Taula de continguts
48 les relacions: Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Aspàreg de la Barca, Batalla de Muret, Blasco Maça, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Conquesta de Mallorca, Dalmau III de Rocabertí, Dolça de Barcelona, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), García Frontín I, Garsenda de Forcalquier, Gòtia, Geraud de Niòrt, Guillem de Mont-rodon, Guillem I de Cardona, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Guillem Ramon II de Montcada, Història d'Aran, Jaume el Conqueridor, Jofre I de Rocabertí, L'ocell de foc (Emili Teixidor), Liber feudorum Ceritaniae, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes de Rosselló, Lope Díaz II d'Haro, Nunó Sanç, Origen de la Senyera Reial, Pero d'Ahones, Peronella d'Aragó, Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó, Provença, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Sanç, Sanç I, Segell de Millau, Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó, Senyera reial, Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173), Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Vescomtat de Millau, Ximeno Cornel I.
Abdicació de Peronella, reina d'Aragó
''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona).
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Alfons el Cast
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Alfons II de Provença
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Aspàreg de la Barca
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Batalla de Muret
Blasco Maça
Blasco Maça (?-?) va ser un cavaller aragonès.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Blasco Maça
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Casal d'Aragó
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Casal de Barcelona
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Comtat de Cerdanya
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Comtat del Rosselló
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Conquesta de Mallorca
Dalmau III de Rocabertí
Dalmau III de Rocabertí o de Carmençó fou vescomte de Rocabertí entre 1099 i 1137.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Dalmau III de Rocabertí
Dolça de Barcelona
Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Dolça de Barcelona
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
García Frontín I
García Frontín I (?-1218?), va ser conseller reial de Pere II d'Aragó, conseller de la procuradoria durant la minoria d'edat de Jaume I d'Aragó i bisbe de Tarassona.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і García Frontín I
Garsenda de Forcalquier
Garsenda de Forcalquier o de Sabran (~1180 - ~1242) va ser comtessa de Forcalquier de 1209 a 1222 i comtessa de Provença per matrimoni.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Garsenda de Forcalquier
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Gòtia
Geraud de Niòrt
Geraud de Niòrt, o d'Aniòrt († Escolobre, 1256) fou vescomte de Saut i senyor de Niòrt, Mont-real i Ròcafuèlh.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Geraud de Niòrt
Guillem de Mont-rodon
Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Guillem de Mont-rodon
Guillem I de Cardona
Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Guillem I de Cardona
Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem Ramon II de Montcada
Guillem Ramon II de Montcada (– 1228), baró d'Aitona i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Guillem Ramon II de Montcada
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Història d'Aran
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Jaume el Conqueridor
Jofre I de Rocabertí
Jofre I de Rocabertí fou vescomte de Rocabertí entre 1138 i 1166.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Jofre I de Rocabertí
L'ocell de foc (Emili Teixidor)
L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і L'ocell de foc (Emili Teixidor)
Liber feudorum Ceritaniae
El Liber feudorum Ceritaniae és, com indica el seu títol llatí, un llibre (liber, de fet un chartulary) que registra els feus (feudi) dins dels comtats de Cerdanya (Ceritània), Rosselló i Conflent, i les obligacions feudals del comte i els seus vassalls.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Liber feudorum Ceritaniae
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Llista de comtes de Cerdanya
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Llista de comtes de Provença
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Llista de comtes de Rosselló
Lope Díaz II d'Haro
Lope Díaz II d'Haro "Cap Brau" (cap a l'any 1170 - † 15 de novembre de 1236).
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Lope Díaz II d'Haro
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Nunó Sanç
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Origen de la Senyera Reial
Pero d'Ahones
Pero d'Ahones (? - Burbáguena, 1226) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Ahones.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Pero d'Ahones
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Peronella d'Aragó
Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó
La Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220 i fou liderada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d'Açagra, sobirà independent de la Senyoria d'Albarrasí.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Provença
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Ramon Berenguer IV de Provença
Sanç
* Toponimia.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Sanç
Sanç I
* Sanç I de Cerdanya, (1161 - 1223), príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); de Provença (1181-1185); i de Rosselló (1185-1223).
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Sanç I
Segell de Millau
Revers del segell de Millau. El 1187 Alfons II d'Aragó concedí a la vila el privilegi d'usar un segell comú «''Concedimus namque sigillum comune consulibus et comuni sub subscriptione nostra et sua''», i també l'ús de la seva bandera «et etiam vexillum nostrum».
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Segell de Millau
Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó
La guerra entre Nunó Sanç d'Aragó i Guillem de Montcada havia causat grans danys en les propietats d'aquest darrer.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Senyera reial
Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173)
El Testament de Peronella de 1173, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 14 d'octubre del 1173 a Barcelona per Peronella I d'Aragó.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173)
Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)
El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Vescomtat de Millau
Ximeno Cornel I
Ximeno Cornel I (~1170? - ~1221?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.
Veure Sanç de Barcelona i d'Aragó і Ximeno Cornel I
També conegut com Sanç I de Cerdanya, Sanç I de Provença, Sanç I de Rosselló-Cerdanya, Sanç de Rosselló i Cerdanya, Sanç de Rosselló-Cerdanya.