Taula de continguts
110 les relacions: Alice Pike Barney, Anne-Thérèse de Marguenat de Courcelles, Anton Délvig, Avinguda dels Camps Elisis, Élisa Bonaparte, Barbara Bodichon, Berta Zuckerkandl-Szeps, Caroline Rudolphi, Catherine de Vivonne, Claudine Guérin de Tencin, Convenció de Seneca Falls, Dones a Itàlia, Dones en la ciència, Dorotea von Medem, Dorothea de Ficquelmont, Dorothy Wilde, Elena Bibescu, Elizabeth Vesey, Ersilia Caetani Lovatelli, Etta Palm d'Aelders, Eugénie Le Brun, Eva Ekeblad, Fanny von Arnstein, Ferdinando Galiani, François Rabelais, Francis Jammes, Geneviève Halévy, Giustina Renier Michiel, Grigori Rasputin, Henriette Herz, Història de l'Argentina, Història del feminisme, Homosexualitat als Estats Units, Iàkov Kniajnín, Iekaterina Kniajnina, Ievdokia Rostoptxinà, Il·lustració a Espanya, Jadwiga Łuszczewska, Jockey Club de París, Johann Wolfgang von Goethe, Johanna Schopenhauer, Julie de Lespinasse, Léontine Lippmann, Lesbiana, Louise d'Épinay, Mabel Dodge Luhan, Madame Verdurin, Madeleine de Sablé, Manuel Acuña Narro, Manuela Cañizares y Álvarez, ... Ampliar l'índex (60 més) »
Alice Pike Barney
Alice Pike Barney (nascuda Alice Pike; Cincinnati, 14 de gener de 1857-Los Angeles, 16 de juliol de 1931) va ser una pintora estatunidenca.
Veure Saló literari і Alice Pike Barney
Anne-Thérèse de Marguenat de Courcelles
Anne-Thérèse de Marguenat de Courcelles, per matrimoni madame de Lambert, marquesa de Saint-Bris, generalment anomenada marquesa de Lambert (París, 25 de setembre de 1647-ibidem, 12 de juliol de 1733), va ser una dona de lletres i salonnière francesa; el seu saló literari fou el més important i influent del seu temps.
Veure Saló literari і Anne-Thérèse de Marguenat de Courcelles
Anton Délvig
, nom complet amb patronímic Anton Antónovitx Délvig, Антон Антонович Дельвиг, fou un poeta i periodista rus, que va estudiar en el Liceu de Tsàrskoie Seló, al costat d'Aleksandr Puixkin, qui es convertiria en gran amic seu.
Veure Saló literari і Anton Délvig
Avinguda dels Camps Elisis
L'avinguda dels Camps Elisis (o simplement els Camps Elisis, de vegades fins i tot els Camps; en francès avenue des Champs-Élysées) és una gran i cèlebre avinguda de la ciutat de París.
Veure Saló literari і Avinguda dels Camps Elisis
Élisa Bonaparte
Élisa Bonaparte, nascuda com Maria-Anna (1777- 1820) va ser una princesa francesa i altesa imperial (1804), germana de Napoleó Bonaparte.
Veure Saló literari і Élisa Bonaparte
Barbara Bodichon
Barbara Leigh Smith Bodichon (8 d'abril de 1827 - 11 de juny de 1891) va ser una pedagoga i artista britànica, i una de les principals feministes i activistes pels drets de les dones de mitjan.
Veure Saló literari і Barbara Bodichon
Berta Zuckerkandl-Szeps
Berta Zuckerkandl-Szeps (Viena, 13 d'abril de 1864 - París, 16 octubre de 1945) va ser una escriptora, periodista, crítica i ''salonnière'' austríaca, figura central de la vida cultural vienesa de 1900.
Veure Saló literari і Berta Zuckerkandl-Szeps
Caroline Rudolphi
Caroline Rudolphi (o també Karoline; 1753-1811) fou una educadora i poeta alemanya.
Veure Saló literari і Caroline Rudolphi
Catherine de Vivonne
Catherine de Vivonne, també coneguda com a marquesa de Rambouillet (Roma, 13 de desembre de 1588- París, 27 de desembre de 1665), creà i mantingué el primer saló literari parisenc al seu palau Hôtel de Rambouillet, situat a la rue de Saint Thomas du Louvre, aproximadament al lloc que ocupa actualment el Pavillon Turgot del Museu del Louvre.
Veure Saló literari і Catherine de Vivonne
Claudine Guérin de Tencin
Claudine Alexandrine Guérin de Tencin, baronessa de Saint-Martin-de-Ré (27 d'abril de 1682 – 4 de desembre de 1749) va ser una escriptora francesa que hostatjava un saló literari.
Veure Saló literari і Claudine Guérin de Tencin
Convenció de Seneca Falls
Lucretia Mott el 1841. La Convenció de Seneca Falls fou la primera convenció per debatre els drets de la dona.
Veure Saló literari і Convenció de Seneca Falls
Dones a Itàlia
La condició de la dona a Itàlia ha experimentat molts canvis positius al llarg del temps, i les dones han vist com les han reconegut durant els segles i més drets que anteriorment eren reconeguts només per als homes.
Veure Saló literari і Dones a Itàlia
Dones en la ciència
La científica i enginyera Hildegarda de Bingen Dones en la ciència es refereix als estudis resultats d'intersecar els estudis de la història de la ciència i la història de les dones, i pretenen mostrar-los per ser inserits en una història de la ciència que així podrà resultar menys esbiaixada.
Veure Saló literari і Dones en la ciència
Dorotea von Medem
Dorotea von Medem (Mežotne 3 de febrer de 1761 - Löbichau 20 d'agost de 1821), va ser duquessa consort de Curlàndia i Semigàlia.
Veure Saló literari і Dorotea von Medem
Dorothea de Ficquelmont
La comtessa Dorothea de Ficquelmont, nascuda comtessa Dorothea (Daria Fiódorovna Дарья Фёдоровна) von Tiesenhausen a Sant Petersburg, Imperi Rus—10 d'abril de 1863, Venècia, Imperi austríac,Nikolai Alekséievitx Raievski Portrety zagovorili // Izbrannoie.
Veure Saló literari і Dorothea de Ficquelmont
Dorothy Wilde
Dorothy Ierne Wilde, més coneguda com a Dolly Wilde, (11 de juliol de 1895 – 10 d'abril de 1941) fou una integrant de la classe alta anglesa, cèlebre per les seves relacions familiars i amb la reputació de ser una conversadora brillant.
Veure Saló literari і Dorothy Wilde
Elena Bibescu
Elena Bibescu (de soltera, Elena Costache Epureanu) (Bârlad, Moldàvia, Romania, 1855 – Iași, Romania, 18 d'octubre de 1902), coneguda a França, on va viure, com a Hélène Bibesco, fou una aristòcrata i pianista romanesa, considerada una de les més grans pianistes europees del.
Veure Saló literari і Elena Bibescu
Elizabeth Vesey
Elizabeth Vesey (Ossory, Irlanda, 1715-Chelsea (Londres), 1791) era una rica intel·lectual irlandesa que va ser una de les fundadores de la Societat Mitges Blaves, un moviment social de dones que sostenia discussions literàries i polítiques informals i on va arribar a ser una membre important.
Veure Saló literari і Elizabeth Vesey
Ersilia Caetani Lovatelli
Ersilia Caetani Lovatelli (Roma, 12 d'octubre de 1840 - 22 de desembre de 1925) fou una historiadora de l'art i arqueòloga italiana.
Veure Saló literari і Ersilia Caetani Lovatelli
Etta Palm d'Aelders
Etta Lubina Johanna Aelders, coneguda com a Etta Palm i també com a baronessa d'Aelders (Groningen, abril del 1743 - La Haia, 28 de març del 1799), fou una espia i feminista holandesa que s'implicà en la Revolució francesa.
Veure Saló literari і Etta Palm d'Aelders
Eugénie Le Brun
Eugénie Le Brun, també coneguda com a Madame Rushdi (morta el 16 d'octubre de 1908) fou una intel·lectual francesa iniciadora del feminisme a Egipte, influent amfitriona de salons literaris i amiga propera d'Huda Sha'arawi.
Veure Saló literari і Eugénie Le Brun
Eva Ekeblad
Eva Ekeblad (Estocolm (Suècia), 10 de juliol de 1724-15 de maig de 1786), nascuda Eva De la Gardie, va ser una agrònoma, científica, amfitriona de salons literaris i comtessa sueca.
Veure Saló literari і Eva Ekeblad
Fanny von Arnstein
La baronessa Franziska "Fanny" von Arnstein (Berlín, 29 de novembre de 1758 - Viena, 8 de juny de 1818), nascuda Vögele Itzig, va ser una salonnière vienesa.
Veure Saló literari і Fanny von Arnstein
Ferdinando Galiani
va ser un economista italià, una de les principals figures italianes de la Il·lustració.
Veure Saló literari і Ferdinando Galiani
François Rabelais
François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, 9 abril de 1553) va ser un escriptor francès.
Veure Saló literari і François Rabelais
Francis Jammes
Francis Jammes (Tournay, Alts Pirineus, 2 de desembre de 1868 - Hasparren, Pirineus Atlàntics, 1 de novembre de 1938) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg i crític francès.
Veure Saló literari і Francis Jammes
Geneviève Halévy
Marie-Geneviève Raphaëlle Halévy-Bizet-Straus (París, 26 de febrer de 1849 - París, 22 de desembre de 1926) va ser una influent salonnière francesa.
Veure Saló literari і Geneviève Halévy
Giustina Renier Michiel
Giustina Renier Michiel (1755–1832) fou una literata, traductora i aristòcrata italiana que va dirigir un saló a Venècia.
Veure Saló literari і Giustina Renier Michiel
Grigori Rasputin
Grigori Iefímovitx Rasputin (Григорий Ефимович Распутин AFI /ɡrʲɪˈɡorʲɪj (j)ɪˈfʲiməvʲɪtɕ rɐˈsputʲɪn/) (Pokrovskoye, 21 de gener de 1869 – Sant Petersburg, 30 de desembre de 1916) fou un místic rus, autoproclamat home sant, que es va fer amic de la família de Nicolau II, l'últim emperador de Rússia, i va tenir una gran influència sobre els Romànov en els darrers dies de la Rússia dels tsars.
Veure Saló literari і Grigori Rasputin
Henriette Herz
Henriette Julie de Lemos Herz (Berlín, 5 de setembre de 1764 - íd. 22 d'octubre de 1847) va ser l'amfitriona d'un saló literari a finals del, a Berlín.
Veure Saló literari і Henriette Herz
Història de l'Argentina
La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.
Veure Saló literari і Història de l'Argentina
Història del feminisme
La història del feminisme inclou el conjunt de moviments i teories del feminisme al llarg del temps.
Veure Saló literari і Història del feminisme
Homosexualitat als Estats Units
Autoretrat del pintor Thomas Eakins, conegut pels seus treballs homoeròtics, amb John Laurie Wallace. Fotografiat cap a 1883. La història de l'homosexualitat als Estats Units és, fins al, la de persones que havien de viure la seva condició d'amagat, per temor de persecució legal i menyspreu social.
Veure Saló literari і Homosexualitat als Estats Units
Iàkov Kniajnín
, nom complet amb patronímic Iàkov Boríssovitx Knianín, Я́ков Бори́сович Княжни́н, fou el principal autor tràgic de Rússia durant el regnat de Caterina la Gran.
Veure Saló literari і Iàkov Kniajnín
Iekaterina Kniajnina
, nom complet amb patronímic Iekaterina Aleksàndrovna Kniajnina, Екатерина Александровна Княжнина, fou una poetessa russa.
Veure Saló literari і Iekaterina Kniajnina
Ievdokia Rostoptxinà
La comtessa Ievdokia Petrovna Rostoptxinà, Евдоки́я Петро́вна Ростопчина́, de soltera Suixkova, Сушко́ва (Moscou –, Moscou) fou una poetessa, traductora, dramaturga i prosista russa, amfitriona de saló literari.
Veure Saló literari і Ievdokia Rostoptxinà
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Saló literari і Il·lustració a Espanya
Jadwiga Łuszczewska
Jadwiga Łuszczewska, AFI /jadˈviɡa wuʃˈt͡ʃɛvska/ (pseudònim literari Deotyma, nascuda l'1 d'agost de 1834 a Varsòvia, morta el 23 de setembre de 1908 a la mateixa ciutat) fou una poetessa i novel·lista polonesa del romanticisme.
Veure Saló literari і Jadwiga Łuszczewska
Jockey Club de París
El Jockey Club de Paris és un tradicional gentlemen's club i és considerat un dels clubs privats més prestigiosos de París.
Veure Saló literari і Jockey Club de París
Johann Wolfgang von Goethe
Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
Veure Saló literari і Johann Wolfgang von Goethe
Johanna Schopenhauer
Placa commemorativa del saló literari de Johanna Schopenhauer Johanna Henriette Schopenhauer (Gdańsk, 9 de juliol de 1766 - Jena, 17 d'abril de 1838) va ser una novel·lista i salonnière alemanya, la primera autora alemanya a adoptar l'escriptura com a professió –i aconseguir viure dels rèdits de la seva obra– i la primera a signar les obres amb el seu nom veritable, sense recórrer a cap pseudònim.
Veure Saló literari і Johanna Schopenhauer
Julie de Lespinasse
Julie-Jeanne-Éléanore de Lespinasse, més coneguda com a Julie de Lespinasse (Lió, França, 9 de novembre de 1732 - París, 23 de maig de 1776), fou una artista, escriptora i organitzadora francesa d'un dels salons parisencs més brillants i emancipats, a casa seva, al carrer de Bellechasse, de París.
Veure Saló literari і Julie de Lespinasse
Léontine Lippmann
Léontine Lippmann, anomenada Madame Arman de Caillavet pel seu casament (1844 - París, 12 de gener de 1910), fou una salonnière francesa.
Veure Saló literari і Léontine Lippmann
Lesbiana
Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.
Veure Saló literari і Lesbiana
Louise d'Épinay
Louise-Florence-Pétronille Tardieu d'Esclavelles d'Épinay, més coneguda com a Louise d'Épinay (11 de març del 1726, Valenciennes-17 d'abril del 1783, París), va ser una escriptora francesa, una salonnière i una dona de moda, coneguda per la seva vinculació amb alguns escriptors de l'epoca i, segons Simone de Beauvoir, un exemple de l'expansió noble dels drets de les dones durant el.
Veure Saló literari і Louise d'Épinay
Mabel Dodge Luhan
Mabel Evans Dodge Sterne Luhan (cognom de soltera: Ganson; 26 de febrer de 1879 - 13 d'agost de 1962) fou una mecenes de les arts estatunidenca, associada a la colònia artística de Taos.
Veure Saló literari і Mabel Dodge Luhan
Madame Verdurin
Madame Verdurin és un personatge de l'obra de Marcel Proust, A la recerca del temps perdut.
Veure Saló literari і Madame Verdurin
Madeleine de Sablé
Madeleine de Souvré, marquesa de Sablé (Bessé-sur-Braye, 1599 - París, 16 de gener de 1678), va ser una escriptora i filòsofa francesa.
Veure Saló literari і Madeleine de Sablé
Manuel Acuña Narro
Manuel Acuña Narro (Saltillo, Coahuila, 27 d'agost de 1849 - Ciutat de Mèxic, 6 de desembre de 1873) va ser un poeta mexicà que es va desenvolupar en l'estilitzat ambient romàntic de l'intel·lectualisme mexicà de l'època.
Veure Saló literari і Manuel Acuña Narro
Manuela Cañizares y Álvarez
Manuela Cañizares y Álvarez (Quito, 27 d'agost de 1769 - 15 de desembre de 1814) va ser una heroïna precursora de la independència de l'actual Equador.
Veure Saló literari і Manuela Cañizares y Álvarez
María Sánchez de Thompson
María Josepha Petrona de Todos los Santos Sánchez de Velasco y Trillo, més coneguda com a Mariquita Sánchez, (Buenos Aires, 1 de novembre de 1786 – 23 d'octubre de 1868) va ser una patriota argentina.
Veure Saló literari і María Sánchez de Thompson
Marcel Proust
Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust, més conegut com a Marcel Proust (barri d'Auteuil, París, 10 de juliol del 1871 - 18 de novembre del 1922), fou un important escriptor francès.
Veure Saló literari і Marcel Proust
Maria Brizzi Giorgi
fou una compositora, organista i pianista italiana.
Veure Saló literari і Maria Brizzi Giorgi
Maria Wirtemberska
Maria Wirtemberska, nascuda Maria Anna Czartoryska, duquessa von Würtemberg-Montbéliard; altres formes del cognom: de Wirtemberg; Wirtembergska; Würtemberska; von Württemberg, pseudònim: La Princesse W ***, (nascuda el 15 de març de 1768 a Varsòvia, Confederació de Polònia i Lituània, morta el 21 d'octubre de 1854 a París, Regne de França) fou una aristòcrata, novel·lista, salonnière escriptora de comèdies, poetessa i filantropa polonesa.
Veure Saló literari і Maria Wirtemberska
Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon
Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon, nascuda el 12 de novembre de 1664 a París, on va morir el 24 de febrer de 1734, fou una novel·lista francesa, poeta, autora de contes de fades, salonnière i editora de premsa.
Veure Saló literari і Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon
Marie-Thérèse Rodet Geoffrin
Marie-Thérèse Rodet Geoffrin (París, 26 de juny de 1699 - París, 6 d'octubre de 1777) fou una escriptora i organitzadora francesa del saló a casa seva, al número 374 de la Rue de Saint-Honoré de París de 1749 a 1777, que va ser un lloc de trobada internacional d'artistes i gent de lletres.
Veure Saló literari і Marie-Thérèse Rodet Geoffrin
Marquès de Custine
Astolphe-Louis-Léonor, Marquès de Custine (Niderviller, Lorena, 18 de març de 1790 – París, 25 de setembre de 1857) fou un aristòcrata i escriptor francès que és principalment conegut per la seva literatura de viatges, en particular el relat de la seva visita a Rússia, La Russie en 1839.
Veure Saló literari і Marquès de Custine
Marquesa de Sévigné
Marie de Rabutin-Chantal, fou una escriptora francesa, fonamentalment epistolar, que elevà les cartes al nivell d'alta literatura.
Veure Saló literari і Marquesa de Sévigné
Maryana Marrash
Maryana bint Fathallah bin Nasrallah Marrash, més coneguda com a Maryana Marrash o Mariana Marrache (Alep, Síria, 1848-1919), fou una escriptora i poeta siriana pertanyent al moviment literari de la Nahda, també conegut com el Renaixement Àrab.
Veure Saló literari і Maryana Marrash
Matilde Bonaparte
va ser una aristòcrata francesa que va ostentar un important saló literari i artístic a París durant el Segon Imperi Francès.
Veure Saló literari і Matilde Bonaparte
Maurice Maeterlinck
Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck (Gant, Bèlgica, 1862 - Niça, França, 1949) fou un dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911.
Veure Saló literari і Maurice Maeterlinck
Maximiliane von Oriola
La comtessa Maximiliane –Maxe– Maria Catharina von Oriola (de soltera von Arnim; nascuda el 23 d'octubre de 1818 a Bärwalde i morta el 31 de desembre de 1894 a Schöneberg) va ser una salonnière berlinesa del.
Veure Saló literari і Maximiliane von Oriola
Natalie Clifford Barney
Natalie Clifford Barney (31 d'octubre de 1876 - 2 de febrer de 1972) va ser una escriptora, poeta i novel·lista nord-americana que va viure expatriada a París.
Veure Saló literari і Natalie Clifford Barney
Nazli Fazil
Nazlı Fazıl, Nazli Fadhel (tr), Nazli Fazl o Zainab Nazlı Khanum Effendi, nascuda el 1853 a Constantinoble i morta el dia 28 de desembre de 1913 al Caire, fou una princesa egípcia de la dinastia de Mehemet Ali i una de les primeres dones a tenir un saló literari al món àrab modern, fet que li donà un lloc a la història de la literatura egípcia.
Veure Saló literari і Nazli Fazil
Nina de Callias
Anne-Marie Gaillard, Nina de Villard de Callias, Nina de Callias o Nina de Villard (Lió, 12 de juliol de 1843 - Vanves, 22 de juliol de 1884) va ser una escriptora, compositora, pianista i salonnière francesa.
Veure Saló literari і Nina de Callias
Olga Rudge
va ser una violinista concertista d'origen estatunidenc, ara recordada principalment com a companya durant molts anys del poeta Ezra Pound, amb qui va tenir una filla, Mary.
Veure Saló literari і Olga Rudge
Ottilie Assing
Ottilie Davida Assing (Hamburg, 11 de febrer de 1819 - París, 21 d'agost de 1884) fou una feminista, lliurepensadora i abolicionista alemanya del.
Veure Saló literari і Ottilie Assing
Palau Kazimierz
El Palau Kazimierz (polonès: Pałac Kazimierzowski) és un palau reconstruït a Varsòvia, Polònia.
Veure Saló literari і Palau Kazimierz
Paulina de Metternich
La princesa Paulina Clementina de Metternich-Winneburg, nascuda Pauline Clémentine Marie Walburga Sándor de Szlavnicza (25 de febrer de 1836 - 18 de setembre de 1921 a Viena) va ser una aristòcrata important en les corts de París i Viena, així com mecenes dels compositors Richard Wagner i Bedřich Smetana.
Veure Saló literari і Paulina de Metternich
Portada/efemèride juliol 12
12.
Veure Saló literari і Portada/efemèride juliol 12
Poullain de la Barre
François Poullain de La Barre (París, juliol de 1647 - Ginebra, 4 de maig de 1725) va ser un escriptor, filòsof cartesià i protofeminista.
Veure Saló literari і Poullain de la Barre
Preciosisme
El preciosisme és un estil caracteritzat per un excés de refinament, especialment en el llenguatge.
Veure Saló literari і Preciosisme
Robert de Montesquiou
El comte Robert de Montesquiou (París, 7 de març de 1855 – Menton (Alps Marítims), 11 de desembre de 1921) fou un poeta, home de lletres, dandi i crític d'art i de literatura.
Veure Saló literari і Robert de Montesquiou
Samuel Rogers
Samuel Rogers (Newington Green, Londres, 30 de juliol de 1763 – Haringey, Londres 18 de desembre de 1855) va ser un poeta anglès, durant la seva vida va ser un dels poetes més reconeguts, malgrat que la seva fama va quedar eclipseda pels seus companys romàntics Wordsworth, Coleridge i Byron.
Veure Saló literari і Samuel Rogers
Schubertíada
Dibuix sobre una Schubertíada, realitzat per Moritz von Schwind el 1868. Una schubertíada (en alemany, Schubertiade) és un esdeveniment organitzat per celebrar la música de Franz Schubert (1797–1828).
Veure Saló literari і Schubertíada
Sophie Adlersparre
Carin Sophie Adlersparre, de soltera Leijonhufvud (Helgerum, Västrum, comtat de Kalmar, 6 de juliol de 1823 – Ström, 27 de juny de 1895), va ser una de les pioneres sueques del moviment pels drets de les dones del a Suècia.
Veure Saló literari і Sophie Adlersparre
Sophie von La Roche
Sophie von La Roche, nascuda Guterman von Gutershofen (Kaufbeuren, Baviera, 6 de desembre de 1731- Offenbach, Hessen, 18 de febrer de 1807) fou una escriptora alemanya, gran dama de les lletres europees i pionera en diversos àmbits.
Veure Saló literari і Sophie von La Roche
Stendhal
Stendhal, pseudònim de Henri Beyle (Grenoble, 23 de gener de 1783 - París, 23 de març de 1842), va ser un escriptor francès del.
Veure Saló literari і Stendhal
Suzanne Curchod
fou una escriptora francosuïssa que va dirigir un dels salons més destacats de l'Antic règim.
Veure Saló literari і Suzanne Curchod
Thuraya Al-Hafez
(en àrab, ثريا الحافظ) va ser una política siriana que va fer campanya contra el nicab i pels drets de les dones.
Veure Saló literari і Thuraya Al-Hafez
Vendela Skytte
Vendela Skytte, també escrit com Wendela Skytte (8 de desembre de 1608 – 18 d'agost de 1629) fou una noble sueca, habitual de salons literaris alhora que escriptora, poeta i intel·lectual.
Veure Saló literari і Vendela Skytte
Venus Anadyomene
Mural de Pompeia de Venus Anadyomene Venus Anadyomene o 'Venus eixint de la mar' és una representació iconogràfica de la dea Afrodita, feta famosa pel pintor Apel·les. La representació originària va desaparèixer, però apareix descrita en la Naturalis Historia de Plini: s'hi esmenta com a anècdota que el pintor va usar Campaspe, concubina d'Alexandre el Gran, com a model.
Veure Saló literari і Venus Anadyomene
Viatxeslav Ivànov
Viatxeslav Ivànovitx IvànovВячесла́в Ива́нович Ива́нов, Moscou — 16 de juliol de 1949, Roma) — fou un poeta simbolista, filòsof, traductor, dramaturg i crític literari rus, brillant representant de l'anomenada Edat de plata de la literatura russa.
Veure Saló literari і Viatxeslav Ivànov
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 11 de març
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 12 de juliol
13 d'abril
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 13 d'abril
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 13 de desembre
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 16 d'octubre
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Saló literari і 1758
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Saló literari і 1818
1843
;Països Catalans.
Veure Saló literari і 1843
1847
;Països Catalans.
Veure Saló literari і 1847
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Saló literari і 1849
1864
;Països Catalans.
Veure Saló literari і 1864
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Saló literari і 1884
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Saló literari і 1894
1913
;Països Catalans.
Veure Saló literari і 1913
1926
;Països Catalans.
Veure Saló literari і 1926
1945
;Països Catalans.
Veure Saló literari і 1945
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 22 d'octubre
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 22 de desembre
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 22 de juliol
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 23 d'octubre
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Saló literari і 26 de febrer
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 27 de desembre
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure Saló literari і 28 de desembre
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 29 de novembre
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 31 de desembre
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 5 de setembre
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Saló literari і 8 de juny
També conegut com Salon littéraire, Saló literari i polític.