Taula de continguts
25 les relacions: Antonio de Leyva, Batalla de Cerignola, Batalla de Garellano, Batalla de Seminara (1502), Batalla de Seminara (1503), Bérault Stuart d'Aubigny, Carraca, Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, Ferran el Catòlic, Francisco Jiménez de Cisneros, Frederic III de Nàpols, Guerra Civil catalana, Guerra d'Itàlia, Guerra d'Itàlia de 1499–1504, Història de Nàpols, Jornada d'Alger (1518), Jornada de Mers el-Kebir, Presa d'Orà (1509), Segona Guerra de Nàpols, Setge de Salses (1503), Setge de Tàrent, Traça italiana, Tractat de Granada (1500), Tractat de Lió, Tractat de Lió (1504).
Antonio de Leyva
Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Antonio de Leyva
Batalla de Cerignola
La batalla de Cerignola, que va tenir lloc el 28 d'abril de 1503 va ser un enfrontament bèl·lic entre les tropes franceses i hispàniques, amb victòria de les segones, durant la Segona Guerra de Nàpols, en el que avui és la ciutat de Cerignola (provincia de Foggia, Itàlia), aleshores una petita vila sobre un turó i protegida per un fossat i un talús aixecat per les tropes de la Corona d'Aragó, prop de l'antiga Cannas on Hannibal va véncer als romans el 218 aC.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Batalla de Cerignola
Batalla de Garellano
La batalla del Garellano, del riu Garellano, del Garigliano o del riu Garigliano (28 i 29 de desembre de 1503) fou un enfrontament bèl·lic entre tropes franceses i espanyoles durant la segona guerra de Nàpols, amb victòria de les segones, entre les ribes del riu Garellano (en italià Garigliano) i Gaeta (província de Latina, Lacio, Itàlia).
Veure Segona Guerra de Nàpols і Batalla de Garellano
Batalla de Seminara (1502)
La batalla de Seminara del 25 de desembre de 1502 va tenir lloc a la rodalia de la ciutat calabresa de Terranova entre les tropes franceses sota el comandament de Bérault Stuart d'Aubigny i les espanyoles liderades per Hug de Montcada i de Cardona, Manuel de Benavides i Antonio de Leyva, en el transcurs de la Segona Guerra de Nàpols.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Batalla de Seminara (1502)
Batalla de Seminara (1503)
La batalla de Seminara del 21 d'abril de 1503, lliurada en el context de la guerra de Nàpols, va enfrontar a les tropes franceses de Bérault Stuart d'Aubigny contra les espanyoles comandades per Fernando de Andrade, resultant en la victòria d'aquestes últimes.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Batalla de Seminara (1503)
Bérault Stuart d'Aubigny
Bérault Stuart, III senyor d'Aubigny (c. 1452 - Corstorphine, Escòcia, 1508), va ser un noble francès d'ascendència escocesa, diplomàtic i militar destacat en les guerres italianes.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Bérault Stuart d'Aubigny
Carraca
XVII Les carraques eren vaixells de vela rodons d'alt bord especialitzats en el transport de grans càrregues en travessies llargues.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Carraca
Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones
Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531), II Duc d'Alba des del 1488 fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Ferran el Catòlic
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Francisco Jiménez de Cisneros
Frederic III de Nàpols
Sisè de '''Frederic III de Nàpols''', 1496-1501. Frederic III de Nàpols (1452 - Tours, França 1504), rei de Nàpols (1496-1501).
Veure Segona Guerra de Nàpols і Frederic III de Nàpols
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Guerra Civil catalana
Guerra d'Itàlia
* Guerra Gòtica, conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne Ostrogot (535 -554).
Veure Segona Guerra de Nàpols і Guerra d'Itàlia
Guerra d'Itàlia de 1499–1504
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Guerra d'Itàlia de 1499–1504
Història de Nàpols
XVIII La història de Nàpols és de les més riques d'Itàlia.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Història de Nàpols
Jornada d'Alger (1518)
La Jornada d'Alger de 1518 fou un atac organitzat per l'emperador Carles V amb la intenció de conquerir la Regència d'Alger.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Jornada d'Alger (1518)
Jornada de Mers el-Kebir
cardenal Cisneros va ser un dels majors promotors de la conquesta de Barbaria. La Jornada de Mers el-Kebir, del 13 de setembre del 1505, va ser un dels atacs per a dominar la costa de Barbaria efectuada per les tropes de Ferran el Catòlic, el resultat en va ser la conquesta de la plaça de Mers el-Kebir.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Jornada de Mers el-Kebir
Presa d'Orà (1509)
La presa d'Orà fou una de les campanyes de la conquesta hispànica del nord d'Àfrica.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Presa d'Orà (1509)
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Segona Guerra de Nàpols
Setge de Salses (1503)
El setge de Salses de 1503 és una de les batalles de la Segona Guerra de Nàpols.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Setge de Salses (1503)
Setge de Tàrent
El setge de Tàrent va tenir lloc entre el 28 d'octubre de 1501 i l'1 de març de 1502 durant el transcurs de la segona guerra de Nàpols.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Setge de Tàrent
Traça italiana
Naarden en Països Baixos conserva les seves fortificacions, construïdes seguint el disseny de la traça italiana. Ciutadella de Jaca La traça italiana és un estil de fortificació desenvolupat a la península Itàlica a la fi del i principis del XVI en resposta a l'intent d'invasió francesa de la península.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Traça italiana
Tractat de Granada (1500)
El tractat de Granada va ser una aliança militar pactada entre Lluís XII de França i Ferran II d'Aragó en els antecedents de la guerra de Nàpols de 1501 -1504, per repartir-se entre ambdós el territori del Regne de Nàpols, sota el govern de Frederic III de Nàpols.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Tractat de Granada (1500)
Tractat de Lió
* ''' Tractat de Lió de 1288 ''', signat per Sanç IV de Castella i Felip IV de França.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Tractat de Lió
Tractat de Lió (1504)
El tractat de Lió de 1504, signat per Lluís XII de França i Ferran el Catòlic, va posar fi a la Segona Guerra de Nàpols amb l'abandonament de les pretensions franceses al Regne de Nàpols a favor de la corona d'Aragó.
Veure Segona Guerra de Nàpols і Tractat de Lió (1504)
També conegut com Guerra de Nàpols (1501-1504 ), Guerra de Nàpols (1501-1504).