Comunicació

1250 les relacions: Abadia de Clervaux, Abadia de Mariastern, Abadia de Sant Geli, Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore, Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata, Abadia territorial de Subiaco, Abó de Fleury, Abús sexual infantil, Abreviador, Absalon, Acadèmia Pontifícia de les Belles Arts i de les Lletres dels Virtuosos al Panteó, Acadèmia Pontifícia de les Ciències, Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica, Accessus, Achille Silvestrini, Acisclo Moya de Contreras, Adam Stefan Sapieha, Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica, Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, Agència de notícies, Agostino Cacciavillan, Agostino Marchetto, Agostino Spinola Basadone, Agostino Steffani, Agostino Vallini, Akita, Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don, Albert Pintat Santolària, Alberto Martín Artajo, Alberto Onaindía Zuloaga, Alberto Suárez Inda, Aldo Cavalli, Alejandro Groizard y Gómez de la Serna, Alejandro Pidal y Mon, Alessandro Gisotti, Alexandre Herculano, Alexandre VIII, Alfons de Portugal, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons I de Portugal, Alfons I del Congo, Alfons III de Portugal, Alfons V de Portugal, Almoineria Apostòlica, Alojzije Stepinac, Ambaixador, Ambaixadors d'Andorra davant el Vaticà, Ana González de Recabarren, ..., Anaclet, Andreu Bacallar, Andrew Yeom Soo-Jung, Angelo Sodano, Anna Abrikóssova, Anna de Kíev, Anni sacri, Annuario Pontificio, Anselm de Canterbury, Antoine Pierre Khoraiche, Antoni Maura i Montaner, Antoni Morell i Mora, Antonio Arcari, Antonio Benavides y Fernández de Navarrete, Antonio de Castro Casaleiz, Antonio de Ríos Rosas, Antonio de Sotomayor, Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate, Antonio Joaquín Pérez Martínez, Arma autònoma letal, Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, Armistici entre Itàlia i les forces aliades, Arnau de Peralta, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat Castrense d'Espanya, Arquebisbat catòlic d'Atenes, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Hamburg, Arquebisbat d'Oviedo, Arquebisbat d'Udine, Arquebisbat de Łódź, Arquebisbat de Baltimore, Arquebisbat de Bar, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Berlín, Arquebisbat de Bombai, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Brasília, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Bremen, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Campobasso-Boiano, Arquebisbat de Canberra i Goulburn, Arquebisbat de Cartago, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Colombo, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Dijon, Arquebisbat de Durango, Arquebisbat de Durban, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Friburg, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Glasgow, Arquebisbat de Goa i Damão, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Guangzhou, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Liverpool, Arquebisbat de Los Angeles, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Luxemburg, Arquebisbat de Malta, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Mònaco, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Nova Orleans, Arquebisbat de Paderborn, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Praga, Arquebisbat de Quebec, Arquebisbat de Rabat, Arquebisbat de Ranchi, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Riga, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Santiago de Cuba, Arquebisbat de Santiago de Xile, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Seül, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Singapur, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Tànger, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Trento, Arquebisbat de Tunis, Arquebisbat de Valladolid, Arquebisbat de Varsòvia, Arquebisbat de Vercelli, Arquebisbat de Veszprém, Arquebisbat de Yangon, Arquebisbat de Zagreb, Arquitectura romànica, Arquitectura romànica d'Itàlia, Arxidiòcesi de València, Aspecte físic i personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart, Assemblea General de les Nacions Unides, Associació Catòlica Patriòtica Xina, Associació de fidels, Attilio Nicora, Audrys Bačkis, Augustin Bea, Augusto Paolo Lojudice, Ausiàs Despuig, Álvaro del Portillo, Álvaro Leonel Ramazzini Imeri, Ángel Herrera Oria, Ángel Losada García, Ángel Suquía Goicoechea, Štěpán Trochta, Època de Rosas, Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, Édouard Le Roy, Émile Combes, Émile Reuter, Émilie de Vialar, Àfrica espanyola, Àngel Morta i Fíguls, Baldassare Castiglione, Baltasar Moscoso y Sandoval, Bandera de Portugal, Basílica de la Mare de Déu del Camí, Basílica de Nostra Senyora de Begoña, Basílica dels Vint-i-Sis Sants Màrtirs de Nagasaki, Baselios Cleemis Thottunkal, Batalla de Lepant (1571), Beat, Benet XIII, Benet XVI, Benevent, Beniamino Stella, Benito Mussolini, Berardo Eroli, Berenguer II de Millau, Bernard Francis Law, Bernardino López de Carvajal, Bernardito Auza, Bernardo de Hoyos, Bernardo Tanucci, Betlemites Filles del Sagrat Cor, Biblioteca Vaticana, Bisbat antic de Bath i Wells, Bisbat antic de Lincoln, Bisbat d'Aberdeen, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Acireale, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Ajaccio, Bisbat d'Alet, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Aquisgrà, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Ösel-Wiek, Bisbat d'Erfurt, Bisbat d'Essen, Bisbat d'Estocolm, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Ischia, Bisbat d'Orange, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat d'Oslo, Bisbat de České Budějovice, Bisbat de Bafatá, Bisbat de Baiona, Bisbat de Basilea, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Besiers, Bisbat de Betlem, Bisbat de Biella, Bisbat de Bissau, Bisbat de Blois, Bisbat de Boulogne, Bisbat de Caltanissetta, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Chiang Rai, Bisbat de Chiavari, Bisbat de Chur, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia, Bisbat de Comenge, Bisbat de Como, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Coserans, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Crema, Bisbat de Cremona, Bisbat de Curlàndia, Bisbat de Digne, Bisbat de Dol, Bisbat de Dorpat, Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Fabriano-Matelica, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Fidenza, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Foligno, Bisbat de Freising, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Fulda, Bisbat de Gap, Bisbat de Görlitz, Bisbat de Gibraltar, Bisbat de Gikongoro, Bisbat de Glandèves, Bisbat de Gozo, Bisbat de Graz-Seckau, Bisbat de Grosseto, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Honolulu, Bisbat de Hradec Králové, Bisbat de Jesi, Bisbat de Kammin, Bisbat de Kàmianets-Podilski, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Laon, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Léon, Bisbat de Les Cayes, Bisbat de Limburg, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Lugano, Bisbat de Lutsk, Bisbat de Macao, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Màntua, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Metz, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Mindelo, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Montalban, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Moulins, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Niça, Bisbat de Nikòpol, Bisbat de Nimes, Bisbat de Nitra, Bisbat de Noto, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Parma, Bisbat de Pavia, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Perigús, Bisbat de Pescia, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Pistoia, Bisbat de Pomesània, Bisbat de Port-Louis, Bisbat de Posen, Bisbat de Prato, Bisbat de Quimper, Bisbat de Ratisbona, Bisbat de Rímini, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Reval, Bisbat de Rieti, Bisbat de Rodés, Bisbat de Roma, Bisbat de Rottenburg-Stuttgart, Bisbat de Saint-Étienne, Bisbat de Saint-Claude, Bisbat de Saint-Denis de La Réunion, Bisbat de Saint-Dié, Bisbat de Saluzzo, Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto, Bisbat de San Marco Argentano-Scalea, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Sankt Gallen, Bisbat de Sant Joan de Mauriena, Bisbat de Santiago de Cap Verd, Bisbat de Sàmbia, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Sessa Aurunca, Bisbat de Siedlce, Bisbat de Sion, Bisbat de Sioux Falls, Bisbat de Soissons, Bisbat de Solsona, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Spokane, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Tarba, Bisbat de Tívoli, Bisbat de Telde, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Tonga, Bisbat de Toul, Bisbat de Treviso, Bisbat de Trieste, Bisbat de Trivento, Bisbat de Vannes, Bisbat de Vác, Bisbat de Verdun, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Vigevano, Bisbat de Viterbo, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbat de Volterra, Bisbat de Winchester, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbe (Església Catòlica), Bisbe diocesà, Blase Joseph Cupich, Breu apostòlic, Bru de Colònia, Bruno Bernard Heim, Butlles alexandrines, Camarlenc, Camarlenc (església catòlica), Cambra apostòlica, Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, Canonització, Capítols matrimonials de Barbastre, Capella del Remei (Manresa), Capella Sixtina, Cardenal, Cardenal de la corona, Carles de Blois, Carles Eduard Stuart, Carles V de França, Carme Sallés i Barangueras, Carmel Pastor i Pla, Carmelites descalces, Carmen de Zulueta Cebrián, Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església catòlica, Catarisme, Catedral, Catedral Basílica de Nossa Senhora Aparecida, Catedral de Changhung, Catedral de Chartres, Catedral de Christ Church, Catedral de Magalona, Catedral de Nostra Senyora de la Dormició de Damasc, Catedral de Palerm, Catedral de Querétaro, Catedral de Sant Florià, Catedral de Santiago de Bilbao, Caterina de Siena, Caterina Volpicelli, Catolicisme, Catolicisme a Cap Verd, Catolicisme a Guinea Bissau, Catolicisme a Guinea Equatorial, Catolicisme a Moçambic, Catolicisme a São Tomé i Príncipe, Catolicisme a Suïssa, Catolicisme al Marroc, Catolicisme independent, Cavallers de Loreto, Cúria Pontifícia, Centre històric de Quito, Cesena, Charles Bruzon, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Chiara Badano, Christoph Schönborn, Cipriano Muñoz y Manzano, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Claus del Cel, Clergues Marians de la Immaculada Concepció, Climent I, Climent XI, Clonació humana, Col·legi Cardenalici, Collar de lliurea, Colors litúrgics, Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada, Companyia de Santa Teresa de Jesús, Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, Comtat d'Orlhac, Comunisme cristià, Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, Concili de Bourges (1225), Concili de Pisa, Conclave, Conclave de 1590 (setembre), Conclave de 1700, Conclave de 1721, Conclave de 1769, Conclave de 1799–1800, Conclave de 1963, Conclave de 1978 (agost), Conclave de 1978 (octubre), Conclave de 2005, Conclave de 2013, Concordat, Concordat de 1753, Concordat de 1851, Confederació de Polònia i Lituània, Conferència episcopal, Conferència Episcopal Espanyola, Conferència Episcopal Italiana, Conferència Episcopal Tarraconense, Congrés eucarístic, Congregació (Catolicisme), Congregació de Jesús i Maria, Congregació de l'Esperit Sant, Congregació de la Cúria Romana, Congregació de Sant Josep, Congregació de Sant Pere ad Víncula, Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, Congregació per a les Esglésies Orientals, Conquesta de Conca, Conquesta de Navarra, Consagració d'una església, Consell d'Índies, Consell pontifici per a la Cultura, Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, Consell Pontifici per als Laics, Consistoris de Pius IV, Consistoris de Pius VII, Consistoris de Pius XII, Constança d'Aragó i de Castella, Constança d'Arle, Constitució religiosa, Contrareforma, Convenció de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques, Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional, Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, Cornelius Jansen, Corona d'Aragó, Coronel, Cos sant, Cosa nostra, Creu d'Alcoraç, Crida Demòcrata Cristiana, Cristòfor de Lícia, Cristians Alemanys, Croada Albigesa, Croada de Bòsnia, Crucifix en fusta de til·ler, Cuarto milenio, Cum Multa, Darío Castrillón Hoyos, Dècada del 1950, Decrets de Nova Planta, Decretum laudis, Degà del Col·legi Cardenalici, Delegació apostòlica, Democràcia cristiana, Desamortitzacions espanyoles, Desierto adentro, Desmond Connell, Diòcesi de Cadis i Ceuta, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Diòcesi de Laghouat, Diòcesi de Rius, Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna, Diòcesi de São Tomé i Príncipe, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Diòcesi titular, Diòcesis italianes, Dicasteri per a les Comunicacions, Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya, Dino Grandi, Dionigi Tettamanzi, Diplomàcia, Doctrina Social de l'Església, Dolcí, Domenico Orsini d'Aragona, Dominik Jaroslav Duka, Dominique Mamberti, Dominium mundi, Donació de Constantí, Donato Squicciarini, Drassanes Reials de Barcelona, Dret de presentació, Dret pontifici, Duc d'Atri, Ducat de Nassau, Ducat de Parma, Dulce de Salvador de Bahia, Edat moderna, Edgar Peña Parra, Edna O'Brien, Eduardo Francisco Pironio, Eduardo Martínez Somalo, Educació per a la pau, Eldiarda d'Anglesola, Elecció papal de 1130, Elecció papal de 1159, Elecció papal de 1243, Eliseo Antonio Ariotti, Elizabeth de Toro, Els ambaixadors, Els defensors de Sant Pere, Emanuela Orlandi, Emilià de Vercelli, Emilio de Ojeda y Perpiñán, Enfrontaments entre l'Azerbaidjan i l'Artsakh de 2023, Enric Pla i Deniel, Enric VIII d'Anglaterra, Eparquia de la Mare de Déu del Paradís a Mèxic, Eparquia de Lungro, Eparquia de Nostra Senyora del Líban de París dels Maronites, Eparquia de Nuestra Señora de los Mártires del Líban a Mèxic, Eparquia de Piana degli Albanesi, Ermessenda de Carcassona, Esclaves del Diví Cor, Esclaves del Sagrat Cor, Escut de la Ciutat del Vaticà, Escuts d'armes papals, Església catòlica a Bèlgica, Església catòlica a Corea, Església catòlica a França, Església catòlica a Itàlia, Església catòlica a l'Índia, Església catòlica a la República Txeca, Església Catòlica a les Filipines, Església catòlica a Letònia, Església catòlica a Mèxic, Església catòlica al Japó, Església catòlica durant el nazisme, Església Catòlica Romana, Església Catòlica Siro-malabar, Església de Bòsnia, Església de l'antic Convent de Jesús, Església de Sant Josep (Pequín), Església de Santa Ana, Església de Santa Clara (Porto), Església grecocatòlica russa, Església grecocatòlica ucraïnesa, Església llatina, Església Maronita, Església Ortodoxa Romanesa, Església Ortodoxa Sèrbia, Església Romanesa Unida a Roma, Església subterrània, Esglésies Catòliques Orientals, Esglésies ortodoxes orientals, Estat de Palestina, Estat nació, Estats membres de les Nacions Unides, Estats Pontificis, Eugeni I, Eugenia Bonetti, Eusebi d'Esztergom, Ex Corde Ecclesiae, Exarcat apostòlic d'Alemanya i Escandinàvia, Exarcat apostòlic de Grècia, Faci Platoni, Facultat de Teologia de Catalunya, Família Colonna, Farnese, Félix del Blanco Prieto, Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més, Federico Tedeschini, Felip I de França, Fermín Calbetón y Blanchón, Fernando María Castiella, Festa de la Immaculada Concepció, Filippo Benizi, Filles de Jesús (Jesuïtines), Fiorenzo Angelini, Florenci II d'Holanda, Força Nova (Itàlia), Fornalutx, François Duvalier, François Libermann, Francesc (papa), Francesc d'Assís, Francesc Giginta, Francesc Torralba i Roselló, Francesco Colasuonno, Francesco Pacelli, Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció, Francisco de Cárdenas y Espejo, Francisco Gómez de Llano, Francisco Javier Rupérez Rubio, Francisco Vázquez Vázquez, Franquisme, Franz Xaver Haberl, Frares Penitents de Jesús Natzarè, Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X, Frédéric Le Play, Frederic II de Sicília, Frederic III de Sicília, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Front Iugoslau, Fuggerei, Gaetano Cicognani, Gal·licanisme, Galeazzo Ciano, Galileo Galilei, Garcia Miquel d'Ayerbe, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gediminas, Georg Gänswein, George Alencherry, George Panikulam, George Pell, Gerard (beat), Germanes de la Caritat de Sant Josep, Germanes de la Caritat de Santa Anna, Germanes de Sant Joan Baptista, Germanes de Sant Josep de l'Aparició, Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, Germanes Josefines, Germanes Mercedàries Missioneres, Germanetes dels Ancians Desemparats, Giacinto Berloco, Giacomo dalla Torre del Tempio di Sanguinetto, Giacomo Maria Radini-Tedeschi, Gianfranco Ghirlanda, Giovanni Angelo Becciu, Giovanni Gentile, Giovanni Lajolo, Girard del Rosselló, Giulia Farnese, Giuseppe Bertello, Giuseppe Pinto, Gonçalves de Magalhães, Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba, Gonzalo Puente Ojea, Gran Cisma d'Orient, Gran Jubileu, Gregori el Gran, Gregorio Modrego Casaus, Guàrdia suïssa, Guerra d'Itàlia de 1551-1559, Guillem d'Alvèrnia, Guillem de Mòdena, Guillem I d'Escòcia, Guillem I de Borgonya, Guillermo Fatás Cabeza, Hanna Suchocka, Henri Grégoire, Hilarion Capucci, Hipòtesi dels lemniscs, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Ciutat del Vaticà, Història de les Illes Canàries, Història de Polònia, Història de Txèquia, Història del cristianisme, Història del papat, Homofòbia, Homosexualitat i catolicisme, Houngan, Huldrych Zwingli, Humbert II d'Itàlia, Hyacinthe Thiandoum, Iesu Communio, Il pap'occhio, Illes Canàries, Immunitat parlamentària, Incident de Mayerling, Independència de Portugal, Innocenci XI, Inquisició medieval, Institut de Crist Rei Sacerdot Sobirà, Institut de la Benaventurada Verge Maria, Institut per a les Obres de Religió, Irlanda Confederada, Isidre Gomà i Tomàs, Itàlia, Iu de Chartres, Jacint Feliu i Utzet, Jacques Gaillot, Jacques Hamel, Jaime Lachica Sin, James Michael Harvey, Jansenisme, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Fiella, Jaume Font i Andreu, Jaume Pou i Berard, Jaume Vicens i Vives, Jón Ögmundarson, Jean Auguste Dominique Ingres, Jean de Bethencourt, Jean de Meung, Jean Jouffroy, Jerarquia de l'Església Catòlica, Jerzy Popiełuszko, Joan Carles I d'Espanya, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan d'Ortega, Joan de Kanizsa, Joan de Mata, Joan Josep Omella i Omella, Joan Martí i Alanis, Joan Nadal Cañellas, Joan Pau I, Joan Pau II, Joan Vich i Manrique de Lara, Joan XXIII, Joana Delanoue, Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez, Joaquín Ruiz-Giménez Cortés, Jorge Dezcallar de Mazarredo, Jornada Mundial de la Joventut 2008, José de Carvajal y Lancáster, José de Espiga y Gadea, José de Posada Herrera, José del Castillo y Ayensa, José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta, José Luis Rodríguez Zapatero, José María García Lahiguera, José María Pando y Remírez de Laredo, Jose Fuerte Advincula, Josep Dalmau i Olivé, Josep Domènec Costa i Borràs, Josep Maria Carulla i Estrada, Josep Maria Guix i Ferreres, Josep Maria Trias i Peitx, Josep Molines i Casadevall, Josep Rius i Riba, Josep Sadoc Alemany i Conill, Joseph de Prémare, Joseph Goebbels, Joseph Zen Ze-Kiun, Joseph-Marie Trinh van-Can, Josip Uhač, Jozef Tomko, Juan Alfonso Varela de Losada, Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero, Juan Bravo Murillo, Juan Jordán de Urríes, Juan Luis Cipriani Thorne, Juan Pablo de Lojendio e Irure, Jules Saliège, Juliusz Janusz, Karl Josef Becker, Knights of Columbus, Konrad von Preysing, Krzysztof Charamsa, La missió, Lajos Kada, Laterà, Laterà (desambiguació), Lavra de Potxàiv, Legació apostòlica de Ferrara, Legat, Legió de Crist, Leonardo Boff, Leonardo Sandri, Leszek I el Blanc, Like a Prayer (cançó), Lindy Boggs, Literatura txeca, Llatí, Llatí eclesiàstic, Lleó III (papa), Lleó X, Llei de garanties papals, Llei del Cadenat, Lleis racials del feixisme italià, Lliga Democràtica per la Llibertat de Pensament, Llista d'estats independents i territoris dependents, Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Europa, Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de països sense forces armades, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida, Lliure examen, Llorenç de Bríndisi, Lluís de Borbó i Farnese, Lluís de Casoria, Lluís I de Savoia, Lluís I Gonzaga-Nevers, Lluís Quer i Boule, Lluís VII de França, Lluc Torcal i Sirera, Loris Francesco Capovilla, Louis Antoine de Noailles, Lubomir Húzar, Lucífer de Càller, Luciano Serrano y Pineda, Luciano Storero, Lucio Adrián Ruiz, Ludwig Kaas, Luigi Barbarito, Luis Antonio Tagle, Luis Gabriel Segura, Luis María de Borbón y Vallabriga, Luis Mariano Montemayor, Madonna: Truth or Dare, Malatestino dall'Occhio, Manuel Aguirre de Tejada, Manuel López Santaella, Manuel Mas i Ribó, Manuel Monteiro de Castro, Manuel Pando Fernández de Pinedo, Manuel Quintano Bonifaz, Manuel Ureña Pastor, María del Carmen González Ramos, María Jesús Figa López-Palop, María Maravillas de Jesús, Marcantonio Bobba, Marcel Lefebvre, Marcelino Olaechea Loizaga, Mare de Déu d'Aràbia, Mare de Déu de la Pau de Trujillo, Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Margarita María López de Maturana, Maria Elisabeth Hesselblad, Maria I d'Escòcia, Maria Miquela del Santíssim Sagrament, Marianna Cope, Mario Grech, Mario Tagliaferri, Mario Zenari, Mariologia catòlica, Marquesat de Galtero, Marquesat de Sant Antoni, Mary Ward, Matilde II de Boulogne, Maurici de Savoia, Maximino Caballero Ledo, Mea Maxima Culpa: Silence in the House of God, Mequitar, Mercedes Castellanos de Anchorena, Michael von Faulhaber, Microestat, Miguel Delgado Galindo, Miguel Obando Bravo, Mines del Sant Pare, Missa, Missal Romà, Missió diplomàtica, Missioneres de la Caritat, Missioneres de la Immaculada Concepció, Missioneres Filles del Cor de Maria, Missioners d'Àfrica, Missioners de Sant Joan Baptista, Missioners del Sagrat Cor de Jesús, Missions Catòliques Franciscanes de Tànger, Modernisme (filosofia), Monestir de la Murta, Monestir de Piedra, Monestir de Sant Benet de Bages, Monestir de Sant Pere de Besalú, Moviment dels Focolars, Moviment Democràtic Cristià, Museu Nacional Romà, Nano Nagle, Napoleó Bonaparte, Narcís Jubany i Arnau, Nasrallah Pierre Sfeir, Nasty Habits, Noblesa Negra, Nom papal, Non abbiamo bisogno, Novatus Rugambwa, Nunci apostòlic, Nunciatura apostòlica, Nunciatura Apostòlica a Alemanya, Nunciatura Apostòlica a Espanya, Nunciatura apostòlica a França, Nunciatura apostòlica a Irlanda, Nunciatura apostòlica a Veneçuela, Odó de Cluny, Oliviero Carafa, Opus Dei, Orde Basilià de Sant Josafat, Orde Basilià Italià de Grottaferrata, Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, Orde d'Alcalá de la Selva, Orde de Cluny, Orde de Crist, Orde de Fonte Avellana, Orde de la Creu del Sud, Orde de la Santíssima Anunciació, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir, Orde de Sant Gregori el Gran, Orde de Sant Jeroni, Orde de Sant Silvestre, Orde de Sant Sulpici, Orde de Santa Maria de Betlem, Orde de Vallombrosa, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Santíssim Salvador, Orde del Temple, Orde dels Agustins Recol·lectes, Orde Mequitarista, Orde Sobirà i Militar de Malta, Ordinariat militar d'Itàlia, Ordinariat militar dels Estats Units d'Amèrica, Organització Internacional per a les Migracions, Organització Nacional, Organització per a l'Alliberament de Palestina, Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, Origen de la Senyera Reial, Owen Lewis, Pablo Jerónimo Grimaldi y Pallavicini, Pablo Puente Buces, Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, Pactes del Laterà, PAE, Palau Barroc d'Oradea, Palau d'Espanya a Roma, Palau de Castel Gandolfo, Palau del Laterà, Palazzo Altemps, Palazzo Venezia, Paloma Gómez Borrero, Pandèmia de COVID-19 a la Ciutat del Vaticà, Paolo Benanti, Paolo Malatesta, Paolo Sardi, Papa, Papa Bonifaci I, Papa Eusebi, Papa Evarist, Papa Higini, Papa Sabinià, Papa Sixt I, Papa Vigili, Papat d'Avinyó, Partènia, Partit d'Estat Catòlic Romà, Partit Polític Reformat, Pastor Bonus, Patriarca, Patriarcat de Lisboa, Patrick Coveney, Patrimoni de la Humanitat a Itàlia, Pau i Treva de Déu, Paul Gallagher (bisbe), Paul Marcinkus, Pederàstia, Pedofília, Pedro Albizu Campos, Pedro Betancur, Pedro Mascarenhas, Pedro Segura y Sáenz, Període de les autonomies provincials, Pere de San Superano, Pere I del Congo, Pere Igni, Pere II del Brasil, Perfect day, Persecució religiosa al Bloc de l'Est, Petar Rajič, Peter Stephan Zurbriggen, Peter Tatsuo Doi, Piero Marini, Piero Pioppo, Pierre Flandrin, Pierre Nguyễn Văn Nhơn, Pietro Parolin, Pius IX, Pius VII, Pius XII, Pius XII i l'Holocaust, Poders universals, Pontifici Institut de Música Sacra, Pontificia Universidad Católica del Ecuador, Praedicate evangelium, Prefectura apostòlica del Sàhara Occidental, Prefectura d'afers econòmics de la Santa Seu, Prelat d'Honor de Sa Santedat, Prelatura, Prelatura territorial de Loreto, Prelatura territorial de Trondheim, Premis Ondas 1958, Primacia del bisbe de Roma, Primat (eclesiàstic), Primera potència mundial, Primera República de Portugal, Principat d'Acaia, Principat de Seborga, Província eclesiàstica de Barcelona, Província eclesiàstica Tarraconense, Purgatori de Sant Patrici, Qui Christi Domini, Raúl Silva Henríquez, Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox, Ramón María Narváez y Campos, Ramon Despont, Ratlines, Ravello, Réginald Garrigou-Lagrange, Redinha, Reforma bohèmia, Reformisme borbònic, Regàlia i insígnies papals, Regió eclesiàstica Laci, Regió eclesiàstica Sicília, Regió eclesiàstica Toscana, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Irlanda, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sicília, Reial Monestir de Sant Victorià, Reichskonkordat, Relacions entre la Santa Seu i el Kurdistan del Sud, Relacions entre la Santa Seu i Palestina, Relacions exteriors d'Angola, Relacions exteriors de Ruanda, Relacions internacionals de l'Azerbaidjan, Religió oficial, Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes, Religioses del Santíssim Sagrament, Renato Raffaele Martino, René Ala, Renzo Fratini, República Conservadora, República Eslovaca (1939-1945), República romana (segle XIX), Ricard Maria Carles i Gordó, Ricardo Blázquez Pérez, Ritu bizantí, Robert II de França, Robert Neville, Roger Etchegaray, Roger Michael Mahony, Roma, Romeu de Llívia, Ruth Cardoso, Rutilio Grande, Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist, Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, Sales de Rafael, Salvi Huix i Miralpeix, San Luigi dei Francesi, Sanç II de Portugal, Sant Flor, Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs, Sant Pere, Sant Pere d'Àger, Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Mur, Santa Maria de Sixena, Santos Abril y Castelló, Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (Oriola), Santuari de San Pedro Regalado, Santuccia Terrebotti, Sardinia, Sarlat e la Canedat, Scipione de'Ricci, Seán Baptist Brady, Seán Patrick O'Malley, Secció per a les Relacions amb els Estats, Secretaria d'Estat de la Santa Seu, Secretaria General d'Universitats, Secretaria per a l'Economia de la Santa Seu, Segon Comtat de Portugal, Segona República Espanyola, Segona República Espanyola en guerra, Selecció de futbol de la Ciutat del Vaticà, Seminari Major Sant Carles Borromeu de Nyakibanda, Senyera reial, Sergi Rodríguez López-Ros, Serventes de Maria (Santucce), Setge de Castelnuovo, Seu (desambiguació), Seu Apostòlica, Seu episcopal, Signis, Silvia Pinal Hidalgo, Silvio Sericano, Simó Stock, Simón de Rojas, Societat de Maria (Maristes), Societat Salesiana, Sodalitium Pianum, Solidarność, Stefan Wyszyński, Sua Santità papa Leone XIII, Subsecretaria d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Supressió de la Companyia de Jesús, Syllabus Errorum, Tadeu Amat i Brusi, Tadeusz Mazowiecki, Tarcisio Bertone, Teatines de la Immaculada Concepció, Templet, Teresa de Calcuta, Teresa Losada Campo, Teresa Noce, Terra Mariana, Terra Sancti Benedicti, Territoris especials de la Unió Europea, The Young Pope, Thomas Cranmer, Thomas Tien Ken-sin, Tintinacle, Tomàs de Vio, Torsten Haß, Tractat de Canfranc, Tractat de Saragossa (1529), Tractat de Tordesillas, Tradicionalisme catòlic, Transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà, Trece (canal de televisió), Tribunal de la Rota Romana, Trobada Mundial de les Famílies, Turó Vaticà, Tylko nie mów nikomu, Ubi Primum (Lleó XII), Ultratge d'Anagni, Umbraculum, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Internacional de Guies i Scouts d'Europa, Universitat catòlica, Universitat Catòlica Portuguesa, Universitat Catòlica San Antonio, Universitat CEU Cardenal Herrera, Universitat de Coïmbra, Universitat de Navarra, Universitat eclesiàstica, Universitat pontifícia, Universitat Pontifícia de la Santa Creu, Universitat Pontifícia Urbana, Vatican Media, Víctor Manuel III d'Itàlia, Venerable, Ventura González Romero, Verge de Fàtima, Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon, Vicariat apostòlic de Luang Prabang, Vicariat apostòlic de Paksé, Vicariat apostòlic de Savannakhet, Vicariat apostòlic de Vientiane, Vida consagrada, Vincent Nsengiyumva, Vincenzo Paglia, Vot religiós, Walter Brandmüller, Wilhelm Emmanuel von Ketteler, Wilhelm von Humboldt, William Joseph Levada, Xile, XXXV Congrés Eucarístic Internacional, .va, 11 de febrer, 1753, 1929, 1953, 1994, 25 d'octubre, 26 d'abril, 27 d'agost, 30 monedas, 31 de gener. Ampliar l'índex (1200 més) » « Shrink índex

Abadia de Clervaux

Abadia de Clervaux L'Abadia de St.

Nou!!: Santa Seu і Abadia de Clervaux · Veure més »

Abadia de Mariastern

L'Abadia de Mariastern (Opatija Marija Zvijezda, en croat) és una abadia dels trapencs (Orde Cistercenc de l'Estricta Observança) situada a Banja Luka (Bòsnia i Hercegovina).

Nou!!: Santa Seu і Abadia de Mariastern · Veure més »

Abadia de Sant Geli

L'abadia de Sant Geli (en francès Saint-Gilles) és al centre de la població francesa de Sant Geli (municipi del Gard), a la regió d'Occitània.

Nou!!: Santa Seu і Abadia de Sant Geli · Veure més »

Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt

La important abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt - Sant Guilhèm dau Desèrt, Saint Guilhem le Désert - és també coneguda com a abadia de Gel·lona.

Nou!!: Santa Seu і Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt · Veure més »

Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore

LAbadia territorial de Monte Oliveto Maggiore (italià: Abbazia territoriale di Monte Oliveto Maggiore; llatí: Abbatia Territorialis Sanctae Mariae Montis Oliveti Maioris) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore · Veure més »

Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata

Labadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata (italià: abbazia territoriale di Santa Maria di Grottaferrata; llatí: abbatia territorialis B. Mariae Cryptaeferratae), també coneguda com a "abadia de Sant Nil" (dedicada a Nil de Rossano), és una seu particular de ritu oriental de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata · Veure més »

Abadia territorial de Subiaco

Labadia territorial de Subiaco (italià: abbazia territoriale di Subiaco; llatí: Abbatia Territorialis Sublacensis); també coneguda com a Abadia de Santa Escolàstica és una abadia de l'orde benedictí de l'Església catòlica, fundada al per sant Benet de Núrsia, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Abadia territorial de Subiaco · Veure més »

Abó de Fleury

en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).

Nou!!: Santa Seu і Abó de Fleury · Veure més »

Abús sexual infantil

L'abús sexual infantil constitueix, segons el National Center of Child Abuse and Neglect, el contacte i interacció entre un infant i un adult quan el darrer utilitza el primer per a estimular-se sexualment a si mateix, a l'infant o a una altra persona.

Nou!!: Santa Seu і Abús sexual infantil · Veure més »

Abreviador

Labreviador o abbreviator en llatí era l'encarregat d'escriure les butlles papals, informes i decrets a la Cancelleria Apostòlica Papal.

Nou!!: Santa Seu і Abreviador · Veure més »

Absalon

Absalon, Absaló o Axel (Fjenneslev, 1128 - Sorø, 21 de març de 1201) va ser un polític i arquebisbe danès.

Nou!!: Santa Seu і Absalon · Veure més »

Acadèmia Pontifícia de les Belles Arts i de les Lletres dels Virtuosos al Panteó

LAcadèmia pontifícia de les Belles Arts i de les Lletres dels Virtuosos al Panteó és una de les acadèmies pontifícies sota la direcció de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Acadèmia Pontifícia de les Belles Arts i de les Lletres dels Virtuosos al Panteó · Veure més »

Acadèmia Pontifícia de les Ciències

La Acadèmia Pontifícia de les Ciències és un òrgan independent de la Santa Seu creada el 1603 però que s'ha refundat diverses vegades.

Nou!!: Santa Seu і Acadèmia Pontifícia de les Ciències · Veure més »

Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica

L'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica és la institució de la Santa Seu encarregada de formar als diplomàtics que treballaran a les nunciatures i en la secretaria d'estat.

Nou!!: Santa Seu і Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica · Veure més »

Accessus

Laccessus és un terme utilitzat en els conclaves pontificis, destinats a elegir un successor a la Santa Seu a la mort del sobirà pontífex.

Nou!!: Santa Seu і Accessus · Veure més »

Achille Silvestrini

fou un cardenal italià de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Achille Silvestrini · Veure més »

Acisclo Moya de Contreras

Acisclo Moya de Contreras, (Pedroche, Andalusia, 1505 – Abadia de Montserrat 2 de maig de.1564).

Nou!!: Santa Seu і Acisclo Moya de Contreras · Veure més »

Adam Stefan Sapieha

El Príncep Adam Stefan Stanisław Bonifacy Józef Sapieha (14 de maig de 1867 - 23 de juliol de 1951) va ser un cardenal polonès de l'Església Catòlica Romana que va servir com a arquebisbe de Cracòvia.

Nou!!: Santa Seu і Adam Stefan Sapieha · Veure més »

Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica

LAdministració del patrimoni de la Seu Apostòlica (A.P.S.A.) (llatí: Administratio Patrimonii Sedis Apostolicae) és l'organisme de la Santa Seu a càrrec de la gestió del seu patrimoni econòmic.

Nou!!: Santa Seu і Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica · Veure més »

Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat

Les Germanes Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, en llatí Sorores Adoratrices Ancillae SS.

Nou!!: Santa Seu і Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat · Veure més »

Agència de notícies

La seu de l'agència Reuters de Bonn el 1988. Una agència de notícies és un equip de periodistes que busca, redacta i ven notícies a diferents mitjans de comunicació.

Nou!!: Santa Seu і Agència de notícies · Veure més »

Agostino Cacciavillan

va ser un cardenal catòlic italià.

Nou!!: Santa Seu і Agostino Cacciavillan · Veure més »

Agostino Marchetto

Agustí Marchetto (Vicenza, Itàlia, 28 d'agost de 1940) és una arquebisbe de la cúria de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Santa Seu і Agostino Marchetto · Veure més »

Agostino Spinola Basadone

Agostino Spinola Basadone (Gènova, 1597 – Sevilla, 12 de febrer de 1649) fou un eclesiàstic espanyol d'origen italià que ocupà les dignitats de cardenal, bisbe de Tortosa, arquebisbe de Granada, Santiago de Compostel·la i Sevilla; i home d'Estat, amb activitats diplomàtiques davant la Santa Seu i membre del Consell d'Estat.

Nou!!: Santa Seu і Agostino Spinola Basadone · Veure més »

Agostino Steffani

Agostino Steffani (Castelfranco Veneto, República de Venècia, 25 de juliol de 1654 - Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de febrer de 1728) fou un compositor italià.

Nou!!: Santa Seu і Agostino Steffani · Veure més »

Agostino Vallini

Agostino Vallini (nascut el 17 d'abril de 1940) és un cardenal catòlic italià elevat al Col·legi de Cardenals el 2006 que va servir com a Vicari General de Roma des de 2008 fins a 2017.

Nou!!: Santa Seu і Agostino Vallini · Veure més »

Akita

Akita és una ciutat del Japó i la capital de la Prefectura d'Akita.

Nou!!: Santa Seu і Akita · Veure més »

Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don

Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don (Sinhala: ඇල්බට් මැල්කම් රංජිත් පටබැඳිගේ දොන්) (nascut el 15 de novembre de 1947), també conegut simplement com a Malcolm Ranjith o Albert Malcolm Ranjith, és un cardenal de Sri Lanka de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don · Veure més »

Albert Pintat Santolària

Albert Pintat Santolària (Sant Julià de Lòria, 23 de juny de 1943) és un polític andorrà, economista i empresari.

Nou!!: Santa Seu і Albert Pintat Santolària · Veure més »

Alberto Martín Artajo

Alberto Martín-Artajo Álvarez (Madrid, 1905 – 1979) fou un polític espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Alberto Martín Artajo · Veure més »

Alberto Onaindía Zuloaga

Alberto Onaindía Zuloaga (Markina-Xemein, 30 de novembre de 1902 – Donibane Lohitzune, 18 de juliol del 1988) fou un religiós i polític basc.

Nou!!: Santa Seu і Alberto Onaindía Zuloaga · Veure més »

Alberto Suárez Inda

Alberto Suárez Inda (30 de gener de 1939 Celaya, Guanajuato) és l'actual arquebisbe de Morelia, creat cardenal pel Papa Francesc el 4 de gener de 2015.

Nou!!: Santa Seu і Alberto Suárez Inda · Veure més »

Aldo Cavalli

Aldo Cavalli (Maggianico di Lecco, LC, Llombardia, 16 d'octubre de 1946) és un religiós italià, arquebisbe titular de Vibo, és actualment el nunci apostòlic (ambaixador de la Santa Seu) als Països Baixos.

Nou!!: Santa Seu і Aldo Cavalli · Veure més »

Alejandro Groizard y Gómez de la Serna

Alejandro Groizard y Gómez de la Serna (* Madrid, 18 de juny de 1830 - † El Escorial, 5 de setembre de 1919) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre de Foment i Gràcia i Justícia durant el regnat d'Amadeu I, carteres que repetiria durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena al costat de la de ministre d'Estat.

Nou!!: Santa Seu і Alejandro Groizard y Gómez de la Serna · Veure més »

Alejandro Pidal y Mon

Alejandro Pidal y Mon (Madrid, 26 d'agost de 1846 - Madrid, 19 d'octubre de 1913) va ser un polític i acadèmic espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Alejandro Pidal y Mon · Veure més »

Alessandro Gisotti

Alessandro Gisotti (Roma, 24 de juny de 1974) és un periodista italià.

Nou!!: Santa Seu і Alessandro Gisotti · Veure més »

Alexandre Herculano

Alexandre Herculano de Carvalho e Araújo fou un escriptor, historiador, periodista i poeta portugués de l'època del Romanticisme.

Nou!!: Santa Seu і Alexandre Herculano · Veure més »

Alexandre VIII

Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.

Nou!!: Santa Seu і Alexandre VIII · Veure més »

Alfons de Portugal

Alfons de Portugal (Lisboa, 1475 - riu Tajo, 1491), infant de Portugal.

Nou!!: Santa Seu і Alfons de Portugal · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Santa Seu і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Santa Seu і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons I de Portugal

Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).

Nou!!: Santa Seu і Alfons I de Portugal · Veure més »

Alfons I del Congo

Nzinga Mbemba o Nzinga Mvemba (c. 1456 - 1542 o 1543), també conegut pels portuguesos com Afonso I, va ser un governant del regne del Congo durant la primera meitat del.

Nou!!: Santa Seu і Alfons I del Congo · Veure més »

Alfons III de Portugal

Alfons III de Portugal, dit el de Boulogne (Coïmbra, 1210 - ibíd., 1279), fou rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).

Nou!!: Santa Seu і Alfons III de Portugal · Veure més »

Alfons V de Portugal

Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).

Nou!!: Santa Seu і Alfons V de Portugal · Veure més »

Almoineria Apostòlica

LAlmoineria Apostòlica (en llatí: Eleemosynaria Apostolica) és una institució relacionada amb la Santa Seu, definida per l'article 193 de la constitució apostòlica Pastor Bonus i exerceix en nom del Papa, l'assistència als pobres i està subjecta directament a ell.

Nou!!: Santa Seu і Almoineria Apostòlica · Veure més »

Alojzije Stepinac

Escut del Cardenal Stepinac Viktor Alojzije Stepinac (Krasic, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1898 - 10 de febrer de 1960) fou un cardenal catòlic de Croàcia que va ser arquebisbe de Zagreb des de 1937 fins a 1960.

Nou!!: Santa Seu і Alojzije Stepinac · Veure més »

Ambaixador

ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) Un ambaixador és el representant d'un determinat país davant un altre, o davant d'una organització internacional.

Nou!!: Santa Seu і Ambaixador · Veure més »

Ambaixadors d'Andorra davant el Vaticà

L'Ambaixador d'Andorra davant la Ciutat del Vaticà representa el Principat d'Andorra davant la República de San Marino i a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Ambaixadors d'Andorra davant el Vaticà · Veure més »

Ana González de Recabarren

Ana González González (Toco, Tocopilla, 27 de juliol de 1925 - Santiago de Xile, 26 d'octubre de 2018), més coneguda com a Ana González de Recabarren, va ser una activista xilena pels drets humans.

Nou!!: Santa Seu і Ana González de Recabarren · Veure més »

Anaclet

Anaclet (Roma? o Atenes?, ? – Roma, 88/91), també anomenat Clet i Ananclet, és considerat el tercer bisbe de Roma i el segon successor de sant Pere, després de Lli. Malgrat que l'ordre de successió en els primers papes no és clara, en el catàleg oficial de la Santa Seu, lAnnuario Pontificio, hi consta com el tercer i situa el seu pontificat entre els anys 76 i 88.

Nou!!: Santa Seu і Anaclet · Veure més »

Andreu Bacallar

Andreu Bacallar (Càller, 1542/? - Sàsser, 1612) va ser bisbe de l'Alguer, entre 1578 i 1604, i bisbe de Sàsser, entre 1604 i 1612.

Nou!!: Santa Seu і Andreu Bacallar · Veure més »

Andrew Yeom Soo-Jung

Andrew Yeom Soo-Jung (hangul: 염수정; hanja: 廉洙政; Anseong, Corea del Sud, 5 de desembre de 1943) és l'actual arquebisbe de Seül, Cardenal i, de facto, Primat de Corea, que el seu nomenament va ser anunciat el 10 de maig de 2012 pel Papa Benet XVI.

Nou!!: Santa Seu і Andrew Yeom Soo-Jung · Veure més »

Angelo Sodano

va ser un cardenal italià que fou Degà del Col·legi de Cardenals del 2005 al 2019.

Nou!!: Santa Seu і Angelo Sodano · Veure més »

Anna Abrikóssova

Anna Ivànovna Abrikóssova А́нна Ива́новна Абрико́сова (mare Caterina); (23 de gener de 1882, Kitai-gorod, Moscou, Imperi Rus — 23 de juliol de 1936 presó de Butirka, Moscou, Unió Soviètica) — fou una monja catòlica russa, traductora literària i víctima de la repressió exercida durant el govern de Ióssif Stalin.

Nou!!: Santa Seu і Anna Abrikóssova · Veure més »

Anna de Kíev

Anna de Kíev princesa de Kíev, reina consort de França (1051-1060) i regent de França (1060-1061).

Nou!!: Santa Seu і Anna de Kíev · Veure més »

Anni sacri

Anni sacri és una encíclica del papa Pius XII sobre un programa de lluita contra l'ateisme.

Nou!!: Santa Seu і Anni sacri · Veure més »

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Nou!!: Santa Seu і Annuario Pontificio · Veure més »

Anselm de Canterbury

Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.

Nou!!: Santa Seu і Anselm de Canterbury · Veure més »

Antoine Pierre Khoraiche

El Patriarca Moran Mor Anthony III Peter Khoraish (20 de setembre de 1907 - 19 d'agost de 1994), (o Antonios Boutros Khoraish, Antoine Pierre Khreich, Khraish, Khoraiche, àrab: أنطونيوس الثالث بط الثالث بطرش الثالث بطرش بطرش بطرش) va ser el Patriarca d'Antioquia i el Tot el Llevant des de 1975 fins a la seva dimissió l'any 1986, i cardenal de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Antoine Pierre Khoraiche · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Santa Seu і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Antoni Morell i Mora

Antoni Morell i Mora (Barcelona, 14 de desembre de 1941 – Andorra la Vella, 5 de gener de 2020) va serun escriptor andorrà.

Nou!!: Santa Seu і Antoni Morell i Mora · Veure més »

Antonio Arcari

Antonio Arcari (Pralboino, província de Brescia, 8 de maig de 1953) és un religiós i diplomàtic italià, nunci apostòlic de la Santa Seu a Hondures, Moçambic i Costa Rica.

Nou!!: Santa Seu і Antonio Arcari · Veure més »

Antonio Benavides y Fernández de Navarrete

Antonio Benavides y Fernández de Navarrete (Baeza, Jaén, 20 de juny de 1807 - Madrid, 23 de gener de 1884) va ser un jurista, historiador i polític espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Antonio Benavides y Fernández de Navarrete · Veure més »

Antonio de Castro Casaleiz

Antonio de Castro Casaleiz (l'Havana, Cuba, 30 de març de 1856 - ?) fou un polític i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Antonio de Castro Casaleiz · Veure més »

Antonio de Ríos Rosas

Antonio de los Ríos Rosas (Ronda, 16 de març de 1812 — Madrid, 3 de novembre de 1873) va ser un jurista i polític espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Antonio de Ríos Rosas · Veure més »

Antonio de Sotomayor

Antonio de Sotomayor, O.P. (Valença do Miño, Portugal, 31 d'agost de 1557-Madrid, 3 de setembre de 1648) va ser un religiós dominic espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Antonio de Sotomayor · Veure més »

Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate

Antonio Garrigues Díaz-Cañabate (Madrid, 9 de gener de 1904 - 24 de febrer de 2004), I marquès de Garrigues, fou un notari, advocat i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate · Veure més »

Antonio Joaquín Pérez Martínez

José Antonio Joaquín Pérez Martínez y Robles (Puebla de los Ángeles, Puebla, 1763 – Puebla de los Ángeles, Estat de Puebla, 26 d'abril de 1829) va ser un destacat sacerdot crioll en l'últim període del Virregnat de la Nova Espanya, va participar activament en la primera època de les Corts de Cadis, la consumació de la Independència de Mèxic i la política nacional del Mèxic independent.

Nou!!: Santa Seu і Antonio Joaquín Pérez Martínez · Veure més »

Arma autònoma letal

Les armes autònomes letals (AAL) són un tipus de sistema autònom d'ús militar que pot buscar objectius de manera independent i involucrar-se (habitualment la neutralització de l'objectiu) segons les descripcions i restriccions prèviament programades informàticament.

Nou!!: Santa Seu і Arma autònoma letal · Veure més »

Armand Jean Le Bouthillier de Rancé

Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, pintat per Jacint Rigau (Abadia de La Grande Trappe). Armand Jean Le Bouthillier de Rancé (París, 9 de gener de 1626 - Abadia de La Trappe, Soligny-la-Trappe, 27 d'octubre de 1700), fou un monjo francès, precursor de l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança o dels Trapencs, que es fundaria en 1892.

Nou!!: Santa Seu і Armand Jean Le Bouthillier de Rancé · Veure més »

Armistici entre Itàlia i les forces aliades

LArmistici entre Itàlia i les forces aliades es va concloure el 3 de setembre.

Nou!!: Santa Seu і Armistici entre Itàlia i les forces aliades · Veure més »

Arnau de Peralta

Arnau de Peralta fou un religiós catòlic aragonés que va exercir com a bisbe de València des de 1243 fins a 1248 i com a bisbe de Saragossa des de 1248 fins a la seua mort l'any 1271.

Nou!!: Santa Seu і Arnau de Peralta · Veure més »

Arquebisbat antic de Canterbury

Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »

Arquebisbat Castrense d'Espanya

L'Arquebisbat Castrense d'Espanya és l'ordinariat militar de l'Església catòlica per les Forces Armades d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat Castrense d'Espanya · Veure més »

Arquebisbat catòlic d'Atenes

Larquebisbat d'Atenes (grec: Ιερά Αρχιεπισκοπή Καθολικών Αθηνών, llatí: Archidioecesis Atheniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Grècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat catòlic d'Atenes · Veure més »

Arquebisbat d'Acerenza

Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat d'Eger · Veure més »

Arquebisbat d'Hamburg

Larquebisbat d'Hamburg (alemany: Erzbistum Hamburg; llatí: Archidioecesis Hamburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Alemanya, que pertany a la regió eclesiàstica Hamburg.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat d'Hamburg · Veure més »

Arquebisbat d'Oviedo

LArxidiòcesi d'Oviedo —Arquidiócesis de Oviedo en castellà— és una de les 70 diòcesis d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat d'Oviedo · Veure més »

Arquebisbat d'Udine

Lapida dels arquebisbes Bricito i Zaffonato a la catedral d'Udine Larquebisbat d'Udine (italià: arcidiocesi di Udine; llatí: Archidioecesis Utinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat d'Udine · Veure més »

Arquebisbat de Łódź

L arquebisbat de Łódź (polonès: Archidiecezja łódzka, llatí: Archidioecesis Lodziensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Łódź · Veure més »

Arquebisbat de Baltimore

La cocatedral i basílica menor de l'Assumpció de Maria Verge, a Baltimore Larquebisbat de Baltimore (anglès: Archdiocese of Baltimore; llatí: Archidioecesis Baltimorensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica IV (DC, DE, MD, VA, VI, WV).

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Baltimore · Veure més »

Arquebisbat de Bar

Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Bar · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Berlín

Larquebisbat de Berlín (alemany: Erzbistum Berlin, llatí: Archidioecesis Berolinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Berlín · Veure més »

Arquebisbat de Bombai

Seu de l'arxiepiscopat de Bombai, al costat de la catedral del Sant Nom Larquebisbat de Bombai (hindi: मुंबई के सूबा; llatí: Archidioecesis Bombayensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a l'Índia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Bombai · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Brasília

Larquebisbat de Brasília (portuguès: Arquidiocese de Brasília; llatí: Archidioecesis Brasiliapolitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la Centro-Oeste.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Brasília · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Bremen

Larquebisbat de Bremen i larxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen — fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Bremen · Veure més »

Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche

Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »

Arquebisbat de Campobasso-Boiano

El ''Santuari de la Madonna Addolorata'', patrona del Molise, a Castelpetroso Larquebisbat de Campobasso-Boiano (italià: Arcidiocesi di Campobasso-Boiano; llatí: Archidioecesis Campobassensis-Boianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Campobasso-Boiano · Veure més »

Arquebisbat de Canberra i Goulburn

El bisbat de Canberra i Goulburn (anglès: Archdiocese of Canberra – Goulburn, llatí: Archidioecesis Camberrensis et Gulburnensis) és una seu de l'Església Catòlica a Austràlia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Canberra i Goulburn · Veure més »

Arquebisbat de Cartago

Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Cartago · Veure més »

Arquebisbat de Catània

Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Catània · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Colombo

L'arquebisbat de Colombo (llatí: Archidioecesis Columbensis in Taprobane) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a Sri Lanka.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Colombo · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Cracòvia

La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Dijon

La catedral primitiva de Dijon, dedicada a sant Esteve, avui transformat en un pol cultural, seu d'una biblioteca i del museu Rude Larquebisbat de Dijon (francès: Archidiocèse de Dijon, llatí: Archidioecesis Divionensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Dijon · Veure més »

Arquebisbat de Durango

Larquebisbat de Durango (castellà: Arquidiócesis de Durango, llatí: Archidioecesis Durangensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Vizcaya-Pacifico.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Durango · Veure més »

Arquebisbat de Durban

Larquebisbat de Durban (anglès: Archdiocese of Durban; llatí: Archidioecesis Durbaniana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Durban · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Foggia-Bovino

La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »

Arquebisbat de Friburg

Larquebisbat de Friburg —Erzbistum Freiburg; Archidioecesis Friburgensis — és un bisbat metropolità de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Friburg · Veure més »

Arquebisbat de Gaeta

Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Gaeta · Veure més »

Arquebisbat de Glasgow

Larquebisbat de Glasgow (anglès: Archdiocese of Glasgow; llatí: Archidioecesis Glasguensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Escòcia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Glasgow · Veure més »

Arquebisbat de Goa i Damão

Larquebisbat de Goa i Daman (konkani: Goy ani Damanv Mha-Dhormprant; portuguès: Arquidiocese de Goa e Damão; llatí: Archidioecesis Goana et Damanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Índia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Goa i Damão · Veure més »

Arquebisbat de Gorizia

Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Gorizia · Veure més »

Arquebisbat de Guangzhou

Larquebisbat de Guangzhou (xinès: 天主教廣州總教區, transliterat: tyān jǔ jyàu Gwǎngjōu dzǔng jyàuchyū; llatí: Archidioecesis Coamceuvensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a la Xina.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Guangzhou · Veure més »

Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét

La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »

Arquebisbat de l'Aquila

LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »

Arquebisbat de Lecce

Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Lecce · Veure més »

Arquebisbat de Liverpool

Larquebisbat de Liverpool (anglès: Archdiocese of Liverpool; llatí: Archidioecesis Liverpolitana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Anglaterra.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Liverpool · Veure més »

Arquebisbat de Los Angeles

Larquebisbat de Los Angeles (anglès: Archdiocese of Los Angeles; castellà: Arquidiócesis de Los Ángeles; llatí: Archidioecesis Angelorum in California); és una arxidiòcesi de l'Església Catòlica a Califòrnia, Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica XI (CA, HI, NV).

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Los Angeles · Veure més »

Arquebisbat de Lucca

L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Lucca · Veure més »

Arquebisbat de Luxemburg

El complex de l'abadia de Sants Maurici i Maur de Clervaux, edificada entre el 1909 i el 1910. La tomba de sant Villibrord, conservada a l'interior de l'església de l'abadia d'Echternach. Larquebisbat de Luxemburg (francès: Archidiocèse de Luxemburg, alemany: Erzdiözese Luxemburg; flamenc: Erzdiözees Lëtzebuerg; llatí: Archidioecesis Luxemburgensis) és una seu de l'Església Catòlica a Luxemburg, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Luxemburg · Veure més »

Arquebisbat de Malta

cocatedral de Sant Joan Baptista a La Valletta Larquebisbat de Malta és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Malta. Al 2020 tenia 361.372 batejats d'un total de 428.091 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Charles Jude Scicluna.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Malta · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Marsella

basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Marsella · Veure més »

Arquebisbat de Matera-Irsina

Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »

Arquebisbat de Mònaco

Larquebisbat de Mònaco (francès: Archidiocèse de Monaco, llatí: Archidioecesis Monoecensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mònaco, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Mònaco · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Milà · Veure més »

Arquebisbat de Monreale

Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Monreale · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Nova Orleans

Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Nova Orleans (anglès: Archdiocese of New Orleans, francès: Archidiocèse de La Nouvelle-Orléans, llatí: Archidioecesis Novae Aureliae) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica V (AL, KY, LA, MS, TN).

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Nova Orleans · Veure més »

Arquebisbat de Paderborn

Larquebisbat de Paderborn - Erzbistum Paderborn en alemany, Archidioecesis Paderbornensis en llatí- és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Paderborn · Veure més »

Arquebisbat de París

La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de París · Veure més »

Arquebisbat de Pesaro

Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »

Arquebisbat de Praga

Escut de l'arquebisbat Larquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Praga · Veure més »

Arquebisbat de Quebec

Escut de l'arxidiòcesi Interior de la catedral Larquebisbat de Quebec (francès: Archidiocèse de Québec; anglès: Archdiocese of Québec; llatí: Archidioecesis Quebecensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Quebec.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Quebec · Veure més »

Arquebisbat de Rabat

Larquebisbat de Rabat és una seu metropolitana de l'Església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Rabat · Veure més »

Arquebisbat de Ranchi

Larquebisbat de Ranchi (hindi: रांची के सूबा, llatí: Archidioecesis Ranchiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a l'Índia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Ranchi · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Reims

catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Reims · Veure més »

Arquebisbat de Riga

Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Riga · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno

arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »

Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg

Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Santiago de Cuba · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Xile

Seu central de la Pontifícia Universitat Catòlica del Xile. Larquebisbat de Santiago de Xile (castellà: Arquidiócesis de Santiago de Chile; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Chile) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Santiago de Xile · Veure més »

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »

Arquebisbat de Seül

LArquebisbat de Seül (llatí: Archidioecesis Seulum, coreà: 서울 대교구) és una església particular de ritu llatí de l'Església catòlica situada a Seül, a Corea del Sud.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Seül · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquebisbat de Singapur

L'església de Sant Pere a Malacca, construïda el 1710 a l'època del bisbe Manuel do Santo António. data.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Singapur · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Tànger

Larquebisbat de Tànger és una seu metropolitana de l'Església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Tànger · Veure més »

Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Torí · Veure més »

Arquebisbat de Trento

El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Trento · Veure més »

Arquebisbat de Tunis

Larquebisbat de Tunis és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Tunis · Veure més »

Arquebisbat de Valladolid

Escut de l'arquebisbat L'Arquebisbat de Valladolid és una seu episcopal de l'Església Catòlica a Espanya, constituïda com a diòcesi el 1595 i com axidiòcesi el 1857.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Valladolid · Veure més »

Arquebisbat de Varsòvia

Larquebisbat de Varsòvia (polonès: Archidiecezja warszawska; llatí: Archidioecesis Varsaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Varsòvia · Veure més »

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »

Arquebisbat de Veszprém

El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »

Arquebisbat de Yangon

Larquebisbat de Yangon (llatí: Archidioecesis Yangonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Yangon · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: Santa Seu і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Santa Seu і Arquitectura romànica · Veure més »

Arquitectura romànica d'Itàlia

Basílica de Sant Marc de Venècia (1063-1092) baptisteri (1152-1363). Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1987. Como Basílica de Sant Ambròs de Milà (1088-1099) La catedral de Mòdena (1099-1184) L'arquitectura romànica d'Itàlia comprèn un període de producció més ampli que el d'altres estats europeus: des dels precoços exemples dels darrers decennis del fins a, en algunes zones, tot el.

Nou!!: Santa Seu і Arquitectura romànica d'Itàlia · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: Santa Seu і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Aspecte físic i personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart

L'anomenat ''Mozart de Bolonya'', una còpia realitzada el 1777 a Salzburg (Àustria) per un autor desconegut, a partir d'un retrat original. Fou una comanda per a la galeria de compositors de Giovanni Battista Martini, a Bolonya (Itàlia). L' aspecte físic i la personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart actualment són objecte de molts estudis.

Nou!!: Santa Seu і Aspecte físic i personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

Assemblea General de les Nacions Unides

L'Assemblea General de les Nacions Unides és un dels cinc òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides.

Nou!!: Santa Seu і Assemblea General de les Nacions Unides · Veure més »

Associació Catòlica Patriòtica Xina

L'Associació Patriòtica Catòlica Xina (en xinès simplificat: 中国天主教爱国会; en xinès tradicional: 中國天主教愛國會; en pinyin: Zhōngguó Tuānzhǔjiào Àiguó Huì) és una organització creada amb el suport de l'Oficina d'Assumptes Religiosos de la República Popular de la Xina l'any 1957, amb l'objectiu de controlar les activitats dels catòlics a la Xina.

Nou!!: Santa Seu і Associació Catòlica Patriòtica Xina · Veure més »

Associació de fidels

Una associació de fidels, abans anomenada pia unió, és, en el si de l'Església Catòlica, un grup de persones, laiques o no, que s'agrupen per a promoure o afavorir una causa espiritual o doctrinal aprovada per l'Església, ja sigui per al seu progrés espritiual o el bé d'altres, o per a consagrar-se a una obra apostòlica o caritativa.

Nou!!: Santa Seu і Associació de fidels · Veure més »

Attilio Nicora

Attilio Nicora (Varese, 16 de març de 1937 - Roma, 22 d'abril de 2017) fou un cardenal de l'Església catòlica, bisbe emèrit de Verona i president emèrit de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica.

Nou!!: Santa Seu і Attilio Nicora · Veure més »

Audrys Bačkis

Audrys Juozas Bačkis (nascut l'1 de febrer de 1937) és un cardenal lituà de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Audrys Bačkis · Veure més »

Augustin Bea

Augustin Bea, SJ (28 de maig de 1881 - 16 de novembre de 1968), va ser un sacerdot jesuïta alemany i erudit de la Pontifícia Universitat Gregoriana especialitzada en estudis bíblics i en arqueologia bíblica.

Nou!!: Santa Seu і Augustin Bea · Veure més »

Augusto Paolo Lojudice

Augusto Paolo Lojudice (Roma, 1 de juliol de 1964) és un cardenal catòlic italià, arquebisbe metropolità de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino des del 6 de maig de 2019.

Nou!!: Santa Seu і Augusto Paolo Lojudice · Veure més »

Ausiàs Despuig

Ausiàs Despuig (Xàtiva, 1423 - Roma, 2 de setembre de 1483) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic valencià.

Nou!!: Santa Seu і Ausiàs Despuig · Veure més »

Álvaro del Portillo

Álvaro del Portillo Díez de Sollano (Madrid, 11 de març de 1914 - Roma, 23 de març de 1994) va ser un bisbe catòlic, successor de sant Josepmaria Escrivà al capdavant de l'Opus Dei.

Nou!!: Santa Seu і Álvaro del Portillo · Veure més »

Álvaro Leonel Ramazzini Imeri

Álvaro Leonel Cardenal Ramazzini Imeri (Ciutat de Guatemala, 16 de juliol de 1947) és un bisbe i cardenal de l'Església catòlica a Guatemala.

Nou!!: Santa Seu і Álvaro Leonel Ramazzini Imeri · Veure més »

Ángel Herrera Oria

Ángel Herrera Oria (Santander, 19 de desembre de 1886 - Madrid, 28 de juliol de 1968) fou un advocat de l'Estat, periodista, sacerdot, bisbe i cardenal espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Ángel Herrera Oria · Veure més »

Ángel Losada García

Ángel Losada García (Alaraz, Salamanca, 6 de juliol de 1917 - Madrid, 31 d'agost de 1995) va ser un humanista, jurista, investigador, periodista i escriptor espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Ángel Losada García · Veure més »

Ángel Suquía Goicoechea

Ángel Suquía Goicoechea (Zaldibia, (Guipúscoa, 2 d'octubre de 1916 - Sant Sebastià, 13 de juliol de 2006) va ser un sacerdot espanyol, cardenal i arquebisbe de Madrid, diòcesi en la qual va mantenir el càrrec com a emèrit. Doctor en Teologia, va arribar a ser president de la conferència episcopal.

Nou!!: Santa Seu і Ángel Suquía Goicoechea · Veure més »

Štěpán Trochta

Štěpán Trochta S.D.B. (Francova Lhota, Vsetín, 26 de març de 1905 - Litoměřice, 6 d'abril de 1974) va ser un bisbe txec de l'Església Catòlica, que patí primer la persecució dels nazis i després del règim comunista de la República Democràtica Txecoslovaca.

Nou!!: Santa Seu і Štěpán Trochta · Veure més »

Època de Rosas

L'època de Rosas va ser un període en la història de l'Argentina en la primera meitat del, en què el poder polític va estar controlat directament o indirectament pel general Juan Manuel de Rosas, governador de la província de Buenos Aires.

Nou!!: Santa Seu і Època de Rosas · Veure més »

Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga

Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga SDB (nascut el 29 de desembre de 1942) cardenal hondureny de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Santa Seu і Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga · Veure més »

Édouard Le Roy

Édouard Louis Emmanuel Julien Le Roy (París, 18 de juny de 1870 - 10 de novembre de 1954), fou un filòsof i matemàtic francès.

Nou!!: Santa Seu і Édouard Le Roy · Veure més »

Émile Combes

Émile Justin Louis Combes, (Ròcacorba, 6 setembre 1835 - Pons 25 de maig de 1921) fou un polític i francmaçófrancès de la Tercera República, president del Consell de Ministres entre 1902 i 1905.

Nou!!: Santa Seu і Émile Combes · Veure més »

Émile Reuter

Émile Reuter (Ciutat de Luxemburg, 2 de juny de 1874 - Ciutat de Luxemburg, 14 de febrer de 1973) fou un polític i jurista luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg del 1918 al 1925.

Nou!!: Santa Seu і Émile Reuter · Veure més »

Émilie de Vialar

El seu reliquiari a Galhac. Émilie de Vialar (Galhac, Tarn, Migdia-Pirineus, 12 de setembre de 1797 - Marsella, 24 d'agost de 1856) fou una religiosa occitana, fundadora de la congregació missionera de les Germanes de Sant Josep de l'Aparició.

Nou!!: Santa Seu і Émilie de Vialar · Veure més »

Àfrica espanyola

XX. Àfrica espanyola és la denominació que es donava als territoris africans sota sobirania o protectorat espanyol, especialment aplicada a les dependències colonials del Protectorat Espanyol al Marroc format per les zones del Rif al nord i Cap Juby al sud, Sàhara Espanyol (actual Sàhara Occidental), Guinea Espanyola (actual Guinea Equatorial), a més de Madeira, Cap Verd, Guinea-Bissau, São Tomé i Príncipe, Somàlia, Angola i Moçambic, en incorporar-se Portugal a Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Àfrica espanyola · Veure més »

Àngel Morta i Fíguls

Àngel Morta i Fíguls (l'Ametlla de Merola, 20 de maig de 1914 - Mardid, 20 de juny de 1972) fou un sacerdot catòlic català, bisbe titular de Gubaliana i auxiliar de Madrid.

Nou!!: Santa Seu і Àngel Morta i Fíguls · Veure més »

Baldassare Castiglione

''Cortegiano'', 1549 Baldassare Castiglione (Màntua, 6 de desembre de 1478 - Toledo, 8 de febrer de 1529) va ser un escriptor italià, famós per la seva obra Il libro del Cortegiano (El cortesà), una guia per al bon govern que reflecteix els ideals polítics i culturals del Renaixement.

Nou!!: Santa Seu і Baldassare Castiglione · Veure més »

Baltasar Moscoso y Sandoval

Baltasar Moscoso i Sandoval (Altamira, 9 de març de 1589 - Madrid, 18 de setembre de 1665) va ser un religiós espanyol, cardenal, bisbe de Jaén i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Santa Seu і Baltasar Moscoso y Sandoval · Veure més »

Bandera de Portugal

La bandera de la República Portuguesa és un rectangle verd i vermell de proporcions 2:3 dividit verticalment; el verd ocupa dues cinquenes parts de la llargada de la bandera, per la banda del pal, mentre que el vermell ocupa les tres cinquenes parts restants per la banda del vol.

Nou!!: Santa Seu і Bandera de Portugal · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu del Camí

La Basílica Menor de la Mare de Déu del Camí es troba a la localitat de La Virgen del Camino, pertanyent al municipi de Valverde de la Virgen, a la província de Lleó (Espanya).

Nou!!: Santa Seu і Basílica de la Mare de Déu del Camí · Veure més »

Basílica de Nostra Senyora de Begoña

La Basílica de Nostra Senyora de Begoña és el santuari de la Mare de Déu de Begoña, patrona del senyoriu de Biscaia, situada a la seva capital, Bilbao.

Nou!!: Santa Seu і Basílica de Nostra Senyora de Begoña · Veure més »

Basílica dels Vint-i-Sis Sants Màrtirs de Nagasaki

La Basílica dels Vint-i-Sis Sants Màrtirs de Nagasaki (日本二十六聖殉教者聖堂, Nippon Ni-jū-Roku Sei), també coneguda popularment com a l'església d'Ōura (大浦天主堂, Ōura Tenshudō) és una basílica menor i cocatedral de l'Església Catòlica Apostòlica i Romana a Nagasaki, Japó.

Nou!!: Santa Seu і Basílica dels Vint-i-Sis Sants Màrtirs de Nagasaki · Veure més »

Baselios Cleemis Thottunkal

Moran Mor Baselios Cardenal Cleemis Catholicos o, quan es refereix a ell exclusivament com a cardenal, Baselios Cleemis Cardenal Thottunkal és l'actual arquebisbe major-catolicós de l'Església Catòlica Siro-malankar.

Nou!!: Santa Seu і Baselios Cleemis Thottunkal · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Santa Seu і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Nou!!: Santa Seu і Beat · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Santa Seu і Benet XIII · Veure més »

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Nou!!: Santa Seu і Benet XVI · Veure més »

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: Santa Seu і Benevent · Veure més »

Beniamino Stella

Beniamino Stella (nascut el 18 d'agost de 1941) és un arquebisbe italià de l'Església Catòlica, actual prefecte de la Congregació pel Clergat.

Nou!!: Santa Seu і Beniamino Stella · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Santa Seu і Benito Mussolini · Veure més »

Berardo Eroli

fou un cardenal i jurista italià.

Nou!!: Santa Seu і Berardo Eroli · Veure més »

Berenguer II de Millau

Berenguer II de Millau (c.1025 - c. 1080), esdevingut també Berenguer de Carlat, fou vescomte de Millau i Rodés des de l'any 1051 i, per matrimoni, també vescomte de Carlat.

Nou!!: Santa Seu і Berenguer II de Millau · Veure més »

Bernard Francis Law

fou un cardenal de l'Església Catòlica Romana estatunidenc.

Nou!!: Santa Seu і Bernard Francis Law · Veure més »

Bernardino López de Carvajal

fou un cardenal i bisbe castellà.

Nou!!: Santa Seu і Bernardino López de Carvajal · Veure més »

Bernardito Auza

Bernardito "Barney" Cleopas Auza (Balintawak, Talibon, Bohol, Filipines, 10 de juny de 1959) és un arquebisbe filipí, membre dels serveis diplomàtics de la Santa Seu, és Nunci apostòlic a Espanya i Andorra des de 2019.

Nou!!: Santa Seu і Bernardito Auza · Veure més »

Bernardo de Hoyos

Bernardo Francisco de Hoyos y de Seña S.J. (21 d'agost de 1711, Torrelobatón, Valladolid - † 29 de novembre de 1735, Valladolid) fou un jesuïta, primer i principal apòstol a Espanya de la devoció al Sagrat Cor de Jesús.

Nou!!: Santa Seu і Bernardo de Hoyos · Veure més »

Bernardo Tanucci

miniatura Bernardo Tanucci (20 de febrer, 1698 - 29 d'abril, de 1783) era un estadista italià, que donava govern instruït al Regne de les Dues Sicílies de Carles III d'Espanya i al seu fill Ferran I de les Dues Sicílies.

Nou!!: Santa Seu і Bernardo Tanucci · Veure més »

Betlemites Filles del Sagrat Cor

Les Germanes Betlemites Filles del Sagrat Cor de Jesús són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació religiosa dedicada a l'ensenyament dels joves.

Nou!!: Santa Seu і Betlemites Filles del Sagrat Cor · Veure més »

Biblioteca Vaticana

La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Biblioteca Vaticana · Veure més »

Bisbat antic de Bath i Wells

La catedral de Wells. Restes de l'abadia de Glastonbury. Mapa de les diòcesis anglosaxones d'Anglaterra. XII. XVIII de la cartoixa de Hinton, fundada el 1232. El bisbat de Bath i Wells (anglès: Diocese of Bath and Wells; llatí: Dioecesis Bathoniensis et Wellensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat antic de Bath i Wells · Veure més »

Bisbat antic de Lincoln

El bisbat de Lincoln (anglès: Diocese of Lincoln; llatí: Dioecesis Lincolniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat antic de Lincoln · Veure més »

Bisbat d'Aberdeen

L'església de Sant Machar, que fou la catedral de la diòcesi d'Aberdeen fins a la reforma protestant, que avui pertany a l'Església d'Escòcia. cistercenca de Deer (''Deer Abbey''), fundada el 1219. El bisbat d'Aberdeen (anglès: Roman Catholic Diocese of Aberdeen, llatí: Dioecesis Aberdonensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Aberdeen · Veure més »

Bisbat d'Acerra

El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Acerra · Veure més »

Bisbat d'Acireale

El bisbat d' Acireale (italià: Diocesi di Acireale; llatí: Dioecesis Iaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catània, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Acireale · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Ajaccio

El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Ajaccio · Veure més »

Bisbat d'Alet

El bisbe Nicolas Pavillon (1639-1677). El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Alet · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Amiens

L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Amiens · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Aosta

El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Aosta · Veure més »

Bisbat d'Aquisgrà

La ''Mönchengladbacher Münster St. Vitus''. Escut de la diòcesi El bisbat d'Aquigrà (alemany: Bistum Aachen, llatí: Dioecesis Aquisgranensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Colònia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Aquisgrà · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Arràs · Veure més »

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Avellino

La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Avellino · Veure més »

Bisbat d'Aversa

El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Aversa · Veure més »

Bisbat d'Ösel-Wiek

El castell episcopal de Kuressaare. La diòcesi de Ösel-Wiek (estonià: Saare-Lääne piiskopkond; llatí: Dioecesis Osiliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Ösel-Wiek · Veure més »

Bisbat d'Erfurt

El bisbat d'Erfurt (alemany: Bistum Erfurt, llatí: Dioecesis Erfordiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Erfurt · Veure més »

Bisbat d'Essen

Escut de la diòcesi El bisbat d'Essen (alemany: Bistum Essen, llatí: Dioecesis Essendiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Colònia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Essen · Veure més »

Bisbat d'Estocolm

El bisbat d'Estocolm (suec: Stockholms katolska stift, llatí: Dioecesis Holmiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Suècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Estocolm · Veure més »

Bisbat d'Estrasburg

Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »

Bisbat d'Ischia

El bisbat d'Ischia (italià: diocesi di Ischia; llatí: Dioecesis Isclana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 55.000 batejats d'un total de 58.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pietro Lagnese.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Ischia · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat d'Oslo

El bisbat d'Oslo (noruec: Oslo Bispedømme; llatí: Dioecesis Osloensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat d'Oslo · Veure més »

Bisbat de České Budějovice

Escut de la diòcesi Estàtua de Jan Valerián Jirsík (bisbe 1851-1883) a un costat de la Torre Negra, el campanar de la catedral El bisbat de České Budějovice (txec: Diecéze českobudějovická; llatí: Dioecesis Budovicensis) és una seu de l'Església catòlica a Txèquia, sufragània de l'arquebisbat de Praga.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de České Budějovice · Veure més »

Bisbat de Bafatá

La diòcesi de Bafatá (en llatí: Dioecesis Bafatana) és una seu de l'Església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu, situada a l'estat africà de Guinea Bissau.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Bafatá · Veure més »

Bisbat de Baiona

catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Baiona · Veure més »

Bisbat de Basilea

Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Basilea · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Besiers · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Biella

El Baptisteri El Santuari d'Oropa El bisbat de Biella (italià: diocesi di Biella; llatí: Dioecesis Bugellensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Biella · Veure més »

Bisbat de Bissau

El bisbat de Bissau (en llatí: Dioecesis Bissagensis) és una seu de l'Església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu, situada a l'estat africà de Guinea Bissau.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Bissau · Veure més »

Bisbat de Blois

L'ex palau episcopal de Blois, avui '' Hôtel de ville''. XII. Vendôme, fundada el 1033. El bisbat de Blois (francès: Diocèse de Blois, llatí: Dioecesis Blesensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Blois · Veure més »

Bisbat de Boulogne

Audomar. Restes arqueològiques al lloc de l'antica Thérouanne; proves de les restes de la catedral. Saint-Omer. revolució. El bisbat de Boulogne (francès: Diòcese de Boulogne, llatí: Dioecesis Boloniensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Boulogne · Veure més »

Bisbat de Caltanissetta

El bisbat de Caltanissetta (italià: diocesi di Caltanissetta; llatí: Dioecesis Calatanisiadensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Agrigent, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Caltanissetta · Veure més »

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Carcassona · Veure més »

Bisbat de Cassano all'Ionio

El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »

Bisbat de Chiang Rai

El bisbat de Chiang Rai (tailandès: เขตมิสซังเชียงราย; llatí: Dioecesis Chiangraiensis) és una seu de l'Església catòlica a Església catòlica a Tailàndia, sufragània de l'arquebisbat de Bangkok.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Chiang Rai · Veure més »

Bisbat de Chiavari

El bisbat de Chiavari (italià: diocesi di Chiavari; llatí: Dioecesis Clavarensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Chiavari · Veure més »

Bisbat de Chur

El palau episcopal de Coira. L'''Hof Chur'', a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la ''Martinskirche'', església protestant de Coira. El seminari ''San Lucio'' de Coira. Frontal d'altar de la catedral de Coira. VIII. VIII. El Bisbat de Chur (alemany: Bischoftum Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Chur · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Civita Castellana

El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »

Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia

El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia · Veure més »

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bisbat de Como

El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Como · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Coserans

El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Coserans · Veure més »

Bisbat de Coutances i Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »

Bisbat de Crema

El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Crema · Veure més »

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Cremona · Veure més »

Bisbat de Curlàndia

Runes del castell episcopal de Piltene. La diòcesi de Curlàndia (letó: Kurzemes bīskapija, llatí: Dioecesis Curoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Curlàndia · Veure més »

Bisbat de Digne

L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Digne · Veure més »

Bisbat de Dol

Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Dol · Veure més »

Bisbat de Dorpat

Escut de la diòcesi La diòcesi de Dorpat (estonià: Tartu piiskopkond; llatí: Dioecesis Tarbatensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Dorpat · Veure més »

Bisbat de Dunkeld

catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Dunkeld · Veure més »

Bisbat de Fabriano-Matelica

El bisbat de Fabriano-Matelica (italià: diocesi di Fabriano-Matelica; llatí: Dioecesis Fabrianensis-Mathelicensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Fabriano-Matelica · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Fidenza

El bisbat de Fidenza —diocesi di Fidenza; Dioecesis Fidentina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Modena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Fidenza · Veure més »

Bisbat de Fiesole

El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Fiesole · Veure més »

Bisbat de Foligno

El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Foligno · Veure més »

Bisbat de Freising

Catedral Orgue Palau arquebisbal (Palau Holnstein) Escut de l'arxidiòcesi El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Freising · Veure més »

Bisbat de Frejús i Toló

cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Fulda

El Bisbat de Fulda - Bistum Fulda, Dioecesis Fuldensis - és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Fulda · Veure més »

Bisbat de Gap

Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Gap · Veure més »

Bisbat de Görlitz

El bisbat de Görlitz (alemany: Bistum Görlitz, llatí: Dioecesis Gorlicensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Berlín.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Görlitz · Veure més »

Bisbat de Gibraltar

El bisbat de Gibraltar (anglès: Diocese of Gibraltar; llatí: Dioecesis Gibraltariensis) és una seu de l'Església catòlica al Regne Unit, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Gibraltar · Veure més »

Bisbat de Gikongoro

L'Bisbat de Gikongoro (francès: Diocèse de Gikongoro; llatí: Dioecesis Gikongoroensis) és un bisbat de l'Església catòlica pertanyent a Ruanda, sufragani de l'arquebisbat de Kigali.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Gikongoro · Veure més »

Bisbat de Glandèves

La part absidal de l'antiga catedral de Glandèves El bisbat de Glandèves (francès: Diocèse de Glandèves, llatí: Dioecesis Glandatensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Glandèves · Veure més »

Bisbat de Gozo

El bisbat de Gozo és una seu de l'Església catòlica a Malta.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Gozo · Veure més »

Bisbat de Graz-Seckau

Escut de la diòcesi El bisbat de Graz-Seckau (alemany: Bistum Graz-Seckau; llatí: Dioecesis Graecensis-Seccoviensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salzburg.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Graz-Seckau · Veure més »

Bisbat de Grosseto

El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Grosseto · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Honolulu

El bisbat de Honolulu (anglès: Diocese of Honolulu, llatí: Dioecesis Honoluluensis) és una seu de l'Església Catòlica als Estats Units, sufragània de l'arquebisbat de San Francisco, i pertany a la regió eclesiàstica XI (CA, HI, NV).

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Honolulu · Veure més »

Bisbat de Hradec Králové

L'escut de la diòcesi El bisbat de Hradec Králové (txec: Diecéze královéhradecká, llatí: Dioecesis Reginae Gradecensis) és una seu de l'Església Catòlica a Txèquia, sufragània de l'arquebisbat de Praga.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Hradec Králové · Veure més »

Bisbat de Jesi

El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Jesi · Veure més »

Bisbat de Kammin

Escut de la diòcesi El Bisbat de Kammin (també Cammin i Kamien) Fou una antiga diòcesi catòlica romana al Ducat de Pomerània de 1140 a 1544 i un territori secular o principat-bisbat al territori de Kolberg (Koobrzeg) entre 1248 i 1650.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Kammin · Veure més »

Bisbat de Kàmianets-Podilski

El bisbat de Kàmianets-Podilski (ucraïnès: Кам'янець-Подільська дієцезія); llatí: Dioecesis Camenecensis Latinorum) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 244.815 batejats d'un total de 2.838.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Maksymilian Leonid Dubrawski, O.F.M.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Kàmianets-Podilski · Veure més »

Bisbat de Lamezia Terme

El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Lamezia Terme · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg

El bisbat de Lausana fou un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg · Veure més »

Bisbat de Lavaur

El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Lavaur · Veure més »

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''. L'església abacial del Relec, fundada vers el 1132. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Daoulas, fundada el 1173. Icona moderna de sant Pau Aurelià, que la tradició sosté com a fundador de la diòcesi. El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Les Cayes

El bisbat de Les Cayes (crioll: Dyosèz nan Les Cayes; llatí: Dioecesis Caiesensis) és una seu de l'Església Catòlica a Haití, sufragània de l'arquebisbat de Port-au-Prince.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Les Cayes · Veure més »

Bisbat de Limburg

El Bisbat de Limburg — Bistum Limburg, Dioecesis Limburgensis — és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arxidiòcesi de Colònia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Limburg · Veure més »

Bisbat de Lo Puèi de Velai

La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Lugano

El bisbat de Lugano —diocesi di Lugano; Dioecesis Luganensis — és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecte a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Lugano · Veure més »

Bisbat de Lutsk

Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Lutsk · Veure més »

Bisbat de Macao

El bisbat de Macao (xinès: 天主教澳門教區; llatí: Dioecesis Macaonensis) és una seu de l'Església catòlica a la Xina, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Macao · Veure més »

Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia

El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia · Veure més »

Bisbat de Mallorca

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Mallorca · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Màntua

Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Màntua · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »

Bisbat de Mindelo

El bisbat de Mindelo (portuguès: Diocese de Mindelo; llatí: Dioecesis Mindelensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Mindelo · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Montalban

L'antic palau episcopal de Montauban, seu dels bisbes entre el 1680 i el 1790, i avui seu del ''Museu Ingres''. El bisbat de Montalban (francès: Diocèse de Montauban, llatí: Dioecesis Montis Albani) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Montalban · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Moulins

El bisbat de Moulins - Diocèse de Moulins, Dioecesis Molinensis - és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Moulins · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Niça · Veure més »

Bisbat de Nikòpol

Interior de la catedral. El bisbat de Nikòpol (búlgar: Никополски епископ, llatí: Dioecesis Nicopolitana) és una seu de l'Església Catòlica a Bulgària, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Nikòpol · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Nitra · Veure més »

Bisbat de Noto

El bisbat de Noto (italià: Diocesi di Noto; llatí: Dioecesis Cuneensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siracusa, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Noto · Veure més »

Bisbat de Nuoro

Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Nuoro · Veure més »

Bisbat de Parma

Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Parma · Veure més »

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Pavia · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Perigús · Veure més »

Bisbat de Pescia

El bisbat de Pescia (italià: diocesi di Pescia; llatí: Dioecesis Pisciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Pescia · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Pistoia

El bisbat de Pistoia (italià: diocesi di Pistoia; llatí: Dioecesis Pistoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Pistoia · Veure més »

Bisbat de Pomesània

La diòcesi de Pomesània (polonès: Diecezja pomezańska; llatí: Dioecesis Pomesaniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Polònia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Pomesània · Veure més »

Bisbat de Port-Louis

El bisbat de Port-Louis (francès: diocèse de Port-Louis, llatí: Dioecesis Portus Ludovici) és una seu de l'Església Catòlica a Maurici, que ocupa tot l'estat de Maurici, a l'oceà Índic.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Port-Louis · Veure més »

Bisbat de Posen

El Bisbat de Posen o Arxidiòcesi de Poznan (llatí Posnanien(sis)) és una de 14 arxidiòcesis de Polònia, amb seu a la ciutat de Poznan.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Posen · Veure més »

Bisbat de Prato

El bisbat de Prato (italià: diocesi di Prato; llatí: Dioecesis Pratensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Prato · Veure més »

Bisbat de Quimper

bretó de ''Kernev''. Corentino, protobisbe de la diòcesi. L'ex cattedrale di San Pau Aurelià a Saint-Pol-de-Léon. L'antic palau episcopal, avui seu del museu departamental bretó. V. L'església de l'abadia ''Sainte-Croix'' de Quimperlé, fundada el 1029. El bisbat de Quimper (francès: Diocèse de Quimper, llatí: Dioecesis Corisopitensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Quimper · Veure més »

Bisbat de Ratisbona

El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Ratisbona · Veure més »

Bisbat de Rímini

El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Rímini · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de Reval

La diòcesi de Reval (estonià: Tallinna piiskopkond; llatí: Dioecesis Revaliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia La diòcesi s'estenia a la regió septentrional de l'actual Estònia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Reval · Veure més »

Bisbat de Rieti

Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Rieti · Veure més »

Bisbat de Rodés

Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Rodés · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Rottenburg-Stuttgart

El bisbat de Rottenburg-Stuttgart (alemany: Bistum Rottenburg-Stuttgart, llatí: Dioecesis Rottenburgensis-Stutgardiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Friburg.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Rottenburg-Stuttgart · Veure més »

Bisbat de Saint-Étienne

El bisbat de Saint-Étienne (francès: Diocèse de Saint-Étienne, llatí: Dioecesis Sancti Stephani) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió. Al 2014 tenia 464.000 batejats sobre una població de 591.628 habitants. Actualment està regida pel bisbe Sylvain Bataille.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Saint-Étienne · Veure més »

Bisbat de Saint-Claude

El bisbat de Saint-Claude (francès: Diocèse de Saint-Claude, llatí: Dioecesis Sancti Claudii) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Saint-Claude · Veure més »

Bisbat de Saint-Denis de La Réunion

El bisbat de Saint-Denis-de-La Réunion (francès: Diocèse de Saint-Denis de La Réunion, llatí: Dioecesis S. Dionysii Reunionis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Saint-Denis de La Réunion · Veure més »

Bisbat de Saint-Dié

Idulf al voltant del 671. El bisbat de Saint-Dié (francès: Diocèse de Saint-Dié, llatí: Dioecesis Sancti Deodati) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Saint-Dié · Veure més »

Bisbat de Saluzzo

El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Saluzzo · Veure més »

Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto

El bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto (italià: diocesi di San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto; llatí: Dioecesis Sancti Benedicti ad Truentum-Ripana-Montis Alti) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto · Veure més »

Bisbat de San Marco Argentano-Scalea

El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea · Veure més »

Bisbat de San Marino-Montefeltro

El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »

Bisbat de Sankt Gallen

El bisbat de Sankt Gallen (alemany: bistum St. Gallen; llatí: Dioecesis Sancti Galli) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Sankt Gallen · Veure més »

Bisbat de Sant Joan de Mauriena

El bisbat de Sant Joan de Mauriena (francès Saint-Jean-de-Maurienne) és una jurisdicció eclesiàstica (diòcesi) creada pel rei Guntram de Borgonya, net de Clodoveu I, el 565/574, corresponent a la vall de la Mauriena o Moriena.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Sant Joan de Mauriena · Veure més »

Bisbat de Santiago de Cap Verd

Roïnes de l'antiga catedral a Cidade Velha, erecta el 1556. El bisbat de Sant Jaume de Cap Verd (portuguès: Diocese de Santiago de Cabo Verde; llatí: Dioecesis Sancti Iacobi Capitis Viridis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Santiago de Cap Verd · Veure més »

Bisbat de Sàmbia

La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Sàmbia · Veure més »

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Senigallia · Veure més »

Bisbat de Sessa Aurunca

El bisbat de Sessa Aurunca (italià: diocesi di Sessa Aurunca; llatí: Dioecesis Suessana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Sessa Aurunca · Veure més »

Bisbat de Siedlce

El santuari marià de Kodeń El bisbat de Siedlce (polonès: Diecezja siedlecka, llatí: Dioecesis Siedlecensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arxidiòcesi de Lublin.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Siedlce · Veure més »

Bisbat de Sion

El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Sion · Veure més »

Bisbat de Sioux Falls

El bisbat de Sioux Falls —Diocese of Sioux Falls, Dioecesis Siouxormensis — és una seu de l'Església Catòlica als Estats Units, sufragània de l'arquebisbat de Saint Paul i Minneapolis, que pertany a la regió eclesiàstica VIII (MN, ND, SD).

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Sioux Falls · Veure més »

Bisbat de Soissons

catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Soissons · Veure més »

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Solsona · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Spokane

El bisbat de Spokane (anglès: Diocese of Spokane, llatí: Dioecesis Spokanensis) és una seu de l'Església Catòlica als Estats Units, sufragània de l'arquebisbat de Seattle i que pertany a la Regió eclesiàstica XII (AK, ID, MT, OR, WA).

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Spokane · Veure més »

Bisbat de Sulmona-Valva

El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »

Bisbat de Tarba

El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Tarba · Veure més »

Bisbat de Tívoli

El bisbat de Tívoli —diocesi di Tivoli; Dioecesis Tiburtina — és una diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Tívoli · Veure més »

Bisbat de Telde

El Bisbat de les Illes de la Fortuna també anomenat Bisbat de Telde, fou el primer bisbat de Canàries (avui extint), havent estat erigit per Climent VI el 7 de novembre de 1351, a Telde, a l'illa de Gran Canària. Aquest Papa va dictar una butlla, denominada Coelestis rex regum, erigint com a bisbe al carmelita fra Bernat Font.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Telde · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Teramo-Atri

Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Thérouanne

La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Thérouanne · Veure més »

Bisbat de Tonga

El bisbat de Tonga (llatí: Dioecesis Tongana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Tonga · Veure més »

Bisbat de Toul

L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Toul · Veure més »

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Treviso · Veure més »

Bisbat de Trieste

El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Trieste · Veure més »

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Trivento · Veure més »

Bisbat de Vannes

El bisbat de Vannes és una diòcesi catòlica de Bretanya, França, que cobreix el departament d'Ar Mor-Bihan.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Vannes · Veure més »

Bisbat de Vác

Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772). Il santuario mariano i basilica minore di Máriabesnyő. El bisbat de Vác (hongarès: Váci egyházmegye, llatí: Dioecesis Vaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Eger.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Vác · Veure més »

Bisbat de Verdun

Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Verdun · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bisbat de Vigevano

El bisbat de Vigevano (italià: bisbat de Vigevano; llatí: Dioecesis Viglevanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Vigevano · Veure més »

Bisbat de Viterbo

El bisbat de Viterbo (italià: Diocesi di Viterbo; llatí: Dioecesis Viterbiensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Viterbo · Veure més »

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »

Bisbat de Volterra

El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Volterra · Veure més »

Bisbat de Winchester

XII, seu de l'antiga catedral fundada pel bisbe Birino. Finestral de l'abadia de Dorchester, representant el bisbe Birino. El bisbat de Winchester (anglès: Diocese of Winchester; llatí: Dioecesis Wintoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat de Winchester · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Santa Seu і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbe (Església Catòlica)

Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.

Nou!!: Santa Seu і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »

Bisbe diocesà

Un bisbe diocesà, dins de les diverses tradicions cristianes, és un bisbe o arquebisbe encarregat de la cura pastoral d'una diòcesi o arxidiòcesi.

Nou!!: Santa Seu і Bisbe diocesà · Veure més »

Blase Joseph Cupich

Blase Joseph Cupich (pronunciat SOO-pitch; 19 de març de 1949) és un prelat estatunidenc de l'Església Catòlica, que serveix com el novè arquebisbe de Chicago.

Nou!!: Santa Seu і Blase Joseph Cupich · Veure més »

Breu apostòlic

El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Breu apostòlic · Veure més »

Bru de Colònia

Bru o Brunó de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101) va ser un monjo, fundador de l'Orde de la Cartoixa.

Nou!!: Santa Seu і Bru de Colònia · Veure més »

Bruno Bernard Heim

Bruno Bernard Heim (5 de març de 1911, Olten, Suïssa - 18 de març de 2003, ibídem) fou un diplomàtic de la Santa Seu, nunci apostòlic i arquebisbe suís.

Nou!!: Santa Seu і Bruno Bernard Heim · Veure més »

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Nou!!: Santa Seu і Butlles alexandrines · Veure més »

Camarlenc

Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.

Nou!!: Santa Seu і Camarlenc · Veure més »

Camarlenc (església catòlica)

seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.

Nou!!: Santa Seu і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »

Cambra apostòlica

Pavelló pontifici La Cambra apostòlica és una institució del Vaticà encarregada des del segle XI de l'administració financera i que es va convertir el segle XIX en un tribunal per a l'Estat pontifici.

Nou!!: Santa Seu і Cambra apostòlica · Veure més »

Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista

La Congregació dels Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, en portuguès Cónegos Seculares de São João Evangelista, era una congregació clerical de canonges seculars, que només feien vots temporals.

Nou!!: Santa Seu і Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista · Veure més »

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Nou!!: Santa Seu і Canonització · Veure més »

Capítols matrimonials de Barbastre

Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Nou!!: Santa Seu і Capítols matrimonials de Barbastre · Veure més »

Capella del Remei (Manresa)

La Capella del Remei és una petita capella barroca del primer quart del s.XVII que es troba al municipi de Manresa (Bages).

Nou!!: Santa Seu і Capella del Remei (Manresa) · Veure més »

Capella Sixtina

Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: Santa Seu і Capella Sixtina · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Santa Seu і Cardenal · Veure més »

Cardenal de la corona

Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal. El cardenal Thomas Wolsey Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona) era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.

Nou!!: Santa Seu і Cardenal de la corona · Veure més »

Carles de Blois

Carles de Blois (Blois, regne de França, 1319 - Batalla d'Auray, 29 de setembre de 1364) fou baró de Mayenne, senyor de Guise i, per matrimoni, comte de Penthièvre i duc de Bretanya.

Nou!!: Santa Seu і Carles de Blois · Veure més »

Carles Eduard Stuart

Carles Eduard Stuart (Charles Edward Louis John Casimir Silvester Maria Stuart) (Roma, 31 de desembre de 1720 – 31 de gener de 1788) va ser un aristòcrata escocès pertanyent a la dinastia dels Stuart i pretendent jacobita al tron de Gran Bretanya com Carles III d'Anglaterra i Escòcia.

Nou!!: Santa Seu і Carles Eduard Stuart · Veure més »

Carles V de França

Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Nou!!: Santa Seu і Carles V de França · Veure més »

Carme Sallés i Barangueras

Carme Sallés i Barangueras (Vic, 1848 — Madrid, 1911) va ser una monja catalana que, el 1892, va fundar a Burgos la congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament per a l'educació de les nenes.

Nou!!: Santa Seu і Carme Sallés i Barangueras · Veure més »

Carmel Pastor i Pla

Carmel Pastor i Pla (València, 1924 - Aquisgrà, 1966) fou un pintor i escultor valencià.

Nou!!: Santa Seu і Carmel Pastor i Pla · Veure més »

Carmelites descalces

Les Monges Carmelites Descalces (en llatí Moniales Ordinis Carmelitarum Discalceatarum) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant.

Nou!!: Santa Seu і Carmelites descalces · Veure més »

Carmen de Zulueta Cebrián

Carmen de Zulueta Cebrián (Madrid, 26 de novembre de 1916 - Nova York, 1 de maig de 2010) fou una escriptora, filòsofa i professora espanyola exiliada als Estats Units després de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Santa Seu і Carmen de Zulueta Cebrián · Veure més »

Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España

La Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España (Carta col·lectiva dels bisbes espanyols als bisbes del món sencer amb motiu de la guerra a Espanya) va ser una maniobra de propaganda internacional dels bisbes espanyols, amb el qual volien informar els catòlics arreu del món de la postura de l'Església Catòlica en la Guerra Civil.

Nou!!: Santa Seu і Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Santa Seu і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Santa Seu і Casal d'Aragó · Veure més »

Casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església catòlica

Els casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església catòlica són una sèrie d'acusacions, investigacions, judicis i condemnes de crims d'abusos sexuals contra infants comesos per preveres, monges i membres d'ordes catòlics contra nens i joves.

Nou!!: Santa Seu і Casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església catòlica · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Santa Seu і Catarisme · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Santa Seu і Catedral · Veure més »

Catedral Basílica de Nossa Senhora Aparecida

La Catedral Basílica Santuari Nacional de Nostra Senyora de la Concepció Aparecida, coneguda més habitualment (en portuguès) com Santuário Nacional de Nossa Senhora Aparecida, és un temple catòlic situat en el municipi brasiler d'Aparecida, en l'interior de l'estat de São Paulo.

Nou!!: Santa Seu і Catedral Basílica de Nossa Senhora Aparecida · Veure més »

Catedral de Changhung

La Catedral de Changchung (hangul: 장충성당) és la Catedral catòlica del bisbe de Pionyang, Corea del Nord, situada a Changchung al barri de Songyo-guyok.

Nou!!: Santa Seu і Catedral de Changhung · Veure més »

Catedral de Chartres

La Catedral de Nostra Senyora de Chartres (en francès: Cathédrale Notre-Dame de Chartres), és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, a la ciutat de Chartres, en el departament d'Eure i Loir, a França, al nord-oest de país, a uns 80 km de la capital estatal, París.

Nou!!: Santa Seu і Catedral de Chartres · Veure més »

Catedral de Christ Church

Planta de la Catedral de Christ Church i el parc La Catedral de Christ Church de Dublín o més formal la Catedral de la Santíssima Trinitat és la seu de la diòcesi de Dublín i Glendalough i també de província de Dublín i Cashel de l'Església d'Irlanda, branca de l'Església Anglicana.

Nou!!: Santa Seu і Catedral de Christ Church · Veure més »

Catedral de Magalona

La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.

Nou!!: Santa Seu і Catedral de Magalona · Veure més »

Catedral de Nostra Senyora de la Dormició de Damasc

La catedral de Nostra Senyora de la Dormició, també anomenada catedral patriarcal de la Dormició de Nostra Senyora, és la catedral de l'Església Catòlica Melquita a la ciutat de Damasc, capital de Síria.

Nou!!: Santa Seu і Catedral de Nostra Senyora de la Dormició de Damasc · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: Santa Seu і Catedral de Palerm · Veure més »

Catedral de Querétaro

La catedral de Querétaro o Antic Oratori de Sant Felip Neri és un temple religiós catòlic construït per la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri.

Nou!!: Santa Seu і Catedral de Querétaro · Veure més »

Catedral de Sant Florià

La Catedral de Sant Florià, més coneguda formalment com a catedral de Sant Miquel Arcàngel i Sant Florià Màrtir (en polonès: Katedra Świętego Michała Archanioła i Świętego Floriana), és una església catòlica i lloc històric al carrer Floriańska 3 a l'est de Varsòvia.

Nou!!: Santa Seu і Catedral de Sant Florià · Veure més »

Catedral de Santiago de Bilbao

La Catedral de Santiago de Bilbao, també coneguda com a Catedral Basílica de Santiago en Bilbao (Biscaia, País Basc, Espanya) és el temple catòlic que des de 1949 alberga la seu de la Diòcesi de Bilbao.

Nou!!: Santa Seu і Catedral de Santiago de Bilbao · Veure més »

Caterina de Siena

Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.

Nou!!: Santa Seu і Caterina de Siena · Veure més »

Caterina Volpicelli

Santa Caterina Volpicelli (Nàpols, 21 de gener de 1839 - 28 de desembre de 1894) va ser una religiosa italiana, fundadora de la congregació de les Esclaves del Sagrat Cor de Santa Caterina Volpicelli.

Nou!!: Santa Seu і Caterina Volpicelli · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Santa Seu і Catolicisme · Veure més »

Catolicisme a Cap Verd

L'església de São Felipe a l'illa de Fogo L'Església Catòlica a Cap Verd és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Papa a Roma.

Nou!!: Santa Seu і Catolicisme a Cap Verd · Veure més »

Catolicisme a Guinea Bissau

L'Església Catòlica a Guinea Bissau és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Santa Seu a Roma.

Nou!!: Santa Seu і Catolicisme a Guinea Bissau · Veure més »

Catolicisme a Guinea Equatorial

L'Església Catòlica de Guinea Equatorial és part de l'Església Catòlica, sota el lideratge espiritual del Papa i Cúria pontifícia a Roma i constitueix la religió més practicada al país.

Nou!!: Santa Seu і Catolicisme a Guinea Equatorial · Veure més »

Catolicisme a Moçambic

Catedral de Beira L'Església Catòlica a Moçambic és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Papa a Roma.

Nou!!: Santa Seu і Catolicisme a Moçambic · Veure més »

Catolicisme a São Tomé i Príncipe

LEsglésia Catòlica de São Tomé i Príncipe és part de l'Església Catòlica, sota el lideratge espiritual del Papa i Cúria pontifícia a Roma i constitueix la religió més practicada al país.

Nou!!: Santa Seu і Catolicisme a São Tomé i Príncipe · Veure més »

Catolicisme a Suïssa

Les diferents diòcesis de Suïssa. LEsglésia Catòlica Suïssa és part de l'Església Catòlica, està sota la guia espiritual del papa i sota la cúria de Roma.

Nou!!: Santa Seu і Catolicisme a Suïssa · Veure més »

Catolicisme al Marroc

L'Església Catòlica al Marroc és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Papa a Roma.

Nou!!: Santa Seu і Catolicisme al Marroc · Veure més »

Catolicisme independent

El catolicisme independent és un moviment sacramental independent de clergues i laics que s'autoidentifiquen com a catòlics (la majoria de vegades com a antic catòlic o com a catòlic independent) i formen "microesglésies que reclamen successió apostòlica i sagraments vàlids", tot i no estar afiliats a les esglésies catòliques històriques com la Catòlica Romana i les Església la Catòlica Antiga.

Nou!!: Santa Seu і Catolicisme independent · Veure més »

Cavallers de Loreto

El Col·legi de Cavallers de Loreto o Collegium Militum Lauretanorum en llatí, fou un orde militar tardà, fundat en 1545 pel papa Pau III per protegir i defensar el santuari de la Santa Casa de Loreto.

Nou!!: Santa Seu і Cavallers de Loreto · Veure més »

Cúria Pontifícia

La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Cúria Pontifícia · Veure més »

Centre històric de Quito

El centre històric de Quito està situat al centre sud de la ciutat de Quito, a lEquador.

Nou!!: Santa Seu і Centre històric de Quito · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: Santa Seu і Cesena · Veure més »

Charles Bruzon

Charles Arthur Bruzon va ser un ex pàrroc i diputat de Gibraltar, afiliat al Partit Socialista Laborista de Gibraltar (GSLP).

Nou!!: Santa Seu і Charles Bruzon · Veure més »

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).

Nou!!: Santa Seu і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord · Veure més »

Chiara Badano

fou una adolescent italiana que actualment es troba en procés de canonització per part de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Chiara Badano · Veure més »

Christoph Schönborn

Christoph Maria Michael Hugo Damian Peter Adalbert, O.P. (22 de gener de 1945) és un frare dominic i teòleg austríac, nascut a Bohèmia, que és Comte (Graf) de Schönborn, cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Christoph Schönborn · Veure més »

Cipriano Muñoz y Manzano

Cipriano Muñoz y Manzano (l'Havana, Cuba, 3 d'octubre de 1862 - Biarritz, 1 de desembre de 1933) va ser un historiador i lingüista, Gran d'Espanya, amb el títol de comte de la Viñaza, Épila.

Nou!!: Santa Seu і Cipriano Muñoz y Manzano · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Santa Seu і Cisma d'Occident · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Santa Seu і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Claus del Cel

Les claus creuades a l'escut del Papat simbolitzen les claus que van ser confiades a Simó Pere. Les claus són en or i plata, representant el poder de lligar i deslligar. La tiara representa les tres funcions del Papa, com a pastor suprem, mestre suprem i summe sacerdot. La creu d'or sobre el globus que corona la tiara representa la sobirania de Jesús. A l'heràldica eclesiàstica, els escuts d'armes papals (els de cadascun dels Papes) i als de la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà apareix la imatge d'unes creus creuades que representen les claus metafòriques de l'ofici de Sant Pere, les claus del Cel o del Regne dels Cels que, d'acord amb les creences cristianes, Jesús donà a Simó Pere, donant-li el poder per tancar accions.

Nou!!: Santa Seu і Claus del Cel · Veure més »

Clergues Marians de la Immaculada Concepció

La Congregació dels Clergues Marians de la Immaculada Concepció de la Santíssima Verge Maria, en llatí Congregatio Clericorum Marianorum sub titulo Immaculatae Conceptionis Beatissimae Virginis Mariae, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical, tot i que fins al 1908 fou un orde de clergues regulars de vots solemnes.

Nou!!: Santa Seu і Clergues Marians de la Immaculada Concepció · Veure més »

Climent I

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.

Nou!!: Santa Seu і Climent I · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Santa Seu і Climent XI · Veure més »

Clonació humana

Diagrama que mostra diferents maneres de reprogramar les cèl·lules durant el desenvolupament dels éssers humans. La clonació humana és la creació d'una còpia genèticament idèntica d'un ésser humà.

Nou!!: Santa Seu і Clonació humana · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Collar de lliurea

Retrat de Thomas More portant el “collar de les esses”. El duc de Borgonya Felip el Bo amb el collar del Toisó d'or. Collar del Suprem Orde de Crist. Un collar de lliurea és un collar honorífic que forma part d'una lliurea.

Nou!!: Santa Seu і Collar de lliurea · Veure més »

Colors litúrgics

Estoles de diversos colors Els colors litúrgics són els colors específics que es fan servir per a la roba litúrgica i el parament emprat a la litúrgia cristiana.

Nou!!: Santa Seu і Colors litúrgics · Veure més »

Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada

La Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada és una comissió oficial del Vaticà fundada el 1852 amb el propòsit de promoure i dirigir excavacions arqueològiques a les Catacumbes de Roma i en d'altres llocs patrimonials vinculats al Cristianisme, així com salvaguardar els objectes trobats durant aquestes excavacions.

Nou!!: Santa Seu і Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada · Veure més »

Companyia de Santa Teresa de Jesús

La Companyia de Santa Teresa de Jesús (en castellà Compañía de Santa Teresa de Jesús) és un institut religiós femení, concretament una congregació religiosa de germanes, les membres de la qual, anomenades també Teresianes, posposen al seu nom les sigles S.T.J. Va ser fundada en 1876 a Tarragona per sant Enric d'Ossó.

Nou!!: Santa Seu і Companyia de Santa Teresa de Jesús · Veure més »

Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici

* Per a l'orde monàstic medieval de Saint-Sulpice-des-Bois, vegeu: Orde de Sant Sulpici La Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, en llatí Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio, és una societat de vida apostòlica de clergues, de dret pontifici.

Nou!!: Santa Seu і Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici · Veure més »

Comtat d'Orlhac

El comtat d'Orlhac fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc centrada a la població d'Aurillac (Orlhac en occità).

Nou!!: Santa Seu і Comtat d'Orlhac · Veure més »

Comunisme cristià

La falç i el martell amb una creu llatina. El comunisme cristià és una forma de comunisme religiós basat en el cristianisme.

Nou!!: Santa Seu і Comunisme cristià · Veure més »

Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament

La Congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament són una congregació religiosa de dret pontifici, fundada a Burgos el 1892 per Carme Sallés.

Nou!!: Santa Seu і Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament · Veure més »

Concili de Bourges (1225)

El Concili de Bourges (Concilium Bituricense) va ser un concili catòlic celebrat a Bourges el novembre de 1225.

Nou!!: Santa Seu і Concili de Bourges (1225) · Veure més »

Concili de Pisa

Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.

Nou!!: Santa Seu і Concili de Pisa · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Conclave · Veure més »

Conclave de 1590 (setembre)

Escut papal de Sa Santedat el papa Urbà VII El Conclave de setembre de 1590 va ser la reunió d'elecció papal realitzada després de la mort del Papa Sixt V. Va tenir lloc entre el 7 i el 15 de setembre de 1590.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 1590 (setembre) · Veure més »

Conclave de 1700

El conclave del 1700 va ser convocat després de la mort del Papa Innocenci XII, concloent amb l'elecció del Papa Climent XI.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 1700 · Veure més »

Conclave de 1721

El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti, que va prendre el nom d'Innocenci XIII.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 1721 · Veure més »

Conclave de 1769

El conclave de 1769 va ser convocat després de la mort del Papa Climent XIII, i va acabar amb l'elecció del cardenal Lorenzo Ganganelli, que va prendre el nom de Climent XIV.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 1769 · Veure més »

Conclave de 1799–1800

El conclave de 1799-1800 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VI, que va tenir lloc el 27 d'agost de 1799.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 1799–1800 · Veure més »

Conclave de 1963

El conclave de 1963 fou convocat a la mort del papa beat Joan XXIII el 3 de juny de 1963.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 1963 · Veure més »

Conclave de 1978 (agost)

Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 1978 (agost) · Veure més »

Conclave de 1978 (octubre)

A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 1978 (octubre) · Veure més »

Conclave de 2005

El Conclave del 2 d'abril de 2005 va ser la reunió de cardenals convocada després de la mort de Joan Pau II i que va escollir al papa Benet XVI.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 2005 · Veure més »

Conclave de 2013

A la renúncia del papa Benet XVI, a les 8 del vespre, hora de Roma, del dia 28 de febrer de 2013, hi havia un total de dos-cents set cardenals, dels quals cent disset tenien la condició d'electors.

Nou!!: Santa Seu і Conclave de 2013 · Veure més »

Concordat

Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Concordat · Veure més »

Concordat de 1753

El concordat de 1753 va ser un tractat entre Espanya i la Santa Seu en el marc del regnat de Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Concordat de 1753 · Veure més »

Concordat de 1851

El Concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Concordat de 1851 · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: Santa Seu і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Conferència episcopal

La Conferència Episcopal o Conferència Nacional de Bisbes, dins de l'Església Catòlica, és una institució de caràcter permanent, que consisteix en l'assemblea dels bisbes d'una nació o territori determinat, que exerceixen units algunes funcions pastorals respecte dels fidels del seu territori, per promoure conforme a la norma del dret el major bé que l'Església proporciona als homes, sobretot mitjançant formes i maneres d'apostolat convenientment acomodats a les peculiars circumstàncies de temps i de lloc.

Nou!!: Santa Seu і Conferència episcopal · Veure més »

Conferència Episcopal Espanyola

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les diòcesis espanyoles, en comunió amb el Pontífex Romà i sota la seva autoritat, per a l'exercici conjunt d'algunes funcions pastorals de l'episcopat respecte als fidels del seu territori, d'acord amb el Dret comú i dels seus estatuts, a fi de promoure la vida de l'Església, enfortir la seva missió evangelitzadora i respondre de manera més eficaç al major bé que l'Església ha de procurar als homes.

Nou!!: Santa Seu і Conferència Episcopal Espanyola · Veure més »

Conferència Episcopal Italiana

La Conferència Episcopal Italiana (italià: Conferenza Episcopale Italiana), (CEI) és l'assemblea permanent dels bisbes italians.

Nou!!: Santa Seu і Conferència Episcopal Italiana · Veure més »

Conferència Episcopal Tarraconense

Mapa de les diòcesis catalanes L'Eucaristia de l'Aplec de l'Esperit celebrat el 2014 al pavelló de Banyoles convocat per als joves per la Conferència Episcopal Tarraconense La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és l'agrupació dels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense amb la província eclesiàstica de Barcelona, que es va constituir el 1969 i que està presidida per l'arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Santa Seu і Conferència Episcopal Tarraconense · Veure més »

Congrés eucarístic

El 21è Congrés Eucarístic Internacional a Mont-real, Quebec, en 1910 Congrés Eucarístic celebrat en 1934 a Buenos Aires. Vista aèria del City Park Stadium, a Nova Orleans, plena de voluntaris per al Congrés Eucarístic Nacional de 1938 Un congrés eucarístic, també congrés eucarístic internacional, és una assemblea de l'Església Catòlica que, convocada pel papa, es reuneix durant uns dies en una ciutat determinada per la Santa Seu, per donar culte a l'eucaristia i orientar la missió de l'Església Catòlica al món.

Nou!!: Santa Seu і Congrés eucarístic · Veure més »

Congregació (Catolicisme)

El terme congregació a l'Església Catòlica es fa servir per anomenar les juntes administratives de la Cúria Pontifícia, alguns instituts religiosos que comparteixen un mateix superior i el conjunt de tots els fidels catòlics o congregació de tots els fidels.

Nou!!: Santa Seu і Congregació (Catolicisme) · Veure més »

Congregació de Jesús i Maria

La Congregació de Jesús i Maria (en llatí Congregatio Iesu et Mariae, o Congregatio Eudistarum) és una societat de vida apostòlica masculina de l'Església catòlica fundada per Sant Joan Eudes en 1643.

Nou!!: Santa Seu і Congregació de Jesús i Maria · Veure més »

Congregació de l'Esperit Sant

La Congregació de l'Esperit Sant i del Sagrat Cor de Maria, en llatí Congregatio Sancti Spiritus sub tutela Immaculati Cordis Beatissimae Virginis Mariae, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.

Nou!!: Santa Seu і Congregació de l'Esperit Sant · Veure més »

Congregació de la Cúria Romana

Una Congregació de la Cúria Romana és un dels departaments més importants de la Cúria Romana, que és l'administració central de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Congregació de la Cúria Romana · Veure més »

Congregació de Sant Josep

La Congregació de Sant Josep (en llatí Congregatio Sancti Iosephi) és una congregació religiosa clerical de l'Església Catòlica, de dret pontifici, fundada per Sant Leonardo Murialdo de Torí el 19 de març del 1873.

Nou!!: Santa Seu і Congregació de Sant Josep · Veure més »

Congregació de Sant Pere ad Víncula

La Congregació de sant Pere ad Víncula (en llatí congregatio a Sancto Petro in Vinculis) és una congregació de clergues de dret pontifici.

Nou!!: Santa Seu і Congregació de Sant Pere ad Víncula · Veure més »

Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments

La Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments (en llatí: Congregatio de Cultu Divino et Disciplina Sacramentorum), és una congregació de la Cúria Romana que està encarregada de la majoria dels assumptes relacionats amb les litúrgies de l'Església Catòlica i el ritual dels Sagraments.

Nou!!: Santa Seu і Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments · Veure més »

Congregació per a les Esglésies Orientals

La Congregació per a les Esglésies Orientals és una Congregació de la Cúria Romana responsable de les relacions amb les Esglésies Catòliques Orientals per tal d'ajudar el seu desenvolupament, la protecció dels seus drets i també el manteniment de d'una unitat en l'Església Catòlica pel que fa al patrimoni litúrgic, disciplinar i espiritual del ritu llatí, i l'herència de les diverses tradicions cristianes orientals.

Nou!!: Santa Seu і Congregació per a les Esglésies Orientals · Veure més »

Conquesta de Conca

La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.

Nou!!: Santa Seu і Conquesta de Conca · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Conquesta de Navarra · Veure més »

Consagració d'una església

La consagració d'una església és, al cristianisme, un tipus solemne de dedicació, és a dir, de destinació de l'edifici al culte diví, amb un ritual més complex que la simple benedicció.

Nou!!: Santa Seu і Consagració d'una església · Veure més »

Consell d'Índies

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.

Nou!!: Santa Seu і Consell d'Índies · Veure més »

Consell pontifici per a la Cultura

El Consell pontifici per a la Cultura (en llatí, Pontificium Consilium de Cultura) és un dicasteri que forma part dels consells pontificis de la Cúria Romana i s'encarrega de fomentar les relacions entre l'Església Catòlica i les diverses cultures.

Nou!!: Santa Seu і Consell pontifici per a la Cultura · Veure més »

Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau

El Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau (llatí: Pontificium consilium de iustitia et pace) és un dicasteri de la Cúria pontifícia, dedicat als estudis i a l'acció orientades a la promoció internacional de la justícia, la pau i els drets humans des de la perspectiva de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau · Veure més »

Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians

El Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians és un dicasteri de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians · Veure més »

Consell Pontifici per als Laics

El Consell Pontific per als laics, també anomenat Pontifici Consell per als laics (en llatí Pontificium Consilium pro Laicis), és un dicasteri de la Cúria romana, creat per Pau VI el 6 de gener de 1967, amb el motu proprio titulat Catholicam Christi Ecclesiam.

Nou!!: Santa Seu і Consell Pontifici per als Laics · Veure més »

Consistoris de Pius IV

Pius IV Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius IV, amb la indicació de tots els nous cardenals creats (46 nous cardenals en 4 consistoris).

Nou!!: Santa Seu і Consistoris de Pius IV · Veure més »

Consistoris de Pius VII

El Papa Pius VII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius VII, amb la indicació de tots els cardenals creats (99 nous cardenals en 19 consistoris).

Nou!!: Santa Seu і Consistoris de Pius VII · Veure més »

Consistoris de Pius XII

El Papa Pius XII, envoltat dels Canonges regulars de la Santa Creu d'Uden durant una audiència a la Ciutat del Vaticà. Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació dels nous cardenals presidits pel Papa Pius XII, amb la indicació de tots els cardenals creats (56 cardenals en 2 consistoris, originaris de 25 països), entre els quals hi havia dos futurs beats Clemens August von Galen i Alojzije Stepinac, i un sant, el futur Papa Joan XXIII.

Nou!!: Santa Seu і Consistoris de Pius XII · Veure més »

Constança d'Aragó i de Castella

Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).

Nou!!: Santa Seu і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »

Constança d'Arle

Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031).

Nou!!: Santa Seu і Constança d'Arle · Veure més »

Constitució religiosa

Les constitucions (del llatí constituere, és a dir ordenar, disposar) són el codi fonamental que regula la vida d'un institut religiós, que en conté les normes espirituals i jurídiques, segons el Codi de dret canònic: "les normes fonamentals relatives al govern de l'institut i a la disciplina dels membres, a llur incorporació i formació i també l'objecte propi dels vincles sagrats" (Codex iuris canonici, can. 587, § 1).

Nou!!: Santa Seu і Constitució religiosa · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Santa Seu і Contrareforma · Veure més »

Convenció de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques

La Convenció de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Atyístiques, en anglès: Berne Convention for the Protection of Literary and Artistic Works, normalment coneguda simplement com la Convenció de Berna, és un Tractat internacional que regula els drets d'autor i que va ser acceptat per primera vegada a Berna, Suïssa l'any 1886.

Nou!!: Santa Seu і Convenció de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques · Veure més »

Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional

La Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional (UNTOC), més coneguda com la Convenció de Palerm, és un tractat multilateral patrocinat per Nacions Unides en contra del crim organitzat transnacional, va ser adoptat en 2000.

Nou!!: Santa Seu і Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional · Veure més »

Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona

La Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (o CEDAW, que són les seves sigles en anglès) és un tractat internacional adoptat el 18 de desembre de 1979 per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Santa Seu і Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona · Veure més »

Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica

El Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, també conegut com a Conveni d'Istanbul o Convenció d'Istanbul, és una convenció del Consell d'Europa que té per objectiu la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica.

Nou!!: Santa Seu і Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica · Veure més »

Cornelius Jansen

Cornelius Jansen (Accoy, Leerdam, Holanda Meridional, 28 d'octubre de 1585 – 6 de maig de 1638) fou un eclesiàstic i fundador del jansenisme.

Nou!!: Santa Seu і Cornelius Jansen · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Santa Seu і Corona d'Aragó · Veure més »

Coronel

Coronel o Coronell (abreujat com a Col., Col or COL) és el grau militar més alt entre els oficials superiors dels exèrcits.

Nou!!: Santa Seu і Coronel · Veure més »

Cos sant

El terme cos sant o corposant (del llatí corpus sanctus) fa referència a les relíquies, normalment esquelets o mòmies, provinents de les catacumbes de Roma i considerades, sense gaire fonament, de màrtirs cristians sense identificar.

Nou!!: Santa Seu і Cos sant · Veure més »

Cosa nostra

La cosa nostra (en italià utilitzat sense article) és una societat secreta criminal siciliana desenvolupada originalment a mitjan a Sicília, Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Cosa nostra · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Santa Seu і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Crida Demòcrata Cristiana

Crida Demòcrata Cristiana (neerlandès Christen Democratisch Appèl CDA) és un partit polític neerlandès fundat el 1980, després de l'aliança del 1977 del Partit Popular Catòlic, el Partit Antirevolucionari i la Unió Cristiana Històrica.

Nou!!: Santa Seu і Crida Demòcrata Cristiana · Veure més »

Cristòfor de Lícia

Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.

Nou!!: Santa Seu і Cristòfor de Lícia · Veure més »

Cristians Alemanys

Els Cristians Alemanys, en alemany Deutsche Christen, foren un moviment religiós iniciat per un grup de clergues i feligresos de les esglésies protestants d'Alemanya el 1931 qui proposaren i difongueren una fusió d'elements del Cristianisme i del nazisme per rendir-se a la ideologia del Tercer Reich sense afectar llurs creences.

Nou!!: Santa Seu і Cristians Alemanys · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Santa Seu і Croada Albigesa · Veure més »

Croada de Bòsnia

La Croada de Bòsnia va ser una croada llançada contra una heretgia no especificada realitzada entre el 1235 i el 1241.

Nou!!: Santa Seu і Croada de Bòsnia · Veure més »

Crucifix en fusta de til·ler

El Crucifix en fusta de til·ler o Crucifix Gallino, és una petita escultura de fusta, que actualment manca la creu, està dubtosament atribuïda a Michelangelo Buonarroti i que està datada entre 1495 i 1497.

Nou!!: Santa Seu і Crucifix en fusta de til·ler · Veure més »

Cuarto milenio

Cuarto Milenio és un programa de televisió espanyol, dirigit i presentat pels periodistes Iker Jiménez i Carmen Porter.

Nou!!: Santa Seu і Cuarto milenio · Veure més »

Cum Multa

Cum Multa sobre la situació a Espanya és una encíclica promulgada pel Papa Lleó XIII el 8 de desembre de 1882, i dirigida als arquebisbes, bisbes i d'altres dignataris espanyols.

Nou!!: Santa Seu і Cum Multa · Veure més »

Darío Castrillón Hoyos

va ser un arquebisbe colombià creat cardenal el 1998.

Nou!!: Santa Seu і Darío Castrillón Hoyos · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Santa Seu і Dècada del 1950 · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Decretum laudis

El decretum laudis (o decret de lloança) és el reconeixement oficial que la Santa Seu dona als instituts de vida consagrada i a les societats de vida apostòlica, considerant-les llavors com a institucions de dret pontifici i, per tant, sotmensa directament a la jurisdicció de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Decretum laudis · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: Santa Seu і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Delegació apostòlica

La delegació apostòlica és el nom donat pel motu proprio Sollicitudo omnium Ecclesiarum al representant de la Santa Seu entre les esglésies locals.

Nou!!: Santa Seu і Delegació apostòlica · Veure més »

Democràcia cristiana

La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia.

Nou!!: Santa Seu і Democràcia cristiana · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Santa Seu і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Desierto adentro

Desierto adentro és una pel·lícula mexicana dirigida per Rodrigo Plá estrenada comercialment el 13 de març de 2009 que té com a protagonistes principals a Diego Cataño, Guillermo Dorantes, Katia Xanat Espino, Luis Fernando Peña i Eileen Yáñez.

Nou!!: Santa Seu і Desierto adentro · Veure més »

Desmond Connell

Desmond Connell (Dublín, 24 de març de 1926 - Dublín, 21 de febrer de 2017) va ser un cardenal irlandès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Desmond Connell · Veure més »

Diòcesi de Cadis i Ceuta

La diòcesi de Cadis i Ceuta, en llatí, Dioecesis Gadicensis et Septensis, és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sevilla.

Nou!!: Santa Seu і Diòcesi de Cadis i Ceuta · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: Santa Seu і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Diòcesi de Laghouat

La diòcesi de Laghouat és un bisbat de l'església catòlica creada el 14 de setembre de 1955 pel papa Pius XII.

Nou!!: Santa Seu і Diòcesi de Laghouat · Veure més »

Diòcesi de Rius

La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).

Nou!!: Santa Seu і Diòcesi de Rius · Veure més »

Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna

La Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna (també coneguda com a Diócesis Nivariense o Diócesis de Tenerife) és una diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana que cobreix la província de Santa Cruz de Tenerife (en les Illes Canàries, Espanya), abastant les illes de Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro.

Nou!!: Santa Seu і Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna · Veure més »

Diòcesi de São Tomé i Príncipe

La diòcesi de São Tomé i Príncipe (en llatí Dioecesis Sancti Thomae in Insula), és una diòcesi africana de ritual llatí, directament subordinada a la Santa Seu, constituïda el 31 de gener de 1533 pel papa Climent VII per desmembrament de l'Arxidiòcesi de Funchal.

Nou!!: Santa Seu і Diòcesi de São Tomé i Príncipe · Veure més »

Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu

A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.

Nou!!: Santa Seu і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu · Veure més »

Diòcesi titular

Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.

Nou!!: Santa Seu і Diòcesi titular · Veure més »

Diòcesis italianes

Mapa amb les diverses províncies eclesiàstiques italianes Les diòcesis italianes corresponen a la part italiana del poble de Déu confiada a la cura pastoral del bisbe, ajudat pel seu prevere.

Nou!!: Santa Seu і Diòcesis italianes · Veure més »

Dicasteri per a les Comunicacions

El Dicasteri per a les Comunicacions és un dicasteri de la Cúria Romana amb autoritat sobre totes les oficines de comunicació de la Santa Seu i el Vaticà, incloent el Pontifici consell per les Comunicacions Socials, la Oficina de Premsa de la Santa Seu, el Servei d'Internet del Vaticà, Ràdio Vaticana, Centre Televisiu Vaticà, Osservatore Romano, Servei Fotogràfic, i la Libreria Editrice Vaticana, entitats que assumirà progressivament.

Nou!!: Santa Seu і Dicasteri per a les Comunicacions · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.

Nou!!: Santa Seu і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya · Veure més »

Dino Grandi

Dino Grandi, 1r comte de Mordano, (Mordano, 4 de juny de 1895 – Bolonya, 21 de maig de 1988) va ser un advocat, polític i diplomàtic italià, ministre d'Afers Exteriors, ministre de Justícia i ambaixador a Londres durant l'època de la Itàlia feixista.

Nou!!: Santa Seu і Dino Grandi · Veure més »

Dionigi Tettamanzi

El cardenal Dionigi Tettamanzi durant la celebració de la beatificació de don Carlo Gnocchi el 25 d'octubre de 2009. san Bassiano. Santa Creu. Dionigi Tettamanzi (Renate, 14 de març de 1934 - Triuggio, Itàlia, 5 d'agost de 2017) fou un clergue italià, cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Dionigi Tettamanzi · Veure més »

Diplomàcia

Ger van Elk, ''Symmetry of Diplomacy'', 1975, Groninger Museum. La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.

Nou!!: Santa Seu і Diplomàcia · Veure més »

Doctrina Social de l'Església

La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.

Nou!!: Santa Seu і Doctrina Social de l'Església · Veure més »

Dolcí

Dolcí (1250-1307), conegut també com a Fra Dolcino o Dolcí de Novara (en italià: Dolcino da Novara), va ser un líder religiós italià, continuador del mil·lenarisme de Gherardo Segarelli al davant de la secta dels Germans Apostòlics (en italià: Fraticelli Apostolici), que van prendre el nom de dulcinites.

Nou!!: Santa Seu і Dolcí · Veure més »

Domenico Orsini d'Aragona

Domenico Orsini d'Aragona (Nàpols, 5 de juny de 1719 – Roma, 10 de gener de 1789) va ser un cardenal italià.

Nou!!: Santa Seu і Domenico Orsini d'Aragona · Veure més »

Dominik Jaroslav Duka

Dominik Jaroslav Duka (nascut el 26 d'abril de 1943 a Hradec Králové, Bohèmia, avui a la República Txeca) és el 36è arquebisbe de Praga i un cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Dominik Jaroslav Duka · Veure més »

Dominique Mamberti

Dominique Mamberti, nascut el 7 de març de 1952 a Marràqueix (Marroc), és un prelat francès, cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Dominique Mamberti · Veure més »

Dominium mundi

Dominium mundi és el nom amb què es coneix la idea de domini universal desenvolupada a l'edat mitjana.

Nou!!: Santa Seu і Dominium mundi · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Santa Seu і Donació de Constantí · Veure més »

Donato Squicciarini

Donato Squicciarini (Altamura, 24 d'abril de 1927 – Roma, 5 de març de 2006) va ser un arquebisbe catòlic i diplomàtic italià, al servei de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Donato Squicciarini · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Santa Seu і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Dret de presentació

El Dret de presentació era una prerrogativa reial concedida pel Papa a certes monarquies europees de l'Antic Règim; sent el més destacat el cas dels Reis Catòlics i els seus hereus en la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Santa Seu і Dret de presentació · Veure més »

Dret pontifici

Dret pontifici, o Di diritto pontificio és aquell dret donat a les institucions eclesiàstiques (els instituts religiosos i seculars, societats de vida apostòlica) creades per la Santa Seu o aprovades per aquests mitjançant un decret formal, conegudes pel nom en llatí, Decretum laudis.

Nou!!: Santa Seu і Dret pontifici · Veure més »

Duc d'Atri

El Duc d'Atri fou Antonio Acquaviva (n...? - 1395), un militar italià.

Nou!!: Santa Seu і Duc d'Atri · Veure més »

Ducat de Nassau

El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.

Nou!!: Santa Seu і Ducat de Nassau · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Santa Seu і Ducat de Parma · Veure més »

Dulce de Salvador de Bahia

, també coneguda com a santa Dulce dels Pobres, va ser una germana franciscana catòlica brasilera fundadora de l'entitat Obras Sociais Irmã Dulce.

Nou!!: Santa Seu і Dulce de Salvador de Bahia · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Santa Seu і Edat moderna · Veure més »

Edgar Peña Parra

Edgar Peña Parra (Maracaibo, Veneçuela 6 de febrer de 1960) és un religiós veneçolà i diplomàtic del Vaticà, nunci apostòlic al Pakistan i a Moçambic.

Nou!!: Santa Seu і Edgar Peña Parra · Veure més »

Edna O'Brien

Edna O'Brien (Tuamgraney, Comtat de Clare, Irlanda, 15 de desembre de 1930), és una escriptora i guionista de cinema irlandesa resident a Londres.

Nou!!: Santa Seu і Edna O'Brien · Veure més »

Eduardo Francisco Pironio

Eduardo Francisco Pironio (3 de desembre de 1920 – 5 de febrer de 1998) va ser un cardenal de l'Església catòlica (el sisè argentí en ser-ho, i el primer llatinoamericà en ocupar un càrrec a la Cúria Pontifícia en el moment de la seva creació cardenalícia).

Nou!!: Santa Seu і Eduardo Francisco Pironio · Veure més »

Eduardo Martínez Somalo

va ser un cardenal espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Eduardo Martínez Somalo · Veure més »

Educació per a la pau

L'Educació per a la pau és un corrent per fomentar el pacifisme i a la resolució dels conflictes a través de l'acció a l'escola i a la societat (mitjançant les ONG i les seves campanyes).

Nou!!: Santa Seu і Educació per a la pau · Veure més »

Eldiarda d'Anglesola

Eldiarda d'Anglesola, també anomenada Eldiardis, Aldiarda, o Eliarda d'Anglada, Anglesola, Angularia, Angulariola o Englasola (Segle XII - Vallbona de les Monges, gener o febrer de 1267), va ser primer abadessa del Monestir de Santa Maria de Valldaura, al Berguedà (1243-1245), per acabar sent-ho del de Vallbona de les Monges (1246-1258).

Nou!!: Santa Seu і Eldiarda d'Anglesola · Veure més »

Elecció papal de 1130

L'elecció papal de 1130, convocada després de la mort del papa Honori II es va celebrar el 14 de febrer i donà lloc a una doble elecció.

Nou!!: Santa Seu і Elecció papal de 1130 · Veure més »

Elecció papal de 1159

L'elecció papal de 1159 es va celebrar després de la mort del papa Adrià IV, del 4 al 7 de setembre de 1159, i en resultà una doble elecció.

Nou!!: Santa Seu і Elecció papal de 1159 · Veure més »

Elecció papal de 1243

L'elecció papal de 1243 se celebrà del 16 de maig al 25 de juny del 1243 i acabà amb l'elecció del cardenal Sinibaldo Fieschi de Gènova per succeir el Papa Celestí IV.

Nou!!: Santa Seu і Elecció papal de 1243 · Veure més »

Eliseo Antonio Ariotti

Eliseo Antonio Ariotti (Vailate, província de Cremona, 17 de novembre de 1948) és un sacerdot catòlic italià, diplomàtic al servei de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Eliseo Antonio Ariotti · Veure més »

Elizabeth de Toro

La princesa Elizabeth Christobel Edith Bagaaya Akiiki de Toro (nascuda el 1936) és la batebe (princesa reial) del regne de Toro.

Nou!!: Santa Seu і Elizabeth de Toro · Veure més »

Els ambaixadors

El quadre Jean de Dinteville i Georges de Selve, més conegut com a Els ambaixadors, és una pintura de 1533 de Hans Holbein el Jove, actualment en la National Gallery de Londres, considerat un dels quadres més fascinants de la història de la pintura.

Nou!!: Santa Seu і Els ambaixadors · Veure més »

Els defensors de Sant Pere

Els defensors de Sant Pere (en italià: Avvocati di San Pietro, el francès: Advocats de Saint-Pierre) eren un cos de juristes, el principal objectiu era declarat la defensa de la Santa Seu en els drets i privilegis, tant en espirituals com en l'àmbit del poder temporal.

Nou!!: Santa Seu і Els defensors de Sant Pere · Veure més »

Emanuela Orlandi

Emanuela Orlandi (Ciutat del Vaticà, 14 de gener de 1968) va ser una adolescent de 15 anys que va desaparèixer a la ciutat del Vaticà el 22 de juny de 1983, en el que després va ser considerat com un segrest, el motiu del qual mai va tenir una resolució judicial.

Nou!!: Santa Seu і Emanuela Orlandi · Veure més »

Emilià de Vercelli

Emilià de Vercelli (Piemont, segle V – Vercelli, 11 de setembre de 506) fou un bisbe itàlic.

Nou!!: Santa Seu і Emilià de Vercelli · Veure més »

Emilio de Ojeda y Perpiñán

Emilio de Ojeda y Perpiñán (Sevilla, 29 de juliol de 1845-Biarritz, 4 de juny de 1911) va ser un polític i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Emilio de Ojeda y Perpiñán · Veure més »

Enfrontaments entre l'Azerbaidjan i l'Artsakh de 2023

Els enfrontaments entre l'Azerbaidjan i l'Artsakh van començar el 19 de setembre de 2023, quan l'Azerbaidjan va llançar una operació militar i va declarar l'inici d'«activitats antiterroristes a l'Alt Karabakh».

Nou!!: Santa Seu і Enfrontaments entre l'Azerbaidjan i l'Artsakh de 2023 · Veure més »

Enric Pla i Deniel

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Santa Seu і Enric Pla i Deniel · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Santa Seu і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Eparquia de la Mare de Déu del Paradís a Mèxic

LEparquia de la Mare de Déu del Paradís de la Ciutat de Mèxic (en castellà Eparquia de la Virgen del Paraíso de la Ciudad de Méjico; en llatí Eparchia Dominae Nostrae Paradisi in Civitate Mexicana Graecorum Melkitarum) és una seu de l'Església catòlica melquita a Mèxic, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Eparquia de la Mare de Déu del Paradís a Mèxic · Veure més »

Eparquia de Lungro

L'eparquia de Lungro dels italo-albanesos (italià: eparchia di Lungro degli Italo-Albanesi; llatí: Eparchia Lungrensis) és una seu de l'Església ítalo-albanesa, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Santa Seu і Eparquia de Lungro · Veure més »

Eparquia de Nostra Senyora del Líban de París dels Maronites

Leparquia de Nostra Senyora del Líban de París dels Maronites (francès: Éparchie Notre-Dame-du-Liban de Paris des Maronites, llatí: Eparchia Dominae Nostrae Libanensis Parisiensis Maronitarum) és una seu de l'Església maronita a França, Immediatament subjecta.

Nou!!: Santa Seu і Eparquia de Nostra Senyora del Líban de París dels Maronites · Veure més »

Eparquia de Nuestra Señora de los Mártires del Líban a Mèxic

LEparquia de la Mare de Déu dels Màrtirs Libanesos de Ciutat de Mèxic (en castellà Eparquia de la Virgen de los Mártires Libaneses de Ciudad de Méjico; en llatí Eparchia Dominae Nostrae Martyrum Libanensium in Civitate Mexicana Maronitarum) és una seu de l'Església maronita a Mèxic, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Eparquia de Nuestra Señora de los Mártires del Líban a Mèxic · Veure més »

Eparquia de Piana degli Albanesi

Leparquia de Piana degli Albanesi (italià: eparchia di Piana degli Albanesi; llatí: Eparchia Planensis Albanensium; sicilià: Eparchìa di Chiana dî Arbanisa) és una seu de l'Església ítalo-albanesa, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Santa Seu і Eparquia de Piana degli Albanesi · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Santa Seu і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Esclaves del Diví Cor

Les Esclaves del Diví Cor (en castellà Esclavas del Divino Corazón) són un institut religiós femení, una congregació religiosa les germanes del qual posposen al seu nom les sigles A.D.C.

Nou!!: Santa Seu і Esclaves del Diví Cor · Veure més »

Esclaves del Sagrat Cor

Les Esclaves del Sagrat Cor (en llatí Ancillae Cordis Iesu) són un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació de germanes els membres de la qual posposen al seu nom les sigles A.C.I. Va ésser fundada a Madrid el 1877 per santa Rafaela Maria del Sagrat Cor. Les Esclaves del Sagrat Cor es dediquen a la instrucció de la joventut, especialment els més necessitats, la catequesi d'adults i el foment de la devoció al Sagrat Cor de Jesús. L'espiritualitat de la congregació està inspirada en la d'Ignasi de Loiola.

Nou!!: Santa Seu і Esclaves del Sagrat Cor · Veure més »

Escut de la Ciutat del Vaticà

L'escut de l'Estat de la Ciutat del Vaticà té, en camper de gules, dues claus passades en sautor, amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la de la destra d'or per damunt de la de la sinistra d'argent, lligades amb un cordó de gules.

Nou!!: Santa Seu і Escut de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Escuts d'armes papals

Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Escuts d'armes papals · Veure més »

Església catòlica a Bèlgica

Bèlgica és una província eclesiàstica de l'església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica a Bèlgica · Veure més »

Església catòlica a Corea

Mapa de les arxidiocesis i diòcesis catòliques a Corea. Corea és considerada per l'Església catòlica com un sol país, per això només hi ha una conferència episcopal coreana.

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica a Corea · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica a França · Veure més »

Església catòlica a Itàlia

L'Església Catòlica a Itàlia està constituïda per les institucions eclesiàstiques catòliques presents a Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica a Itàlia · Veure més »

Església catòlica a l'Índia

apòstol, va ser reconstruïda al segle XIX, sent un lloc de pelegrinatge ''nasrani'' establerta al 999 LEsglésia catòlica a l'Índia és part de l'Església Catòlica universal, sota la guia espiritual del Papa i de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica a l'Índia · Veure més »

Església catòlica a la República Txeca

Sant Venceslau, patró de l'Església catòlica txeca LEsglésia catòlica a la República Txeca compta amb prop de 3,5 milions de batejats (uns 3,35 milions de ritu romà i 177.700 de ritu bizantí).

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica a la República Txeca · Veure més »

Església Catòlica a les Filipines

cebuà que es va convertir al catolicisme. LEsglésia Catòlica a les Filipines (cebuano: Simbahang Romano Katóliko sa Pilipinas) forma part de l'Església Catòlica, sota la direcció espiritual del Papa a Roma.

Nou!!: Santa Seu і Església Catòlica a les Filipines · Veure més »

Església catòlica a Letònia

Canut IV, evangelitzador de Letònia LEsglésia catòlica a Letònia és part de l'Església Catòlica, sota el lideratge espiritual del Papa a Roma.

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica a Letònia · Veure més »

Església catòlica a Mèxic

Ameriques LEsglésia catòlica a Mèxic és part de l'Església catòlica universal, sota la direcció espiritual del Papa i de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica a Mèxic · Veure més »

Església catòlica al Japó

Mosaic japonès de la Mare de Déu amb el Nen a la basílica de l'Anunciació a Natzaret (una ofrena dels catòlics japonesos a l'església). L'Església catòlica al Japó és part de l'Església Catòlica Romana, sota la direcció espiritual del Papa a Roma.

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica al Japó · Veure més »

Església catòlica durant el nazisme

Els papes Pius XI (1922-39) i Pius XII (1939-58) van liderar l'Església catòlica romana durant de l'ascens i la caiguda de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Santa Seu і Església catòlica durant el nazisme · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Santa Seu і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església Catòlica Siro-malabar

LEsglésia Catòlica Siro-Malabar (Edta Qatholiqi D'Malabar Suryaya; malaiàlam:;, ‘Església dels sirians malabars’) o Ésglésia dels catòlics sirians de Malabar és una església catòlica oriental arxiepiscopal major amb seu a Kerala, Índia.

Nou!!: Santa Seu і Església Catòlica Siro-malabar · Veure més »

Església de Bòsnia

LEsglésia de Bòsnia (en bosnià: Crkva Bosanska/Црква Босанска) fou una església cristiana a la Bòsnia medieval.

Nou!!: Santa Seu і Església de Bòsnia · Veure més »

Església de l'antic Convent de Jesús

LEsglésia de l'antic Convent de Jesús (Portuguès: Igreja do antigo Mosteiro de Jesus) de la ciutat de Setúbal, regió de Lisboa, a Portugal.

Nou!!: Santa Seu і Església de l'antic Convent de Jesús · Veure més »

Església de Sant Josep (Pequín)

L'església de Sant Josep (xinès simplificat: 大圣若瑟堂; xinès tradicional: 大聖若瑟堂), comunament coneguda com a església Wangfujing (xinès: 王府井天主堂) o Dongtang (xinès: 東堂, «catedral de l'est»), és una de les primeres esglésies neoromàniques del segle XX i una de les quatre esglésies catòliques històriques a l'arxidiòcesis catòlica de Pequín.

Nou!!: Santa Seu і Església de Sant Josep (Pequín) · Veure més »

Església de Santa Ana

L'església de Santa Ana, també coneguda com a església de San Gil y Santa Ana és un temple parroquial de l'Església catòlica en Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Església de Santa Ana · Veure més »

Església de Santa Clara (Porto)

LEsglésia de Santa Clara (en portuguès: Igreja de Santa Clara) és un temple catòlic situat a la freguesia de la Sé, a la ciutat de Porto, a Portugal.

Nou!!: Santa Seu і Església de Santa Clara (Porto) · Veure més »

Església grecocatòlica russa

Reunió pastoral del clergat de ritu bizantí a Rússia, Sant Petersburg, 2006. Serguei Vladímirovitx Golovànov, sacerdot greco-catòlic de Rússia. LEsglésia grecocatòlica russa Российская греко-католическая церковь i a l'Annuario Pontificio: Chiesa Russa) és una de les 24 Esglésies sui iuris, en comunió completa amb l'Església Catòlica Romana. És una Església Catòlica Oriental que segueix la tradició litúrgica constantinopolitana (o grega) en la que utilitza com a llenguatge litúrgic l'eslau eclesiàstic i el calendari julià. Després de la seva supressió per les autoritats comunistes la Santa Seu no s'ha restablert els dos exarcats apostòlics (Moscou a Rússia i Harbin a la Xina) d'aquesta Església sui iuris a causa de l'oposició de l'Església ortodoxa russa a les diòcesis catòliques de ritu bizantí en el seu territori canònic i a l'extinció dels seus fidels a la Xina. El papa Joan Pau II va designar el 20 de desembre de 2004 el bisbe de ritu llatí Joseph Werth, de la diòcesi de Transfiguració a Novossibirsk com a ordinarius pro fidelibus Ritus Вyzantini in Russia, Ординарий для католиков византийского обряда в России, sota supervisió de la Congregació per a les Esglésies Orientals. Per raons de política eclesial respecte del Patriarcat de Moscou i del Govern rus, la designació no va ser feta pública de la manera acostumada per la Santa Seu, ni lordinariat per als fidels de ritu bizantí a Rússia es va constituir en circumscripció eclesiàstica formal, ja que no és llistat a l'Anuari Pontifici. Les parròquies són servides per sacerdots ordenats en altres Esglésies catòliques gregues, són antics sacerdots ortodoxos, o sacerdots catòlics d'origen llatí amb facultats birrituals, entre ells alguns jesuïtes. Aquesta Església va sorgir d'un cisma a l'Església ortodoxa russa, els membres de la qual van acceptar la supremacia del Papa el 1905.

Nou!!: Santa Seu і Església grecocatòlica russa · Veure més »

Església grecocatòlica ucraïnesa

Sant Josafat LEsglésia grecocatòlica ucraïnesa (Українська греко-католицька церква transcrit Ukraïnska hreko-katolitska tserkva) és la més nombrosa de les Esglésies Catòliques Orientals autònomes en plena comunió, sui iuris, amb la Santa Seu de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Església grecocatòlica ucraïnesa · Veure més »

Església llatina

LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Església llatina · Veure més »

Església Maronita

LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.

Nou!!: Santa Seu і Església Maronita · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Santa Seu і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església Ortodoxa Sèrbia

L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска православна црква/Srpska pravoslavna crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Santa Seu і Església Ortodoxa Sèrbia · Veure més »

Església Romanesa Unida a Roma

L'Església Romanesa Unida a Roma, o Església grecocatòlica de Romania, és una església catòlica oriental, de ritu bizantí.

Nou!!: Santa Seu і Església Romanesa Unida a Roma · Veure més »

Església subterrània

El terme església subterrània (en xinès simplificat: 地下 教会, en pinyin: dìxià jiàohuì) s'utilitza per referir-se a les esglésies catòliques de la República Popular de la Xina que van optar per no associar-se amb l'Associació Catòlica Patriòtica Xina (en xinès simplificat: 中国 天主教 爱国 会, en pinyin: Zhōngguó Tiānzhǔjiào Àiguó Huì), creada l'any 1957 per l'Oficina d'Afers Religiosos del govern de la República Popular de la Xina, amb la finalitat de supervisar l'activitat dels catòlics xinesos.

Nou!!: Santa Seu і Església subterrània · Veure més »

Esglésies Catòliques Orientals

Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.

Nou!!: Santa Seu і Esglésies Catòliques Orientals · Veure més »

Esglésies ortodoxes orientals

Sacerdot etíop Les Esglésies ortodoxes orientals són les esglésies cristianes orientals que reconeixen només tres concilis ecumènics: El Primer Concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d'Efes.

Nou!!: Santa Seu і Esglésies ortodoxes orientals · Veure més »

Estat de Palestina

Palestina, oficialment declarat com l'estat de Palestina, és un estat amb reconeixement limitat ubicat al Pròxim Orient, més concretament en el Llevant mediterrani, i que limita amb Israel, Jordània, Egipte i la ribera sud-oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Santa Seu і Estat de Palestina · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Santa Seu і Estat nació · Veure més »

Estats membres de les Nacions Unides

estats no reconeguts no estan exclosos a causa de la posició de les Nacions Unides que formen part d'algun altre estat membre de l'ONU, inclosos, per exemple, els territoris governats per la República de la Xina (Taiwan i altres illes més petites), atès que els membres de l'ONU van votar per considerar que la República Popular de la Xina és l'únic representant legal de la Xina davant les Nacions Unides i que les Nacions Unides no posen en dubte la seva afirmació que Taiwan forma part de la Xina. Banderes dels estats membres de l'ONU, al davant de la Palau de les Nacions (Ginebra, Suïssa). Actualment hi ha 193 estats membres de les Nacions Unides, i cadascun d'ells és un membre de l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Santa Seu і Estats membres de les Nacions Unides · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Santa Seu і Estats Pontificis · Veure més »

Eugeni I

Eugeni I (Roma, ? - 657) fou un papa de Roma des del 10 d'agost de 654 fins a la seva mort.

Nou!!: Santa Seu і Eugeni I · Veure més »

Eugenia Bonetti

és una monja que treballa per rescatar noies de ser traficades a Itàlia i ajuda les dones a deixar la indústria de la prostitució del país.

Nou!!: Santa Seu і Eugenia Bonetti · Veure més »

Eusebi d'Esztergom

Eusebi d'Esztergom, en hongarès Boldog Özséb ("beat Eusebi") (Esztergom, Hongria, 1200 – Pilisszentkereszt, 20 de gener de 1270), fou un religiós, fundador de l'Orde de Sant Pau Primer Eremita o Paulins.

Nou!!: Santa Seu і Eusebi d'Esztergom · Veure més »

Ex Corde Ecclesiae

La constitució apostòlica Ex Corde Ecclesiae (Des del cor de l'església), promulgada pel papa Joan Pau II el 15 d'agost de 1990, és el text legislatiu que regula diversos assumptes relatius a col·legis i universitats catòliques.

Nou!!: Santa Seu і Ex Corde Ecclesiae · Veure més »

Exarcat apostòlic d'Alemanya i Escandinàvia

LExarcat apostòlic d'Alemanya i Escandinàvia (alemany: Apostolische Exarchat Deutschland und Skandinavien, llatí: Exarchatus Apostolicus Germaniae et Scandiae) és una seu de l'Església ucraïnesa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Exarcat apostòlic d'Alemanya i Escandinàvia · Veure més »

Exarcat apostòlic de Grècia

LExarcat apostòlic de Grècia pels fidels de ritu bizantí (llatí: Exarchatus Apostolicus Graeciae) és una seu de l'Església Catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Exarcat apostòlic de Grècia · Veure més »

Faci Platoni

Faci Platoni († c. 1014, Piacenza, Itàlia) segons alguns autors fou fill de Bernard Ansprand, però en realitat fou fill del comte Opizzo d'Angera, senescal de l'exèrcit de l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic i de l'abadessa Matilde d'Essen, filla del duc Liudolf de Suàbia, i en conseqüència, sisè net de Bernard Ansprand.

Nou!!: Santa Seu і Faci Platoni · Veure més »

Facultat de Teologia de Catalunya

Edifici del Seminari Conciliar de Barcelona La Facultat de Teologia de Catalunya és una institució eclesiàstica integrada a l'Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, té caràcter universitari i està fundada el 7 de març de 1968; es dedica a l'estudi i a l'en­senyament de la Teologia.

Nou!!: Santa Seu і Facultat de Teologia de Catalunya · Veure més »

Família Colonna

La família Colonna va ser una família noble italiana descendent dels comtes de Túsculum i originària de la ciutat de Roma.

Nou!!: Santa Seu і Família Colonna · Veure més »

Farnese

Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.

Nou!!: Santa Seu і Farnese · Veure més »

Félix del Blanco Prieto

fou un arquebisbe catòlic espanyol, fins a 2012 Almoiner Apostòlic.

Nou!!: Santa Seu і Félix del Blanco Prieto · Veure més »

Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més

La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més, coneguda pel seu acrònim FELGTBI+ (en castellà: Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Trans, Bisexuales, Intersexuales y más), és la federació d'associacions LGBT més nombrosa d'Espanya, fundada el 1992.

Nou!!: Santa Seu і Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més · Veure més »

Federico Tedeschini

Federico Tedeschini (Antrodoco, Laci, 12 d'octubre de 1873 – Roma, 2 de novembre de 1959) va ser un arquebisbe i cardenal italià.

Nou!!: Santa Seu і Federico Tedeschini · Veure més »

Felip I de França

Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).

Nou!!: Santa Seu і Felip I de França · Veure més »

Fermín Calbetón y Blanchón

Fermín Calbetón y Blanchón (Sant Sebastià, 4 de setembre de 1853 - Madrid, 4 de febrer de 1919) fou un advocat i polític espanyol que va ser ministre de Fomento i ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Santa Seu і Fermín Calbetón y Blanchón · Veure més »

Fernando María Castiella

Fernando María Castiella y Maíz (Bilbao, Espanya, 1907 - Madrid, Espanya, 25 de novembre de 1976) va ser un diplomàtic i polític espanyol durant la dictadura franquista.

Nou!!: Santa Seu і Fernando María Castiella · Veure més »

Festa de la Immaculada Concepció

La Festa de la Immaculada Concepció celebra la creença en la Immaculada Concepció de la Mare de Déu.

Nou!!: Santa Seu і Festa de la Immaculada Concepció · Veure més »

Filippo Benizi

Filippo Benizi o Benizzi (Florència, 15 d'agost de 1233 - Todi, 22 d'agost de 1285) fou un religiós toscà, prevere i frare i superior general de l'Orde dels Servents de Maria.

Nou!!: Santa Seu і Filippo Benizi · Veure més »

Filles de Jesús (Jesuïtines)

Les Filles de Jesús, en castellà Hijas de Jesús, són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa de germanes fundada el 1871 a Salamanca i dedicada a l'ensenyament.

Nou!!: Santa Seu і Filles de Jesús (Jesuïtines) · Veure més »

Fiorenzo Angelini

Fiorenzo Angelini (Roma, 1 d'agost de 1916 − ibidem, 22 de novembre de 2014) fou un cardenal catòlic italià.

Nou!!: Santa Seu і Fiorenzo Angelini · Veure més »

Florenci II d'Holanda

Florenci II d'Holanda anomenat el gros,(Vlaardingen cap a 1085 - 2 de març de 1122), va ser comte d'Holanda des 1091 a 1122.

Nou!!: Santa Seu і Florenci II d'Holanda · Veure més »

Força Nova (Itàlia)

Força Nova (en italià Forza Nuova, FN) és un partit polític nacionalista d'Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Força Nova (Itàlia) · Veure més »

Fornalutx

Fornalutx és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana que limita amb els municipis de Sóller i Escorca.

Nou!!: Santa Seu і Fornalutx · Veure més »

François Duvalier

François Duvalier (Port-au-Prince, Haití, 14 d'abril de 1907 - ibídem, 21 d'abril del 1971) va ser el President d'Haití des de 1957 fins a la seva mort el 1971.

Nou!!: Santa Seu і François Duvalier · Veure més »

François Libermann

François Libermann (Saverne, Alsàcia, França, 12 d'abril de 1802 - París, 2 de febrer de 1852) fou un prevere francès, fundador de la Societat del Cor Immaculat de Maria i, després de la unió d'aquesta amb la Congregació de l'Esperit Sant, superior general d'aquesta.

Nou!!: Santa Seu і François Libermann · Veure més »

Francesc (papa)

Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Nou!!: Santa Seu і Francesc (papa) · Veure més »

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Nou!!: Santa Seu і Francesc d'Assís · Veure més »

Francesc Giginta

Francesc Giginta (Perpinyà, - ?, 1579) fou abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579).

Nou!!: Santa Seu і Francesc Giginta · Veure més »

Francesc Torralba i Roselló

Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 15 de maig de 1967) és un professor universitari, filòsof i teòleg català.

Nou!!: Santa Seu і Francesc Torralba i Roselló · Veure més »

Francesco Colasuonno

Francesco Colasuonno (Grumo Appula, 2 de gener de 1925 – Grumo Appula, 31 de maig de 2003) fou un arquebisbe i cardenal italià, diplomàtic al servei de la Santa Seu i nunci apostòlic a diversos estats.

Nou!!: Santa Seu і Francesco Colasuonno · Veure més »

Francesco Pacelli

Francesco Pacelli (1 de febrer de 1872 - 22 d'abril de 1935) fou un advocat italià i germà gran d'Eugenio Pacelli, que després es convertiria en el papa Pius XII.

Nou!!: Santa Seu і Francesco Pacelli · Veure més »

Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció

Les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció de dret pontifici, fundada el 1859 per Anna Maria Ravell i Barrera i dedicada a l'ensenyament i l'apostolat.

Nou!!: Santa Seu і Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció · Veure més »

Francisco de Cárdenas y Espejo

Francisco de Cárdenas y Espejo (Sevilla, 4 de febrer de 1817 – Madrid, 3 de juliol de 1898) va ser un advocat, periodista i polític espanyol, ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XII.

Nou!!: Santa Seu і Francisco de Cárdenas y Espejo · Veure més »

Francisco Gómez de Llano

Francisco Gómez de Llano (Madrid, 22 d'octubre de 1896 – Madrid, 31 d'octubre de 1970) va ser Ministre d'Hisenda i polític franquista.

Nou!!: Santa Seu і Francisco Gómez de Llano · Veure més »

Francisco Javier Rupérez Rubio

Francisco Javier Rupérez Rubio (Madrid, 24 d'abril de 1941) és un polític i diplomàtic espanyol, diputat al Congrés dels Diputats, Senador i diputat autonòmic.

Nou!!: Santa Seu і Francisco Javier Rupérez Rubio · Veure més »

Francisco Vázquez Vázquez

Francisco Vázquez Vázquez, més conegut com a Paco Vázquez (La Corunya, 9 d'abril de 1946) és un polític gallec.

Nou!!: Santa Seu і Francisco Vázquez Vázquez · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Santa Seu і Franquisme · Veure més »

Franz Xaver Haberl

Franz Xaver Haberl (Oberellenbach, 12 d'abril de 1840 - Ratisbona, 5 de setembre de 1910) va ser un músic i sacerdot austríac, gran impulsor del cecilianisme a Alemanya.

Nou!!: Santa Seu і Franz Xaver Haberl · Veure més »

Frares Penitents de Jesús Natzarè

L'Orde de Penitents de Jesús Natzarè, en llatí Ordo Poenitentium a Iesu Nazareno o Ordo Fratrum Poenitentiae de Iesu Nazareno, fou un orde mendicant fundat a Salamanca en 1752 i difós sobretot a Itàlia i l'Europa Central.

Nou!!: Santa Seu і Frares Penitents de Jesús Natzarè · Veure més »

Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X

La Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X (llatí: Fraternitas Sacerdotalis Sancti Pii X) és una fraternitat sacerdotal internacional fundada el 1970 per Marcel Lefebvre, un arquebisbe tradicionalista francès que després va xocar amb la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X · Veure més »

Frédéric Le Play

Pierre Guillaume Frédéric Le Play, més conegut com a Frédéric Le Play, (La Rivière-Saint-Sauveur, 11 d'abril de 1806 – París, 5 d'abril de 1882) fou un enginyer, economista i un dels impulsors de la ciència social o sociologia.

Nou!!: Santa Seu і Frédéric Le Play · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Santa Seu і Frederic II de Sicília · Veure més »

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Nou!!: Santa Seu і Frederic III de Sicília · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Santa Seu і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Front Iugoslau

El Front Iugoslau, també conegut com la Guerra d'Alliberament Popular Iugoslava (serbocroat: Narodnooslobodilački rat, Народноослободилачки рат; macedònic: Народноослободителна борба, Narodnoosloboditelna borba; eslovè:Narodnoosvobodilna borba o Narodnoosvobodilni boj), va ser un conflicte militar esdevingut a la Iugoslàvia ocupada durant la Segona Guerra Mundial (1941-1945) entre les forces de resistència iugoslaves, principalment els Partisans, i les Potències de l'Eix.

Nou!!: Santa Seu і Front Iugoslau · Veure més »

Fuggerei

Porta lateral de Fuggerei Fuggerei és el complex d'allotjament social més vell del món mantingut encara en ús fins avui.

Nou!!: Santa Seu і Fuggerei · Veure més »

Gaetano Cicognani

Gaetano Cicognani (Brisighella, 26 de novembre de 1881 – Roma, 5 de febrer de 1962) va ser un religiós i diplomàtic italià.

Nou!!: Santa Seu і Gaetano Cicognani · Veure més »

Gal·licanisme

El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.

Nou!!: Santa Seu і Gal·licanisme · Veure més »

Galeazzo Ciano

Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903 – Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, de qui n'era el gendre.

Nou!!: Santa Seu і Galeazzo Ciano · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Santa Seu і Galileo Galilei · Veure més »

Garcia Miquel d'Ayerbe

Garcia Miquel d'Ayerbe (Ayerbe, - Lleó, 1332) va ser sacerdot i bisbe de Lleó.

Nou!!: Santa Seu і Garcia Miquel d'Ayerbe · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Santa Seu і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gediminas

Litas commemorativa dedicada a Gedimin Gedimin (ca. 1275 - hivern de 1341) va ser un governant medieval del Gran Ducat de Lituània des de 1316 a 1341, el que significava governar sobre els lituans i sobre una gran part de l'estat de Rus de Kíev.

Nou!!: Santa Seu і Gediminas · Veure més »

Georg Gänswein

Georg Gänswein (nascut el 30 de juliol de 1956) és un arquebisbe de l'Església Catòlica alemany, Capellà de Sa Santedat, Prefecte de la Casa Pontifícia i el secretari personal del Papa emèrit Benet XVI.

Nou!!: Santa Seu і Georg Gänswein · Veure més »

George Alencherry

Sa Beatitud el Cardenal Maran Mar George Alencherry (malaiàlam: ജോർജ് ആലഞ്ചേരി) és l'actual Arquebisbe Major de l'Església Catòlica Siro-Malabar i arquebisbe d'Ernakulam-Angamaly.

Nou!!: Santa Seu і George Alencherry · Veure més »

George Panikulam

George Panikulam (Puthenchira, Kerala, 26 d'octubre de 1942) és un religiós de l'Església Catòlica Sírio-Malabar i diplomàtic de la Santa Seu, que ha estat nunci apostòlic a diversos estats.

Nou!!: Santa Seu і George Panikulam · Veure més »

George Pell

George Pell AC (Ballarat, 8 de juny de 1941 - Roma, 10 de gener de 2023) va ser un sacerdot australià, cardenal de l'Església Catòlica, i primer Prefecte del Secretaria per a l'Economia de la Santa Seu entre 2014 i 2019.

Nou!!: Santa Seu і George Pell · Veure més »

Gerard (beat)

Gerard (ca. 1035-1040 - 3 de setembre de 1120), amb diversos possibles cognoms Tum, Tunc, Tenque o Thom o fins i tot Sasso, fou un noble que marxà a les Croades i hi esdevingué fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital i primer gran mestre de l'orde, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem.

Nou!!: Santa Seu і Gerard (beat) · Veure més »

Germanes de la Caritat de Sant Josep

Les Germanes de la Caritat de Sant Josep (fundades com a Sisters of Charity of Saint Joseph) són un institut religiós femení, una congregació religiosa de germanes fundada a Emmitsburg (Maryland, Estats Units) en 1813 per Elizabeth Ann Seton.

Nou!!: Santa Seu і Germanes de la Caritat de Sant Josep · Veure més »

Germanes de la Caritat de Santa Anna

Les Germanes de la Caritat de Santa Anna (en castellà Hermanas de la Caridad de Santa Ana) són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa.

Nou!!: Santa Seu і Germanes de la Caritat de Santa Anna · Veure més »

Germanes de Sant Joan Baptista

Les Germanes de Sant Joan Baptista són una congregació religiosa femenina de dret pontifici.

Nou!!: Santa Seu і Germanes de Sant Joan Baptista · Veure més »

Germanes de Sant Josep de l'Aparició

Les Germanes de Sant Josep de l'Aparició, (en francès: Sœurs de Saint Joseph de l'Apparition), són un institut religiós femení, una congregació religiosa dedicada a l'apostolat missioner.

Nou!!: Santa Seu і Germanes de Sant Josep de l'Aparició · Veure més »

Germanes Hospitalàries de la Santa Creu

Les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu són una congregació religiosa, fundada per a atendre les necessitats dels internats a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Nou!!: Santa Seu і Germanes Hospitalàries de la Santa Creu · Veure més »

Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús

Les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, en castellà Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús, és un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa de germanes fundada a Ciempozuelos el 1881.

Nou!!: Santa Seu і Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús · Veure més »

Germanes Josefines

La Congregació de Germanes Josefines són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa. Les seves germanes posposen al seu nom les sigles H.J.

Nou!!: Santa Seu і Germanes Josefines · Veure més »

Germanes Mercedàries Missioneres

Les Germanes Mercedàries Missioneres, conegudes com a Mercedàries Missioneres de Berriz (en espanyol, Mercedarias Misioneras de Bérriz), són una congregació religiosa femenina dedicada a les missions i l'ensenyament cristià.

Nou!!: Santa Seu і Germanes Mercedàries Missioneres · Veure més »

Germanetes dels Ancians Desemparats

Les Germanetes dels Ancians Desemparats (en llatí Congregatio Parvarum Sororum Senium Derelictorum) formen un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa.

Nou!!: Santa Seu і Germanetes dels Ancians Desemparats · Veure més »

Giacinto Berloco

Giacinto Berloco (Altamura, 31 d'agost de 1941) és un religiós italià i diplomàtic de la Santa Seu, nunci apostòlic a diversos estats fins que es va retirar en setembre de 2016.

Nou!!: Santa Seu і Giacinto Berloco · Veure més »

Giacomo dalla Torre del Tempio di Sanguinetto

Fra fou un comendador i superior religiós dels cavalls de l'Orde de Malta.

Nou!!: Santa Seu і Giacomo dalla Torre del Tempio di Sanguinetto · Veure més »

Giacomo Maria Radini-Tedeschi

Giacomo MariaRadini-Tedeschi (Piacenza, 12 de juliol de 1857 – Bèrgam, 22 d'agost de 1914) va ser un bisbe italià, bisbe de Bèrgam entre 1905 i 1914.

Nou!!: Santa Seu і Giacomo Maria Radini-Tedeschi · Veure més »

Gianfranco Ghirlanda

Gianfranco Ghirlanda (Roma, 5 de juliol de 1942) és un cardenal i jesuïta italià, patró de l'Orde Sobirà i Militar de Malta des del 19 de juny de 2023.

Nou!!: Santa Seu і Gianfranco Ghirlanda · Veure més »

Giovanni Angelo Becciu

Giovanni Angelo Becciu (Pattada, província de Sàsser, 2 de juny de 1948) és un sacerdot i diplomàtic italià de la Santa Seu, delinqüent convicte.

Nou!!: Santa Seu і Giovanni Angelo Becciu · Veure més »

Giovanni Gentile

Giovanni Gentile (Castelvetrano. Sicília, 29 de maig de 1875 – Florència, 15 d'abril de 1944) va ser un filòsof, pedagog i polític italià.

Nou!!: Santa Seu і Giovanni Gentile · Veure més »

Giovanni Lajolo

Giovanni Lajolo (nascut el 3 de gener de 1935 a Novara) és un cardenal italià de l'Església Catòlica i anterior President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà i President de la Governació de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Giovanni Lajolo · Veure més »

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Nou!!: Santa Seu і Girard del Rosselló · Veure més »

Giulia Farnese

Giulia Farnese (1474 - 23 de març de 1524) va ser amant del papa Alexandre VI i germana del papa Pau III.

Nou!!: Santa Seu і Giulia Farnese · Veure més »

Giuseppe Bertello

Giuseppe Bertello (nascut l'1 d'octubre de 1942) és un prelat catòlic i cardenal.

Nou!!: Santa Seu і Giuseppe Bertello · Veure més »

Giuseppe Pinto

Giuseppe Pinto (Noci, 26 de maig de 1952) és un arquebisbe i diplomàtic italià al servei de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Giuseppe Pinto · Veure més »

Gonçalves de Magalhães

Domingos José va ser un metge, professor, diplomàtic, polític, poeta i assagista brasiler, que va participar en missions diplomàtiques a França, Itàlia, Vaticà, Argentina, Uruguai i Paraguai, a més d'haver representat la província de Rio Grande do Sul a la sisena Assemblea General.

Nou!!: Santa Seu і Gonçalves de Magalhães · Veure més »

Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba (1520/1521, Cartagena - 1578, Odón), III Duc de Sessa, III Duc de Terranova, III Duc d'Andria, III Duc de Sant'Angelo, V Comte de Cabra, etc., era fill de Luis Fernández de Córdoba, IV Comte de Cabra i d'Elvira Fernández de Córdoba, II Duquessa de Sessa i filla del Gran Capità, per tant hereu d'importants estats feudals d'Andalusia i el Regne de Nàpols.

Nou!!: Santa Seu і Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba · Veure més »

Gonzalo Puente Ojea

Gonzalo Puente Ojea (Cienfuegos, Cuba, 21 de juliol de 1924 - 10 de gener de 2017) fou un assagista i diplomàtic espanyol retirat, nascut a Cuba, de família gallega.

Nou!!: Santa Seu і Gonzalo Puente Ojea · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Santa Seu і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Jubileu

El Jubileu de l'any 2000 (també anomenat Gran Jubileu) va ser un esdeveniment a l'Església catòlica que va tenir lloc entre la nit de Nadal (24 de desembre) de 1999 i l'Epifania (6 de gener) de 2001.

Nou!!: Santa Seu і Gran Jubileu · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Santa Seu і Gregori el Gran · Veure més »

Gregorio Modrego Casaus

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Nou!!: Santa Seu і Gregorio Modrego Casaus · Veure més »

Guàrdia suïssa

La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guàrdia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Guàrdia suïssa · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1551-1559

La guerra italiana de 1551-1559 va començar quan Enric II de França, que havia succeït a Francesc I al tron, va declarar la guerra a l'emperador Carles V amb la intenció de reconquistar Itàlia i assegurar l'hegemonia francesa en els afers europeus.

Nou!!: Santa Seu і Guerra d'Itàlia de 1551-1559 · Veure més »

Guillem d'Alvèrnia

Guillem d'Alvèrnia (1190-1249) fou un filòsof i teòleg, bisbe de París i conseller del rei Lluís IX de França.

Nou!!: Santa Seu і Guillem d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem de Mòdena

Guillem de Mòdena (vers 1184 - 31 de març de 1251), també conegut com a Guillem de Sabina, Guglielmo de Chartreaux, Guglielmo de Savoy o Guillelmus, va ser un sacerdot italià i un diplomàtic dels Estats Pontificis.

Nou!!: Santa Seu і Guillem de Mòdena · Veure més »

Guillem I d'Escòcia

Guillem I d'Escòcia, dit el Lleó (gaèlic escocès: Uilliam Garbh, 1143 - 4 de desembre de 1214), fou rei d'Escòcia, successor del seu germà Malcolm IV.

Nou!!: Santa Seu і Guillem I d'Escòcia · Veure més »

Guillem I de Borgonya

Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.

Nou!!: Santa Seu і Guillem I de Borgonya · Veure més »

Guillermo Fatás Cabeza

Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.

Nou!!: Santa Seu і Guillermo Fatás Cabeza · Veure més »

Hanna Suchocka

Hanna Stanisława Suchocka (va néixer 3 d'abril de 1946 a Pleszew) és una política polonesa. Membre de Stronnictwo Demokratyczne, Solidarność, Unió Democràtica i Unió de la Llibertat.

Nou!!: Santa Seu і Hanna Suchocka · Veure més »

Henri Grégoire

Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.

Nou!!: Santa Seu і Henri Grégoire · Veure més »

Hilarion Capucci

Hilarion Capucci (2 de març de 1922, Alep, Síria - 1 de gener de 2017, Roma, Itàlia) fou un arquebisbe emèrit de l'Orde de Sant Basili dels Melquites d'Alep i activista per la pau.

Nou!!: Santa Seu і Hilarion Capucci · Veure més »

Hipòtesi dels lemniscs

La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.

Nou!!: Santa Seu і Hipòtesi dels lemniscs · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Santa Seu і Història de Barcelona · Veure més »

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Nou!!: Santa Seu і Història de l'Església Catòlica · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Santa Seu і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la Ciutat del Vaticà

Els Estats Pontificis o «Estats de l'Església» van estar formats per un conglomerat de territoris bàsicament centre-italians que es van mantenir com un estat independent entre els anys 752 i 1870 sota la directa autoritat civil dels Papes, i la capital va ser Roma.

Nou!!: Santa Seu і Història de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Història de les Illes Canàries

Mapa de les Illes Canàries La història de les Illes Canàries és molt antiga, ja que eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes.

Nou!!: Santa Seu і Història de les Illes Canàries · Veure més »

Història de Polònia

La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.

Nou!!: Santa Seu і Història de Polònia · Veure més »

Història de Txèquia

(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca. Aquest article sobre la història de la República Txeca pretén cobrir la història del territori que pertany avui a la República Txeca, però que ha existit abans amb altres noms: Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca, en fronteres que són més o menys les de l'estat actual.

Nou!!: Santa Seu і Història de Txèquia · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Santa Seu і Història del cristianisme · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Santa Seu і Història del papat · Veure més »

Homofòbia

Manifestant amb un cartell homòfob. Lhomofòbia és l'aversió o discriminació contra les persones homosexuals.

Nou!!: Santa Seu і Homofòbia · Veure més »

Homosexualitat i catolicisme

dia de l'Orgull de 2010, L'Església catòlica considera el comportament sexual humà dins de l'àmbit del matrimoni i destinat de manera natural a la procreació.

Nou!!: Santa Seu і Homosexualitat i catolicisme · Veure més »

Houngan

Mackandal (?-1758), prestigiós ''houngan'' i líder d'un grup d'esclaus rebels durant el règim colonial francès a Haití. Houngan (del fon; "gan hun") terme crioll que designa al sacerdot, xaman o oficiant masculí dels rituals de la religió vudú haitiana (la sacerdotessa o oficiant femenina es coneix com a mambo). Hi ha dos rangs de houngan: asogwe houngan (alt sacerdot, amb autoritat per ordenar-ne d'altres) i sud pwen houngan (sacerdot jove). El houngan actua preferentment en una espècie de "parròquia" o àrea territorial d'influència, que rep el nom de hounfo.

Nou!!: Santa Seu і Houngan · Veure més »

Huldrych Zwingli

Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) va ser líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses.

Nou!!: Santa Seu і Huldrych Zwingli · Veure més »

Humbert II d'Itàlia

Humbert II d'Itàlia (Racconigi, Regne d'Itàlia 1904 - Ginebra, Suïssa 1983) fou l'últim Rei d'Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Humbert II d'Itàlia · Veure més »

Hyacinthe Thiandoum

Hyacinthe Thiandoum (Poponguine, Senegal, 2 de febrer de 1921 - Ais de Provença, 18 de maig de 2004) fou un religiós senegalès, primer bisbe nadiu de l'arquebisbat de Dakar i cardenal de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Hyacinthe Thiandoum · Veure més »

Iesu Communio

Iesu Communio és un orde religiós catòlic contemplatiu fundat a l'Arquebisbat de Burgos el 8 de desembre de 2010, solemnitat de la Immaculada Concepció, per la religiosa clarissa Sor Verònica, germana del bisbe de Ciutat Rodrigo Raúl Berzosa.

Nou!!: Santa Seu і Iesu Communio · Veure més »

Il pap'occhio

Il pap'occhio és una pel·lícula de comèdia italiana de 1980 escrita i dirigida per Renzo Arbore.

Nou!!: Santa Seu і Il pap'occhio · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Santa Seu і Illes Canàries · Veure més »

Immunitat parlamentària

Es denomina Immunitat parlamentària, en Dret, als privilegis o normes especials que apliquen a una o diverses persones en l'àmbit del dret penal pel fet de pertànyer a un parlament democràtic, com a representants de la sobirania popular.

Nou!!: Santa Seu і Immunitat parlamentària · Veure més »

Incident de Mayerling

Fotografia del pavelló imperial de caça de Mayerling, 1889 (el peu d'imatge diu: "Mayerling, Altes Jagdschloß des Kronprinzen Rudolf vor 1889", en català: Mayerling, l'antic pavelló de caça del príncep Rodolf abans de 1889). 300px LIncident de Mayerling és la sèrie d'esdeveniments que van desembocar en l'aparent assassinat-suïcidi del príncep Rodolf d'Àustria (21 d'agost de 1858;– 30 de gener de 1889) i la seva amant, la baronessa Mary Vetsera (19 de març de 1871;– 30 de gener de 1889).

Nou!!: Santa Seu і Incident de Mayerling · Veure més »

Independència de Portugal

Portugal i el context peninsular l'any 1150 Dins dels límits de l'actual frontera política de Portugal han habitat al llarg dels segles diferents civilitzacions, partint dels pobles ibèrics preromans, i passant per romans, bàrbars, visigots i musulmans (Al-Àndalus i diverses taifes).

Nou!!: Santa Seu і Independència de Portugal · Veure més »

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Nou!!: Santa Seu і Innocenci XI · Veure més »

Inquisició medieval

El Papa Gregori IX La Inquisició medieval va ser una sèrie d'inquisicions (cossos de l'Església catòlica encarregades de suprimir l'heretgia) a partir de l'any 1184, incloent la Inquisició episcopal (1184-1230) i després la Inquisició papal (1230).

Nou!!: Santa Seu і Inquisició medieval · Veure més »

Institut de Crist Rei Sacerdot Sobirà

L'Institut de Crist Rei Sacerdot Sobirà (en llatí Institutum Christi Regis Summi Sacerdotis i en francés Institut du Christ Roi Souverain Prêtre), també conegut per les seues sigles ICRSS, és una societat de vida apostòlica catòlica romana de dret pontifici en comunió amb la Santa Seu i l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Santa Seu і Institut de Crist Rei Sacerdot Sobirà · Veure més »

Institut de la Benaventurada Verge Maria

L'Institut de la Benaventurada Verge Maria, en llatí Institutum Beatae Mariae Virginis, és un institut religiós femení, concretament una congregació religiosa dedicat a l'ensenyament i fundat en 1609 per Mary Ward.

Nou!!: Santa Seu і Institut de la Benaventurada Verge Maria · Veure més »

Institut per a les Obres de Religió

LInstitut per a les Obres de Religió (italià: Istituto per le opere di religione; acrònim: IOR), conegut comunament com el Banc del Vaticà, és un institut pontifici de dret privat, creat el 1942 pel Papa Pius XII i amb seu a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Institut per a les Obres de Religió · Veure més »

Irlanda Confederada

Irlanda confederada fa referència al període de govern irlandès entre la rebel·lió de 1641 i la reconquesta per Cromwell el 1649.

Nou!!: Santa Seu і Irlanda Confederada · Veure més »

Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català.

Nou!!: Santa Seu і Isidre Gomà i Tomàs · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Santa Seu і Itàlia · Veure més »

Iu de Chartres

Iu o Ivó de Chartres (ca. 1040 - ca. 1116) fou un sant francès i un dels personatges clau del conflicte que enfrontà el papat i el Sacre Imperi Romanogermànic: la Lluita de les Investidures.

Nou!!: Santa Seu і Iu de Chartres · Veure més »

Jacint Feliu i Utzet

Jacint Feliu i Utzet (Mataró, 13 de desembre de 1787 - Barcelona, 25 de març de 1867) fou un matemàtic, cal·lígraf i sacerdot membre de l'orde de l'Escola Pia, de la qual va ser-ne el restaurador a l'Espanya del.

Nou!!: Santa Seu і Jacint Feliu i Utzet · Veure més »

Jacques Gaillot

Jacques Gaillot, conegut també com a Monsenyor Gaillot o el Bisbe Roig (Saint-Dizier (Alt Marne), 11 de setembre de 1933 - París, 12 d'abril de 2023), va ser un religiós catòlic francès, que fou bisbe residencial de la diòcesi normanda d'Évreux des del 1982 fins que en fou destituït per la Santa Seu i destinat a la diòcesi titular de Partènia el 1995, des d'on va seguir defensant el seu pensament heterodox.

Nou!!: Santa Seu і Jacques Gaillot · Veure més »

Jacques Hamel

Jacques Hamel (30 de novembre de 1930, Darnétal, França - 26 de juliol de 2016, Saint-Étienne-du-Rouvray, França) fou un sacerdot catòlic francès assassinat durant l'Eucaristia per dos islamistes a Saint-Étienne-du-Rouvray (Normandia, França).

Nou!!: Santa Seu і Jacques Hamel · Veure més »

Jaime Lachica Sin

Jaime Lachica Sin DD, PLH, OS, OL (xinès:辛海梅;辛海棉, POJ Sin Hái-mûi; Sin Hái-mî; Iacomus Sin; 31 d'agost de 1928 - 21 de juny de 2005) va ser el trentè arquebisbe de Manila, i també va ser cardenal de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Jaime Lachica Sin · Veure més »

James Michael Harvey

James Michael Harvey (nascut el 20 d'octubre de 1949) és un cardenal estatunidenc, actual Arxipreste de la Basílica Papal de Sant Pau Extramurs.

Nou!!: Santa Seu і James Michael Harvey · Veure més »

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Nou!!: Santa Seu і Jansenisme · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Santa Seu і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Santa Seu і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Fiella

L'església de Sant Miquel que Jaume Fiella va fer decorar ja no existeix, però la façana amb les talles de Ducroux es va incorporar com a façana lateral de la basílica de la Mercè.cita cirici Jaume Fiella (Tremp,? - ?, setembre del 1522) fou doctor en dret canònic i civil, degà de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya de 1514 a 1515). Era fill de Joan i Constança; va néixer a mitjan i va tenir tres germans, Antoni Joan, Esperança i Orient. Va ser un dels més destacats personatges de la seva ciutat, on va fundar un hospital per a pobres el 3 de setembre del 1521. Estudià a Lleida, Tolosa de Llenguadoc i Roma, on visqué des del 1471, i durant onze anys, treballant d'abreviador per a la Santa Seu, nomenat per Sixt IV. Se sap que residí a Barcelona a partir del 1495, on ja fou degà i canonge de la seu, si bé sembla que abans havia estat abat a Santa Cecília de Montserrat o de Sant Pere de Montsó. De la seva estança a Roma prové l'estreta relació que Fiella va mantenir amb el valencià Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, qui el 1492 obtingué protagonisme en promulgar la butlla que repartia les conquestes futures d'Espanya i Portugal a l'oest i est de les Açores, respectivament. Entre el 1504 i 1507, participà en actes de la Inquisició. Actuà en multitud de sentències arbitrals en temes eclesiàstics. Encarregà Gabriel Pellisser i René Ducloux la decoració goticorenaixentista de l'església de Sant Miquel (Barcelona), el 1516. Va ser nomenat president de la Generalitat el 18 de juliol del 1514, per a substituir Joan d'Aragó, que havia presentat la seva renúncia. Al seu poble nadal, va fundar l'any 1521 l'Hospital de pobres del qual l'edifici en l'actualitat serveix de jutjats de primera instància.

Nou!!: Santa Seu і Jaume Fiella · Veure més »

Jaume Font i Andreu

Jaume Font i Andreu (Vic, Osona, 23 de gener de 1894 - Donostia, 13 de febrer de 1963) fou un religiós català que exercí com a bisbe de Zamora i de Sant Sebastià.

Nou!!: Santa Seu і Jaume Font i Andreu · Veure més »

Jaume Pou i Berard

Jaume Pou i Berard (Mallorca o Niça, 13 de febrer de 1495 o 1497 – Roma, 26 d'abril de 1563) fou un bisbe i cardenal presumptament mallorquí.

Nou!!: Santa Seu і Jaume Pou i Berard · Veure més »

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.

Nou!!: Santa Seu і Jaume Vicens i Vives · Veure més »

Jón Ögmundarson

Jón Ögmundsson o Jón Ögmundarson (Islàndia, 1052 - 1121) fou el primer bisbe catòlic de Hólar, on fundà la catedral i l'escola episcopal.

Nou!!: Santa Seu і Jón Ögmundarson · Veure més »

Jean Auguste Dominique Ingres

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, Tarn i Garona, 29 d'agost de 1780 - París, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès d'estètica neoclàssica.

Nou!!: Santa Seu і Jean Auguste Dominique Ingres · Veure més »

Jean de Bethencourt

Jean de Béthencourt (Grainville-la-Teinturière, 1360 - Grainville-la-Teinturière, 1425) fou un noble d'origen normand que va començar el procés conquistador sistemàtic de les illes Canàries.

Nou!!: Santa Seu і Jean de Bethencourt · Veure més »

Jean de Meung

Jean de Meung o de Meun, o també Jean Chopinel o Clopinel (cap al 1240 a Meung-sur-Loire - cap al 1305 a París) va ser un poeta francès del.

Nou!!: Santa Seu і Jean de Meung · Veure més »

Jean Jouffroy

fou un cardenal i bisbe francès.

Nou!!: Santa Seu і Jean Jouffroy · Veure més »

Jerarquia de l'Església Catòlica

El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Jerarquia de l'Església Catòlica · Veure més »

Jerzy Popiełuszko

Jerzy Popiełuszko (Okopy, voivodat de Podlàquia, 14 de setembre de 1947 - Włocławek, voivodat de Cuiàvia i Pomerània, 19 d'octubre de 1984) va ser un sacerdot catòlic i sindicalista polonès, assassinat per les forces repressores del règim comunista del seu país.

Nou!!: Santa Seu і Jerzy Popiełuszko · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: Santa Seu і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan d'Ortega

Joan d'Ortega (1080, Quintanaortuño, Burgos - 2 de juny de 1163, San Juan de Ortega, Burgos) va ser un prevere de la diòcesi de Burgos.

Nou!!: Santa Seu і Joan d'Ortega · Veure més »

Joan de Kanizsa

Joan de Kanizsa (1350 - † 30 de maig de 1418) fou arquebisbe d'Esztergom del 1387 al 1418.

Nou!!: Santa Seu і Joan de Kanizsa · Veure més »

Joan de Mata

Joan de Mata (Faucon dau Caire o Faucon-de-Barcelonnette,: Situé près de Barcelonnette, Faucon est le village de naissance de Saint Jean de Matha, fondateur de l'ordre des Trinitaires en 1193. À l'altitude de 1150 mètres, c'est le plus vieux village de la vallée de l'Ubaye. Provença, França, 23 de juny de 1160? - Roma, Itàlia, 17 de desembre de 1213) fou un frare provençal, fundador de l'Orde Trinitari.

Nou!!: Santa Seu і Joan de Mata · Veure més »

Joan Josep Omella i Omella

Joan Josep Omella i Omella (Queretes, Matarranya, Aragó, 21 d'abril de 1946), cardenal i arquebisbe matarranyenc, és l'arquebisbe metropolità de Barcelona i el president de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: Santa Seu і Joan Josep Omella i Omella · Veure més »

Joan Martí i Alanis

va ser arquebisbe català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: Santa Seu і Joan Martí i Alanis · Veure més »

Joan Nadal Cañellas

Joan Nadal Cañellas (Palma 1934 - 15 de gener de 2016) és un jesuïta mallorquí, especialista en estudis bizantins.

Nou!!: Santa Seu і Joan Nadal Cañellas · Veure més »

Joan Pau I

, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.

Nou!!: Santa Seu і Joan Pau I · Veure més »

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Nou!!: Santa Seu і Joan Pau II · Veure més »

Joan Vich i Manrique de Lara

Joan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), fou un aristòcrata, diplomàtic i esclesiàstic valencià.

Nou!!: Santa Seu і Joan Vich i Manrique de Lara · Veure més »

Joan XXIII

nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.

Nou!!: Santa Seu і Joan XXIII · Veure més »

Joana Delanoue

Jeanne Delanoue o Joana de la Creu (França, 1666 - 1736) és una santa catòlica de França que treballava de botiguera fins que va decidir dedicar-se als pobres i fundar la Congregació de Santa Anna de la Providència que ajuda a persones amb necessitats materials.

Nou!!: Santa Seu і Joana Delanoue · Veure més »

Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez

Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez Calderón (Écija, 1808-Madrid, 1865) va ser un polític, jurista i escriptor espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez · Veure més »

Joaquín Ruiz-Giménez Cortés

Joaquín Ruíz-Giménez Cortés (Hoyo de Manzanares, Madrid, 2 d'agost de 1913 - Madrid, 27 d'agost de 2009) fou un jurista i advocat espanyol, fill del polític Joaquín Ruíz-Giménez (ministre i alcalde de Madrid quatre cops), va estudiar Dret a la Universitat de Madrid i va ser president de l'organització internacional "Pax Romana" (1939-46).

Nou!!: Santa Seu і Joaquín Ruiz-Giménez Cortés · Veure més »

Jorge Dezcallar de Mazarredo

Jorge Dezcallar de Mazarredo (Palma, 3 de novembre de 1945) és un diplomàtic espanyol, que fou ambaixador d'Espanya als Estats Units entre el juliol de 2008 i l'abril de 2012.

Nou!!: Santa Seu і Jorge Dezcallar de Mazarredo · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut 2008

La Jornada Mundial de la Joventut 2008 (JMJ 2008) va ser un festival juvenil catòlic que va començar el 15 de juliol i va durar fins al 20 de juliol de 2008 a Sydney, Austràlia.

Nou!!: Santa Seu і Jornada Mundial de la Joventut 2008 · Veure més »

José de Carvajal y Lancáster

José de Carvajal y Lancáster (Càceres, 1698 - Madrid, 8 d'abril de 1754) va ser un polític i diplomàtic espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Ferran VI.

Nou!!: Santa Seu і José de Carvajal y Lancáster · Veure més »

José de Espiga y Gadea

José de Espiga y Gadea (Palenzuela, Palència, 1758 - Tierra de Campos, Palència, 1824) fou un eclesiàstic i jurista castellà de gran cultura i amb facilitat de paraula, titllat de jansenista.

Nou!!: Santa Seu і José de Espiga y Gadea · Veure més »

José de Posada Herrera

José Posada Herrera (Posada de Llanes, Llanes, Astúries, 31 de març de 1814 - 7 de setembre de 1885) fou un jurista i polític espanyol.

Nou!!: Santa Seu і José de Posada Herrera · Veure més »

José del Castillo y Ayensa

José del Castillo y Ayensa (Lebrija, 1795 - Madrid, 4 de juny de 1861) fou un diplomàtic, polític i escriptor espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i ministre d'estat durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і José del Castillo y Ayensa · Veure més »

José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta

fou un diplomàtic espanyol, secretari general de la Casa del Rey.

Nou!!: Santa Seu і José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Santa Seu і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José María García Lahiguera

José María García Lahiguera (Fitero, Navarra; 9 de març de 1903 - Madrid; 14 de juliol de 1989), va ser un arquebisbe espanyol que va ocupar la càtedra de València.

Nou!!: Santa Seu і José María García Lahiguera · Veure més »

José María Pando y Remírez de Laredo

José María Pando y Remírez de Laredo (Lima, 28 de març de 1787 – Madrid, 23 de novembre de 1840) va ser un escriptor, diplomàtic i polític hispano-peruà.

Nou!!: Santa Seu і José María Pando y Remírez de Laredo · Veure més »

Jose Fuerte Advincula

és un cardenal i bisbe catòlic filipí, des del 25 de març de 2021 arquebisbe metropolità de Manila.

Nou!!: Santa Seu і Jose Fuerte Advincula · Veure més »

Josep Dalmau i Olivé

Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1926 - Gallifa, Vallès Occidental, 5 de setembre de 2018) fou un sacerdot, escriptor, teòleg i activista català.

Nou!!: Santa Seu і Josep Dalmau i Olivé · Veure més »

Josep Domènec Costa i Borràs

fou un eclesiàstic, catedràtic i senador valencià.

Nou!!: Santa Seu і Josep Domènec Costa i Borràs · Veure més »

Josep Maria Carulla i Estrada

Josep Maria Carulla i Estrada (Igualada, l'Anoia, 1839 - Granada, 1919) fou un advocat i escriptor català, d'orientació catòlica tradicionalista.

Nou!!: Santa Seu і Josep Maria Carulla i Estrada · Veure més »

Josep Maria Guix i Ferreres

Josep Maria Guix i Ferreres (la Coromina, Cardona, 19 de desembre de 1927 - Vic, 28 de juny de 2009) fou un sacerdot català.

Nou!!: Santa Seu і Josep Maria Guix i Ferreres · Veure més »

Josep Maria Trias i Peitx

Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona, 22 d'agost de 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 7 d'agost de 1979) fou un periodista i diplomàtic català.

Nou!!: Santa Seu і Josep Maria Trias i Peitx · Veure més »

Josep Molines i Casadevall

Josep Molines i Casadevall (L'Hospitalet de Llobregat, 1645- Milà, 11 de gener de 1719), també conegut pel seu nom castellanitzat José Molines, va ser un religiós català, destacat en la seva tasca com auditor de Rota a Roma i com a representant diplomàtic de Felip V d'Espanya davant la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Josep Molines i Casadevall · Veure més »

Josep Rius i Riba

Josep Rius i Riba (Mataró, Maresme, 28 d'octubre de 1786 – 21 d'octubre de 1857), fou un sacerdot escolapi, pedagog, literat i historiador.

Nou!!: Santa Seu і Josep Rius i Riba · Veure més »

Josep Sadoc Alemany i Conill

Josep Sadoc Alemany i Conill, O.P. (Vic, Osona, 3 de juliol de 1814 – València, 14 d'abril de 1888) va ser un missioner catòlic i bisbe català, el primer arquebisbe de San Francisco, Califòrnia.

Nou!!: Santa Seu і Josep Sadoc Alemany i Conill · Veure més »

Joseph de Prémare

Joseph de Prémare (Cherbourg 1666 - Macau 1736) jesuïta francès, sinòleg i missioner a la Xina durant el regnat dels emperadors Kangxi i Yongzheng a principis de la Dinastia Qing.

Nou!!: Santa Seu і Joseph de Prémare · Veure més »

Joseph Goebbels

va ser un polític alemany que va ocupar el càrrec de ministre per la Il·lustració Pública i Propaganda del Tercer Reich entre 1933 i 1945.

Nou!!: Santa Seu і Joseph Goebbels · Veure més »

Joseph Zen Ze-Kiun

Joseph Zen Ze-kiun SDB (nascut el 13 de gener de 1932) és un cardenal xinès de l'Església Catòlica, que va servir com a sisè bisbe de Hong Kong.

Nou!!: Santa Seu і Joseph Zen Ze-Kiun · Veure més »

Joseph-Marie Trinh van-Can

va ser un cardenal catòlic vietnamita i traductor.

Nou!!: Santa Seu і Joseph-Marie Trinh van-Can · Veure més »

Josip Uhač

Josip Uhač (Brseč, actualment Croàcia, 20 de juliol de 1924 – Roma, 18 de gener de 1998) va ser un arquebisbe catòlic croat, diplomàtic al servei de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Josip Uhač · Veure més »

Jozef Tomko

Jozef Tomko (nascut l'11 de març de 1924) és una cardenal eslovac de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Jozef Tomko · Veure més »

Juan Alfonso Varela de Losada

Juan Alfonso Varela de Losada y Samosa (San Salvador de Brigos, Chantada, 11 de desembre de 1723 - Ferrara, Estats Pontificis, 24 de maig de 1769) fou un laic, fundador de l'Orde dels Penitents de Jesús Natzarè o dels Scalzetti i després sacerdot.

Nou!!: Santa Seu і Juan Alfonso Varela de Losada · Veure més »

Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero

Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero, (Oviedo, 29 d'agost de 1818 - Madrid, 15 de juliol de 1883), X Vescomte de Barrantes, va ser un polític, periodista i noble espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero · Veure més »

Juan Bravo Murillo

Juan Bravo Murillo (Fregenal de la Sierra, Regne de Sevilla, -actualment Província de Badajoz - 24 de juny de 1803 - Madrid, 11 de febrer de 1873) fou un polític, jurista i economista espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Juan Bravo Murillo · Veure més »

Juan Jordán de Urríes

Juan María Jordán de Urries y Ruiz de Arana (Saragossa, 21 de febrer de 1851 - Madrid 11 de maig de 1908) fou un aristòcrata i polític aragonès, VI marquès d'Ayerbe.

Nou!!: Santa Seu і Juan Jordán de Urríes · Veure més »

Juan Luis Cipriani Thorne

Juan Luis Cipriani Thorne (28 de desembre de 1943) és un cardenal peruà, membre de l'Opus Dei.

Nou!!: Santa Seu і Juan Luis Cipriani Thorne · Veure més »

Juan Pablo de Lojendio e Irure

Juan Pablo de Lojendio e Irure (Sant Sebastià, 17 de maig de 1906 - Roma, 13 de desembre de 1973) fou un diplomàtic basc, marquès consort de Vellisca pel seu matrimoni amb María Consuelo Pardo-Manuel de Villena y Verástegui.

Nou!!: Santa Seu і Juan Pablo de Lojendio e Irure · Veure més »

Jules Saliège

Jules-Géraud Saliège (Crouzit Haut, Mauriac, 24 de febrer de 1870 - Dupuy, Tolosa de Llenguadoc, 5 de novembre de 1956) va ser un eclesiàstic francès, creat cardenal per Pius XII.

Nou!!: Santa Seu і Jules Saliège · Veure més »

Juliusz Janusz

Juliusz Janusz (Lyczana, 17 de març de 1944) és un religiós i diplomàtic polonès al servei de la Santa Seu, nunci apostòlic a diversos estats.

Nou!!: Santa Seu і Juliusz Janusz · Veure més »

Karl Josef Becker

Karl Josef Becker S.J. (Colònia 18 d'abril de 1928 - Roma 10 de febrer de 2015) va ser un cardenal i teòleg alemany.

Nou!!: Santa Seu і Karl Josef Becker · Veure més »

Knights of Columbus

Retrat del pare Michael J. McGivney. Els Cavallers de Colom són una societat fraternal benèfica catòlica masculina.

Nou!!: Santa Seu і Knights of Columbus · Veure més »

Konrad von Preysing

Johann Konrad Maria Augustin Felix, Graf von Preysing Lichtenegg-Moos (30 d'agost de 1880 - 21 de desembre de 1950) va ser un prelat alemany de l'Església Catòlica Romana. Considerada una figura important en la resistència catòlica al nazisme, va servir com a bisbe de Berlín des de 1935 fins a la seva mort, i va ser elevat al Col·legi Cardenalici el 1946 pel papa Pius XII.

Nou!!: Santa Seu і Konrad von Preysing · Veure més »

Krzysztof Charamsa

Krzysztof Olaf Charamsa (Gdynia, Polònia, 5 d'agost de 1972) és un teòleg polonès i sacerdot suspès que era secretari d'ajudant de la Comissió Teològica Internacional de la Congregació per la Doctrina de la Fe.

Nou!!: Santa Seu і Krzysztof Charamsa · Veure més »

La missió

La missió (títol original en anglès The Mission) és una pel·lícula britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1986 i doblada al català.

Nou!!: Santa Seu і La missió · Veure més »

Lajos Kada

Lajos Kada (Budapest, Hongria 16 de novembre de 1924 – †26 de novembre de 2001) va ser arquebisbe catòlic.

Nou!!: Santa Seu і Lajos Kada · Veure més »

Laterà

Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.

Nou!!: Santa Seu і Laterà · Veure més »

Laterà (desambiguació)

El Laterà és un indret de la ciutat de Roma entre l'Esquilí i el Celi que és propietat del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Laterà (desambiguació) · Veure més »

Lavra de Potxàiv

Lavra de Potxàiv (romanitzat: Sviato-Uspenska Pochaivska Lavra;; polonès: Lawra Poczajowska) és un monestir a Potxàiv, Raion de Krèmenets, Província de Ternòpil, Ucraïna.

Nou!!: Santa Seu і Lavra de Potxàiv · Veure més »

Legació apostòlica de Ferrara

La legació de Ferrara va ser una sotsdivisió administrativa dels Estats Pontificis, instituïda el 1598 pel Papa Climent VIII, després de la devolució del Ducat de Ferrara als Estats de l'Església.

Nou!!: Santa Seu і Legació apostòlica de Ferrara · Veure més »

Legat

Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Legat · Veure més »

Legió de Crist

La Legió de Crist és una congregació religiosa clerical catòlica de dret pontifici fundada el 3 de gener de 1941 a la Ciutat de Mèxic pel sacerdot mexicà Marcial Maciel.

Nou!!: Santa Seu і Legió de Crist · Veure més »

Leonardo Boff

Leonardo Boff (Concórdia, Santa Catarina, Brasil, 1938) és un exfrare franciscà, exsacerdot, teòleg i escriptor brasiler.

Nou!!: Santa Seu і Leonardo Boff · Veure més »

Leonardo Sandri

Leonardo Sandri (18 de novembre de 1943) és un cardenal argentí de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Leonardo Sandri · Veure més »

Leszek I el Blanc

Leszek I el Blanc - Leszek Biały en polonès - (vers 1186 - 1227) fou duc de Cracòvia (1194-1198, 1202-1210, i a partir de 1211), duc de Sandomierz (1194-1227), duc de Masòvia (1194-1200) i duc de Cuiàvia (1199-1200).

Nou!!: Santa Seu і Leszek I el Blanc · Veure més »

Like a Prayer (cançó)

«Like a Prayer» és una cançó interpretada per la cantant estatunidenca Madonna, inclosa en el seu quart àlbum d'estudi homònim.

Nou!!: Santa Seu і Like a Prayer (cançó) · Veure més »

Lindy Boggs

Marie Corinne Morrison Claiborne Boggs, més coneguda com a Lindy Boggs (13 de març de 1916-27 de juliol de 2013), va ser una figura política dels Estats Units que va ser membre de la Cambra de Representants dels Estats Units i més tard ambaixadora dels Estats Units davant la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Lindy Boggs · Veure més »

Literatura txeca

Literatura txeca és la literatura feta a Txèquia en txec, una llengua indoeuropea del grup eslau, principalment als territoris històrics de Bohèmia, Moràvia i la part de parla txeca de Silèsia, (actualment part de la República Txeca, antigament Txecoslovàquia).

Nou!!: Santa Seu і Literatura txeca · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Santa Seu і Llatí · Veure més »

Llatí eclesiàstic

Llatí eclesiàstic (també anomenat Llatí litúrgic o Llatí de l'Església) és una denominació que es refereix a l'idioma llatí, tal com és usat en els documents de l'Església Catòlica i en la litúrgia llatina.

Nou!!: Santa Seu і Llatí eclesiàstic · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Santa Seu і Lleó III (papa) · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Santa Seu і Lleó X · Veure més »

Llei de garanties papals

La Llei de garanties papals (en italià: Legge delle Guarentigie) va ser una norma legal emesa pel Regne d'Italia, el 13 de maig de 1871, per tal de regular les relacions polítiques entre l'estat italià i la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Llei de garanties papals · Veure més »

Llei del Cadenat

José Canalejas, promotor de la Llei del Cadenat La Llei del Cadenat (del castellà Ley del Candado), és el terme col·loquial, que també empra la historiografia, per designar una llei de desembre de 1910, promoguda pel president espanyol, José Canalejas, que prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions religioses.

Nou!!: Santa Seu і Llei del Cadenat · Veure més »

Lleis racials del feixisme italià

Portada del diari italià ''Corriere della Sera'' l'11 de novembre de 1938: el règim feixista ha aprovat les lleis racials. Les lleis racials del feixisme italià (Leggi razziali) eren un conjunt de lleis promulgades pel règim feixista entre el 1938 i el 1943 per aplicar la discriminació racial a Itàlia, principalment dirigida contra els jueus italians i els habitants natius de les colònies imperials.

Nou!!: Santa Seu і Lleis racials del feixisme italià · Veure més »

Lliga Democràtica per la Llibertat de Pensament

Lliga Democràtica per la Llibertat de Pensament (neerlandès Vrijzinning Democratische Bond, VDB) fou un partit polític neerlandès format el 1901 per la unió de dos grups: la Lliga Radical, fundat el 1892 a Amsterdam com a escissió de la Unió Liberal, i el Club Polític de Pensament Lliure (VD Kamerclub), partidaris d'estendre el sufragi universal.

Nou!!: Santa Seu і Lliga Democràtica per la Llibertat de Pensament · Veure més »

Llista d'estats independents i territoris dependents

Aquest article és una llista d'estats independents i territoris dependents ordenats alfabèticament, on s'inclouen els estats internacionalment reconeguts i els generalment no reconeguts, però en ambdós casos independents.

Nou!!: Santa Seu і Llista d'estats independents i territoris dependents · Veure més »

Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Europa

Ubicació d'Europa al món. La llista següent inclou cinquanta-sis estats sobirans, sis dels quals tenen un reconeixement internacional limitat, que estan situats a Europa i/o formen part d'organitzacions europees.

Nou!!: Santa Seu і Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Europa · Veure més »

Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia

Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.

Nou!!: Santa Seu і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: Santa Seu і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de països sense forces armades

Sense exèrcit permanent, però que tenen forces militars limitades Aquesta és una llista de països que no tenen forces armades.

Nou!!: Santa Seu і Llista de països sense forces armades · Veure més »

Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).

Nou!!: Santa Seu і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa · Veure més »

Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida

Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.

Nou!!: Santa Seu і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida · Veure més »

Lliure examen

Lliure examen és una noció que eix originalment del protestantisme i que atorga a l'home el dret d'interpretar la Bíblia segons el seu judici personal, sense cap autoritat dogmàtica.

Nou!!: Santa Seu і Lliure examen · Veure més »

Llorenç de Bríndisi

Llorenç de Bríndisi (Bríndisi, Pulla, 22 de juliol de 1559, - Lisboa (Portugal), 22 de juliol de 1619), nascut Giulio Cesare Russo, fou un prevere catòlic, membre de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.

Nou!!: Santa Seu і Llorenç de Bríndisi · Veure més »

Lluís de Borbó i Farnese

Lluís Antoni Jaume de Borbó i Farnese (Palau del Buen Retiro, Madrid, 25 de juliol de 1727 - Arenas de San Pedro, 7 d'agost de 1785) va ser un infant d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa Isabel Farnese.

Nou!!: Santa Seu і Lluís de Borbó i Farnese · Veure més »

Lluís de Casoria

Tomba a Santa Clara de Nàpols. Lluís de Casoria (Casoria, 11 de març de 1814 – 30 de març de 1885), nascut amb el nom d'Arcangelo Palmentieri, fou un sacerdot italià catòlic i membre de l'Ordre dels Frares Menors.

Nou!!: Santa Seu і Lluís de Casoria · Veure més »

Lluís I de Savoia

Lluís I de Savoia (Ginebra, Ducat de Savoia 1413 - Lió, França 1465) fou el duc de Savoia entre 1440 i 1465.

Nou!!: Santa Seu і Lluís I de Savoia · Veure més »

Lluís I Gonzaga-Nevers

Lluís I Gonzaga-Nevers -en italià Ludovico Gonzaga-Nevers- (Màntua, Ducat de Màntua, 18 de setembre de 1539 -Nesle, 23 d'octubre de 1595) era un noble de la Casa de Gonzaga, fill del duc de Màntua i marquès de Montferrat Frederic II (1500 - 1540) i de Margarida Paleòleg de Montferrat (1510 - 1566).

Nou!!: Santa Seu і Lluís I Gonzaga-Nevers · Veure més »

Lluís Quer i Boule

Lluís Quer i Boule (Reus, 28 de desembre de 1883 - Madrid, 26 d'agost de 1968) va ser un escriptor i diplomàtic català, fill de Lluís Quer Cugat i net de Josep Boule i de Jaume Quer.

Nou!!: Santa Seu і Lluís Quer i Boule · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Santa Seu і Lluís VII de França · Veure més »

Lluc Torcal i Sirera

Lluc Torcal i Sirera (Sant Cugat del Vallès el 5 d'octubre de 1971) és Procurador General de l'Orde Cistercenc i fou prior del Monestir de Poblet del 2007 al 2016.

Nou!!: Santa Seu і Lluc Torcal i Sirera · Veure més »

Loris Francesco Capovilla

Loris Francesco Capovilla (Pontelongo, prop de Pàdua, Vènet, 14 d'octubre de 1915 - Bergamo, 27 de maig de 2016) fou un clergue, arquebisbe i cardenal italià.

Nou!!: Santa Seu і Loris Francesco Capovilla · Veure més »

Louis Antoine de Noailles

Louis-Antoine de Noailles (Castell de Peynières, Cros-de-Montvert, 27 de maig de 1651 – París, 4 de maig de 1729) va ser un prelat francès.

Nou!!: Santa Seu і Louis Antoine de Noailles · Veure més »

Lubomir Húzar

, Любомир Гузар, fou l'arquebisbe major emèrit de l'Església catòlica ucraïnesa, una església minoritària a Ucraïna, però la major església oriental sui juris en comunió plena amb la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Lubomir Húzar · Veure més »

Lucífer de Càller

Lucífer de Càller o Lucífer de Caralis (Lucífer Calaritanus) (Càller, Sardenya, s. III - 370) fou un bisbe sard, defensor de l'ortodòxia catòlica contra l'arrianisme.

Nou!!: Santa Seu і Lucífer de Càller · Veure més »

Luciano Serrano y Pineda

Fray Luciano Serrano y Pineda O.S.B., (Castroceniza, 1879 - Burgos, 17 de juliol de 1944) va ser un clergue i migevalista burgalès, membre de l'Orde Benedictí, abat del monestir de Santo Domingo de Silos, destacat investigador de l'edat mitjana castellana i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Santa Seu і Luciano Serrano y Pineda · Veure més »

Luciano Storero

Luciano Storero (Pinasca, Piemont, 26 de setembre de 1926 – 1 d'octubre de 2000) és un bisbe catòlic italià, diplomàtic al servei de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Luciano Storero · Veure més »

Lucio Adrián Ruiz

Lucio Adrián Ruiz (Santa Fe, Argentina, 5 de març de 1965) és un metge i sacerdot catòlic argentí.

Nou!!: Santa Seu і Lucio Adrián Ruiz · Veure més »

Ludwig Kaas

Ludwig Kaas (23 de maig de 1881 - 15 d'abril de 1952) va ser un sacerdot catòlic romà i polític del Partit de Centre durant la República de Weimar.

Nou!!: Santa Seu і Ludwig Kaas · Veure més »

Luigi Barbarito

Luigi Barbarito (Atripalda, Campània, 19 d'abril de 1922 - 12 de març de 2017) va ser un religiós i diplomàtic Italià prelat de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Santa Seu і Luigi Barbarito · Veure més »

Luis Antonio Tagle

Luis Antonio Gokim Tagle (Manila, 21 de juny de 1957) és un cardenal filipí de l'Església Catòlica, 32è arquebisbe de Manila, cardenal prevere de San Felice da Cantalice a Centocelle, i actual President de Caritas Internacional.

Nou!!: Santa Seu і Luis Antonio Tagle · Veure més »

Luis Gabriel Segura

va ser un sacerdot catòlic argentí, primer bisbe de la diòcesi de Paranà.

Nou!!: Santa Seu і Luis Gabriel Segura · Veure més »

Luis María de Borbón y Vallabriga

Luis María de Borbón y Vallabriga (Cadalso de los Vidrios, Madrid, 22 de maig de 1777 - Madrid, 19 de març de 1823) va ser un noble i religiós espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Luis María de Borbón y Vallabriga · Veure més »

Luis Mariano Montemayor

Luis Mariano Montemayor (Buenos Aires, 16 de març de 1956) és un prelat i diplomàtic argentí, nunci apostòlic en diversos països d'Àfrica.

Nou!!: Santa Seu і Luis Mariano Montemayor · Veure més »

Madonna: Truth or Dare

Madonna: Truth or Dare (també coneguda internacionalment com a In Bed with Madonna) és una pel·lícula documental estatunidenca de 1991 del director Alek Keshishian que narra la vida de l'estrella del pop Madonna durant la seva gira musical Blond Ambition de 1990.

Nou!!: Santa Seu і Madonna: Truth or Dare · Veure més »

Malatestino dall'Occhio

Malatesta o Malatestino (Rimini, ca. 1254-1317), dit dall'Ochio («el borni») va ser un noble italià, senyor de Rimini.

Nou!!: Santa Seu і Malatestino dall'Occhio · Veure més »

Manuel Aguirre de Tejada

Manuel Aguirre de Tejada O'Neal y Eulate (Ferrol, 28 de desembre de 1827 – Madrid, 9 d'abril de 1911) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Ultramar durant el regnat de Alfonso XII, i ministre de Gracia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Nou!!: Santa Seu і Manuel Aguirre de Tejada · Veure més »

Manuel López Santaella

Manuel López Santaella (m. 1867) fou un religiós i polític espanyol, diputat i senador a Corts Espanyoles durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Manuel López Santaella · Veure més »

Manuel Mas i Ribó

Manuel Mas i Ribó (Barcelona, 26 de febrer del 1946 - Andorra la Vella, 30 de juliol del 2001), fou un advocat, polític i escriptor andorrà.

Nou!!: Santa Seu і Manuel Mas i Ribó · Veure més »

Manuel Monteiro de Castro

Manuel Monteiro de Castro (Guimarães, 29 de març de 1938) és un cardenal portuguès que serví com a Penitenciari Major emèrit de la Penitenciaria Apostòlica des del seu nomenament pel Papa Benet XVI el 5 de gener de 2012.

Nou!!: Santa Seu і Manuel Monteiro de Castro · Veure més »

Manuel Pando Fernández de Pinedo

Manuel Pando Fernández de Pinedo (Madrid, 22 de desembre de 1792 - 20 de febrer de 1872) va ser un polític, diplomàtic i historiador espanyol, marquès de Miraflores i de Pontejos, comte de Villapaterna i de la Ventosa, senyor de Villargarcía de la Pineda i de Miraflores, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, cavaller gran creu de l'Orde de Carles III, cavaller de la Legió d'Honor francesa i de l'Orde de Crist portuguesa.

Nou!!: Santa Seu і Manuel Pando Fernández de Pinedo · Veure més »

Manuel Quintano Bonifaz

Manuel Jacinto Quintano Bonifaz (Briviesca, setembre de 1696 – Madrid, 18 de desembre de 1774) va ser un religiós castellà, arquebisbe titular de Farsala i inquisidor general d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Manuel Quintano Bonifaz · Veure més »

Manuel Ureña Pastor

Manuel Ureña Pastor (Albaida, 4 de març de 1945) és un sacerdot catòlic que va ser arquebisbe de Saragossa entre 2005 i 2014.

Nou!!: Santa Seu і Manuel Ureña Pastor · Veure més »

María del Carmen González Ramos

Maria del Carme de l'Infant Jesús González Ramos (Antequera, 30 de juny de 1834 - 9 de novembre de 1899) fou una religiosa franciscana, fundadora de la Congregació de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors.

Nou!!: Santa Seu і María del Carmen González Ramos · Veure més »

María Jesús Figa López-Palop

María Jesús Figa López-Palop (Barcelona, 26 d'abril de 1951) és una diplomàtica espanyola, membre de l'alta burgesia catalana.

Nou!!: Santa Seu і María Jesús Figa López-Palop · Veure més »

María Maravillas de Jesús

María Maravillas de Jesús, nascuda María Maravillas Pidal y Chico de Guzmán (Madrid, 4 de novembre de 1891 - Convent de La Aldehuela, Getafe, 11 de desembre de 1974) fou una religiosa espanyola, carmelita descalça i una de les grans místiques del.

Nou!!: Santa Seu і María Maravillas de Jesús · Veure més »

Marcantonio Bobba

Marcantonio Bobba (Casale Monferrato, Piemont, Itàlia -Roma, 18 de març de 1575) va ser bisbe d'Aosta de 1557 a 1568 i cardenal italià del.

Nou!!: Santa Seu і Marcantonio Bobba · Veure més »

Marcel Lefebvre

Marcel-François Lefebvre C.S.Sp. (Tourcoing, 29 de novembre de 1905- Martigny, 25 de març de 1991) fou un arquebisbe catòlic francès.

Nou!!: Santa Seu і Marcel Lefebvre · Veure més »

Marcelino Olaechea Loizaga

Marcelino Olaechea Loizaga (Barakaldo, 9 de gener de 1888 - València, 21 d'octubre de 1972) va ser un religiós salesià basc.

Nou!!: Santa Seu і Marcelino Olaechea Loizaga · Veure més »

Mare de Déu d'Aràbia

La Mare de Déu d'Aràbia és una advocació mariana venerada a Kuwait i Bahrain.

Nou!!: Santa Seu і Mare de Déu d'Aràbia · Veure més »

Mare de Déu de la Pau de Trujillo

La Mare de Déu de la Pau de Trujillo és una colossal escultura commemorativa de la Mare de Déu, realitzada a 11 km al sud-oest de Trujillo, a Veneçuela.

Nou!!: Santa Seu і Mare de Déu de la Pau de Trujillo · Veure més »

Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica)

Margarida Maria Teresa d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1651-Viena, 12 de març de 1673) va ser infanta d'Espanya, filla de Felip IV i de Maria Anna d'Àustria.

Nou!!: Santa Seu і Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Margarita María López de Maturana

María Pilar López de Maturana, en religió Margarita María (Bilbao, Biscaia, 25 de juliol de 1884 - Sant Sebastià, 23 de juliol de 1934), fou una religiosa basca, fundadora de la congregació de les Germanes Mercedàries Missioneres.

Nou!!: Santa Seu і Margarita María López de Maturana · Veure més »

Maria Elisabeth Hesselblad

La beata Maria Elizabeth Hesselblad, O.ss.S. (4 de juny de 1870 - 24 d'abril de 1957), va ser una infermera sueca que es va convertir al catolicisme i va refundar l'Orde del Santíssim Salvador o de les Germanes Brigidinas.

Nou!!: Santa Seu і Maria Elisabeth Hesselblad · Veure més »

Maria I d'Escòcia

Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.

Nou!!: Santa Seu і Maria I d'Escòcia · Veure més »

Maria Miquela del Santíssim Sagrament

Micaela Desmaisières y López de Dicastillo (Madrid, 1 de gener de 1809 - València, 24 d'agost de 1865), vescomtessa de Jorbalán, més coneguda pel nom religiós de Maria Miquela del Santíssim Sagrament, va ser una religiosa espanyola, fundadora de la congregació d'Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat.

Nou!!: Santa Seu і Maria Miquela del Santíssim Sagrament · Veure més »

Marianna Cope

Marianna Cope (1838 - 1918) va ser una religiosa estatunidenca d'origen alemany que va ser membre de les Germanes de Sant Francesc de Siracusa de Nova York, i la fundadora de l'hospital St.

Nou!!: Santa Seu і Marianna Cope · Veure més »

Mario Grech

és un cardenal i bisbe catòlic maltès, des del 15 de setembre de 2020 secretari general del Sínode dels Bisbes.

Nou!!: Santa Seu і Mario Grech · Veure més »

Mario Tagliaferri

Mario Tagliaferri (Alatri, província de Frosinone, Laci. Itàlia, 1 de juny de 1927 - París, 21 de maig de 1999) va ser un arquebisbe catòlic, nunci apostòlic a França en el moment de la seva mort.

Nou!!: Santa Seu і Mario Tagliaferri · Veure més »

Mario Zenari

Mario Zenari (Rosegaferro, 5 de gener de 1946) és un cardenal i arquebisbe catòlic italià, Nunci apostòlic a Síria des del 30 de desembre de 2008.

Nou!!: Santa Seu і Mario Zenari · Veure més »

Mariologia catòlica

La Benaurada Verge Maria descrita en un jardí de roses amb els angels tocant música. Les roses són un símbol de Maria. La Mariologia Catòlica es refereix a la Mariologia —estudi sistemàtic de la persona de Maria, mare de Jesús, i del seu lloc a l'economia de la salvació —amb la teologia catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Mariologia catòlica · Veure més »

Marquesat de Galtero

El Marquesat de Galtero va ser un títol nobiliari pontifici atorgat l'11 de juny de 1900 pel Papa Lleó XIII a favor d'Eduardo de Casanova i de Galtero (1840-1916), i l'ús del qual va estar autoritzat en Espanya el 31 d'octubre de 1900 per Reial Autorització de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena en nom del rei Alfons XIII.

Nou!!: Santa Seu і Marquesat de Galtero · Veure més »

Marquesat de Sant Antoni

El Marquesat de Sant Antoni va ser un títol nobiliari pontifici creat l'11 d'octubre de 1905 pel Papa Pius X a favor de Narcís Sicars i Salvadó, i autoritzat el seu ús a Espanya per Reial Autorització de data 24 d'agost de 1914 concedida pel rei Alfons XIII.

Nou!!: Santa Seu і Marquesat de Sant Antoni · Veure més »

Mary Ward

Mary Ward (Ripon, Yorkshire, Anglaterra, 23 de gener de 1585 - Heworth, Yorkshire, 30 de gener de 1645) fou una religiosa britànica, fundadora de la congregació religiosa de l'Institut de la Benaventurada Verge Maria, conegut com de les Dames Irlandeses o les Germanes de Loreto.

Nou!!: Santa Seu і Mary Ward · Veure més »

Matilde II de Boulogne

Mafalda, Matilda o Matilde de Dammartin (~1202 - gener 1259) va ser comtessa de Dammartin, de Boulogne (com a Matilde II) i d'Aumale de 1214 a la seva mort.

Nou!!: Santa Seu і Matilde II de Boulogne · Veure més »

Maurici de Savoia

Maurici de Savoia (Torí, 10 de gener de 1593 – 4 d'octubre de 1657) va ser un Príncep de Savoia i un cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Maurici de Savoia · Veure més »

Maximino Caballero Ledo

Maximino Caballero Ledo (Mèrida, 1959) és un economista espanyol, prefecte d'Economia de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Maximino Caballero Ledo · Veure més »

Mea Maxima Culpa: Silence in the House of God

Mea Maxima Culpa: Silence in the House of God és una pel·lícula documental de 2012 dirigida per Alex Gibney.

Nou!!: Santa Seu і Mea Maxima Culpa: Silence in the House of God · Veure més »

Mequitar

Mequitar (Sivas, antiga Sebaste, Petita Armènia, 7 de febrer de 1676 - Venècia, Itàlia, 27 d'abril de 1749), nascut com a Petros Manuk o Manouk Petrosian, també esmentat com Mkhitar o Mekhitar (de l'armeni Մխիթար Սեբաստացի, "Mekhitar de Sebaste") fou un monjo de l'Església Catòlica Armènia, teòleg i erudit, que fundà l'Orde Mequitarista, orde monàstic inspirat per l'orde benedictí.

Nou!!: Santa Seu і Mequitar · Veure més »

Mercedes Castellanos de Anchorena

Escut d'Armes de la família Anchorena Palacio Anchorena, actual Palacio San Martín Mercedes Castellanos de Anchorena (Rosario, província de Santa Fe, 24 de setembre de 1840 - Buenos Aires, 9 de juliol de 1920) coneguda també com a Comtessa Pontifícia María Luisa de les Mercedes Castellanos de la Iglesia, va ser una filantropa, destacada aristòcrata argentina de la segona meitat del i primeres dècades del que va encarregar a l'arquitecte Alejandro Christophersen la construcció del Palau d'Anchorena, edifici conegut com Palau Sant Martín, seu cerimonial de la Cancelleria de la República Argentina.

Nou!!: Santa Seu і Mercedes Castellanos de Anchorena · Veure més »

Michael von Faulhaber

Memorial de von Faulhaber al Munich Frauenkirche Michael von Faulhaber (5 de març de 1869 - 12 de juny de 1952) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic de Múnic durant 35 anys, des de 1917 fins a la seva mort el 1952.

Nou!!: Santa Seu і Michael von Faulhaber · Veure més »

Microestat

Un microestat és un estat sobirà amb poca població o amb un territori (superfície terrestre o marítima) molt reduït, o totes dues coses alhora.

Nou!!: Santa Seu і Microestat · Veure més »

Miguel Delgado Galindo

Miguel Delgado Galindo (Barcelona, 22 de maig de 1963) és un sacerdot catòlic, advocat, canonista, teòleg i escriptor.

Nou!!: Santa Seu і Miguel Delgado Galindo · Veure més »

Miguel Obando Bravo

fou un cardenal nicaragüenc que serví com a arquebisbe de Managua.

Nou!!: Santa Seu і Miguel Obando Bravo · Veure més »

Mines del Sant Pare

Les Mines del Sant Pare és són obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Santa Seu і Mines del Sant Pare · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Santa Seu і Missa · Veure més »

Missal Romà

Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.

Nou!!: Santa Seu і Missal Romà · Veure més »

Missió diplomàtica

Ambaixada d'Andorra a Espanya, al carrer Alcalá de Madrid. Ambaixada de Nicaragua a Washington. Múltiples ambaixades en un mateix lloc: les ambaixades de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia en un conjunt a Berlín, Alemanya. Una missió diplomàtica o una missió estrangera és un grup de persones que representen oficialment un estat o organització en un altre estat receptor o d'acollida.

Nou!!: Santa Seu і Missió diplomàtica · Veure més »

Missioneres de la Caritat

Les Missioneres de la Caritat, en llatí Congregatio Sororum Missionarium Caritatis, també conegudes com a Germanes de la Mare Teresa és una congregació religiosa catòlica establerta el 1950 per la Mare Teresa de Calcuta per a ajudar els més pobres d'entre els pobres.

Nou!!: Santa Seu і Missioneres de la Caritat · Veure més »

Missioneres de la Immaculada Concepció

Les Missioneres de la Immaculada Concepció són una congregació religiosa fundada per Alfonsa Cavin i el bisbe Josep Domènec Costa i Borrás en 1850.

Nou!!: Santa Seu і Missioneres de la Immaculada Concepció · Veure més »

Missioneres Filles del Cor de Maria

Les Missioneres Filles del Cor de Maria són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Maria Güell i Puig en 1899, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats i l'educació dels joves.

Nou!!: Santa Seu і Missioneres Filles del Cor de Maria · Veure més »

Missioners d'Àfrica

Els Missioners d'Àfrica (M.Afr.), en llatí Missionarii Africae, o també coneguts com a pares blancs (Pères blancs en francès o Patres Albi en llatí) és una societat de vida apostòlica catòlica fundada el 1868 a Maison Carrée (Algèria), actualment El Harrach.

Nou!!: Santa Seu і Missioners d'Àfrica · Veure més »

Missioners de Sant Joan Baptista

La Congregació de Sacerdots Seglars Missioners de Sant Joan Baptista, en llatí Congregatio Sacerdotum Secularium Missionariorum de Sancto Ioanne Baptista, fou una societat de vida apostòlica de sacerdots missioners.

Nou!!: Santa Seu і Missioners de Sant Joan Baptista · Veure més »

Missioners del Sagrat Cor de Jesús

Els Missioners del Cor de Jesús, en llatí Societas Missionariorum Sacratissimi Cordis Iesu, formen una congregació clerical catòlica masculina, fundada en 1854 pel sacerdot Jules Chevalier.

Nou!!: Santa Seu і Missioners del Sagrat Cor de Jesús · Veure més »

Missions Catòliques Franciscanes de Tànger

Projecte de Missions Franciscanes a Tànger, en una targeta postal remesa per Gaudí a Mariano Andrés, propietari de la Casa de los Botines, el 1893. S'aprecia el plànol de la façana, a escala 1/100, i de la planta, a escala 1/500. Les Missions Catòliques Franciscanes de Tànger va ser un projecte no realitzat de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, en el qual va estar treballant entre 1892 i 1893.

Nou!!: Santa Seu і Missions Catòliques Franciscanes de Tànger · Veure més »

Modernisme (filosofia)

El modernisme és el terme amb el qual l'Església catòlica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen al pas del al que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic.

Nou!!: Santa Seu і Modernisme (filosofia) · Veure més »

Monestir de la Murta

El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.

Nou!!: Santa Seu і Monestir de la Murta · Veure més »

Monestir de Piedra

Ruïnes de l'església del monestir La zona es plena de l'aigua del riu Piedra El Monasterio de Piedra és actualment una zona turística situada en un paratge solitari i feréstec que ocupa la zona dominada per un antic monestir a la Comunitat de Calataiud, Aragó.

Nou!!: Santa Seu і Monestir de Piedra · Veure més »

Monestir de Sant Benet de Bages

Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Santa Seu і Monestir de Sant Benet de Bages · Veure més »

Monestir de Sant Pere de Besalú

Sant Pere de Besalú és un monestir situat al centre històric del municipi de Besalú (Garrotxa).

Nou!!: Santa Seu і Monestir de Sant Pere de Besalú · Veure més »

Moviment dels Focolars

El Moviment dels Focolars o Obra de Maria és un associació de fidels dins de l'Església catòlica, amb la finalitat de promoure la unitat i la fraternitat universal en l'amor al proïsme, (part de les seves premisses és l'anomenada regla d'or, present en gairebé totes les religions), per la qual es caracteritza per la seva forta vocació a l'ecumenisme i al diàleg interreligiós.

Nou!!: Santa Seu і Moviment dels Focolars · Veure més »

Moviment Democràtic Cristià

El Moviment Demòcrata Cristià (eslovac Kresťanskodemokratické Hnutie, KDH) és un partit polític d'Eslovàquia d'ideologia democristiana.

Nou!!: Santa Seu і Moviment Democràtic Cristià · Veure més »

Museu Nacional Romà

El Museu Nacional Romà (en italià:Museo Nazionale Romano) és un conjunt de museus a Roma (Itàlia), dividit en diversos llocs de la ciutat.

Nou!!: Santa Seu і Museu Nacional Romà · Veure més »

Nano Nagle

fou una monja irlandesa, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Presentació de la Santíssima Mare de Déu i venerable serventa de Déu de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Nano Nagle · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Santa Seu і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Narcís Jubany i Arnau

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Santa Seu і Narcís Jubany i Arnau · Veure més »

Nasrallah Pierre Sfeir

Nasrallah Pierre Sfeir (Rayfoun, 15 de maig de 1920 – Beirut, 12 de maig de 2019) va ser patriarca de la major comunitat cristiana del Líban, l'Església maronita, una església catòlica oriental en comunió amb la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Nasrallah Pierre Sfeir · Veure més »

Nasty Habits

Nasty Habits és una pel·lícula de comèdia britànica de 1977 dirigida per Michael Lindsay-Hogg, protagonitzada per Glenda Jackson, Melina Merkuri, Geraldine Page, Rip Torn i Susan Penhaligon.

Nou!!: Santa Seu і Nasty Habits · Veure més »

Noblesa Negra

Papa Pius IX L'expressió Noblesa negra (en italià Nobiltà manera) designa una facció de la noblesa italiana que va romandre al costat del papa Pius IX després de l'entrada de les tropes del rei Víctor Manuel II a Roma l'any 1870 posant fi a la independència dels Estats Pontificis.

Nou!!: Santa Seu і Noblesa Negra · Veure més »

Nom papal

La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.

Nou!!: Santa Seu і Nom papal · Veure més »

Non abbiamo bisogno

Non Abbiamo Bisogno (No en tenim necessitat) és una carta encíclica del Papa Pius XI, promulgada el 29 de juny de 1931, escrita en defensa de l'Acció Catòlica italiana després dels intents del règim feixista d'eliminar-la.

Nou!!: Santa Seu і Non abbiamo bisogno · Veure més »

Novatus Rugambwa

Novatus Rugambwa (Bukoba, 8 d'octubre de 1957) és un arquebisbe catòlic de Tanzània i diplomàtic de la Santa Seu, des de 2015 nunci apostòlic a Hondures.

Nou!!: Santa Seu і Novatus Rugambwa · Veure més »

Nunci apostòlic

Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.

Nou!!: Santa Seu і Nunci apostòlic · Veure més »

Nunciatura apostòlica

Altres relacions La nunciatura apostòlica és una missió diplomàtica de màxim rang de la Santa Seu davant els estats amb els quals manté relacions diplomàtiques.

Nou!!: Santa Seu і Nunciatura apostòlica · Veure més »

Nunciatura Apostòlica a Alemanya

La Nunciatura Apostòlica a Alemanya és un ofici eclesiàstic de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: Santa Seu і Nunciatura Apostòlica a Alemanya · Veure més »

Nunciatura Apostòlica a Espanya

La nunciatura apostòlica a Espanya és una representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a Espanya, fundada el 1528.

Nou!!: Santa Seu і Nunciatura Apostòlica a Espanya · Veure més »

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Nou!!: Santa Seu і Nunciatura apostòlica a França · Veure més »

Nunciatura apostòlica a Irlanda

La Santa Seu, com a govern central de l'Església Catòlica, que data des d'inicis de l'època cristiana (a diferència de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, que data de 1929) té lligams diplomàtics amb Irlanda, així com amb molts altres països arreu del món.

Nou!!: Santa Seu і Nunciatura apostòlica a Irlanda · Veure més »

Nunciatura apostòlica a Veneçuela

El Nunci apostòlic a Veneçuela és el representant oficial amb caràcter diplomàtic de l'Església Catòlica i, en conseqüència, actua com a ambaixador de la Santa Seu i del Papa davant el govern veneçolà.

Nou!!: Santa Seu і Nunciatura apostòlica a Veneçuela · Veure més »

Odó de Cluny

Odó de Cluny o també Ot de Cluny (Comtat del Maine, Regne de França, ca. 878 - Tours, 18 de novembre de 942) va ser un monjo benedictí francès, tercer abat de Sant Guerau d'Orlhac l'any 920 i, de 926 a 942, segon abat de Cluny.

Nou!!: Santa Seu і Odó de Cluny · Veure més »

Oliviero Carafa

Oliviero Carafa (Nàpols, 10 de març de 1430 - 20 de gener de 1511) va ser un cardenal italià, arquebisbe de Nàpols i Degà del Col·legi Cardenalici els últims anys de la seva vida.

Nou!!: Santa Seu і Oliviero Carafa · Veure més »

Opus Dei

LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Opus Dei · Veure més »

Orde Basilià de Sant Josafat

LOrde Basilià de Sant Josafat és un orde monàstic masculí catòlic de ritual bizantí.

Nou!!: Santa Seu і Orde Basilià de Sant Josafat · Veure més »

Orde Basilià Italià de Grottaferrata

LOrde Basilià Italià de Grottaferrata, en llatí Ordo Basilianus Italiae, seu Cryptoferratensis, és un orde monàstic de l'Església catòlica de ritual bizantí, branca per tant dels basilians. Fou fundat en 1573 per a reunir els monestirs continuadors de la comunitat que va fundar Nil de Rossano al final del i que s'establí a Grottaferrata en 1005. Els monjos que en formen part posposen al seu nom les sigles O.S.B.I.

Nou!!: Santa Seu і Orde Basilià Italià de Grottaferrata · Veure més »

Orde Cistercenc de l'Estricta Observança

L’Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiæ, és un orde monàstic catòlic, sorgit d'una reforma observant de l'Orde del Cister iniciada per Armand Jean Le Bouthillier de Rancé a mitjan.

Nou!!: Santa Seu і Orde Cistercenc de l'Estricta Observança · Veure més »

Orde d'Alcalá de la Selva

L'Orde d'Alcalá de la Selva fou un orde militar fundat per Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, en 1174.

Nou!!: Santa Seu і Orde d'Alcalá de la Selva · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Cluny · Veure més »

Orde de Crist

LOrde de Crist fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat el 1319 pel papa Joan XXII a instància del rei Dionís I de Portugal amb el nom d'Orde de Nostre Senyor Jesucrist, com a continuador i successor de l'Orde del Temple, extingit el 1312.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Crist · Veure més »

Orde de Fonte Avellana

LOrde de Fonte Avellana fou un orde religiós de tipus monàstic eremític, ja que els seus membres eren eremites que feien algunes activitats en comunitat.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Fonte Avellana · Veure més »

Orde de la Creu del Sud

L'Orde Nacional de la Creu del Sud (portuguès: Ordem Nacional do Cruzeiro do Sul) és un orde de cavalleria brasiler fundat per l'Emperador Pere I l'1 de desembre de 1822.

Nou!!: Santa Seu і Orde de la Creu del Sud · Veure més »

Orde de la Santíssima Anunciació

L'Orde de la Santíssima Anunciació, en llatí Ordo SS. Annuntiationis, és un orde monàstic femení. Les monges de l'orde, anomenades popularment Annunziate Turchine o Celesti (Anunciacions Turqueses o Celests, pel color blau de l'hàbit) posposen al seu nom les sigle O.SS.A.

Nou!!: Santa Seu і Orde de la Santíssima Anunciació · Veure més »

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Nou!!: Santa Seu і Orde de Sant Agustí · Veure més »

Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir

L'Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir o Sacre Militar Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir fou un orde militar dinàstic fundat al Gran Ducat de Toscana en 1561 per Cosme I de Mèdici, primer gran duc.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir · Veure més »

Orde de Sant Gregori el Gran

LOrde de Sant Gregori el Gran (llatí: Ordinis S. Gregorius Magnus), també coneguda sota el nom dOrde de Sant Gregori és una Orde de cavalleria vaticana, creada el 1831 pel Papa Gregori XVI, actualment sota el Gran Magisteri del Papa Francesc.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Sant Gregori el Gran · Veure més »

Orde de Sant Jeroni

LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Sant Jeroni · Veure més »

Orde de Sant Silvestre

La "Pontifícia Ordre Eqüestre de Sant Silvestre Papa i Màrtir", (llatí Ordo Sanctus Silvestri Papae, italià Ordine di Sant Silvestro Papa), de vegades denominada com a Orde Silvestrina, o l'Orde Pontifícia del Sant Silvestre Papa, és un dels cinc Ordes de Cavalleria atorgats directament pel Papa com Summe Pontífex i cap de l'Església Catòlica i com el Cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Sant Silvestre · Veure més »

Orde de Sant Sulpici

LOrde de Sant Sulpici fou un orde monàstic fundat per Raül de La Futaie cap al 1112 i que va existir fins al final del.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Sant Sulpici · Veure més »

Orde de Santa Maria de Betlem

L'Orde de Santa Maria de Betlem, en llatí Ordo Militaris ac Hospitalarius de Sanctae Mariae de Bethlehem, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Santa Maria de Betlem · Veure més »

Orde de Vallombrosa

L'Orde de Vallombrosa o Congregació Benedictina de Vallombrosa és un orde monàstic fundat a Vallombrosa (Toscana), el 1039 per sant Joan Gualbert, com a reforma observant de l'orde benedictí i avui integrada en aquest orde com a congregació.

Nou!!: Santa Seu і Orde de Vallombrosa · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Santa Seu і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde del Santíssim Salvador

LOrde del Santíssim Salvador de Santa Brígida (en llatí Ordo Sanctissimi Salvatoris Sanctae Brigittae) és un institut religiós femení de dret pontifici. Les germanes d'aquesta congregació religiosa, anomenades popularment brigidines, fan servir les sigles O.SS.S. a continuació del seu nom.

Nou!!: Santa Seu і Orde del Santíssim Salvador · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Santa Seu і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Agustins Recol·lectes

LOrde dels Agustins Recol·lectes (Ordo Augustinianorum Recollectorum) és una branca de l'Orde de Sant Agustí, sorgit d'una reforma, paral·lela a la de l'Orde dels Agustins Descalços i que volia renovar l'espiritualitat de l'orde augustinià; es va iniciar a la Corona de Castella en 1588 i va tenir, sobretot, expansió als territoris d'Espanya, Amèrica i les Filipines.

Nou!!: Santa Seu і Orde dels Agustins Recol·lectes · Veure més »

Orde Mequitarista

LOrde Mequitarista, en llatí: Ordo Mechitaristarum, Monachorum Armenorum sub Regula Sancti Benedicti (en armeni Մխիթարեան), és un orde monàstic catòlic, fundat enl 1700 pel monjo armeni Mequitar.

Nou!!: Santa Seu і Orde Mequitarista · Veure més »

Orde Sobirà i Militar de Malta

El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més conegut com l'Orde Sobirà i Militar de Malta, és un orde religiós catòlic amb un caràcter, tradicionalment, militar, cavalleresc i noble.

Nou!!: Santa Seu і Orde Sobirà i Militar de Malta · Veure més »

Ordinariat militar d'Itàlia

Escut de l'ordinariat Lordinariat militar d'Itàlia (italià: Ordinariato militare in Italia (OMI)) és una església particular equiparada a una diòcesi i un ofici de l'Estat; té jurisdicció sobre tots els militars de les forces armades italianes, sobre els familiars que conviuen i sobre els civils en servei a les forces armades.

Nou!!: Santa Seu і Ordinariat militar d'Itàlia · Veure més »

Ordinariat militar dels Estats Units d'Amèrica

LOrdinariat militar dels Estats Units d'Amèrica (anglès: Roman Catholic Archdiocese for the Military Services, USA; llatí: Fœderatarum Civitatum Americæ Septemtrionalis) és un ordinariat militar de l'Església catòlica pels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Santa Seu і Ordinariat militar dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Organització Internacional per a les Migracions

L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) és la principal organització intergovernamental que treballa en l'àmbit de la migració.

Nou!!: Santa Seu і Organització Internacional per a les Migracions · Veure més »

Organització Nacional

Organització Nacional és el nom que rep en la història de l'Argentina el període comprès entre la derrota del règim rosista en la Batalla de Caseros, ocorreguda en 1852, i l'accés al poder de l'anomenada Generació del 80, al voltant de l'any 1880.

Nou!!: Santa Seu і Organització Nacional · Veure més »

Organització per a l'Alliberament de Palestina

LOrganització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) és un moviment d'alliberament nacional palestí.

Nou!!: Santa Seu і Organització per a l'Alliberament de Palestina · Veure més »

Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa

L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), és l'organització intergovernamental de seguretat més gran del món amb estatus d'observador a les Nacions Unides.

Nou!!: Santa Seu і Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa · Veure més »

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Nou!!: Santa Seu і Origen de la Senyera Reial · Veure més »

Owen Lewis

Owen Lewis (nom italià: Ludovico Audoeno; nom llatí: Audœnus Ludovisi; Llangadwaladr, illa d'Anglesey, 15 de desembre de 1533 - Roma, 14 d'octubre de 1595) fou un religiós, bisbe i diplomàtic gal·lès.; De 1580 a 1584 va residir a Milà, probablement com a administrador o vicari, al costat de Carles Borromeo.

Nou!!: Santa Seu і Owen Lewis · Veure més »

Pablo Jerónimo Grimaldi y Pallavicini

Pablo Jerónimo Grimaldi i Pallavicini (Gènova, 6 de juliol de 1710 - 1 d'octubre de 1789), marquès de Grimaldi, va ser un polític i diplomàtic italo-espanyol.

Nou!!: Santa Seu і Pablo Jerónimo Grimaldi y Pallavicini · Veure més »

Pablo Puente Buces

fou un religiós i diplomàtic espanyol, nunci apostòlic de la Santa Seu de 1980 a 2004.

Nou!!: Santa Seu і Pablo Puente Buces · Veure més »

Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

Ni signat ni ratificat El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) és un tractat multilateral que compromet les nacions a respectar els drets civils i polítics de les persones, inclòs el dret a la vida, la llibertat de religió, la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió, els drets electorals i el dret al degut procés i a un judici just.

Nou!!: Santa Seu і Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics · Veure més »

Pactes del Laterà

Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).

Nou!!: Santa Seu і Pactes del Laterà · Veure més »

PAE

* Ciència i tecnologia.

Nou!!: Santa Seu і PAE · Veure més »

Palau Barroc d'Oradea

El palau barroc d'Oradea El Palau Barroc d'Oradea (en), també conegut com el Palau Episcopal Catòlic d'Oradea (en), de la ciutat d'Oradea, al comtat de Bihor, Romania, és un edifici que data de l'època barroca.

Nou!!: Santa Seu і Palau Barroc d'Oradea · Veure més »

Palau d'Espanya a Roma

El Palau d'Espanya a Roma o Palau Monaldeschi és un palau barroc on, des de 1647 té la seu l'Ambaixada d'Espanya davant la Santa Seu, i l'Orde de Malta.

Nou!!: Santa Seu і Palau d'Espanya a Roma · Veure més »

Palau de Castel Gandolfo

El Palau de Castel Gandolfo (en o Palazzo Apostolico di Castel Gandolfo) és un museu que pertany a l'església catòlica i antigament era una residència papal suburbana.

Nou!!: Santa Seu і Palau de Castel Gandolfo · Veure més »

Palau del Laterà

El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.

Nou!!: Santa Seu і Palau del Laterà · Veure més »

Palazzo Altemps

El Palazzo Altemps, anteriorment Palazzo Riario, és un edifici històric situat a la plaça sant'Apollinare del districte Ponte de Roma (Itàlia).

Nou!!: Santa Seu і Palazzo Altemps · Veure més »

Palazzo Venezia

Palazzo Venezia El Palazzo Venezia o Palazzo di Venezia, conegut originàriament com a Palazzo Barbo, és un palau de la ciutat de Roma, al nord del tossal capitolí, a la banda oest de la Piazza Venezia.

Nou!!: Santa Seu і Palazzo Venezia · Veure més »

Paloma Gómez Borrero

María Paloma Gómez Borrero (Madrid, 18 d'agost de 1934 - Madrid, 24 de març de 2017) va ser una periodista i escriptora espanyola.

Nou!!: Santa Seu і Paloma Gómez Borrero · Veure més »

Pandèmia de COVID-19 a la Ciutat del Vaticà

L'arribada de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 a la Ciutat del Vaticà es va confirmar el 5 de març de 2020 amb el primer cas d'un individu contagiat amb Covid-19.

Nou!!: Santa Seu і Pandèmia de COVID-19 a la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Paolo Benanti

Paolo Benanti (Roma, 20 de juliol de 1973) és un prevere, teòleg i acadèmic italià del Tercer Ordre Regular de Sant Francesc.

Nou!!: Santa Seu і Paolo Benanti · Veure més »

Paolo Malatesta

Paolo Malatesta (vers 1246-1285), anomenat Paolo il Bello («el Bell») va ser un noble italià.

Nou!!: Santa Seu і Paolo Malatesta · Veure més »

Paolo Sardi

va ser un cardenal piemontés de l'Església Catòlica, patró de l'Orde Sobirana i Militar de Malta.

Nou!!: Santa Seu і Paolo Sardi · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Papa · Veure més »

Papa Bonifaci I

Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.

Nou!!: Santa Seu і Papa Bonifaci I · Veure més »

Papa Eusebi

Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.

Nou!!: Santa Seu і Papa Eusebi · Veure més »

Papa Evarist

Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.

Nou!!: Santa Seu і Papa Evarist · Veure més »

Papa Higini

HiginiFrancesco Scorza recull i transcriu diverses variants del seu nom: Hyginus, Yginus, Egenus i Viginus. (Atenes, Grècia, ? - Roma, c.140/142) va ser el novè bisbe de Roma i vuitè successor de sant Pere.

Nou!!: Santa Seu і Papa Higini · Veure més »

Papa Sabinià

Sabinià I (Blera, ? - Roma, 606) va ser escollit papa el 13 de setembre de l'any 604 després de romandre la Santa Seu vacant durant sis mesos.

Nou!!: Santa Seu і Papa Sabinià · Veure més »

Papa Sixt I

Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.

Nou!!: Santa Seu і Papa Sixt I · Veure més »

Papa Vigili

Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.

Nou!!: Santa Seu і Papa Vigili · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Santa Seu і Papat d'Avinyó · Veure més »

Partènia

Partènia (o Parthenia) fou una seu episcopal situada a la Mauritània Sitifiense, dins de la província romana d'Àfrica, a l'actual regió de Sétif, a Algèria.

Nou!!: Santa Seu і Partènia · Veure més »

Partit d'Estat Catòlic Romà

El Partit d'Estat Catòlic Romà (neerlandès Rooms-Katholieke Staatspartij, RKSP) fou un partit polític democràta cristià neerlandès creat el 3 de juny de 1926 com a continuació de la Lliga General dels Caucus Catòlics Romans, tot i que era el nom que utilitzava extraoficialment des del 1918.

Nou!!: Santa Seu і Partit d'Estat Catòlic Romà · Veure més »

Partit Polític Reformat

Partit Polític Reformat (neerlandès Staatkundig Gereformeerde Partij, SGP) és un partit polític neerlandès fundat el 24 d'abril de 1918 amb membres del Partit Antirevolucionari dirigits per Gerrit Henrik Kersten, contraris a l'aliança d'aquest amb la catòlica Lliga General.

Nou!!: Santa Seu і Partit Polític Reformat · Veure més »

Pastor Bonus

La constitució apostòlica Pastor Bonus, promulgada pel papa Joan Pau II el 28 de juny de 1988, és el text legislatiu que regula la composició i competències dels diferents departaments (coneguts en la terminologia canònica com dicasteris) i organismes de la Cúria Romana. El nom del document prové de les dues primeres paraules del text original en llatí que en català es tradueix com «El bon Pastor».

Nou!!: Santa Seu і Pastor Bonus · Veure més »

Patriarca

Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Patriarca · Veure més »

Patriarcat de Lisboa

El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.

Nou!!: Santa Seu і Patriarcat de Lisboa · Veure més »

Patrick Coveney

fou un religiós irlandès i diplomàtic al servei de la Santa Seu, des de 2009 nunci apostòlic emèrit a Grècia.

Nou!!: Santa Seu і Patrick Coveney · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat a Itàlia

Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Patrimoni de la Humanitat a Itàlia · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Santa Seu і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Paul Gallagher (bisbe)

Paul Richard Gallagher (nascut el 23 de gener de 1954) és l'actual secretari per a les Relacions amb els Estats a la Secretaria d'Estat de la Santa Seu, un càrrec per al qual va ser nomenat el 8 de novembre de 2014.

Nou!!: Santa Seu і Paul Gallagher (bisbe) · Veure més »

Paul Marcinkus

Paul Marcinkus (15 de gener de 1922 – 20 de febrer de 2006) va ser un arquebisbe estatunidenc de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Paul Marcinkus · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Santa Seu і Pederàstia · Veure més »

Pedofília

La pedofília és la preferència sexual d'un adult vers impúbers.

Nou!!: Santa Seu і Pedofília · Veure més »

Pedro Albizu Campos

Pedro Albizu Campos (Ponce, 12 de setembre de 1891 - San Juan, 21 d'abril de 1965) fou un advocat i polític porto-riqueny, figura capdavantera en el moviment independentista de Puerto Rico.

Nou!!: Santa Seu і Pedro Albizu Campos · Veure més »

Pedro Betancur

El germà Pedro de San José Betancur (Vilaflor, Tenerife, 21 de març de 1626 - Antigua, Guatemala, 25 d'abril de 1667), anomenat Hermano Pedro o Pedro de Vilaflor, va ésser un frare terciari canari, missioner a Guatemala i fundador de l'Orde dels Germans de Betlem.

Nou!!: Santa Seu і Pedro Betancur · Veure més »

Pedro Mascarenhas

Pedro Mascarenhas (Mértola, Portugal, ca. 1484 - Goa, Índia, 23 de juny de 1555) va ser un navegant, explorador i administrador colonial portuguès.

Nou!!: Santa Seu і Pedro Mascarenhas · Veure més »

Pedro Segura y Sáenz

'''Pedro Segura''' a Sevilla, fotografia feta al voltant de l'any 1950 Pedro Segura y Sáenz (Carazo, Burgos, 4 de desembre de 1880 - Madrid, 8 d'abril de 1957) va ser un religiós espanyol, membre de la jerarquia eclesiàstica, va ser cardenal i primat d'Espanya fins a la seva destitució el 1931.

Nou!!: Santa Seu і Pedro Segura y Sáenz · Veure més »

Període de les autonomies provincials

El període de la història de l'Argentina conegut com el Període de les autonomies provincials, o Període de les guerres civils, transcorregut entre la dissolució del govern central després de la batalla de Cepeda (1820) i l'organització d'un nou govern nacional després de la batalla de Caseros (1852), té característiques pròpies, ben diferenciades del període immediatament anterior, la Independència de l'Argentina, i del període que li va succeir, l'Organització Nacional.

Nou!!: Santa Seu і Període de les autonomies provincials · Veure més »

Pere de San Superano

Pere de San Superano (? - 1402) fou un dels capitans de la companyia navarresa que va operar a la Morea des del 1379 i que fou príncep d'Acaia, estat del qual fou governant des del 1386 fins a la seva mort.

Nou!!: Santa Seu і Pere de San Superano · Veure més »

Pere I del Congo

Pere I, també anomenat Nkanga a Mvemba va ser el rei (o manikongo) del regne del Congo des de 1543 fins a ser deposat en 1545.

Nou!!: Santa Seu і Pere I del Congo · Veure més »

Pere Igni

Pere Igni o Petrus Igneus, nascut com a Pietro Aldobrandeschi di Sovana (Siena o Florència, - Albano Laziale, ca. 1089), va ser un monjo benedictí de la Congregació de Vallombrosa, cardenal arquebisbe d'Albano Laziale.

Nou!!: Santa Seu і Pere Igni · Veure més »

Pere II del Brasil

, encunyat El Magnànim, va ser emperador del Brasil des de l'any 1831 fins al 1889.

Nou!!: Santa Seu і Pere II del Brasil · Veure més »

Perfect day

«Perfect day» és una cançó escrita l'any 1972 pel músic estatunidenc Lou Reed (1942-2013).

Nou!!: Santa Seu і Perfect day · Veure més »

Persecució religiosa al Bloc de l'Est

Després de la Revolució d'Octubre, el 7 de novembre de 1917 (segons el calendari julià, el 25 d'octubre) va haver-hi un moviment dins de la Unió Soviètica per unir tots els pobles del món sota el règim comunista (vegeu Internacional Comunista).

Nou!!: Santa Seu і Persecució religiosa al Bloc de l'Est · Veure més »

Petar Rajič

Petar Antun Rajič (Toronto, 12 de juny de 1959) és un arquebisbe catòlic canadenc, nunci apostòlic per Angola i São Tomé i Príncipe des de juny de 2015.

Nou!!: Santa Seu і Petar Rajič · Veure més »

Peter Stephan Zurbriggen

va ser un religiós i diplomàtic suís al servei de la Santa Seu, delegat apostòlic i nunci apostòlic a diversos països.

Nou!!: Santa Seu і Peter Stephan Zurbriggen · Veure més »

Peter Tatsuo Doi

Peter Tatsuo Doi (japonès:土井辰雄 Doi Tatsuo; 22 de desembre de 1892 – 21 de febrer de 1970) va ser un cardenal japonès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Peter Tatsuo Doi · Veure més »

Piero Marini

Piero Marini (Valverde, Itàlia, 13 de gener de 1942) és un arquebisbe de la Cúria Romana.

Nou!!: Santa Seu і Piero Marini · Veure més »

Piero Pioppo

Piero Pioppo (Savona, 29 de setembre 1960) és un arquebisbe catòlic i diplomàtic italià, al servei della Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Piero Pioppo · Veure més »

Pierre Flandrin

Pierre Flandrin (Viviers, segle XIV - Avinyó, 1381) va ser un eclesiàstic, cardenal, canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: Santa Seu і Pierre Flandrin · Veure més »

Pierre Nguyễn Văn Nhơn

Pierre Nguyễn Văn Nhơn (nascut l'1 d'abril de 1938) és un cardenal vietnamita de l'Església catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Pierre Nguyễn Văn Nhơn · Veure més »

Pietro Parolin

Pietro Parolin (Schiavon, província de Vicenza, Vèneto, 17 de gener de 1955) és un clergue, arquebisbe i cardenal italià.

Nou!!: Santa Seu і Pietro Parolin · Veure més »

Pius IX

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.

Nou!!: Santa Seu і Pius IX · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Santa Seu і Pius VII · Veure més »

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Nou!!: Santa Seu і Pius XII · Veure més »

Pius XII i l'Holocaust

Membres del 22è Regiment Reial Canadenc en audiència amb el papa Pius XII, després de l'alliberament de Roma de 1944 L'inici del pontificat de Pius XII es va produir en el moment de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust nazi, que en el transcurs de la guerra veuria l'assassinat de milions de jueus i d'altres per la Alemanya d'Adolf Hitler.

Nou!!: Santa Seu і Pius XII i l'Holocaust · Veure més »

Poders universals

Frederic III. Otó I. Enric IV. Poders universals és l'expressió utilitzada a Europa Occidental des de l'edat mitjana per referir-se a la Santa Seu i al Sacre Imperi Romanogermànic, ja que tots dos es disputaven l'anomenat Dominium mundi, i mantenien amb la resta dels agents polítics una pretensió de superioritat, l'efectiva plasmació en la realitat va ser molt desigual, donada l'existència de factors com la dispersió territorial, el baix nivell de desenvolupament tècnic i productiu de l'economia feudal i la tendència social i política del feudalisme a la descentralització del poder.

Nou!!: Santa Seu і Poders universals · Veure més »

Pontifici Institut de Música Sacra

El Pontifici Institut de Música Sacra (PIMS), en llatí Pontificium Institutum Musicae Sacrae, és una institució d'educación superior de l'Església Catòlica ubicada a Roma i depenent de la Santa Seu, especialment dedicada a l'estudi de la música sacra, que va ser fundada per Pius X el 1910, amb la denominació d'Escola Superior de Música Sacra.

Nou!!: Santa Seu і Pontifici Institut de Música Sacra · Veure més »

Pontificia Universidad Católica del Ecuador

La Pontificia Universidad Católica del Ecuador (PUCE) és un centre privat d'educació superior de l'Equador (les Illes Galápagos, situades uns 1.000 km a l'oest de la costa).

Nou!!: Santa Seu і Pontificia Universidad Católica del Ecuador · Veure més »

Praedicate evangelium

Praedicate evangelium (Predicar l'Evangeli) és una Constitució apostòlica del papa Francesc que reforma la cúria romana.

Nou!!: Santa Seu і Praedicate evangelium · Veure més »

Prefectura apostòlica del Sàhara Occidental

La prefectura apostòlica del Sahara Occidental és una jurisdicció de l'església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Prefectura apostòlica del Sàhara Occidental · Veure més »

Prefectura d'afers econòmics de la Santa Seu

La Prefectura d'afers econòmics de la Santa Seu era una dependència de la Cúria romana.

Nou!!: Santa Seu і Prefectura d'afers econòmics de la Santa Seu · Veure més »

Prelat d'Honor de Sa Santedat

Base per a l'escut d'un prelat domèstic segons el Reglament tècnic heràldic emanat amb el RD 7 de juny de 1943 n. 652 Hàbit coral del Prelat d'honor de Sa Santedat Prelat d'Honor de Sa Santedat, abans conegut com a prelat domèstic de Sa Santedat, és un títol honorífic que se li dona per una concessió especial de la Santa Seu als preveres.

Nou!!: Santa Seu і Prelat d'Honor de Sa Santedat · Veure més »

Prelatura

Una prelatura és una part de l'Església Catòlica composta per fidels amb un prelat al capdavant, de la mateixa manera que un bisbe està al capdavant d'una diòcesi.

Nou!!: Santa Seu і Prelatura · Veure més »

Prelatura territorial de Loreto

La Prelatura territorial de Loreto —prelatura territoriale di Loreto; Praelatura Territorialis ab Alma Domo Lauretana — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat d'Ancona-Osimo que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Santa Seu і Prelatura territorial de Loreto · Veure més »

Prelatura territorial de Trondheim

La prelatura territorial de Trondheim (noruec: Trondheim katolske stift; llatí: Praelatura Territorialis Trudensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Prelatura territorial de Trondheim · Veure més »

Premis Ondas 1958

Els Premis Ondas 1958 van ser la cinquena edició dels Premis Ondas, entregats a Barcelona el 14 de novembre de 1958.

Nou!!: Santa Seu і Premis Ondas 1958 · Veure més »

Primacia del bisbe de Roma

1.

Nou!!: Santa Seu і Primacia del bisbe de Roma · Veure més »

Primat (eclesiàstic)

Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.

Nou!!: Santa Seu і Primat (eclesiàstic) · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Santa Seu і Primera potència mundial · Veure més »

Primera República de Portugal

La Primera República Portuguesa (en portuguès: Primeira República Portuguesa) fou el període de setze anys comprès entre la Revolució del 5 d'octubre de 1910, que posà fi al Regne de Portugal, i el cop d'estat de l'any 1926, que establí el règim conegut amb el nom de Ditadura Nacional i que finalitzà amb l'aparició de l'Estado Novo sota la dictadura feixista d'António de Oliveira Salazar.

Nou!!: Santa Seu і Primera República de Portugal · Veure més »

Principat d'Acaia

El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.

Nou!!: Santa Seu і Principat d'Acaia · Veure més »

Principat de Seborga

El principat de Seborga (italià: Principato di Seborga) és una micronació no reconeguda, situada a la regió italiana de Ligúria (província d'Imperia), prop de la frontera amb França.

Nou!!: Santa Seu і Principat de Seborga · Veure més »

Província eclesiàstica de Barcelona

La província eclesiàstica de Barcelona va ser erigida el 15 de juny del 2004 pel papa Joan Pau II amb la butlla Ad totius dominici.

Nou!!: Santa Seu і Província eclesiàstica de Barcelona · Veure més »

Província eclesiàstica Tarraconense

Mapa de la Província eclesiàstica Tarraconense La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.

Nou!!: Santa Seu і Província eclesiàstica Tarraconense · Veure més »

Purgatori de Sant Patrici

El Purgatori de Sant Patrici és un antic lloc de peregrinació a l'illa Station, al llac Lough Derg, al comtat de Donegal, Irlanda.

Nou!!: Santa Seu і Purgatori de Sant Patrici · Veure més »

Qui Christi Domini

Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.

Nou!!: Santa Seu і Qui Christi Domini · Veure més »

Raúl Silva Henríquez

Raúl Silva Henríquez S.D.B.(Talca, 27 de setembre de 1907 – Santiago, 9 d'abril de 1999) va ser un destacat sacerdot salesià i advocat xilè, bisbe de Valparaíso entre 1959 i 1961, arquebisbe de Santiago entre 1961 i 1983 i un acèrrim defensor dels drets humans durant la dictadura militar d'Augusto Pinochet.

Nou!!: Santa Seu і Raúl Silva Henríquez · Veure més »

Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox

va ser un eclesiàstic i cardenal espanyol, titular de la Secretaria d'Estat de la Santa Seu de 1903 a 1914.

Nou!!: Santa Seu і Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox · Veure més »

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Nou!!: Santa Seu і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »

Ramon Despont

Làpida sepulcral de Ramon Despont a la capella de sant Donís i santa Margarida de la catedral de València. Ramon Despont (Fraga, - Tarragona, 13 de novembre de 1312) fou un religiós i teòleg, bisbe de València des de 1289 a 1312.

Nou!!: Santa Seu і Ramon Despont · Veure més »

Ratlines

Les ratlines eren rutes de fuga per als nazis i d'altres feixistes que fugien d'Europa al final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Santa Seu і Ratlines · Veure més »

Ravello

Ravello (napolità: Raviello, Reviello) és un poble i comune italià de la província de Salern, a la Campània.

Nou!!: Santa Seu і Ravello · Veure més »

Réginald Garrigou-Lagrange

Réginald Garrigou-Lagrange O.P. (21 de febrer de 1877, Auch, França - 15 de febrer de 1964, Ciutat del Vaticà) fou un frare dominic francès, teòleg i filòsof.

Nou!!: Santa Seu і Réginald Garrigou-Lagrange · Veure més »

Redinha

Redinha és una freguesia portuguesa del municipi de Pombal, i parròquia de la diòcesi de Coïmbra, amb 42,08 km² d'àrea i 2.117 habitants (l'any 2011).

Nou!!: Santa Seu і Redinha · Veure més »

Reforma bohèmia

La Reforma bohèmia (també coneguda com la Reforma txeca o Reforma hussita), anterior a la Reforma Protestant del, va ser un moviment cristià de finals de l'edat mitjana i inicis de la moderna al regne i a la Corona de Bohèmia (actualment la República Txeca), clamant per una reforma de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Reforma bohèmia · Veure més »

Reformisme borbònic

El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.

Nou!!: Santa Seu і Reformisme borbònic · Veure més »

Regàlia i insígnies papals

tiara, la triple corona, representa les tres funcions del Papa com a "pastor suprem", "mestre suprem" i "summe sacerdot". La creu d'or sobre la bola del món que corona la tiara simbolitza la sobirania de Jesús. La Regàlia Papal i les insígnies són les peces de vestir pròpies del Papa, en les seves capacitats de cap de l'Església Catòlica Romana i sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Regàlia i insígnies papals · Veure més »

Regió eclesiàstica Laci

La regió del Laci al territori italià La regió eclesiàstica Laci és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Regió eclesiàstica Laci · Veure més »

Regió eclesiàstica Sicília

Situació de Sicília a Itàlia La regió eclesiàstica Sicília és una de les setze regions eclesiàstiques en què està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Regió eclesiàstica Sicília · Veure més »

Regió eclesiàstica Toscana

Situació de la Toscana a Itàlia La regió eclesiàstica Toscana és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Regió eclesiàstica Toscana · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Santa Seu і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Regne d'Irlanda

El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Santa Seu і Regne d'Irlanda · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Santa Seu і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Santa Seu і Regne de Sicília · Veure més »

Reial Monestir de Sant Victorià

El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a Los Molinos), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de Penya Montanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).

Nou!!: Santa Seu і Reial Monestir de Sant Victorià · Veure més »

Reichskonkordat

D'esquerra a dreta: Monsenyorr Ludwig Kaas, el Vice-canceller alemany Franz von Papen, el Sots-secretari eclesiàstic Giuseppe Pizzardo, el Cardenal Secretari d'Estat Eugenio Pacelli, Alfredo Ottaviani i el Secretari del Ministeri de l'Interior alemany Rudolf Buttmann. El Reichskonkordat és el concordat entre la Santa Seu i el Tercer Reich.

Nou!!: Santa Seu і Reichskonkordat · Veure més »

Relacions entre la Santa Seu i el Kurdistan del Sud

Les relacions entre la Santa Seu i el Kurdistan del Sud són relacions bilaterals entre la Santa Seu i el Kurdistan del Sud.

Nou!!: Santa Seu і Relacions entre la Santa Seu i el Kurdistan del Sud · Veure més »

Relacions entre la Santa Seu i Palestina

Les relacions entre la Santa Seu i Palestina es refereix a les relacions bilaterals històriques i actuals entre la Ciutat del Vaticà i l'Estat de Palestina.La Santa Seu ha mantingut relacions amb Palestina (que el Vaticà anomena Terra Santa) des de l'11 de febrer de 1948, quan la Santa Seu va crear el càrrec de Delegat Apostòlic a Jerusalem i Palestina, amb jurisdicció sobre Palestina, Transjordània (actual Jordània) i Xipre.

Nou!!: Santa Seu і Relacions entre la Santa Seu i Palestina · Veure més »

Relacions exteriors d'Angola

Les relacions exteriors d'Angola es basen en un fort suport a la política exterior dels Estats Units perquè l'economia d'Angola depèn de l'ajuda exterior dels Estats Units.

Nou!!: Santa Seu і Relacions exteriors d'Angola · Veure més »

Relacions exteriors de Ruanda

Aquest és un article sobre les relacions exteriors de Ruanda.

Nou!!: Santa Seu і Relacions exteriors de Ruanda · Veure més »

Relacions internacionals de l'Azerbaidjan

No han establert relacions Missions diplomàtiques de l'Azerbaidjan. Les relacions exteriors de l'Azerbaidjan són les relacions que té aquest país amb els altres països de l'exterior, tant en el camp polític, com en els camps econòmic, comercial, militar, jurídic, geopolític i geoestratègic.

Nou!!: Santa Seu і Relacions internacionals de l'Azerbaidjan · Veure més »

Religió oficial

Una religió oficial o religió estatal és una religió o un credo aprovat oficialment per un estat sobirà.

Nou!!: Santa Seu і Religió oficial · Veure més »

Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes

Les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes (en castellà Religiosas de María Inmaculada) són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa.

Nou!!: Santa Seu і Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes · Veure més »

Religioses del Santíssim Sagrament

Les Religioses del Santíssim Sagrament o Religioses de Valença (conegudes en francès com a Religieuses du Saint-Sacrament de Valence), són una congregació religiosa femenina de dret pontifici.

Nou!!: Santa Seu і Religioses del Santíssim Sagrament · Veure més »

Renato Raffaele Martino

Renato Raffaele Martino (23 de novembre de 1932) és un cardenal italià, president emèrit del Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, president del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants i ex Observador Permanent de la Santa Seu en les Nacions Unides.

Nou!!: Santa Seu і Renato Raffaele Martino · Veure més »

René Ala

René AlaRené, Emile, Edouard de noms de fonts, segons el text del seu nomenament pel grau de comandant de la Legió d'Honor (Tuïr, 30 de gener del 1934) és un polític nord-català que va ser ambaixador francès a diversos països abans de ser batlle d'Arles i president de la comunitat de municipis de l'Alt Vallespir.

Nou!!: Santa Seu і René Ala · Veure més »

Renzo Fratini

Renzo Fratini (Urbisaglia, província de Macerata, Itàlia, 25 d'abril de 1944) és un prelat catòlic italià, nunci apostòlic emèrit per a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Renzo Fratini · Veure més »

República Conservadora

República Argentina, 1888 En la Història de l'Argentina es coneix com a República Conservadora, Règim Conservador, Ordre Conservador, República oligàrquica, o Règim oligàrquic, al període comprès entre els anys 1880 i 1916, durant el qual la República Argentina, sota el govern de la Generació del 80, va tenir un ràpid creixement econòmic, poblacional i cultural.

Nou!!: Santa Seu і República Conservadora · Veure més »

República Eslovaca (1939-1945)

La (primera) República Eslovaca (en eslovac: Slovenská republika) o Estat Eslovac (en eslovac: Slovenský štát) va ser un estat-nació eslovac titella de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, el qual ocupava fonamentalment el territori que des de 1993 és Eslovàquia, excepte una franja de terra al sud de majoria magiar que va ser cedida a Hongria després del Primer arbitratge de Viena i Rutenia, aquesta franja va ser recuperada en concloure la contesa mundial.

Nou!!: Santa Seu і República Eslovaca (1939-1945) · Veure més »

República romana (segle XIX)

La República romana va ser declarada com a estat de curta durada el 9 de febrer de 1849, quan el govern dels Estats Pontificis va ser substituït temporalment per un govern republicà a causa de la fugida de Pius IX a Gaeta.

Nou!!: Santa Seu і República romana (segle XIX) · Veure més »

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: Santa Seu і Ricard Maria Carles i Gordó · Veure més »

Ricardo Blázquez Pérez

Ricardo Blázquez Pérez (Villanueva del Campillo, Àvila, 13 d'abril de 1942) és un bisbe i teòleg espanyol, actual Arquebisbe de Valladolid i President de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: Santa Seu і Ricardo Blázquez Pérez · Veure més »

Ritu bizantí

Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.

Nou!!: Santa Seu і Ritu bizantí · Veure més »

Robert II de França

Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).

Nou!!: Santa Seu і Robert II de França · Veure més »

Robert Neville

Robert G. M. Neville (12 de maig de 1905 - 17 de febrer de 1970) va ser un reporter i periodista estatunidenc que, en una carrera de 40 anys, va cobrir la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Corea, treballant per al The New York Times, New York Post, New York Herald Tribune, PM i, a partir de 1937, la revista Time on va romandre dos anys i, posteriorment, 13 anys, des que el 1938 n'esdevingué editor de notícies estrangeres.

Nou!!: Santa Seu і Robert Neville · Veure més »

Roger Etchegaray

va ser un cardenal francès de l'Església catòlica, cardenal protobisbe i vicedegà del Col·legi Cardenalici.

Nou!!: Santa Seu і Roger Etchegaray · Veure més »

Roger Michael Mahony

Roger Michael Mahony KGCHS (nascut el 27 de febrer de 1936) és un cardenal estatunidenc de l'Església Catòlica que serví com a arquebisbe de Los Angeles entre 1985 i 2011.

Nou!!: Santa Seu і Roger Michael Mahony · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Santa Seu і Roma · Veure més »

Romeu de Llívia

Romeu de Llívia (Llívia, Cerdanya, darrer terç del - Carcassona, Aude, 1261) fou un frare de l'Orde de Predicadors.

Nou!!: Santa Seu і Romeu de Llívia · Veure més »

Ruth Cardoso

Ruth Correia Leite, coneguda com a Ruth Cardoso (Araraquara, 19 de setembre del 1930 – São Paulo, 24 de juny del 2008), fou una antropòloga pionera en la dècada del 1970 pel reconeixement de l'emergència dels moviments socials que reivindicaven les minories per raó de gènere, d'ètnia o per l'orientació sexual.

Nou!!: Santa Seu і Ruth Cardoso · Veure més »

Rutilio Grande

Rutilio Grande García S.J. (El Paisnal 5 de juliol de 1928 - Aguilares 12 de març de 1977) va ser un sacerdot salvadorenc.

Nou!!: Santa Seu і Rutilio Grande · Veure més »

Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist

L'Orde Sacre de la Companyia de Jesucrist, en llatí Sacer Ordo Societatis Jesu Christi, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.

Nou!!: Santa Seu і Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist · Veure més »

Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi

El Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi és un orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.

Nou!!: Santa Seu і Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi · Veure més »

Sales de Rafael

Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.

Nou!!: Santa Seu і Sales de Rafael · Veure més »

Salvi Huix i Miralpeix

Salvi Huix i Miralpeix, C.O. (Santa Margarida de Vallors, municipi de Sant Hilari Sacalm, La Selva, 22 de desembre de 1877 – Lleida, 5 d'agost de 1936) va ser un eclesiàstic i bisbe català.

Nou!!: Santa Seu і Salvi Huix i Miralpeix · Veure més »

San Luigi dei Francesi

L'Església de Sant Lluís dels francesos, San Luigi dei Francesi en italià, és una de les esglésies de Roma (Itàlia).

Nou!!: Santa Seu і San Luigi dei Francesi · Veure més »

Sanç II de Portugal

Sanç II de Portugal, dit el Capel o el Piadós (Coïmbra, 1207 - Toledo, 1248) fou rei de Portugal (1223-1247).

Nou!!: Santa Seu і Sanç II de Portugal · Veure més »

Sant Flor

Sant Flor (nom occità) (en francès Saint-Flour) és un municipi francès, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Santa Seu і Sant Flor · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Santa Seu і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Pau Extramurs

Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.

Nou!!: Santa Seu і Sant Pau Extramurs · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Santa Seu і Sant Pere · Veure més »

Sant Pere d'Àger

La Canònica de Sant Pere és un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila d'Àger (Noguera), pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila.

Nou!!: Santa Seu і Sant Pere d'Àger · Veure més »

Santa Maria de Gerri

El monestir de Santa Maria de Gerri està situat a la vila de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic municipi de Gerri de la Sal.

Nou!!: Santa Seu і Santa Maria de Gerri · Veure més »

Santa Maria de Mur

La canònica de Santa Maria de Mur és situada al costat del Castell de Mur, sobre un monticle just rere la serra del Montsec, dins l'antic terme municipal de Mur, anomenat Castell de Mur des del 1972, dins la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Santa Seu і Santa Maria de Mur · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Santa Seu і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Santos Abril y Castelló

Santos Abril y Castelló (Alfambra, Terol, 21 de setembre de 1935) és un cardenal espanyol, arxipreste de la basílica de Santa Maria la Major.

Nou!!: Santa Seu і Santos Abril y Castelló · Veure més »

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (Oriola)

El santuari de La Mare de Déu de Montserrat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià) està situat extramurs de la ciutat al barri denominat raval Roig o Rabaloche.

Nou!!: Santa Seu і Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (Oriola) · Veure més »

Santuari de San Pedro Regalado

El Santuari de San Pedro Regalado o Monestir Domus Dei és un cenobi situat en la localitat de l'Aguilera (Burgos) dedicat a Pere Regalado.

Nou!!: Santa Seu і Santuari de San Pedro Regalado · Veure més »

Santuccia Terrebotti

Santuccia Terrebotti o Carabotti (Gubbio, Úmbria, ca. 1237 - Roma, 1305) fou una monja benedictina, que reformà l'orde femení amb la congregació observant de les Serventes de Maria o Santucce.

Nou!!: Santa Seu і Santuccia Terrebotti · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Santa Seu і Sardinia · Veure més »

Sarlat e la Canedat

Sarlat e la Canedat o simplement Sarlat (nom occità) (en francès Sarlat-la-Canéda) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Santa Seu і Sarlat e la Canedat · Veure més »

Scipione de'Ricci

Scipione de' Ricci (Florència, 19 de gener de 1740 - Rignana, 27 de gener de 1810) va ser un bisbe catòlic italià de la diòcesi de Pistoia i Prato entre 1780 i 1791.

Nou!!: Santa Seu і Scipione de'Ricci · Veure més »

Seán Baptist Brady

Seán Baptist Brady (nascut el 16 d'agost de 1939) és un cardenal irlandès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Seán Baptist Brady · Veure més »

Seán Patrick O'Malley

Seán Patrick O'Malley OFM Cap (nascut el 29 de juny de 1944) és un cardenal catòlic estatunidenc.

Nou!!: Santa Seu і Seán Patrick O'Malley · Veure més »

Secció per a les Relacions amb els Estats

La Secció de Relacions amb els Estats o Segona Secció de la Secretaria d'Estat és l'òrgan dins de la Cúria Pontifícia encarregat de tractar els assumptes que involucren les negociacions amb els governs civils.

Nou!!: Santa Seu і Secció per a les Relacions amb els Estats · Veure més »

Secretaria d'Estat de la Santa Seu

La Secretaria d'Estat és el dicasteri més antic de la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Santa Seu і Secretaria d'Estat de la Santa Seu · Veure més »

Secretaria General d'Universitats

La Secretaria General d'Universitats és una secretaria general espanyola depenent de la Secretaria d'Estat d'Universitats, Recerca, Desenvolupament i Innovació que exerceix les seves competències en l'àmbit de les Universitats.

Nou!!: Santa Seu і Secretaria General d'Universitats · Veure més »

Secretaria per a l'Economia de la Santa Seu

La Secretaria per a l'Economia és un dicasteri de la Cúria Romana amb autoritat sobre totes les activitats econòmiques de la Santa Seu i de l'Estat del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Secretaria per a l'Economia de la Santa Seu · Veure més »

Segon Comtat de Portugal

El Segon Comtat de Portugal (en portuguès: Condado Portucalense) fou un estat establert l'any 1095 a l'oest de la península Ibèrica per Alfons VI de Lleó i concedit a Enric de Borgonya.

Nou!!: Santa Seu і Segon Comtat de Portugal · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Santa Seu і Segona República Espanyola · Veure més »

Segona República Espanyola en guerra

Bandera de la Segona República Espanyola. Evolució de la zona republicana al llarg de la guerra La Segona República Espanyola en guerra és la història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constitueix l'últim període de la seva història.

Nou!!: Santa Seu і Segona República Espanyola en guerra · Veure més »

Selecció de futbol de la Ciutat del Vaticà

La selecció nacional de futbol de la Ciutat del Vaticà és l'equip de futbol que representa la Ciutat del Vaticà sota el control de l'Associació Esportiva Amateur Vaticana, amb seu al Cortile di San Damaso del Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Selecció de futbol de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Seminari Major Sant Carles Borromeu de Nyakibanda

El Seminari Major Sant Carles Borromeu de Nyakibanda és un seminari catòlic prop a Butare, Ruanda.

Nou!!: Santa Seu і Seminari Major Sant Carles Borromeu de Nyakibanda · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Santa Seu і Senyera reial · Veure més »

Sergi Rodríguez López-Ros

Sergi Rodríguez i López-Ros (Barcelona, 1970) és un periodista, filòsof i historiador català.

Nou!!: Santa Seu і Sergi Rodríguez López-Ros · Veure més »

Serventes de Maria (Santucce)

La Congregació Benedictina de les Serventes de Maria o Orde de les Santucce fou un orde monàstic femení, fundat el 1265 a Gubbio (Úmbria) per Santuccia Terrebotti i amb difusió a les regions del centre d'Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Serventes de Maria (Santucce) · Veure més »

Setge de Castelnuovo

El setge de Castelnuovo es va produir entre el 18 de juliol i el 7 d'agost de 1539 en la lluita pel control de la Mar Mediterrània entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà durant les Guerres turco-venecianes.

Nou!!: Santa Seu і Setge de Castelnuovo · Veure més »

Seu (desambiguació)

* Eclesiologia.

Nou!!: Santa Seu і Seu (desambiguació) · Veure més »

Seu Apostòlica

Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.

Nou!!: Santa Seu і Seu Apostòlica · Veure més »

Seu episcopal

La seu o càtedra del Bisbe de Roma a la basílica de San Giovanni in Laterano Una seu episcopal o simplement seu és, en el significat habitual de l'expressió, l'àrea de la jurisdicció eclesiàstica d'un bisbe.

Nou!!: Santa Seu і Seu episcopal · Veure més »

Signis

Signis o Associació catòlica mundial per a la comunicació és una associació de fidels de l'Església Catòlica formada per professionals dels mitjans de comunicació, inclosa la ràdio, televisió, cinema, vídeo, Internet i noves tecnologies.

Nou!!: Santa Seu і Signis · Veure més »

Silvia Pinal Hidalgo

Silvia Pinal (Guaymas, Sonora, 12 de setembre de 1931) és una actriu, empresària, política i productora mexicana.

Nou!!: Santa Seu і Silvia Pinal Hidalgo · Veure més »

Silvio Sericano

Silvio Sericano (Castelletto d'Orba, 1889 – Roma, 1957) va ser un sacerdot i diplomàtic vaticà que va ostentar la representació diplomàtica provisional de la Santa Seu davant el Govern de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Santa Seu і Silvio Sericano · Veure més »

Simó Stock

Simon Stock (Aylesford, Anglaterra, ca. 1165 - Bordeus, 1265) va ser un carmelita anglès, prior general de l'orde i venerat com a sant a l'Església Catòlica que en celebra la festa el 16 de maig.

Nou!!: Santa Seu і Simó Stock · Veure més »

Simón de Rojas

Simón de Rojas (28 d'octubre de 1552, Valladolid - Madrid, 29 de setembre de 1624) va ser un sacerdot castellà de l'orde trinitari, conegut com a l'“Apòstol de l'Ave Maria” per la seva devoció envers la Mare de Déu.

Nou!!: Santa Seu і Simón de Rojas · Veure més »

Societat de Maria (Maristes)

La Societat de Maria, en llatí Societas Mariae, és un institut religiós de dret pontifici, una congregació clerical.

Nou!!: Santa Seu і Societat de Maria (Maristes) · Veure més »

Societat Salesiana

La Societat Salesiana de Sant Joan Bosco (en llatí Societas Sancti Francisci Salesii) és un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació clerical fundada el 1859.

Nou!!: Santa Seu і Societat Salesiana · Veure més »

Sodalitium Pianum

Sodalitium Pianum (traduït com Lliga de sant Pius V), conegut també com a Integralists era una associació secreta romana fundada el 1909 pel sacerdot Umberto Benigni, amb l'objectiu d'ajudar el papa en la seva lluita contra el modernisme després de la publicació de l'encíclica Pascendi Dominici Gregis per Pius X. A França va prendre el nom de La Sapinière.

Nou!!: Santa Seu і Sodalitium Pianum · Veure més »

Solidarność

protestes a Gdańsk miniatura Solidaritat (en polonès Solidarność) és el nom amb què també es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidaritat (Niezależny Samorządny Związek Zawodowy "Solidarność"), una federació sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdańsk el setembre de 1980.

Nou!!: Santa Seu і Solidarność · Veure més »

Stefan Wyszyński

Stefan Wyszyński (3 d'agost de 1901 - 28 de maig de 1981) va ser un prelat polonès de l'Església catòlica romana.

Nou!!: Santa Seu і Stefan Wyszyński · Veure més »

Sua Santità papa Leone XIII

Sua Santità papa Leone XIII és una pel·lícula del 1896 de Vittorio Calcina, una de les primeres pel·lícules existents rodades a Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Sua Santità papa Leone XIII · Veure més »

Subsecretaria d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació

La Subsecretaria d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya és una Subsecretaria de l'actual Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Subsecretaria d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació · Veure més »

Supressió de la Companyia de Jesús

La supressió de la Companyia de Jesús a l'Imperi Portuguès (1759), França (1764), les Dues Sicílies, Malta, Parma, l'Imperi Espanyol (1767) i Àustria i Hongria (1782) és un tema complex.

Nou!!: Santa Seu і Supressió de la Companyia de Jesús · Veure més »

Syllabus Errorum

El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Syllabus Errorum · Veure més »

Tadeu Amat i Brusi

Tadeu Amat i Brusi (Barcelona, 31 de desembre de 1811 — Los Angeles, Estats Units, 1878) fou un missioner paül que va esdevenir el primer bisbe de Los Angeles, Califòrnia.

Nou!!: Santa Seu і Tadeu Amat i Brusi · Veure més »

Tadeusz Mazowiecki

Tadeusz Mazowiecki ((Płock, Polònia, 18 d'abril de 1927 - Varsòvia, 28 d'octubre del 2013), fou un escriptor, periodista, treballador social i polític polonès. Va ser membre fundador del sindicat Solidarność, juntament amb Lech Wałęsa. Va exercir el càrrec de Primer Ministre de la República Popular de Polònia entre el 24 d'agost de 1989 i el 31 de desembre de 1989. Després de la fi del comunisme al país, va romandre en el càrrec de primer ministre fins al 12 de gener de 1991.

Nou!!: Santa Seu і Tadeusz Mazowiecki · Veure més »

Tarcisio Bertone

Tarcisio Pietro Evasio Bertone, S.D.B. (Romano Canavese, Piemont, 2 de desembre de 1934) és un religiós italià i diplomàtic vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Tarcisio Bertone · Veure més »

Teatines de la Immaculada Concepció

Les Religioses Teatines de la Immaculada Concepció o Germanes Teatines de la Immaculada Concepció de Maria Verge formen un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa.

Nou!!: Santa Seu і Teatines de la Immaculada Concepció · Veure més »

Templet

El templet d'Hodegetria a la catedral de l’Assumpció a Smolensk, Rússia, fotografiat per Serguei Prokudin-Gorski (1912). Templet a Mazu a Badia Repulse, districte sud, Hong Kong. Un templet ("estoig o cofre per a llibres o papers") és un lloc sagrat o sant dedicat a una determinada deïtat, ancestre, heroi, màrtir, sant, dimoni, o una figura similar a la que es respecta, es venera o s'adora.

Nou!!: Santa Seu і Templet · Veure més »

Teresa de Calcuta

Teresa de Calcuta (Uskub, Imperi Otomà — actual Skopje, Macedònia del Nord —, 26 d'agost de 1910 - Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), de nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu (pronunciat), fou una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950.

Nou!!: Santa Seu і Teresa de Calcuta · Veure més »

Teresa Losada Campo

Teresa Losada Campo (Lugo, Galícia, 1943 – Sant Vicenç dels Horts, 25 d'agost de 2013) fou una religiosa franciscana i filòloga gallega.

Nou!!: Santa Seu і Teresa Losada Campo · Veure més »

Teresa Noce

Teresa Noce (Torí, 29 de juliol de 1900 - Bolonya, 22 de gener de 1980) va ser una partisana, sindicalista i política antifeixista italiana, militant del Partit Comunista Italià, que va tenir un paper destacat en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola i en l'Assemblea Constituent que va redactar la Constitució de la República Italiana.

Nou!!: Santa Seu і Teresa Noce · Veure més »

Terra Mariana

Terra Mariana cap a 1260. Terra Mariana cap a 1534. Terra Mariana (expressió que en llatí significa: «terra de Maria») era el nom d'un territori de complexa sobirania que va existir entre 1207 i 1561 a la regió denominada Livònia (les actuals Estònia i Letònia); que es denomina en les fonts com «Confederació livoniana», «Livònia medieval» o «antiga Livònia» (en alemany: Alt-Livland, en estonià: Vana-Liivimaa i en letó: Livonija) per distingir-la del Ducat de Livònia i la Governació de Livònia posteriors.

Nou!!: Santa Seu і Terra Mariana · Veure més »

Terra Sancti Benedicti

Panorama de la campinya de Cassino (Montecassino a la dreta) del monestir de Casalucense La Terra Sancti Benedicti (Terra de Sant Benet) era el territori secular, o seignory, de la poderosa Abadia de Montecassino, el monestir més important del Mezzogiorno i un dels primers monestirs occidentals: va ser fundat pel mateix Benet de Núrsia, i d'allà prové el nom de les seves possessions.

Nou!!: Santa Seu і Terra Sancti Benedicti · Veure més »

Territoris especials de la Unió Europea

Mapa de la Unió Europea en el món, amb els països i territoris d'ultramar (OCT) i les regions ultraperifèriques (OMR). Els Territoris especials de la Unió Europea són territoris de diversos Estats membres de la Unió Europea que, per raons històriques, geogràfiques o polítiques, gaudeixen d'un estatus especial dins o fora de la Unió Europea.

Nou!!: Santa Seu і Territoris especials de la Unió Europea · Veure més »

The Young Pope

The Young Pope és una sèrie de televisió creada i dirigida per Paolo Sorrentino per a les cadenes de televisió Sky Atlantic, HBO i Canal+.

Nou!!: Santa Seu і The Young Pope · Veure més »

Thomas Cranmer

Thomas Cranmer (2 de juliol de 1489, Aslacton, Nottinghamshire - Oxford, 21 de març de 1556) va ser un representant destacat de la reforma anglicana.

Nou!!: Santa Seu і Thomas Cranmer · Veure més »

Thomas Tien Ken-sin

Thomas Tien Ken-sin, SVD (xinès: 田耕莘; pinyin: Tián Gēngxīn; 24 d'octubre de 1890 - 24 de juliol de 1967) va ser un cardenal xinès de l'Església Catòlica i president de la Universitat Catòlica de Fu Jen.

Nou!!: Santa Seu і Thomas Tien Ken-sin · Veure més »

Tintinacle

Tintinacle de la catedral de Burgos que precedeix la custòdia en la processó del Corpus Christi, (any 2014). Tintinacle a la Basílica Saint-Sauveur de Rennes. Un tintinacle (del llatí tintinnabulum, campaneta) és una insígnia que la Santa Seu concedeix a aquelles esglésies a les quals eleva a la dignitat de basílica, consistent en un petit campanar que figura a la processó del Corpus Christi i d'altres solemnitats.

Nou!!: Santa Seu і Tintinacle · Veure més »

Tomàs de Vio

Tomàs de Vio O.P. (20 de febrer de 1469, Gaeta - † 10 d'agost de 1534, Roma) també conegut com a Cardenal Gaietà o Gaetano (en italià), fou un cardenal, Mestre General de l'Orde de Predicadors i diplomàtic de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Tomàs de Vio · Veure més »

Torsten Haß

Torsten Haß (nascuda el 21 de novembre del 1970 a Neumünster), també conegut pel seu nom de Kim Godal, és poeta, dramaturg, novel·lista, escriptor i bibliotecari.

Nou!!: Santa Seu і Torsten Haß · Veure més »

Tractat de Canfranc

El Tractat de Canfranc o Pau de Canfranc va ser signat en aquesta població aragonesa el 26 d'octubre del 1288 entre Alfons el Franc de la Corona d'Aragó i Eduard I d'Anglaterra, amb l'aprovació de Carles II de Nàpols, per resoldre el conflicte entre la casa d'Anjou i el casal de Barcelona.

Nou!!: Santa Seu і Tractat de Canfranc · Veure més »

Tractat de Saragossa (1529)

El Tractat de Saragossa és un tractat de pau signat el 22 d'abril de 1529 entre Espanya i Portugal, on regnaven l'emperador Carles i Joan III de Portugal, respectivament.

Nou!!: Santa Seu і Tractat de Saragossa (1529) · Veure més »

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Nou!!: Santa Seu і Tractat de Tordesillas · Veure més »

Tradicionalisme catòlic

Altar a l'església de la Newman University Church, Dublin, preparat per a una missa tradicional El tradicionalisme catòlic és un conjunt de creences religioses formades pels costums, les tradicions, les formes litúrgiques, les devocions públiques, privades i de grups i les presentacions de l'ensenyament de l'Església catòlica abans del Concili Vaticà II (1962-65).

Nou!!: Santa Seu і Tradicionalisme catòlic · Veure més »

Transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà

El transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà compta amb dos trams de 300 metres de via fèrria anomenats Ferrocarril del Vaticà (en italià Ferrovia Vaticana).

Nou!!: Santa Seu і Transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Trece (canal de televisió)

Trece és un canal de televisió espanyol de TDT.

Nou!!: Santa Seu і Trece (canal de televisió) · Veure més »

Tribunal de la Rota Romana

Palau de la Cancelleria a Roma, seu del tribunal El Tribunal de la Rota Romana (en llatí: Tribunal Apostolicum Rota Romanae) és el tribunal d'apel·lació de la Santa Seu, el tribunal eclesiàstic més alt de l'Església catòlica després del Tribunal Suprem de la Congregació per la Doctrina de la Fe i el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica.

Nou!!: Santa Seu і Tribunal de la Rota Romana · Veure més »

Trobada Mundial de les Famílies

LTrobada Mundial de les Famílies és una convocatòria de l'Església Catòlica que se celebra cada tres anys des del 1994.

Nou!!: Santa Seu і Trobada Mundial de les Famílies · Veure més »

Turó Vaticà

El turó Vaticà (en llatí Collis Vaticanus, en italià Colle Vaticano) és el nom donat, molt abans de l'inici de la cristiandat, a un dels turons situats a l'oest del riu Tíber, el costat oposat a aquell on se situen els set turons tradicionals de Roma.

Nou!!: Santa Seu і Turó Vaticà · Veure més »

Tylko nie mów nikomu

Tylko nie mów nikomu és una pel·lícula documental de 2019, dirigida per Tomasz Sekielski, sobre els casos d'abús sexual infantil a l'Església catòlica a Polònia.

Nou!!: Santa Seu і Tylko nie mów nikomu · Veure més »

Ubi Primum (Lleó XII)

Ubi primum és una encíclica del Papa Lleó XII publicada el 5 de maig de 1824; és la primera encíclica del Papa Lleó XII, sent promulgada a l'assumir aquest el seu pontificat.

Nou!!: Santa Seu і Ubi Primum (Lleó XII) · Veure més »

Ultratge d'Anagni

Dibuix que representa el moment de la suposada bufetada de Sciarra Colonna al papa. L'ultratge d'Anagni o també la bufetada d'Anagni és un episodi succeït a la ciutat de Anagni el 7 de setembre de 1303.

Nou!!: Santa Seu і Ultratge d'Anagni · Veure més »

Umbraculum

'''''Umbraculum''''' en una basílica Lumbraculum (del llatí: umbra 'ombra'), conopeu (del llatí: conopeum), ombrellino (mot italià, 'para-sol'), gonfanó o pavelló papal és una peça històrica de la indumentària i insígnies papals, usada en principi per proveir d'ombra al Pontífex Romà.

Nou!!: Santa Seu і Umbraculum · Veure més »

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Nou!!: Santa Seu і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »

Unió Internacional de Guies i Scouts d'Europa

La Unió Internacional de Guies i Scouts d'Europa (UIGSE) (també coneguda com a Federació d'Escoltisme Europeu, FSE) és una organització scout de tall tradicional i confessional catòlica amb vint associacions membres presents en 22 països principalment d'Europa i el Canadà, agrupant uns 67.000 membres.

Nou!!: Santa Seu і Unió Internacional de Guies i Scouts d'Europa · Veure més »

Universitat catòlica

Una Universitat Catòlica és una universitat privada dirigida per l'Església Catòlica o per organitzacions catòliques, com els instituts religiosos.

Nou!!: Santa Seu і Universitat catòlica · Veure més »

Universitat Catòlica Portuguesa

La Universitat Catòlica Portuguesa (en portuguès, Universidade Católica Portuguesa, també anomenada Catòlica o UCP) és una universitat privada portuguesa amb seu a Lisboa.

Nou!!: Santa Seu і Universitat Catòlica Portuguesa · Veure més »

Universitat Catòlica San Antonio

La Universitat Catòlica San Antonio, coneguda també com a Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM), és una universitat privada, catòlica, situada a Guadalupe, pedania del municipi de Múrcia (Espanya).

Nou!!: Santa Seu і Universitat Catòlica San Antonio · Veure més »

Universitat CEU Cardenal Herrera

La Universitat CEU Cardenal Herrera és una universitat privada de València, al País Valencià.

Nou!!: Santa Seu і Universitat CEU Cardenal Herrera · Veure més »

Universitat de Coïmbra

La Universitat de Coïmbra és una institució portuguesa d'ensenyament superior situada a la ciutat de Coïmbra.

Nou!!: Santa Seu і Universitat de Coïmbra · Veure més »

Universitat de Navarra

La Universitat de Navarra és una universitat privada que pertany a l'Opus Dei i que va ser fundada a Pamplona (Navarra, Espanya) el 1952 per Josepmaria Escrivà de Balaguer.

Nou!!: Santa Seu і Universitat de Navarra · Veure més »

Universitat eclesiàstica

Una universitat eclesiàstica o universitat eclesiàstica pontifícia és un tipus d'universitat que forma part de l'estructura de l'Església Catòlica, a diferència de les universitats catòliques.

Nou!!: Santa Seu і Universitat eclesiàstica · Veure més »

Universitat pontifícia

Universitat Pontifícia és el títol que reben algunes universitats catòliques i totes les universitats eclesiàstiques.

Nou!!: Santa Seu і Universitat pontifícia · Veure més »

Universitat Pontifícia de la Santa Creu

La Universitat Pontifícia de la Santa Creu és una institució universitària situada a Roma, inaugurada el 15 d'octubre del 1984 que està a càrrec de la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei.

Nou!!: Santa Seu і Universitat Pontifícia de la Santa Creu · Veure més »

Universitat Pontifícia Urbana

La Universitat Pontifícia Urbana, també anomenada Urbaniana, a partir de la seva denominació en llatí i en italià, és una universitat pontifícia sota l'autoritat de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.

Nou!!: Santa Seu і Universitat Pontifícia Urbana · Veure més »

Vatican Media

Vatican Media és una emissora de televisió vinculada a l'Estat Vaticà.

Nou!!: Santa Seu і Vatican Media · Veure més »

Víctor Manuel III d'Itàlia

Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.

Nou!!: Santa Seu і Víctor Manuel III d'Itàlia · Veure més »

Venerable

Un venerable és, en el context de l'Església catòlica, un difunt que, amb motiu d'haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes, és candidat a ser beatificat i que és proclamat com a venerable (susceptible, llavors, de rebre culte) per la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Venerable · Veure més »

Ventura González Romero

Ventura González Romero (Soto en Cameros, 15 de juliol de 1796 - Valladolid, 31 de gener de 1870) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Santa Seu і Ventura González Romero · Veure més »

Verge de Fàtima

Verge de Fàtima, Portugal La Verge de Fàtima (en portuguès, Nossa Senhora de Fátima, o, Nossa Senhora do Rosário de Fátima) és una de les designacions atribuïdes a la Verge Maria, que segons els relats de l'Església catòlica, va aparèixer sobtadament a tres pastors, criatures a l'època dels fets, a Fàtima, una localitat portuguesa, en diverses ocasions entre el 13 de maig i el 13 d'octubre del 1917.

Nou!!: Santa Seu і Verge de Fàtima · Veure més »

Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon

El vicariat apostòlic de les Illes de (francès: Vicariat apostolique de Saint-Pierre et Miquelon, llatí: Vicariatus Apostolicus Insularum Sancti Petri et Miquelonensis) era una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon · Veure més »

Vicariat apostòlic de Luang Prabang

El vicariat apostòlic de Luang Prabang (laosià: ອັກຄະສາວົກແທນຂອງແຂວງຫລວງພະບາງ'; llatí: Vicariatus Apostolicus Luangensis Prabangensis) és una seu de l'Església catòlica als Laos, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Vicariat apostòlic de Luang Prabang · Veure més »

Vicariat apostòlic de Paksé

El vicariat apostòlic de Paksé (laosià: ອັກຄະສາວົກແທນຂອງເມືອງປາກເຊ, llatí: Vicariatus Apostolicus Paksensis) és un seu de l'Església Catòlica a Laos, Immediatament subjecte a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Vicariat apostòlic de Paksé · Veure més »

Vicariat apostòlic de Savannakhet

Església a Thakhek. El vicariat apostòlic de Savannakhet (laosià: ອັກຄະສາວົກແທນຂອງສະຫວັນນະເຂດ'; llatí: Vicariatus Apostolicus Savannakhetensis) és una seu de l'Església catòlica als Laos, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Vicariat apostòlic de Savannakhet · Veure més »

Vicariat apostòlic de Vientiane

El vicariat apostòlic de Vientiane (laosià: ອັກຄະສາວົກແທນຂອງນະຄອນຫຼວງວຽງ; llatí: Vicariatus Apostolicus Vientianensis) és una seu de l'Església catòlica a Laos, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і Vicariat apostòlic de Vientiane · Veure més »

Vida consagrada

L'estat vida consagrada o vida de consagració és aquell que l'Església Catòlica reconeix a qui viu en una comunitat que professa i practica els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència).

Nou!!: Santa Seu і Vida consagrada · Veure més »

Vincent Nsengiyumva

Vincent Nsengiyumva (Rwaza, 10 de febrer de 1936 - Kabgayi, 7 de juny de 1994) va ser un religiós ruandès, primer arquebisbe de Kigali assassinat durant el genocidi de Ruanda de 1994.

Nou!!: Santa Seu і Vincent Nsengiyumva · Veure més »

Vincenzo Paglia

Vincenzo Paglia (Boville Ernica, Frosinone, Itàlia, 12 d'abril de 1945) és un arquebisbe catòlic romà, President del Pontifici Consell per a la Família i bisbe emèrit de la Diòcesi de Terni-Narni-Amelia a Itàlia.

Nou!!: Santa Seu і Vincenzo Paglia · Veure més »

Vot religiós

Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і Vot religiós · Veure més »

Walter Brandmüller

Walter Brandmüller PhD (nascut el 5 de gener de 1929) és un cardenal de l'Església Catòlica i president emèrit del Comitè Pontifici de Ciències Històriques.

Nou!!: Santa Seu і Walter Brandmüller · Veure més »

Wilhelm Emmanuel von Ketteler

Wilhelm Emmanuel Freiherr von Ketteler (Münster, 25 de desembre de 1811 – Burghausen, 13 de juliol de 1877) va ser un teòleg i polític alemany, que va servir com a bisbe de Magúncia.

Nou!!: Santa Seu і Wilhelm Emmanuel von Ketteler · Veure més »

Wilhelm von Humboldt

Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam, 22 de juny de 1767 - Tegel, 8 d'abril de 1835) fou un erudit, conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística.

Nou!!: Santa Seu і Wilhelm von Humboldt · Veure més »

William Joseph Levada

va ser un cardenal estatunidenc de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Seu і William Joseph Levada · Veure més »

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Nou!!: Santa Seu і Xile · Veure més »

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Nou!!: Santa Seu і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Veure més »

.va

.va és el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de la Ciutat del Vaticà, administrat per l'Oficina d'Internet de la Santa Seu.

Nou!!: Santa Seu і .va · Veure més »

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Santa Seu і 11 de febrer · Veure més »

1753

;Països Catalans.

Nou!!: Santa Seu і 1753 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Santa Seu і 1929 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Santa Seu і 1953 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Santa Seu і 1994 · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Santa Seu і 25 d'octubre · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Santa Seu і 26 d'abril · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Santa Seu і 27 d'agost · Veure més »

30 monedas

30 monedas és una sèrie de televisió espanyola de misteri i terror dirigida per Álex de la Iglesia, amb guió d'aquest i de Jorge Guerricaechevarría.

Nou!!: Santa Seu і 30 monedas · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Santa Seu і 31 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Diplomàcia de la Santa Seu, La Santa Seu, Seu Papal.