Accés més ràpid que el navegador!
120 les relacions: Abadia de la Gran Selva, Abat, Absis, Aiguamúrcia, Alexandre II (papa), Alou, Alt Camp, Anglès, Antic Testament, Arc apuntat, Arc de mig punt, Art gòtic, Art medieval, Art romànic, Baixa edat mitjana, Barroc, Benet XIII, Bernat Abellar, Blanca de Nàpols, Bolhac (Tarn i Garona), Capitell, Catalunya, Catalunya Nova, Cerdanyola del Vallès, Cimbori, Claustre, Conca de Barberà, Corona d'Aragó, Creuer (arquitectura), Desamortitzacions espanyoles, Dijous Sant, Emfiteusi, Espitllera, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Fust, Gènesi, Generalitat de Catalunya, Germà llec, Guerau Gener, Guerra del Francès, Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn, Guillem Ramon I de Montcada, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Valls, Jeroni Contijoc, Josep Vives i Miret, Lluís Borrassà, Margarida de Prades, Martí l'Humà, ..., Merlet, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Maria de Bonrepòs, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monjo, Montcada (llinatge), Morabatí (moneda), Museu d'Història de Catalunya, Orde de Montesa, Orde del Cister, Papa Joan XIII, Pòrfir, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Noguers, Porta (abat), Portal (arquitectura), Priorat, Ramon Berenguer IV, Ramon I de Montcada i de Montcada, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reinard Fonoll, Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus, Riu Gaià, Roger de Llúria, Rosassa, Ruta del Cister, Sala capitular, Sant Bernat Calvó, Sant Pere de Gaià, Santes Creus (poble), Sàpiens, Sicília, Torre mestra, Traceria, Trienni Liberal, Urgell, Vallès Occidental, Vallbona de les Monges, 1150, 1160, 1168, 1169, 1174, 1191, 1193, 1211, 1226, 1229, 1280, 1298, 1300, 1302, 1313, 1331, 1341, 1410, 1411, 1619, 1636, 1640, 1646, 1666, 1733, 1820, 1823, 1835, 1843, 1870, 1921. Ampliar l'índex (70 més) »
Abadia de la Gran Selva
L'Abadia de la Gran Selva (en Occità: Grand Selva, Abbaye de Notre-Dame de Grandselve) era un monestir del Cister situat a Bolhac (Tarn i Garona), a prop de Tolosa de Llenguadoc.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Abadia de la Gran Selva · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Abat · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Absis · Veure més »
Aiguamúrcia
Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Aiguamúrcia · Veure més »
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Alexandre II (papa) · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Alou · Veure més »
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Alt Camp · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Anglès · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Antic Testament · Veure més »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Arc apuntat · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Arc de mig punt · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Art gòtic · Veure més »
Art medieval
Lart medieval és un gran període de la història de l'art que cobreix un llarg període per una enorme extensió espacial.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Art medieval · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Art romànic · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Baixa edat mitjana · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Barroc · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Benet XIII · Veure més »
Bernat Abellar
Bernat Abellar (Principat de Catalunya, - Santes Creus, 1466) fou un religiós català que va ser abat de Santes Creus (1457-66).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Bernat Abellar · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Blanca de Nàpols · Veure més »
Bolhac (Tarn i Garona)
Bolhac (en francès Bouillac) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Bolhac (Tarn i Garona) · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Capitell · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Catalunya · Veure més »
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Catalunya Nova · Veure més »
Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Cerdanyola del Vallès · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Cimbori · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Claustre · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Conca de Barberà · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Corona d'Aragó · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Dijous Sant
Reus, imatge de la Processó del Silenci En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Dijous Sant · Veure més »
Emfiteusi
Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Emfiteusi · Veure més »
Espitllera
Espitllera Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Espitllera · Veure més »
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis · Veure més »
Fust
Fust de la Columna de Trajà. El fust és la part central de la columna, el tros allargat que li dona altura i forma.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Fust · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Gènesi · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Germà llec
Els germans llecs o germans conversos eren monjos, per tant membres d'ordes religiosos catòlics, especialment ordes monàstics i ordes mendicants, que s'ocupaven en particular dels treballs manuals i els afers administratius i seculars d'un monestir, mentre que els altres monjos, anomenats monjos de cor, es dedicaven a l'ofici diví i l'estudi.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Germà llec · Veure més »
Guerau Gener
Retaule de Santa Isabel i Sant Bartomeu a la catedral de Barcelona Guerau Gener (Barcelona ~1369 — Barcelona, ~1408/11) Pintor gòtic català representant de les primeres tendències del gòtic internacional a Catalunya, tot i que amb una forta influència germànica i italiana.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Guerau Gener · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Guerra del Francès · Veure més »
Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn
Guillem I de Montcada (1150-1172) fou vescomte de Bearn.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn · Veure més »
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Jaume el Just · Veure més »
Jaume Valls
Jaume Valls (?. - Monestir de Santes Creus, Alt Camp, Tarragona, 23 de desembre de 1560) fou un abat i diputat de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Jaume Valls · Veure més »
Jeroni Contijoc
va ser abat del monestir de Santes Creus entre 1560 i 1593.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Jeroni Contijoc · Veure més »
Josep Vives i Miret
Josep Vives i Miret (Barcelona, 28 de juny de 1903 - 15 de desembre de 1966) fou un escriptor i historiador autodidacta.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Josep Vives i Miret · Veure més »
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Lluís Borrassà · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Margarida de Prades · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Martí l'Humà · Veure més »
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Merlet · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bonrepòs
L'antic Monestir de Santa Maria de Bonrepòs o Monestir de Bonrepòs, actualment Mas de Sant Blai, fou una comunitat monàstica erigida a la Morera de Montsant (Priorat).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Monestir de Santa Maria de Bonrepòs · Veure més »
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Monjo · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Montcada (llinatge) · Veure més »
Morabatí (moneda)
Moneda de 4 morabatins de coure dels Reis Catòlics El morabatí o maravedís (en castellà maravedí o maravedís) fou una antiga moneda de la península Ibèrica.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Morabatí (moneda) · Veure més »
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Orde de Montesa · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Orde del Cister · Veure més »
Papa Joan XIII
Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Papa Joan XIII · Veure més »
Pòrfir
El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Pòrfir · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Pere el Gran · Veure més »
Pere Noguers
Pere Noguers (Reus, 1551 - Santes Creus, 1608) va ser un abat cistercenc del Monestir de Santes Creus.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Pere Noguers · Veure més »
Porta (abat)
Labat Porta (Andreu Porta), va ser un abat i erudit medieval nascut a Reus en una data desconeguda del i mort al monestir de Santes Creus el 1404.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Porta (abat) · Veure més »
Portal (arquitectura)
Monestir de Ripoll El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Portal (arquitectura) · Veure més »
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Priorat · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon I de Montcada i de Montcada
Ramon I de Montcada i de Montcada (1150 - 1190 o 1191) fou senyor de Tortosa Fill de Guillem Ramon I de Montcada i Beatriu de Montcada, sembla haver compartit amb ell el títol de senescal des del 1171.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Ramon I de Montcada i de Montcada · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Reinard Fonoll
En Reinard Fonoll fou un mestre d'obres i escultor anglès del.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Reinard Fonoll · Veure més »
Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus
El retaule gòtic del Monestir de Santes Creus va ser realitzat entre 1403 i el 1414 per a ocupar l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus · Veure més »
Riu Gaià
El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Riu Gaià · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Roger de Llúria · Veure més »
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Rosassa · Veure més »
Ruta del Cister
Monestir de Poblet Aproximació de la Ruta del Cister per fer a peu o en BTT La Ruta del Cister és una zona de Catalunya vertebrada pels tres monestirs cistercencs existents al país: el de Santa Maria de Vallbona (a Vallbona de les Monges, a l'Urgell), el de Poblet (al municipi de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà) i el de Santes Creus (a Santes Creus, dins el municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Ruta del Cister · Veure més »
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Sala capitular · Veure més »
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Sant Bernat Calvó · Veure més »
Sant Pere de Gaià
Sant Pere de Gaià és una església del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Sant Pere de Gaià · Veure més »
Santes Creus (poble)
monestir Santes Creus és la capital del municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Santes Creus (poble) · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Sàpiens · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Sicília · Veure més »
Torre mestra
torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Torre mestra · Veure més »
Traceria
Catedral d'Estrasburg, França. La traceria és el treball decoratiu en pedra (també de vegades en fusta) compost per elements geomètrics i utilitzat en arquitectura, especialment a les grans obres de l'arquitectura gòtica.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Traceria · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Trienni Liberal · Veure més »
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Urgell · Veure més »
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Vallès Occidental · Veure més »
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і Vallbona de les Monges · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1150 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1160 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1168 · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1169 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1174 · Veure més »
1191
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1191 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1193 · Veure més »
1211
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1211 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1226 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1229 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1280 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1298 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1300 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1302 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1313 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1331 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1341 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1410 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1411 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1619 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1636 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1640 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1646 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1666 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1733 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1820 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1823 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1835 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1843 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1870 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santes Creus і 1921 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, Reial monestir de Santes Creus, Santes Creus.
