Obrir a Google MapsTaula de continguts
61 les relacions: Acestes, Agàtocles de Siracusa, Agrigent, Alcibíades (general atenenc), Api Claudi Càudex, Apol·lo, Èlim, Batalla d'Himera (409 aC), Batalla de Messana, Batalla de Messene, Batalla de Miles (260 aC), Batalla de Selinunt, Batalla del Crimís, Crimís, Dionisi el Vell, Egesta, Egesta (filla d'Hípotes), Elimis, Entel·la, Erix, Espai arquitectònic, Eurileó d'Esparta, Filip de Crotona, Gai Duili (cònsol), Guerra de Sicília (600 aC-265 aC), Guerra del Peloponnès, Halícies, Hanníbal (409 aC), Hícara, Heraclea Minoa, Heracli de Siracusa, Himera, Història antiga de Sicília, Història de Tunísia, Imperi Cartaginès, Johann Wolfgang von Goethe, Leontins, Lilibèon, Llengua sicana, Llista d'antigues ciutats gregues, Macel·la, Memorial de Rhodes, Menó (dirigent siracussà), Mite dels orígens troians, Nícies, Palerm, Pòrtic, Primera Guerra Púnica, Segesta, Selinunt, ... Ampliar l'índex (11 més) »
Acestes
Acestes i de vegades Egestes (en grec Αἴγεστης) és el fill del déu-riu sicilià Crimís i d'una dona troiana anomenada Egesta o Segesta.
Veure Segesta (Sicília) і Acestes
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Veure Segesta (Sicília) і Agàtocles de Siracusa
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Veure Segesta (Sicília) і Agrigent
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Veure Segesta (Sicília) і Alcibíades (general atenenc)
Api Claudi Càudex
Api Claudi Càudex (Appius Claudius C. f. App.) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Clàudia.
Veure Segesta (Sicília) і Api Claudi Càudex
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Segesta (Sicília) і Apol·lo
Èlim
Èlim (en grec antic Έλυμος), va ser segons la mitologia grega, un fill bastard d'Anquises.
Veure Segesta (Sicília) і Èlim
Batalla d'Himera (409 aC)
La segona Batalla d'Himera va tenir lloc l'any 409 aC i va enfrontar les tropes cartagineses liderades per Anníbal Magó i els grecs d'origen jònic de la ciutat d'Himera, recolzats per aliats de Siracusa.
Veure Segesta (Sicília) і Batalla d'Himera (409 aC)
Batalla de Messana
La batalla de Messana tingué lloc entre el 265-264 aC i fou el primer enfrontament militar entre la República Romana i Cartago.
Veure Segesta (Sicília) і Batalla de Messana
Batalla de Messene
La Batalla de Messene va tenir lloc el 397 aC, durant l'enfrontament pel control de Sicília entre cartaginesos i grecs, liderats per Siracusa.
Veure Segesta (Sicília) і Batalla de Messene
Batalla de Miles (260 aC)
La batalla de Miles va ser un enfrontament naval que va tenir lloc l'any 260 aC en el marc de la Primera Guerra Púnica.
Veure Segesta (Sicília) і Batalla de Miles (260 aC)
Batalla de Selinunt
La Batalla de Selinunt va tenir lloc la primavera del 409 aC i fou l'enfrontament armat que va iniciar la Segona guerra siciliana.
Veure Segesta (Sicília) і Batalla de Selinunt
Batalla del Crimís
La Batalla del Crimís (Krimisós) va ser una batalla lliurada el 339 aC durant la Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) en la qual un exèrcit de Siracusa comandat per Timoleont va atacar per sorpresa les tropes cartagineses d'Hàsdrubal i Hamílcar situades vora del riu Crimís, un riu secundari de Sicília a la vora de la població de Segesta.
Veure Segesta (Sicília) і Batalla del Crimís
Crimís
Segons la mitologia grega, Crimís (o Crinís segons Virgili i Higí) (en grec antic Κριμισός) va ser un déu fluvial de Sicília.
Veure Segesta (Sicília) і Crimís
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Veure Segesta (Sicília) і Dionisi el Vell
Egesta
* Egesta nom grec de Segesta (Sicília).
Veure Segesta (Sicília) і Egesta
Egesta (filla d'Hípotes)
Segons la mitologia grega, Egesta o també Segesta (en grec antic Αιγέστα) fou una filla d'Hípotes, heroi troià.
Veure Segesta (Sicília) і Egesta (filla d'Hípotes)
Elimis
Els elimis (Elymi) eren un poble de l'extrem occidental de Sicília, natius de l'illa però diferents dels sículs i sicans, segons diuen el Periple de Pseudo-Escílax i Tucídides.
Veure Segesta (Sicília) і Elimis
Entel·la
Entel·la (Entella) va ser una ciutat de l'interior de Sicília a l'esquerra del riu Hypsas (avui Belici) a mig camí entre les dues costes.
Veure Segesta (Sicília) і Entel·la
Erix
Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.
Veure Segesta (Sicília) і Erix
Espai arquitectònic
Interior de la catedral de Lleó, amb voltes de creueria, que permeten una gran alçada i alleugereixen els murs, deixant una gran superfície de vas per a les Vitralls. La nau central és compartimentada pel tancament de l cor. Les naus laterals permeten trajectòries que fins i tot envolten l'altar major mitjançant un deambulatori, així com l'obertura de capelles, veritables espais multifuncionals dins del temple.
Veure Segesta (Sicília) і Espai arquitectònic
Eurileó d'Esparta
Eurileó (en llatí Euryleon, en grec antic Εὐρυλέων) fou un colonitzador grec espartà, un dels companys de Doreu d'Esparta amb el que va anar a Sicília per establir una colònia, cap a la meitat del segle VI aC.
Veure Segesta (Sicília) і Eurileó d'Esparta
Filip de Crotona
Filip de Crotona (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος) fill de Butàcides, fou un ciutadà noble de Crotona, vencedor olímpic, que es va casar amb la filla de Telis, tirà de Síbaris.
Veure Segesta (Sicília) і Filip de Crotona
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Veure Segesta (Sicília) і Gai Duili (cònsol)
Guerra de Sicília (600 aC-265 aC)
Les Guerres Grecopúniques o Guerres Sicilianes foren una sèrie de conflictes armats entre cartaginesos i diverses ciutat estat gregues, liderades per Siracusa, pel control de Sicília i el Mar Mediterrani occidental entre el 600 aC i el 265 aC.
Veure Segesta (Sicília) і Guerra de Sicília (600 aC-265 aC)
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Segesta (Sicília) і Guerra del Peloponnès
Halícies
Halícies (Halicyae Ἁλικύαι) va ser una ciutat de Sicília, a la costa occidental, a uns 15 km al sud de Segesta entre Entella i Lilibèon.
Veure Segesta (Sicília) і Halícies
Hanníbal (409 aC)
Campanyes militars d'Hanníbal a Sicília Hanníbal fill de Giscó i net d'Hamílcar va ser un magistrat en cap o sufet de Cartago cap a l'any 410 aC quan Segesta, després de la derrota dels atenencs a Siracusa (413 aC) van demanar l'ajut cartaginès contra Selinunt.
Veure Segesta (Sicília) і Hanníbal (409 aC)
Hícara
Hícara (Hyccara o Hycara) era una petita ciutat de la costa nord de Sicília entre Panormos i el port de Segesta.
Veure Segesta (Sicília) і Hícara
Heraclea Minoa
Heraclea Minoa (en Ἡράκλεια Μίνῳα) era una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Hàlic, entre Acragant i Selinunt.
Veure Segesta (Sicília) і Heraclea Minoa
Heracli de Siracusa
Heracli (en llatí Heraclius, en grec antic) era fill de Hieró.
Veure Segesta (Sicília) і Heracli de Siracusa
Himera
Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).
Veure Segesta (Sicília) і Himera
Història antiga de Sicília
La història de Sicília en l'antiguitat és convulsa, donada la posició estratègica de l'illa al Mediterrani.
Veure Segesta (Sicília) і Història antiga de Sicília
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Veure Segesta (Sicília) і Història de Tunísia
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Segesta (Sicília) і Imperi Cartaginès
Johann Wolfgang von Goethe
Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
Veure Segesta (Sicília) і Johann Wolfgang von Goethe
Leontins
Leontins (en llatí Leontini, en grec antic Λεοντῖνοι) actualment Lentini, era una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini.
Veure Segesta (Sicília) і Leontins
Lilibèon
Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.
Veure Segesta (Sicília) і Lilibèon
Llengua sicana
Mapa de la Sicília prehel·lènica La llengua sicana és una llengua extingida, parlada pel poble dels sicans a Sicília.
Veure Segesta (Sicília) і Llengua sicana
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Veure Segesta (Sicília) і Llista d'antigues ciutats gregues
Macel·la
Macel·la (en llatí Macella o Magella, en grec antic Μάκελλα) va ser una ciutat del nord-oest de Sicília esmentada per Polibi.
Veure Segesta (Sicília) і Macel·la
Memorial de Rhodes
Vídeo de vista aèria del Rhodes Memorial in 2015 El Rhodes Memorial o Memorial de Rhodes, situat al Devil's Peak a Ciutat del Cap, Sud-àfrica, és un monument commemoratiu del polític sud-africà d'origen anglès Cecil John Rhodes (1853-1902).
Veure Segesta (Sicília) і Memorial de Rhodes
Menó (dirigent siracussà)
Menó, Maenon, (s. IV aC) fou un grec sicilià de Segesta que de molt jove va caure captiu d'Agàtocles de Siracusa i va arribar a tenir el favor del tirà.
Veure Segesta (Sicília) і Menó (dirigent siracussà)
Mite dels orígens troians
El mite dels orígens troians és un mite fundacional pel qual diverses ciutats, pobles i dinasties van reivindicar els seus orígens troians (potser com a resultat de la circulació de l’Eneida), amb l’objectiu de legitimar i essencialitzar la seva identitat i els seus orígens antics i nobles.
Veure Segesta (Sicília) і Mite dels orígens troians
Nícies
Nícies o Nícias (Νικίας, Nikías; 470 aC-413 aC) fou un general atenès de la guerra del Peloponnès.
Veure Segesta (Sicília) і Nícies
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Segesta (Sicília) і Palerm
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Veure Segesta (Sicília) і Pòrtic
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Segesta (Sicília) і Primera Guerra Púnica
Segesta
Nom de dos antigues ciutats i d'un personatge mitològic.
Veure Segesta (Sicília) і Segesta
Selinunt
Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).
Veure Segesta (Sicília) і Selinunt
Setge d'Agrigent (406 aC)
El Setge d'Agrigent va tenir lloc el.
Veure Segesta (Sicília) і Setge d'Agrigent (406 aC)
Setge de Mòtia
El Setge de Mòtia va tenir lloc el 398 o el 397 aC, quan Dionís el Vell va trencar el tractat de pau existent des del 405 aC entre Siracusa i Cartago en la seva lluita pel control de Sicília.
Veure Segesta (Sicília) і Setge de Mòtia
Setge de Segesta
El Setge de Segesta va tenir lloc la primavera del 397 aC.
Veure Segesta (Sicília) і Setge de Segesta
Setge de Siracusa (413 aC)
La batalla de Siracusa formà part d'una expedició atenenca a Sicília entre el 415 aC i el 413 aC, durant la guerra del Peloponnès.
Veure Segesta (Sicília) і Setge de Siracusa (413 aC)
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Segesta (Sicília) і Sicília
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Segesta (Sicília) і Siracusa
Temple grec
Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.
Veure Segesta (Sicília) і Temple grec
260 aC
A Sicília l'avenç romà continua en direcció oest des d'Agrigent i socorre les assetjades ciutats de Segesta i Macella.
Veure Segesta (Sicília) і 260 aC
415 aC
El 415 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Segesta (Sicília) і 415 aC
416 aC
El 416 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Segesta (Sicília) і 416 aC
454 aC
El 454 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Segesta (Sicília) і 454 aC