Taula de continguts
79 les relacions: Abiward, Abu Kalidjar Garshasp II, Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din, Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast, Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq, Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah, Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí, Ahmad ibn Khudam, Al-Hussayn ibn Tàhir, Al-Mútadid, Al-Mútazz (abbàssida), Ali ibn Harb, Amr ibn al-Layth, Amr ibn Yaqub, Azhar ibn Yahya, Àhmad ibn Ismaïl, Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf, Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim, Bahram Xah, Balkh, Bust (Sistan), Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Dayr al-Akul, Djustànides, Dulàfides, Farighúnida, Gardez, Gazni, Gúrides, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gorgan (ciutat), Gundixapur, Herat, Hinduixàhida, Història d'Isfahan, Història de Xiraz, Hussayn ibn Hamdan, Ismaïl ibn Àhmad, Jiroft, Kafiristan, Kandahar, Karukh, Khorasan (província del Califat), Khujistan, Khulm, Kirman, Kuhistan, Llista de les dinasties musulmanes sunnites, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, ... Ampliar l'índex (29 més) »
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Veure Safàrides і Abiward
Abu Kalidjar Garshasp II
Abu Kalidjar Garshasp II Ala al-Dawla Azud al-Din ibn Ali ibn Abi Mansur Faramarz ibn Ala al Dawla Muhammad (mort 1051/1052), conegut també com a Garshasp ibn Ali (Garxasp ibn Alí) fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylamita) governant com a cap de família a Yadz i Abarkuh; abans havien estat caps de família el seu pare Abu Mansur Faramarz (a Isfahan del 1041/1042 al 1051, a Yadz fins vers el 1065) i el seu avi Ali ben Faramarz (1065-1095).
Veure Safàrides і Abu Kalidjar Garshasp II
Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din
Abu-l-Fadl Nasr ibn Tàhir Taj-ad-Din (vers 1065-1164) fou emir dels darrers safàrides (anomenats per Duzdjani màliks o reis de Nimruz i Sistan; Djuzdjani li dona el nom amb un lleuger canvi: Abu-l-Fat·h), successor del seu pare Tàhir ibn Muhàmmad Baha-ad-Dawla vers el 1090/1091 i va morir el 1164 amb una edat a l'entorn dels cent anys.
Veure Safàrides і Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, més conegut senzillament com a Abd-ar-Raixid ibn Mahmud (1023-1052 o 1053) fou sultà gaznèvida (1049-1052).
Veure Safàrides і Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast (en àrab, Abū s-Sāj Dīwdād b. Dīwdast) (mort en 879) fou un general al servei dels abbàssides i després del safàrides, que fou el fundador de la dinastia d'emirs sàjides de l'Azerbaidjan.
Veure Safàrides і Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq ibn Àhmad ibn Àssad as-Samaní fou un príncep samànida, cosí d'Àhmad ibn Ismaïl (907-914) i oncle del successor d'aquest, Nasr ibn Àhmad (914-943).
Veure Safàrides і Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah
Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kujastaní fou un militar del al Khurasan, nascut a Kujistan (Badgis al nord-est d'Herat) i mort el 882.
Veure Safàrides і Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah
Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí
Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí o as-Sijistaní fou daï (missioner) persa ismaïlita i autor destacat d'aquest corrent xiïta.
Veure Safàrides і Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí
Ahmad ibn Khudam
Àhmad ibn Khudam fou un militar i aventurer àrab que va arribar a dominar Sistan (919-922).
Veure Safàrides і Ahmad ibn Khudam
Al-Hussayn ibn Tàhir
Al-Hussayn ibn Tàhir fou un emir nominal tahírida del Khorasan, que va governar vers el 876 fins vers el 880.
Veure Safàrides і Al-Hussayn ibn Tàhir
Al-Mútadid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid (857-902) fou califa abbàssida de Bagdad (893-902).
Veure Safàrides і Al-Mútadid
Al-Mútazz (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz (847-869), fou un califa abbàssida de Bagdad (866-869), fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava, Kabiha.
Veure Safàrides і Al-Mútazz (abbàssida)
Ali ibn Harb
Alí ibn Harb o Alí ibn Uthman ibn Harb, de malnom az-Zahid (‘l'Asceta’) fou un emir safàrida de Sistan, esmentat a les font amb el títol de Muluk de Nimruz.
Veure Safàrides і Ali ibn Harb
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Veure Safàrides і Amr ibn al-Layth
Amr ibn Yaqub
Abu-Hafs Amr ibn Yaqub ibn Muhàmmad ibn Amr ibn al-Layth, més conegut simplement com a Amr ibn Yaqub, fou besnet del fundador de la dinastia safàrida i emir de Sistan del 912 al 913.
Veure Safàrides і Amr ibn Yaqub
Azhar ibn Yahya
Àzhar ibn Yahya ibn Zuhayr ibn Fàrqad, de malnom Azhar-e Kar, ‘Azhar l'Ase’, fou el tercer cosí i comandant militar dels emirs safàrides Yaqub ibn al-Layth i Amr ibn al-Layth; la genealogia que remunta a tota la família fins als sassànides és completament falsa.
Veure Safàrides і Azhar ibn Yahya
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Veure Safàrides і Àhmad ibn Ismaïl
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf
Abu-Jàfar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf ibn al-Layth fou emir de la dinastia safàrida de Sistan (923-963).
Veure Safàrides і Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf
Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim
Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim fou governador samànida del Khurasan, de la família dels dihkans kamkariyan de Merv amb suposat origen sassànida.
Veure Safàrides і Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Veure Safàrides і Bahram Xah
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Safàrides і Balkh
Bust (Sistan)
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.
Veure Safàrides і Bust (Sistan)
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Veure Safàrides і Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Dayr al-Akul
Dayr al-Akul (monestir de l'espina dels camells) fou una antiga vila d'Iraq a uns 80 km al sud-est de Bagdad, a la vora del Tigris.
Veure Safàrides і Dayr al-Akul
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Veure Safàrides і Djustànides
Dulàfides
Els dulàfides o Banu Dúlaf foren una dinastia que controlà el Jibal, a Pèrsia, en època abbàssida.
Veure Safàrides і Dulàfides
Farighúnida
La dinastia Farighúnida (persa Al-e Farigun) fou una dinastia que va governar Guzgan o Guzganan (a l'est de Khurasan) que va existir al fins a la conquesta del territori pels gaznèvides al començament del.
Veure Safàrides і Farighúnida
Gardez
Gardez o Gardiz és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Paktia.
Veure Safàrides і Gardez
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Veure Safàrides і Gazni
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Veure Safàrides і Gúrides
Ghiyath al-Din Muhàmmad
Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Veure Safàrides і Ghiyath al-Din Muhàmmad
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Veure Safàrides і Gorgan (ciutat)
Gundixapur
Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Veure Safàrides і Gundixapur
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Safàrides і Herat
Hinduixàhida
La dinastia hinduixàhida o dels hinduixàhides fou una nissaga que va governar a Kabul i Panjab.
Veure Safàrides і Hinduixàhida
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Safàrides і Història d'Isfahan
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Veure Safàrides і Història de Xiraz
Hussayn ibn Hamdan
Al-Hussayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith al-Adawí at-Taghlibí, més conegut senzillament com a al-Hussayn ibn Hamdan fou el primer cap dels hamdànides després emirs de Mosul i Alep.
Veure Safàrides і Hussayn ibn Hamdan
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Veure Safàrides і Ismaïl ibn Àhmad
Jiroft
Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat de l'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.
Veure Safàrides і Jiroft
Kafiristan
Kafiristan (en farsi: کافرستان, traduït com «país dels infidels») fou una regió muntanyosa de l'Hindu Kush al nord-est de l'Afganistan, que correspon a grans trets a la moderna província de Nuristan a l'Afganistan.
Veure Safàrides і Kafiristan
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Safàrides і Kandahar
Karukh
Karukh fou una ciutat de la regió de Badghis, modernament a l'Afganistan.
Veure Safàrides і Karukh
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Safàrides і Khorasan (província del Califat)
Khujistan
Khujistan, de vegades transcrita Khudjistan, fou una petita vila de la regió de Badghis al nord-est d'Herat, avui a l'Afganistan.
Veure Safàrides і Khujistan
Khulm
Khulm és una població de l'Afganistan antigament anomenada Tashkurgan o Tash-Kurgan, a la província de Balkh, al nord del país a uns 55 km a l'est de Mazar-i Sharif.
Veure Safàrides і Khulm
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Safàrides і Kirman
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Veure Safàrides і Kuhistan
Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Aquesta és una llista de dinasties musulmanes sunnites, ordenades per regions i, dins d'aquestes, cronològicament.
Veure Safàrides і Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Veure Safàrides і Llista dels imperis i dinasties musulmanes
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Safàrides і Mahmud de Ghazna
Màlik Arslan Xah
Abu-l-Mulk Màlik Arslan Xah Sultan-ad-Dawla ibn Massud ibn Ibrahim, més conegut senzillament com a Màlik Arslan o Arslan-Xah o Màlik Arslan Xah o Arslan Xah ibn Massud fou sultà gaznèvida (1116-1118).
Veure Safàrides і Màlik Arslan Xah
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Safàrides і Màlik-Xah I
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Safàrides і Merv
Mikàlida
Els mikàlides o Banu Míkal fou una destacada família aristocràtica del Gran Khorasan occidental als segles i, que eren descendent de la noblesa pre islàmica de la regió de Samarcanda La família tenia origen en el rei sassànida Bahram V (Bahram Gor) (420-438).
Veure Safàrides і Mikàlida
Nasr II ibn Àhmad
Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.
Veure Safàrides і Nasr II ibn Àhmad
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Safàrides і Nixapur
Panjshir
El Panjshir, Panjsheer o Panjsher (en persa: دره پنجشير - Dara-ye Panjšēr; literalment vall dels cinc lleons, o Panjshir Rud, riu dels cinc lleons) és un riu de l'Afganistan.
Veure Safàrides і Panjshir
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Safàrides і Pèrsia
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Safàrides і Persa
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Safàrides і Província de Fars
Rafi ibn Hàrthama
Rafi ibn Hàrthama fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del amb el safàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.
Veure Safàrides і Rafi ibn Hàrthama
Rudbar (Afganistan)
Rudbar és una població de l'Afganistan a la part meridional del riu Helmand, a la Província de Nimruz.
Veure Safàrides і Rudbar (Afganistan)
Rustam I ibn Surkhab
Rustam I ibn Surkhab fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Veure Safàrides і Rustam I ibn Surkhab
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Safàrides і Samànides
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Veure Safàrides і Semnan
Sibi
Sibi (a les fonts islàmiques medievals, Siwi) és una ciutat del Pakistan a la província del Balutxistan, capital del districte de Sibi.
Veure Safàrides і Sibi
Simdjúrides
Els simjúrides foren una dinastia de caps militars i governadors turcs d'origen esclau del Khurasan del, que eren dependents dels samànides de Bukharà.
Veure Safàrides і Simdjúrides
Siradjan
Al-Siradjan (o simplement Siradjan, persa modern Sirjan سیرجان) fou una de les principals ciutats del Kirman a l'edat mitjana.
Veure Safàrides і Siradjan
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Safàrides і Sistan
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Veure Safàrides і Tahírides del Khorasan
Taj
Taj, també transcrita Tadj, és la paraula àrab que designa a la corona.
Veure Safàrides і Taj
Talha al-Muwàffaq
Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq (842-891), conegut com l'Afortunat, fou un príncep abbàssida, regent de l'imperi entre 870 i 891.
Veure Safàrides і Talha al-Muwàffaq
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Safàrides і Transoxiana
Vall de Kabul
La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.
Veure Safàrides і Vall de Kabul
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Veure Safàrides і Yaqub ibn al-Layth
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Veure Safàrides і Zarang
Zun
Zun fou una divinitat del districte de Zamindawar (equivalent a part del modern Afganistan).
Veure Safàrides і Zun
Zunbil
Zunbil fou el títol atribuït pels erudits musulmans al sobirà preislàmic del Zamindàwar, a l'Afganistan oriental.
Veure Safàrides і Zunbil
També conegut com Saffàrida, Saffàrides, Safàrida.