Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sàtrapa

Índex Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

172 les relacions: Abistamenes, Abulites, Ada de Cària, Adiabene, Adusi, Afganistan, Alcibíades, Alexandre el Gran, Amasis, Amirteu II, Anafes I, Anàbasi, Antic Egipte, Apama (reina selèucida), Aqueu (fill d'Andròmac), Ariamnes I, Ariamnes II, Ariana, Ariaramnes, Ariarates I, Ariarates II, Ariarates III, Ariobarzanes I del Pont, Ariobarzanes II del Pont, Aris (poble), Aristip de Cirene, Arquitectura aquemènida, Arsames de Pèrsia, Arsames I d'Armènia, Artaxerxes III de Pèrsia, Artemísia II de Cària, Ashvamedha, Atròpat, Atropatene, Azerbaidjan, Àdia, Ària (Pèrsia), Bactriana, Bageos (520 aC), Bahram VI, Baix imperi d'Egipte, Batalla d'Haliartos, Batalla d'Issos (333 aC), Batalla de Cnidos, Batalla del Grànic, Boris Vian, Cambises II de Pèrsia, Capadòcia, Capadòcia a la part del Taure, Carro de guerra, ..., Caseirotes, Caspiene, Castell d'Erebuni, Cilícia, Cir el Jove, Cir II el Gran, Civilization V, Cleanor d'Orcomen, Colosses, Cronologia de l'antic Egipte, Darios el Gran, Dírbia, Diàdocs, Dinastia Hecatòmnida, Dinastia XXVII d'Egipte, Dinastia XXX d'Egipte, Dionís de Milet (sofista), Drangiana, Ecbatana, Economia (Aristòtil), Eutidem I, Exèrcit aquemènida, Farnabazos II, Farnabazos III, Farnaces de Capadòcia, Fenícia, Galó (sàtrapa), Guerra de Corint, Gwadar, Hecateu, Hecatompos, Herat, Herm (fill d'Oceà), Hidarnes I, Hidarnes II, Hidarnes III, Hircània, Història antiga del Iemen, Història d'Artsakh, Història de l'antic Egipte, Història de l'antic Israel, Història de l'Índia, Història de l'Iran, Història de Turquia, Història del Iemen, Història del Pakistan, Història del Turkmenistan, Idrieu, Il diluvio universale, Imperi Gupta, Imperi Maratha, Imperi Màuria, Imperi Mede, Imperi Persa, Impost, Indo-Escita, Iran, Kamboges, Kirkuk, Kirman, Ksàtrapes, L'incoronazione di Dario, Les set meravelles del món, Llista dels reis de Babilònia, Malwa, Margiana, Marzban, Mausoleu d'Halicarnàs, Meandre (desambiguació), Megastenes, Menes (sàtrapa), Merv, Mesopotàmia, Mitranes, Mitrenes, Mitridates I del Pont, Mitrobarzanes d'Armènia Sofene, Mossul, Nectabeu II, Orontes II, Orontes III, Paixtunistan, Pakistan, Papirs d'Elefantina, Parmenió, Pau de Càl·lies, Pàrtia, Pàrtia (satrapia), Pèrsia, Període hel·lenístic d'Egipte, Perses, Persis, Província del Kazakhstan Meridional, Regió de Bitínia, Regió del Pont, Regne de Capadòcia, Regne de Frígia, Regne del Pont, Revolta jònica, Sames d'Armènia, Sardes, Satrapia de Gandhara, Satrapia de Núbia, Sattagídia, Selèucia del Tigris, Semiramide, Setge de Gaza, Sittacene, Smerdis de Pèrsia, Sogdiana, Susa (Iran), Tars (Turquia), Teodot Hemioli, Terituixmes, Terra cremada, Tirania, Tresor de l'Oxus, Umberto Eco, Vahyazdata, 250 aC, 328 aC, 460 aC. Ampliar l'índex (122 més) »

Abistamenes

Abistamenes fou governador (sàtrapa) de Capadòcia nomenat per Alexandre el gran, però del que no se sap res més del seu govern.

Nou!!: Sàtrapa і Abistamenes · Veure més »

Abulites

Abulites fou el sàtrapa de Susiana que es va rendir a Alexandre el gran quan aquest s'acostava a Susa, enviant al seu fill Oxatres al general Filoxè que formava l'avantguarda de la força del conqueridor (Arrià 3.16.6).

Nou!!: Sàtrapa і Abulites · Veure més »

Ada de Cària

Ada de Cària (Áda) fou filla d'Hecatompos, rei de Cària, i germana de Mausol, Artemísia II, Idrieu i Pixòdar.

Nou!!: Sàtrapa і Ada de Cària · Veure més »

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Nou!!: Sàtrapa і Adiabene · Veure més »

Adusi

Adusi (Adusius) fou un general persa que segons explica Xenofont a la Ciropèdia, fou enviat per Cir II el gran amb un exèrcit a Cària i va posar fi als diversos feus del país.

Nou!!: Sàtrapa і Adusi · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Sàtrapa і Afganistan · Veure més »

Alcibíades

Bust d''''Alcibíades''' al Museu Capitolí. Alcibíades (Alcibiades) fou un general i polític atenès.

Nou!!: Sàtrapa і Alcibíades · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Sàtrapa і Alexandre el Gran · Veure més »

Amasis

Amasis fou un persa de la tribu dels marafis al qual Ariandes, sàtrapa persa d'Egipte, va nomenar cap de l'exèrcit i el va enviar a ajudar a Feretime, la mare del rei Arcesilau III.

Nou!!: Sàtrapa і Amasis · Veure més »

Amirteu II

Amirteu II (en demòtic Imn ir di-sw, “Donat pel deu Ammon”; en arameu Mwrtys; hipotèticament el seu nom egipci seria Ameirdisu; en llatí Amyrtaeus i en grec Amyrtaios) fou faraó d'Egipte del 404 aC al 398 aC i és l'únic membre de la dinastia XXVIII segons Manetó.

Nou!!: Sàtrapa і Amirteu II · Veure més »

Anafes I

Anafes I (Anaphas, Ἀναφᾶς) fou un dels set nobles perses que van matar Smerdis el 521 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Anafes I · Veure més »

Anàbasi

LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.

Nou!!: Sàtrapa і Anàbasi · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Sàtrapa і Antic Egipte · Veure més »

Apama (reina selèucida)

Apama fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia.

Nou!!: Sàtrapa і Apama (reina selèucida) · Veure més »

Aqueu (fill d'Andròmac)

Aqueu fou fill d'Andròmacos, la germana del qual, Laodice, fou la dona de Seleuc II Cal·línic, pare d'Antíoc III el gran.

Nou!!: Sàtrapa і Aqueu (fill d'Andròmac) · Veure més »

Ariamnes I

Ariamnes I (Ariámnēs) és esmentat com a sàtrapa de Capadòcia vers el, i és el primer sàtrapa conegut de Katpatuka, nom persa del país.

Nou!!: Sàtrapa і Ariamnes I · Veure més »

Ariamnes II

Ariamnes II (Ariámnēs) fou fill del sàtrapa de Capadòcia Datames, al qual va succeir quan fou assassinat el.

Nou!!: Sàtrapa і Ariamnes II · Veure més »

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (grec i llatí Ariane) fou una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de Pèrsia pròpia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània; a l'est amb el riu Indus; al sud, amb l'oceà i el golf pèrsic; i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar (Eratòstenes precisa més i diu que una part de la Paratacene, la part de la moderna Yedz i el Kerman, formava part de l'Ariana, però no pas la resta, el Fars).

Nou!!: Sàtrapa і Ariana · Veure més »

Ariaramnes

* Ariaramnes (antic persa Riyaramna; elamita Har-ri-ya-ra-um-na, Accadià Ar-ḭa-ra-am-na, llatí Ariaramnes; probablement derivat de Aryārāman, de aryā "els aris" i rāman "pau" que voldria dir "el que porta la pay als aris". El van portar diversos personatges en els quals, un rei dels perses, i un sàtrapa i dos reis de Capadòcia.

Nou!!: Sàtrapa і Ariaramnes · Veure més »

Ariarates I

Ariarates I (Ariarathes) fou fill d'Ariamnes II.

Nou!!: Sàtrapa і Ariarates I · Veure més »

Ariarates II

Ariarates II Nicàtor (el Victoriós) fou sàtrapa i rei de Capadòcia, fill d'Ariamnes I al que va succeir a una data desconeguda abans del.

Nou!!: Sàtrapa і Ariarates II · Veure més »

Ariarates III

Ariarates III (Ariaráthēs) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariamnes II que el va associar al tron vers el i al que va succeir vers el.

Nou!!: Sàtrapa і Ariarates III · Veure més »

Ariobarzanes I del Pont

Ariobarzanes I fou sàtrapa pers del Pont vers el 440 aC fins vers el 410 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Ariobarzanes I del Pont · Veure més »

Ariobarzanes II del Pont

Ariobarzanes II fou sàtrapa del Pont del 363 aC fins al 337 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Ariobarzanes II del Pont · Veure més »

Aris (poble)

Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.

Nou!!: Sàtrapa і Aris (poble) · Veure més »

Aristip de Cirene

Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.

Nou!!: Sàtrapa і Aristip de Cirene · Veure més »

Arquitectura aquemènida

Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbatana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasargada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbatana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.

Nou!!: Sàtrapa і Arquitectura aquemènida · Veure més »

Arsames de Pèrsia

Arsames (Aršāma) fou fill i successor del rei dels perses Ariaramnes.

Nou!!: Sàtrapa і Arsames de Pèrsia · Veure més »

Arsames I d'Armènia

Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.

Nou!!: Sàtrapa і Arsames I d'Armènia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Artemísia II de Cària

Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.

Nou!!: Sàtrapa і Artemísia II de Cària · Veure més »

Ashvamedha

L'ashvamedha (en sànscrit devanagari: अश्वमेध; IAST: aśvamedha, «sacrifici d'un cavall»), és un dels quatre principals rituals de la tradició Śrauta del vedisme.

Nou!!: Sàtrapa і Ashvamedha · Veure més »

Atròpat

Atròpat (aturpat.

Nou!!: Sàtrapa і Atròpat · Veure més »

Atropatene

Atropatene és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Sàtrapa і Atropatene · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Sàtrapa і Azerbaidjan · Veure més »

Àdia

Àdia fou una ciutat assíria situada al sud-est de Nínive, entre aquesta ciutat i el riu Khusur, tot i que el lloc exacte es desconeix.

Nou!!: Sàtrapa і Àdia · Veure més »

Ària (Pèrsia)

Ària (persa antic Haraiva, Avestan Haraeuua; grec Areia) fou una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana; les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est; Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

Nou!!: Sàtrapa і Ària (Pèrsia) · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Sàtrapa і Bactriana · Veure més »

Bageos (520 aC)

Bageos fou un persa que va rebre l'ordre de Darios I el gran per executar a Oroetes o Oretos, sàtrapa rebel de Lídia (vers 520 aC).

Nou!!: Sàtrapa і Bageos (520 aC) · Veure més »

Bahram VI

Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.

Nou!!: Sàtrapa і Bahram VI · Veure més »

Baix imperi d'Egipte

El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'Antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al segle VII aC, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dóna inici al període hel·lenístic d'Egipte).

Nou!!: Sàtrapa і Baix imperi d'Egipte · Veure més »

Batalla d'Haliartos

La Batalla d'Haliartos es va lliurar l'any entre les ciutats gregues d'Esparta i Tebes.

Nou!!: Sàtrapa і Batalla d'Haliartos · Veure més »

Batalla d'Issos (333 aC)

La batalla d'Issos fou l'enfrontament armat entre l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran, contra l'Imperi Persa de Darios III de Pèrsia, l'any 333 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Batalla d'Issos (333 aC) · Veure més »

Batalla de Cnidos

La batalla de Cnidos del 394 aC va ser una operació conjunta entre l'Imperi Aquemènida i Atenes contra la flota d'Esparta durant la Guerra de Corint.

Nou!!: Sàtrapa і Batalla de Cnidos · Veure més »

Batalla del Grànic

La batalla del Grànic va ser la primera en la qual el rei macedoni Alexandre Magne es va enfrontar i va derrotar els perses.

Nou!!: Sàtrapa і Batalla del Grànic · Veure més »

Boris Vian

Boris Vian (Ville-d'Avray, Alts del Sena, França, 10 de març de 1920 – París, 23 de juny de 1959) fou un escriptor francès, enginyer, inventor, poeta, cantautor, crític i trompetista de jazz.

Nou!!: Sàtrapa і Boris Vian · Veure més »

Cambises II de Pèrsia

Cambises II (en persa Kambujiya کمبوجیه) fou rei de Pèrsia del 530 aC fins al 521 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Cambises II de Pèrsia · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Sàtrapa і Capadòcia · Veure més »

Capadòcia a la part del Taure

Capadòcia a la part del Taure (Katpatuka, llatí Cappadocia) fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Sàtrapa і Capadòcia a la part del Taure · Veure més »

Carro de guerra

2000-500 aC). Manca indicar la presència de carros a la regió libio-cirenaica contemporània amb Egipte. El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.

Nou!!: Sàtrapa і Carro de guerra · Veure més »

Caseirotes

Els caseirotes (llatí caseirotae, grec Κασειρῶται) foren una de les deu tribus que Claudi Ptolemeu esmenta com habitants de la satrapia d'Ària.

Nou!!: Sàtrapa і Caseirotes · Veure més »

Caspiene

Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.

Nou!!: Sàtrapa і Caspiene · Veure més »

Castell d'Erebuni

El castell de Erebuni o fortalesa de Erebuni (en armeni: Էրեբունի) conegut també com Arin Berd és un castell urartu situat a la ciutat d'Erevan, Armènia.

Nou!!: Sàtrapa і Castell d'Erebuni · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Sàtrapa і Cilícia · Veure més »

Cir el Jove

Cir el Jove (?, 424 aC -?, 401 aC) fou un príncep persa del segle IV aC, fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).

Nou!!: Sàtrapa і Cir el Jove · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Sàtrapa і Cir II el Gran · Veure més »

Civilization V

Sid Meier's Civilization V (també conegut com a Civilization 5 o Civ5) és un videojoc d'estratègia per torns desenvolupat per Firaxis Games i distribuït per 2K Games, el cinquè de la sèrie Civilization.

Nou!!: Sàtrapa і Civilization V · Veure més »

Cleanor d'Orcomen

Cleanor d'Orcomen (Kleánor, Κλεάνωρ) fou un arcadi que es va posar al servei de Cir el jove.

Nou!!: Sàtrapa і Cleanor d'Orcomen · Veure més »

Colosses

arcàngel Miquel a Cones'', icona russa del segle XV Colosses (en grec antic: Κολοσσαί, Kolossaí; en llatí: Colossae) era una antiga ciutat de Frígia travessada pel riu Licos, un afluent del Meandre.

Nou!!: Sàtrapa і Colosses · Veure més »

Cronologia de l'antic Egipte

La creació d'una cronologia de l'Antic Egipte fiable és una tasca plena de problemes.

Nou!!: Sàtrapa і Cronologia de l'antic Egipte · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Sàtrapa і Darios el Gran · Veure més »

Dírbia

Dírbia o país dels dirbes (dyrbae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida, una satrapia menor dins la satrapia de Sogdiana (que al seu torn era una de les que formaven la gran satrapia de Bactriana).

Nou!!: Sàtrapa і Dírbia · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, "successors", foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Sàtrapa і Diàdocs · Veure més »

Dinastia Hecatòmnida

Hecatòmnides o dinastia Hecatòmnida fou una dinastia de sàtrapes de Cària que va governar el país al segle IV aC.

Nou!!: Sàtrapa і Dinastia Hecatòmnida · Veure més »

Dinastia XXVII d'Egipte

Jeroglífic de Darios I. Museu del Louvre. La dinastia XXVII també anomenada primera dominació persa d'Egipte transcorre entre el 525-404 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Dinastia XXVII d'Egipte · Veure més »

Dinastia XXX d'Egipte

Esfinxs del Serapeum de Saqqara. Època de Nectabeu I. Museu del Louvre. Obelisc de Nectabeu II. (British Museum). La dinastia XXX d'Egipte fou la dinastia que governà l'antic Egipte entre els anys 378-341 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Dinastia XXX d'Egipte · Veure més »

Dionís de Milet (sofista)

Dionís o Dionisi de Milet fou un sofista grec que va viure al, en temps de l'emperador Adrià i en va ser beneficiat per ell.

Nou!!: Sàtrapa і Dionís de Milet (sofista) · Veure més »

Drangiana

Drangiana fou una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Nou!!: Sàtrapa і Drangiana · Veure més »

Ecbatana

Ecbatana o Echbatana (grec antic: Ἐϰβάτανα; llatí: Ecbătăna. Per aquesta raó, la catalanització correcta d'aquest topònim hauria d'ésser: Ecbàtana) fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Sàtrapa і Ecbatana · Veure més »

Economia (Aristòtil)

Coberta de llibre d'una edició de ''Oikonomikos'' de 1830. L'Economia és una obra adscrita a Aristòtil.

Nou!!: Sàtrapa і Economia (Aristòtil) · Veure més »

Eutidem I

Moneda d'Eutidem (vers 225-200 aC) Eutidem I (Euthydemus, Εὐθύδημος Α΄) (vers 260-200 aC) fou rei grec de Bactriana fundador de la dinastia eutidèmida.

Nou!!: Sàtrapa і Eutidem I · Veure més »

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 a. C.), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Nou!!: Sàtrapa і Exèrcit aquemènida · Veure més »

Farnabazos II

Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.

Nou!!: Sàtrapa і Farnabazos II · Veure més »

Farnabazos III

Farnabazos (cap al 370 aC-després del 320 aC), noble persa membre de la Dinastia Farnàcida.

Nou!!: Sàtrapa і Farnabazos III · Veure més »

Farnaces de Capadòcia

Farnaces (Pharnaces) fou el segon sàtrapa conegut de Capadòcia vers el 500 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Farnaces de Capadòcia · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Sàtrapa і Fenícia · Veure més »

Galó (sàtrapa)

Galó fou el tercer sàtrapa de Capadòcia, fill de Farnaces de Capadòcia i de la princesa persa Atossa.

Nou!!: Sàtrapa і Galó (sàtrapa) · Veure més »

Guerra de Corint

La Guerra de Corint o Guerra Coríntia va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga i que va transcórrer entre els anys 395 aC i 387/6.

Nou!!: Sàtrapa і Guerra de Corint · Veure més »

Gwadar

La ciutat Gwadar (urdú گوادر) és una ciutat del Pakistan a la costa del Balutxistan a la mar d'Aràbia.

Nou!!: Sàtrapa і Gwadar · Veure més »

Hecateu

Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.

Nou!!: Sàtrapa і Hecateu · Veure més »

Hecatompos

Hecatompos o Hecatomnos (Hecatomnus) fou un dinasta de Cària (vers 395 aC-377 aC) fill de Hisàldom (Hyssaldomus), governant local de Milasa, que fou nomenat sàtrapa pel rei Artaxerxes III de Pèrsia amb el comandament de les forces navals que probablement per mediació de Evàgores I de Salamina de Xipre havien de donar suport als atenencs, i que va participar amb Farnabazos II a la batalla de Cnidos (394 aC).

Nou!!: Sàtrapa і Hecatompos · Veure més »

Herat

Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Sàtrapa і Herat · Veure més »

Herm (fill d'Oceà)

Herm (en grec antic Ἕρμος, en llatí Hermus), era, segons la mitologia grega, un oceànit fill d'Oceà i Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Sàtrapa і Herm (fill d'Oceà) · Veure més »

Hidarnes I

Hidarnes (Hydarnes) (-?), noble i sàtrapa persa de Mèdia.

Nou!!: Sàtrapa і Hidarnes I · Veure més »

Hidarnes II

Hidarnes (en persa antic Vidarna, grec antic Ὑδάρνης) va ser un noble persa, comandant del regimt dels Immortals durant l'expedició del rei aquemènida Xerxes I a Grècia en el 480 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Hidarnes II · Veure més »

Hidarnes III

Hidarnes III (mort l'any 410 aC) fou un sàtrapa d'Armènia en la Pèrsia aquemènida, entre 450 i 428 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Hidarnes III · Veure més »

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània. Limitava al nord-est amb l'Oxus (Amudarià), que el separava de la Margiana; al sud-est, limitava amb la Margiana; al sud, amb les muntanyes Sariphi (avui Hazari), que la separaven d'Ariana i la satrapia de Pàrtia (al sud-oest); i a l'oest, amb les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mèdia Menor. Tot i això, els límits no en foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'Astarabad. Al nord-est, hi vivien tribus escites com els danes (danae) i, a l'oest, els mardis o amardis i els tapuris.

Nou!!: Sàtrapa і Hircània · Veure més »

Història antiga del Iemen

Inscripció sabea adreçada al al deu llunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un grifó del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres més antic de civilització a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Sàtrapa і Història antiga del Iemen · Veure més »

Història d'Artsakh

La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Sàtrapa і Història d'Artsakh · Veure més »

Història de l'antic Egipte

La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.

Nou!!: Sàtrapa і Història de l'antic Egipte · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). Antigues rutes llevantines, c. 1300 a I.C. Israel des de l'espai. La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: Sàtrapa і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Nou!!: Sàtrapa і Història de l'Índia · Veure més »

Història de l'Iran

Extensió geogràfica de la influència iraniana en el segle I aC. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja. La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Sàtrapa і Història de l'Iran · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, "terra dels turcs"), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia Oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Sàtrapa і Història de Turquia · Veure més »

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Sàtrapa і Història del Iemen · Veure més »

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Nou!!: Sàtrapa і Història del Pakistan · Veure més »

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Nou!!: Sàtrapa і Història del Turkmenistan · Veure més »

Idrieu

Idrieu o Hidrieu (Hidrieus, Idrieus) fou sàtrapa o dinasta de Cària.

Nou!!: Sàtrapa і Idrieu · Veure més »

Il diluvio universale

Il diluvio universale és una òpera en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Domenico Gilardoni, basat en Heaven and Earth de Lord Byron.

Nou!!: Sàtrapa і Il diluvio universale · Veure més »

Imperi Gupta

LImperi Gupta (sànscrit गुप्त साम्राज्य, Gupta Sāmrājya) fou un antic imperi indi que va existir aproximadament des del 320 al 550 de la nostra era, i ocupà bona part del subcontinent indi.

Nou!!: Sàtrapa і Imperi Gupta · Veure més »

Imperi Maratha

L’Imperi Maratha (मराठा साम्राज्य Marāṭhā Sāmrājya; transliterat també com Mahratta) o la Confederació Maratha va ser un estat hindú situat a l’actual Índia.

Nou!!: Sàtrapa і Imperi Maratha · Veure més »

Imperi Màuria

L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.

Nou!!: Sàtrapa і Imperi Màuria · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Sàtrapa і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Sàtrapa і Imperi Persa · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Sàtrapa і Impost · Veure més »

Indo-Escita

Un escita del riu Ili vers 300 aC. Tresor d'una tomba reial saka a Bactriana al segle I aC. Home amb barba i gorra, probablement escita, Bamiyan segle III o IV El regne Indo-Escita fou un estat format pels nòmades de les estepes principalment sakes (saces, saques, singular saka), d'origen escita, encara que barrejats amb altres grups alguns dels quals no eren escites, que van emigrar a parts de l'Àsia Central, Sogdiana, Bactriana, Aracòsia, Gandhara, Caixmir, Panjab, Haryana, Gujarat i Rajasthan vers la meitat del segle II aC, i van governar la zona fins al segle IV.

Nou!!: Sàtrapa і Indo-Escita · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Sàtrapa і Iran · Veure més »

Kamboges

Els kamboges, kamboja en singular, - कम्बोज, kamboja, en sànscrit, کمبوہ kambh en farsi) foren una tribu de kshatriya de l'edat del ferro índia, freqüentment esmentada a la literatura sànscrita i pali. Els erudits moderns conclouen que els kamboges eren uns parlants d'avèstic propi de les tribus iranianes orientals, en el límit entre els indoaris i els iranians, i semblen haver passat de l'iranià a l'esfera indoària gradualment. El kamboges van emigrar a l'Índia durant la invasió Indo-Escita des del segle II aC fins al segle V dC. Els seus descendents controlaren diversos principats a l'Índia medieval. Període vèdic de l'Índia, amb el kamboges a la frontera nord-oest.

Nou!!: Sàtrapa і Kamboges · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades —en kurd Kerkûk o که‌رکووک; en àrab كركوك, Kirkūk; en turc Kerkük; en siríac ܐܪܦܗܐ— és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homónima.

Nou!!: Sàtrapa і Kirkuk · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Sàtrapa і Kirman · Veure més »

Ksàtrapes

*Ksàtrapes occidentals, dinastia saka de l'Índia a Ujjain.

Nou!!: Sàtrapa і Ksàtrapes · Veure més »

L'incoronazione di Dario

L'incoronazione di Dario és una dramma per musica en tres actes amb música d'Antonio Vivaldi i llibret en italià d'Adriano Morselli.

Nou!!: Sàtrapa і L'incoronazione di Dario · Veure més »

Les set meravelles del món

Marten Heemskerk, artista holandès del segle XVI. Les set meravelles del món (o les set meravelles del món antic) és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Sàtrapa і Les set meravelles del món · Veure més »

Llista dels reis de Babilònia

Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.

Nou!!: Sàtrapa і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »

Malwa

Aspecte de l'altiplà de Malwa Baati, àpat típic de la zona de Malwa Malwa és una antiga regió de l'Índia bàsicament formada per les terres de l'altiplà de Malwa amb 19.788 km² a Madhya Pradesh, amb capitals tradicionals a Ujjain i Indore.

Nou!!: Sàtrapa і Malwa · Veure més »

Margiana

Extensió de la Margiana cap al 300 aC superposada a les fronteres actuals Margiana (en grec Margiana, Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Sàtrapa і Margiana · Veure més »

Marzban

Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.

Nou!!: Sàtrapa і Marzban · Veure més »

Mausoleu d'Halicarnàs

La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l'Imperi Persa. Fou construït per Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s'havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu (o Fiteu) i Sàtir; aquest darrer va escriure una descripció de l'obra i de les decoracions escultòriques, fetes pels artistes de l'escola àtica Escopes de Paros, Briaxis, Leòcares, i potser Timoteu i Praxíteles segons Vitruvi. Els artistes van competir entre ells i cadascun va fer una façana; a la mort d'Artemísia, que va sobreviure al seu marit dos anys, l'obra va continuar fins que es va acabar. Plini el Vell esmenta també un artista de nom Pitis que va fer una quadriga a la cimera del monument amb les estàtues dels dos monarques. Reconstrucció moderna en Miniatürk a Istanbul. Els autors que parlen del Mausoleu donen pocs detalls de la construcció; encara que algunes monedes en donen una representació són creacions tardanes i la realitat no es pot determinar; no se sap si alguna de les escultures que tenia s'ha conservat realment. L'únic que en fa una descripció completa es Plini el Vell, però la seva descripció és complexa. Diu que mesurava 19 metres de nord a sud, i era més curt als frontals; el seu perímetres era d'uns 125 metres i l'altura d'11 metres; estava rodejat per 36 columnes, zona anomenada Ptèron, adornada amb escultures en relleu fetes per Escopes a la part oriental, Briaxis a la part nord, Timoteu a la part sud i Leocares a l'oest; sobre aquest Ptèron hi havia una piràmide d'igual altura disminuint en 24 passos a la cimera on era la quadriga de Pitis. L'altura total incloent l'ornament era de 46 metres. L'edifici estava format per una cel·la quadrangular (ptèron) rodejada d'un peristil de columnes (segurament jòniques) i elevat per una base (cosa necessària per compensar l'altura parcial i la total). Les ruïnes del Mausoleu en Bodrum. L'edifici encara existia al segle IV i probablement va sobreviure almenys fins vers el segle X. Alguns marbres trobats a les muralles de Bodrum van ser portats a Anglaterra per l'ambaixador britànic Sir Strafford Canning el febrer del 1846 i són ara al Museu Britànic, sent coneguts com a "Marbres de Budrum"; representen batalles dels grecs amb les amazones (que era el mite principal dels jònics i a Cària). El mot mausoleu ha estat usat des d'aquell temps per designar qualsevol tomba gran, car "Mausolm—eion" originalment significava "dedicat a Mausol".

Nou!!: Sàtrapa і Mausoleu d'Halicarnàs · Veure més »

Meandre (desambiguació)

* Geomorfologia: Cadascuna de les corbes pronunciades en un curs fluvial.

Nou!!: Sàtrapa і Meandre (desambiguació) · Veure més »

Megastenes

Megastenes (Megasthénes) fou un escriptor grec que va viure entre el 350 i el 290 a C. Va viatjar a l'Índia com a ambaixador de Seleuc I Nicàtor i la descripció que en va fer d'aquell país titulada Indika va servir de referència als escriptors posteriors.

Nou!!: Sàtrapa і Megastenes · Veure més »

Menes (sàtrapa)

Menes —fill de Dionisi— fou un militar macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Sàtrapa і Menes (sàtrapa) · Veure més »

Merv

Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Sàtrapa і Merv · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Sàtrapa і Mesopotàmia · Veure més »

Mitranes

Mitranes o Mitrines o Mitrenes (Mithranes, Mithrenes) o Mithrines) fou el comandant persa de la guarnició de Sardes abans de l'arribada de l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran. Després de la batalla del Grànic (334 aC) Mitranes es va rendir voluntàriament a Alexandre i fou tractat amb distinció. Després de la batalla d'Arbela o Gaugamela, Alexandre el va nomenar sàtrapa d'Armènia càrrec que va exercir fins al repartiment de territoris dels seus generals el 323 aC. No obstant la personalitat és discutida, i si bé Toumanoff accepta aquesta identificació, Chaumont, Traina i d'altres historiadors consideren que el sàtrapa Mitrenes (i no Mitranes) que va obtenir la satrapia el 331 aC era un militar persa, lloctinent d'Orontes II.

Nou!!: Sàtrapa і Mitranes · Veure més »

Mitrenes

Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, fou sàtrapa d'Arménie entre 331 i 317 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Mitrenes · Veure més »

Mitridates I del Pont

Mitridates I del Pont (Mitridates III) (Mitridates el Fundador) fou rei del Pont, el primer que no fou sàtrapa sinó rei.

Nou!!: Sàtrapa і Mitridates I del Pont · Veure més »

Mitrobarzanes d'Armènia Sofene

Mitrobarzanes (Μιθροβαρζάνης – Mithrobarzánēs) fou sàtrapa o rei de l'Armènia Sofene Mitrobarzanes va efectuar la conquesta del Taron o Taronítida (Tauranítida) i de la Akilisene o Acilisene: la primera segurament referida només a l'expulsió dels soldats selèucides i la segona podria haver ser una consolidació del poder, ja que aquesta regió havia estat bastanta anys abans de Capadòcia (Acilisene era una part de la Cataònia).

Nou!!: Sàtrapa і Mitrobarzanes d'Armènia Sofene · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul (en àrab الموصل, al-Mawsil; en kurd موصل o Mûsil; en siríac ܢܝܢܘܐ, Nînwâ; en turc: Musul) és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Sàtrapa і Mossul · Veure més »

Nectabeu II

Sense descripció.

Nou!!: Sàtrapa і Nectabeu II · Veure més »

Orontes II

Orontes o Ervand II (en armeni; mort l'1 d'octubre del 331 aC) fou un sàtrapa d'Armènia del 336 a 331 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Orontes II · Veure més »

Orontes III

Orontes o Ervand III (en armeni; mort cap a 260 aC) fou sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Orontes III · Veure més »

Paixtunistan

Paixtunistan (farsi: پشتونستان) o Pakhtunistan (farsi: پختونستان), és el nom que els nacionalistes paixtuns donen al seu territori ètnic dins Pakistan.

Nou!!: Sàtrapa і Paixtunistan · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Sàtrapa і Pakistan · Veure més »

Papirs d'Elefantina

Els papirs d'Elefantina és el nom donat, comunament, al conjunt d'arxius i documents que van pertànyer als membres d'una comunitat jueva i aramea de la guarnició de l'illa d'Elefantina (antic Yeb), prop d'Assuan, a l'Alt Egipte, entre 495 i 399 adC.

Nou!!: Sàtrapa і Papirs d'Elefantina · Veure més »

Parmenió

Parmenió (Parmenion) (vers 400 aC-330 aC) fill del general Filotes, fou un general macedoni.

Nou!!: Sàtrapa і Parmenió · Veure més »

Pau de Càl·lies

La Pau de Càl·lies (Ειρήνη του Καλλίου en grec) és un tractat firmat al voltant de l'any 449 aC entre la Lliga de Delos (liderada per Atenes) i l'Imperi Persa que posà fi a les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Sàtrapa і Pau de Càl·lies · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Sàtrapa і Pàrtia · Veure més »

Pàrtia (satrapia)

Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.

Nou!!: Sàtrapa і Pàrtia (satrapia) · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Sàtrapa і Pèrsia · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per part d'Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: Sàtrapa і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Perses

Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Sàtrapa і Perses · Veure més »

Persis

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.; پارس, Pars) fou una regió de l'antiga Pèrsia al Iran considerada el cor de Pèrsia i el districte que dóna nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Sàtrapa і Persis · Veure més »

Província del Kazakhstan Meridional

La província del Kazakhstan Meridional o del Sud (en kazakh: Оңтүстік Қазақстан облысы, en rus: Южно-Казахстанская область).

Nou!!: Sàtrapa і Província del Kazakhstan Meridional · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Sàtrapa і Regió de Bitínia · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (llatí Pontus) fou una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí (mar Negra).

Nou!!: Sàtrapa і Regió del Pont · Veure més »

Regne de Capadòcia

El Regne de Capadòcia existí de fet o de dret des del fins a l'any 17.

Nou!!: Sàtrapa і Regne de Capadòcia · Veure més »

Regne de Frígia

Frígia fou un regne del centre d'Àsia Menor.

Nou!!: Sàtrapa і Regne de Frígia · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) fou un estat de la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Sàtrapa і Regne del Pont · Veure més »

Revolta jònica

La revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Sàtrapa і Revolta jònica · Veure més »

Sames d'Armènia

Sames o Samos d'Armènia (en armeni; en grec Σάμος) fou un rei orontida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.

Nou!!: Sàtrapa і Sames d'Armènia · Veure més »

Sardes

Sardes (Σάρδεις o Σάρδις) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Nou!!: Sàtrapa і Sardes · Veure més »

Satrapia de Gandhara

Gandhara fou una satrapia de l'imperi Persa aquemènida, equivalent a la part sud-oriental de l'Afganistan, incloent-hi Kabul i l'oest del Pakistan (amb Peshawar).

Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Gandhara · Veure més »

Satrapia de Núbia

La satrapia de Núbia (Kūšiyā) fou una entitat administrativa de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Núbia · Veure més »

Sattagídia

Sattagídia (Θatagus, Sattagydia, el nom persa, llegit Tatagus, vol dir "País de la cent vaques") fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Sàtrapa і Sattagídia · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia (Σελεύκεια) o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Sàtrapa і Selèucia del Tigris · Veure més »

Semiramide

Semiramide és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en Sémiramis de Voltaire (1748).

Nou!!: Sàtrapa і Semiramide · Veure més »

Setge de Gaza

El Setge de Gaza va tenir lloc al segle IV aC per part d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Sàtrapa і Setge de Gaza · Veure més »

Sittacene

Sittacene fou una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, dins la satrapia de Babilònia.

Nou!!: Sàtrapa і Sittacene · Veure més »

Smerdis de Pèrsia

Smerdis o Bardiya (nom persa, i així és també esmentat a les tauletes babilòniques) fou rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Smerdis de Pèrsia · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC.Sogdiana o Sògdia (Σογδιανή, persa antic Suguda) fou una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida.

Nou!!: Sàtrapa і Sogdiana · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (شوش Shush, en farsi; Çūšā, en persa antic; Σοῦσα, en grec; ܫܘܫ Shush, en siríac; al-Sus, en àrab; שׁוּשָׁן Shushān, en hebreu bíblic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Sàtrapa і Susa (Iran) · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (Tarsus en turc, en llatí Tarsus; en grec Tarsos Ταρσός; en hittita; Tarsa) de vegades anomenada Tarsi, Tersus, Tersos, Tharsus o Tharsos és un districte a la ciutat i Província de Mersin, Turquia.

Nou!!: Sàtrapa і Tars (Turquia) · Veure més »

Teodot Hemioli

Teodot Hemioli (Theodotus Hemiolius) fou un general selèucida que portava el seu malnom segurament per la seva gran alçada.

Nou!!: Sàtrapa і Teodot Hemioli · Veure més »

Terituixmes

Terituixmes (mort l'any 410 av. J.-C.) fou un sàtrapa d'Armènia el 428 aC del qual el final tràgic és conegut per la referència de Ctèsies en la seva Història de Pèrsia o Persica.

Nou!!: Sàtrapa і Terituixmes · Veure més »

Terra cremada

iraquianes al 1991 Política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona.

Nou!!: Sàtrapa і Terra cremada · Veure més »

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio LorenzettiUn tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Nou!!: Sàtrapa і Tirania · Veure més »

Tresor de l'Oxus

Peix buit d'or. És possible que fos un recipient per a oli o perfum, encara que té un ganxo sobre l'aleta per a penjar-lo; hi ha, doncs, la possibilitat que formés part d'un penjoll. El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia ''aquemènida'', casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC.

Nou!!: Sàtrapa і Tresor de l'Oxus · Veure més »

Umberto Eco

Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia, 5 de gener de 1932 - Milà, Llombardia, Itàlia, 19 de febrer de 2016) fou un semiòleg, filòsof i escriptor italià, famós tant per les obres de ficció –destaca sobretot en el camp de la novel·la– com pels tractats de semiòtica.

Nou!!: Sàtrapa і Umberto Eco · Veure més »

Vahyazdata

Vahyazdata (?-?) (en persa antic Vahyazdâta) va ser un noble persa que va intentar un cop d'estat en el 521 aC en temps de Daríos I.

Nou!!: Sàtrapa і Vahyazdata · Veure més »

250 aC

Tribus germàniques a l'Europa de l'any 250 ac (en vermell, taronja i groc) L'any 250 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Sàtrapa і 250 aC · Veure més »

328 aC

L'any 328 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Sàtrapa і 328 aC · Veure més »

460 aC

Sense descripció.

Nou!!: Sàtrapa і 460 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Satrapia, Sàtrapes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »