · Veure més »

Ley de vagos y maleantes

La Ley de vagos y maleantes va ser una llei espanyola de 4 d'agost de 1933, referent al tractament de rodamons, nòmades, proxenetes i qualsevol altre element considerat antisocial i que posteriorment va ser modificada per reprimir també els homosexuals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ley de vagos y maleantes · Veure més »

LGBT al futbol

Una aficionada onejant una bandera LGBT durant un partit de futbol. L'homosexualitat en el futbol professional, de la mateixa manera que en altres disciplines esportives, és un tema que històricament s'ha tractat com a tabú a l'interior dels clubs de futbol, tant dins dels equips com en l’àmbitit directiu, en un ambient predominantment masclista.

Nou!!: Segona República Espanyola і LGBT al futbol · Veure més »

Liberalisme espanyol

date.

Nou!!: Segona República Espanyola і Liberalisme espanyol · Veure més »

Liberto Callejas

Joan Perelló i Sintes, més conegut pel pseudònim de Liberto Callejas, (Illes Balears,1884 – Mèxic, 1969) fou un periodista, de pensament anarquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Liberto Callejas · Veure més »

Lise London

, nascuda Élisabet Ricol, va ser un activista i política comunista francesa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lise London · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Literatura catalana · Veure més »

Llangréu

Llangréu (Langreo en castellà y oficialment Llangréu/Langreo) és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llangréu · Veure més »

Llegenda negra espanyola

XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llegenda negra espanyola · Veure més »

Llei Azaña

Llei Azaña és el nom amb què es coneix popularment la Reforma militar de l'Exèrcit Español de 1931 iniciada pocs dies després de proclamés la Segona República Espanyola, i que va ser escomesa pel llavors Ministre de la Guerra, Manuel Azaña.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llei Azaña · Veure més »

Llei d'Ordre Públic de 1933

La Llei d'Ordre Públic de 1933 va ser la llei aprovada per les Corts de la Segona República Espanyola el 28 de juliol de 1933 que va substituir a la Llei de Defensa de la República, norma d'excepció que havia regulat l'ordre públic durant el primer bienni republicà (1931-1933).

Nou!!: Segona República Espanyola і Llei d'Ordre Públic de 1933 · Veure més »

Llei de Defensa de la República

La Llei de Defensa de la República va ser una llei aprovada el 21 d'octubre de 1931 per les Corts Constituents de la Segona República Espanyola per dotar al Govern Provisional de la Segona República Espanyola d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els qui cometessin actes d'agressió contra la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llei de Defensa de la República · Veure més »

Llei de Jurisdiccions

La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llei de Jurisdiccions · Veure més »

Llei de Reforma Agrària d'Espanya

La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llei de Reforma Agrària d'Espanya · Veure més »

Llei de Responsabilitats Polítiques

La Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939 va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llei de Responsabilitats Polítiques · Veure més »

Llei espanyola de divorci del 1932

La llei espanyola de divorci de 1932, aprovada durant la II República espanyola, va ser la primera llei que va regular el divorci a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llei espanyola de divorci del 1932 · Veure més »

Llei Moyano

La Llei Moyano és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, estigué vigent fins a la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llei Moyano · Veure més »

Lleis de jurats mixtos

La llei dels jurats mixtos fou una llei aprovada el 27 de novembre de 1931 pel ministre del govern provisional de la Segona República Espanyola Francisco Largo Caballero, que determinava que les disputes laborals importants havien de ser sotmeses a la decisió d'un jurat mixt format pel mateix nombre de patrons i de treballadors, sis.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lleis de jurats mixtos · Veure més »

Lleva del Biberó

Record de la XXII trobada anual a Lleida de la Lleva del Biberó. Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lleva del Biberó · Veure més »

Llevant espanyol

El llevant d'Espanya excloent la província interior de Lleida. Llevant és un terme de geografia que fa referència a l'orient d'un país o regió.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llevant espanyol · Veure més »

Lliçà de Vall

Lliçà de Vall és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la Vall del Tenes i al límit de la plana de Granollers.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lliçà de Vall · Veure més »

Llibertat acadèmica

La llibertat acadèmica és un principi que presideix la recerca acadèmica o científica, fonament d'un pensament crític, del debat i de la dissidència.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llibertat acadèmica · Veure més »

Lliga Catalana (partit)

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lliga Catalana (partit) · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià

La violència feixista al País Valencià, Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià, Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la transició.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià · Veure més »

Llista d'alcaldes d'Almeria

Escut d'Almeria. Casa Consistorial d'Almeria. Aquesta és la llista d'alcaldes d'Almeria, encarregats de presidir l'Ajuntament d'Almeria, Andalusia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes d'Almeria · Veure més »

Llista d'alcaldes de Cadis

Aquesta és la llista dels alcaldes de la ciutat de Cadis, (Andalusia): Escut de Cadis cantó durant la Primera República Espanyola Teófila Martínez, alcaldessa de Cadis fins 2015 Kichi durant la presa de possessió en juny de 2015.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de Cadis · Veure més »

Llista d'alcaldes de Càceres

Escut de Càceres Ajuntament de Càceres. Aquesta és la llista dels alcaldes de Càceres des de 1882 fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de Càceres · Veure més »

Llista d'alcaldes de Còrdova

Escut de Còrdova Aquesta és la llista d'alcaldes de Còrdova, que són els encarregats de presidir l'Ajuntament de Còrdova, Andalusia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de Còrdova · Veure més »

Llista d'alcaldes de Figueres

Alexandre Deulofeu i Torres, filòsof, fou alcalde de Figueres l'any 1937 A continuació es mostra la llista d'alcaldes contemporanis de Figueres (1874-actualitat).

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de Figueres · Veure més »

Llista d'alcaldes de l'Hospitalet de Llobregat

Escut de'Hospitalet de Llobregat Núria Marín, alcaldessa (2014). L'Alcalde de l'Hospitalet de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de l'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

Llista d'alcaldes de Palafrugell

La primera constància d'un govern municipal a Palafrugell és del, però no s'ha dut a terme cap investigació sobre les autoritats locals que permeti comptar amb una relació des d'aleshores fins a 1740.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de Palafrugell · Veure més »

Llista d'alcaldes de Pamplona

Aquesta és la Llista dels alcaldes de l'Ajuntament de Pamplona des de 1844 fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de Pamplona · Veure més »

Llista d'alcaldes de Reus

Joan Mas el 1601 Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940 A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de Reus · Veure més »

Llista d'alcaldes de Sevilla

Bandera de Sevilla Escut de Sevilla Lalcalde de Sevilla és la màxima autoritat municipal de la ciutat de Sevilla.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de Sevilla · Veure més »

Llista d'alcaldes de Valladolid

Escut de Valladolid Aquesta és la llista d'alcaldes de la ciutat espanyola de Valladolid, des de 1875 fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes de Valladolid · Veure més »

Llista d'alcaldes del Prat de Llobregat

ajuntament, a la Plaça de la Vila. LAlcalde del Prat de Llobregat és la màxima autoritat política de l'ajuntament del Prat de Llobregat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'alcaldes del Prat de Llobregat · Veure més »

Llista d'eleccions generals espanyoles

La llista d'eleccions generals celebrades a Espanya s'inicia amb l'elecció de diputats a les Corts de Cadis durant la Guerra del Francès (1808-1814) que portà a la redacció de la primera constitució espanyola el 1812, seguint l'intent de renovació de corts el 1813, estroncada per la restauració de l'absolutisme per Ferran VII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'eleccions generals espanyoles · Veure més »

Llista d'estats sobirans del 1931

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'estats sobirans del 1931 · Veure més »

Llista d'estats sobirans del 1933

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'estats sobirans del 1933 · Veure més »

Llista d'estats sobirans del 1934

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'estats sobirans del 1934 · Veure més »

Llista d'estats sobirans del 1935

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'estats sobirans del 1935 · Veure més »

Llista d'estats sobirans del 1936

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'estats sobirans del 1936 · Veure més »

Llista d'estats sobirans del 1937

Mapa polític del món el setembre del 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'estats sobirans del 1937 · Veure més »

Llista d'estats sobirans del 1938

Mapa polític del món el setembre del 1938.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'estats sobirans del 1938 · Veure més »

Llista d'estats sobirans del 1939

Mapa polític del món a finals del 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista d'estats sobirans del 1939 · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Fornalutx

La llista de batles de Fornalutx és una llista que recull els noms dels alcaldes que han governat aquest municipi de la comarca mallorquina de la Serra de Tramuntana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de batles de Fornalutx · Veure més »

Llista de batlles d'Alacant

ajuntament de la ciutat. Esta llista mostra els alcaldes d'Alacant des de 1868 fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de batlles d'Alacant · Veure més »

Llista de batlles de Cornellà de Llobregat

El batlle o alcalde de Cornellà de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de batlles de Cornellà de Llobregat · Veure més »

Llista de batlles de Tarragona

A continuació es mostra la llista d'alcaldes contemporanis de Tarragona (1822-actualitat).

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de batlles de Tarragona · Veure més »

Llista de celebritats alcoianes

Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de celebritats alcoianes · Veure més »

Llista de les banderes d'Espanya

Aquest article és un recull de les banderes que s'han utilitzat històricament com a banderes d'Espanya o dels seus exèrcits i armades.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de les banderes d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya

Aquesta és la Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Educació, inbstrucció pública, educació i ciència, etc) des de 1900 fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres d'Hisenda d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Hisenda, ministre d'hisenda i competitivitat, ministeri d'economia i hisenda, etc) des de 1717 fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres d'Indústria d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres d'Indústria d'Espanya des de 1900 fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de ministres d'Indústria d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de ministres de Defensa d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres de Foment d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres de Foment d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (Obres Públiques, Urbanisme, Comunicacions, etc) des del regnat de Ferran VII fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de ministres de Foment d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres de justícia d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Justícia d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte (1808) fins a l'actualitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de ministres de justícia d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres de l'interior d'Espanya

Aquesta llista dels ministres de l'interior d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre de l'Interior, ministre de la governació, etc.) des del regnat de Ferran VII fins als nostres dies.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de ministres de l'interior d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres de Treball d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres de Treball d'Espanya des de la seva creació en 1920 fins ara.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de ministres de Treball d'Espanya · Veure més »

Llista de monuments d'Espais de Memòria

La Llista de monuments d'Espais de Memòria fa referència a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya impulsada pel Memorial Democràtic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de monuments d'Espais de Memòria · Veure més »

Llista de presidents de la Diputació de Barcelona

Llista de presidents de la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de presidents de la Diputació de Barcelona · Veure més »

Llista de pretendents al tron de França

Malgrat l'existència de la República Francesa, sempre hi ha hagut pretendents al tron de França, tots ells descendents dels darrers reis de França.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de pretendents al tron de França · Veure més »

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de reis d'Espanya · Veure més »

Llista de títols nobiliaris del franquisme

Amb la promulgació el 1947 de la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat, Espanya es constituí com a Regne sense rei i, en conseqüència, el cap de l'Estat espanyol Francisco Franco s'atorgà el dret de reconèixer i concedir títols nobiliaris.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista de títols nobiliaris del franquisme · Veure més »

Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida

Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida · Veure més »

Llorenç Bisbal i Barceló

Llorenç Bisbal i Barceló (Alcúdia, 1876 - Palma, 23 de febrer de 1935) fou un polític mallorquí i destacat líder socialista a l'illa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llorenç Bisbal i Barceló · Veure més »

Llorenç Brunet i Forroll

Llorenç Brunet i ForrollAlgunes obres actuals posen «Torroll» com a segon cognom.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llorenç Brunet i Forroll · Veure més »

Llorenç Ferragut Munar "Cartutxo"

Llorenç Ferragut i Munar (Sencelles, 7 d'abril de 1880 - 27 de març de 1954), més conegut com a Cartutxo, fou un glosador mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llorenç Ferragut Munar "Cartutxo" · Veure més »

Llorenç Jou i Olió

Llorenç Jou i Olió (Tortellà, Garrotxa, 12 de febrer de 1877 - Barcelona, 18 de desembre de 1954) fou un mestre i escriptor, impulsor de la renovació educativa i de la presència del català a l'escola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llorenç Jou i Olió · Veure més »

Llorenç Martí i Mayol

Llorenç Martí i Mayol (Sant Feliu de Llobregat, 1892 - Montcada, 1937) fou un periodista i propagandista carlí català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llorenç Martí i Mayol · Veure més »

Llorenç Masferrer i Vilaseca

Llorenç Masferrer i Vilaseca (Barcelona, 7 de juny de 1914 - Barcelona, 1 de juny de 1992) va ser un polític català i militant del POUM.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llorenç Masferrer i Vilaseca · Veure més »

Llorenç Sans i Fàbregas

Llorenç Sans i Fàbregas (Sant Feliu de Llobregat, 1905 - 2000) fou un historiador local i actor i director de teatre català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llorenç Sans i Fàbregas · Veure més »

Llorenç Villalonga i Pons

va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llorenç Villalonga i Pons · Veure més »

Lluís Bosch-Labrús i Blat

Lluís Carles Bosch-Labrús i Blat (Barcelona, 27 de maig de 1870 - Ginebra, 15 de setembre de 1942) fou un empresari i polític català, president de Foment del Treball Nacional durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Bosch-Labrús i Blat · Veure més »

Lluís Carreras i Mas

Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955), conegut també com a Dr.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Carreras i Mas · Veure més »

Lluís Celis i Pujol

Lluís Celis i Pujol (Barcelona, 26 de desembre de 1887 - 25 de desembre de 1941) fou un metge i acadèmic català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Celis i Pujol · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís de Zulueta i Escolano

Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 8 d'abril de 1878 - ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1964) fou un pedagog i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís de Zulueta i Escolano · Veure més »

Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Duran i Ventosa · Veure més »

Lluís Guarro i Casas

Lluís Guarro i Casas (Barcelona, 1876 – 1950) fou un empresari i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Guarro i Casas · Veure més »

Lluís Lúcia i Lúcia

Lluís Lúcia i Lúcia (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 17 d'octubre de 1888 - València, 6 de gener de 1943) fou un periodista i polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Lúcia i Lúcia · Veure més »

Lluís Massot i Balaguer

Lluís Massot i Balaguer (Figueres, Alt Empordà 1890 - Roma 1962) fou un advocat i polític català, diputat a Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Massot i Balaguer · Veure més »

Lluís Morató i Guerrero

Lluís Morató i Guerrero (Barcelona, 1903- 1963) fou un artista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Morató i Guerrero · Veure més »

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Nicolau i d'Olwer · Veure més »

Lluís Nicolau i Fort

Lluís Nicolau i Fort (Barcelona, 26 d'abril de 1895 - Les Heures de La Quar, Berguedà, 2 de febrer de 1939) fou un militant anarquista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Nicolau i Fort · Veure més »

Lluís Quer i Boule

Lluís Quer i Boule (Reus, 28 de desembre de 1883 - Madrid, 26 d'agost de 1968) va ser un escriptor i diplomàtic català, fill de Lluís Quer Cugat i net de Josep Boule i de Jaume Quer.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Quer i Boule · Veure més »

Lluís Rey Polo

Lluís Rey Polo (Barcelona, 29 d'agost de 1924 - Madrid, 14 de maig de 2000) fou un pintor, escultor i arquitecte català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Rey Polo · Veure més »

Lluís Ros Medir

Lluís Ros Medir (Palafrugell, 1911 - 1994), sabater palafrugellenc, autor d'uns diaris personals molt valuosos pel seu testimoni de la República i de la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Ros Medir · Veure més »

Lluís Sitjar Castellà

Lluís Sitjar Castellà (Palma, 16 d'agost de 1900 – Íd., 21 de desembre de 1956) fou un dirigent esportiu i polític mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Sitjar Castellà · Veure més »

Lluís Solà Padró

Lluís Solà Padró (Santa Coloma de Queralt, 1 de gener de 1891 - Tarragona, 20 d'octubre de 1939) va ser el primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Solà Padró · Veure més »

Lluís Vila i d'Abadal

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, Osona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937) fou un polític i metge català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Vila i d'Abadal · Veure més »

Lluís Ysamat i Lazzoli

Lluís Ysamat i Lazzoli (Badalona, 1872-1947), escrit també Isamat, va ser un industrial i polític català, militant de la Lliga Regionalista i alcalde interí de Badalona durant un breu període el 1930, fins a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluís Ysamat i Lazzoli · Veure més »

Lluïsa Xifré Morros

Lluïsa Xifré Morros (Barcelona, 11 de juliol de 1893 - Abrera, 19 de febrer de 1939) fou una militant antifeixista que morí afusellada durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lluïsa Xifré Morros · Veure més »

Llubí

Llubí (antigament Castell-Llubí) és un municipi mallorquí de la comarca del Pla, al nord-est de Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llubí · Veure més »

Lludient

Lludient (en castellà i oficialment, Ludiente) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lludient · Veure més »

Llum de la Selva

Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva (Barcelona, 5 o 6 de gener de 1877 - la Galera, 23 de desembre de 1983), fou un seguidor de la no-violència, naturista, ecologista, vegetarià i crudívor català que, per tal de ser conseqüent amb les seves idees, va viure com un eremita gran part de la seva vida.

Nou!!: Segona República Espanyola і Llum de la Selva · Veure més »

Lo Rat Penat

Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lo Rat Penat · Veure més »

Loire 46

miniatura El Loire 46 C-1 era un avió experimental francès, que va combatre amb resultats dispars en la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Loire 46 · Veure més »

Lola Iturbe

Dolores Iturbe Arizcuren (Barcelona, 1 d'agost de 1902 - Gijón, 5 de gener de 1990), també coneguda com a Lola, Kyralina i Libertad, va ser una destacada activista anarquista barcelonina durant la Segona República i maqui de la Resistència a l'ocupació nazi de França.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lola Iturbe · Veure més »

Loquillo

José María Sanz Beltrán, àlies Loquillo, (barri del Clot, Barcelona, 21 de desembre de 1960) és un músic català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Loquillo · Veure més »

Lorenzo Luzuriaga Medina

Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeñas, 1889 - Buenos Aires, 1959) va ésser un pedagog i educador espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lorenzo Luzuriaga Medina · Veure més »

Los gozos y las sombras (sèrie de televisió)

Los gozos y las sombras és una sèrie de televisió basada en la novel·la homònima de l'escriptor Gonzalo Torrente Ballester, ambientada en Galícia en els anys finals de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Los gozos y las sombras (sèrie de televisió) · Veure més »

Los Mores

Los Mores és un mas deshabitat a la zona oest del terme municipal de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, País Valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Los Mores · Veure més »

Los Solidarios

Los Solidarios va ser un grup anarquista armat fundat el 1922 com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme iniciats per sectors patronals i governamentals contra el Sindicat Únic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Los Solidarios · Veure més »

Los surcos del azar

Los surcos del azar és una novel·la gràfica de Paco Roca publicada el 2012 per l'editorial basca Astiberri.

Nou!!: Segona República Espanyola і Los surcos del azar · Veure més »

Lucio Ballesteros Jaime

Lucio Ballesteros Jaime (Utiel, 1906 - València, 1 juliol de 2008) va ser un periodista i poeta espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lucio Ballesteros Jaime · Veure més »

Luigi Longo

Luigi Longo, anomenat "Gallo" (Fubine, 15 de març del 1900 – Roma, 16 d'octubre del 1980) fou un polític i antifeixista italià que lluità amb les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola i esdevingué posteriorment secretari general del Partit Comunista Italià (PCI).

Nou!!: Segona República Espanyola і Luigi Longo · Veure més »

Luis Alarcón de la Lastra

Luis Alarcón de la Lastra, marquès de Rende i comte de Gálvez (Sevilla, 24 de novembre de 1891 - 19 de novembre de 1971).

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Alarcón de la Lastra · Veure més »

Luis Antonio Bolín Bidwell

Luis Antonio Bolín Bidwell (Màlaga, 1894 - 3 de setembre de 1969) va ser un advocat, periodista i sindicalista espanyol, Cap del Sindicat Nacional d'Hostaleria i Similars, procurador en Corts durant les quatre primeres legislatura del període franquista (de 1942 a 1952).

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Antonio Bolín Bidwell · Veure més »

Luis Araquistáin

Luis Araquistáin Quevedo (Santander, 18 de juny de 1886 - Ginebra, 8 d'agost de 1959) va ser un escriptor i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Araquistáin · Veure més »

Luis Arellano Dihinx

Luis Arellano Dihinx (Saragossa, 1906 - Pamplona, 1969) fou un advocat i polític carlí espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Arellano Dihinx · Veure més »

Luis Arráez Martínez

Luis Arráez Martínez (Almansa, 21 d'abril de 1895 - Alacant, 12 de juliol de 1940) va ser un polític socialista espanyol, afusellat per rebel·lió per les autoritats franquistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Arráez Martínez · Veure més »

Luis Barceló Jover

Luis Barceló Jover (Madrid, 31 d'agost de 1896 - Madrid, 15 de març de 1939) va ser un militar espanyol que va tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil Espanyola, en la qual va arribar a manar diverses unitats de l'Exèrcit Popular de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Barceló Jover · Veure més »

Luis Bardají López

Luis Bardají López (Tarragona, 14 de maig de 1880 - Badajoz, 16 de març de 1942), fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Bardají López · Veure més »

Luis Bello Trompeta

Luis Bello Trompeta (Alba de Tormes, 6 de desembre de 1872 - Madrid, 6 de novembre de 1935) va ser un escriptor, periodista i pedagog espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Bello Trompeta · Veure més »

Luis Bermúdez de Castro y Tomás

fou un militar i historiador militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Bermúdez de Castro y Tomás · Veure més »

Luis Bermejo Vida

Luis Bermejo Vida (Saragossa, 2 de novembre de 1880 - Saragossa, 18 de setembre de 1941) va ser un químic i polític espanyol, alcalde de València, governador civil i rector de la Universitat Complutense de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Bermejo Vida · Veure més »

Luis Buñuel Portolés

Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Buñuel Portolés · Veure més »

Luis Castelló Pantoja

Luis Castelló Pantoja (Guadalcanal, (Sevilla) 1881 - 1962) va ser un militar espanyol, general d'Infanteria, un dels casos més dramàtics de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Castelló Pantoja · Veure més »

Luis Castro Casal

Luis Castro Casal (Tolosa, 18 de juny de 1880 - 10 de desembre de 1965) fou un advocat i polític basc, governador civil de Biscaia durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Castro Casal · Veure més »

Luis de Lamo y Peris

Luis de Lamo y Peris (València, 1899 - Madrid, 22 d'abril de 1989) fou un militar valencià, capità general de Catalunya durant la dècada de 1960.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis de Lamo y Peris · Veure més »

Luis Diego Cuscoy

Luis Diego Cuscoy (Sant Esteve d'en Bas, la Vall d'en Bas, Garrotxa, 22 d'octubre de 1907 - San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 24 d'abril de 1987) va ser un arqueòleg, considerat el fundador de l'arqueologia canària i introductor a les illes dels nous mètodes d'antropologia social.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Diego Cuscoy · Veure més »

Luis Espada Guntín

Luis Espada Guntín (Ourense, 4 de desembre de 1858 - Madrid, 1937) fou un advocat i polític gallec, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts i ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Espada Guntín · Veure més »

Luis Fajardo Fernández

Luis Fajardo Fernández (? - Granada, 11 d'agost de 1936) fou un polític republicà espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Fajardo Fernández · Veure més »

Luis Fábrega Coello

Luis Fábrega Coello (Ourense, 1876 - ?) fou un farmacèutic i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Fábrega Coello · Veure més »

Luis Fernández Ortigosa

Luis Fernández Ortigosa va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Fernández Ortigosa · Veure més »

Luis García Berlanga

Luis García-Berlanga Martí (València, 12 de juny de 1921 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 13 de novembre de 2010) fou un guionista i director de cinema valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis García Berlanga · Veure més »

Luis García Guijarro

Luis García Guijarro (València, 1885 - Madrid, 1974) fou un advocat, empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis García Guijarro · Veure més »

Luis García Ruiz

fou un militar espanyol que participà en l'alçament militar contra la Segona República el juliol de 1936 i tingué un paper destacat en les primeres setmanes a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis García Ruiz · Veure més »

Luis Gonzalvo París

Luis Gonzalvo París (Àvila, 1874 - Burjassot, 1951) va ser un arqueòleg valencià, pioner de l'arqueologia al País Valencià i un dels primers responsables del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Gonzalvo París · Veure més »

Luis González de Ubieta

Luis González de Ubieta y González del Campillo (Bilbao, 18 de novembre de 1899 - Bocas de Ceniza (Colòmbia), 30 de desembre de 1950) fou un estacat militar espanyol, condecorat en diverses ocasions i que durant la Guerra Civil espanyola va prestar els seus serveis en el bàndol republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis González de Ubieta · Veure més »

Luis González Vicén

Luis González Vicén (n. 1910) va ser un polític espanyol d'extrema dreta que va tenir paper rellevant durant la Dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis González Vicén · Veure més »

Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert

Luis Jesús Fernández de Córdoba i Salabert (Madrid 1880 - 1956).

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert · Veure més »

Luis Jiménez de Asúa

Luis Jiménez de Asúa (Madrid, 1889 - † Buenos Aires, 1970) fou un jurista i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Jiménez de Asúa · Veure més »

Luis Jover Bedia

Luis Jover Bedia (27 de juny de 1893,? - 27 d'agost de 1972, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Jover Bedia · Veure més »

Luis Montiel Balanzat

Luis Montiel Balanzat (Madrid, 11 de setembre de 1884 - 16 de juliol de 1976) polític, periodista i empresari espanyol, d'origen gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Montiel Balanzat · Veure més »

Luis Orgaz Yoldi

Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Orgaz Yoldi · Veure més »

Luis Otero Saavedra

Luis Otero Saavedra (Ferrol, 11 de juliol de 1915 - Madrid, 15 de juliol de 1980) va ser un militar espanyol, capità general de Catalunya Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo al desembre de 1934, i va lluitar en la guerra civil espanyola en el II Terç de la Legió Espanyola, assolint el grau de capità en 1941.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Otero Saavedra · Veure més »

Luis Portela Fernández

Luis Portela Fernández (Madrid, 1901 – Barcelona, 1983) va ser un polític espanyol, fundador del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Portela Fernández · Veure més »

Luis Rodríguez de Viguri

Luis Rodríguez de Viguri (Santiago de Compostel·la, 16 d'octubre de 1881 - Madrid, 12 de desembre de 1945) fou un advocat, diplomàtic i polític espanyol, va ser ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII i ministre d'Economia Nacional durant la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Rodríguez de Viguri · Veure més »

Luis Ulloa

Luis de Ulloa Cisneros (Lima, Perú, 27 de setembre de 1869 — Barcelona, 9 de febrer de 1936) fou un historiador peruà especialista en temes colombins que va ser el primer a defensar la catalanitat de Cristòfor Colom.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Ulloa · Veure més »

Luis Valdés Cavanilles

Luis Valdés Cavanilles, de vegades escrit Cabanillas, (1874 - Madrid, 13 d'abril de 1950) va ser un militar espanyol, participant en el cop d'estat militar contra la II República que va desembocar en la Guerra Civil espanyola, on va tenir un important protagonisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luis Valdés Cavanilles · Veure més »

Luisa Carnés

Luisa Genoveva Carnés Caballero —també coneguda pels pseudònims de Clarita Montes i Natalia Valle — (Madrid, 3 de gener de 1905 - Ciutat de Mèxic, 12 de març de 1964) va ser una escriptora i periodista espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Luisa Carnés · Veure més »

Lyceum Club Femenino

El Lyceum Club Femenino va ser una associació de dones que va funcionar a Madrid entre els anys 1926 i 1939 i constituí la primera associació feminista del país.

Nou!!: Segona República Espanyola і Lyceum Club Femenino · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maó · Veure més »

Macià Mallol i Bosch

Macià Mallol i Bosch (Tarragona, 2 de desembre del 1876 - Barcelona, 26 d'octubre del 1960) fou un polític i empresari català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Macià Mallol i Bosch · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Madrid · Veure més »

Madrid (diari)

Madrid fou un periòdic que es va publicar a Madrid entre 1939 i 1971.

Nou!!: Segona República Espanyola і Madrid (diari) · Veure més »

Magí Colet i Mateu

Magí Colet i Mateu (Vila-rodona, 30 d'octubre de 1909 - Sabadell, 25 de desembre de 1978) fou un pedagog i metal·lúrgic català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Magí Colet i Mateu · Veure més »

Magí Pascual i Garcí

Magí Pascual i Garcí (Vilanova i la Geltrú, 25 d'octubre de 1902 - Vilanova i la Geltrú, 28 de desembre de 1970) fou un carlí català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Magí Pascual i Garcí · Veure més »

Magda Lladó Fuster

Magda Lladó Fuster (Sallent, 7 de juny de 1912 - Barcelona, 27 de setembre de 2014) fou una activista d'ideologia republicana i progressista que s'involucrà en la lluita pels drets socials i polítics a Sabadell durant el període de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Magda Lladó Fuster · Veure més »

Magdalena Cifre Cerdà

Magdalena Cifre Cerda (Pollença 10-05-1880 - ?).

Nou!!: Segona República Espanyola і Magdalena Cifre Cerdà · Veure més »

Magdalena Grau Sanjuán

Magdalena Grau Sanjuán (Alcanyís, 1884 -) fou una activista catòlica aragonesa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Magdalena Grau Sanjuán · Veure més »

Magistratura de Treball

La Magistratura de Treball va ser un organisme judicial espanyol, encarregat de resoldre els conflictes de caràcter laboral.

Nou!!: Segona República Espanyola і Magistratura de Treball · Veure més »

Majordom major del Rei d'Espanya

El Majordom major del Rei d'Espanya era el càrrec palatí a cura de l'organització de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Majordom major del Rei d'Espanya · Veure més »

Mallorquinisme

El mallorquinisme polític és el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política i cultural de Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mallorquinisme · Veure més »

Manolita del Arco

Manuela del Arco Palacios, més coneguda com a Manolita del Arco i pels sobrenoms «Dolores García» i «Lolichu», (Bilbao, 1920 - Madrid, 20 de gener de 2006) va ser una activista política espanyola, militant del Partit Comunista d'Espanya (PCE), especialment activa durant la Guerra del 36 a Madrid i com a presa política durant la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manolita del Arco · Veure més »

Manolo Prieto

Manuel Prieto Benítez (El Puerto de Santa María, Cadis, 16 de juny de 1912 -Madrid, 5 de maig de 1991) va ser un pintor i dibuixant espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manolo Prieto · Veure més »

Manuel Alba Bauzano

Manuel Alba Bauzano (Alcalá de los Gazules, província de Cadis, 1898 – †?) fou un mestre, traductor i polític andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Alba Bauzano · Veure més »

Manuel Alcàntara i Gusart

Manuel Alcàntara i Gusart (Barcelona 5 de febrer de 1892 - Mèxic, setembre de 1981) fou un professor, periodista i promotor cultural català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Alcàntara i Gusart · Veure més »

Manuel Andrés Casaus

Manuel Andrés Casaus (Elizondo, Navarra, 1892? - Sant Sebastià, Guipúscoa, 10 de setembre de 1934) va ser un periodista i polític navarrès del període de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Andrés Casaus · Veure més »

Manuel Aranzadi Irujo

Manuel Aranzadi Irujo (Lizarra, 31 de març de 1882- Pamplona, 25 d'abril de 1942) fou un advocat i polític navarrès d'ideologia nacionalista basca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Aranzadi Irujo · Veure més »

Manuel Arce Ochotorena

Manuel Arce Ochotorena (Orobia, Navarra, 1879 - Tarragona, 1948) fou Bisbe de Zamora (1929-1938), Bisbe d'Oviedo (1938-1944), Arquebisbe de Tarragona (1944-1948) i nomenat Cardenal el 1946.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Arce Ochotorena · Veure més »

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Azaña Díaz · Veure més »

Manuel Azcárate

Manuel Azcárate Diz (Madrid, 7 d'octubre de 1916 - Madrid, 25 d'agost de 1998) va ser un polític espanyol, dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) durant gran part del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Azcárate · Veure més »

Manuel Aznar Zubigaray

Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, Navarra, 18 de novembre de 1894 - Madrid, 10 de novembre de 1975) va ser un periodista, polític i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Aznar Zubigaray · Veure més »

Manuel Álvarez Álvarez

Manuel Álvarez Álvarez (Gijón, Astúries, 1908 - Front de l'Ebre, 13 de novembre de 1938) va ser un militar i polític espanyol que va combatre en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Álvarez Álvarez · Veure més »

Manuel Bartolomé Cossío

Manuel Bartolomé Cossío (Haro, 22 de febrer de 1858 - Collado Mediano, 2 de setembre de 1935) va ésser un pedagog espanyol, deixeble i col·laborador de Francisco Giner de los Ríos.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Bartolomé Cossío · Veure més »

Manuel Becerra Fernández

Manuel Becerra Fernández (Màlaga, 22 de maig de 1867 - Madrid, 10 de maig de 1940) fou un enginyer i polític espanyol que va ser Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts i Ministre de Justícia durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Becerra Fernández · Veure més »

Manuel Blasco Garzón

Manuel Blasco Garzón (Sevilla, 17 de gener de 1885 - Buenos Aires, 21 de novembre de 1954) va ser un advocat i polític i persona molt polifacètica pel que va desenvolupar diversos càrrecs importants tant a Sevilla com a Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Blasco Garzón · Veure més »

Manuel Bonmatí i Romaguera

Manuel Bonmatí i Romaguera (Girona, 1903 - 1981) va ser un periodista, polític i banquer català Va començar la carrera com farmacèutic, després va fer-se corredor de comerç, una feina que va continuar fins a la seva jubilació el 1978.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Bonmatí i Romaguera · Veure més »

Manuel Borràs Ferré

Manuel Borràs Ferré (La Canonja, Tarragonès, 9 de setembre de 1880 - Montblanc, 12 d'agost de 1936) fou un sacerdot català, bisbe auxiliar de Tarragona i bisbe titular de Bísica (1934-1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica Romana. Va ser un dels tretze bisbes assassinats durant la persecució religiosa que hi hagué durant la Guerra Civil espanyola en el territori controlat per la República i forma part dels màrtirs de la beatificació de Tarragona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Borràs Ferré · Veure més »

Manuel Camo Nogués

Manuel Camo Nogués (Osca, 20 de maig de 1841 - 26 de desembre de 1911) va ser un periodista i polític espanyol, alcalde de la seva ciutat natal i diverses vegades diputat durant la Restauració per districtes de la província d'Osca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Camo Nogués · Veure més »

Manuel Cardenal Dominicis

Manuel Cardenal Dominicis (Sevilla, 19 d'agost de 1873 - Madrid, 5 de maig de 1956) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Cardenal Dominicis · Veure més »

Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Carrasco i Formiguera · Veure més »

Manuel Díez-Alegría Gutiérrez

Manuel Díez-Alegría Gutiérrez (Llanes, Astúries, 25 de juliol de 1905 - Madrid, 3 de febrer de 1987) fou un militar, ambaixador, i acadèmic espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Díez-Alegría Gutiérrez · Veure més »

Manuel de Bofarull i Romañà

Manuel de Bofarull i Romañà (Madrid, 1887 - 1974) fou un jurisconsult i publicista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel de Bofarull i Romañà · Veure més »

Manuel de Falla y Matheu

fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel de Falla y Matheu · Veure més »

Manuel de Irujo Ollo

Manuel de Irujo Ollo (Lizarra, 25 de setembre de 1891 – Bilbao, 1 de gener de 1981) va ser un polític i advocat navarrès, dirigent del Partit Nacionalista Basc, Diputat i Ministre de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel de Irujo Ollo · Veure més »

Manuel de la Pinta Leal

Manuel de la Pinta Leal (Màlaga, 1905 - 30 de setembre de 1936) fou un polític republicà, alcalde de Cadis.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel de la Pinta Leal · Veure més »

Manuel de la Plaza Navarro

Manuel de la Plaza Navarro (Granada, 11 de gener de 1886 - Madrid, 28 de novembre de 1960 fou un jurista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel de la Plaza Navarro · Veure més »

Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz

Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz (Sevilla, 4 d'octubre de 1904 - Madrid, 13 de gener de 1964) va ser un polític i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz · Veure més »

Manuel Delgado Barreto

Manuel Delgado Barreto (San Cristóbal de La Laguna, 27 de setembre de 1879 - Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un periodista i polític d'extrema dreta espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Delgado Barreto · Veure més »

Manuel Dolcet Carmen

Manuel Dolcet i Carmen (Barcelona, 17 d'octubre de 1876 - Barcelona, 9 de desembre de 1964) fou un metge i polític català, diputat a Corts durant a Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Dolcet Carmen · Veure més »

Manuel Eixea Vilar

Manuel Eixea Vilar (Vila-real, Plana Baixa, 13 d'agost de 1881 - Paterna, Horta Oest, 15 d'abril de 1939) va ser un militar valencià antifeixista, afusellat en la postguerra per la seua fidelitat constitucional a la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Eixea Vilar · Veure més »

Manuel Estrada Manchón

Manuel Estrada Manchón (Cartagena, Múrcia, 17 d'octubre de 1902 - Ciutat de Mèxic, 17 de juny de 1980) va ser un militar espanyol que va destacar durant la Guerra civil al capdavant de la Intel·ligència militar republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Estrada Manchón · Veure més »

Manuel Farràs i Baró

Manuel Farràs i Baró (Tremp, Pallars Jussà, 24 de gener de 1899 - Ciutat de Mèxic, 8 de juliol de 1974) va ser un polític republicà català d'orientació socialista i catalanista, membre de l'anomenat Govern de Guerra de l'Ajuntament de Sabadell (1936-39), del Comitè Local Antifeixista, del Comitè Local de Defensa de Sabadell i conseller de Sanitat i Assistència Social encarregat del Comitè Comarcal d'Ajuda als Refugiats.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Farràs i Baró · Veure més »

Manuel Fernández Montesinos

Manuel Fernández-Montesinos Lustau (?, 1901 - Granada, 16 d'agost de 1936) va ser un metge i polític socialista espanyol, alcalde de Granada en 1936, durant la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Fernández Montesinos · Veure més »

Manuel Fernández Peón

Manuel Fernández Peón, también Comandante Flórez (La Hueria de Carrocera, Astúries, 16 de novembre de 1906 - Rosario, Argentina, 9 de juny de 1986) va ser un minaire i guerriller asturià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Fernández Peón · Veure més »

Manuel Florensa i Farré

Manuel Florensa i Farré (Lleida, 1885 - 1976) fou un advocat i polític lleidatà, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Florensa i Farré · Veure més »

Manuel Gancedo Sáenz

Manuel Gancedo Sáenz va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Gancedo Sáenz · Veure més »

Manuel García-Pelayo

Manuel García-Pelayo y Alonso (Corrales del Vino, Zamora, 23 de maig de 1909 - Caracas, Veneçuela, 25 de febrer de 1991) va ser un jurista i politòleg espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel García-Pelayo · Veure més »

Manuel Gómez-Moreno

Manuel Gómez-Moreno Martínez (Granada, 21 de febrer de 1870 - Madrid, 7 de juny de 1970) va ser un arqueòleg i historiador de l'art espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Gómez-Moreno · Veure més »

Manuel Giménez Fernández

Manuel Giménez Fernández (Sevilla, 6 de maig de 1896 -27 de febrer de 1968) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Giménez Fernández · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel González García

Manuel González García (Sevilla, 25 de febrer de 1877 - Madrid, 4 de gener de 1940) fou un eclesiàstic espanyol, bisbe de Màlaga i de Palència.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel González García · Veure més »

Manuel Iglesias Corral

Manuel Iglesias Corral (La Corunya, 1 de gener de 1901 - 8 de setembre de 1989) va ser un polític, fiscal, empresari i advocat gallec, diputat a les Corts de la República i senador durant la Transició Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Iglesias Corral · Veure més »

Manuel Irurita Almandoz

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Irurita Almandoz · Veure més »

Manuel Isasa Navarro

Manuel Isasa Navarro (12 de desembre de 1911,? - 24 d'abril del 1938, Terol) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Isasa Navarro · Veure més »

Manuel López Iglesias

Manuel López Iglesias (Màlaga, 6 de març de 1899 - Ciutat de Mèxic, 20 de desembre de 1961) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel López Iglesias · Veure més »

Manuel Lizasoain Muguiro

Manuel Lizasoain Muguiro (4 de setembre de 1912, ? - 30 d'octubre de 1995, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Lizasoain Muguiro · Veure més »

Manuel Lozano Guillén

Manuel Lozano Guillén (Belver de Cinca (Osca), 26 de febrer de 1904 — Saragossa, 24 d'abril de 1945) va ser un anarquista, sindicalista i militar aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Lozano Guillén · Veure més »

Manuel Lugrís Freire

Manuel Lugrís Freire (Sada, 11 de febrer de 1863 - La Corunya, 15 de febrer de 1940) va ser un escriptor i activista galleguista, director o cofundador, entre moltes altres, de l'Escola Regional de Declamació, de la Reial Acadèmia Gallega i de les Irmandades da Fala.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Lugrís Freire · Veure més »

Manuel María González López

Manuel María González López Pardo (Lugo, ? - La Corunya, 13 de juliol de 1975) fou un advocat, escriptor i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel María González López · Veure més »

Manuel Marraco Ramón

Manuel Marraco Ramón (Saragossa, 16 de juny de 1870 - 29 de setembre de 1956) fou un empresari i polític aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Marraco Ramón · Veure més »

Manuel Matallana Gómez

Manuel Matallana Gómez (Madrid, 25 de desembre de 1894 - ibídem, 1952) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola, jugant un important paper al final de la contesa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Matallana Gómez · Veure més »

Manuel Márquez Sánchez de Movellán

va ser un militar espanyol pertanyent al Partit Comunista d'Espanya que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República i que va aconseguir el comandament de nombroses unitats de l'Exèrcit Popular de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Márquez Sánchez de Movellán · Veure més »

Manuel Monleón Burgos

Manuel Monleón Burgos (València, 23 de febrer de 1904 - Mislata, 17 d'agost de 1976) fou un cartellista, fotomuntador valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Monleón Burgos · Veure més »

Manuel Morales i Pareja

Manuel Morales Pareja (Granada, Andalusia, 1864 — Barcelona, 24 d'octubre de 1932) fou un artista i polític d'origen andalús, nebot d'Hermenegildo Giner de los Ríos.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Morales i Pareja · Veure més »

Manuel Ordovás González

Manuel Ordovás González (9 de desembre de 1912, Madrid - 16 d'abril de 1999, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de general de brigada.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Ordovás González · Veure més »

Manuel Pérez Mirete

Manuel Pérez Mirete (Alacant, 1884 - 29 de juny de 1965) fou un advocat i polític alacantí, últim president de la Diputació d'Alacant abans de la proclamació de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Pérez Mirete · Veure més »

Manuel Pomares Monleón

Manuel Pomares Monleón (Alacant, 1904 - ciutat de Mèxic, 28 de novembre de 1972) fou un escriptor i polític valencià, governador civil durant la Segona República Espanyola i exiliat pel franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Pomares Monleón · Veure més »

Manuel Portela Valladares

Manuel Portela Valladares (Pontevedra, 31 de gener de 1867 - Bandòu, 29 d'abril de 1952) va ser un polític espanyol d'ideologia liberal centrista Va ser ministre durant el regnat d'Alfons XIII i va arribar a ser president del govern durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Portela Valladares · Veure més »

Manuel Reventós i Bordoy

Manuel Reventós i Bordoy (Barcelona 19 de desembre de 1888 - 1942) fou un economista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Reventós i Bordoy · Veure més »

Manuel Rico Avello

Manuel Rico Avello y García de Lañón (Villanueva de Trevías, Astúries, 20 de desembre de 1886 – Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un jurista i polític espanyol, ministre de Governació (1933-34) i d'Hisenda (1935-36) durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Rico Avello · Veure més »

Manuel Rodríguez Martínez

Manuel Rodríguez Martínez (Elx, 1887 - Orà, 15 de maig de 1954) fou un polític socialista il·licità, alcalde d'Elx durant la Segona República Espanyola i governador civil de Castelló i Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Rodríguez Martínez · Veure més »

Manuel Rubio Moscoso

Manuel Rubio Moscoso (30 de juliol de 1902, Granada - 1968, Càceres) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que, quan era capità, s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Rubio Moscoso · Veure més »

Manuel Salvadores de Blas

Manuel Salvadores de Blas (Madrid, 19 d'abril de 1874 - 3 de maig de 1946) fou un mestre i polític espanyol, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Salvadores de Blas · Veure més »

Manuel Sánchez Badajoz

Manuel Sánchez-Badajoz (Alcántara (Càceres), 1892 - Còrdova, 8 d'agost de 1936) va ser un polític socialista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Sánchez Badajoz · Veure més »

Manuel Torres Campañá

Manuel Torres Campañá (Cervera, 1891? -) va ser un professor mercantil i polític republicà espanyol, diputat membre del Congrés dels Diputats d'Espanya per la província de Madrid durant dues legislatures del període republicà Diputat per elecció parcial de 12 de juliol com a membre del Partit Republicà Radical.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Torres Campañá · Veure més »

Manuel Villar Mingo

Manuel Villar Mingo (Pradoluengo, província de Burgos, 24 de desembre de 1909 - Buenos Aires, 29 d'octubre 1972) va ser un militant anarquista espanyol amb destacada actuació en el moviment llibertari argentí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Villar Mingo · Veure més »

Manuel Zarzo

Manuel López Zarza (Madrid, 26 d'abril de 1932), conegut artísticament com a Manolo Zarzo, és un actor espanyol d'àmplia trajectòria teatral i cinemamatográfica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Manuel Zarzo · Veure més »

Mapfre

MAPFRE (Mútua de la Agrupación de Propietarios de Fincas Rústicas de España) és una empresa multinacional espanyola dedicada al sector de l'assegurança amb presència en 46 països.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mapfre · Veure més »

Maravillas Lamberto

Maravillas Lamberto Yoldi (Larraga, 28 de juny de 1922 - Larraga, 15 d'agost de 1936) va ser una sindicalista navarresa, una de les víctimes de la Guerra civil espanyola a Navarra quan amb prou feines havia complert els catorze anys.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maravillas Lamberto · Veure més »

Marçal Badia i Colomer

Marçal (o Marcial) Badia i Colomer (Reus, 1906 - Buenos Aires, 1986) va ser un escriptor i militant socialista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marçal Badia i Colomer · Veure més »

María Casares

María Victoria Casares Pérez, María Casares (La Corunya, Galícia, 21 de novembre de 1922 - Alloue, França, 22 de novembre de 1996), va ser una actriu espanyola de teatre i cinema que va triomfar a França, on s'havia exiliat.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Casares · Veure més »

María de la O (pel·lícula de 1936)

María de la O és una pel·lícula espanyola melodramàtica del 1936 dirigida per Francesc Elías Riquelme amb un guió inspirat en un cuplet de Salvador Valverde i Rafael León, i protagonitzada per Carmen Amaya, Imperio Argentina i Antonio Moreno, actor que havia triomfat a Hollywood.

Nou!!: Segona República Espanyola і María de la O (pel·lícula de 1936) · Veure més »

María de la Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda

coneguda simplement com a Pura de la Aldea, fou una de les primeres llevadores i infermeres col·legiades de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і María de la Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda · Veure més »

María del Carmen Cuesta Rodríguez

María del Carmen Cuesta Rodríguez, coneguda amb el sobrenom de La Peque (Madrid, 23 de desembre de 1922 - València,16 d'octubre de 2010), va ser una activista republicana represaliada pel franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і María del Carmen Cuesta Rodríguez · Veure més »

María del Rosario de Silva y Gurtubay

va ser una noble espanyola, marquesa de San Vicente del Barco i consort del duc d'Alba.

Nou!!: Segona República Espanyola і María del Rosario de Silva y Gurtubay · Veure més »

María del Rosario Fernández Erenchun

María del Rosario Fernández Erenchun (2 d'octubre de 1880 - segle XX) fou una professora de matemàtiques, directora de l'Escola Normal de Mestres de Castelló i impulsora del Pla Professional implantat a la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і María del Rosario Fernández Erenchun · Veure més »

María Domínguez Remón

María Domínguez Remón (Pozuelo de Aragón, Saragossa, 1 d'abril de 1882 - Fuendejalón, Saragossa, 7 de setembre de 1936) va ser una periodista, poetessa i política republicana i socialista espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Domínguez Remón · Veure més »

María Francisca Atlántida Coll Oliva

María Francisca Atlántida Coll Oliva, també anomenada Atlántida Coll de Hurtado o Coll-Hurtado, nascuda a Dakar el dia 28 de maig 1941, és una geògrafa mexicana, investigadora i professora de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).

Nou!!: Segona República Espanyola і María Francisca Atlántida Coll Oliva · Veure més »

María Luisa Navarro Margati

María Luisa Navarro Margati (Marsella, França, 24 de maig de 1885 – Buenos Aires, 9 de desembre de 1948) va ser una pedagoga espanyola, defensora dels drets de les dones, traductora i escriptora que va ocupar la presidència de l'Agrupació Femenina Republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Luisa Navarro Margati · Veure més »

María Luisa Rendón Martell

María Luisa Rendón Martell (La Havana,13 setembre 1909 - Cadis, 1981) fou una dona republicana, activista del PCE, UGT i Socors Roig i lider de moviments obreristes.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Luisa Rendón Martell · Veure més »

María Moliner

María Moliner Ruiz (Paniza, Saragossa, 30 de març de 1900 - Madrid, 22 de gener de 1981) fou una bibliotecònoma i lexicògrafa espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Moliner · Veure més »

María Pascual Ferrández

María Pascual Ferrández (Elx, 7 de juny de 1901 - 4 de març de 1996) fou una pedagoga valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Pascual Ferrández · Veure més »

María Pérez Rodríguez

María Pérez Rodríguez (- segle XX) fou una activista política valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Pérez Rodríguez · Veure més »

María Roldán Castros

María Roldán Castros (Madrid 8 de gener de 1912- Mexico DF, 11 d'octubre de 2003), va ser una de les primeres dones veterinàries, biòlogues i professores espanyoles.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Roldán Castros · Veure més »

María Rosa Urraca Pastor

María Rosa Urraca Pastor (Madrid, 1 de gener de 1900 — Barcelona, 19 de març de 1984) va ser una dirigent carlista espanyola, famosa pels seus articles de premsa, per la seva brillant oratòria, per la seva tasca social (a través de l'organització femenina carlista coneguda com «Les Margarides») i pel seu activisme en favor del Tradicionalisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Rosa Urraca Pastor · Veure més »

María Teresa León

María Teresa León Goyri, va ser una escriptora espanyola integrant de la Generació del 27.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Teresa León · Veure més »

María Zambrano Alarcón

va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і María Zambrano Alarcón · Veure més »

Marbella

Marbella és un municipi andalús de la província de Màlaga.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marbella · Veure més »

Marc Ferragut Fluxà

Marc Ferragut Fluxà (Inca, 1901 - Palma, 1981) fou un empresari i polític mallorquí, creador de l'Auditòrium de Palma.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marc Ferragut Fluxà · Veure més »

Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marcel·lí Domingo i Sanjuan · Veure més »

Marcel·lí Moreta i Amat

Marcel·lí Moreta i Amat (Sant Julià de Vilatorta, Osona 1909 - Barcelona, Barcelonès 2004) fou polític català de centredreta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marcel·lí Moreta i Amat · Veure més »

Marcel·lí Perelló i Valls

Marcel·lí Perelló (al micròfon) amb César Tirado, Roberto Escudero i José Nasar, a la conferència de premsa del CNH, el 6 d'octubre de 1968, primera després de la matança de Tlatelolco Marcel·lí Perelló i Valls (Ciutat de Mèxic, 1944 - Ciutat de Mèxic, 5 d'agost de 2017) fou un activista polític, periodista i professor universitari mexicà d'ascendència catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marcel·lí Perelló i Valls · Veure més »

Marcelino Bilbao Bilbao

Marcelino Bilbao Bilbao (Alonsotegi, 16 de gener de 1920 - Poitiers, 25 de gener de 2014) fou un activista polític i militar basc, tinent del batalló Isaac Puente de la Confederació Nacional del Treball del País Basc i supervivent del camp de concentració de Mauthausen i del camp de concentració d'Ebensee.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marcelino Bilbao Bilbao · Veure més »

Marcelino Pascua Martínez

Marcelino Pascua Martínez (Valladolid, Espanya, 14 de juny del 1897 - Ginebra (Suïssa), 14 de juny del 1977) va ser un metge i diplomàtic espanyol, membre del PSOE, que va exercir com a ambaixador de la Segona República davant l'URSS i França durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marcelino Pascua Martínez · Veure més »

Marcelo Usabiaga Jáuregui

Marcelo Usabiaga Jauregui (Ordizia, 30 d'octubre de 1916 - Sant Sebastià, 23 de juliol de 2015) va ser un militar republicà i lluitador antifranquista basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marcelo Usabiaga Jáuregui · Veure més »

Mare de Déu de Bonrepòs

El santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs està situat dins del terme de Gavet de la Conca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mare de Déu de Bonrepòs · Veure més »

Mare de Déu de la Bonanova

Lesglésia dels Sants Gervasi i Protasi i de la Mare de Déu de la Bonanova és un temple catòlic situat a la plaça de la Bonanova, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mare de Déu de la Bonanova · Veure més »

Margaret Michaelis

Margaret Michaelis-Sachs (Czechowice-Dziedzice, Àustria -avui Polònia-, 6 d'abril de 1902- Melbourne, Austràlia, 16 d'octubre de 1985), nascuda Margarethe Gross, fou una fotògrafa austríaca formada a Viena i Berlín, que va viure a Barcelona entre els anys 1933 i 1937, fugint de l’ascens al poder del partit nazi alemany.

Nou!!: Segona República Espanyola і Margaret Michaelis · Veure més »

Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Margarida Xirgu i Subirà · Veure més »

Margarita Nelken

Margarita Nelken Mansberger (Madrid, 5 de juliol de 1894 - Ciutat de Mèxic, 8 de març de 1968) fou una escriptora i política espanyola, una de les representants de l'incipient moviment feminista a Espanya durant la dècada de 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Margarita Nelken · Veure més »

Margarita Salaverría Galárraga

va ser la primera dona diplomàtic d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Margarita Salaverría Galárraga · Veure més »

Maria Antònia Hernández

Maria Antònia Hernández Segarra (Madrid, 20 de juny de 1912 - Torredembarra, 8 d'octubre de 1970), fou una mestra de Torredembarra molt popular, creadora de la primera biblioteca d'aula de Torredembarra al Patronat Antoni Roig i que ha donat nom a una biblioteca de la població.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Antònia Hernández · Veure més »

Maria Antònia Vilaseca i Viladot

Maria Antònia Vilaseca i Viladot, coneguda amb el pseudònim artístic de Myrtia de Osuna (Barcelona, 22 juliol 1908 - Buenos Aires, 28 desembre 1943) fou una rapsoda, conferenciant i actriu catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Antònia Vilaseca i Viladot · Veure més »

Maria Bigordà Montmany

Maria Bigordà Montmany (Ullastrell, Vallès Occidental, 21 de setembre de 1916 - Terrassa, 8 de setembre de 2009) fou una dona obrera republicana, represaliada pel franquisme i compromesa amb les reivindicacions laborals i socials de la classe treballadora.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Bigordà Montmany · Veure més »

Maria Branyas Morera

és una supercentenària catalana que actualment resideix a Olot.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Branyas Morera · Veure més »

Maria Cabré de Calderó

Maria Cabré Roigé (Riudecols, 29 de desembre de 1919 - Reus 10 de juliol de 2019) va ser una poetessa catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Cabré de Calderó · Veure més »

Maria Cristina de Borbó i de Battenberg

Maria Cristina de Borbó i de Battenberg (en castellà: María Cristina de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 12 de desembre de 1911 - Madrid, 23 de desembre de 1996), infanta d'Espanya, era la quarta filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Cristina de Borbó i de Battenberg · Veure més »

Maria del Carme García-Nieto París

María del Carmen García-Nieto París (Barcelona, 19 de juliol de 1928 - 1 de desembre de 1997) va ser una historiadora espanyola, compromesa amb els moviments de cristians de base, va estar afiliada al Partit Comunista i a Iniciativa per Catalunya. Al costat del seu germà Joan N. García-Nieto, Alfons Comín i altres activistes cristians va ser cofundadora de Cristians pel Socialisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria del Carme García-Nieto París · Veure més »

Maria dels Àngels de Janer i Milà de la Roca

Maria dels Àngels de Janer i Milà de la Roca (Barcelona, 2 d'agost de 1864 - Barcelona, 27 de juliol de 1945) fou una escriptora catalana que fundà la congregació humanitària Àngels de la Caritat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria dels Àngels de Janer i Milà de la Roca · Veure més »

Maria Francesca Clar Margarit

va ser una escriptora de la Generació del 27, intel·lectual, feminista i directora de teatre innovadora, que signà les seves obres amb els pseudònims Ana Ryus i, sobretot, Halma Angélico.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Francesca Clar Margarit · Veure més »

Maria Gispert i Coll

Maria Gispert i Coll (Sant Vicenç de Castellet, 12 d'octubre de 1904 - Caracas, 23 de gener de 1976) fou una escriptora i política catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Gispert i Coll · Veure més »

Maria Hervás Moncho

Maria Hervás Moncho (Dénia, Marina Alta, 10 de setembre de 1894 - 1963) fou una metgessa valenciana pionera, una de les primeres llicenciades en Medicina de la Universitat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Hervás Moncho · Veure més »

Maria Marí Guasch

Maria Marí Guasch (Sant Llorenç de Balàfia, març de 1909 - Eivissa, octubre de 2001) fou una militant republicana i víctima de la repressió franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Marí Guasch · Veure més »

Maria Mercè Prat i Prat

Maria Mercè Prat i Prat (Barcelona, 6 de març de 1880 - 24 de juliol de 1936) va ésser una religiosa, germana de la Companyia de Santa Teresa de Jesús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Mercè Prat i Prat · Veure més »

Maria Pascual Flaquer

Maria Pascual Flaquer (Capdepera, 1914 - Manacor, 5 de gener de 1937) dirigent comunista mallorquina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Pascual Flaquer · Veure més »

Maria Plaza i Montaner

Maria Plaza i Montaner (Palma, 1909-1990) fou una mestra, farmacèutica i activista mallorquina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Plaza i Montaner · Veure més »

Maria Recasens i Gassió

Maria Recasens i Gassió (El Vilosell, Garrigues, 1902 - Barcelona, 1989) va ser una militant carlina i farmacèutica catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Recasens i Gassió · Veure més »

Maria Rosa Virós i Galtier

Maria Rosa Virós i Galtier (Barcelona, 1935 - ibid., 15 de maig de 2010) fou una advocada catalana, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i catedràtica de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual fou rectora del 2001 al 2005.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Rosa Virós i Galtier · Veure més »

Maria Salvo Iborra

Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020) va ser una activista antifranquista catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Salvo Iborra · Veure més »

Maria Serra

Maria Serra, (Barcelona, ? – La Línea de la Concepción, 30 de gener de 1990) també coneguda com Maria Serra de Soro, fou una pianista barcelonina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Serra · Veure més »

Maria Teresa Vernet i Real

Primera edició de ''Eulàlia'' publicada a Badalona l'any 1928 dins la col·lecció A tot vent Maria Teresa Vernet i Real (Barcelona, 7 de març de 1907 - Barcelona, 16 de febrer de 1974) fou una novel·lista, poeta i traductora anterior a la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Teresa Vernet i Real · Veure més »

Maria Vaquer Moll

Maria Vaquer Moll (Capdepera, Mallorca, 23 d'octubre de 1902 - Capdepera, Mallorca, gener de 1982) fou una modista i feminista balear.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Vaquer Moll · Veure més »

Maria Vinyes i Mayola

Maria Vinyes i Mayola (Banyoles, 21 de febrer de 1902 - Sabadell, 1 de novembre de 1989) va ser una professora catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maria Vinyes i Mayola · Veure més »

Marian Amat i Carbó

Marian Amat i Carbó (Sants, 1883-1945) fou un empresari i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marian Amat i Carbó · Veure més »

Mariano Barberán y Tros de Ilarduya

Mariano Barberán y Tros de Ilarduya (Guadalajara; 14 d'octubre de 1895 - Mèxic, 20 de juny de 1933) fou un militar español, protagonista de la proesa del vol del Cuatro Vientos amb Joaquim Collar i Serra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Barberán y Tros de Ilarduya · Veure més »

Mariano Bueno Ferrer

Mariano Bueno Ferrer (Jaca, 22 d'octubre de 1892-?) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Bueno Ferrer · Veure més »

Mariano Buxó Martín

Mariano Buxó Martín (Olmedo, c. 1886) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Buxó Martín · Veure més »

Mariano Cuadra Medina

Mariano Cuadra Medina (Madrid, 12 de maig de 1912 - 2 d'abril de 1981) va ser un militar espanyol, que va aconseguir el grau de tinent general de l'Exèrcit de l'Aire espanyol i va ser ministre de l'Aire en dos gabinets successius, els últims de la dictadura franquista presidits per Carlos Arias Navarro.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Cuadra Medina · Veure més »

Mariano de Foronda

Mariano de Foronda y González Bravo, segon marquès de Foronda (El Escorial, 14 de setembre de 1873 - Foronda, Àlaba, 17 de juliol de 1961) fou un empresari espanyol, II marquès de Foronda, I comte de Torre Nova de Foronda, II comte de Larrea.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano de Foronda · Veure més »

Mariano Fructuoso Ansó Zungarren

Mariano Fructuoso Ansó Zunzarren (Pamplona, 1889 - Biarritz, 29 d'agost de 1981) va ser un advocat i polític republicà navarrès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Fructuoso Ansó Zungarren · Veure més »

Mariano Gamir Ulibarri

Mariano Gamir Ulibarri (Madrid, 1877 - Valparaíso de Abajo, ara Campos del Paraíso, província de Conca, 1962) fou un militar espanyol que lluità en la guerra civil espanyola al bàndol republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Gamir Ulibarri · Veure més »

Mariano Gómez González

Mariano Gómez González (Huercal‑Overa, Almería, 1883- Buenos Aires, 1951) fou un jurista espanyol que va ser president del Tribunal Suprem durant la Guerra Civil (1936-1939).

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Gómez González · Veure més »

Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce

Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce (La Corunya, 26 de març de 1897 - Madrid, 4 de setembre de 1973) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce · Veure més »

Mariano Joven Hernández

Mariano Joven Hernández (Almonacid de la Sierra, 20 de novembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1982) va ser un agent comercial i polític republicà d'Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Joven Hernández · Veure més »

Mariano Menor Poblador

Mariano Menor Poblador (Casp, Saragossa, 1896 - Principat d'Andorra, 1947) va ser un polític aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Menor Poblador · Veure més »

Mariano Moreno Mateo

Mariano Moreno Mateo (Marchena, província de Sevilla, 10 d'abril de 1895 - Ciutat de Mèxic, 28 de maig de 1971), fou un advocat i polític socialista andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Moreno Mateo · Veure més »

Mariano Peñas Gallego

Mariano Peñas Gallego (6 de maig de 1901,? - 11 de novembre de 2000, San Pablo de los Montes, Toledo) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de tinent coronel.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Peñas Gallego · Veure més »

Mariano Rajoy Sobredo

va ser un jurista i magistrat espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Rajoy Sobredo · Veure més »

Mariano Ruiz-Funes García

Mariano Ruiz-Funes García (Múrcia, 24 de febrer de 1889 - Mèxic, 1953) va ser un jurista i polític espanyol, membre d'Izquierda Republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Ruiz-Funes García · Veure més »

Mariano Sánchez de Palacios

Mariano Sánchez de Palacios (Madrid, 1906-Madrid, 1990) va ser un escriptor, crític artístic i periodista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mariano Sánchez de Palacios · Veure més »

Marià Armengol i Torrella

Marià Armengol i Torrella (Sant Joan de les Abadesses, 17 de desembre de 1909 – Nottingham, 27 de novembre de 1995) va ser un pintor, escultor i dissenyador industrial català, nacionalitzat britànic el 1961.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marià Armengol i Torrella · Veure més »

Marià Martínez i Cuenca

Marià Martínez i Cuenca (Cartagena, Regió de Múrcia, 14 de juny de 1899 – Ciutat de Mèxic, 16 d'octubre de 1984) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marià Martínez i Cuenca · Veure més »

Marie Laffranque

Marie Laffranque (Aspèth, 28 de novembre de 1921 - Tolosa, 13 de juliol de 2006) va ser una hispanista francesa, dedicada a l'estudi de la vida de Federico García Lorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marie Laffranque · Veure més »

Marie-Élisa Nordmann-Cohen

fou una química i resistent comunista francesa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marie-Élisa Nordmann-Cohen · Veure més »

Mario Roatta

fou un general i agent secret italià, que va ser cap d'estat major de la Regio Esercito, l'exèrcit del Regne d'Itàlia i cap del Servei d'Intel·ligència Militar de la Itàlia feixista (Servizio Informazioni Militari) sota les ordres de Benito Mussolini.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mario Roatta · Veure més »

Marquesat de Queipo de Llano

El marquesat de Queipo de Llano va ser un títol nobiliari espanyol, concedit pel militar Francisco Franco mitjançant Decret de l'1 d'abril de 1950 i Carta del següent dia 12, a favor del tinent general Gonzalo Queipo de Llano y Sierra, general en cap de l'Exèrcit del Sud durant la Guerra Civil espanyola, capità general d'Andalusia, gran creu llorejada de Sant Ferran i Medalla Militar individual.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marquesat de Queipo de Llano · Veure més »

Marta Colomina Reyero

és una periodista catalano-veneçolana i professora universitària jubilada.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marta Colomina Reyero · Veure més »

Marta Venceslao Pueyo

Marta Venceslao Pueyo (Vitòria, 1976) és una antropòloga basca i professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marta Venceslao Pueyo · Veure més »

Martí Barrera i Maresma

Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 - Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Martí Barrera i Maresma · Veure més »

Martí Figueras i Castillo

Martí Figueras i Castillo (Esplugues de Llobregat, 1898 - 1971) va ser batlle d'Esplugues durant la Segona República entre el 1931 i 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Martí Figueras i Castillo · Veure més »

Martí Gasull i Coral

Martí Gasull i Coral (Barcelona, 30 de maig del 1919 –26 de febrer de 1994) fou un fotògraf català, conegut per la seva fotografia creativa feta entre els anys 40 i 50 del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Martí Gasull i Coral · Veure més »

Martí Pous i Serra

Martí Pous i Serra (Barcelona, 1910-25 de gener de 1997) fou un historiador català de Sant Andreu de Palomar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Martí Pous i Serra · Veure més »

Martí Vives

Martí Vives (Prada, Conflent, 25 de maig de 1905 - Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 25 de desembre de 1991) fou un pintor nord-català, resistent i conservador del Museu d'Art Jacint Rigau de Perpinyà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Martí Vives · Veure més »

Martín Calvo Calvo

Martín Calvo Calvo va ser un militar espanyol que va lluitar en la Guerra civil espanyola a favor de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Martín Calvo Calvo · Veure més »

Martín López Segarra

Martín López Segarra (n. 1905) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Martín López Segarra · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Martorell · Veure més »

Maruja Mallo

Ana María Gómez González, més coneguda pel seu pseudònim Maruja Mallo (Viveiro, 5 de gener de 1902 - Madrid, 6 de febrer de 1995) fou una pintora surrealista gallega.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maruja Mallo · Veure més »

Maruxa Vilalta

María Vilalta Soteras, més coneguda com a Maruxa Vilalta (Barcelona, 28 de setembre de 1932−Ciutat de Mèxic, 19 d'agost de 2014), va ser una dramaturga i directora de teatre mexicana d'origen català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maruxa Vilalta · Veure més »

Marxisme als Països Catalans

El marxisme als Països Catalans va tenir una implantació inicial més aviat reduïda i tardana, menor a la que obtingueren altres tendències obreristes com l'anarquisme bakuninista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Marxisme als Països Catalans · Veure més »

Mas dels Frares (Aiòder)

El Mas dels Frares (Masía los Frailes, en castellà) és una edificació en ruïnes ubicada al cim del coll dels Frares, al terme municipal d'Aiòder, a l'Alt Millars.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mas dels Frares (Aiòder) · Veure més »

Massacre de Badajoz

La massacre de Badajoz es va produir en els dies posteriors a la Batalla de Badajoz, durant la Guerra Civil espanyola, i fou el resultat de la repressió exercida per l'exèrcit sublevat contra civils i militars defensors de la II República, després de la presa de la ciutat de Badajoz per les forces revoltades contra la II República espanyola, que es va dur a terme el 14 d'agost de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Massacre de Badajoz · Veure més »

Massacre de la carretera Màlaga-Almeria

La massacre de la carretera Màlaga-Almeria fou un episodi de la Guerra Civil espanyola esdevingut el 8 de febrer de 1937, després de l'entrada a Màlaga de les tropes franquistes, en el qual va ser atacada, per mar i aire, la multitud de refugiats que abarrotaven la carretera en marxa cap a Almeria, a la zona sota control de l'Exèrcit Popular Republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Massacre de la carretera Màlaga-Almeria · Veure més »

Matadepera

Matadepera (pronunciat) és un municipi de Catalunya situat al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Matadepera · Veure més »

Matança d'Atocha

La Matança d'Atocha fou un atemptat de la violència ultradretana en la transició espanyola comès al centre de Madrid la nit del 24 de gener de 1977.

Nou!!: Segona República Espanyola і Matança d'Atocha · Veure més »

Matança de la Presó Model de Madrid

La matança de la presó Model de Madrid va ser un succés luctuós que va tenir lloc al començament de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Matança de la Presó Model de Madrid · Veure més »

Matances de Paracuellos

Paracuellos.http://www.martiresdeparacuellos.com/planos.htm Plànol del Cementiri de Paracuellos de Jarama: plànol de les fosses de Paracuellos del Jarama i explicació sobre cadascuna d'elles, en la web de la Germanor de La nostra Senyora dels Màrtirs de Paracuellos del Jarama. proper al riu Jarama, un dels llocs on van ocórrer aquests episodis de repressió de la Guerra Civil espanyola, erigit en record i memòria dels assassinats. Al fons de la imatge, una creu blanca de grans dimensions, al vessant del "cerro de San Miguel", és visible des de la proximitat de l'aeroport de Barajas. Es coneixen com a matances de Paracuellos els episodis organitzats d'assassinat massiu de diversos milers de presoners, considerats oposats al bàndol republicà, ocorreguts durant la Batalla de Madrid de la Guerra Civil espanyola, als paratges del rierol de San Jóse, al municipi de Paracuellos de Jarama, i de Soto de Aldovea, al terme de Torrejón de Ardoz, pròxims a la Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Matances de Paracuellos · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mataró · Veure més »

Mateo García de los Reyes

Mateo García de los Reyes va ser un militar, mariner i polític espanyol, primer cap i organitzador de l'Arma Submarina espanyola nascut el 6 de febrer de 1872 en Montevideo (Uruguai), on el seu pare, estava destinat com a Comandant de la fragata Almansa, i afusellat el 24 de novembre de 1936 en Paracuellos del Jarama (Madrid).

Nou!!: Segona República Espanyola і Mateo García de los Reyes · Veure més »

Mateo Mújica Urrestarazu

Mateo Mújica Urrestarazu (Idiazabal, 21 de setembre de 1870 – Zarautz, 27 d'octubre de 1968) va ser un clergue basc, bisbe de Vitòria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mateo Mújica Urrestarazu · Veure més »

Maternitat d'Elna

La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maternitat d'Elna · Veure més »

Mateu Martí i Miquel

Mateu Martí i Miquel, conegut com a Ateo Martí o Ateu Martí (Palma, 16 d'octubre de 1889 - Palma, coll de sa Creu, 29 de juliol de 1936),David Ginard.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mateu Martí i Miquel · Veure més »

Mateu Monserrat Calafat

Mateu Monserrat Calafat, Barril, (1899 o 1900, Llucmajor, Mallorca - 1974, s'Arenal, Mallorca) fou un polític mallorquí, regidor de l'ajuntament de Llucmajor des del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i batle de Llucmajor entre 1959 i 1969 durant la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mateu Monserrat Calafat · Veure més »

Matilde Cantos Fernández

Matilde Cantos Fernández (Granada, 20 de setembre de 1898 – Fuente Vaqueros, Granada, 24 de novembre de 1987) va ser una política socialista andalusa que va desenvolupar la seva activitat pública fonamentalment en el període de la Segona República Espanyola i durant la seva etapa de l'exili en Mèxic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Matilde Cantos Fernández · Veure més »

Matilde Huici Navaz

Matilde Huici Navaz (Pamplona, 3 d'agost de 1890 – Santiago de Xile, 13 d'abril de 1965) va ser una mestra, advocada i pedagoga espanyola. A més de col·laborar amb María de Maeztu en l'organització de la Residència de Senyoretes i el Lyceum Club Femení, va ser cofundadora de l'Associació de Dones Espanyoles Universitàries (amb Victoria Kent i Clara Campoamor en 1928) i delegada d'Espanya en la Comissió Consultiva de Qüestions Socials i Humanitàries de la Societat de Nacions.

Nou!!: Segona República Espanyola і Matilde Huici Navaz · Veure més »

Matilde Iborra García

Matilde Iborra García (Elx, Baix Vinalopó, ca. 1899 - 6 de gener de 1975) fou una dirigent valenciana d'Unió Republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Matilde Iborra García · Veure més »

Matilde Zapata

va ser la directora del diari La Región des de l'assassinat del seu marit, Luciano Malumbres, fins al tancament del diari.

Nou!!: Segona República Espanyola і Matilde Zapata · Veure més »

Matrimoni civil

El matrimoni civil és un tipus de matrimoni que es contreu, formalitza i inscriu davant les autoritats civils (registre civil, administració pública, jutges o autoritats municipals) i no davant les autoritats religioses, ni seguint el ritu d'una religió (matrimoni religiós).

Nou!!: Segona República Espanyola і Matrimoni civil · Veure més »

Maty Mont

Matilde Moncusí i Peyrí, coneguda amb el nom artístic de Maty Mont (Sabadell, 10 de juliol de 1919 - 8 de desembre de 1973) va ser una artista de varietats catalana, primera vedet a la dècada dels anys 40 i 50 del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maty Mont · Veure més »

Maurice Thorez

Maurice Thorez (Noyelles-Godault, Pas de Calais, 28 d'abril de 1900 - Mar Negre, 11 de juliol de 1964) va ser un polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964, ministre de la Funció Pública entre 1945 i 1947, i vicepresident del Consell d'Estat en 1947.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maurice Thorez · Veure més »

Maurici Serrahima i Bofill

Maurici Serrahima i Bofill (Barcelona, 14 de juny de 1902 – Barcelona, 8 d'abril de 1979) fou un polític i escriptor català, un dels nou fills de l'advocat Lluís Serrahima i Camín i Isabel Bofill i de Compte, germà de l'atleta Joan Serrahima i Bofill i del joier Alfons Serrahima i Bofill i net de Maurici Serrahima i Palà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maurici Serrahima i Bofill · Veure més »

Mauro Bajatierra Morán

Mauro Bajatierra Morán (Madrid, 8 de juny de 1884 – Guindalera, Madrid, 28 de març de 1939) fou un periodista i anarcosindicalista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mauro Bajatierra Morán · Veure més »

Mauthausen-Gusen

Detall de l'escultura a la memòria dels jueus morts a Mauthausen Mur del camp de Mauthausen amb plaques de recordatori Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d'extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l'Alta Àustria durant l'etapa d'ocupació d'Àustria durant el Tercer Reich alemany.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mauthausen-Gusen · Veure més »

Max Aub Mohrenwitz

Max Aub Mohrenwitz (París, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany.

Nou!!: Segona República Espanyola і Max Aub Mohrenwitz · Veure més »

Maximiano García Venero

va ser biògraf, assagista, historiador i periodista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maximiano García Venero · Veure més »

Maximilià Thous i Orts

Tomba de Maximilià Thous al Cementeri General de València Maximilià Thous i Orts (San Esteban de Pravia, Muros, Astúries, 30 de novembre de 1875 - València, 1947) fou un periodista i escriptor, important al món cultural valencià de principis del; pare de Maximilià Thous i Llorens.

Nou!!: Segona República Espanyola і Maximilià Thous i Orts · Veure més »

Màrcia Cisteró i Saludes

Màrcia Cisteró i Saludes (Barcelona, 1972) és una actriu i docent catalana, coneguda sobretot en el món del teatre per haver representat obres de Molière, Sòfocles, Anton Txékhov, Eduardo De Filippo, Ramón María del Valle-Inclán, Wajdi Mouawad, Brian Friel, William Shakespeare, Arnold Wesker o Bertolt Brecht, entre d'altres, sovint sota la direcció d'Oriol Broggi, amb qui va començar a treballar l'any 2000 a ''Tartuf''.

Nou!!: Segona República Espanyola і Màrcia Cisteró i Saludes · Veure més »

Màrius Mateo

Màrius Mateo i Barberà (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 21 de juny de 1889 - 1958?) fou un violinista, compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Màrius Mateo · Veure més »

Máximo Cajal Sarasa

Máximo Cajal Sarasa (nascut a Osca, 1896 – mort a Madrid, 1990) va ser mestre d'ensenyament, advocat, polític i testaferro.

Nou!!: Segona República Espanyola і Máximo Cajal Sarasa · Veure més »

Mètode Freinet

347px El Mètode Freinet, que engloba diferents tècniques, apareix en un moment històric que requereix una nova educació: els temps estan canviant i la societat evoluciona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mètode Freinet · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mèxic · Veure més »

Més Avant (1936)

Més Avant era un suplement del diari "La Cruz" que es va publicar entre juny i juliol de 1936, portaveu de l'avantguardisme de la Federació de Joves Cristians de Catalunya a l'Arxidiòcesi de Tarragona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Més Avant (1936) · Veure més »

Medalla al Mèrit en el Treball

La Medalla al Mèrit en el Treball és una condecoració espanyola de caràcter civil que es concedeix a una persona, corporació, associació, entitat o empresa, en mèrit d'una conducta útil i exemplar en l'acompliment de qualsevol treball, professió o servei habitualment exercit; o en compensació de danys i sofriments patits en el compliment d'aquest deure professional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Medalla al Mèrit en el Treball · Veure més »

Medalló d'or d'August

El Medalló d'or d'August, és un quaternió d'or, una moneda equivalent a 4 auris que va ser encunyada pels tallers de Pèrgam situats en l'antiga Grècia, -a l'actual Turquia-, en commemoració de la conquesta d'Egipte per part de l'emperador romà August, -Roma, 23 de setembre de 63 aC.

Nou!!: Segona República Espanyola і Medalló d'or d'August · Veure més »

Medaller dels Jocs Olímpics

Durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 es guardonà al guanyador de cada prova amb una medalla de plata. L'actual sistema d'or, plata i bronze fou introduït en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1912. El medaller dels Jocs Olímpics presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment en totes les edicions dels Jocs Olímpics d'Estiu i els Jocs Olímpics d'Hivern.

Nou!!: Segona República Espanyola і Medaller dels Jocs Olímpics · Veure més »

Medaller dels Jocs Olímpics d'Estiu

El medaller dels Jocs Olímpics d'Estiu presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment en totes les edicions dels Jocs Olímpics d'Estiu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Medaller dels Jocs Olímpics d'Estiu · Veure més »

Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1932

El medaller dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 30 de juliol i el 14 d'agost de 1932 a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amèrica).

Nou!!: Segona República Espanyola і Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1932 · Veure més »

Medaller dels Jocs Olímpics d'Hivern

El medaller dels Jocs Olímpics d'Hivern presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment en totes les edicions dels Jocs Olímpics d'hivern.

Nou!!: Segona República Espanyola і Medaller dels Jocs Olímpics d'Hivern · Veure més »

Melcior Marial i Mundet

Melcior Marial i Mundet (Barcelona, 12 de juny de 1887 - ?) va ser un enginyer i polític federal català, actiu durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Melcior Marial i Mundet · Veure més »

Melecio Álvarez Garrido

Melecio Álvarez Garrido (Villalpando, 21 de març de 1896 - Paterna, 23 d'octubre de 1940) va ser un anarcosindicalista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Melecio Álvarez Garrido · Veure més »

Melitón Manzanas González

Melitón Manzanas González (Sant Sebastià, 9 de juny de 1909 - Irun, Guipúscoa, 2 d'agost de 1968)«».

Nou!!: Segona República Espanyola і Melitón Manzanas González · Veure més »

Melquiades Álvarez González-Posada

Melquiades Álvarez González-Posada, (Gijón, 17 de maig de 1864 - Madrid, 22 d'agost de 1936) va ser un polític i jurista espanyol que en els seus inicis es va adscriure al republicanisme de Nicolás Salmerón, per formar en 1912 el Partido Reformista, en el que va militar part de la classe intel·lectual espanyola del moment, com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset.

Nou!!: Segona República Espanyola і Melquiades Álvarez González-Posada · Veure més »

Membres del Partit Socialista Obrer Espanyol rehabilitats el 24 d'octubre de 2009

Els membres del Partit Socialista Obrer Espanyol rehabilitats el 24 d'octubre de 2009 eren 36 militants del PSOE durant la Segona República Espanyola i la guerra civil espanyola, encapçalats per Juan Negrín, que havien estat expulsats del partit el 1946 i que van ser rehabilitats el 2009.

Nou!!: Segona República Espanyola і Membres del Partit Socialista Obrer Espanyol rehabilitats el 24 d'octubre de 2009 · Veure més »

Memoria.cat

Memoria.cat és un portal web impulsat per l'Associació Memòria i Història de Manresa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Memoria.cat · Veure més »

Memorial Democràtic de Catalunya

El Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Memorial Democràtic de Catalunya · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Segona República Espanyola і Menorca · Veure més »

Menorquit

Menorquit és el pseudònim amb què Joan Timoner Petrus va publicar entre els anys 1930 i 1932 més de cinquanta articles a La Voz de Menorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Menorquit · Veure més »

Mercat d'Olavide

El Mercat d'Olavide va ser un mercat municipal situat a la ciutat espanyola de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mercat d'Olavide · Veure més »

Mercè Gallén Ibáñez

Mercè Gallén Ibáñez, (Barcelona, 1910 - Sant Quirze del Vallès, 2004) fou una model catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mercè Gallén Ibáñez · Veure més »

Mercè Núñez Targa

Mercedes Núñez Targa (Barcelona, 16 de gener de 1911 - Vigo, 4 d'agost de 1986) va ser una política republicana catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mercè Núñez Targa · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Mercedes Colás de Meroño

Mercedes Colás Irisarri, més coneguda com a «Porota» o per vinculació amb el seu marit i filla Mercedes Colás de Meroño, (Buenos Aires, 11 de juliol de 1925 - Buenos Aires, 21 d'abril de 2021) va ser una activista pels drets humans argentina, que va exercir de vicepresidenta de l'associació Mares de Plaça de Maig fins al 2021.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mercedes Colás de Meroño · Veure més »

Mestre d'escola

El mestre o la mestra d'escola és la persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mestre d'escola · Veure més »

Mi hija Hildegart

Mi hija Hildegart és una pel·lícula dirigida per Fernando Fernán Gómez i estrenada en 1977, a partir d'un guió basat en el llibre Aurora de sangre, d'Eduardo de Guzmán, que narra una història real ocorreguda en l'Espanya republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mi hija Hildegart · Veure més »

Michael Alpert

Michael Alpert (1936) és un historiador britànic, catedràtic emèrit de la Universitat de Westminster.

Nou!!: Segona República Espanyola і Michael Alpert · Veure més »

Michael O'Riordan

va ser polític i sindicalista irlandès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Michael O'Riordan · Veure més »

MIDVA

MIDVA (Mobles i Decoració de la Vivenda Actual), fou un local expositiu i de reunions fundat pels socis directors del col·lectiu d'arquitectes GATCPAC inaugurat el 1931 al Passeig de Gràcia a Barcelona, per tal de difondre el seu ideari sobre el disseny i l'arquitectura d'avantguarda.

Nou!!: Segona República Espanyola і MIDVA · Veure més »

Mientras dure la guerra

Mientras dure la guerra és una pel·lícula espanyola del 2019 dirigida per Alejandro Amenábar i protagonitzada per Karra Elejalde, Eduard Fernández i Santi Prego.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mientras dure la guerra · Veure més »

Miguel Anxo Fernández Lores

Miguel Anxo Fernández Lores (Vilalonga, Sanxenxo, 7 de juny de 1954), és un metge i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Anxo Fernández Lores · Veure més »

Miguel Artigas Ferrando

Miguel Jerónimo Artigas Ferrando (Blesa, Terol, 29 de setembre de 1887 - Madrid, 10 de març de 1947) va ser un bibliotecari espanyol, director de la Biblioteca Menéndez Pelayo de Santander el 1915 i de la Biblioteca Nacional, el 1930, a més de membre de la Reial Acadèmia Espanyola després de la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Artigas Ferrando · Veure més »

Miguel Buiza Fernández-Palacios

Miguel Buiza Fernández-Palacios (Sevilla, 25 de gener de 1898-Marsella, 23 de juny de 1963) va ser un militar i marí espanyol que durant la Guerra Civil va prestar els seus serveis en el bàndol republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Buiza Fernández-Palacios · Veure més »

Miguel Cabanellas Ferrer

va ser un general de l'exèrcit espanyol i un dels capitosts del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Cabanellas Ferrer · Veure més »

Miguel Campins Aura

Miguel Campins Aura (Alcoi, Alcoià, 18 de març de 1880 - Sevilla, 16 d'agost de 1936) va ser un militar africanista valencià de l'Arma d'Infanteria i autor d'un llibre inèdit sobre l'Acadèmia Militar de Saragossa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Campins Aura · Veure més »

Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel de Unamuno y Jugo · Veure més »

Miguel Fleta

Miguel Burró Fleta (Albalat de Cinca, Osca, 1 de desembre de 1897 - La Corunya, 28 de maig de 1938) va ser un tenor líric espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Fleta · Veure més »

Miguel Gallo Martínez

Miguel Gallo Martínez, (1904 - Alacant 1939) va ser un militar espanyol comunista que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Gallo Martínez · Veure més »

Miguel García de la Herrán

Miguel García de la Herrán y Martínez (1880 - Madrid 20 de juliol de 1936) va ser un militar i enginyer espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel García de la Herrán · Veure més »

Miguel Gómez del Campillo

Pedro Miguel Gómez del Campillo (Madrid, 29 d'abril de 1875 – Madrid, 2 de maig de 1962) va ser un arxiver i bibliotecari espanyol, director de l'Arxiu Històric Nacional des de 1930 i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història des de 1945.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Gómez del Campillo · Veure més »

Miguel Maura Gamazo

Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887 — Saragossa, 3 de juny de 1971) va ser un polític espanyol, fill del polític monàrquic Antoni Maura i Montaner.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Maura Gamazo · Veure més »

Miguel Núñez de Prado

va ser un militar espanyol, afusellat pels revoltats al començament de la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Núñez de Prado · Veure més »

Miguel Ponte Manso de Zúñiga

Luis Miguel Limia Ponte y Manso de Zúñiga, vuitè Marquès de Bóveda de Limia, (1882 - 1952) va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra la II República, que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Ponte Manso de Zúñiga · Veure més »

Miguel Prieto Anguita

Miguel Prieto Anguita (Almodóvar del Campo, Ciudad Real, 17 de novembre de 1907 - Mèxic D.F., 12 d'agost de 1956), pintor y dissenyador gràfic espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Prieto Anguita · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Segona República Espanyola і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Milagros Caturla

Milagros Caturla (Barcelona, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) va ser una fotògrafa catalana, reconeguda per captar amb les seves imatges la vida quotidiana de Barcelona de finals de les dècades del 1950 i 1960.

Nou!!: Segona República Espanyola і Milagros Caturla · Veure més »

Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles

Les Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles (MAOC), van ser unes milícies formades a Espanya a partir de 1934 per a la protecció de dirigents socialistes i comunistes, així com força de defensa de locals partidaris contra les agressions de grups violents feixistes com la Falange Española.

Nou!!: Segona República Espanyola і Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles · Veure més »

Milícies confederals

Les milícies confederals van ser una milícia popular, organitzada durant la Guerra Civil espanyola per la CNT i FAI, que va tenir un important paper en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Milícies confederals · Veure més »

Milícies Confederals de la CNT del Centre

Les Milícies Confederals de la CNT del Centre són les milícies reclutades per la CNT a les seccions de Madrid, Castella i Lleó i Castella-La Manxa que lluitaren durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Milícies Confederals de la CNT del Centre · Veure més »

Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya

Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya · Veure més »

Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Façana del Ministeri d'Agricultura a Madrid El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació és un dels departaments ministerials en què es divideix el govern d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació · Veure més »

Ministeri d'Hisenda d'Espanya

El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri d'Hisenda d'Espanya · Veure més »

Ministeri de Guerra d'Espanya

Seu a Madrid del Ministeri de la Guerra en 1880. El Ministeri de la Guerra (o de Guerra) va ser un departament governamental encarregat dels assumptes militars de terra que va estar vigent en Espanya entre 1851 i 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri de Guerra d'Espanya · Veure més »

Ministeri de Justícia d'Espanya

El Ministeri de Justícia d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Justícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri de Justícia d'Espanya · Veure més »

Ministeri de l'Exèrcit d'Espanya

El Ministeri de l'Exèrcit va ser el departament ministerial encarregat de l'exèrcit de terra en Espanya durant la Dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri de l'Exèrcit d'Espanya · Veure més »

Ministeri de l'Interior d'Espanya

El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri de l'Interior d'Espanya · Veure més »

Ministeri de la Governació

El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri de la Governació · Veure més »

Ministeri de Marina d'Espanya

Caserna General de l'Armada, antiga seu de l'extint Ministeri de Marina, al Passeig del Prado de Madrid. El Ministeri de Marina d'Espanya era el departament ministerial encarregat de l'Armada a Espanya, i va existir en diverses èpoques de la història, l'última entre 1939 i 1977.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri de Marina d'Espanya · Veure més »

Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya · Veure més »

Minyons de Muntanya

La Germanor dels Minyons de Muntanya, coneguda com els Minyons de Muntanya fou una associació escolta que funcionà des de l'any 1927 a l'any 1974.

Nou!!: Segona República Espanyola і Minyons de Muntanya · Veure més »

Miquel Abad Miró

Miquel Abad Miró (Alcoi 1912 - 1994) pintor i doctor arquitecte, professor universitari en Sevilla i degà de l'aleshores Col·legi d'Arquitectes de Andalusia occidental i Badajoz, que fou amic del poeta Miguel Hernández Gilabert fora i dins de la presó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Abad Miró · Veure més »

Miquel Àngel Pujol i Matavera

Miquel Àngel Pujol i Matavera (Vic, 1903 - Gurb, 1936) fou un advocat i periodista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Àngel Pujol i Matavera · Veure més »

Miquel Badia i Capell

Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Badia i Capell · Veure més »

Miquel Bargalló i Ardèvol

Miguel Bargalló i Ardevol (Sant Sadurní d'Anoia, 4 d'agost de 1892 - Tijuana, Baixa Califòrnia, Mèxic, 26 de setembre de 1975) va ser un mestre, pedagog i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Bargalló i Ardèvol · Veure més »

Miquel Bernet Toledano

va ser un autor de còmics que solia utilitzar el pseudònim de Jorge, creador del personatge Doña Urraca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Bernet Toledano · Veure més »

Miquel Bertran i Oleart

Miquel Bertran i Oleart (Sabadell, 29 de juny de 1891 - Tulacingo, Hidalgo, Mèxic, 17 d'agost de 1958) fou el darrer alcalde republicà de Sabadell, el 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Bertran i Oleart · Veure més »

Miquel Casablancas i Juanicó

Miquel Casablancas i Juanicó (Sabadell, 10 de març de 1913 - Barcelona, 9 de juny de 1981) fou un sindicalista i polític, figura destacada del socialisme a Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Casablancas i Juanicó · Veure més »

Miquel de Palol i Felip

Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - Girona, 1965) fou un escriptor català, fill del poeta i periodista Pere de Palol i Poch, pare de l'arqueòleg Pere de Palol i Salellas i avi de l'arquitecte, poeta i narrador Miquel de Palol i Muntanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel de Palol i Felip · Veure més »

Miquel Fornaguera Ramon

Miquel Fornaguera Ramon (Barcelona, 1893 - Bogotà, 1981) fou un pedagog i geògraf català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Fornaguera Ramon · Veure més »

Miquel Fullana i Llompart

Miquel Fullana i Llompart (Palma, Mallorca 1905 - 2000) fou un tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Fullana i Llompart · Veure més »

Miquel Joseph i Mayol

Miquel Joseph i Mayol (Granollers, Vallès Oriental, 7 de setembre de 1903 — Panamà, 3 de gener de 1983) fou un impressor i escriptor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Joseph i Mayol · Veure més »

Miquel Junyent i Rovira

Miquel Junyent i Rovira (Piera, Anoia, 1871 - Barcelona, 16 d'agost de 1936 o març de 1937) fou un advocat i polític català, especialitzat en dret civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Junyent i Rovira · Veure més »

Miquel Mataró Monserrat

Miquel Mataró Monserrat (finals, Llucmajor, Mallorca - mitjans, Llucmajor) fou un polític conservador mallorquí batle de Llucmajor en els períodes 1920-23 i 1924-30.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Mataró Monserrat · Veure més »

Miquel Monserrat Parets

Miquel Monserrat Parets, (11 de juliol 1899, Llucmajor, Mallorca - 4 de gener de 1937, Manacor, Mallorca), fou un destacat polític socialista i sindicalista mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Monserrat Parets · Veure més »

Miquel Ortín i Paesa

Miquel Ortín i Paesa (Saragossa, 12 de setembre de 1890 - Barcelona, 8 de maig de 1978) va ser un actor, representant i administrador de teatre català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Ortín i Paesa · Veure més »

Miquel Ribas i Ricart

Miquel Ribas i Ricart (Sant Feliu de Llobregat, 1901 - Barcelona, 1964) va ser un propietari i polític català, alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre 1945 i 1947.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Ribas i Ricart · Veure més »

Miquel Romeu i Mumany

Miquel Romeu i Mumany (l'Hospitalet de Llobregat, 1883 – 1955) fou un mestre i pedagog hospitalenc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Romeu i Mumany · Veure més »

Miquel Santaló i Parvorell

Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Santaló i Parvorell · Veure més »

Miquel Simó i Sànchez

fou un pilot de motociclisme català molt popular entre els anys 20 i els 30, a banda d'un reputat inventor i fabricant de motocicletes, havent estat el creador, abans de la guerra civil espanyola, de la primera marca registrada per a motocicletes a l'estat espanyol:.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Simó i Sànchez · Veure més »

Miquel Vidal i Guardiola

Miquel Vidal i Guardiola (Barcelona, 3 de novembre de 1887 - Lisboa, 1961) fou un polític i economista català, diputat a Corts durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Vidal i Guardiola · Veure més »

Miquel Villalonga Pons

Miquel Villalonga Pons.(Palma, 1899-Bunyola, 1946) Escriptor i militar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Villalonga Pons · Veure més »

Miquel Xicart i Potrony

Miquel Xicart i Potrony (1896-1978) va ser un polític català de tendència tradicionalista i carlina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Miquel Xicart i Potrony · Veure més »

Misiones Pedagógicas

Unamuno (Repositori Documental de la Universitat de Salamanca). Les Misiones Pedagógicas van ser un projecte de solidaritat cultural patrocinat pel Govern de la Segona República Espanyola a través del Ministeri d'Instrucció Pública i des de les plataformes del Museo Pedagógico Nacional i la Institución Libre de Enseñanza.

Nou!!: Segona República Espanyola і Misiones Pedagógicas · Veure més »

Misteri d'Elx

El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Misteri d'Elx · Veure més »

Mitjans de comunicació en català

Mitjans de comunicació en català van ser més o menys freqüent durant la història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mitjans de comunicació en català · Veure més »

Modest Bargalló i Ardèvol

Modest Bargalló i Ardevol (Sabadell, 1894 - Ciutat de Mèxic, 1981) va ser un mestre i pedagog català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Modest Bargalló i Ardèvol · Veure més »

Moisès Broggi i Vallès

Moisès Broggi i Vallès (Barcelona, 18 de maig de 1908 – 31 de desembre de 2012) fou un metge i pacifista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Moisès Broggi i Vallès · Veure més »

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Molins de Rei · Veure més »

Monforte de Lemos

Monforte de Lemos és un municipi situat al sud de la província de Lugo, a Galícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Monforte de Lemos · Veure més »

Monistrol de Calders

Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Monistrol de Calders · Veure més »

Montargull (Artesa de Segre)

Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Montargull (Artesa de Segre) · Veure més »

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Montcada i Reixac · Veure més »

Montserrat Miró i Marimon

Montserrat Miró i Marimon (Barcelona, 26 de novembre de 1919 - Sabadell, 11 de setembre de 1999) va ser una mestra catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Montserrat Miró i Marimon · Veure més »

Monument als herois de 1811

El Monument als herois de 1811, conegut popularment com Els Despullats, és una obra a Tarragona d'Antonio Julio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, 1889 – Madrid, 1919), conegut per Julio Antonio.

Nou!!: Segona República Espanyola і Monument als herois de 1811 · Veure més »

Morena Clara

Morena Clara és una pel·lícula espanyola de 1936 dirigida per Florián Rey i protagonitzada per Imperio Argentina, Miguel Ligero i Manuel Luna.

Nou!!: Segona República Espanyola і Morena Clara · Veure més »

Moros i Cristians de Saix

Les festes de Moros i Cristians de Saix se celebren de l'1 al 5 de febrer en honor de Sant Blai, patró de la vila des de 1627.

Nou!!: Segona República Espanyola і Moros i Cristians de Saix · Veure més »

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca és una associació escolta catòlica de Mallorca, que pertany al Moviment Scout Catòlic i a la Federació d'Escoltisme i Guiatge de les Illes Balears.

Nou!!: Segona República Espanyola і Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca · Veure més »

Moviment obrer a Espanya

El moviment obrer a Espanya es va iniciar a Catalunya en les dècades de 1830 i 1840 encara que va ser en el Sexenni Democràtic quan neix realment amb la fundació al Congrés Obrer de Barcelona de 1870 de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional (FRE-AIT).

Nou!!: Segona República Espanyola і Moviment obrer a Espanya · Veure més »

MP28

El subfusell MP 28/II era la variant directa del MP-18, fabricat per la firma CG Haenel, a partir d'un disseny d'Hugo Schmeisser.

Nou!!: Segona República Espanyola і MP28 · Veure més »

Mujeres Españolas

Mujeres Españolas va ser una revista femenina publicada a Madrid entre 1929 i 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mujeres Españolas · Veure més »

Mundo Obrero

Mundo Obrero és una publicació del Partit Comunista d'Espanya que va néixer el 23 d'agost de 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Mundo Obrero · Veure més »

Murals de Pilarín Bayés

Els murals de Pilarín Bayés són una sèrie de murals de gres porcellànic de la dibuixant i ninotaire catalana Pilar Bayés i Luna, que va iniciar el 2018 en diferents municipis catalans, on recrea la vida, els monuments, les entitats culturals i socials i els personatges públics de cada municipi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Murals de Pilarín Bayés · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu · Veure més »

Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera

El Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera és un museu d'història centrat en la història de les illes Pitiüses.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera · Veure més »

Museu Arqueològic Provincial d'Alacant

El MARQ o Museu Arqueològic Provincial d'Alacant és un museu arqueològic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu Arqueològic Provincial d'Alacant · Veure més »

Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)

El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (MAC Barcelona) és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Museu d'Etnografia i Folklore

El Museu d'Etnografia i Folklore de València, va ser el primer museu etnogràfic valencià creat en 1931 com una entitat dependent de l'Ajuntament de Valencia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu d'Etnografia i Folklore · Veure més »

Museu d'Història de Manacor

El Museu d'Història de Manacor és un centre museístic dedicat a la història de Manacor i la comarca de Llevant situat a la Torre dels Enagistes, un antic edifici de caràcter defensiu i residencial situat a la foravila de Manacor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu d'Història de Manacor · Veure més »

Museu de l'Exèrcit

El museu de l'Exèrcit d'Espanya, amb seu actual a Toledo, és el resultat de la fusió de diversos museus militars creats al llarg del i principis del .

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu de l'Exèrcit · Veure més »

Museu de la Garrotxa

El Museu de La Garrotxa (antigament també conegut com a Museu Comarcal de la Garrotxa) és un museu d'art situat a la ciutat d'Olot especialitzat en pintura catalana i més concretament en els integrants de l'escola d'Olot i els seus seguidors.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu de la Garrotxa · Veure més »

Museu del còmic i la il·lustració

El Museu del Còmic i la Il·lustració és un museu d'història del còmic estatal ubicat a Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu del còmic i la il·lustració · Veure més »

Museu del Disseny de Barcelona

El Museu del Disseny de Barcelona és un museu inaugurat al desembre de 2014 depenent de l'Institut de Cultura de Barcelona que s'origina a partir de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu del Disseny de Barcelona · Veure més »

Museu Geominero

El Museu Geominero, a Madrid, Espanya, acull col·leccions de minerals, roques i fòssils d'Espanya i les seves antigues colònies, així com exemplars de jaciments significatius d'altres llocs del món.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu Geominero · Veure més »

Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat · Veure més »

Museuet del Monestir de Pedralbes

Reial Monestir de Pedralbes Claustre gòtic del Monestir de Pedralbes El Museuet del Monestir de Pedralbes és un petit museu que va crear sor Eulària Anzizu, l'any 1902, a la cel·la de l'Àngel de les claraboies del Monestir de Pedralbes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Museuet del Monestir de Pedralbes · Veure més »

Nacional Pescara

Nacional Pescara fou la marca dels automòbils fabricats a Barcelona entre 1929 i 1932 per l'empresa Fábrica Nacional de Automóviles, SA.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nacional Pescara · Veure més »

Nacionalcatolicisme

La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nacionalcatolicisme · Veure més »

Nacionalisme andalús

Bandera nacionalista andalusa. Bandera nacionalista, utilitzada per les Juventudes Andalucistas. El nacionalisme andalús és un moviment polític i social que defensa el reconeixement d'Andalusia com a nació dins d'Europa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nacionalisme andalús · Veure més »

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nacionalisme aragonès · Veure més »

Nacionalisme canari

Bandera tricolor canària adoptada per tots els partits nacionalistes canaris Nacionalisme canari és un corrent ideològic que pretén la consideració de les Illes Canàries com a nació.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nacionalisme canari · Veure més »

Nacionalitat espanyola

Escut de l'estat espanyol La nacionalitat espanyola és el vincle jurídic que uneix a la persona amb el Regne d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nacionalitat espanyola · Veure més »

Narcís Basté i Basté

Narcís Basté i Basté (Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, avui Barcelona, 16 de desembre de 1866 — Paterna, Horta Oest, València, 15 d'octubre de 1936) fou un eclesiàstic barceloní.

Nou!!: Segona República Espanyola і Narcís Basté i Basté · Veure més »

Narciso Sánchez Aparicio

va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Narciso Sánchez Aparicio · Veure més »

Natalio Rivas Santiago

Natalio Rivas Santiago (Albuñol, Granada, 8 de març de 1865 – Madrid, 16 de gener de 1958), fou un advocat, polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Natalio Rivas Santiago · Veure més »

Natividad Yarza Planas

Natividad Yarza Planas (Valladolid, Castella, 24 de desembre de 1872 - Tolosa, Llenguadoc, 16 de febrer de 1960) va ser la primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 en la candidatura d'ERC de Bellprat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Natividad Yarza Planas · Veure més »

Natzaret (barri de València)

Natzaret és un poble de l'Horta de València que es constitueix en l'actualitat com un barri de València (Espanya), part del districte dels Poblats Marítims, tot i que l'orografia d'aquest barri el manté aïllat del nucli urbà, la qual cosa significa que no s'ha perdut l'aspecte de poble: limita al nord amb l’històric llit del Túria i El Grau, a l’est amb el port i el mar Mediterrani, al sud amb el nou llit del Túria i Pinedo, i a l’oest amb el barri de La Punta, en el districte de Quatre Carreres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Natzaret (barri de València) · Veure més »

Nemesio Pozuelo Expósito

va ser un polític espanyol, governador civil d'Alacant durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nemesio Pozuelo Expósito · Veure més »

Nens de Morelia

Els Nens de Morelia va ser un grup de 456 menors d'edat, entre orfes de guerra i fills de combatents republicans, que van ser portats d'Espanya en el vapor de bandera francesa Mexique, a petició del Comitè Iberoamericà d'Ajuda al Poble Espanyol, amb seu a Barcelona, i per gestions del Comitè d'Ajuda als Nens del Poble Espanyol, que presidia Amalia Solórzano l'esposa del President de Mèxic el general Lázaro Cárdenas del Río.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nens de Morelia · Veure més »

Neocatòlic

Fèlix Sardà i Salvany Juan Donoso Cortés Jaume Balmes Neocatólicos és el nom que es va donar pejorativament a un moviment polític i ideològic de l'Espanya de mitjans i finals del, de confessionalitat catòlica però superador de la identificació del clergat amb el carlisme, i que pretenia intervenir activament en la vida política del règim liberal, amb major o menor proximitat o allunyament del Partit Moderat o del tradicionalisme segons la conjuntura política; i una certa proximitat ideològica amb pensadors francesos (els més contemporitzadors amb el denominat liberalisme doctrinari -François Guizot, Royer-Collard- i els més ultramontans amb els legitimistes francesos i els pensadors pròpiament catòlics -Chateaubriand i Lamennais-) o el conservadorisme britànic (fent abstracció de la condició religiosa anglicana d'aquests).

Nou!!: Segona República Espanyola і Neocatòlic · Veure més »

Neus Real i Mercadal

Neus Real i Mercadal (Barcelona, 1968) és una historiadora de la literatura i professora catalana, especialitzada en les escriptores anteriors a la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Neus Real i Mercadal · Veure més »

Nicasio Garbayo Ayala

Nicasio Garbayo Ayala va ser un metge i polític republicà de Navarra (Espanya).

Nou!!: Segona República Espanyola і Nicasio Garbayo Ayala · Veure més »

Nicasio Velayos Velayos

Nicasio Velayos Velayos (* Cardeñosa, 14 de desembre de 1877 - † Àvila, 21 de juny de 1951) fou un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nicasio Velayos Velayos · Veure més »

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Nou!!: Segona República Espanyola і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »

Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano

Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 — València, 11 de novembre de 1971) va ser un activista cultural, historiador i empresari valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano · Veure més »

Nicolás Franco Bahamonde

Nicolás Franco Bahamonde (Ferrol, La Corunya, 1 de juliol de 1891 - Madrid, 15 d'abril de 1977) va ser un militar i polític espanyol, participant en la revolta militar contra la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nicolás Franco Bahamonde · Veure més »

Nicolás Jiménez Molina

Nicolás Jiménez Molina (Íllora, Granada, 27 de maig de 1896 - Madrid, 29 de gener de 1987) va ser un paleta andalús, dirigent socialista tant del PSOE com de la UGT durant la II República Espanyola i alcalde d'Íllora.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nicolás Jiménez Molina · Veure més »

Nicolás Molero Lobo

Nicolás Molero Lobo (Alcalá de Henares, 6 de desembre de 1870 - Barcelona, 11 de novembre de 1947) va ser un militar espanyol i Ministre de la Guerra durant la Segona República entre 1935 i 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nicolás Molero Lobo · Veure més »

Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »

Nihil obstat

El nihil obstat és una locució llatina amb la qual l'Església catòlica confirma oficialment que, des del punt de vista moral i doctrinal, no hi ha cap obstacle ni objecció contra una obra que aspira a ser publicada o contra una persona que aspira a certes funcions superiors a l'ensenyament o un altre càrrec oficial o contra un candidat beat o sant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nihil obstat · Veure més »

Nikolai Iejov

, nom complet amb patronímic Nikolai Ivànovitx Iejov, Никола́й Иванович Ежо́в, fou una figura important de l'NKVD (la policia secreta soviètica) durant el període conegut com la gran Purga.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nikolai Iejov · Veure més »

Nikolai Kuznetsov

L'Almirall de la Flota Nikolai Gerasimovitx Kuznetsov (rus: Николай Герасимович Кузнецов) (24 de juliol de 1904 – 6 de desembre de 1974) va ser un destacat oficial naval i Comissari del Poble per la Marina durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nikolai Kuznetsov · Veure més »

Nino Nanetti

Nino Nanetti (Brasil, 1906 - Santander, 1937) fou un comunista italià, voluntari i comandant de milícies durant la Guerra Civil espanyola, que va ser dirigent de les Joventuts Social-Comunistes italianes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nino Nanetti · Veure més »

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nit de Sant Joan · Veure més »

NKVD

El NKVD (rus: НКВД, Народный комиссариат внутреннихдел; transliterat Narodni komissariat vnútrennikh del) o Comissariat del Poble d'Afers Interiors era la principal organització de policia secreta de la Unió Soviètica, sent responsable de la repressió política durant l'estalinisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і NKVD · Veure més »

No passaran

''On Ne Passe Pas!''Póster propagandístic de Maurice Neumont «No passaran!» (francès: «Ils ne passeront pas», castellà: «¡No pasarán!», anglès: «They shall not pass», alemany: «Sie kommen nicht durch», jiddisch:«זײ װעלן ניט דורכגײן») és l'eslògan emprat per a expressar la determinació de defensar una posició contra l'enemic.

Nou!!: Segona República Espanyola і No passaran · Veure més »

Nobleza baturra

Nobleza baturra és una pel·lícula espanyola dirigida per Florián Rey en 1935, basada en l'obra homònima del dramaturg Joaquín Dicenta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nobleza baturra · Veure més »

Normes de Castelló

Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Normes de Castelló · Veure més »

Nosaltres, els valencians

Nosaltres, els valencians és un influent assaig de l'intel·lectual valencià Joan Fuster i el primer dels seus treballs com a historiador.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nosaltres, els valencians · Veure més »

Nostra Paraula

Nostra Paraula és una publicació d'ideologia comunista editada a Palma des de 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nostra Paraula · Veure més »

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nu (art) · Veure més »

Nuestro Cinema

Nuestro Cinema va ser una revista de cinema publicada entre 1932 i 1935, durant la Segona República Espanyola, per intel·lectuals del Partit Comunista Espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nuestro Cinema · Veure més »

Numancia de la Sagra

Numancia de la Sagra és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Numancia de la Sagra · Veure més »

Nyassa

* Nyassa o nyanja, llengua parlada a l'Àfrica Oriental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nyassa · Veure més »

Nyassa (vaixell)

El Nyassa fou un vaixell transatlàntic portuguès (originàriament alemany), amb 8.980 tones de desplaçament, 120 m d'eslora i 14 nusos de velocitat màxima; havia estat concebut per transportar 108 passatgers de primera classe, 106 de segona i 1828 de tercera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Nyassa (vaixell) · Veure més »

Obra Cultural Balear

L'Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern.

Nou!!: Segona República Espanyola і Obra Cultural Balear · Veure més »

Observatori Fabra

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic de Barcelona, situat sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 411 m d'altitud.

Nou!!: Segona República Espanyola і Observatori Fabra · Veure més »

Odó Hurtado i Martí

Odó Hurtado i Martí (Barcelona 1902 - 1965) fou un escriptor català, fill del polític Amadeu Hurtado i Miró.

Nou!!: Segona República Espanyola і Odó Hurtado i Martí · Veure més »

Odón de Buen y del Cos

Odón de Buen y del Cos (Zuera, província de Saragossa, 18 de novembre de 1863 - ciutat de Mèxic, 1945) fou un naturalista aragonès que es va destacar com a fundador de l'Oceanografia espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Odón de Buen y del Cos · Veure més »

Ofensiva d'Aragó

L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola va ser una campanya del bàndol franquista iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la batalla de Terol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ofensiva d'Aragó · Veure més »

Ofensiva de Catalunya

Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ofensiva de Catalunya · Veure més »

Ofensiva de Còrdova

Es coneix com a ofensiva o batalla de Còrdova al conjunt d'operacions militars que van tenir lloc al voltant de la capital cordovesa entre el 19 i el 22 d'agost de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ofensiva de Còrdova · Veure més »

Olegario Pachón Núñez

Olegario Pachón Núñez (Bienvenida, 1907-Llerena, 1996) va ser un anarquista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Olegario Pachón Núñez · Veure més »

Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Olesa de Montserrat · Veure més »

Olià

Olià és un poble situat al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).

Nou!!: Segona República Espanyola і Olià · Veure més »

Olimpíades Obreres

Les Olimpíades Obreres van ser una sèrie d'esdeveniments esportius de caràcter fonamentalment obrer celebrats a principis del, entre els anys 1925 i 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і Olimpíades Obreres · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Segona República Espanyola і Olot · Veure més »

Onésimo Redondo Ortega

'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el règim franquista va ser conegut com a "cabdill de Castella". Va néixer en una família de propietaris agrícoles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposició una plaça d'administratiu a la Delegació d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en dret el 1926. Després d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposició al Cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any següent, però sense èxit. En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debate, va obtenir una plaça com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya. És possible que aquesta estada a Alemanya tingués importància en la seva futura carrera política, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera política com a líder del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o "Sindicat Remolatxer". En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid. Durant aquesta època va conèixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Acción Católica, es va distanciar d'aquesta organització, que considerava ancorada en el liberalisme burgès. Després de la proclamació de la II República, va fundar, a l'agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica, que rebutjava el sistema democràtic i propugnava l'acció directa com a mitjà per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal òrgan d'expressió del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burgès, i va expressar la seva admiració pels règims feixistes europeus. El novembre d'aquest mateix any, la seva organització es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusió van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren un emblema dels Reis Catòlics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més endavant substituït per Antonio Bermúdez Cañete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, és la creació de l'Estat Nacionalsindicalista, de caràcter totalitari. Com a mètode d'acció propugnaven l'acció directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burgès" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva època d'Acción Católica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la república com a forma de l'estat. L'òrgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita Protocols dels savis de Sió. El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per evitar ser detingut, va travessar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i després a Porto. Des de l'exili va impulsar la publicació d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va aparèixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portuguès nombrosos articles polítics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N. S., com òrgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a instal·lar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, però a última hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA. El 24 de març de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Calderón de Valladolid, les J.O.N. S. es van fusionar amb Falange Española, el partit de José Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Española de les JONS, va quedar sota la direcció de José Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange. El 19 de març de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusió va romandre en contacte epistolar amb el líder del seu partit, José Antonio Primo de Rivera, també empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la presó d'Àvila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en començar la Guerra Civil espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l'Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, Onésimo, amb dos companys de partit, va arribar en automòbil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar erròniament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblança de les seves banderes, i va morir crivellat. El règim franquista el va convertir en un dels "màrtirs de la Croada". Avui està bastant oblidat, i només és recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, hi ha un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva vídua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (després dit Auxili Social), organització benèfica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellevància en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secció Femenina, dirigida per la germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Onésimo Redondo Ortega · Veure més »

Oposició Sindical Obrera

Oposició Sindical Obrera (OSO) va ser un sindicat clandestí pròxim al Partit Comunista d'Espanya que va tenir la seva major implantació durant el Franquisme a la fi de la dècada de 1950 i principis de la de 1960.

Nou!!: Segona República Espanyola і Oposició Sindical Obrera · Veure més »

Orde Civil d'Àfrica

L'Orde Civil d'Àfrica va ser una distinció civil espanyola que tenia per objecte recompensar actuacions considerades meritòries i beneficioses per a l'interès general, que anessin realitzades als territoris espanyols situats al continent africà per funcionaris civils o militars, metropolitans o indígenes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Orde Civil d'Àfrica · Veure més »

Orde de la República Espanyola

L'Orde de la República Espanyola va ser la segona distinció civil de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Orde de la República Espanyola · Veure més »

Orde de Lenin

L'Orde de Lenin (en rus Орден Ленина, transliteració: Orden Lènina), anomenada així pel líder de la Revolució Russa, fou la segona condecoració nacional en ordre d'importància de la Unió Soviètica (la primera era l'Orde de la Victòria).

Nou!!: Segona República Espanyola і Orde de Lenin · Veure més »

Orde del Mèrit Civil

L'Orde del Mèrit Civil és, juntament amb l'Orde d'Isabel la Catòlica, un dels dos ordes actualment dependents del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Orde del Mèrit Civil · Veure més »

Orfeó Mallorquí

LOrfeó Mallorquí va ser una societat coral popular, fundada el 1899, que té el seu precedent a l'Orfeón Republicano, fundat l'any 1867 a Palma per Joan Goula i Soley, que en va ser el primer director.

Nou!!: Segona República Espanyola і Orfeó Mallorquí · Veure més »

Organització Republicana Gallega Autònoma

Resultat de les eleccions generals espanyoles de 1931 (24 de juny de 1931). ORGA, en blau fosc, va obtenir 14 escons. L'Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA) fou un partit polític gallec, de caràcter republicà i autonomista que es fundà a la tardor de 1929 a La Corunya per Santiago Casares Quiroga i Antón Villar Ponte amb la participació de les Irmandades da Fala locals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Organització Republicana Gallega Autònoma · Veure més »

Organització territorial d'Espanya

Lorganització territorial d'Espanya té el seu fonament jurídic en el Títol VIII de la constitució vigent.

Nou!!: Segona República Espanyola і Organització territorial d'Espanya · Veure més »

Orphea Films

Els estudis Orphea Films van ser els primers estudis sonors de tot l'estat espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Orphea Films · Veure més »

Os Pinos

Os Pinos és l'himne nacional de Galícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Os Pinos · Veure més »

Osvaldo Capaz Montes

Fernando Oswaldo Capaz Montes (Puerto Príncipe, Cuba, 17 de març de 1894 – Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol, conegut per pertànyer al grup dels anomenats "africanistes".

Nou!!: Segona República Espanyola і Osvaldo Capaz Montes · Veure més »

Otília Castellví i Fontanet

fou una modista, militant del POUM i compromesa amb la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Otília Castellví i Fontanet · Veure més »

Otó d'Habsburg-Lorena

Dr.

Nou!!: Segona República Espanyola і Otó d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Pa negre (pel·lícula)

Pa negre és una pel·lícula catalana escrita i dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pa negre (pel·lícula) · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Segona República Espanyola і País Basc · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Països Catalans · Veure més »

Pablo Aznar Cuartero

Pablo Aznar CuarteroTambé és citat com Pau Aznar Cuartero, per exemple en el Diccionari del Moviment Obrer dels Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pablo Aznar Cuartero · Veure més »

Pablo de Azcárate y Flórez

Pablo de Azcárate y Flórez (Madrid, 1890 - Ginebra, 1971) va ser un polític, jurista, diplomàtic i historiador espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pablo de Azcárate y Flórez · Veure més »

Pablo de la Torriente Brau

Pablo de la Torriente Brau (San Juan de Puerto Rico, 12 de desembre de 1901 - Majadahonda, 19 de desembre de 1936) fou un escriptor i milicià antifeixista cubà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pablo de la Torriente Brau · Veure més »

Pablo Lucas Verdú

Pablo Lucas Verdú (Salamanca, 20 de maig de 1923 - Madrid, 6 de juliol de 2011) fou un jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pablo Lucas Verdú · Veure més »

Pablo Martín Alonso

Pablo Martín Alonso marquès de Villatorcas (Ferrol, 10 de juny de 1896 - Madrid, 11 de febrer de 1964) fou un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs al règim del General Franco.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pablo Martín Alonso · Veure més »

Pablo Neruda

, pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pablo Neruda · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pablo Picasso · Veure més »

Pablo Sorozábal Mariezkurrena

Pablo Sorozábal Mariezkurrena (Sant Sebastià, 18 de setembre 1897 - Madrid, 26 de desembre, 1988) va ser un compositor basc, un dels més destacats autors d'obres simfòniques i del gènere líric (sarsuela i òpera) de la música espanyola del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pablo Sorozábal Mariezkurrena · Veure més »

Paco Muñoz

és un cantant i escriptor valencià: de vocació tardana, com Labordeta, va començar a cantar esperonat per Ovidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a la cançó infantil, per a la qual cosa fou decisiva l'opinió de Joan Fuster.

Nou!!: Segona República Espanyola і Paco Muñoz · Veure més »

Pacte de Lestrove

Pazo de Hermida El pacte de Lestrove va ser una reunió política que va tenir lloc el dia 26 de març de 1930 al pazo d'Hermida situat en la localitat corunyesa de Lestrove entre polítics galleguistes i republicans gallecs.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pacte de Lestrove · Veure més »

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »

Pacte de Santoña

Vista de Santoña Penal d'El Dueso, a Santoña, on foren confinats els soldats bascos. Pacte de Santoña fou un acord signat el 24 d'agost de 1937 durant la caiguda del Front del Nord en la Guerra Civil espanyola entre dirigents polítics vinculats al Partit Nacionalista Basc i els comandaments de les forces italianes que combatien en suport del bàndol franquista en la població càntabra de Guriezo, propera a Santoña.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pacte de Santoña · Veure més »

Pacte dels Sis

El Pacte dels Sis es refereix a l'acord entre el Partit Socialista Obrer Espanyol i Esquerra Republicana de Catalunya signat el 2 de gener del 2020, que va permetre la investidura de Pedro Sánchez Pérez-Castejón com a president del Govern d'Espanya, a canvi de la creació d'una mesa bilateral de diàleg i de negociació entre el Govern de Catalunya i el Govern d'Espanya, per a la resolució del conflicte polític a Catalunya, derivat de la crisi constitucional espanyola de 2017.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pacte dels Sis · Veure més »

Pacte Mólotov-Ribbentrop

El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pacte Mólotov-Ribbentrop · Veure més »

Palau de Benicarló

El palau de Benicarló (o dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, al nucli antic de la ciutat de València.

Nou!!: Segona República Espanyola і Palau de Benicarló · Veure més »

Palau de Cristall del Retiro

El Palau de Cristall del Retiro és una estructura de metall i cristall situat als Jardins del Retiro de Madrid (Espanya).

Nou!!: Segona República Espanyola і Palau de Cristall del Retiro · Veure més »

Palau de la Magdalena

El Palau de la Magdalena és a la península de la Magdalena, a Santander, Cantàbria (Espanya) i va ser construït entre els anys 1909 i 1911, per subscripció popular, com residència d'estiu de la família del rei Alfons XIII fins a l'any 1931 (proclamació de la Segona República Espanyola).

Nou!!: Segona República Espanyola і Palau de la Magdalena · Veure més »

Palau de la Paeria

El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.

Nou!!: Segona República Espanyola і Palau de la Paeria · Veure més »

Palau del Parlament de Catalunya

El Palau del Parlament de Catalunya, antic arsenal de la Ciutadella, és un edifici situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Palau del Parlament de Catalunya · Veure més »

Palau Reial de Madrid

El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Palau Reial de Madrid · Veure més »

Palau Reial de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Palau Reial de Pedralbes · Veure més »

Panzer I

El Panzer I era un tanc lleuger produït, per Alemanya durant els anys 1930, com a tanc d'entrenament però es va utilitzar en la Guerra Civil Espanyola i al començament de la II Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Panzer I · Veure més »

Parany (sèrie de televisió)

Parany és una minisèrie dirigida per Juan Luís Iborra i guió de Rodolf Sirera per a la televisió À Punt amb ProFiccio TV i estrenada el 2 de desembre de 2019.

Nou!!: Segona República Espanyola і Parany (sèrie de televisió) · Veure més »

Parc d'El Capricho

El parc d'El Capricho és un parc i zona verda situat al barri d'Alameda de Osuna, al districte de Barajas, al nord-est de la ciutat de Madrid, Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Parc d'El Capricho · Veure més »

Parc de Canalejas

El parc de Canalejas és el parc més antic de la ciutat valenciana d'Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Parc de Canalejas · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Nou!!: Segona República Espanyola і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partido Nacionalista Español

Partido Nacionalista Español (PNE) fou un partit polític espanyol de caràcter monàrquic, dretà i profeixista, fundat per José María Albiñana Sanz el 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partido Nacionalista Español · Veure més »

Partido Reformista

El Partido Reformista va ser un partit polític espanyol d'ideals republicans, laicistes i anticaciquils, fundat el 1912 per Melquiades Álvarez, després d'un memorable discurs pronunciat a l'Hotel Palace de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partido Reformista · Veure més »

Partido Republicano Radical Autonomista

El Partido Republicano Radical Autonomista va ésser la denominació emprada ocasionalment per les organitzacions del Partido Republicano Radical a la província de Girona des de 1930 i durant l'etapa republicana, en un gest d'adaptació formal al nou clima sociopolític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partido Republicano Radical Autonomista · Veure més »

Partido Republicano Radical Independiente

El Partido Republicano Radical Independiente va ésser un partit polític republicà i federal fundat a l'abril del 1933 a Barcelona, arran de l'escissió del Partit Republicà Radical de l'Ateneo Republicano Radical del districte V de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partido Republicano Radical Independiente · Veure més »

Partit Agrari (Espanya)

El Partido Agrario Español va ésser un partit polític fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Agrari (Espanya) · Veure més »

Partit Comunista d'Austràlia (1920)

El Partit Comunista d'Austràlia (en anglès Communist Party of Austràlia) va ser un partit comunista que va ser fundat l'any 1920 a Austràlia, i que es va dissoldre l'any 1991.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Comunista d'Austràlia (1920) · Veure més »

Partit Comunista de Bèlgica

Partit Comunista de Bèlgica (KPB/PCB, en neerlandès Kommunistische Partij van België, en francès Parti Communiste de Belgique) fou un partit polític de Bèlgica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Comunista de Bèlgica · Veure més »

Partit Comunista Marxista-Leninista (Turquia)

El Partit Comunista Marxista-Leninista (turc: Marksist-Leninist Komünist Partisi, abreujat MLKP) és un partit polític il·legal turc de caràcter hoxhaista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Comunista Marxista-Leninista (Turquia) · Veure més »

Partit d'Unió Republicana Autonomista

Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) fou un partit polític valencià format el 1908 d'una escissió d'Unió Republicana, a causa de les diferències entre Vicente Blasco Ibáñez i Nicolás Salmerón primer, i Alejandro Lerroux i Félix Azzati posteriorment.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit d'Unió Republicana Autonomista · Veure més »

Partit del Centre Democràtic

El Partit del Centre Democràtic (PCD), també anomenat Partit de Centre Nacional Republicà (PCNR), fou un partit polític d'ideologia centrista que va existir durant la Segona República espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit del Centre Democràtic · Veure més »

Partit Galleguista (1978)

El Partit Galeguista ha estat un partit polític de Galícia fundat en 1978, que es reclamava hereu de l'històric Partit Galleguista de la II República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Galleguista (1978) · Veure més »

Partit Galleguista (històric)

El Partit Galleguista va ser un partit fundat el desembre de 1931 de caràcter nacionalista gallec i amb rellevància en la política de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Galleguista (històric) · Veure més »

Partit Integrista

El Partit Integrista o Partit Catòlic Nacional va ser un partit polític de caràcter reaccionari fundat en 1888 per Ramón Nocedal després de l'escissió de la branca de l'integrisme del Partit Carlista, per considerar que el pretendent Carles VII sostenia una actitud conciliadora amb el liberalisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Integrista · Veure més »

Partit Liberal Conservador

El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Liberal Conservador · Veure més »

Partit Nacional Republicà

El Partit Nacional Republicà va ser un petit partit republicà de centre que, sota el lideratge de Felipe Sánchez Román va existir durant el període de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Nacional Republicà · Veure més »

Partit Nacionalista Basc

El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Nacionalista Basc · Veure més »

Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra

El Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE) fou un partit polític fundat l'octubre de 1933 com a escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual es va reintegrar el febrer de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Partit Popular Gallec

El Partit Popular Gallec (Partido Popular Galego, PPG) fou un partit galleguista de centre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Popular Gallec · Veure més »

Partit Radical Demòcrata

El Partit Radical Demòcrata va ser un partit polític de la Segona República Espanyola, d'ideologia republicana i radical, el líder del qual va ser Diego Martínez Barrio.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Radical Demòcrata · Veure més »

Partit Radical Socialista Independent

El Partit Republicà Radical Socialista Independent (PRRSI) va ser un partit polític espanyol d'ideologia republicana d'esquerres i de breu existència durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Radical Socialista Independent · Veure més »

Partit Republicà Autònom Navarrès

El Partit Republicà Autònom Navarrès (PRAN) va ser creat el 23 de maig de 1914 per Gregorio Huder, seguint el pas a altres PRA d'arreu d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Republicà Autònom Navarrès · Veure més »

Partit Republicà Liberal Demòcrata

Partit Republicà Liberal Demòcrata, fou un partit polític espanyol creat a l'instaurar-se la Segona República en 1931, com continuació del Partido Reformista prèviament existent des de 1912.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Republicà Liberal Demòcrata · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Social Popular

El Partit Social Popular va ser un partit polític d'Espanya vinculat al neocatolicisme, fundat oficialment el 23 de juliol de 1919 mitjançant un Manifiesto i que va desaparèixer amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Social Popular · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Pascendi Dominici Gregis

Pascendi dominici gregis (llatí: En pasturar el folc del senyor) és una encíclica escrita pel papa Pius X, promulgada el 8 de setembre de 1907, a la qual l'Església catòlica condemna l'epistemologia modernista i el sensualisme filosòfic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pascendi Dominici Gregis · Veure més »

Pascual Carrión y Carrión

Pascual Carrión y Carrión (Saix, Alt Vinalopó, 3 de novembre de 1891 - València, 15 de setembre de 1976) va ser un enginyer agrònom valencià que va destacar a principis del segle XX per ser un dels més actius promotors de la Llei de Reforma Agrària de la Segona República, integrant la Comissió Tècnica encarregada d'elaborar l'avantprojecte.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pascual Carrión y Carrión · Veure més »

Pascual Mas i Mas

Pascual Mas i Mas (Crevillent, 1852 - 1930) va ser un industrial del tèxtil i polític conservador valencià, president de la Diputació d'Alacant i del partit Unió Patriotica (1925).

Nou!!: Segona República Espanyola і Pascual Mas i Mas · Veure més »

Pascual Pérez i Martínez

Pascual Pérez i Martínez (Alacant, 1857-1947); metge espanyol que va ser fundador i després president de l'Il·lustre Col·legi de Metges d'Alacant (1909-12) i degà de la Beneficència municipal (el membre més respectat d'aquell Cos mèdic) durant 48 anys i condecorat en diverses ocasions.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pascual Pérez i Martínez · Veure més »

Pascual Pery Junquera

Pascual Pery Junquera (Ferrol, La Corunya, 17 d'octubre de 1911 - Madrid, 20 de juny de 1989) va ser un militar espanyol, Ministre de Marina durant un breu període en 1977, abans de la celebració de les eleccions generals de juny d'aquest any.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pascual Pery Junquera · Veure més »

Pascual Pla y Beltrán

Pascual José Pla y Beltrán (Ibi, 11 de novembre de 1908 - Caracas, 24 de febrer de 1961) va ser un poeta valencià en llengua castellana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pascual Pla y Beltrán · Veure més »

Passatge de Josep Llovera

El Passatge de Josep Llovera és un carrer del barri barceloní de Sant Gervasi - Galvany, al districte de Sarrià - Sant Gervasi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Passatge de Josep Llovera · Veure més »

Passeig de Lluís Companys

El Passeig de Lluís Companys és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.

Nou!!: Segona República Espanyola і Passeig de Lluís Companys · Veure més »

Passeig del Comte d'Ègara

El passeig del Comte d'Ègara (popularment conegut simplement com el Passeig) és una via urbana del centre de Terrassa que uneix el carrer de la Font Vella (a l'oest) amb la plaça del Doctor Robert (a l'est); pel nord hi desemboquen els carrers del Passeig i de Garcia Humet.

Nou!!: Segona República Espanyola і Passeig del Comte d'Ègara · Veure més »

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Segona República Espanyola і Paterna · Veure més »

Patrimoni Forestal de l'Estat

El Patrimoni Forestal de l'Estat era un organisme autònom administratiu perifèric espanyol, de forma paral·lela i independent a la resta de l'Administració forestal de l'Administració General de l'Estat, entre els anys 1935 i 1971.

Nou!!: Segona República Espanyola і Patrimoni Forestal de l'Estat · Veure més »

Patronat reial

Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).

Nou!!: Segona República Espanyola і Patronat reial · Veure més »

Pau Aymat Pujol

Pau Aymat Pujol (Vinyols, segle XIX - Reus, segle XX) va ser un terratinent i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pau Aymat Pujol · Veure més »

Pau Bori i Puig

Pau Bori i Puig (el Vilet, Urgell, 12 de setembre de 1864 - València, 1936) fou un sacerdot jesuïta executat durant la Guerra Civil per la seua confessió catòlica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pau Bori i Puig · Veure més »

Pau Casals i Defilló

Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pau Casals i Defilló · Veure més »

Pau Tomàs Ramis

Pau Tomàs Ramis (Llucmajor, 13 de febrer de 1975) és un mestre i investigador mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pau Tomàs Ramis · Veure més »

Pau, la força d'un silenci

Pau, la força d'un silenci és una pel·lícula dramàtica espanyola per a la televisió de 2017.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pau, la força d'un silenci · Veure més »

Paul Czakon

Paul Czakon (Neider-Heiduk, Imperi Alemany, 14 de juliol de 1897 - Salzgitter, Alemanya Occidental, 1952), fou un anarquista alemany.

Nou!!: Segona República Espanyola і Paul Czakon · Veure més »

Paul Preston

Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Paul Preston · Veure més »

Paulina Òdena García

Paulina Òdena García, més coneguda com a Lina Òdena (Barcelona, 22 de gener de 1911 - Embassament del Cubillas, Granada, 14 de setembre de 1936), fou una militant i dirigent comunista, miliciana durant la guerra civil espanyola, heroïna de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Paulina Òdena García · Veure més »

Paulino Gómez Sáiz

Paulino Gómez Sáiz (Miranda de Ebro, província de Burgos, 1889 - Bogotá, 1977) va ser un polític espanyol membre del Partit Socialista Obrer Espanyol, ministre de la Segona República i responsable de l'ordre públic a Catalunya i després en tota la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Paulino Gómez Sáiz · Veure més »

Pavelló de la República

El Pavelló de la República, també conegut com a Pavelló Espanyol, fou un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert amb l'ajut de Luis Lacasa per a l'Exposició Internacional de París de 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pavelló de la República · Veure més »

Pío del Río Hortega

Pío del Río Hortega (Portillo, 5 de maig de 1882 – Buenos Aires, 1 de juny de 1945) va ser un neurocientífic espanyol que va descobrir la micròglia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pío del Río Hortega · Veure més »

Pío Moa Rodríguez

Luis Pío Moa Rodríguez (Vigo, 1948) és un articulista i escriptor gallec, especialitzat en temes relacionats amb la Segona República i la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pío Moa Rodríguez · Veure més »

Pònt d'Escunhau

El Pònt d'Escunhau és una pont de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pònt d'Escunhau · Veure més »

Peña Blanca

La Peña Blanca fou una agrupació política creada a Barcelona el 14 d'abril de 1931, el mateix dia de la proclamació de la Segona República Espanyola per l'aristòcrata i poeta Miquel de Gomis i Casas.

Nou!!: Segona República Espanyola і Peña Blanca · Veure més »

Pedagogia

Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedagogia · Veure més »

Pedro Acacio Sandoval

Pedro Acacio Sandoval (Villarrobledo, Albacete, 1870 - Villarrobledo, 28 de juliol de 1936) fou un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Acacio Sandoval · Veure més »

Pedro Alcócer Gil

Pedro Alcocer Gil (Alhabia, 1906 - França, 1992) va ser un anarquista de la localitat de Terrassa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Alcócer Gil · Veure més »

Pedro Checa

Pedro Fernández Checa, més conegut com a Pedro Checa (València, 1910 - Mèxic, 6 d'agost de 1942) fou un polític comunista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Checa · Veure més »

Pedro García García

Pedro García García (Cofrents, 1882 - Caracas, Veneçuela, 1948) fou un dirigent socialista valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro García García · Veure més »

Pedro Herrero Rubio

Pedro Herrero i Rubio (Alacant, 1904 - Barcelona, 1978) va ser un metge pediatre espanyol, que exercir com a inspector de Sanitat municipal a la Casa de Socors d'Alacant, cap provincial de Puericultura i degà del Cos mèdic de la Beneficència provincial per tres dècades.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Herrero Rubio · Veure més »

Pedro López Calle

Pedro López Calle (Montejaque, 1902 - Algesires, 1977) va ser un anarquista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro López Calle · Veure més »

Pedro Marcos Bilbao

Pedro Marcos Bilbao (n. a Bilbao) va ser un mariner i periodista basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Marcos Bilbao · Veure més »

Pedro Martínez Cartón

Pedro Martínez Cartón (Los Barrios, província de Cadis 21 de juny de 1905 - Mèxic, 27 de desembre 1977), fou un tipògraf, líder sindical i polític andalús diputat de la Fracció política comunista, membre del Congrés dels Diputats por la província de Badajoz durant l'última legislatura de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Martínez Cartón · Veure més »

Pedro Muñoz Seca

Pedro Muñoz Seca (El Puerto de Santa María, 20 de febrer de 1879 – Paracuellos de Jarama, 28 de novembre de 1936), escriptor i autor de teatre espanyol pertanyent a la Generació del 14 o Noucentisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Muñoz Seca · Veure més »

Pedro Nieto Antúnez

Pedro Nieto Antúnez (Ferrol, La Corunya, 18 d'agost de 1898 - Madrid, 1978) va ser un marí i polític espanyol, ministre de Marina durant el franquisme (1962-1969).

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Nieto Antúnez · Veure més »

Pedro Polo Borreguero

Pedro Polo Borreguero (1897- 8 de desembre de 1972) fou un policia espanyol que va destacar en la repressió de la resistència anarcosindicalista contra el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Polo Borreguero · Veure més »

Pedro Prado Mendizábal

Pedro Prado Mendizábal (Lugo, 1902-¿?) va ser un marí i militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Prado Mendizábal · Veure més »

Pedro Rico López

Pedro Rico López (Madrid, 1888 - Ais de Provença, 1957) va ser un advocat i polític republicà espanyol, alcalde de Madrid en dues ocasions (1931-1934 i 1936).

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Rico López · Veure més »

Pedro Sangro y Ros de Olano

Pedro Sangro y Ros de Olano (Madrid, 29 de juny de 1878 - Madrid, 11 de juliol de 1959) va ser un economista i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Sangro y Ros de Olano · Veure més »

Pedro Segura y Sáenz

'''Pedro Segura''' a Sevilla, fotografia feta al voltant de l'any 1950 Pedro Segura y Sáenz (Carazo, Burgos, 4 de desembre de 1880 - Madrid, 8 d'abril de 1957) va ser un religiós espanyol, membre de la jerarquia eclesiàstica, va ser cardenal i primat d'Espanya fins a la seva destitució el 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Segura y Sáenz · Veure més »

Pedro Vallina

Pedro Vallina Martínez (Guadalcanal, província de Sevilla, 1879 - Veracruz, Mèxic, 1970) va ser un metge i anarquista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Vallina · Veure més »

Pedro Villar Gómez

Pedro Villar Gómez (Cazorla, Jaén, 26 de març de 1878 - Quesada, Jaén, 17 d'agost de 1947) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pedro Villar Gómez · Veure més »

Pelai Pagès i Blanch

Pelai Pagès i Blanch (Sant Pere Pescador, 24 de novembre de 1949) és un professor i historiador català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pelai Pagès i Blanch · Veure més »

Penya Tòtil

La Penya Llevantinista Tòtil és una penya d'aficionats del Llevant Unió Esportiva, que té presència majoritàriament a Picanya, on té la seu social, i el seu president és Xavier Rius i Torres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Penya Tòtil · Veure més »

Pepita Not

Josepa Not, més coneguda com a Pepita Not (Torregrossa, 1900 - Barcelona, 4 de juny de 1938) fou una militant anarcosindicalista catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pepita Not · Veure més »

Per qui toquen les campanes

Per qui toquen les campanes (títol original en anglès: For Whom the Bell Tolls) és una novel·la de l'estatunidenc Ernest Hemingway, publicada el 1940.

Nou!!: Segona República Espanyola і Per qui toquen les campanes · Veure més »

Període d'entreguerres

Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Període d'entreguerres · Veure més »

Percy Ludwick

Percy "Persy" Ludwick (Regne Unit, 1908 - Moscou, 25 de setembre de 2001) fou un enginyer rus-britànic, que desenvolupà la seva activitat a les Brigades Internacionals en defensa de la legalitat republicana en la Guerra Civil Espanyola i en la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Percy Ludwick · Veure més »

Pere Arcas i Mas

Pere Arcas i Mas (Barcelona, 29 de setembre de 1927 – Barcelona, 6 d'agost de 2017) militant del PSUC i represaliat polític durant el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Arcas i Mas · Veure més »

Pere Ardiaca i Martí

va ser un polític comunista, dirigent del PSUC, del PCE i d'altres partits.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Ardiaca i Martí · Veure més »

Pere Cané i Barceló

Pere Cané i Barceló (Sant Martí de Provençals, 1 d'octubre de 1896 – Ciutat de Mèxic, 13 de novembre de 1973), també conegut com El Noi, va ser un obrer del ram del vidre i dirigent sindical de la Confederació Nacional del Treball.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Cané i Barceló · Veure més »

Pere Capellà i Roca

Pere Capellà i Roca (Algaida, Mallorca, 5 d'agost del 1907 - Palma, 1954) fou mestre, poeta i dramaturg, entre altres activitats.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Capellà i Roca · Veure més »

Pere Català i Pic

Pere Català i Pic (Valls, Alt Camp, 1889 – Barcelona, 1971) fou un fotògraf, publicista i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Català i Pic · Veure més »

Pere Cavallé Llagostera

fou un periodista, dramaturg i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Cavallé Llagostera · Veure més »

Pere Comas i Calvet

Pere Comas i Calvet (Berga, 1892 - Panamà, 1969) fou un polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Comas i Calvet · Veure més »

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Coromines i Montanya · Veure més »

Pere Garcia-Fons

Pere Garcia-Fons (Badalona, 29 de juliol del 1928 - París, 30 de juliol del 2016) fou un pintor català que des del 1976 visqué i pintà a Vilanova de la Ribera (Rosselló).

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Garcia-Fons · Veure més »

Pere Grases i Gonzàlez

Pere Grases i González (Vilafranca del Penedès 1909 - Caracas 2004) fou un escriptor i filòsof català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Grases i Gonzàlez · Veure més »

Pere Huguet i Puigderrajols

Pere Huguet i Puigderrajols (Banyoles, 1886 - Barcelona, 1953) fou un metge català i polític del Partit Republicà Radical.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Huguet i Puigderrajols · Veure més »

Pere Lazaga Sabater

Pere Lazaga Sabater (Valls, el 3 d'octubre de 1918 - Madrid, el 30 de novembre de 1979), conegut artísticament com a Pedro Lazaga, va ser un prolífic director i guionista de cinema català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Lazaga Sabater · Veure més »

Pere Lloret Ordeix

Pere Lloret i Ordeix (Tarragona, 21 de març de 1877 – Barcelona, 1967) fou un polític i advocat català que ocupà el càrrec d'alcalde de Tarragona durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Lloret Ordeix · Veure més »

Pere Llosas i Badia

Pere Llosas i Badia (Olot, 12 de maig de 1870 - 28 de novembre de 1955), fou un banquer i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Llosas i Badia · Veure més »

Pere Masats i Vilata

Pere Masats i Vilata (Anglès, la Selva, 24 de març de 1894 - Barcelona, 27 d'abril de 1981), ocasionalment esmentat de forma incorrecta com a Vilalta, va ser un intèrpret de tenora, trombó i piano, compositor de sardanes, va fundar la cobla orquestra As d'Anglès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Masats i Vilata · Veure més »

Pere Mateu i Cusidó

Pere Mateu i Cusidó (Valls, 22 d'abril de 1897 - Còrdas d'Albigés, Occitània 1982) fou un anarquista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Mateu i Cusidó · Veure més »

Pere Mias i Codina

Pere Mias i Codina (Lleida 1880 - Montpeller 1941) fou un polític, terratinent i advocat català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Mias i Codina · Veure més »

Pere Miralles Casals

Pere Miralles Casals (Reus, Baix Camp, 24 de maig de 1909 - 23 d'agost de 1991) va ser un polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Miralles Casals · Veure més »

Pere Oliver i Domenge

Pere Oliver i Domenge (Ciutat de Mallorca, 1886 - Felanitx, 1968) fou un polític mallorquí.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Oliver i Domenge · Veure més »

Pere Ordis i Llach

Pere Ordis i Llach (Crespià, 2 de gener de 1913 - Girona, 12 de setembre del 2000) fou un polític gironí i un metge uròleg, membre d'un llinatge de terratinents i polítics.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Ordis i Llach · Veure més »

Pere Rahola i Molinas

Pere Rahola i Molinas (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956) va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Rahola i Molinas · Veure més »

Pere Roma i Campí

Pere Roma i Campí (Barcelona, 19 de març de 1888 - Barcelona, 26 de març de 1970) fou un periodista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Roma i Campí · Veure més »

Pere Sabaté i Curto

Pere Sabaté i Curto (Tortosa, 1887- Badalona, 1943) fou un industrial i polític d'origen tortosí però establert a Badalona, alcalde de la localitat durant la dictadura de Primo de Rivera, des de 1924 a 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Sabaté i Curto · Veure més »

Pere Vallès i Sucarrats

Pere Vallès i Sucarrats (Abrera, 1887 - Barcelona, 26 de febrer de 1951) fou pagès i alcalde d'Abrera durant l'any 1934, i també del 1936 al 1938, durant la Segona República Espanyola, per Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Vallès i Sucarrats · Veure més »

Pere Valverde Fuentes

Pere Valverde Fuentes (Malgrat de Mar, 1915 - Camp de la Bota, 17 de febrer de 1949) fou un militant del PSUC català, afusellat com a resistent antifranquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pere Valverde Fuentes · Veure més »

Permís per paternitat

Celebració de l'assoliment del permís per paternitat al Parlament Europeu El permís per paternitat és aquell benefici laboral que s'atorga als treballadors a causa del naixement o adopció d'un fill o filla.

Nou!!: Segona República Espanyola і Permís per paternitat · Veure més »

Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola

UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Petar Drapšin

Petar Drapšin (Srbobran, 1914 - Belgrad, 1945) va ser un militar iugoslau, que va participar amb les Brigades Internacionals en la Guerra Civil espanyola i amb l'Exèrcit Partisà d'Alliberament en la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Petar Drapšin · Veure més »

Philippe Leclerc de Hauteclocque

Philippe Leclerc de Hautecloque nascut Philippe François Marie, comte de Hauteclocque (Belloy-Saint-Léonard, 22 de novembre de 1902 – proximitats de Colomb-Béchar, Algèria, 28 de novembre de 1947) va ser un militar francès, cap de l'exèrcit de la França Lliure durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Philippe Leclerc de Hauteclocque · Veure més »

Pilar Careaga Basabe

María del Pilar Careaga Basabe (Madrid, 26 d'octubre de 1908 – 10 de juny de 1993) fou una política basca, coneguda per ser la primera dona graduada en enginyeria industrial a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pilar Careaga Basabe · Veure més »

Pilar de Zubiaurre

Maria del Pilar de Zubiaurre Aguirrezábal (Garai, País Basc, 24 de juliol de 1884 - Ciutat de Mèxic, 24 de juny de 1970), coneguda com a Pilar de Zubiaurre, va ser una intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art que va viure durant més de trenta anys exiliada a Mèxic com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pilar de Zubiaurre · Veure més »

Pilar Millán Astray

Pilar Millán-Astray y Terreros (La Corunya, 1879 - Madrid, 22 de maig de 1949) va ser una escriptora espanyola, autora de prop de mig centenar de llibres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pilar Millán Astray · Veure més »

Pilar Perdices Sintes

Pilar Perdices Sintes (Maó, Menorca, 19 d'octubre de 1931) és una pintora menorquina, una de les artistes més representatives del post–informalisme de l'escola catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pilar Perdices Sintes · Veure més »

Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pistolerisme · Veure més »

Pius de Valls i de Feliu

Pius de Valls i de Feliu (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1939) fou un propietari rural i polític carlí català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pius de Valls i de Feliu · Veure més »

Plaça de Francesc Macià

La plaça de Francesc Macià es troba a la confluència de l'Avinguda Diagonal, el carrer del Comte d'Urgell, i les avingudes de Josep Tarradellas i Pau Casals de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça de Francesc Macià · Veure més »

Plaça de George Orwell

Façanes Cartell informant del servei de videovigilància electrònica amb càmeres les 24 hores del dia a la Plaça de George Orwell La Plaça de George Orwell de Barcelona rep el seu nom del novel·lista i assagista anglès George Orwell, Dalmases, Pere, 2012.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça de George Orwell · Veure més »

Plaça de la Mare de Déu

La plaça de la Mare de Déu, plaça de la Verge o plaça de la Seu (com es deia antigament) és la plaça més singular de la ciutat de València pel seu simbolisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça de la Mare de Déu · Veure més »

Plaça de la Montanyeta

La plaça de la Montanyeta és una cèntrica plaça de la ciutat d'Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça de la Montanyeta · Veure més »

Plaça de la Reina

Plaça de la Reina és una plaça de la Ciutat Vella de València, situada entre el carrer de la Pau, el carrer de Sant Vicent i la Seu, que hi té la seua entrada principal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça de la Reina · Veure més »

Plaça de la República

La plaça de la República, anteriorment anomenada plaça de Llucmajor és una plaça de Barcelona, considerada popularment com el centre del districte de Nou Barris.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça de la República · Veure més »

Plaça de la Vila (Badalona)

La Plaça de la Vila és una plaça situada al barri del Centre de Badalona (Barcelonès).

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça de la Vila (Badalona) · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Tetuan

La plaça de Tetuan és una plaça de Barcelona situada a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, al nord-oest de l'Arc de Triomf.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça de Tetuan · Veure més »

Plaça del Cinc d'Oros

La plaça del Cinc d'Oros, anteriorment anomenada plaça de Joan Carles I, es troba al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça del Cinc d'Oros · Veure més »

Plaça del Duc de Medinaceli

La Plaça del Duc de Medinaceli, o simplement de Medinaceli, està situada al Barri Gòtic de Barcelona, ocupant part dels terrenys de l'antic Convent de Sant Francesc del, enderrocat el 1837.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça del Duc de Medinaceli · Veure més »

Plaça del Nord

La Plaça del Nord és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona en un entrant del carrer de Verntallat i carrer de l'Alzina, i accessible pel carrer de Martí, a banda i banda.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça del Nord · Veure més »

Plaça dels Cavalls

La plaça dels Cavalls o plaça dels Estels (en castellà, Plaza de los Luceros) és una emblemàtica plaça del centre de la ciutat d'Alacant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça dels Cavalls · Veure més »

Plaça Major (Madrid)

La plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la plaça de la Vila, al costat del carrer Major.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plaça Major (Madrid) · Veure més »

Placa Laureada de Madrid

Placa Laureada. La Placa Laureada de Madrid (Placa Llorejada de Madrid) va ser una condecoració militar espanyola concedida per la II República Espanyola durant la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Placa Laureada de Madrid · Veure més »

Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica

Plany en la mort d'Enric Ribera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica · Veure més »

Plataforma per Andalusia Oriental

Andalusia Oriental tal com la defineix la Plataforma per Andalusia Oriental. La Plataforma per Andalusia Oriental (Plataforma por Andalucía Oriental, en castellà) és una organització espanyola de caràcter regionalista, constituïda jurídicament com associació, sorgida arran d'una iniciativa ciutadana de les províncies d'Almeria, Granada i Jaén, amb el propòsit que aquestes tres províncies formin una comunitat autònoma pròpia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plataforma per Andalusia Oriental · Veure més »

Plàcid Vidal i Rosich

Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, Alt Camp, 23 d'abril de 1881 - Barcelona, Barcelonès, 8 de novembre de 1938) va ser un poeta i novel·lista català, germà de Cosme Vidal i Rosich, Josep Aladern.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plàcid Vidal i Rosich · Veure més »

Plácido Álvarez-Buylla y López-Villamil

Plácido Álvarez-Buylla y López-Villamil (1893, Oviedo, Astúries - 1980, Oviedo) fou un militar espanyol que donà suport a l'alçament militar contra la Segona República el 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Plácido Álvarez-Buylla y López-Villamil · Veure més »

PM M1910

La PM M1910 (Пулемёт Максима образца 1910 года, Pulemyot Maxima obraztsa 1910 goda en rus, o "Metralladora Maxims Model 1910") era una metralladora pesant utilitzada per l'Imperi Rus durant la Primera Guerra Mundial i per l'exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa i la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і PM M1910 · Veure més »

Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant

La Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant des de la Dictadura de Primo de Rivera incorpora els resultats de les eleccions democràtiques des de 979.

Nou!!: Segona República Espanyola і Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant · Veure més »

Polikàrpov I-15

Polikàrpov I-15bis a l'aire Polikàrpov I-15 "Xato" amb els colors de la República Espanyola El Polikàrpov I-15 "Чайка" (Txaika, 'Gavina') va ser un caça soviètic que va ser enlairat per primera vegada l'octubre del 1933 pel pilot de proves Valeri Txkàlov.

Nou!!: Segona República Espanyola і Polikàrpov I-15 · Veure més »

Polikàrpov I-16

El Polikàrpov I-16 (també anomenat durant la Guerra civil espanyola Mosca pels republicans, i Rata pels nacionals), era un avió soviètic de concepció revolucionària per aquell temps, ja que era un monoplà d'ala baixa amb tren d'aterratge retràctil (que funcionava a mà).

Nou!!: Segona República Espanyola і Polikàrpov I-16 · Veure més »

Polonia Mateos Pérez

Polonia Mateos Pérez (Brozas, 17 febrer 1886 - Càceres, 4 gener 1938) Coneguda com La partera, fou una llevadora republicana afusellada pel Franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Polonia Mateos Pérez · Veure més »

Pont de Carles III

Detall del pont, cap a l'any 1867. Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci.L'Arxiu Ruiz Vernacci es troba a la seu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, a Madrid. Aquesta fotografia del pont correspon al negatiu de vidre NIM: 03094. J. Laurent, a partir de l'any 1870. Negatiu de vidre conservat a Madrid, a l'arxiu Ruiz Vernacci. El Pont de Carles III era un pont d'estil neoclàssic construït per ordre de Carles III, del qual rebé el nom, sobre el riu Llobregat a l'alçada de Molins de Rei, que esdevingué clau per a la comunicació entre Barcelona i Madrid i entre les dues riberes de la part baixa del riu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pont de Carles III · Veure més »

Pont del Diable (Martorell)

El pont del Diable, conegut antigament com a pont de Sant Bartomeu, és una obra situada entre els municipis de Martorell (Baix Llobregat) i Castellbisbal (Vallés Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pont del Diable (Martorell) · Veure més »

Popular Film

150px Popular Film va ser una revista catalana de divulgació de cinema internacional i espanyol publicada en llengua castellana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Popular Film · Veure més »

Port de Borriana

El Port de Borriana és un port pesquer, comercial i esportiu, situat en la zona dels Poblats Marítims pertanyent al municipi valencià de Borriana, a la Plana Baixa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Port de Borriana · Veure més »

Port de Cambrils

El Port de Cambrils és un port esportiu i pesquer de la Generalitat de Catalunya que està ubicat a municipi de Cambrils.

Nou!!: Segona República Espanyola і Port de Cambrils · Veure més »

Portada/article abril 8

Categoria:Articles del dia d'abril de la portada 600k.

Nou!!: Segona República Espanyola і Portada/article abril 8 · Veure més »

Portada/article febrer 13

Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.

Nou!!: Segona República Espanyola і Portada/article febrer 13 · Veure més »

Portada/efemèride octubre 28

28.

Nou!!: Segona República Espanyola і Portada/efemèride octubre 28 · Veure més »

Portada/efemèride setembre 3

03.

Nou!!: Segona República Espanyola і Portada/efemèride setembre 3 · Veure més »

Portbou

Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Portbou · Veure més »

Portugal durant la Guerra Civil espanyola

El paper de Portugal durant la Guerra Civil espanyola és poc conegut malgrat haver-s'hi vist implicat també directament.

Nou!!: Segona República Espanyola і Portugal durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Possibilisme llibertari

El possibilisme llibertari va ser una tesi d'un sector del moviment llibertari en Espanya que sense renunciar a les finalitats clàssiques de l'anarquisme de lluita per la superació de l'Estat i el capitalisme va acceptar elements del règim demoliberal de la II República Espanyola per desenvolupar la seva activitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Possibilisme llibertari · Veure més »

Potez 540

El Potez 540 va ser un bombarder francès desenvolupat a principis dels anys 1930.

Nou!!: Segona República Espanyola і Potez 540 · Veure més »

PPD-40

La PPD (Pistolet-Pulemyot Degtyaryova, en rus: Пистолет-пулемёт Дегтярёва) es una pistola metralladora dissenyada originalment en 1934 per Vassili Degtiariov.

Nou!!: Segona República Espanyola і PPD-40 · Veure més »

Prada

Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Segona República Espanyola і Prada · Veure més »

Pròcer del Regne

Pròcer del Regne és un títol honorífic del Regne d'Espanya, creat amb l'Estamento de Próceres per l'Estatut Reial de 1834: Amb diferents denominacions i funcions, la institució parlamentària que servia com a Cambra alta va continuar existint fins al 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pròcer del Regne · Veure més »

Prensa Gráfica

Prensa Gráfica va ser una important empresa editorial espanyola que va existir durant el primer terç del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Prensa Gráfica · Veure més »

Presó de dones de Ventas

La Presó de dones de Ventas va ser construïda l'any 1931 durant l'època de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Presó de dones de Ventas · Veure més »

Presó de la Ranilla

La Presó de Ranilla o Presó de la Ranilla, antiga Presó Provincial de Sevilla, denominada posteriorment Centre Penitenciari Sevilla 1 pren el seu nom de la propera Venta de Ranilla.

Nou!!: Segona República Espanyola і Presó de la Ranilla · Veure més »

Presó de les Oblates

La Presó de les Oblates fou una presó de dones ubicada a Tarragona, al carrer del Portal del Carro.

Nou!!: Segona República Espanyola і Presó de les Oblates · Veure més »

Presó de Reina Amàlia

La presó de Reina Amàlia, coneguda popularment com la «presó vella», va ser un centre penitenciari que va funcionar des de l'any 1839 fins al 1936 al Raval de Barcelona, on actualment hi ha la plaça de Folch i Torres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Presó de Reina Amàlia · Veure més »

President d'Esquerra Republicana de Catalunya

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya és el líder o màxim representant d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і President d'Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Preventori de la Savinosa

El Preventori de la Savinosa és un conjunt de Tarragona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Segona República Espanyola і Preventori de la Savinosa · Veure més »

Priego de Córdoba

Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Priego de Córdoba · Veure més »

Primer Congrés Jurídic Català

El Primer Congrés Jurídic Català fou convocat el 1936 per l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, amb assistència de totes les corporacions jurídiques catalanes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Primer Congrés Jurídic Català · Veure més »

Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola El Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola presidit per Niceto Alcalá Zamora de la Dreta Liberal Republicana es va constituir el 14 d'abril de 1931, fins a la crisi del 14 d'octubre de 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1931-1932

La temporada 1931-32 de primera divisió, corresponent a la quarta edició del campionat, se celebrà entre el 22 de novembre de 1931 i el 3 d'abril de 1932.

Nou!!: Segona República Espanyola і Primera divisió espanyola de futbol 1931-1932 · Veure més »

Primera legislatura de la Catalunya republicana

Escut de la Generalitat de Catalunya La primera legislatura de la Catalunya republicana es va iniciar el 6 de desembre de 1932, data de la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya presidida per Lluís Companys.

Nou!!: Segona República Espanyola і Primera legislatura de la Catalunya republicana · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Primera República Espanyola · Veure més »

Primitivo Santa Cecilia

Primitivo Santa Cecilia Rivas (Salamanca, 25 de novembre de 1875 - 24 de setembre de 1954) fou un treballador manual, líder del socialisme de Salamanca durant el primer terç del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Primitivo Santa Cecilia · Veure més »

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Priorat · Veure més »

Procés independentista català

La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Manifestants al Passeig de Gràcia, Barcelona. El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.

Nou!!: Segona República Espanyola і Procés independentista català · Veure més »

Processó del Sant Enterrament de Tarragona

El Sant Enterrament de Tarragona és un dels actes de la Setmana Santa de Tarragona, consistent en una processó que comença i acaba a l’Església de Natzaret, fent un ampli recorregut pel centre històric de Tarragona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Processó del Sant Enterrament de Tarragona · Veure més »

Proclamació de la Segona República Espanyola

Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Nou!!: Segona República Espanyola і Proclamació de la Segona República Espanyola · Veure més »

Projecte Forns i Ninou

Projecte Forns i Ninou (Santa Perpètua de Mogoda, 7 d'agost de 1907 - Gusen, 7 de novembre de 1941) va néixer a la Granja Soldevila de Santa Perpètua de Mogoda, on la seva família treballava juntament amb altres famílies.

Nou!!: Segona República Espanyola і Projecte Forns i Ninou · Veure més »

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Pronunciament · Veure més »

Protectorat espanyol al Marroc

El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Protectorat espanyol al Marroc · Veure més »

Puçol

Puçol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Segona República Espanyola і Puçol · Veure més »

Puig-reig

Puig-reig (pron. local) és un municipi de la comarca del Berguedà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Puig-reig · Veure més »

Puigpunyent

Puigpunyent és una vila i municipi situat al vessant oriental de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Puigpunyent · Veure més »

Quart de les Valls

Quart de les Valls és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Quart de les Valls · Veure més »

Quarter de cavalleria (Reus)

El Quarter de cavalleria va ser la construcció institucional més important edificada a Reus durant el.

Nou!!: Segona República Espanyola і Quarter de cavalleria (Reus) · Veure més »

Què penses, Anton?

Què penses Anton?, amb el subtítol "periòdic diari setmanal humorístic i de broma o el que sigui", va ser una revista satírica que va sortir a Reus del 7 de març a l'18 de juliol de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Què penses, Anton? · Veure més »

Quijorna

Quijorna és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Quijorna · Veure més »

Raúl Pateras Pescara

, marquès de Pateras-Pescara, fou un enginyer i inventor argentí especialittat en automòbils, helicòpters i motors de pistó lliure.

Nou!!: Segona República Espanyola і Raúl Pateras Pescara · Veure més »

Raül Roviralta i Astoul

Raül Roviralta i Astoul, (París, 1891 — Madrid, 1979), marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde.

Nou!!: Segona República Espanyola і Raül Roviralta i Astoul · Veure més »

Rachela Luftig

Rachela Luftig (Chrzanów 1908 - París 198?) Fou una dona polonesa d'origen jueu i belga d'adopció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rachela Luftig · Veure més »

Racisme a Espanya

''Por haber nacido en otra parte'', quadre pintat per Francisco de Goya y Lucientes sobre el racisme. El racisme a Espanya es pot trobar a diferents moments històrics, èpoques en què el conflicte social, econòmic i polític es justifica de manera eficient a través de la diferència racial, ja sigui en el sentit del racisme com a ideologia o com a simples actituds o comportaments envers aquells percebuts com a diferents.

Nou!!: Segona República Espanyola і Racisme a Espanya · Veure més »

Radio Madrid

Radio Madrid és una emissora de ràdio espanyola que comparteix instal·lacions i recursos humans amb la Cadena SER, ja que és l'emissora on es realitzen la majoria de programes que la cadena de Prisa emet a la seva programació nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Radio Madrid · Veure més »

Radio Murcia

Primera emissió de Radio Murcia EAJ-17 el 2 d'agost de 1933. Radio Murcia-Cadena SER és l'emissora de ràdio de la Cadena SER de la ciutat de Múrcia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Radio Murcia · Veure més »

Radio Nacional de España

Radio Nacional de España (RNE, en català: Ràdio Nacional d'Espanya) és la cadena pública de radiodifusió espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Radio Nacional de España · Veure més »

Radio Sevilla

Radio Sevilla és una emissora de ràdio de la ciutat de Sevilla (Andalusia).

Nou!!: Segona República Espanyola і Radio Sevilla · Veure més »

Rafael Aizpún Santafé

Rafael Aizpún Santafé (Caparroso (Navarra), 24 d'octubre de 1889 - Pamplona, 1 de maig de 1981) va ser un jurista i polític navarrès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Aizpún Santafé · Veure més »

Rafael Alberti Merello

Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa María, Cadis, 16 de desembre de 1902 - 28 d'octubre de 1999) fou un poeta espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Alberti Merello · Veure més »

Rafael Banquells i Garafulla

Rafael Banquells i Garafulla (l'Havana, 25 de juny de 1917 – Ciutat de Mèxic, 27 d'octubre de 1990) fou un actor mexicà nascut a Cuba i d'origen català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Banquells i Garafulla · Veure més »

Rafael Benjumea y Burín

Rafael Benjumea y Burín (Sevilla, 23 de juliol de 1876 - Màlaga, 27 de setembre de 1952) I comte de Guadalhorce, fou un enginyer de camins i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Benjumea y Burín · Veure més »

Rafael Bergamín Gutiérrez

Fundació el Amo (col·laboració amb Luis Blanco Soler) Rafael Bergamín Gutiérrez (Màlaga, 1891 - † 1970) arquitecte espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Bergamín Gutiérrez · Veure més »

Rafael Bori Llobet

Rafael Bori Llobet (Poblenou, Barcelona, 4 d'abril de 1894 - Barcelona, 15 de desembre de 1938) va ser un publicista i expert en administració d'empreses català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Bori Llobet · Veure més »

Rafael Campalans i Puig

Rafael Campalans i Puig (Barcelona, 21 d'octubre de 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 9 de setembre de 1933) fou un enginyer, polític i professor universitari català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Campalans i Puig · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael Cavestany de Anduaga

Rafael Cavestany de Anduaga (Madrid, 27 d'octubre de 1902 - 17 de juliol de 1958) va ser un enginyer agrònom i polític espanyol d'ideologia falangista, Ministre d'Agricultura de 18 de juliol de 1951 a 26 de febrer de 1957.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Cavestany de Anduaga · Veure més »

Rafael de Pina Milán

Rafael de Pina Milán (Iecla, 1888 - Mèxic, 27 de setembre de 1966) va ser un destacat jurista processalista i polític republicà espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael de Pina Milán · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael del Riego · Veure més »

Rafael Esparza García

Rafael Esparza García (Sant Sebastià, 1893 - Madrid, 22 d'agost de 1936), va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Esparza García · Veure més »

Rafael Estrada y Arnáiz

Rafael Arnaiz y Estrada (Ferrol, 22 d'octubre de 1884 – Madrid, 18 d'octubre de 1956) fou un militar, polític i acadèmic gallec, membre de la Reial Acadèmia de la Llengua.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Estrada y Arnáiz · Veure més »

Rafael Frade Peña

Rafael Frade Peña, (Santiago de Compostel·la, 9 de gener de 1914 - 3 de desembre de 1936) fou un polític republicà gallec, executat durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Frade Peña · Veure més »

Rafael Gallego Sainz

Rafael Gallego Sainz (Tornadizos de Ávila, Àvila, 24 d'octubre de 1898 — 12 de març de 1937) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Gallego Sainz · Veure més »

Rafael García-Valiño Marcén

Rafael García-Valiño Marcén (Toledo, 24 d'octubre de 1898 – Madrid, 29 de juny de 1972) fou un militar espanyol, fill de militar, estret col·laborador del general Emilio Mola Vidal durant la Guerra Civil espanyola i un dels comandaments militars encarregats d'impedir l'entrada de les forces de l'exèrcit republicà a la vila de Gandesa durant la batalla de l'Ebre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael García-Valiño Marcén · Veure més »

Rafael Guerra del Río

Rafael Guerra del Río (Las Palmas de Gran Canaria, 1885 - Madrid, 1955) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Guerra del Río · Veure més »

Rafael Isasi Ransome

Rafael Isasi Ransome (Londres, 1853 - Palma, 1948).

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Isasi Ransome · Veure més »

Rafael Marín Lázaro

Rafael Marín Lázaro (Utiel, 1878 - Madrid, 12 d'abril de 1945) fou un polític i advocat valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Marín Lázaro · Veure més »

Rafael Martí Orberà

Rafael Martí Orberà (València, 1880 - Madrid, 1963) va ser un dramaturg, periodista i novel·lista valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Martí Orberà · Veure més »

Rafael Mendizábal Amézaga

Rafael Mendizábal Amézaga (29 d'agost de 1910, Santurtzi, Biscaia - 25 de gener de 1939, Catalunya) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria i d'Aviació que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Mendizábal Amézaga · Veure més »

Rafael Monllor Belenguer

Rafael Monllor Belenguer, va néixer a Alcoi el 19 de febrer de l'any 1906, amb el regnat de la monarquia borbònica d'Alfons XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Monllor Belenguer · Veure més »

Rafael Morató i Senesteva

Rafael Morató i Senesteva (Barcelona, 1882 - Barcelona, 1937) fou un empresari i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Morató i Senesteva · Veure més »

Rafael Raga Montesinos

Rafael Raga Montesinos (Russafa, Ciutat de València, 8 de desembre de 1910 article de Rafael Serna a la revista Nostra Marxa Fallera, num. 14, març de 2015. pg.3-4- València, 17 de febrer de 1985.) va ser un cartellista i grafista valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Raga Montesinos · Veure més »

Rafael Rodríguez Rapún

Rafael Rodríguez Rapún (1912-1937) fou un futbolista de l'equip juvenil de l'Atlètic de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Rodríguez Rapún · Veure més »

Rafael Rubio Carrión

Rafael Rubio Carrión (Sevilla, 1882 - 1941) va ser un polític republicà espanyol, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Rubio Carrión · Veure més »

Rafael Salazar Alonso

Rafael Salazar Alonso (Madrid, 1895 - 23 de setembre de 1936) va ser un polític radical espanyol, ministre de Governació (1934) durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Salazar Alonso · Veure més »

Rafael Sancho Alegre

Rafael Sancho Alegre (Casp, 1888? -) fou un anarquista aragonès, autor d'un intent frustrat d'atemptat contra el rei Alfons XIII en 1913.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Sancho Alegre · Veure més »

Rafael Sánchez Guerra

Rafael Sánchez-Guerra Sáinz (Madrid, 28 d'octubre de 1897 - Villava, 2 d'abril de 1964) va ser un polític espanyol, periodista i President del Reial Madrid de 1935 a 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Sánchez Guerra · Veure més »

Rafael Sebastià i Irla

Rafael Sebastià i Irla va ser darrer batlle d'Esplugues de Llobregat de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Sebastià i Irla · Veure més »

Rafael Solanic i Bàlius

Rafael Solanic i Bàlius (Barcelona 1895 - 9 de novembre de 1990) fou un escultor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Solanic i Bàlius · Veure més »

Rafael Tona i Nadalmaï

Rafel Tona (24 de juny de 1903, Barcelona - 12 de febrer de 1987, París) va ser un pintor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Tona i Nadalmaï · Veure més »

Rafael Ulled i Altemir

Rafael Ulled i Altemir (Sariñena, 1885 - Barcelona, 1937) fou un advocat i polític català d'origen aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Ulled i Altemir · Veure més »

Rafael Vallet i Sabater

Rafael Vallet i Sabater (Sarrià, 1867 - Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català, regidor de l'ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Vallet i Sabater · Veure més »

Rafael Vilarrubias i Ros

Rafael Vilarrubias i Ros (Igualada, Anoia, 2 de març de 1905 – Banyoles, Pla de l'Estany, 1953) va ser un fotoperiodista català, fill de Gaspar Vilarrubias i Benita Ros.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Vilarrubias i Ros · Veure més »

Rafael Villegas Montesinos

Rafael Villegas Montesinos (Còrdova, 28 d'agost de 1875 - Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Villegas Montesinos · Veure més »

Rafael Zabaleta Fuentes

Rafael Zabaleta Fuentes (Quesada, Jaén, 6 de novembre de 1907 - 24 de juny de 1960) va ser un pintor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rafael Zabaleta Fuentes · Veure més »

Raimon d'Abadal i Calderó

Raimon d'Abadal i Calderó (Vic, 7 de gener de 1862 — Rupià, 1945), també conegut com a Ramon d'Abadal i Calderó, va ser un polític catalanista conservador de la Lliga Regionalista i un reconegut advocat català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Raimon d'Abadal i Calderó · Veure més »

Raimon Duran i Reynals

Museu d'Arqueologia de Catalunya. Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966) fou un arquitecte català, titulat el 1926.

Nou!!: Segona República Espanyola і Raimon Duran i Reynals · Veure més »

Raimundo García García

Raimundo García García (Madrid, 1884, Pamplona, 1962) va ser un periodista i polític dretà espanyol, conegut com a "Garcilaso" per un dels pseudònims periodístics que va emprar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Raimundo García García · Veure més »

Raimundo Vidal Pazos

Raimundo Julian Vidal Pazos (Marín, 8 de desembre de 1889 - Vigo, 18 d'abril de 1976) fou un advocat i polític gallec, procurador en Corts i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Raimundo Vidal Pazos · Veure més »

Ramón Acín Aquilué

«Las Pajaritas», a Barcelona Ramón Arsenio Acín Aquilué (Osca, 30 d'agost de 1888 - Osca, 6 d'agost de 1936) va ser un pintor, escultor i periodista anarquista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Acín Aquilué · Veure més »

Ramón Álvarez-Valdés Castañón

Ramón Álvarez-Valdés Castañón, (La Pola Siero, 30 d'abril de 1866 - Madrid, 23 d'agost de 1936), va ser un advocat i polític asturià, Ministre de Justícia de la Segona República Espanyola (1933-34).

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Álvarez-Valdés Castañón · Veure més »

Ramón Carande Thovar

Ramón Carande Thovar (Palència, Castella i Lleó, 4 de maig de 1887 – Almendral, Extremadura 1 de setembre de 1986) va ser un historiador i economista espanyol, considerat com a autoritat en la història econòmica espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Carande Thovar · Veure més »

Ramón de Carranza Gómez de Pablo

Ramón de Carranza Gómez de Pablo, Marquès de Soto Hermoso (Cadis, 21 de maig de 1898 - Sevilla, 14 de setembre de 1988), fou un aristòcrata, marí de guerra espanyol, terratinent, polític franquista i president de l'històric Sevilla Futbol Club que es va distingir per la seva col·laboració paramilitar amb el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 contra la Segona República i per la seva activitat política municipal en Sevilla.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón de Carranza Gómez de Pablo · Veure més »

Ramón de Carranza y Fernández de la Reguera

Ramón de Carranza y Fernández de la Reguera (Ferrol, 16 d'abril de 1863 - Cadis, 13 de setembre de 1936) fou un polític gallec, alcalde de Cadis entre 1927 i 1931 i durant part de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón de Carranza y Fernández de la Reguera · Veure més »

Ramón Fernández Mato

Ramón Fernández Mato (Cespón, Boiro, província de la Corunya, 13 de maig de 1889 - Vilagarcía de Arousa, 22 de novembre de 1980) fou un periodista, metge i polític gallec, oncle de l'escriptor Manuel María.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Fernández Mato · Veure més »

Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Franco y Bahamonde · Veure més »

Ramón Gaya i Pomés

Ramón Gaya i Pomés (Múrcia, 10 d'octubre de 1910 – València, 15 d'octubre de 2005) va ser un pintor i escriptor espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Gaya i Pomés · Veure més »

Ramón González Peña

Ramón González Peña (Les Regueres, Astúries, Espanya, 11 de juliol de 1888 - Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 de juliol de 1952) fou un sindicalista i polític socialista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón González Peña · Veure més »

Ramón Lamoneda Fernández

Ramón Lamoneda Fernández (Begíjar, Jaén, 9 de juny de 1892 - Ciutat de Mèxic, 27 de febrer de 1971) fou un polític socialista andalús.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Lamoneda Fernández · Veure més »

Ramón Liarte Viu

Ramón Liarte Viu (Almudébar, Foia d'Osca, 30 d'agost de 1918 – Tolosa de Llenguadoc, 10 de gener de 2004) fou un anarcosindicalista i escriptor aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Liarte Viu · Veure més »

Ramón Menéndez Pidal

Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Menéndez Pidal · Veure més »

Ramón Otero Pedrayo

Ramon Otero Pedrayo a la taula presidencial de l'Aberri Eguna del 1933 a Sant Sebastià Ramón Otero Pedrayo (Ourense, 1888 - Trasalba, Amoeiro, 1976) fou un escriptor i intel·lectual gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Otero Pedrayo · Veure més »

Ramón Pérez de Ayala

Ramón Pérez de Ayala y Fernández del Portal (Oviedo; 9 d'agost de 1880 – Madrid; 5 d'agost de 1962) va ser un escriptor, polític i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Pérez de Ayala · Veure més »

Ramón Prieto Bances

Ramón Prieto Bances (Oviedo, 27 de novembre de 1889 - Oviedo, 3 de febrer de 1972) fou un jurista i polític asturià, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la Segona República Espanyola, catòlic i republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Prieto Bances · Veure més »

Ramón Ruiz Alonso

Ramón Ruiz Alonso (Villaflores, Salamanca, 1903 - Las Vegas, Estats Units, 1982) va ser un polític i activista dretà durant la Segona República Espanyola i obrer tipògraf de professió.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Ruiz Alonso · Veure més »

Ramón Ruiz-Fornells Ruiz

Ramón Ruiz-Fornells Ruiz (n. 1901) va ser un militar espanyol que participà en la Guerra civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Ruiz-Fornells Ruiz · Veure més »

Ramón Viguri y Ruiz de Olano

Ramón Viguri y Ruiz de Olano (Vitòria, 1886 - Madrid 196?) fou un polític basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramón Viguri y Ruiz de Olano · Veure més »

Rambla de Sant Joan

La rambla de Sant Joan, anteriorment anomenada riera de Sant Joan o de Sant Jeroni i també camí del Fondo de Santa Coloma, és un carrer de Badalona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rambla de Sant Joan · Veure més »

Rambla Nova de Tarragona

Estàtua de Roger de Llúria a la '''Rambla Nova de Tarragona''' Monument als castellers La Rambla Nova és una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada).

Nou!!: Segona República Espanyola і Rambla Nova de Tarragona · Veure més »

Ramon Albó i Martí

Ramon Albó i Martí (Barcelona, 30 d'agost de 1871 - 22 d'octubre de 1955) fou un polític independent, sociòleg i advocat català especialitzat en temes penitenciaris, de tarannà conservador i catòlic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Albó i Martí · Veure més »

Ramon Ausó Chacopino

Ramon Ausó Chacopino (Alacant, ? - Ses Quatre Campanes, Palma, 1936).

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Ausó Chacopino · Veure més »

Ramon Barnils i Folguera

Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d'octubre de 1940 - Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista i traductor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Barnils i Folguera · Veure més »

Ramon Calm i Clota

fou un mestre i polític català que exercí d'alcalde d'Olot.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Calm i Clota · Veure més »

Ramon Carreras i Pons

Ramón Carreras i Pons (la Jonquera, 2 de febrer de 1893 - Còrdova, 1971) fou un mestre i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Carreras i Pons · Veure més »

Ramon Casanovas i Tresserras

Ramon Casanovas i Tresserras (Cardedeu, 23 de novembre de 1917 - Granollers, 27 de novembre de 2009) fou pèrit mercantil, polític i un activista cultural i catalanista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Casanovas i Tresserras · Veure més »

Ramon Cortinas Grau

Ramon Cortinas i Grau (Sant Andreu de Palomar, 24 de juliol de 1888 - Barcelona, 26 de setembre de 1960) fou un baríton català que va actuar al Gran Teatre del Liceu i a l'estranger.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Cortinas Grau · Veure més »

Ramon Frontera i Bosch

Ramon Frontera i Bosch (Balsareny, 7 d'agost de 1900 – Anglès, 14 d'octubre de 1987) fou un polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Frontera i Bosch · Veure més »

Ramon Llopis Agulló

, va ser un polític i militant anarquista valencià, president de la Diputació d'Alacant i del Front Popular alacantí el 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Llopis Agulló · Veure més »

Ramon Negre i Pou

Ramon Negre i Pou (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 24 de juny de 1906 — Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1986) fou un vaquer, floricultor i comerciant de plantes català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Negre i Pou · Veure més »

Ramon Nogués i Biset

Ramon Nogués i Biset (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 26 de juliol de 1891 - Barcelona, 22 d'agost de 1963) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Nogués i Biset · Veure més »

Ramon Noguer i Comet

Ramon Noguer i Comet (Figueres, Alt Empordà 1886 - Barcelona, 12 de setembre de 1969) fou un advocat i polític català d'ideologia republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Noguer i Comet · Veure més »

Ramon Puig i Gairalt

Casa Marià Pidelaserra Ramon Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 - Barcelona, 1937).

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Puig i Gairalt · Veure més »

Ramon Puyol Roman

Ramon Puyol Roman (Algesires, 25 de febrer de 1907 - 1981) fou un pintor i escenògraf espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Puyol Roman · Veure més »

Ramon Rufat Llop

Ramon Rufat Llop (Maella, Franja de Ponent, 28 de desembre de 1916 - Vilanova i la Geltrú, 3 de novembre de 1993) fou un anarcosindicalista, agent dels serveis secrets republicans i lluitador antifranquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Rufat Llop · Veure més »

Ramon Sales i Amenós

Ramon Sales i Amenós (La Fuliola, l'Urgell 1893 - Barcelona 1936) fou un sindicalista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Sales i Amenós · Veure més »

Ramon Sastre i Juan

Ramon Sastre i Juan (Barcelona, 7 de desembre de 1896 - ibídem, 8 de març de 1988) fou un arquitecte, escriptor i poeta barceloní conegut principalment pels seus articles al Diari de Catalunya entre finals de 1937 i principis de 1938, en plena Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Sastre i Juan · Veure més »

Ramon Solsona i Cardona

Ramon Solsona i Cardona (Igualada, 1877-1961) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Solsona i Cardona · Veure més »

Ramon Torroja i Valls

Ramon Torroja Valls (Igualada, 25 de setembre de 1894 - Caracas, 26 de setembre de 1960) fou un mestre i pedagog català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Torroja i Valls · Veure més »

Ramon Valls i Pujol

Ramon Valls i Pujol (Solsona, 23 de setembre del 1911 – 2 de juny del 1981) va ser un escriptor solsoní.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Valls i Pujol · Veure més »

Ramon Vidal i Pietx

Ramon Vidal i Pietx (Vic, Osona, 21 d'octubre de 1912 - Centelles, 2003) fou un eclesiàstic, músic, escriptor i poeta català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Vidal i Pietx · Veure més »

Ramon Vila Capdevila

Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d'abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d'agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Vila Capdevila · Veure més »

Ramon Vinyes i Cluet

fou un escriptor d'obres de teatre, poesia i contes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramon Vinyes i Cluet · Veure més »

Ramona Soldevila Cirés

Ramona Soldevila Cirés (Florència, 1896 - ?) fou una dona republicana, nascuda a Itàlia i manresana d'adopció.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ramona Soldevila Cirés · Veure més »

Randa (revista)

Randa és una revista semestral fundada a Barcelona el 1975 dedicada a la història i la cultura de les illes Balears.

Nou!!: Segona República Espanyola і Randa (revista) · Veure més »

Ratpenat (heràldica)

Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ratpenat (heràldica) · Veure més »

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Nou!!: Segona República Espanyola і Ratpenats · Veure més »

Ravals de Reus

Els Ravals de Reus són un conjunt de carrers del municipi de Reus (Baix Camp) inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ravals de Reus · Veure més »

Raymond Blanc

Raymond Blanc (Prats de Molló i la Presta, Vallespir 11 de març de 1914 -) és un escriptor nord-català en llengua francesa, especialitzat en novel·les policíaques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Raymond Blanc · Veure més »

Raymond Carr

Sir Raymond Albert Maillard Carr FBA FRSL FRHistS, més conegut com a Raymond Carr, (Bath, 11 d'abril de 1919 - 19 d'abril de 2015) fou un hispanista i historiador anglès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Raymond Carr · Veure més »

Ràdio Torrent

Ràdio Torrent (en castellà, Radio Torrente) fon una emissora de ràdio municipal del temps de la Segona República, fundada el 1935.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ràdio Torrent · Veure més »

Real Betis Balompié

El Real Betis Balompié, més conegut simplement com a Real Betis o Reial Betis és una entitat esportiva de la ciutat de Sevilla a Andalusia, constituïda actualment com a societat anònima esportiva, que juga actualment a la primera divisió.

Nou!!: Segona República Espanyola і Real Betis Balompié · Veure més »

Real Cinema

El Real Cinema o Cine de la Ópera va ser una sala de cinema situada a la plaça d'Isabel II (Madrid).

Nou!!: Segona República Espanyola і Real Cinema · Veure més »

Real Racing Club de Santander

El Real Racing Club de Santander, més conegut com a Racing de Santander o simplement Racing és un club de futbol de la ciutat de Santander, Cantàbria, i actualment juga en la Primera Divisió RFEF.

Nou!!: Segona República Espanyola і Real Racing Club de Santander · Veure més »

Real Sociedad de Fútbol

La Real Sociedad de Fútbol, també coneguda en català com a Reial Societat, és un club de futbol de la ciutat de Sant Sebastià, al País Basc, que juga a la Primera divisió.

Nou!!: Segona República Espanyola і Real Sociedad de Fútbol · Veure més »

Real Unión Club

El Real Unión Club, actualment Real Unión Club S.A.D. és un club de futbol de la ciutat d'Irun a Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Segona República Espanyola і Real Unión Club · Veure més »

Referèndum sobre la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat

El referèndum sobre la Llei de Successió es va celebrar a Espanya el 6 de juliol de 1947, sent el primer procés electoral celebrat després de la victòria franquista a la guerra civil espanyola i l'inici de la dictadura del general Franco.

Nou!!: Segona República Espanyola і Referèndum sobre la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat · Veure més »

Refugi Antiaeri de la Rambla de Gavà

El refugi antiaeri de la Rambla de Gavà és un refugi que es va construir durant la Guerra Civil Espanyola per protegir la població civil de Gavà durant els atacs aeris efectuats per l'aviació feixista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Refugi Antiaeri de la Rambla de Gavà · Veure més »

Refugi del Fondó

El refugi aeri del Fondó, situat al sud-est de la localitat, a pocs quilòmetres del nucli urbà de Monòver, forma juntament amb el seu aeròdrom annex, un enclavament estratègic durant el període final de la  Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Refugi del Fondó · Veure més »

Refugiat

Un refugiat vietnamita Camp de refugiats, Beirut Camp de refugiats d'Um Piam a Tailàndia (2009)) No hi han participat Un refugiat (segons defineix a l'article 1A de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats de les Nacions Unides) és una persona que es troba fora del país d'on n'és originari, o bé on hi resideix habitualment, a causa d'un temor fonamentat de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi.

Nou!!: Segona República Espanyola і Refugiat · Veure més »

Refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona

Els Refugis Antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona són un seguit de refugis construïts a diversos espais de la capital barcelonina per protegir la ciutadania durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona · Veure més »

Regí Mas i Marí

Regí Mas i Marí (Benifaió, 7 de setembre de 1899 - Benicalap, València, 31 de maig de 1968) va ser un innovador artista faller, considerat un dels millors de la història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Regí Mas i Marí · Veure més »

Regia Aeronautica

La Regia Aeronautica (Força Aèria Reial) era la força aèria del Regne d'Itàlia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Regia Aeronautica · Veure més »

Región

Región va ser un diari que es va editar a Astúries, avui desaparegut.

Nou!!: Segona República Espanyola і Región · Veure més »

Regiment Castilla

El Regiment d'Infanteria Castilla núm.

Nou!!: Segona República Espanyola і Regiment Castilla · Veure més »

Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31

El Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n.º 31 és una unitat de infanteria mecanitzada de l'Exèrcit de Terra Espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31 · Veure més »

Reginald Saxton

Reginald Saxton (Ciutat del Cap, 13 de juliol de 1911 - Brighton, 27 de març de 2004) va ser un metge britànic d'origen sud-africà, destacat per haver participat professionalment en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola amb la creació d'hospitals de campanya i de sang que van atendre els ferits en els diferents fronts de batalla, fent importants contribucions a la medicina de guerra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reginald Saxton · Veure més »

Regionalisme i nacionalisme a Espanya

XIX mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. 1.

Nou!!: Segona República Espanyola і Regionalisme i nacionalisme a Espanya · Veure més »

Regionalisme valencià

El regionalisme valencià és un moviment cultural i polític que propugna la recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, tradicions i altres peculiaritats) del País Valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Regionalisme valencià · Veure més »

Regions Militars d'Espanya

Les Regions Militars van ser una subdivisió administrativa de tipus militar que van existir a Espanya des del fins a finals del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Regions Militars d'Espanya · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Segona República Espanyola і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rei d'Espanya · Veure més »

Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

La Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació es va crear en 1730 a Madrid de la mà d'un grup de trenta juristes que pretenien desenvolupar l'esperit il·lustrat academicista mitjançant la posada en comú dels seus coneixements.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació · Veure més »

Reial Automòbil Club de Catalunya

El Reial Automòbil Club de Catalunya, abreujat RACC, és un club d'automobilistes català constituït l'any 1906 que compta amb vora 1.000.000 de socis, fet que el converteix en el més gran de l'estat espanyol i en una organització de referència internacional en l'àmbit de la mobilitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Automòbil Club de Catalunya · Veure més »

Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya

miniatura La Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya és la institució que va regir l'organització de la Cort Reial espanyola des de l'època dels Àustries i, en concret del regnat de Felip I que va portar l'anomenada etiqueta borgonyona de la cort del seu pare Maximilià I, fins al regnat d'Alfons XIII, besavi de l'actual rei d'Espanya, en tot allò que afectava al propi esquelet de la Cort així com al cerimonial, etiqueta o protocol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya · Veure més »

Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (S.A.D.). o simplement Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona · Veure més »

Reial Club Deportiu Mallorca

El Reial Club Deportiu Mallorca Sociedad Anónima Deportiva (abreujat: RCD Mallorca), sovint anomenat només Mallorca, és un club de futbol, fundat el 1916 a Palma amb el nom de Real Sociedad Alfonso XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Club Deportiu Mallorca · Veure més »

Reial Escola Superior d'Art Dramàtic

La Reial Escola Superior d'Art Dramàtic (RESAD) és una institució pública d'ensenyaments artístics superiors teatrals situada a Madrid, Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Escola Superior d'Art Dramàtic · Veure més »

Reial Fàbrica de Panys d'Alcoi

La Reial Fàbrica de Panys d'Alcoi va ser una organització del de fabricants tèxtils d'Alcoi que fabricava teixit que era emprat en els exèrcits reials del Rei Carles IV d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Fàbrica de Panys d'Alcoi · Veure més »

Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III

Carles III, creador de l'Orde, amb l'hàbit de gran mestre del mateix. El Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III és la més alta distinció honorífica entre els ordes civils espanyols.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III · Veure més »

Reial Madrid Club de Futbol

El Reial Madrid Club de Futbol (castellà: Real Madrid Club de Fútbol) és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Madrid Club de Futbol · Veure més »

Reial Moto Club de Catalunya

El Reial Moto Club de Catalunya, abreujat RMCC, és una històrica entitat esportiva barcelonina nascuda l'any 1916 com a successora de l'anterior Moto Club Deportivo Barcelona, fundat el 1913.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Moto Club de Catalunya · Veure més »

Reial Societat Espanyola de Física i Química

Portada del primer número de la revista La Reial Societat Espanyola de Física i Química (RSEFQ) és una societat científica espanyola, fundada el gener de 1903 en la Universitat Central de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reial Societat Espanyola de Física i Química · Veure més »

Relacions entre Espanya i Alemanya

Les relacions hispana-alemanyes comprenen un ampli i intens espectre d'intercanvis, tractats, pactes i conflictes, punt polítics, diplomàtics, econòmics com a culturals, entre els dos Estats, el Regne d'Espanya i la República Federal d'Alemanya. Encara que les relacions entre tots dos pobles es puguin datar des dels orígens del Sacre Imperi Romanogermànic, no és sinó fins a 1871, amb la Unificació alemanya a càrrec de Bismarck i la consegüent implantació de l'Imperi Alemany, que es veuen oficialment establertes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Relacions entre Espanya i Alemanya · Veure més »

Remedios Jover Cánovas

Remedios Jover Cánovas, de sobrenom Remedios “La Casera”, coneguda també per la Tinent Remedios (Ain El Turk (Orà) 16 de març de 1899), és una de les poques dones que van ocupar, des de pràcticament l'inici la guerra civil fins a la seva sortida a l'exili a França al febrer de 1939, un càrrec oficial amb comandament en l'Exèrcit de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Remedios Jover Cánovas · Veure més »

Remigio Vicedo Sanfelipe

Remigio Vicedo Sanfelipe (Alcoi, 29 de desembre de 1868 - Benillup, 17 de gener de 1937) va ser un prevere i teòleg valencià, cronista-arxiver municipal de la vila d'Alcoi i corresponent de la Real Academia de la Historia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Remigio Vicedo Sanfelipe · Veure més »

Rendició incondicional

Una rendició incondicional és una rendició en la qual no es dona cap garantia a la part rendida.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rendició incondicional · Veure més »

Renovación Española

Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.

Nou!!: Segona República Espanyola і Renovación Española · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Segona República Espanyola і República · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Segona República Espanyola і República Catalana · Veure més »

República d'Obrers i Camperols d'Astúries

La República d'Obrers i Camperols d'Astúries (de vegades, també denominada com a República Socialista d'Astúries)Hugh Thomas, La Guerra Civil Española, pàg.

Nou!!: Segona República Espanyola і República d'Obrers i Camperols d'Astúries · Veure més »

República de Galícia

La República de Galícia va ser un passatge efímer en la història de Galícia que va durar unes hores i va tenir lloc exactament durant el 27 de juny de 1931, un dia abans de les eleccions a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola, quan activistes com Pedro Campos Couceiro i Antonio Alonso Ríos van declarar que la solució als problemes de Galícia no passava per integrar-se en una República espanyola, sinó per optar per la creació de la Primera República Gallega.

Nou!!: Segona República Espanyola і República de Galícia · Veure més »

República Espanyola

* Primera República Espanyola (febrer 1873 – gener 1874), període en la història d'Espanya en el qual l'elecció tant del cap d'estat com del cap de govern era democràtica.

Nou!!: Segona República Espanyola і República Espanyola · Veure més »

República espanyola a l'exili

República Espanyola a l'exili fa referència a les institucions de la Segona República Espanyola en l'exterior que seguien representant la legalitat de la Constitució de 1931 després de la victòria dels nacionals en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і República espanyola a l'exili · Veure més »

República parlamentària

Estats amb sistema presidencial amb govern vinculat al parlament. Una república parlamentària és una república que funciona sota un sistema de govern parlamentari on el poder executiu (el govern) obté la seva legitimitat i és responsable davant la legislatura (el parlament).

Nou!!: Segona República Espanyola і República parlamentària · Veure més »

Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola

republicana a l'agost i setembre de 1936. La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Repressió franquista · Veure més »

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Republicanisme espanyol · Veure més »

Republicanisme unitari

El republicanisme unitari va ser una tendència del republicanisme espanyol durant el sexenni democràtic (1868-1874), enfrontada al republicanisme federal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Republicanisme unitari · Veure més »

Requetè

Escut del Requetè Bandera Tradicionalista Requetè o requeté fou l'organització paramilitar del carlisme creada a principis del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Requetè · Veure més »

Residència Internacional de Senyoretes Estudiants

La Residència Internacional de Senyoretes Estudiants (RISE) fou una institució creada el 1931 a Barcelona per procurar estatge i alhora un ambient cultural adequat a noies de fora de la ciutat que hi estiguessin estudiant.

Nou!!: Segona República Espanyola і Residència Internacional de Senyoretes Estudiants · Veure més »

Residencia de Señoritas

La Residencia de Señoritas va ser el primer centre oficial destinat a fomentar l'ensenyament universitari per a dones a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Residencia de Señoritas · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Restauració borbònica · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Segona República Espanyola і Reus · Veure més »

Revisionisme històric

El revisionisme històric és el nom que reben els diferents corrents crítics amb els corrents historiogràfics majoritaris.

Nou!!: Segona República Espanyola і Revisionisme històric · Veure més »

Revista La Tosca

La Tosca és una revista d'àmbit local que es publica a Moià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Revista La Tosca · Veure més »

Revolta militar de 1936 a la Guinea Espanyola

La revolta militar de juliol de 1936 a Espanya no va tenir una immediata repercussió en les colònies espanyoles del golf de Guinea, conegudes com a Guinea Espanyola (en l'actualitat Guinea Equatorial).

Nou!!: Segona República Espanyola і Revolta militar de 1936 a la Guinea Espanyola · Veure més »

Revolució d'Astúries de 1934

La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Revolució d'Astúries de 1934 · Veure més »

Revolució social espanyola de 1936

La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і Revolució social espanyola de 1936 · Veure més »

Ricard Altaba i Planuch

Ricard Altaba i Planuch (Barcelona, 29 d'octubre de 1901 – 17 de setembre de 1994) fou un polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricard Altaba i Planuch · Veure més »

Ricard Ferraté Gili

Ricard Ferraté Gili (Reus 3 d'agost de 1894 - 1951) va ser un comerciant català, pare dels escriptors Joan Ferraté i Gabriel Ferrater.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricard Ferraté Gili · Veure més »

Ricard Palacín i Soldevila

Ricard Palacín i Soldevila (Lleida, Segrià, 18 d'agost de 1888 - Lleida, Segrià, 2 de juliol de 1933) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricard Palacín i Soldevila · Veure més »

Ricard Pedrals i Blanxart

Ricard Pedrals i Blanxart (Granollers, Vallès Oriental, 8 de juliol de 1920 - 17 de setembre de 2017) va ser un capellà i pedagog català, reconegut per impulsar de l'escoltisme confessional català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricard Pedrals i Blanxart · Veure més »

Ricard Ribas i Seva

Teatro Teusaquillo (1938), actual Teatro Metro, Bogotà Ricard Ribas i Seva (Barcelona, 1907-ibidem, 2000) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricard Ribas i Seva · Veure més »

Ricard Wyneken Segimon

Ricard Wyneken Segimon (Reus, 1882 - Barcelona, 1935) va ser un comerciant i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricard Wyneken Segimon · Veure més »

Ricardo Burillo Stholle

Ricardo Burillo Stholle (1891-1940) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil espanyola defensant a la II República Espanyola, exercint importants llocs de caràcter policial i militar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricardo Burillo Stholle · Veure més »

Ricardo Carvalho Calero

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 30 d'octubre de 1910 - Santiago de Compostel·la, 25 de març de 1990) fou un escriptor, filòsof i intel·lectual gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricardo Carvalho Calero · Veure més »

Ricardo de la Cierva y Codorníu

Ricardo de la Cierva y Codorníu († Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat i polític espanyol, fill de Juan de la Cierva y Peñafiel, germà de l'aviador Juan de la Cierva y Codorníu i pare de l'historiador Ricardo de la Cierva.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricardo de la Cierva y Codorníu · Veure més »

Ricardo de la Puente Bahamonde

Ricardo de la Puente Bahamonde (Ferrol, La Corunya, 1895 - Ceuta, 4 d'agost de 1936) va ser un aviador i militar espanyol, cosí del dictador Francisco Franco.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricardo de la Puente Bahamonde · Veure més »

Ricardo García Mercet

Ricardo García Mercet (Bilbao, 1860 - 12 de maig de 1933) va ser un farmacèutic i militar espanyol acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricardo García Mercet · Veure més »

Ricardo Gasset Alzugaray

Ricardo Gasset y Alzugaray (Madrid, 1894 - Madrid, 22 de juliol del 1966) fou un advocat i polític gallec, fill de Rafael Gasset Chinchilla.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricardo Gasset Alzugaray · Veure més »

Ricardo Mella Serrano

Ricardo Mella Serrano, nascut a Sevilla l'11 de novembre de 1889 i mort a l'exili a Caracas el 1958, va ser un enginyer i polític d'origen gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricardo Mella Serrano · Veure més »

Ricardo Samper e Ibáñez

Ricardo Samper e Ibáñez (València, País Valencià, 25 d'agost de 1881 - Ginebra, Suïssa, 27 d'octubre de 1938) fou un advocat i polític espanyol, formà part del govern d'Espanya com a ministre i fou breument President del govern espanyol (1934) durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricardo Samper e Ibáñez · Veure més »

Ricardo Zabalza Elorga

Ricardo Zabalza Elorga (Erratzu, vall de Baztan, Navarra, 29 de gener de 1898 - Madrid, 24 de febrer de 1940) va ser un polític i sindicalista socialista navarrès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ricardo Zabalza Elorga · Veure més »

Rinconcito madrileño

Rinconcito madrileño és una pel·lícula espanyola de 1936 dirigida per León Artola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rinconcito madrileño · Veure més »

Riudoms

Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Segona República Espanyola і Riudoms · Veure més »

Robert Capa

Robert Capa (Budapest, Hongria, 22 d'octubre de 1913 - Thai Binh, Vietnam, 25 de maig de 1954), és el pseudònim que representa la parella de fotògrafs Endre Ernő Friedmann i Gerda Taro. Van ser uns dels fotògrafs dels corresponsals de la guerra més famosos del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Robert Capa · Veure més »

Roberto Alcázar y Pedrín

Roberto Alcázar y Pedrín, són personatges de ficció de còmic, i una sèrie de còmic publicada per l'Editorial Valenciana aproximadament entre el 1940 i el 1976, amb guió de Juan Puerto, entre d'altres i dibuixos de Eduardo Vañó Pastor.

Nou!!: Segona República Espanyola і Roberto Alcázar y Pedrín · Veure més »

Roberto Castrovido Sanz

Roberto Castrovido Sanz (Madrid, 1864 - Mèxic, 1941) fou un periodista i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Roberto Castrovido Sanz · Veure més »

Roc Pallarès i Rossell

Roc Pallerés i Rossell fou un polític andorrà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Roc Pallarès i Rossell · Veure més »

Rocafort

Rocafort és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rocafort · Veure més »

Rodion Malinovski

Rodion Iàkovlevitx Malinovski (rus: Родио́н Я́ковлевич Малино́вский; transliterat Rodion Jakovlevič Malinovskij) (23 de novembre de 1898 - 31 de març de 1967) va ser un comandant militar soviètic durant la Segona Guerra Mundial i Ministre de Defensa de la Unió Soviètica a les darreries de la dècada de 1950 i durant la dels 60.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rodion Malinovski · Veure més »

Rodolf Llopis Ferrándiz

Rodolf Llopis Ferrándiz (Callosa d'en Sarrià, Marina Baixa, 27 de febrer de 1895 - Albi, Llenguadoc, 1984) fou un polític i pedagog socialista valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rodolf Llopis Ferrándiz · Veure més »

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (Sant Sebastià, Guipúscoa, 1868 - Santiago de Xile, 2 de desembre de 1944) fou un polític, diplomàtic i escriptor espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República i ambaixador a Xile.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar · Veure més »

Rogelio Caridad Pita

Rogelio Caridad Pita (La Corunya, 1874 o 1875 - Ferrol, 9 de novembre de 1936) va ser un militar gallec, afusellat per l'exèrcit colpista poc després de començar la Guerra Civil per la seva oposició a la revolta militar a La Corunya i la seva lleialtat a la II República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rogelio Caridad Pita · Veure més »

Rogelio López Fernández

Rogelio López Fernández del Castillo (Puerto Real, Cadis, 7 de gener de 1881 - el Masnou, Maresme, 10 de març de 1955) fou un pintor gadità establert al Masnou.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rogelio López Fernández · Veure més »

Rojo y negro (pel·lícula)

Rojo y negro és una pel·lícula espanyola de 1942, dirigida per Carlos Arévalo Calvet.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rojo y negro (pel·lícula) · Veure més »

Roland Penrose

Sir Roland Algernon Penrose CBE, Kt (Saint-John's Wood, Londres, 14 d'octubre de 1900 - Chiddingly, East Sussex, 23 d'abril de 1984) va ser un artista, historiador i poeta anglès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Roland Penrose · Veure més »

Romà Planas i Miró

Romà Planas i Miró (La Roca del Vallès, 9 d'abril de 1932 - 7 de setembre de 1995) fou un polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Romà Planas i Miró · Veure més »

Roque Carrión Martínez

Roque Carrión Martínez, conegut com a Icare o Commandant Icare, (Cartagena, 14 de febrer de 1916 - Lanester, 6 de desembre de 1995) fou un militar exiliat espanyol, combatent durant la guerra civil espanyola i militant de la Resistència francesa a Bretanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Roque Carrión Martínez · Veure més »

Rosa Chacel Arimón

Rosa Chacel Arimón (Valladolid, 3 de juny de 1898 - Madrid, 27 de juliol de 1994) fou una escriptora espanyola de la Generació del 27.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rosa Chacel Arimón · Veure més »

Rosa Maria Arquimbau i Cardil

Rosa Maria Arquimbau i Cardil (Barcelona, 27 de març de 1909 - 28 de febrer de 1992) fou una escriptora i periodista catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rosa Maria Arquimbau i Cardil · Veure més »

Rosa Ojeda i Creus

Rosa Ojeda i Creus (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 30 d'agost de 1871 - Barcelona, 15 de maig de 1954) va ésser una religiosa catalana, cofundadora de la congregació de les Germanes Carmelites de Sant Josep, en 1900.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rosa Ojeda i Creus · Veure més »

Rosa Toran Belver

Rosa Toran Belver (Manresa, 5 de novembre de 1947 - el Masnou, 30 de juny de 2023) fou una historiadora catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rosa Toran Belver · Veure més »

Rosario Dolcet Martí

Rosario Dolcet (o Dulcet) Martí (Vilanova i la Geltrú, 2 de febrer de 1881 - Carcassona, 27 d'octubre de 1968) fou una militant anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rosario Dolcet Martí · Veure més »

Rosario Sánchez Mora

Rosario Sánchez Mora, coneguda com La Dinamitera, (Villarejo de Salvanés, 21 d'abril de 1919 - Madrid; 17 d'abril de 2008) va ser una milíciana espanyola de la Guerra Civil.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rosario Sánchez Mora · Veure més »

Rosendo Villaverde Goncer

Rosendo Villaverde Goncer (22 de febrer de 1910,? - 15 de novembre de 2003, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rosendo Villaverde Goncer · Veure més »

Roser Carreras i Bofill

fou una mestra i exiliada política.

Nou!!: Segona República Espanyola і Roser Carreras i Bofill · Veure més »

Roser Rahola d'Espona

Roser Rahola d'Espona (Barcelona, 21 de setembre de 1914Muñoz i Lloret, Josep Maria. Edicions 62. Jaume Vicens i Vives (1910-1960): una biografia intel·lectual, 1997. - ibídem, 22 de gener de 2020), I baronessa de Perpinyà, fou una editora catalana, presidenta de l'editorial Vicens Vives.

Nou!!: Segona República Espanyola і Roser Rahola d'Espona · Veure més »

Roser Segimon i Artells

Roser Segimon i Artells (Reus, el Baix Camp, 2 d'octubre de 1870 - Barcelona 1964) va ser una representant de la burgesia emergent barcelonina de començaments del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Roser Segimon i Artells · Veure més »

Rosita Díaz Gimeno

va ser una actriu espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rosita Díaz Gimeno · Veure més »

Rossend Montaner i Roig

Rossend Montaner i Roig (1881 - Esplugues de Llobregat, 26 de setembre de 1969) va ser batlle d'Esplugues de Llobregat durant un període de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rossend Montaner i Roig · Veure més »

Rudolf Jan Slaby

Rudolf Jan Slaby (Černošice, Bohèmia, 25 de gener de 1885 - Praga, 2 de juliol de 1957) fou un lingüista i traductor txec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rudolf Jan Slaby · Veure més »

Rupert Lladó i Oller

Rupert Lladó i Oller (Rajadell, 1893 - ?, 1936) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Rupert Lladó i Oller · Veure més »

Russos a Espanya

Els russos a Espanya és el resultat del moviment migratori de ciutadans de la Federació russa cap al Regne d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Russos a Espanya · Veure més »

Saca de presos

La saca de presos (del verb castellà sacar, treure) foren situacions de violència ocorregudes en les presons de diverses parts d'Espanya durant el període que va durar la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Saca de presos · Veure més »

Sagra

Sagra és un municipi a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sagra · Veure més »

Salaria Kee

Salaria Kee, o Salaria Kea segons algunes fonts, (Milledgeville, 13 de juliol del 1917 - Akron, 18 de maig de 1990) fou una infermera estatunidenca afroamericana, una de les dues úniques infermeres negres que formaren part de l'American Medical Brigade, l'associació nord-americana d'ajut sanitari que acompanyà el contingent nord-americà de les Brigades Internacionals durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salaria Kee · Veure més »

Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2006

El 24è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar al Palau 2 de la Fira de Barcelona entre el dijous 8 i el diumenge 11 de juny de 2006.

Nou!!: Segona República Espanyola і Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2006 · Veure més »

Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2014

El 32è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 15 i el diumenge 18 de maig de 2014 als palaus 1 i 2 de la Fira de Barcelona de Montjuïc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2014 · Veure més »

Salomó Marquès i Sureda

Salomó Marquès i Sureda (L'Escala, 1942) és un pedagog i docent català, professor del departament de Pedagogia de la Universitat de Girona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salomó Marquès i Sureda · Veure més »

Salt

Salt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salt · Veure més »

Salvador Albert i Pey

Salvador Albert i Pey (Palamós, Baix Empordà, 2 de desembre de 1868 - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1944) va ser un polític i escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Albert i Pey · Veure més »

Salvador Íñiguez Martelo

Salvador Íñiguez Martelo (Cadis, abril de 1897 - Granada, 4 de setembre de 1936) fou un pastor evangèlic afusellat a les 05.30 del 4 de setembre de 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Íñiguez Martelo · Veure més »

Salvador Bañuls y Navarro

Salvador Bañuls y Navarro (Bigastre, Baix Segura, 28 de juliol de 1910 - Barcelona, 5 de març de 1976) fou un militar valencià, veterà de la Guerra Civil Espanyola i de la Divisió Blava i capità general de Catalunya en els darrers anys del franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Bañuls y Navarro · Veure més »

Salvador Castells i Mas

Salvador Castells i Mas (Premià de Dalt, 17 de desembre de 1878 - 20 de novembre de 1941) fou un polític català, alcalde de Premià de Dalt per Esquerra Republicana de Catalunya entre el 2 d'agost i el 19 d'octubre de l'any 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Castells i Mas · Veure més »

Salvador Dalmau Castel

Salvador Dalmau Castel (Bordón, Terol, 15 de gener de 1909 - Sant Cugat del Vallès, 1 de juny de 1997) fou un sacerdot escolapi i mestre espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Dalmau Castel · Veure més »

Salvador de Madariaga

Salvador de Madariaga y Rojo (La Corunya, Galícia 1886 - Locarno, Suïssa 1978), fou un diplomàtic, escriptor, historiador, pacifista i professor universitari espanyol, que ocupà diversos càrrecs polítics a la Societat de Nacions i durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador de Madariaga · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Salvador González Albadalejo

Salvador González (Cartagena, 1911 - 1991, Joinville-le-Pont, França) fou dirigent del Partit Comunista de Catalunya i la Unió General de Treballadors a Barcelona durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador González Albadalejo · Veure més »

Salvador Mestres Palmeta

fou un autor de còmics i il·lustrador.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Mestres Palmeta · Veure més »

Salvador Minguijón y Adrián

Salvador Minguijón y Adrián (Calataiud, 23 de juny de 1874 - Saragossa, 15 de juliol de 1959) fou un jurista i historiador del dret aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Minguijón y Adrián · Veure més »

Salvador Moreno Fernández

Salvador Moreno Fernández (Ferrol, La Corunya, 14 d'octubre de 1886 – Madrid, 2 de maig de 1966) va ser un militar espanyol que va participar en la rebel·lió militar contra la II República que va desencadenar la Guerra Civil espanyola (1936-1939), després de la qual va ocupar diversos càrrecs en el dictadura de Franco, entre ells el de ministre de Marina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Moreno Fernández · Veure més »

Salvador Perarnau i Canal

Salvador Perarnau i Canal (Súria, Bages, 13 de desembre de 1895 - 9 de gener de 1971) va ser un poeta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Perarnau i Canal · Veure més »

Salvador Puig i Antich

Salvador Puig i Antich, àlies el Metge, (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, lluitador en pro de l'alliberament de la classe obrera i actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Puig i Antich · Veure més »

Salvador Ribé i Garcia

Salvador Ribé i Garcia (Centelles, 14 de febrer de 1872 - Buenos Aires, 27 de febrer de 1944) fou alcalde republicà de Sabadell.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Ribé i Garcia · Veure més »

Salvador Sedó Llagostera

Salvador Sedó Llagostera (Reus, 1900 - 1991) va ser un periodista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Sedó Llagostera · Veure més »

Salvador Sediles Moreno

Salvador Sediles Moreno (Càceres, 23 de juny de 1897 – Toledo, 28 de setembre de 1936) fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Sediles Moreno · Veure més »

Salvador Vidal Rosell

Salvador Vidal Rosell (Bellver de Cerdanya, 1900 - Mèxic, 14 de gener de 1993) fou un polític socialista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Salvador Vidal Rosell · Veure més »

Samartín del Rei Aurelio

Samartín del Rei Aurelio (San Martín del Rey Aurelio en castellà) és un ''conceyu'' de la comunitat autònoma del principat d'Astúries.

Nou!!: Segona República Espanyola і Samartín del Rei Aurelio · Veure més »

Samuel Pereña i Reixachs

Samuel Pereña i Reixachs (Lleida, 1894/1895 - Olot, 9 de març de 1978) fou un dirigent republicà i el primer alcalde de Tàrrega en la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Samuel Pereña i Reixachs · Veure més »

San Juan de los Panetes

Lesglésia de San Juan de los Panetes és un temple de culte catòlic d'estil barroc situat a Saragossa, Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і San Juan de los Panetes · Veure més »

Sanchis

Amadeu Sanchis.jpg|Amadeu Sanchis (1971) Anna Sanchis Fleche Wallonne 2016 (cropped).JPG|miniatura|Anna Sanchis (1987) Manuel_Sanchís_Hontiyuelo.jpg|Manolo Sanchís (1965) Vicent Sanchis.jpg|miniatura|Vicent Sanchis (1961) José Sanchis Sinisterra.jpg|miniatura|José Sanchis Sinisterra (1940) Raimon a Medalla Or Generalitat 2014 6798 resize.jpg|R.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sanchis · Veure més »

Sanfermines

Les Festes de Sant Fermí, popularment conegudes com Sanfermines (en basc Sanferminak), són una Festa d'Interès Turístic Internacional en honor a Sant Fermí d'Amiens.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sanfermines · Veure més »

Sant Agustí (Alacant)

Sant Agustí és un barri de la ciutat d'Alacant que limita al nord amb la Tómbola, a l'est amb els Àngels, i al sud amb la Torreta i a l'oest amb el Polígon de Sant Blai.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Agustí (Alacant) · Veure més »

Sant Antoni de Benaixeve

Sant Antoni de Benaixeve (en castellà i oficialment San Antonio de Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Antoni de Benaixeve · Veure més »

Sant Bartomeu del Grau

Sant Bartomeu del Grau és un municipi de la comarca del Lluçanès, si bé adscrit administrativament a la d'Osona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Bartomeu del Grau · Veure més »

Sant Esteve de Castellar del Vallès

Sant Esteve de Castellar del Vallès és l'església parroquial de la vila de Castellar del Vallès, del terme municipal del mateix nom, de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Esteve de Castellar del Vallès · Veure més »

Sant Isidre (llaüt 1925)

El Sant Isidre de Cadaqués és un llaüt de mitjana construït el 1925 a Portocolom, Mallorca, pel mestre d'aixa Joan Creus, per a la pesca de bou en parella.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Isidre (llaüt 1925) · Veure més »

Sant Llorenç Savall

Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Llorenç Savall · Veure més »

Sant Mateu de Bages

Sant Mateu de Bages és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al nord-oest de la comarca del Bages.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Mateu de Bages · Veure més »

Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes, o Ribes, és un municipi de la comarca del Garraf.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Pere de Ribes · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Sant Quintí de Mediona

Sant Quintí de Mediona és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Quintí de Mediona · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Santa Eugènia de Ter

Santa Eugènia de Ter és un antic municipi del Gironès que fou annexionat a Girona el 1963.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santa Eugènia de Ter · Veure més »

Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia de Ronçana és un municipi situat a l'oest de la comarca del Vallès Oriental, al bell mig de la Vall del Tenes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santa Eulàlia de Ronçana · Veure més »

Santiago Alba Bonifaz

Santiago Alba Bonifaz (Zamora, 23 de desembre de 1872 - Sant Sebastià, 8 d'abril de 1949) fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre de Marina, Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago Alba Bonifaz · Veure més »

Santiago Carrillo Solares

Santiago Carrillo Solares (Gijón, Astúries, 18 de gener de 1915 - Madrid, 18 de setembre de 2012) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago Carrillo Solares · Veure més »

Santiago Casares Quiroga

fou un polític gallec de caràcter republicà que es va encarregar de gestionar diversos ministeris durant els governs presidits per Manuel Azaña.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago Casares Quiroga · Veure més »

Santiago de Riba i d'Espanya

Santiago de Riba i d'Espanya (Barcelona, 1880 - Montcada i Reixac, agost de 1936) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago de Riba i d'Espanya · Veure més »

Santiago Güell i López

Santiago Güell i López (Sant Sebastià 1883 - Garraf 1954) va ser un industrial, polític català i dirigent esportiu.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago Güell i López · Veure més »

Santiago Grassa Martínez

Santiago Grassa Martínez (28 de setembre de 1909, ? - 30 de gener de 1988, Alcalá de Henares) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago Grassa Martínez · Veure més »

Santiago Gubern i Fàbregas

Santiago Gubern i Fàbregas (Barcelona 1875 - 1960) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago Gubern i Fàbregas · Veure més »

Santiago Martín Báguenas

Santiago Martín Báguenas (¿? - Madrid, 22 o 23 d'agost de 1936) va ser un agent de policia espanyol que va exercir importants llocs durant el regnat d'Alfons XIII i, posteriorment, durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago Martín Báguenas · Veure més »

Santiago Montero Díaz

Santiago Montero Díaz (Ferrol, La Corunya, 21 de gener de 1911 - Madrid, 24 de juliol de 1985) va ser un historiador i professor universitari gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago Montero Díaz · Veure més »

Santiago Pi i Sunyer

Santiago Pi i Sunyer (Barcelona, Barcelonès, 1893 - 1981) fou un metge i polític català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d'August Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer.

Nou!!: Segona República Espanyola і Santiago Pi i Sunyer · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Saragossa · Veure més »

Sarria (municipi)

Sarria és un municipi i capital de la comarca de Sarria de la província de Lugo, a Galícia i està dintre de la ruta del Camí francès de Sant Jaume.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sarria (municipi) · Veure més »

Sarsuela

XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Nou!!: Segona República Espanyola і Sarsuela · Veure més »

Savoia-Marchetti S.62

El Savoia-Marchetti S.62 va ser un hidroavió italià militar.

Nou!!: Segona República Espanyola і Savoia-Marchetti S.62 · Veure més »

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sàtira · Veure més »

Sebastià Garau Aulet

Sebastià Garau Aulet, Molinou, (1912, Llucmajor, Mallorca - 5 de febrer de 1995, Llucmajor) fou un banquer i batle de Llucmajor durant la dictadura franquista, entre 1945 i 1952.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sebastià Garau Aulet · Veure més »

Sebastià Laporte Vilà

Sebastià Laporte Vilà (Reus, 9 de setembre de 1892 - Barcelona) va ser un economista i empleat de banca català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sebastià Laporte Vilà · Veure més »

Sebastián Castedo y Palero

Sebastián Castedo y Palero (Madrid, 10 de juny de 1871 - 3 de gener de 1953).

Nou!!: Segona República Espanyola і Sebastián Castedo y Palero · Veure més »

Sebastián Pozas Perea

va ser un militar espanyol que va lluitar en la Guerra Civil espanyola al servei de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sebastián Pozas Perea · Veure més »

Sección Femenina

Pilar Primo de Rivera. ''Castillo de la Mota'', amb l'escut d'armes dels Reis Catòlics en pedra grisa sobre l'entrada. La Sección Femenina (en català, Secció Femenina) va ser una institució creada l'any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola i que va tenir vigència durant part de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i fins pràcticament el final del franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sección Femenina · Veure més »

Secretaria General d'Institucions Penitenciàries

La Secretaria General d'Institucions Penitenciàries d'Espanya és un organisme de caràcter estatal encarregat de l'Administració Penitenciària.

Nou!!: Segona República Espanyola і Secretaria General d'Institucions Penitenciàries · Veure més »

Segismundo Casado

, va ser un militar espanyol que va tenir especial protagonisme durant l'etapa final de la Guerra Civil espanyola, ja que el 5 de març de 1939 va encapçalar el cop d'estat en la zona republicana que va derrocar al govern del socialista radical Juan Negrín constituint a continuació al costat de socialistes moderats com Julian Besteiro, republicans d'esquerra i els sectors llibertaris el Consell Nacional de Defensa que va posar fi a la resistència del bàndol republicà en rendir-se a Francisco Franco les tropes del qual van poder ocupar la regió Centro-Sud, l'últim territori que quedava sota l'autoritat de la Segona República, sense combatre, posant fi així l'1 d'abril de 1939 a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Segismundo Casado · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Segona República Espanyola і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura

El Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura va tenir lloc des del 2 fins al 12 de juliol de 1937 a l'Espanya republicana (València, Madrid i Barcelona), durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura · Veure més »

Segon Govern de Pedro Sánchez

El Segon Govern de Pedro Sánchez és el Consell de Ministres format el 13 de gener del 2020 i presidit per Pedro Sánchez, després de l'acord amb Unides Podem i del Pacte dels Sis.

Nou!!: Segona República Espanyola і Segon Govern de Pedro Sánchez · Veure més »

Segona República

* Segona República d'Àustria, (1955-).

Nou!!: Segona República Espanyola і Segona República · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Segona República Espanyola і Segona República Espanyola · Veure més »

Segona República Espanyola en guerra

Bandera de la Segona República Espanyola. Evolució de la zona republicana al llarg de la guerra La Segona República Espanyola en guerra és la història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constitueix l'últim període de la seva història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Segona República Espanyola en guerra · Veure més »

Selecció de futbol de Catalunya

Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).

Nou!!: Segona República Espanyola і Selecció de futbol de Catalunya · Veure més »

Selecció de futbol del País Basc

La Selecció de futbol del País Basc (en euskera Euskal Herriko Selekzioa) és un equip que acull a jugadors del País Basc, que voluntàriament vulguin formar-ne part.

Nou!!: Segona República Espanyola і Selecció de futbol del País Basc · Veure més »

Sempre en Galiza

Sempre en Galiza és un assaig polític escrit per Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, considerat l'obra canònica del nacionalisme gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sempre en Galiza · Veure més »

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Senat d'Espanya · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Senyera del País Valencià · Veure més »

Sergio Aragonés Domenech

Sergio Aragonés Domenech (Sant Mateu, Baix Maestrat, 6 de setembre de 1937) és un dibuixant de còmic d'origen valencià, nacionalitzat com a mexicà i resident a Ojai, Califòrnia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sergio Aragonés Domenech · Veure més »

Sergio Álvarez Rodríguez de Villaamil

Sergio Álvarez Rodríguez de Villamil, o de Villaamil (Madrid, 14 de març de 1889 - Madrid, 7 de maig de 1960) va ser mèdic i polític espanyol, alcalde de Madrid durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sergio Álvarez Rodríguez de Villaamil · Veure més »

Serra de Cavalls

La Serra de Cavalls és una serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Serra de Cavalls · Veure més »

Serra de Pàndols

La Serra de Pàndols és una serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Serra de Pàndols · Veure més »

Serra del Cucuc

La Serra del Cucuc, sovint també anomenada Serra del Cucut és una serra del terme municipal de Gavet de la Conca, antigament del de Sant Salvador de Toló, que arriba fins al límit amb el terme de Vilanova de Meià, de la Noguera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Serra del Cucuc · Veure més »

Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols

El Servei d'Evacuació dels Refugiats Espanyols (SERE) fou l'organisme primogènit d'auxili als republicans exiliats a causa de la guerra civil espanyola creat el febrer de 1939 i adscrit a la direcció de Juan Negrín (poc després se crearia la JARE: Junta d'Auxili als Republicans Espanyols).

Nou!!: Segona República Espanyola і Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols · Veure més »

Servei d'Informació Militar

El Servei d'Informació Militar (SIM) va ser el nom de l'agència d'intel·ligència i del servei de seguretat de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Servei d'Informació Militar · Veure més »

Servei de Patrimoni Arquitectònic Local

El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) és un servei de la Diputació de Barcelona, fundat el 9 juny 1914 amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM).

Nou!!: Segona República Espanyola і Servei de Patrimoni Arquitectònic Local · Veure més »

Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya (1932-1939)

El Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya és l'estructura administrativa en que s'organitzava l'Administració forestal de la Generalitat de Catalunya, a partir de l'any 1932, i fins a l'any 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya (1932-1939) · Veure més »

Servei Geogràfic

La Mancomunitat de Catalunya, a fi de suplir la manca de cadastres, mapes i estadístiques, va establir el 1915 un petit servei geogràfic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Servei Geogràfic · Veure més »

Servicio de Recuperación Agrícola

El Servicio de Recuperación Agrícola va ser un organisme públic d'Espanya creat el 1938, durant la Guerra Civil, mitjançant una llei de Francisco Franco amb data del 3 de maig de 1938, que tenia com a principal objectiu, junt amb el Servicio Nacional de Reforma Económica y Social de la Tierra, creat el mateix any, desfer la reforma agrària duta a terme pel govern de la Segona RepúblicaBarciela 1996: pp.353-354.

Nou!!: Segona República Espanyola і Servicio de Recuperación Agrícola · Veure més »

Sessions del Comitè Olímpic Internacional

Cartell de bienvenida a la 117a sessió del Comitè Olímpic Internacional realitzada a Singapur l'any 2005. Una sessió del Comitè Olímpic Internacional és una reunió realitzada per aquest organisme al qual assisteixen els seus membres per prendre resolucions sobre el moviment olímpic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sessions del Comitè Olímpic Internacional · Veure més »

Setge a l'Alcàsser de Toledo

El Setge a l'Alcàsser de Toledo fou una batalla simbòlica dels inicis de la Guerra civil espanyola, en la qual els milicians del Front Popular i els colpistes van lluitar pel control de l'edifici de l'Alcàsser de Toledo, on hi havia l'acadèmia d'Infanteria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Setge a l'Alcàsser de Toledo · Veure més »

Setge d'Oviedo

El Setge d'Oviedo foren les operacions militars que van tenir lloc al voltant d'aquesta ciutat durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, enfrontant a les forces revoltades contra les forces lleials al govern republicà, especialment les milícies obreres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Setge d'Oviedo · Veure més »

Setge de Gijón

El setge de Gijón va començar al principi de la Guerra Civil espanyola quan les forces insurrectes van voler prendre la ciutat de Gijón.

Nou!!: Segona República Espanyola і Setge de Gijón · Veure més »

Setmana pro-amnistia de maig de 1977

La setmana pro-amnistia de maig de 1977 va ser una convocatòria de mobilitzacions populars que va tenir lloc durant la transició política espanyola, inicialment per a la setmana del 8 al 15 a Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra per reclamar l'amnistia de tots els presos relacionats amb penes de caràcter polític.

Nou!!: Segona República Espanyola і Setmana pro-amnistia de maig de 1977 · Veure més »

Setmana Santa a Palma

La Setmana Santa de Palma es desenvolupa de Diumenge de Rams al dia de Pasqua, exclòs el Dissabte Sant i a més del Divendres dels Dolors, i té el seu origen en la processó del Sant Crist de la Sang.

Nou!!: Segona República Espanyola і Setmana Santa a Palma · Veure més »

Setmana Santa a Sevilla

La Setmana Santa a Sevilla és la celebració de la passió i mort de Crist a través de les processons que realitzen les confraries a la Catedral, durant aquesta setmana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Setmana Santa a Sevilla · Veure més »

Setmana Santa de Màlaga

La Setmana Santa de Màlaga, declarada d'Interès Turístic Internacional el 16 de febrer de 1980, és un gran esdeveniment de caràcter religiós, social i cultural que se celebra cada any a la ciutat de Màlaga.

Nou!!: Segona República Espanyola і Setmana Santa de Màlaga · Veure més »

Seva

Seva és un municipi d'Osona i situada al sud de la regió de l'Alt Ter que es troba a una altitud mitjana de 630 metres a la zona poblada.

Nou!!: Segona República Espanyola і Seva · Veure més »

Severiano Martínez Anido

Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938).

Nou!!: Segona República Espanyola і Severiano Martínez Anido · Veure més »

Severo Ochoa de Albornoz

Severo Ochoa de Albornoz (Ḷḷuarca, Espanya, 24 de setembre de 1905 - Madrid, 1 de novembre de 1993) fou un metge i bioquímic de nacionalitat espanyola i a partir del 1956 també nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la síntesi de l'àcid nucleic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Severo Ochoa de Albornoz · Veure més »

SI-35

Aquest subfusell era una arma dissenyada i produïda en la Segona República Espanyola durant la dècada de 1930, i que va començar la seva producció en 1935.

Nou!!: Segona República Espanyola і SI-35 · Veure més »

SICEP

El Sindicat de la Indústria del Calçat d'Elda i Petrer, conegut amb l'acrònim SICEP, va ser una societat limitada creada el 18 d'agost de 1936 per un nombrós grup d'industrials de fabricació de calçat dels pobles valencians d'Elda i Petrer, amb l'objectiu de mantindre les fàbriques obertes i en producció durant el temps que durara la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), emmagatzemar les sabates fabricades i vendre-les després de la contesa.

Nou!!: Segona República Espanyola і SICEP · Veure més »

Siervo González Rivas

Siervo González Rivas (nascut a Mondoñedo, 1886 i mort al mateix concello l'11 de gener de 1938) fou un sindicalista i polític gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Siervo González Rivas · Veure més »

Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco

Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco (València, 1902 - 1983) fou un polític i periodista valencià, fill petit de Vicent Blasco Ibáñez.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco · Veure més »

Silvio Sericano

Silvio Sericano (Castelletto d'Orba, 1889 – Roma, 1957) va ser un sacerdot i diplomàtic vaticà que va ostentar la representació diplomàtica provisional de la Santa Seu davant el Govern de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Silvio Sericano · Veure més »

Sim

* Riu Sim, riu de Rússia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sim · Veure més »

Simón Sánchez Montero

Simón Sánchez Montero (Nuño Gómez, Toledo, 31 de juliol de 1915 - Madrid, 30 de març de 2006) va ser un polític espanyol, destacat dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Segona República Espanyola і Simón Sánchez Montero · Veure més »

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Simbologia del franquisme · Veure més »

Sindicat Agrícola Harmonia

El Sindicat Agrícola Harmonia, actual Biblioteca Antoni Tort, és un edifici històric de Castellar del Vallès (al Vallès Occidental) de titularitat pública situada a la confluència dels carrers Sala Boadella i de l'Hospital d'aquesta localitat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sindicat Agrícola Harmonia · Veure més »

Sindicat de la Industria de l'Espectacle Films

El Sindicat de la Industria de l'Espectacle Films (Sindicato de la Industria del Espectaculo Films en castellà), o S.I.E. Films, va ser una productora de cinema catalana activa durant la Segona República Espanyola, que produïa pel·lícules i documentals de temàtica anarquista i social.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sindicat de la Industria de l'Espectacle Films · Veure més »

Sindicato Español Universitario

Sindicato Español Universitario (SEU) va ser una organització sindical estudiantil de caràcter corporativista, similar a les vinculades als partits feixistes d'Itàlia i Romania, creada durant la Segona República Espanyola per Falange impulsada pel seu líder, José Antonio Primo de Rivera, de qui va prendre la màxima que "cal convertir la universitat en un organisme viu de formació total".

Nou!!: Segona República Espanyola і Sindicato Español Universitario · Veure més »

Sindicats Lliures

Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).

Nou!!: Segona República Espanyola і Sindicats Lliures · Veure més »

Sistema d'Arxius de Catalunya

El Sistema d’Arxius de Catalunya o (SAC) "és el conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que, amb normes i procediments garanteixen, d’acord amb els seus valors, la gestió, la conservació, la protecció, la difusió correctes de la documentació de Catalunya, i l’accés a aquesta documentació".

Nou!!: Segona República Espanyola і Sistema d'Arxius de Catalunya · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Segona República Espanyola і Socialisme · Veure més »

Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana

La Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana (SAPHIL) fou una empresa fundada a Terrassa el 1919 com a resultat de la fusió de quatre empreses de filatura d'estam.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana · Veure més »

Societat Espanyola de Construcció Naval

La Societat Espanyola de Construcció Naval (SECN), o simplement "La Naval", va ser l'empresa que va monopolitzar la construcció naval a Espanya des de 1909 fins a la Guerra Civil espanyola. El seu primer president, Tomás de Zubiría i Ybarra (Conde de Zubiría), es va mantenir en el càrrec durant 30 anys.

Nou!!: Segona República Espanyola і Societat Espanyola de Construcció Naval · Veure més »

Societat La Palma

La Societat La Palma va ser una associació recreativa fundada l'estiu del 1897 a Reus i que va existir fins al seu obligat tancament el 1939.

Nou!!: Segona República Espanyola і Societat La Palma · Veure més »

Sofía Casanova

Sofia Guadalupe Pérez Casanova de Dolsławski (La Corunya, 30 de setembre de 1861 - Poznań, Polònia, 16 de gener de 1958) va ser una poeta, novel·lista i periodista i la primera espanyola que es va convertir en corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sofía Casanova · Veure més »

Soledad Becerril Bustamante

Soledad Becerril Bustamante (Madrid, Espanya 1944) és una política espanyola que fou Ministra de Cultura i Benestar entre 1981 i 1982 i alcaldessa de Sevilla entre 1995 i 1999.

Nou!!: Segona República Espanyola і Soledad Becerril Bustamante · Veure més »

Solidaridad Nacional

Solidaridad Nacional fou un diari del matins, en llengua castellana i addicte al Règim, que es va implantar arran de la victòria de les dretes que es van rebel·lar contra la II República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Solidaridad Nacional · Veure més »

Solidaritat Internacional Antifeixista

Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) fou una organització no governamental fundada a Espanya el 27 de maig de 1937 per la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb altres organitzacions llibertàries, la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), components de Moviment Llibertari Espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Solidaritat Internacional Antifeixista · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Solsona · Veure més »

Som-hi

Som-hi: mena de periòdic quinzenari, polític-satíric que apareixerà un cop cada vegada va ser un setmanari satíric aparegut a Reus el 1931.

Nou!!: Segona República Espanyola і Som-hi · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sometent · Veure més »

Sommelier de Corps

El Sommelier de Corps era el càrrec palatí que estava a cura de la persona i les habitacions del Rei d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sommelier de Corps · Veure més »

Somni i Mentida de Franco

Somni i Mentida de Franco és un conjunt de 18 petites imatges a manera de vinyetes que Pablo Picasso va gravar en dues planxes de coure, entre els mesos de gener i juny de 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і Somni i Mentida de Franco · Veure més »

Sonsoles Ónega Salcedo

Sonsoles Ónega Salcedo (Madrid, 30 de novembre de 1977) és una periodista i presentadora de televisió madrilenya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sonsoles Ónega Salcedo · Veure més »

Spanish Bombs

Spanish Bombs (Bombes espanyoles) és una famosa cançó del grup The Clash, inclosa a l'àlbum London Calling.

Nou!!: Segona República Espanyola і Spanish Bombs · Veure més »

Stanbrook

LStanbrook era un vaixell carboner britànic que el 28 de març de 1939 al vespre va salpar del port d'Alacant carregat de refugiats republicans en direcció a Orà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Stanbrook · Veure més »

Stephen Spender

Stephen Spender (Londres, 28 de febrer de 1909 - 16 de juliol de 1995) va ser un poeta anglès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Stephen Spender · Veure més »

Sucursalisme

El Sucursalisme és el nom que es dona a la pràctica política pròpia de les seccions provincials o regionals dels partits polítics espanyols centralitzats.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sucursalisme · Veure més »

Sufragi a Espanya

El sufragi a Espanya està establit per la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sufragi a Espanya · Veure més »

Sufragi censatari

El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sufragi censatari · Veure més »

Sufragi femení

Manifestació de sufragistes a la ciutat de Nova York, 1912 El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sufragi femení · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.

Nou!!: Segona República Espanyola і Sufragi universal · Veure més »

Suro del Mas Perxés

Suro del Mas Perxés El Suro del Mas Perxés (Quercus suber) és un arbre que es troba a Agullana (comarca de l'Alt Empordà) i un dels suros més grans de tot Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Suro del Mas Perxés · Veure més »

Tanc Sadurní

Els IGC Sadurní, també coneguts com a tancs Sadurní, van ser una sèrie de blindats fabricats per a la Comissió d'Indústries de Guerra durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tanc Sadurní · Veure més »

Tanc Trubia A4

El tanc Trubia A4 va ser el primer tanc lleuger de disseny i producció espanyola, derivat del Renault FT.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tanc Trubia A4 · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tarragona · Veure més »

Taula de Lletres Valencianes

Taula de Lletres Valencianes fou una revista literària i progressista creada a València l'octubre de 1927, en plena Dictadura de Primo de Rivera, per Carles Salvador, Adolf Pizcueta i Alfonso, Enric Navarro i Borràs, Miquel Duran de València i Francesc Caballero Muñoz, per tal d'impulsar la valencianització de les forces polítiques i la recuperació de la personalitat nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і Taula de Lletres Valencianes · Veure més »

Tània Balló Colell

Tània Balló Colell (Barcelona, 1977) és directora i productora de cinema i televisió, guionista i escriptora espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tània Balló Colell · Veure més »

Túnel de la mort d'Usera

El Túnel de la Mort d'Usera va ser l'escenari al qual van tenir lloc diversos casos reals, però poc estudiats per la historiografia, de desaparició forçada i assassinat de diverses persones a Madrid, a la zona republicana, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Túnel de la mort d'Usera · Veure més »

Túnel de la Torreta

El túnel de la Torreta, també conegut com a túnel de l'Argentera és un túnel ferroviari que es troba entre els municipis de l'Argentera i Pradell de la Teixeta que pertany a la línia de ferrocarril Barcelona – Reus- Mora la Nova – Flix.

Nou!!: Segona República Espanyola і Túnel de la Torreta · Veure més »

Túnel dels Belitres

El túnel dels Belitres és un túnel ferroviari, d'una longitud de 1.064 metres, que travessa els Pirineus entre els municipis de Cervera de la Marenda i Portbou.

Nou!!: Segona República Espanyola і Túnel dels Belitres · Veure més »

Túpolev SB-2

Tupolev SB-2 El Túpolev SB-2 (Skorotsnoi Bombardirovschik, bombarder d'alta velocitat) era un bombarder bimotor de tres places, de les Forces Aèries Soviètiques, molt ràpid per la seva època, però no gaire elegant, del qual Stalin va dir: “En l'aviació no hi valen banalitats”.

Nou!!: Segona República Espanyola і Túpolev SB-2 · Veure més »

Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela

Telesforo Monzon a l'Aberri Eguna de 1933. Telesforo de Monzón y Ortiz de Urruela (Bergara, 1 de desembre de 1904 - Baiona, 9 de març de 1981) fou un escriptor, polític i líder nacionalista basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela · Veure més »

Temporada 1931-1932 del RCD Espanyol

Dades de la Temporada 1931-1932 del RCD Espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Temporada 1931-1932 del RCD Espanyol · Veure més »

Tenerife

Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tenerife · Veure més »

Teodomiro Menéndez

Teodomiro Menéndez (Oviedo, 1879-Madrid, 1978) va ser un polític, sindicalista militant socialista asturià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teodomiro Menéndez · Veure més »

Teodor de Mas i Nadal

Teodor de Mas i Nadal (Barcelona, 1858 - Vilanova de Sau, 1936) va ser un enginyer i polític carlí català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teodor de Mas i Nadal · Veure més »

Teodor Llorente Falcó

fou un periodista i escriptor valencià, quart fill del poeta, traductor i escriptor Teodor Llorente i Olivares, líder de la Renaixença valenciana. Va esdevenir una figura clau en el procés d’unificació ortogràfica del valencià i en el treball per a la creació d’una atmosfera d’interès per part dels valencians envers la seua llengua. .

Nou!!: Segona República Espanyola і Teodor Llorente Falcó · Veure més »

Teodor Llorente Monleón

Teodor Llorente Monleón (València, 1905 - 1936) fou un advocat i periodista valencià, fill de Teodor Llorente Falcó i net de Teodor Llorente Olivares.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teodor Llorente Monleón · Veure més »

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teodor Llorente Olivares · Veure més »

Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat

El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat va ser una unitat militar de xoc integrat a l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola, d'inspiració carlina i integrada majoritàriament per catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Teresa Alonso Gutiérrez

Teresa Alonso Gutiérrrez (Donosti, 18 de març de 1925) va ser una nena de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Alonso Gutiérrez · Veure més »

Teresa Boronat i Fabra

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat, (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 11 de març de 1983) fou una ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Boronat i Fabra · Veure més »

Teresa Claramunt i Creus

Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 4 de juny de 1862 - Barcelona, 11 d'abril de 1931) fou una dirigent anarcosindicalista catalana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Claramunt i Creus · Veure més »

Teresa Giménez Selma

Teresa Giménez Selma (Castelló de la Plana, País Valencià, 1898 - segle XX) va ser una sindicalista i feminista valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Giménez Selma · Veure més »

Teresa Goday

Teresa Goday és un personatge de ficció de la novel·la Mirall trencat de Mercè Rodoreda, la qual fou publicada l'any 1974.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Goday · Veure més »

Teresa Mañé i Miravet

Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865-Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Mañé i Miravet · Veure més »

Teresa Miquel i Pàmies

Teresa Miquel i Pàmies (Reus, Baix Camp, 1900 - 1988) va ser una mestra reusenca, germana de l'enòleg i polític Josep Miquel i Pàmies.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Miquel i Pàmies · Veure més »

Teresa Noce

Teresa Noce (Torí, 29 de juliol de 1900 - Bolonya, 22 de gener de 1980) va ser una partisana, sindicalista i política antifeixista italiana, militant del Partit Comunista Italià, que va tenir un paper destacat en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola i en l'Assemblea Constituent que va redactar la Constitució de la República Italiana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Noce · Veure més »

Teresa Ramonet i Gas

fou una humanista exiliada valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Ramonet i Gas · Veure més »

Teresa Sales Beltrán

Teresa Sales Beltrán (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1895 - segle XX) fou una obrera sindicalista valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Teresa Sales Beltrán · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Terol · Veure més »

Terror Roig (Rússia)

El terme Terror Roig ha estat utilitzat en diferents períodes històrics de conflicte civil per les forces contra-revolucionaries per descriure la violència i repressió exercida pels revolucionaris.

Nou!!: Segona República Espanyola і Terror Roig (Rússia) · Veure més »

Tetrasquel

Os Ancares (Lugo, Galícia) Construcció del lauburu El tetrasquel o lauburu (del basc «quatre caps») és el nom que rep una creu de braços curvilinis.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tetrasquel · Veure més »

The Spanish Earth

The Spanish Earth, traduït en la seva versió en castellà com a Tierra de España, és un documental del 1937 realitzat durant la Guerra Civil espanyola a favor de la causa del govern de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і The Spanish Earth · Veure més »

Tiempo de Hoy

Tiempo fou una revista setmanal d'actualitat que s'editava a Barcelona i es distribuïa a l'Estat espanyol els divendres, propietat del Grupo Zeta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tiempo de Hoy · Veure més »

Tir als Jocs Olímpics d'estiu de 1932

Tir olímpic Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 realitzats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es feren dues proves de tir olímpic, ambdues en categoria masculina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tir als Jocs Olímpics d'estiu de 1932 · Veure més »

Tiradors d'Ifni

Els Tiradors d'Ifni eren unitats de voluntaris d'infanteria de l'exèrcit espanyol, majoritàriament reclutats a l'enclavament d'Ifni.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tiradors d'Ifni · Veure més »

Tomasa Cuevas Gutiérrez

Tomasa Cuevas Gutiérrez (Brihuega, província de Guadalajara, 7 de març de 1917- Barcelona, 25 d'abril de 2007) fou una militant comunista espanyola; recollí el testimoni de les dones que havien passat per les presons franquistes, reivindicant-ne la memòria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomasa Cuevas Gutiérrez · Veure més »

Tomàs de Lloberola i Serradell

Tomàs de Lloberola i Serradell (Barcelona, circa 1860-1931) és un personatge de ficció de la novel·la Vida privada escrita per Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, la qual fou publicada l'octubre de l'any 1932.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomàs de Lloberola i Serradell · Veure més »

Tomàs Ferrer i Sust

Tomàs Ferrer i Sust, àlies el Mico (el Masnou, Maresme, 29 de març de 1902 - Buenos Aires, Argentina, 27 d'agost de 1969) fou un polític català, alcalde del Masnou els anys trenta del durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomàs Ferrer i Sust · Veure més »

Tomàs Piñol Gasull

Tomàs Piñol Gasull (Ulldemolins, 21 juliol 1862 - Reus, segle XX) va ser un comerciant i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomàs Piñol Gasull · Veure més »

Tomàs Roig i Llop

Tomàs Roig i Llop (Barcelona, 29 de setembre de 1902 - Barcelona, 1987) fou un escriptor català, pare de l'escriptora Montserrat Roig i de l'actriu Glòria Roig.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomàs Roig i Llop · Veure més »

Tomàs Suñer i Ferrer

Tomàs Suñer i Ferrer (Ripoll, 1895 - Mendoza, Argentina, 1972) fou un llicenciat en Dret i diplomàtic català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomàs Suñer i Ferrer · Veure més »

Tomás Bilbao Hospitalet

Tomás Bilbao Hospitalet (Bilbao, 18 de setembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 1954) va ser un arquitecte i polític basc, d'ideologia nacionalista i membre fundador d'Acció Nacionalista Basca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomás Bilbao Hospitalet · Veure més »

Tomás Cano Ruiz

Tomás Cano Ruiz (La Unión, regió de Múrcia, 1900 - Múrcia, agost de 1986) fou un escriptor anarquista i sindicalista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomás Cano Ruiz · Veure més »

Tomás Centeno Sierra

Tomás Centeno Sierra (Valderas, província de Lleó, 1907 - Madrid, 28 de febrer de 1953) va ser un polític i sindicalista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomás Centeno Sierra · Veure més »

Tomás Domínguez Arévalo

Tomás Domínguez Arévalo, més conegut pel seu títol nobiliari de comte de Rodezno (Madrid, 26 de setembre de 1882 - Villafranca, Navarra, 10 d'agost de 1952), fou un polític espanyol d'ideologia carlina tradicionalista i franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomás Domínguez Arévalo · Veure més »

Tomás Guerrero Ortega

Tomás Guerrero Ortega (Madrid, 25 de setembre de 1913-Anhan, 1 de juny de 1997) va ser un militar i guerriller espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomás Guerrero Ortega · Veure més »

Tomás Trénor Azcárraga

Tomás Trénor Azcárraga (València, 1894 - ?1982) fou un noble i polític valencià, fill de Tomás Trénor i Palavicino, i segon Marquès del Túria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomás Trénor Azcárraga · Veure més »

Tomás Tueros Trueba

Tomás Tueros Trueba (Vall de Somorrostro, Muskiz, 1932 - 29 de març de 2016) va ser un metal·lúrgic, sindicalista i activista basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tomás Tueros Trueba · Veure més »

Toni Mejías

o Toni ‘El Sucio’, nom artístic dins del món del hip-hop d'Antonio Mejías Martínez és un raper i periodista valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Toni Mejías · Veure més »

Torelló (setmanari)

Torelló és un setmanari de premsa local independent que cobreix tota la Vall del Ges (amb els municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló) i Orís (als inicis de la publicació també el Voltreganès).

Nou!!: Segona República Espanyola і Torelló (setmanari) · Veure més »

Toresky

Estàtua d'en Míliu, personatge de Toresky, situada a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona Josep Torres i Vilata (Barcelona, 31 d'octubre de 1868 - 10 de maig de 1937) fou un locutor de ràdio català, un dels pioners en aquest camp.

Nou!!: Segona República Espanyola і Toresky · Veure més »

Toribio Etxebarria Ibarbia

Toribio Etxebarria Ibarbia (Eibar, 27 d'abril de 1887 - Caracas, 18 d'abril, 1968) fou un escriptor i sindicalista basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Toribio Etxebarria Ibarbia · Veure més »

Toribio Martínez Cabrera

Toribio Martínez Cabrera (Santa Colomba de Somoza, 13 d'abril de 1874 - Paterna, 23 de juny de 1939) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Toribio Martínez Cabrera · Veure més »

Tormos

Tormos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tormos · Veure més »

Torre Bertran

La Torre Bertran és una casa senyorial d'estil neoclàssic situada al barri del Putxet de Barcelona, rodejada d'un jardí de 2 hectàrees a tocar del parc del Turó del Putxet.

Nou!!: Segona República Espanyola і Torre Bertran · Veure més »

Torre de Can Brunet

Torre de Can Brunet o Torre de Can Saurí és una antiga torre de defensa del adossada a una masia del municipi de Sant Vicenç de Montalt (Maresme).

Nou!!: Segona República Espanyola і Torre de Can Brunet · Veure més »

Torre de ses Puntes

La Torre de ses Puntes va ser un recinte defensiu i habitatge rural medieval de Manacor, datada del segle XIV.

Nou!!: Segona República Espanyola і Torre de ses Puntes · Veure més »

Torrelavega

Església de la Virgen Grande Torrelavega (Torlavega en càntabre) és un municipi i important ciutat industrial i comercial de la comunitat autònoma de Cantàbria, que se situa a uns vuit quilòmetres de la costa cantàbrica i a 27,5 quilòmetres de la capital (Santander).

Nou!!: Segona República Espanyola і Torrelavega · Veure més »

Tortellà

Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tortellà · Veure més »

Tots Sants

Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tots Sants · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Segona República Espanyola і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Transvasament Tajo-Segura

El transvasament Tajo-Segura és una de les obres hidràuliques d'enginyeria més grans realitzades mai a l'Estat espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Transvasament Tajo-Segura · Veure més »

Trágala

El Trágala fou una cançó que els liberals espanyols utilitzaven per humiliar els absolutistes després del pronunciament militar de Rafael de Riego a Cabezas de San Juan, al començament del període conegut com a Trienni Liberal.

Nou!!: Segona República Espanyola і Trágala · Veure més »

Tremp (ciutat)

La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tremp (ciutat) · Veure més »

Tres ciudades (Bautista)

Tres Ciudades va ser una obra que va escriure el compositor madrileny Julián Bautista. Va ser escrita entre Madrid i València el maig de l'any 1937.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tres ciudades (Bautista) · Veure més »

Triana (las Palmas de Gran Canaria)

Triana és un dels barris històrics de la ciutat espanyola de Las Palmas de Gran Canaria, capital de l'illa canària de Gran Canària.

Nou!!: Segona República Espanyola і Triana (las Palmas de Gran Canaria) · Veure més »

Tribunal de Cassació de Catalunya

El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tribunal de Cassació de Catalunya · Veure més »

Tribunal de Garanties Constitucionals

Escut oficial durant la Segona República Espanyola. El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser un òrgan constitucional espanyol, antecedent de l'actual Tribunal Constitucional d'Espanya, existent durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tribunal de Garanties Constitucionals · Veure més »

Trinidad Benjumeda del Rey

fou un militar espanyol que donà suport a l'alçament contra la II República el 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Trinidad Benjumeda del Rey · Veure més »

Trinitari Fabregat i Chimeno

Trinitari Fabregat i Chimeno (Alcanar, Província de Tarragona, 1912 - París, 9 d'octubre de 1994) va ser un escriptor català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Trinitari Fabregat i Chimeno · Veure més »

Trinitario Rubio Cuevas

Trinitario Rubio Cuevas, conegut amb el sobrenom de Tario (Les Useres, 30 de maig de 1920 - Sant Adrià de Besòs, 26 de maig de 2017) fou un republicà supervivent de diversos camps de concentració, presons i camps de treball franquistes.

Nou!!: Segona República Espanyola і Trinitario Rubio Cuevas · Veure més »

Trofeu Pedal Antifeixista

Trofeu Pedal Antifeixista va ser una cursa ciclista per etapes celebrada a Catalunya l'abril de 1937, mesos després d'haver esclatat la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Trofeu Pedal Antifeixista · Veure més »

Tsàrskoie Seló

Tsàrskoie Seló fou l'antiga residència de la família imperial russa a la ciutat de Sant Petersburg i el centre de rebuda de la reialesa i la noblesa exterior.

Nou!!: Segona República Espanyola і Tsàrskoie Seló · Veure més »

Txapàiev

Vassili Txapàiev en un segell soviètic Txapàiev (en rus Чапаев) és una pel·lícula soviètica de 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Txapàiev · Veure més »

Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya

La Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) o, simplement, Joventut Comunista, és l'organització juvenil del Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya · Veure més »

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya · Veure més »

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »

Unió Democràtica Espanyola

Unió Democràtica Espanyola va ser una organització espanyola d'oposició al franquisme de l'exili fundada en Mèxic al febrer de 1942 per iniciativa del Partit Comunista d'Espanya en la qual es van integrar els socialistes «negrinistas» i els republicans que donaven suport a Juan Negrín, al que reconeixien com a president del govern de la Segona República Espanyola en l'exili.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unió Democràtica Espanyola · Veure més »

Unió Militar Republicana Antifeixista

La Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA) va ser una associació espanyola clandestina militar d'esquerra sorgida cap al 1934 en època de la II República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unió Militar Republicana Antifeixista · Veure més »

Unió Monàrquica Nacional

Unió Monàrquica Nacional (UMN) també fou el nom de diverses formacions i partits polítics espanyols monàrquics i dretans com el que a Madrid l'any 1930 es fundà la Unión Monárquica Nacional, UMN que era diferent de la formació feta a Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unió Monàrquica Nacional · Veure més »

Unió Valencianista Regional

Unió Valencianista Regional (UVR) fou un partit regionalista valencià fundat pel banquer Ignasi Villalonga i Villalba el 1918.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unió Valencianista Regional · Veure més »

Unión Aragonesista

La Unión Aragonesista (UA) va ser una organització aragonesista amb seu en Barcelona, fundada l'1 de desembre de 1917 com Unión Regionalista de Barcelona per deu persones que pretenien organitzar un grup que promogués l'autonomia per a Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unión Aragonesista · Veure més »

Unión Patriótica

Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unión Patriótica · Veure més »

Unides Podem

Unidas Podemos (Podemos-IU-Equo) és una coalició electoral espanyola registrada el 15 de març de 2019 davant la Junta Electoral Central (JEC) pels partits Podem, Esquerra Unida i Equo per concórrer a les eleccions generals d'abril de 2019, així com a les Eleccions a les Corts Valencianes que se celebren el mateix dia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unides Podem · Veure més »

Unitat catòlica d'Espanya

Es coneix com a unitat catòlica d'Espanya el principi legislatiu que establia la religió catòlica com a única dels espanyols, amb exclusió de qualsevol altre culte.

Nou!!: Segona República Espanyola і Unitat catòlica d'Espanya · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.

Nou!!: Segona República Espanyola і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)

Universitat Autònoma de Barcelona fou el nom que prengué la Universitat de Barcelona durant la Segona República Espanyola, a partir del 1933 i fins al 1939, que fou dissolta per decret arran de l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco.

Nou!!: Segona República Espanyola і Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) · Veure més »

Universitat Complutense de Madrid

La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.

Nou!!: Segona República Espanyola і Universitat Complutense de Madrid · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Saragossa

La Universitat de Saragossa (oficialment Universidad de Zaragoza) és un centre d'educació superior públic aragonès, repartit geogràficament entre els campus de Saragossa, Osca, Jaca, Terol i La Almunia de Doña Godina, tots ells a Aragó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Universitat de Saragossa · Veure més »

Universitat Pontifícia de Tarragona

La Universitat Pontifícia de Tarragona fou un centre d'estudis universitaris en ciències eclesiàstiques que existí a la ciutat de Tarragona entre els anys 1897 i 1934.

Nou!!: Segona República Espanyola і Universitat Pontifícia de Tarragona · Veure més »

Universitat popular

La universitat popular és una organització o institució educativa i cultural creada per grups, associacions i organitzacions socials per promoure l'educació popular de sabers teòrics i pràctics adreçada a tota la població, especialment a sectors populars –treballadors (proletariat), pagesos, emigrants, dones– que no tenen accés a l'educació.

Nou!!: Segona República Espanyola і Universitat popular · Veure més »

Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) fou constituïda l'11 de novembre de 2004 per un grup de persones compromeses amb les polítiques d'esquerres i vinculades als àmbits social, intel·lectual, polític i acadèmic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya · Veure més »

UNL-35

La UNL-35, acrònim d'Unió Naval de Llevant 35, va ser una autometralladora d'origen valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і UNL-35 · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Segona República Espanyola і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Urbano Orad de la Torre

Urbano Orad de la Torre (Melilla, 3 de maig de 1904 - Sevilla, 17 de setembre de 1982)- 18 de septiembre de 1982 - Necrológicas va ser un militar espanyol, oficial d'artilleria i francmaçó (membre del Gran Orient d'Espanya).

Nou!!: Segona República Espanyola і Urbano Orad de la Torre · Veure més »

Uruguay (vaixell)

Uruguay és el nom que va rebre des del 1934 un vaixell-presó, famós durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Uruguay (vaixell) · Veure més »

V Cos d'Exèrcit (bàndol republicà)

El V Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola en defensa de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і V Cos d'Exèrcit (bàndol republicà) · Veure més »

V Regió Militar

La V Regió Militar també coneguda com a Capitania General d'Aragó, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Segona República Espanyola і V Regió Militar · Veure més »

Vaga de la Telefònica de 1931

La vaga de la Telefònica de 1931 va ser el primer conflicte de caràcter social important al que va haver de fer front la nounada Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vaga de la Telefònica de 1931 · Veure més »

Vaga revolucionària d'octubre de 1934

La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vaga revolucionària d'octubre de 1934 · Veure més »

Vagues generals d'Espanya

Grup d'internacionalistes espanyols, fundadors de la Primera Internacional (AIT), en Madrid, a l'octubre de 1868. Giuseppe Fanelli apareix en el centre amb una llarga barba. Les vagues generals d'Espanya són vagues de caràcter general que afecten simultàniament a totes les activitats laborals, i que es desenvolupen en el territori espanyol durant l'edat contemporània i inscrites en la història contemporània d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vagues generals d'Espanya · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Segona República Espanyola і València · Veure més »

València republicana

La València republicana comprèn l'època de l'auge del Blasquisme fins a la derrota de la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і València republicana · Veure més »

Valencianisme

El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Valencianisme · Veure més »

Valentí Comellas i Santamaria

Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), bisbe català, va ser administrador apostòlic (1919-33) i bisbe (1933-45) de Solsona i senador a les Corts espanyoles l'any 1923.

Nou!!: Segona República Espanyola і Valentí Comellas i Santamaria · Veure més »

Valentí Fargnoli Annetta

Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944), sovint documentat erròniament com Valentí Fargnoli Iannetta, fou un dels fotògrafs més destacats de les comarques gironines durant la primera meitat del.

Nou!!: Segona República Espanyola і Valentí Fargnoli Annetta · Veure més »

Valentí Puig i Mas

és un escriptor mallorquí, autor d'una trentena de títols de tots els gèneres.

Nou!!: Segona República Espanyola і Valentí Puig i Mas · Veure més »

Valentín Galarza Morante

Valentín Galarza Morante (El Puerto de Santa María, 1882 - Madrid, 1951) va ser un militar i polític espanyol, Conseller Nacional designat i procurador en les Corts Espanyoles durant la primera legislatura del període franquista Va intervenir activament en la conspiració preparatòria de la revolta de l'exèrcit contra la Segona República en 1936, fent d'enllaç entre els generals Franco i Mola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Valentín Galarza Morante · Veure més »

Valeriano Casanueva Picazo

Valeriano Casanueva Picazo (Madrid, 1889 - Tolosa de Llenguadoc, 1941) fou un advocat de l'Estat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Valeriano Casanueva Picazo · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Segona República Espanyola і Valladolid · Veure més »

Valle de Cuelgamuros

El Valle de Cuelgamuros, oficialment; també conegut com a Valle de los Caídos (la Vall dels Caiguts) és un monument funerari espanyol situat a la Serra de Guadarrama, en el terme municipal del municipi madrileny de San Lorenzo de El Escorial.

Nou!!: Segona República Espanyola і Valle de Cuelgamuros · Veure més »

Valls

Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Segona República Espanyola і Valls · Veure més »

Vangarda Nazonalista Galega

Vangarda Nazonalista Galega va ser un petit partit polític independentista gallec que fou creat el 25 de juliol de 1933.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vangarda Nazonalista Galega · Veure més »

Víctimes de la Guerra Civil espanyola

Localització geogràfica de les fosses o llocs d'enterrament de la Guerra Civil espanyola de les quals es disposa informació. Símbols segons l'actuació realitzada sobre cadascuna d'elles. Verd: Fossa encara no intervinguda. Blanc: Fossa encara no oposada. Groc: Transferida a la Valle de los Caídos. Roig: parcialment o totalment exhumada. Acord amb les circumstàncies de l'homicidi. Font: http://mapadefosas.mjusticia.es Ministeri de Justícia d'Espanya Les víctimes de la Guerra Civil espanyola són totes aquelles persones que van morir a causa de la brutal repressió provocada arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i durant tota la durada de la Guerra Civil espanyola tant pels dirigents del bàndol nacional com pels del bàndol republicà, que perseguia l'eliminació física de l'adversari.

Nou!!: Segona República Espanyola і Víctimes de la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra · Veure més »

Víctor Hellín Sol

Víctor Hellín Sol (1913, Lleida, Segrià — 27 d'octubre de 2014, València) fou un polític falangista espanyol, alcalde de Lleida i de la seva Diputació Provincial i governador civil de Zamora, Girona, Illes Balears i Sevilla, durant la dictadura franquista.

Nou!!: Segona República Espanyola і Víctor Hellín Sol · Veure més »

Víctor Horn

Víctor Horn (en algun lloc d'Alemanya 1894 - Reus 1948) va ser un militar, fotògraf i comerciant alemany.

Nou!!: Segona República Espanyola і Víctor Horn · Veure més »

Víctor Lacalle Seminario

Víctor Lacalle Seminario (Cirauqui, Navarra, 1889 - Caracas, ?) va ser un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Víctor Lacalle Seminario · Veure més »

Víctor Lago Román

Víctor Lago Román, (O Carballiño, Ourense, 13 d'agost de 1919 - Madrid, 4 de novembre de 1982) va ser un militar espanyol, amb el rang de general de divisió.

Nou!!: Segona República Espanyola і Víctor Lago Román · Veure més »

Víctor Lecumberri Arana

Víctor Lecumberri Arana (Eibar, 25 de març de 1913 - 28 de setembre de 2005), conegut com a Comandant Otxabiña, fou un polític i sindicalista comunista basc.

Nou!!: Segona República Espanyola і Víctor Lecumberri Arana · Veure més »

Víctor Manuel Arbeloa Muru

Víctor Manuel Arbeloa Muru (Mañeru, Navarra, 1 de gener de 1936) és un sacerdot navarrès, escriptor, expolític i ex dirigent del Partit Socialista de Navarra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Víctor Manuel Arbeloa Muru · Veure més »

Víctor Ruiz Albéniz

Víctor Ruiz Albéniz (Mayagüez, Puerto Rico, 1885 - Madrid, 1954) va ser un periodista espanyol (que emprà els pseudònims de Tebib Arrumi,Gustau Nerín, (2005), La guerra que vino de África, Ed. Crítica, pág. 136 Chispero, Acorde, i Don Sincero) que va ser descrit en la seva època com el cronista oficial del Règim de Franco (adscrit com a cronista de guerra a la caserna general del general).

Nou!!: Segona República Espanyola і Víctor Ruiz Albéniz · Veure més »

Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1932

Vela Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es disputaren quatre competicions en vela esportiva.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1932 · Veure més »

Vencereu, però no convencereu

''Retrat d'Unamuno'', de Joaquín Sorolla (ca. 1912, oli sobre tela, 1430 × 1050 mm, Museu de Belles Arts de Bilbao) «Vencereu, però no convencereu» (en castellà en l'original, «Venceréis, pero no convenceréis») és una cita de Miguel de Unamuno, escriptor i filòsof espanyol de la Generació del 98, proclamada el 12 d'octubre de 1936 al paranimf de la Universitat de Salamanca durant una cerimònia de la llavors anomenada Festa de la Raça, aniversari del descobriment d'Amèrica, en el marc de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vencereu, però no convencereu · Veure més »

Veneranda García Manzano

Veneranda Manzano Blanco, més coneguda com a Veneranda García Manzano (Beloncio, Piloña, 27 d'abril de 1893 - Oviedo, 10 de febrer de 1992) va ser una mestra espanyola, diputada i una de les principals dirigents socialistes asturianes durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Veneranda García Manzano · Veure més »

Ventura Monge Domínguez

Ventura Monge Domínguez (Madrid, 22 de juny de 1914 - Comunitat de Madrid, 15 de maig de 1937) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ventura Monge Domínguez · Veure més »

VI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El VI Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і VI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

VI Regió Militar

La VI Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Burgos, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Segona República Espanyola і VI Regió Militar · Veure més »

Vicenç Bernades i Viusà

Vicenç Bernades i Viusà (Barcelona, 3 de juny de 1896 - 15 d'octubre de 1976) va ser un periodista i polític català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicenç Bernades i Viusà · Veure més »

Vicenç Camp i Tintó

Vicenç Camp i Tintó (Mollet del Vallès, 4 de novembre de 1888 - Barcelona, 19 de febrer de 1973) fou un empresari català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicenç Camp i Tintó · Veure més »

Vicenç Guarner i Vivancos

Vicenç Guarner i Vivancos (Maó, Menorca, 1893 - Mèxic, 1981) fou un militar menorquí, germà de Josep Guarner.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicenç Guarner i Vivancos · Veure més »

Vicent Badia i Marín

Vicent Badia i Marín (València, 12 de març de 1919 - València, 21 de desembre de 1995) fou un advocat, articulista, cronista i escriptor valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicent Badia i Marín · Veure més »

Vicent Ballester Marco

Vicente Ballester Marco (València, 1887 - 1980) va ser un dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista valencià, germà del també artista anarquista Arturo Ballester, a la trajectòria vital, artística i política del qual va estar unit.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicent Ballester Marco · Veure més »

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »

Vicent Cantos Figuerola

Vicent Cantos Figuerola (Borriana, Plana Baixa, 10 de desembre de 1868 - Madrid, 26 de desembre de 1943) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicent Cantos Figuerola · Veure més »

Vicent Enrique i Tarancón

Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicent Enrique i Tarancón · Veure més »

Vicent Fe Castell

Vicent Fe Castell (Manuel, 15 de març de 1875 - Mèxic, 27 de novembre de 1945) fou un periodista i polític valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicent Fe Castell · Veure més »

Vicent Gonzálbez Montoro

Vicent Gonzálbez Montoro, també conegut com a Vicent d'Alacant (Alacant, 1917 - 15 de desembre de 2009) era un activista lingüístic valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicent Gonzálbez Montoro · Veure més »

Vicent Llorens Castillo

Vicent Llorens Castillo (València, 10 de gener de 1906 - Cofrents, 5 de juliol de 1979) va ser un filòleg, historiador de la literatura i crític literari valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicent Llorens Castillo · Veure més »

Vicent Rojo Lluch

Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, La Costera, 8 d'octubre de 1894 - Madrid, 14 d'octubre de 1966) fou un militar valencià, destacat per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicent Rojo Lluch · Veure més »

Vicenta Matalí Bayona

Vicenta Matalí Bayona (Teresa de Cofrents, 4 d'abril de 1894 - ?) va ser una mestra, escriptora i poeta valenciana del segle xx.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicenta Matalí Bayona · Veure més »

Vicente Aleixandre

nom de ploma de Vicente Pablo Marcelino Cirilo Aleixandre y Merlo fou un poeta espanyol, integrant de l'anomenada Generació del 27, i guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1977.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Aleixandre · Veure més »

Vicente Álvarez Rodríguez de Villamil

Vicente Álvarez Rodríguez de Villamil (també conegut com a Vicente Álvarez-Villamil) fou un metge i polític asturià (nascut en Villacondide, conceyu de Cuaña, però criat a Madrid) diputat i senador a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Álvarez Rodríguez de Villamil · Veure més »

Vicente Castell Ibáñez

Vicente Castell Ibáñez (Torrevella, Baix Segura, 1 de març de 1867 - Torrevella, Baix Segura, 23 d'abril de 1933) va ser comerciant, polític i alcalde de Torrevella.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Castell Ibáñez · Veure més »

Vicente Cárcel Ortí

Vicente Cárcel Ortí (Manises, Horta Oest, País Valencià, 4 de juliol de 1940) és un historiador, bibliotecari, arxiver i sacerdot valencià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Cárcel Ortí · Veure més »

Vicente García Peñaranda

fou un metge i cirurgià murcià establert a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente García Peñaranda · Veure més »

Vicente Iranzo Enguita

Vicente Iranzo Enguita (Cella, 5 d'abril de 1889 - Madrid, 9 de juliol de 1961) va ser un metge i polític aragonès.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Iranzo Enguita · Veure més »

Vicente Lampérez Romea

Vicente Lampérez Romea (Madrid, 21 de març de 1861 - Madrid, 19 de gener de 1923) fou un destacat restaurador, arquitecte i historiador de l'art espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Lampérez Romea · Veure més »

Vicente Lassala Miguel

Vicente Lassala Miguel († València, 1936) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica, assassinat al començament de la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Lassala Miguel · Veure més »

Vicente Menéndez Zapico

Vicente Menéndez Zapico (3 d'octubre de 1905, ? - 21 de febrer de 1973, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Menéndez Zapico · Veure més »

Vicente Moliner Nadal

Vicente Moliner Nadal (Borriana, 27 de març de 1903 - Castelló de la Plana, 21 de maig de 1940) va ser un mestre i polític socialista valencià, alcalde de Borriana durant la Segona República.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Moliner Nadal · Veure més »

Vicente Rojo

Colima., nom abreujat de Vicente Rojo Almazán, fou un pintor, escultor i dissenyador gràfic mexicà d'origen català, exiliat del franquisme.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Rojo · Veure més »

Vicente Sales Musoles

Vicente Sales Musoles (Borriana, 1883 - 1958) fou un advocat i polític valencià, conegut com El Roget de faroles.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Sales Musoles · Veure més »

Vicente Santiago Hodsson

Vicente Santiago Hodsson (Santa Marta de los Barros, Badajoz, 12 d'octubre de 1899 - Ciutat de Mèxic, 1 d'abril de 1955) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Santiago Hodsson · Veure més »

Vicente Santolaria Escrig

Vicente Santolaria Escrig («Chirles») (Cirat, 1902 - Tremp, 1948) fou un activista polític anarquista valencià, militant de la CNT que fou elegit alcalde de Cirat pel Front Popular el 1936.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Santolaria Escrig · Veure més »

Vicente Sarmiento Ruiz

Vicente Sarmiento Ruiz (Manzanilla (Huelva), 18 de setembre de 1887 - Ciutat de Mèxic, 2 de març de 1964) va ser un metge andalús, un dels principals dirigents socialistes andalusos durant la II República Espanyola, governador civil de la província de Múrcia i exiliat a Mèxic.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Sarmiento Ruiz · Veure més »

Vicente Talens Inglá

Vicente Talens Inglá (València, 1892 - 1940) va ser un model i polític valencià, que durant la Guerra Civil va ser Governador civil d'Almeria.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Talens Inglá · Veure més »

Vicente Torres Socasau

Vicente Torres Socasau (8 d'abril de 1911, ? - 17 d'agost de 1936, Manacor, Mallorca) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Torres Socasau · Veure més »

Vicente Uribe Galdeano

Vicente Uribe Galdeano (Bilbao, 30 de desembre de 1902 – Praga, 11 de juliol de 1961) va ser un polític espanyol, dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i Ministre d'Agricultura (1936-1939).

Nou!!: Segona República Espanyola і Vicente Uribe Galdeano · Veure més »

Vickers Vildebeest

El Vickers Vildebest era un avió torpediner biplà, totalment metàl·lic, molt interessant, del que, el 1932, el govern de la Segona República Espanyola va comprar dues unitats i la llicència per fabricar-los a '''CASA''' (Construcciones Aeronáuticas S.A.). A causa de la seva antiguitat i la ràpida evolució, de l'aviació en la Guerra civil, no va tenir un paper gaire destacat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vickers Vildebeest · Veure més »

Victòria Díez Bustos de Molina

Victòria Díez Bustos de Molina (Sevilla, 11 de novembre de 1903 - Hornachuelos, Còrdova, 12 d'agost de 1936), va ser una mestra laica catòlica, membre de la Institució Teresiana.

Nou!!: Segona República Espanyola і Victòria Díez Bustos de Molina · Veure més »

Victoria Kent Siano

Victoria Kent Siano (Màlaga, 6 de març de 1892 - Nova York, 25 de setembre de 1987) fou la primera dona advocada a exercir a Espanya, i la primera dona al món que va intervenir davant d'un Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

Nou!!: Segona República Espanyola і Victoria Kent Siano · Veure més »

Victoriano Crémer

Victoriano Crémer Alonso (Burgos, 18 de desembre de 1906 - Lleó, 27 de juny de 2009) va ser un poeta, novel·lista i assagista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Victoriano Crémer · Veure més »

Victorino Pereda Ortega

Victorino Pereda Ortega (Tormes, Briviesca, 1912 - Roturas de Cabañas, província de Càceres, 12 de novembre de 1945) fou un lluitador antifranquista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Victorino Pereda Ortega · Veure més »

Victorio Codovilla

Tomba de Codovilla al cementiri de Novodévitxi. Victorio Codovilla Ferrandi (Ottobiano, Regne d'Itàlia, 8 de febrer de 1894 - Moscou, Unió Soviètica, 15 d'abril de 1970), va ser un polític comunista italià nacionalitzat argentí, que va arribar a ser un dels dirigents més importants del comunisme prosoviètic a l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Segona República Espanyola і Victorio Codovilla · Veure més »

Vida Lleidatana

La revista Vida Lleidatana (1926-1931) fou una revista quinzenal que va publicar ininterrompudament 101 números durant gairebé 5 anys.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vida Lleidatana · Veure més »

Vida privada (sèrie de televisió)

Vida privada és una minisèrie de televisió, basada en la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra, produïda per Televisió de Catalunya i Oberon Cinematogràfica.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vida privada (sèrie de televisió) · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vidreres · Veure més »

Vidrieria de Cornellà Societat Obrera Cooperativa

La Vidrieria de Cornellà Societat Obrera Cooperativa, coneguda popularment i al llarg de la seva història com el Col·lectiu, fou una cooperativa industrial catalana situada a Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vidrieria de Cornellà Societat Obrera Cooperativa · Veure més »

VII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El VII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і VII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

VII Regió Militar

La VII Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Valladolid, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Segona República Espanyola і VII Regió Militar · Veure més »

VIII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El VIII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar de l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і VIII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

VIII Regió Militar

La VIII Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Galícia, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Segona República Espanyola і VIII Regió Militar · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Segona República Espanyola і Villena · Veure més »

Vinaixa

Vinaixa és un municipi situat a l'est de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vinaixa · Veure més »

Virgilio García Peñaranda

fou un metge i cirurgià murcià establert a Mallorca.

Nou!!: Segona República Espanyola і Virgilio García Peñaranda · Veure més »

Virgilio Leret Ruiz

Vigilio Leret Ruiz (Pamplona, 23 d'agost de 1902 - melilla, 18 de juliol de 1936) va ser un militar, aviador, enginyer i inventor espanyol, que es va mantenir lleial a la República després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, i fou possiblement el primer oficial executat pels revoltats en aquesta guerra.

Nou!!: Segona República Espanyola і Virgilio Leret Ruiz · Veure més »

Virtudes Castro García

Virtudes Castro García (Adra, província d'Almeria, 22 d'agost de 1938) és una política socialista d'Andalusia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Virtudes Castro García · Veure més »

Visionarios

Visionarios és una pel·lícula espanyola de drama religiós del 2001 dirigida per Manuel Gutiérrez Aragón, amb un guió escrit per ell basat en els fets d'Ezkioga durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Visionarios · Veure més »

Visions de guerra i de reraguarda

Visions de guerra i de reraguarda.

Nou!!: Segona República Espanyola і Visions de guerra i de reraguarda · Veure més »

Vista Alegre (Barcelona)

Vista Alegre és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vista Alegre (Barcelona) · Veure més »

Vita (vaixell)

El 'Vita' va ser un iot, construït el 1931 a Kiel (Alemanya), amb el nom d'Argosy.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vita (vaixell) · Veure més »

Viuda de Josep Tolrà, S.A.

L'empresa Viuda de Josep Tolrà, S.A, també coneguda com la Tolrà fou una empresa cotonera fundada l'any 1885 a Castellar del Vallès per Josep Tolrà Abellà.

Nou!!: Segona República Espanyola і Viuda de Josep Tolrà, S.A. · Veure més »

Vladímir Antónov-Ovséienko

Vladímir Aleksàndrovitx Antónov-Ovséienko (en rus Влади́мир Алекса́ндрович Анто́нов-Овсе́енко, en ucraïnès: Володи́мир Олекса́ндрович Анто́нов-Овсі́єнко) (Txerníhiv, 9 de març de 1883 – Moscou, 10 de febrer de 1938) fou, primer, un destacat bolxevic i, després, un representant diplomàtic de la Unió Soviètica, cònsol a Barcelona durant l'anomenada guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vladímir Antónov-Ovséienko · Veure més »

Vol del Cuatro Vientos

El vol del Cuatro Vientos va ser un vol històric durant la Segona República Espanyola que per primera vegada creuava l'oceà Atlàntic des de Sevilla fins a Camagüey (Cuba) el 1933.

Nou!!: Segona República Espanyola і Vol del Cuatro Vientos · Veure més »

VU (revista)

VU va ser una revista setmanal francesa d'informació, creada i dirigida per Lucien Vogel, que es va editar entre el 21 de març de 1928 i el 29 de maig de 1940.

Nou!!: Segona República Espanyola і VU (revista) · Veure més »

Wacek Komar

Wacław Komar —conegut a Espanya com Wacek Komar— el nom real del qual era Mendel Kossoj (1909 - 1972) va ser un polític polonès d'origen jueu, membre del Partit Comunista de Polònia que va participar en la Guerra Civil Espanyola en les Brigades Internacionals i posteriorment va arribar a ser cap del Servei d'Intel·ligència Militar i comandant del Cos de Seguretat Interna de Polònia (KBW), on va sofrir les purgues de Stalin contra els jueus.

Nou!!: Segona República Espanyola і Wacek Komar · Veure més »

Walter Starkie

Walter Fitzwilliam Starkie (Killiney, Dublín, 9 d'agost de 1894-Madrid, 2 de novembre de 1976) va ser un traductor, cervantista, hispanista, viatger i violinista irlandès, establert a Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і Walter Starkie · Veure més »

Wenceslao Carrillo Alonso

Wenceslao Carrillo Alonso-Forjador (Valladolid, 9 d'octubre de 1889 - Charleroi, Valònia, 7 de novembre de 1963) va ser un polític, sindicalista i periodista socialista espanyol.

Nou!!: Segona República Espanyola і Wenceslao Carrillo Alonso · Veure més »

Wenceslao González Oliveros

Wenceslao González Oliveros (Toro, província de Zamora, 28 de setembre de 1890 - Madrid, 30 de març de 1965) fou un filòsof i polític espanyol, procurador en Corts durant el franquisme i governador civil de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Wenceslao González Oliveros · Veure més »

Wenceslao Roces Suárez

Wenceslao Roces Suárez (Soto (Sobrescobiu), 3 de febrer de 1897 - Mèxic, 28 de març de 1992) va ser un jurista, historiador, traductor i polític asturià.

Nou!!: Segona República Espanyola і Wenceslao Roces Suárez · Veure més »

Wenceslau Colomer i Colomer

Wenceslau Colomer i Colomer o Gómez (Sabadell, 12 de juny de 1918 - Garches, 10 d'agost de 2001) fou un dirigent comunista català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Wenceslau Colomer i Colomer · Veure més »

Winnipeg (vaixell)

Winnipeg és el nom del vaixell que Pablo Neruda va llogar, com a cònsol de Xile a França, per salvar més de 2.500 exiliats republicans espanyols de la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і Winnipeg (vaixell) · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Segona República Espanyola і Winston Churchill · Veure més »

X Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El X Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і X Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

Xacobe Casal Rey

Xacobe Casal Rey, mort a la Corunya el 20 d'abril de 1955, fou un periodista i escriptor gallec.

Nou!!: Segona República Espanyola і Xacobe Casal Rey · Veure més »

Xarxa de Biblioteques Municipals

La Xarxa de Biblioteques Municipals és una xarxa de biblioteques públiques i bibliobusos de la província de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і Xarxa de Biblioteques Municipals · Veure més »

Xavier Sanahuja i Forgas

Xavier Sanahuja i Forgas (Sabadell, 5 de novembre de 1897 - Logronyo, 1959) fou un republicà federal català.

Nou!!: Segona República Espanyola і Xavier Sanahuja i Forgas · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Segona República Espanyola і Xàtiva · Veure més »

XI Brigada Internacional

Soldats de la XI Brigada, desfilant durant la Batalla de Guadalajara La XI Brigada Internacional, també anomenada Thaelman, va ser una unitat militar composta per voluntaris internacionals amb predomini de procedència germànica que lluità al costat del govern de la República durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XI Brigada Internacional · Veure més »

XI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

L'XI Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XII Brigada Internacional

La XII Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Segona República Espanyola i per a lluitar contra la insurrecció militar del general Franco durant la Guerra Civil espanyola, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals.

Nou!!: Segona República Espanyola і XII Brigada Internacional · Veure més »

XII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XIII Brigada Internacional

La XIII Brigada Internacional, coneguda per Dombrowski o Dabrowsky fou una unitat militar formada per voluntaris de diversos països europeus que combaté en la Guerra Civil espanyola, al costat de la República com a part de les Brigades Internacionals.

Nou!!: Segona República Espanyola і XIII Brigada Internacional · Veure més »

XIII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XIII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar que formava part de l'Exèrcit Popular de la República i que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XIII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XIV Brigada Internacional

Emblema de les Brigades Internacionals La XIV Brigada Internacional fou una unitat militar integrada per voluntaris internacionals, que lluità a favor de la Segona República espanyola durant la Guerra d'Espanya.

Nou!!: Segona República Espanyola і XIV Brigada Internacional · Veure més »

XIV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XIV Cos d'Exèrcit va ser una formació militar de l'Exèrcit Popular de la República que va actuar durant la Guerra Civil Espanyola, principalment en l'anomenat Front Nord.

Nou!!: Segona República Espanyola і XIV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XIV Cos d'Exèrcit Guerriller

El XIV Cos d'Exèrcit Guerriller fou un cos d'exèrcit de la Segona República Espanyola que lluità en la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XIV Cos d'Exèrcit Guerriller · Veure més »

XIX Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XIX Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XIX Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

Xosé Manuel Beiras

Xosé Manuel Hixinio Beiras Torrado (Santiago de Compostel·la, 7 d'abril de 1936) és un polític i economista gallec, líder del partit Anova-Irmandade Nacionalista, partit originat a partir d'Encontro Irmandiño, corrent intern escindit del Bloc Nacionalista Gallec (BNG).

Nou!!: Segona República Espanyola і Xosé Manuel Beiras · Veure més »

Xosé Velo Mosquera

Xosé Velo Mosquera (Celanova, 21 d'abril de 1916 - São Paulo, 31 de gener de 1972) fou un polític gallec, partidari de la independència de Galícia.

Nou!!: Segona República Espanyola і Xosé Velo Mosquera · Veure més »

XV Brigada Internacional

La XV Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Segona República Espanyola i per a lluitar contra la insurrecció militar que succeí a l'intent de cop d'estat del 18 de juliol, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals i integrada la major part del temps de mobilització a la 35a Divisió de l'Exèrcit republicà.

Nou!!: Segona República Espanyola і XV Brigada Internacional · Veure més »

XV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XV Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XVI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XVI Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XVI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XVII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XVII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XVII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XVIII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XVIII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XVIII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XX Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XX Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XX Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XXI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XXI Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XXI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XXII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XXII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XXII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XXIV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

El XXIV Cos d'Exèrcit va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va operar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і XXIV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) · Veure més »

XXVII Congrés del PSOE

El XXVII Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol es va celebrar a Madrid (Espanya) en desembre de 1976, sota el lema Socialisme és llibertat.

Nou!!: Segona República Espanyola і XXVII Congrés del PSOE · Veure més »

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Nou!!: Segona República Espanyola і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Veure més »

Ya (diari)

Ya va ser un periòdic espanyol de publicació diària, editat en Madrid entre 1935 i 1996.

Nou!!: Segona República Espanyola і Ya (diari) · Veure més »

Yuri Velykanovytx

Yuri Dmytrovytx Velykanovytx (en ucraïnès: Юрій Дмитрович Великанович; 1910, Turka, Galítsia, Àustria-Hongria - 7 de setembre de 1938, Vall de l'Ebre, República Espanyola) va ser un participant de la Guerra Civil Espanyola, interbrigadista ucraïnès, membre del Partit Comunista d'Ucraïna Occidental (PCUO).

Nou!!: Segona República Espanyola і Yuri Velykanovytx · Veure més »

Zaragoza Club Deportivo

El Real Zaragoza Club Deportivo, anomenat durant la Segona República Zaragoza Club Deportivo, fou un antic club de futbol aragonès de la ciutat de Saragossa.

Nou!!: Segona República Espanyola і Zaragoza Club Deportivo · Veure més »

Zarza la Mayor

Zarza la Mayor és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).

Nou!!: Segona República Espanyola і Zarza la Mayor · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1 d'abril · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1 d'octubre · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 10 de desembre · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 10 de febrer · Veure més »

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 10 de gener · Veure més »

100a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 100a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 100a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

101a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 101a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 101a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

102a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 102a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola, i va combatre al front d'Aragó, la bossa de Bielsa i la batalla de l'Ebre.

Nou!!: Segona República Espanyola і 102a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

103a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 103a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 103a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

104a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 104a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 104a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

105a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 105a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 105a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

107a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 107a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 107a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

109a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 109a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 109a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

10a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 10a Brigada Mixta, denominada originalment com a 1a Brigada Mòbil de Xoc, va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 10a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

10a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 10a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 10a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 11 de gener · Veure més »

110a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 110a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 110a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

112a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 112a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 112a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

113a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 113a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 113a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

114a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 114a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 114a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

116a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 116a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 116a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

117a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 117a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 117a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

118a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 118a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 118a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 12 d'abril · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 12 d'agost · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 12 de juny · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 12 de maig · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 12 de novembre · Veure més »

122a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 122a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 122a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

123a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 123a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 123a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

124a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 124a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 124a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

125a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 125a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 125a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

127a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 127a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 127a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

12a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 12a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 12a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

130a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 130a Brigada Mixta va ser una Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular Republicà formada en defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 130a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

131a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 131a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 131a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

132a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 132 Brigada Mixta fou una unitat militar de l'Exèrcit Popular de la República que lluità en la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 132a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

133a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 133a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 133a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

135a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 135a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 135a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

136a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 136a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 136a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

137a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 137a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 137a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

138a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 138a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 138a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

139a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 139a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 139a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

13a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 13a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 13a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 14 d'abril · Veure més »

14 de abril. La República

14 de abril.

Nou!!: Segona República Espanyola і 14 de abril. La República · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 14 de febrer · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 14 de novembre · Veure més »

140a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 140a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 140a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

141a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 141a Brigada Mixta va ser una unitat creada per l'Exèrcit Popular per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 141a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

142a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 142a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 142a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

143a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 143a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 143a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

144a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 144a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre a la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 144a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

145a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 145a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 145a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

146a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 146a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 146a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

147a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 147a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 147a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

149a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 149a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 149a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

14a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 14a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 14a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 15 d'agost · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 15 d'octubre · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 15 de juliol · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 15 de juny · Veure més »

150a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 150a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 150a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

151a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 151a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola, i fou una de les poques brigades mixtes que es van constituir a partir de forces d'Infanteria de Marina.

Nou!!: Segona República Espanyola і 151a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

152a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 152a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 152a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

153a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 153a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 153a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

159a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 159a Brigada Mixta —anteriorment, la 6a Brigada basca— va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola, operant principalment al front del Nord.

Nou!!: Segona República Espanyola і 159a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

15a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 15a Divisió va ser una divisió pertanyent a l'Exèrcit Popular Republicà que va lluitar en la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і 15a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 16 de desembre · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 16 de febrer · Veure més »

16a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 16a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 16a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

16a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 16a Divisió va ser una de les Divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 16a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 17 d'agost · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 17 d'octubre · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 17 de juliol · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 17 de maig · Veure més »

176a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 176a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 176a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

179a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 179a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre durant Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 179a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

17a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 17a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 17a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

17a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 17a Divisió va ser una de les Divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 17a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 18 d'agost · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 18 de febrer · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 18 de juliol · Veure més »

180a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 180a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 180a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

183a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 183a Brigada Mixta —originalment creada com la 3a Brigada asturiana— va ser una de les brigades mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 183a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

184a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 184a Brigada Mixta, originalment creada com la 10a Brigada asturiana, va ser una de les Brigades mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 184a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1868 · Veure més »

186a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 186a Brigada Mixta, originalment creada com la 13a Brigada asturiana, va ser una de les Brigades mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 186a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1872 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1875 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1877 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1880 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1882 · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1886 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1887 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1892 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1894 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1898 · Veure més »

18a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 18a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 18a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

18a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 18a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 18a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 19 de juliol · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 19 de novembre · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1902 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1907 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1909 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1911 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1917 · Veure més »

192a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 192a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 192a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1930 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1937 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1938 · Veure més »

193a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 193a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 193a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1942 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1943 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1944 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1949 · Veure més »

194a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 194a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 194a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1956 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1963 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Segona República Espanyola і 1972 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1976 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1977 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1980 · Veure més »

198a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 198a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 198a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

19a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 19a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 19a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

19a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 19a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 19a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

1a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 1a Brigada Mixta, també anomenada Brigada Líster, va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

1a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 1a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 1a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Segona República Espanyola і 20 de gener · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 20 de març · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 20 de novembre · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: Segona República Espanyola і 2008 · Veure més »

200a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 200a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 200a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Segona República Espanyola і 2011 · Veure més »

203a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 203a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 203a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

206a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 206a Brigada Mixta va ser una unitat militar del Exèrcit Popular Espanyol, creada com a defensa de la Segona República Espanyola en el context de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 206a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

209a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 209a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 209a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

20a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 20a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 20a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

20a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 20a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 20a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 21 de setembre · Veure més »

210a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 210a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 210a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

211a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 211a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 211a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

212a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 212a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 212a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

213a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 213a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 213a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

214a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 214a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 214a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

219a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 219a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades pel Exèrcit Popular Regular durant la Guerra Civil Espanyola per a la defensa de la II República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 219a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

21a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 21a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 21a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

21a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 21a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 21a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

220a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 220a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 220a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

221a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 221a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 221a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

222a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 222a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades pel Exèrcit Popular per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 222a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

223a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 223a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 223a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

224a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 224a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 224a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

225a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 225a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular per a la defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 225a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

226a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 226a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 226a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

227a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 227a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 227a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

228a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 228a Brigada Mixta va ser una de les unitats creades pel Exèrcit Popular per a la defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 228a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

22a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 22a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 22a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

22a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 22a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 22a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

23a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 23a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 23a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

23a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 23a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les brigades mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 23a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 24 de novembre · Veure més »

242a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 242a Brigada Mixta va ser una de les Brigada Mixtes creades per l'Exèrcit Popular per a la defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 242a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

245a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 245a Brigada Mixta va ser una de les últimes Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 245a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

246a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 246a Brigada Mixta (Batallons 981, 982, 983 i 984) va ser l'última Brigada Mixta creada per l'Exèrcit Popular de la República encara que va ser una creació més artificial que real i no va arribar a intervenir en cap combat.

Nou!!: Segona República Espanyola і 246a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

24a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 24a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les brigades mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 24a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

25a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 25a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 25a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

25a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 25a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 25a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 26 de desembre · Veure més »

26a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 26a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 26a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

26a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 26a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular que va lluitar a favor del bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 26a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 27 de desembre · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 27 de febrer · Veure més »

27a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 27a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República, coneguda com "la Bruixa", fou una unitat militar que lluità durant la Guerra Civil espanyola als fronts d'Aragó, del Segre i de l'Ebre, formada a partir de les columnes de milicians d'ideologia comunista, militants del PSU de Catalunya i la UGT organitzades a Catalunya durant els primers dies de la guerra.

Nou!!: Segona República Espanyola і 27a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 28 d'octubre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 28 de desembre · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 28 de gener · Veure més »

28a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 28a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 28a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

29a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 29a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 29a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

29a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 29a Divisió va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 29a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

2a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 2a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 2a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

2a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 2a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 2a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 3 de febrer · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 3 de novembre · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 3 de setembre · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 30 d'octubre · Veure més »

30a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 30a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 30a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

30a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 30a Divisió va ser una de les Divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 30a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

31a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 31a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 31a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

31a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 31a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 31a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

32a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 32a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va operar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 32a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

32a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 32a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 32a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

33a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 33a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 33a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

33a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 33a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 33a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

34a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 34a Divisió va ser una de les Divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 34a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

35a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 35a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va operar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 35a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

35a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 35a Divisió (a vegades denominada 35a Divisió Internacional) va ser una divisió de l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 35a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

36a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 36a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 36a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

36a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 36a Divisió va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 36a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

37a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 37a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 37a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

37a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 37a Divisió va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 37a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

38a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 38a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 38a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

38a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 38a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 38a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

39a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 39a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 39a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

39a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 39a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 39a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

3a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 3a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 3a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

3a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 3a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 3a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Espanyola і 4 de gener · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 4 de novembre · Veure més »

40a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 40a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 40a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

40a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 40a Divisió va ser una de les Divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 40a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

41a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 41a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 41a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

41a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 41a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 41a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

42a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 42a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 42a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

42a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 42a Divisió va ser una de les Divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 42a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

43a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 43a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 43a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

43a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 43a Divisió de l'Exèrcit Popular espanyol va ser una de les divisions que es van organitzar per la II República durant la Guerra Civil espanyola per combatre els rebels coneguts com el bàndol nacional.

Nou!!: Segona República Espanyola і 43a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

44a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 44a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 44a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

44a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 44a Divisió va ser una divisió de l'Exèrcit Popular Republicà que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 44a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

45a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 45a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 45a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

45a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 45a Divisió —a vegades anomenada 45a Divisió Internacional— va ser una divisió que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 45a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

46a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 46a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 46a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

46a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 46a Divisió va ser una divisió pertanyent a l'Exèrcit Popular Republicà que va lluitar en la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat republicana.

Nou!!: Segona República Espanyola і 46a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

47a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 47a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 47a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

47a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 47a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 47a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

48a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 48a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 48a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

48a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 48a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 48a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

49a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 49a Brigada Mixta va ser una unitat militar del Exèrcit Popular Espanyol, creada durant la Guerra Civil Espanyola en defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 49a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

49a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 49a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 49a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

4a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 4a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 4a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

4a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 4a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 4a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 5 d'octubre · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 5 de juny · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 5 de setembre · Veure més »

50a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 50a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 50a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

50a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 50a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 50a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

51a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 51a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 51a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

52a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 52a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 52a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

52a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 52a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 52a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

53a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 53a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 53a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

53a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 53a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 53a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

54a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 54a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 54a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

54a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 54a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 54a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

55a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 55a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 55a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

56a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 56a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 56a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

56a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 56a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 56a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

57a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 57a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 57a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

57a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 57a Divisió —originalment denominada Divisió asturiana de Xoc— va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 57a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

58a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 58a Brigada Mixta va ser una unitat deml'Exèrcit Popular de la República que va combatre en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 58a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

58a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 58a Divisió —originalment denominada 6a Divisió asturiana— va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 58a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

59a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 59a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 59a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

59a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 59a Divisió —originalment denominada 1a Divisió asturiana— va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 59a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

5a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 5a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola, sent una de les primeres que es va crear seguint el sistema de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 5a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

5a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 5a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 5a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

60a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 60a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 60a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

60a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 60a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 60a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

61a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 61a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 61a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

62a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 62a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 62a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

62a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 62a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les brigades mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 62a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

63a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 63a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 63a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

63a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 63a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 63a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

64a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 64a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 64a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

65a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 65a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 65a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

65a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 65a Divisió va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola, creada sobre la base de les brigades mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 65a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

66a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 66a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 66a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

66a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 66a Divisió va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola, creada sobre la base de les brigades mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 66a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

67a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 67a Divisió va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola, creada sobre la base de les brigades mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 67a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

68a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 68a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 68a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

68a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 68a Divisió va ser una divisió de l'Exèrcit Popular Republicà que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 68a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

69a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 69a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola, prenent part en algunes de les més importants batalles de la contesa: Brunete, Terol, Llevant o Peñarroya.

Nou!!: Segona República Espanyola і 69a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

69a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 69a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 69a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

6a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 6a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 6a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

6a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 6a Divisió va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola, creada sobre la base de les brigades mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 6a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 7 de maig · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 7 de març · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Espanyola і 7 de setembre · Veure més »

70a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 70a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 70a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

70a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 70a Divisió va ser una de les divisions que es van crear durant la guerra civil espanyola per a defensar a la República.

Nou!!: Segona República Espanyola і 70a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

71a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 71a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 71a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

71a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 71a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 71a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

72a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 72a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 72a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

72a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 72a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 72a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

73a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 73a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 73a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

73a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 73a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 73a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

75a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 75a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 75a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

77a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 77a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar a favor del bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 77a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

79a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 79a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 79a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

7a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 7a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 7a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

7a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 7a Divisió va ser una de les Divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 7a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

8,8 cm Flak 18/36/37/41

FlaK 18 El canó de 88 mm FlaK 18/36/37/41 va ser una peça d'artilleria alemanya, famós durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Segona República Espanyola і 8,8 cm Flak 18/36/37/41 · Veure més »

80a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 80a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 80a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

81a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 81a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 81a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

82a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 82a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 82a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

83a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 83a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra civil espanyola a partir de la militarització de la columna de Ferro.

Nou!!: Segona República Espanyola і 83a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

84a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 84a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 84a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

86a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 86a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 86a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

87a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 87a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 87a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

88a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 88a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 88a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

89a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 89a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 89a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

8a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 8a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 8a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

8a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 8a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 8a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

90a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 90a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 90a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

91a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 91a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 91a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

92a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 92a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 92a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

93a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 93a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 93a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

94a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 94a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 94a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

95a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 95a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 95a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

96a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 96a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 96a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

97a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 97a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 97a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

98a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 98a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 98a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

99a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 99a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar en la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 99a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

9a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 9a Brigada Mixta, originalment denominada 1a Brigada Bis, va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Segona República Espanyola і 9a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

9a Companyia blindada de la 2a Divisió blindada de la França Lliure

La 9a Companyia del Regiment de Marxa del Txad, coneguda popularment com La Nueve, va ser una unitat d'infanteria mecanitzada del 3r batalló del Regiment de Marxa del Txad, integrat a la 2a Divisió Blindada del General Leclerc, de l'exèrcit de la França Lliure durant la Segona Guerra Mundial, i va estar formada per combatents espanyols, francesos, eslaus, entre d'altres.

Nou!!: Segona República Espanyola і 9a Companyia blindada de la 2a Divisió blindada de la França Lliure · Veure més »

9a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 9a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes.

Nou!!: Segona República Espanyola і 9a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

Redirigeix aquí:

2a República, 2ª República, Bienni Negre, Bienni Reformista, Bienni conservador, Bienni negre, Frente Popular, II República Espanyola, II República de Espanya, II República espanyola, República Federal Espanyola, Segona República espanyola, Segona republica espanyola, Segona república espanyola.