Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Antiquark c, Antiquark s, Època de la gran unificació, Bellesa (física), Bloqueig de color-sabor, Bosons W i Z, Bruno Zumino, Càrrega de color, Conjugació de càrrega, Desintegració β, Diagrama de pingüí, Encant (física), Estranyesa (física), Física de partícules, Fórmula de Gell-Mann-Nishijima, Força nuclear feble, Generació (física de partícules), Grup unitari especial, Hadró, Hexaquark, Hipercàrrega, Illa d'estabilitat, Isoescalar, Isoespín, Llibertat asimptòtica, Llista de partícules, Marcela Carena, Matèria QCD, Mecanisme GIM, Mesó, Mesó ípsilon, Mesó B, Mesó eta fons, Mesó exòtic, Mesó omega, Mesó Psió, Mesó rho, Mesó theta, Mesons eta i eta prima, Mikhail Voloshin, Model de doble doblet de Higgs, Model de quarks, Model estàndard de física de partícules, Neutrí electrònic, Nima Arkani-Hamed, Nombre quàntic, Oscil·lació de neutrins, Partícula elemental, Partícula β, Partícula sense massa, ..., Problema dels neutrins solars, Quark, Quark d, Quark s, Quark u, Quarkonium, Ràtio R de seccions eficaces, Sol, Takaaki Kajita, Unbitri, Veritat (física), Xocolata. Ampliar l'índex (12 més) »
Antiquark c
L'antiquark c és un antiquark de segona generació, semblant a l'antiquark u però més pesant.
Nou!!: Sabor (física) і Antiquark c · Veure més »
Antiquark s
L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació.
Nou!!: Sabor (física) і Antiquark s · Veure més »
Època de la gran unificació
En cosmologia física, assumint que la natura és descrita per una teoria de la gran unificació, l'època de la gran unificació fou el període de l'evolució del jove univers que succeí l'època de Planck, a partir d'uns 10-43 després del Big Bang, en què la temperatura era comparable a les temperatures característiques de les teories de la gran unificació.
Nou!!: Sabor (física) і Època de la gran unificació · Veure més »
Bellesa (física)
En física de partícules, la bellesa (símbol B′), és un nombre quàntic de sabor que reflecteix la diferència entre el nombre d'antiquarks fons (nb) i el nombre de quarks fons (n_) presents en una partícula: Per convenció els quarks fons tenen bellesa −1 mentre que els antiquarks fons tenen bellesa +1, de forma que el signe del nombre quàntic de sabor sigui el mateix que el signe de la càrrega elèctrica (Q) del quark (Q.
Nou!!: Sabor (física) і Bellesa (física) · Veure més »
Bloqueig de color-sabor
El bloqueig de color-sabor (BCS) (en anglès, Color-flavor locking, CFL) és un fenomen que s'espera que es produeixi en matèria estranya d'alta densitat, una forma de matèria de quark.
Nou!!: Sabor (física) і Bloqueig de color-sabor · Veure més »
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Nou!!: Sabor (física) і Bosons W i Z · Veure més »
Bruno Zumino
Bruno Zumino (28 d'abril de 1923 − 21 de juny de 2014) fou un físic teòric italià i professor emèrit a la facultat de física de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.
Nou!!: Sabor (física) і Bruno Zumino · Veure més »
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Nou!!: Sabor (física) і Càrrega de color · Veure més »
Conjugació de càrrega
En física de partícules, la conjugació de càrrega és una operació que canvia una partícula per la seva antipartícula, és a dir canvia el signe de totes les seves càrregues quàntiques (tots els nombres quàntics additius)ː càrrega elèctrica, nombre bariònic i nombre leptònic, i les càrregues de sabor (isoespín, estranyesa, encant, bellesa i veritat), sense afectar la seva massa, espín o moment lineal.
Nou!!: Sabor (física) і Conjugació de càrrega · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Sabor (física) і Desintegració β · Veure més »
Diagrama de pingüí
pingüí Gentoo. En teoria quàntica de camps, els diagrames de pingüí són una classe de diagrames de Feynman emprats per a descriure els processos de violació de CP en el model estàndard.
Nou!!: Sabor (física) і Diagrama de pingüí · Veure més »
Encant (física)
En física de partícules, l'encant (símbol C) és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks d'encant (c) i antiquarks encants (n_) presents en una partícula: Per convenció, el signe dels nombres quàntics de sabor segueixen el signe de la càrrega elèctrica del quark corresponent.
Nou!!: Sabor (física) і Encant (física) · Veure més »
Estranyesa (física)
En física de partícules, l'estranyesa ("S") és una propietat (nombre quàntic) que indica el nombre net d'antiquarks estranys que conté la partícula.
Nou!!: Sabor (física) і Estranyesa (física) · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Sabor (física) і Física de partícules · Veure més »
Fórmula de Gell-Mann-Nishijima
La fórmula de Gell-Mann–Nishijima (també coneguda com a fórmula GMN) relaciona el nombre bariònic B, l'estranyesa S, i l'isoespín I₃ amb la càrrega elèctrica Q dels hadrons.
Nou!!: Sabor (física) і Fórmula de Gell-Mann-Nishijima · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Sabor (física) і Força nuclear feble · Veure més »
Generació (física de partícules)
A la física de partícules, una generació és una divisió de les partícules elementals.
Nou!!: Sabor (física) і Generació (física de partícules) · Veure més »
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Nou!!: Sabor (física) і Grup unitari especial · Veure més »
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Nou!!: Sabor (física) і Hadró · Veure més »
Hexaquark
En física de partícules, els hexaquarks són un grup de partícules hipotètiques consistituides per sis quarks o antiquarks de qualsevol sabor. Hi ha diverses maneres de combinar 6 quarks de manera que la seva càrrega de color sigui zero: un hexaquark pot contenir sis quarks en un estat lligat de dos barions (un dibarió), o en un estat de tres quarks i tres antiquarks.
Nou!!: Sabor (física) і Hexaquark · Veure més »
Hipercàrrega
En física de partícules, la hipercàrrega Y (terme provinent de 'càrrega' + 'hiperons') d'una partícula és un nombre quàntic que combina els nombres quàntics d'isoespín i de sabor en un sol operador de càrrega.
Nou!!: Sabor (física) і Hipercàrrega · Veure més »
Illa d'estabilitat
language.
Nou!!: Sabor (física) і Illa d'estabilitat · Veure més »
Isoescalar
En física de partícules, isoescalar es refereix a la transformació escalar d'una partícula o camp sota el grup SU(2) d'isospin.
Nou!!: Sabor (física) і Isoescalar · Veure més »
Isoespín
En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.
Nou!!: Sabor (física) і Isoespín · Veure més »
Llibertat asimptòtica
En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.
Nou!!: Sabor (física) і Llibertat asimptòtica · Veure més »
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Nou!!: Sabor (física) і Llista de partícules · Veure més »
Marcela Carena
és una física teòrica del Laboratori Fermilab i professora a la Universitat de Chicago i a l'Institut Enrico Fermi.
Nou!!: Sabor (física) і Marcela Carena · Veure més »
Matèria QCD
alt.
Nou!!: Sabor (física) і Matèria QCD · Veure més »
Mecanisme GIM
En teoria quàntica de camps, el mecanisme GIM (o mecanisme de Glashow–Iliopoulos–Maiani) explica per què els procesos electrofebles entre partícules via corrent neutre (i.e. via intercanvi del bosó Z) que canvien el sabor de les partícules interactuants ("flavour-changing neutral currents", o FCNCs, en anglès) són suprimits en diagrames de bucle.
Nou!!: Sabor (física) і Mecanisme GIM · Veure més »
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Nou!!: Sabor (física) і Mesó · Veure més »
Mesó ípsilon
El mesó ípsilon (ϒ) és un mesó sense sabor format per un quark fons i la seva antipartícula.
Nou!!: Sabor (física) і Mesó ípsilon · Veure més »
Mesó B
En física de partícules, els mesons B són mesons compostos d'un antiquark fons acompanyat d'un altre quark sigui amunt (B+), avall (B0), estrany (B0s) o encant (B+c) (el quark cim té una vida mitjana massa curta per a formar estats lligats amb altres quarks).
Nou!!: Sabor (física) і Mesó B · Veure més »
Mesó eta fons
El mesó eta fons (ηb) o eta-b és un mesó pseudoescalar de sabor nul format per un quark fons i la seva antipartícula.
Nou!!: Sabor (física) і Mesó eta fons · Veure més »
Mesó exòtic
Identitats i classificació de possibles mesons tetraquark. El verd són els estats en què ''I''.
Nou!!: Sabor (física) і Mesó exòtic · Veure més »
Mesó omega
El mesó omega (ω) és un mesó neutre en càrrega elèctrica i sabor format a partir d’una superposició d’un parell de quarks u - anti-u i d –anti-d. Forma part del nonet de mesons vectorials i en models fenomenològics de la força nuclear, s'intercanvia entre els hadrons, juntament amb els mesons pi i els mesons rho.
Nou!!: Sabor (física) і Mesó omega · Veure més »
Mesó Psió
El mesó Psió J/ψ (J/psi) és una partícula subatòmica, un mesó de càrrega elèctrica, color, i sabor neutres format per un quark i un antiquark c ("encantats").
Nou!!: Sabor (física) і Mesó Psió · Veure més »
Mesó rho
En física de partícules, un mesó rho és una partícula hadrònica, de tipus mesó, corresponent a un triplet d'isoespín amb tres estats de càrregues ρ+, ρ0 i ρ−.
Nou!!: Sabor (física) і Mesó rho · Veure més »
Mesó theta
El mesó theta (θ) o toponium és una partícula hipotètica de quarkonium (és a dir, un mesó format per un parell de quark i antiquark pesants, formant un estat sense càrrega elèctrica, color, ni sabor) format per un quark t (t) i un antiquark t.
Nou!!: Sabor (física) і Mesó theta · Veure més »
Mesons eta i eta prima
Els mesons eta (η) i eta prima (η′) són mesons isosinglets formats per una barreja de quarks u, d i s i els seus antiquarks.
Nou!!: Sabor (física) і Mesons eta i eta prima · Veure més »
Mikhail Voloshin
Mikhail "Misha" Voloshin (1953 - 21 març 2020) fou un físic teòric rus i estatunidenc.
Nou!!: Sabor (física) і Mikhail Voloshin · Veure més »
Model de doble doblet de Higgs
El model de doble doblet de Higgs (2HDM) és una extensió teòrica del model estàndard (SM) de física de partícules.
Nou!!: Sabor (física) і Model de doble doblet de Higgs · Veure més »
Model de quarks
En física, el model de quarks és un sistema de classificació dels hadrons en termes del seu quark de valència -els quarks i els antiquarks que donen lloc als nombres quàntics dels hadrons-.
Nou!!: Sabor (física) і Model de quarks · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Sabor (física) і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Neutrí electrònic
El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.
Nou!!: Sabor (física) і Neutrí electrònic · Veure més »
Nima Arkani-Hamed
és un físic teòric estatunidenc-canadenc conegut pels seus treballs en física d'altes energies, teoria de cordes i cosmologia.
Nou!!: Sabor (física) і Nima Arkani-Hamed · Veure més »
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Nou!!: Sabor (física) і Nombre quàntic · Veure més »
Oscil·lació de neutrins
Loscil·lació de neutrins és un fenomen de mecànica quàntica, predit per Bruno Pontecorvo, on un neutrí creat amb un sabor leptónic específic (electró, muó o tau) pot posteriorment ser mesurat amb un sabor diferent.
Nou!!: Sabor (física) і Oscil·lació de neutrins · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Sabor (física) і Partícula elemental · Veure més »
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Nou!!: Sabor (física) і Partícula β · Veure més »
Partícula sense massa
En física de partícules, una partícula sense massa és una partícula elemental la massa invariant de la qual és zero.
Nou!!: Sabor (física) і Partícula sense massa · Veure més »
Problema dels neutrins solars
El problema dels neutrins solars va ser una gran discrepància entre les mesures dels nombres de neutrins que arriben a la Terra i els models teòrics de l'interior del Sol, durant des de mitjans de la dècada dels seixanta fins aproximadament el 2002.
Nou!!: Sabor (física) і Problema dels neutrins solars · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Sabor (física) і Quark · Veure més »
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Nou!!: Sabor (física) і Quark d · Veure més »
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Nou!!: Sabor (física) і Quark s · Veure més »
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Nou!!: Sabor (física) і Quark u · Veure més »
Quarkonium
En física de partícules, el quarkonium és el nom donat a un mesó sense sabor, el qual està constituït per un quark i el seu antiquark.
Nou!!: Sabor (física) і Quarkonium · Veure més »
Ràtio R de seccions eficaces
En física de partícules, el ràtio R de seccions eficaces de producció d'hadrons sobre la de muons en col·lisions d'electrons i positrons és: on el superíndex (0) indica que la secció eficaç ha estat corregida pels efectes de radiació de fotons a l'estat inicial.
Nou!!: Sabor (física) і Ràtio R de seccions eficaces · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Sabor (física) і Sol · Veure més »
Takaaki Kajita
(Higashimatsuyama, 9 de març de 1959) és un físic japonès especialitzat en Física de partícules, conegut pels seus estudis i investigacions amb neutrins a l'observatori Super-Kamiokande, i premi Nobel de Física juntament amb el també físic canadenc Arthur B. McDonald, el 2015, «pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins».
Nou!!: Sabor (física) і Takaaki Kajita · Veure més »
Unbitri
L'Unbitri o Unbitrium és el nom temporal d'un element químic hipotètic de la taula periòdica que té el símbol temporal Ubt i el nombre atòmic 123.
Nou!!: Sabor (física) і Unbitri · Veure més »
Veritat (física)
En física de partícules, la veritat és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks cima (o quarks veritat) (t) i antiquarks cima (\bar) presents en una partículaː Per convenció, els (anti)quarks cima tenen veritat +1 (−1).
Nou!!: Sabor (física) і Veritat (física) · Veure més »
Xocolata
La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.
Nou!!: Sabor (física) і Xocolata · Veure més »
