23 les relacions: Ademús, Anders Sandoe Oersted, Arceuthobium oxycedri, Boscos de la península Ibèrica, Capitular de Villis, Curs alt del riu Millars, Estanh de Pica Palomèra, Estanh Long de Liat, Gymnosporangium, Herba, Juniperus, Llista de noms de plantes de Catalunya, Llista de plantes de Catalunya, Llista de plantes de venda regulada, Llista de plantes del País Valencià, Llista de plantes medicinals, Parc Nacional Buila-Vânturarița, Parc Natural de Serra Maria-Los Vélez, Pozo Junco, Sabinè, Savina, Serra d'Andilla, Transcarpàcia.
Ademús
Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.
Nou!!: Savina muntanyenca і Ademús · Veure més »
Anders Sandoe Oersted
va ser un botànic, zoòleg i micòleg danès.
Nou!!: Savina muntanyenca і Anders Sandoe Oersted · Veure més »
Arceuthobium oxycedri
Larceutobi (Arceuthobium oxycedri), és una espècie dioica de planta paràsita de la família de les santalàcies, la mateixa que la del vesc.
Nou!!: Savina muntanyenca і Arceuthobium oxycedri · Veure més »
Boscos de la península Ibèrica
Bosc d'alzina surera al sud de Portugal (Algarve) Ocupació ideal dels boscos ibèrics Els boscos de la península Ibèrica -aquesta última, integrada actualment pels estats europeus d'Espanya, Portugal, Andorra i el Regne Unit, aquest pel petit territori britànic de Gibraltar- s'enquadren dins de dos grans regions florístiques; cadascuna caracteritzada per una sèrie de plantes i comunitats vegetals que li són pròpies, a més de tindre moltes d'altres en comú.
Nou!!: Savina muntanyenca і Boscos de la península Ibèrica · Veure més »
Capitular de Villis
El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.
Nou!!: Savina muntanyenca і Capitular de Villis · Veure més »
Curs alt del riu Millars
El curs alt del riu Millars comprèn les poblacions de Vilanova de la Reina, la Font de la Reina, Benafer, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós, Aranyel, Cirat, Torre-xiva, Toga, Espadella, Argeleta, Vallat, Fanzara i Ribesalbes.
Nou!!: Savina muntanyenca і Curs alt del riu Millars · Veure més »
Estanh de Pica Palomèra
L'estanh de Pica Palomèra és al costat de les antigues mines de Liat a la Val d'Aran, a 2.307 m. d'altitud.
Nou!!: Savina muntanyenca і Estanh de Pica Palomèra · Veure més »
Estanh Long de Liat
L'estany Long de Liat es troba al costat de les antigues mines de Liat a la Val d'Aran, a 2.136 m. d'altitud.
Nou!!: Savina muntanyenca і Estanh Long de Liat · Veure més »
Gymnosporangium
Gymnosporangium és un gènere de fongs patògens que sovint infecten a diferents espècies de la família Cupressaceae, principalment del gènere Juniperus (ginebres), i els membres de la família de les rosàcies dins la subfamília Maloideae (pomes, peres, codonys, servers entre molts altres. En els ginebres (amfitrions primaris), el fong forma una bola d'uns 2-4 cm de diàmetre, que produeix un conjunt de tentacles de color taronja de tubs d'espores anomenats filaments teliòspores. Aquestes banyes s'amplien i tenen una consistència gelatinosa quan es mullen. Les espores s'alliberen i són portades pel vent fins que infecten a una altra planta que pot ser de les Rosàcies (pomer, perer, o un arbre d'arç). En els amfitrions secundaris, el fong produeix depressions groguenques en les fulles. També infecta a la fruita, on creixen uns tubs blanquinosos. Aquests són els tubs d'espores. Les espores llavors han d'infectar un ginebró per completar el cicle de vida. El fong no causa danys greus als ginebres, però les pomeres i pereres poden patir greus pèrdues en la producció de fruita a causa dels efectes del fong. A causa de l'impacte econòmic dels rovells, en algunes hortes que són d'importància comercial, s'ha intentat prohibir la sembra i/o erradicar els amfitrions primaris de la família cupressàsies.
Nou!!: Savina muntanyenca і Gymnosporangium · Veure més »
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Nou!!: Savina muntanyenca і Herba · Veure més »
Juniperus
Juniperus és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies, que compren ginebres, càdecs i savines.
Nou!!: Savina muntanyenca і Juniperus · Veure més »
Llista de noms de plantes de Catalunya
Llistat dels principals noms populars de les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (així com algunes de cultivades o subespontànies més freqüents) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993).
Nou!!: Savina muntanyenca і Llista de noms de plantes de Catalunya · Veure més »
Llista de plantes de Catalunya
Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.
Nou!!: Savina muntanyenca і Llista de plantes de Catalunya · Veure més »
Llista de plantes de venda regulada
Aquesta es una norma que està derogada.
Nou!!: Savina muntanyenca і Llista de plantes de venda regulada · Veure més »
Llista de plantes del País Valencià
Relació de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu del País Valencià segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).
Nou!!: Savina muntanyenca і Llista de plantes del País Valencià · Veure més »
Llista de plantes medicinals
Llista de les plantes medicinals més utilitzades a Occident segons el criteri de tres fonts de l'Estat espanyol: el Catálogo de Plantas Medicinales del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, el Catálogo de Especialidades Farmacéuticas, Base de Datos del Medicamento y Parafarmacia també del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, i el Vademécum de Prescripción de Fitoterapia de la Sociedad Española de Fitoterapia (SEFIT), del catàleg de monografies de la Comissió EThe Complete German Commission E Monographs, Therapeutic Guide to Herbal Medicines (Comissió E), 1a ed.
Nou!!: Savina muntanyenca і Llista de plantes medicinals · Veure més »
Parc Nacional Buila-Vânturarița
El Parc Nacional Buila-Vânturarița (en) (parc nacional categoria II UICN) és una zona protegida situada a Romania, a la part centre-nord del comtat de Vâlcea, al territori administratiu de les localitats Costeşti, Bărbăteşti i Băile Olăneşti.
Nou!!: Savina muntanyenca і Parc Nacional Buila-Vânturarița · Veure més »
Parc Natural de Serra Maria-Los Vélez
Sierra de Maria-Los Velez Natural Park - Air Photo (West Side) - 2014 Comunitat Autònoma: Andalusia Província: Almeria Termes municipals: Chirivel, Maria, Vélez-Blanco i Vélez-Rubio Superfície: 22.562 ha Altitud: 700 - 2.045 msnm Accessos: des de la A-92N en el municipi de Vélez-Rubio.
Nou!!: Savina muntanyenca і Parc Natural de Serra Maria-Los Vélez · Veure més »
Pozo Junco
Pozo Junco és un paratge natural municipal del municipi de el Toro (Alt Palància).
Nou!!: Savina muntanyenca і Pozo Junco · Veure més »
Sabinè
El sabinè és un hidrocarbur.
Nou!!: Savina muntanyenca і Sabinè · Veure més »
Savina
* Botànica.
Nou!!: Savina muntanyenca і Savina · Veure més »
Serra d'Andilla
La serra d'Andilla és una alineació muntanyosa situada als estreps orientals del Sistema Ibèric, al límit entre les comarques valencianes de l'Alt Palància i els Serrans, i l'aragonesa de Gúdar-Javalambre.
Nou!!: Savina muntanyenca і Serra d'Andilla · Veure més »
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Nou!!: Savina muntanyenca і Transcarpàcia · Veure més »