Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Benevent, Bona Dea, Bovianum, Calàbria, Campània, Caracens, Caudins, Caudium, Càpua, Ceres (mitologia), Ciceró, Clúvia, Diodor de Sicília, Egnaci (general samnita), Espasa, Estrabó, Flora (mitologia), Font, Frentans, Gai Mari, Gai Papi Mútil, Gai Ponci, Gai Vel·lei Patèrcul, Gladiador, Gladiador samnita, Guerres samnites, Hèrcules, Hirpins, Hoplita, Infermeria obstètrico-ginecològica, Júpiter (mitologia), Judea, Julius Pokorný, Larinum, Liris, Llatí clàssic, Lucans, Luci Corneli Sul·la, Magna Grècia, Mar Adriàtica, Marc Terenci Varró, Mercuri (mitologia), Nimfa, Osc, Oscs, Península Itàlica, Pentres, Persèfone, Pilum, Ponç Pilat, ..., Ponci Telesí Major, Prefecte, Protoindoeuropeus, Pulla, Sabins, Sangro, Sàmnium, Sèmnons, Serbis, Sext Juli Frontí, Sidicins, Sueus, Teànum, Titus Livi, Transhumància, Triari, Umbre, Volturno. Ampliar l'índex (18 més) »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Samnites і Benevent · Veure més »
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Nou!!: Samnites і Bona Dea · Veure més »
Bovianum
Bovianum (Βοΐανόν, o Βουΐανον) va ser una ciutat del Samni, al centre del país, a la vora de les fonts del riu Tifernos i rodejada de muntanyes.
Nou!!: Samnites і Bovianum · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Samnites і Calàbria · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Samnites і Campània · Veure més »
Caracens
Els caracens (en caracenes, en Καρακηνοὶ) eren una tribu samnita que segon Claudi Ptolemeu vivien a la part més al nord del Samni, tocant amb els Pelignes i els Frentans.
Nou!!: Samnites і Caracens · Veure més »
Caudins
Els caudins (en llatí caudini) eren un tribu samnita de la part del Samni propera a Campània.
Nou!!: Samnites і Caudins · Veure més »
Caudium
Caudium (Καύδιον) va ser una ciutat del Samni en la via que anava de Benevent a Càpua.
Nou!!: Samnites і Caudium · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Samnites і Càpua · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Samnites і Ceres (mitologia) · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Samnites і Ciceró · Veure més »
Clúvia
Clúvia (llatí Cluvia) fou una ciutat dels hirpins al Samni, a uns 10 km al nord-est de Benevent.
Nou!!: Samnites і Clúvia · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Samnites і Diodor de Sicília · Veure més »
Egnaci (general samnita)
Egnaci o Ignaci (en llatí Gellius Egnatius) va ser el líder dels samnites, pertanyent al clan Varriani, a la tercera guerra samnita que va esclatar l'any 298 aC.
Nou!!: Samnites і Egnaci (general samnita) · Veure més »
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Nou!!: Samnites і Espasa · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Samnites і Estrabó · Veure més »
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Nou!!: Samnites і Flora (mitologia) · Veure més »
Font
Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.
Nou!!: Samnites і Font · Veure més »
Frentans
El territori dels frentans, just al nord del Samni. Els frentans o frentanis (en llatí frentani) foren un poble del centre d'Itàlia que ocupava la costa oriental de la península Itàlica des dels Apenins fins a la mar Adriàtica i des de la frontera de la Pulla al territori dels marruquins.
Nou!!: Samnites і Frentans · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Samnites і Gai Mari · Veure més »
Gai Papi Mútil
Gai Papi Mútil (Gaius Papius Mutĭlus) fou un dels principals generals samnites de la guerra social o guerra dels marsis (90 aC-88 aC).
Nou!!: Samnites і Gai Papi Mútil · Veure més »
Gai Ponci
Gai Ponci o Gai Ponti (en llatí) fou un militar samnita fill d'Herenni Ponci.
Nou!!: Samnites і Gai Ponci · Veure més »
Gai Vel·lei Patèrcul
Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.
Nou!!: Samnites і Gai Vel·lei Patèrcul · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Samnites і Gladiador · Veure més »
Gladiador samnita
El gladiador samnita fou una mena de gladiadors inspirat en la forma de lluitar i en l'equipament dels soldats samnites.
Nou!!: Samnites і Gladiador samnita · Veure més »
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Nou!!: Samnites і Guerres samnites · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Samnites і Hèrcules · Veure més »
Hirpins
Els hirpins (llatí: Hirpini, grec antic Ἱρπινοί) foren un poble del centre d'Itàlia, d'ètnia samnita, però sovint considerats una nació separada de vegades anomenada Hirpinia.
Nou!!: Samnites і Hirpins · Veure més »
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Nou!!: Samnites і Hoplita · Veure més »
Infermeria obstètrico-ginecològica
Una dona donant a llum en una cadira per a parir, obra d'Eucharius Rößlin. La infermeria obstètrico-ginecològica és una especialitat d'infermeria dedicada a la cura de la dona des del punt de vista reproductiu, especialment durant l'embaràs, el part i el puerperi, encara que també comprèn altres aspectes diversos: sexualitat, anticoncepció, menopausa, etc.
Nou!!: Samnites і Infermeria obstètrico-ginecològica · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Samnites і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Samnites і Judea · Veure més »
Julius Pokorný
va ser un estudiós de les llengües cèltiques, especialment el gaèlic irlandès, i un defensor del nacionalisme irlandès.
Nou!!: Samnites і Julius Pokorný · Veure més »
Larinum
Larinum (Λαρινον) era una ciutat important situada al nord de la Pulla, a uns 25 km de la costa una mica al sud del riu Tifernus.
Nou!!: Samnites і Larinum · Veure més »
Liris
Liris és un afluent del riu Garigliano, que naix als monts Simbruni dins la serralada dels Apenins prop del Lacus Fucinus.
Nou!!: Samnites і Liris · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Samnites і Llatí clàssic · Veure més »
Lucans
Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.
Nou!!: Samnites і Lucans · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Samnites і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Samnites і Magna Grècia · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Samnites і Mar Adriàtica · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Samnites і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Samnites і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Samnites і Nimfa · Veure més »
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Nou!!: Samnites і Osc · Veure més »
Oscs
sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.
Nou!!: Samnites і Oscs · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Samnites і Península Itàlica · Veure més »
Pentres
Els pentres (en Pentri; en Πέντροι) foren una tribu itàlica dels samnites, aparentment una de les principals subdivisions de la nació.
Nou!!: Samnites і Pentres · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Samnites і Persèfone · Veure més »
Pilum
Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural pila) era una javelina pesant utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.
Nou!!: Samnites і Pilum · Veure més »
Ponç Pilat
Ecce Homo, obra d'Antonio Ciseri, que representa Ponç Pilat mostrant Jesús al poble després de ser assotat. Ponç Pilat (en llatí Pontius Pilatus) va ser un governador (prefecte) de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat.
Nou!!: Samnites і Ponç Pilat · Veure més »
Ponci Telesí Major
Ponci Telesí Major (Pontius Telesinus) fou un general samnita durant la guerra social, nomenat comandant dels samnites en el lloc de Quint Pompedi Siló quan aquest va morir.
Nou!!: Samnites і Ponci Telesí Major · Veure més »
Prefecte
Prefecte francès.
Nou!!: Samnites і Prefecte · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Samnites і Protoindoeuropeus · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Samnites і Pulla · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Samnites і Sabins · Veure més »
Sangro
El Sangro és un riu del centre d'Itàlia.
Nou!!: Samnites і Sangro · Veure més »
Sàmnium
Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.
Nou!!: Samnites і Sàmnium · Veure més »
Sèmnons
Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.
Nou!!: Samnites і Sèmnons · Veure més »
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Nou!!: Samnites і Serbis · Veure més »
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Nou!!: Samnites і Sext Juli Frontí · Veure més »
Sidicins
Els sidicins (en Sidicini; en Σιδικῖνοι) foren un poble itàlic que habitava la regió entre el Laci i la Campània, entre els volscs, els samnites i els auruncs.
Nou!!: Samnites і Sidicins · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Samnites і Sueus · Veure més »
Teànum
Teànum (Teānum) és un nom de lloc de l'antiga Itàlia.
Nou!!: Samnites і Teànum · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Samnites і Titus Livi · Veure més »
Transhumància
Pastures d'estiu a Gudbrandsdal, Noruega. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).
Nou!!: Samnites і Transhumància · Veure més »
Triari
Escultura que representa un triari de Johann Baptist Moroder- Lusenberg (1870 – 1932) situada en la "Villa Venecia" en Urtijëi, Itàlia. Els triaris (llatí: triarii) eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari.
Nou!!: Samnites і Triari · Veure més »
Umbre
Lumbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.
Nou!!: Samnites і Umbre · Veure més »
Volturno
Volturno (antic Vulturnus) és un riu de la Campània que neix als Apenins i corre uns 60 km cap al sud-est, fins que troba al Calore Irpino (antic Calor) i llavors gira a l'oest-sud-oest, passa per Càpua i desaigua a la mar Tirrena a Castel Volturno (antiga Volturnum) on es pot veure encara un antic pont romà.
Nou!!: Samnites і Volturno · Veure més »
