Taula de continguts
36 les relacions: Acca (Eneida), Amata, Ascani, Òperes perdudes de Claudio Monteverdi, Àrdea, Camil·la (Eneida), Castrum Inui, Cimòdoce (nereida), Daunis, Dones guerreres en la literatura i en la cultura, Enees, Euríal, Euríal (Eneas), Evandre, Guerres romano-etrusques, Història de les campanyes militars romanes, Illa de Zacint, Juturna, Laci (antic), Latinus, Laurentum, Lavínia, Mezenci, Nisos (company d'Eneas), Pal·lant (fill d'Evandre), Pal·lantea, Perseu (heroi grec), Privernum, Ramnes, Rútul, Regne Romà, Saguntum, Tarquini el Superb, Tiburn, Tribus romanes, Turnus.
Acca (Eneida)
Acca és un personatge de lEneida de Virgili, esmentada com a germana i companya d'armes de la reina Camil·la dels volscs.
Veure Rútuls і Acca (Eneida)
Amata
Llatí i Amata. ''Promptuarii Iconum Insigniorum''. 1553. Amata, segons la mitologia romana, era l'esposa de Llatí i la mare de Lavínia.
Veure Rútuls і Amata
Ascani
Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).
Veure Rútuls і Ascani
Òperes perdudes de Claudio Monteverdi
Claudio Monteverdi al voltant del 1640. El compositor italià Claudio Monteverdi (1567–1643), a més d'una gran producció de música sacra i madrigals, va ser prolífic escrivint per l'escenari.
Veure Rútuls і Òperes perdudes de Claudio Monteverdi
Àrdea
Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.
Veure Rútuls і Àrdea
Camil·la (Eneida)
En la mitologia romana, la reina Camil·la dels volscs va ser la filla del rei Metabus i Casmil·la.
Veure Rútuls і Camil·la (Eneida)
Castrum Inui
Castrum Inui va ser una ciutat que alguns autors creuen d'origen etrusc, però que estava situada al Laci Segons Virgili l'haurien fundat els reis d'Alba Longa i diu que estava consagrada a Inus, un déu llatí que correspon al Faune dels romans.
Veure Rútuls і Castrum Inui
Cimòdoce (nereida)
Cimòdoce (en grec antic Κυμοδόκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que mencionen Homer, Hesíode i Gai Juli Higí en les llistes que donen de les nereides.
Veure Rútuls і Cimòdoce (nereida)
Daunis
Gerra de ceràmica dàunia (550-400 aC). Els Daunis —Daunii, Δαύνιοι Dáunioi)— foren un poble considerat d'origen pelàsgic, que vivia a la costa Adriàtica al nord de la moderna Pulla. Eren veïns dels apulis (a l'oest) i dels peuquetis (al sud).
Veure Rútuls і Daunis
Dones guerreres en la literatura i en la cultura
''Britomart Redeems Faire Amoret'' (''Britomartis redimeix la fada Amoret''), William Etty (1833) La manera com són descrites les dones guerreres a la literatura i la cultura popular és un tema d'estudi en història, estudis literaris, estudis de pel·lícules, folklore i mitologia, estudis de gènere, i estudis culturals.
Veure Rútuls і Dones guerreres en la literatura i en la cultura
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Veure Rútuls і Enees
Euríal
* En la Mitologia grega.
Veure Rútuls і Euríal
Euríal (Eneas)
Euríal (en grec Εὐρύαλος) en la mitologia grega va ser un dels companys d'Eneas.
Veure Rútuls і Euríal (Eneas)
Evandre
Segons la mitologia grega, Evandre (en grec antic Εὔανδρος, home bo o home fort) va ser un heroi, originari de la ciutat de Pal·làntion.
Veure Rútuls і Evandre
Guerres romano-etrusques
Les guerres romano-etrusques van ser un seguit de guerres lliurades entre l'antiga Roma –que inclou tant el Regne romà com la República Romana– i els etruscs, des dels primers anys de la història de Roma.
Veure Rútuls і Guerres romano-etrusques
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Rútuls і Història de les campanyes militars romanes
Illa de Zacint
Zacint (Ζάκυνθος, Zàkynthos; en italià Zante) és una illa del grup de les illes Jòniques que conforma una prefectura de Grècia.
Veure Rútuls і Illa de Zacint
Juturna
Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.
Veure Rútuls і Juturna
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Rútuls і Laci (antic)
Latinus
"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.
Veure Rútuls і Latinus
Laurentum
Latium vetus'', a baix a l'esquerra. Laurentum (Λαύρεντον) fou una antiga ciutat del Latium situada a uns 23 km de Roma, molt propera a la costa, entre Òstia i Lavinium.
Veure Rútuls і Laurentum
Lavínia
''Lavínia a l'altar'', pintura de Mirabello Cavalori (1565), representant el moment en què els cabells de Lavínia s'encenen Segons la mitologia romana, Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium.
Veure Rútuls і Lavínia
Mezenci
Mezenci, el menyspreador dels déus, va ser un rei etrusc oriünd d'Agil·la, ciutat d'Etrúria anomenada més tard Caere.
Veure Rútuls і Mezenci
Nisos (company d'Eneas)
Nisos i Euríal. Louvre Segons la mitologia romana, Nisos (en llatí Nisus) és el nom d'un company d'Eneas.
Veure Rútuls і Nisos (company d'Eneas)
Pal·lant (fill d'Evandre)
Pal·lant (en grec antic Πάλλας, Pal·las) va ser, segons l'Eneida de Virgili, un heroi troià company d'Eneas.
Veure Rútuls і Pal·lant (fill d'Evandre)
Pal·lantea
Pal·lantea (en llatí Pallantium o Pallanteum) és una ciutat de la mitologia romana situada al costat del riu Tíber, i citada per Virgili a l'Eneida.
Veure Rútuls і Pal·lantea
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Veure Rútuls і Perseu (heroi grec)
Privernum
Privernum (en grec antic Πριούερνον) era una antiga ciutat que pertanyia als volscs i més tard es va incloure amb tot el seu territori al Latium.
Veure Rútuls і Privernum
Ramnes
Ramnes, a la mitologia romana, és l'home que donà nom a la tribu dels ramnes, que juntament amb la dels tities i els luceres, formava el conjunt de les tres tribus romanes primitives que van fundar Roma.
Veure Rútuls і Ramnes
Rútul
El Rútul (myxʼabišdy čʼel; en rus рутульский язык, o мухадский язык) és una llengua parlada pels rútuls (o mjukhadar), un dels grups etnolingüístics que han habitat històricament als districtes Rútul i Akhti, situats al Caucas, al sud de la República del Daguestan de la Federació Russa, i al nord de l'Azerbaidjan, on també hi ha un nombre molt petit de parlants.
Veure Rútuls і Rútul
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Veure Rútuls і Regne Romà
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Veure Rútuls і Saguntum
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Veure Rútuls і Tarquini el Superb
Tiburn
Tiburn (de vegades Tiburt) (en llatí Tiburnus o Tiburtus) va ser, segons la mitologia romana, l'heroi epònim fundador de la ciutat llatina de Tibur (avui Tívoli).
Veure Rútuls і Tiburn
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Veure Rútuls і Tribus romanes
Turnus
Eneas derrota a Turnus, Luca Giordano, (1634 - 1705), escena inspirada en el final de l'''Eneida'' de Virgili. D'acord amb la mitologia grega, Turnus (en català també Turn) va ser un heroi itàlic, rei dels rútuls, fill de Daune i de la nimfa Venília, i net de Pilumnus.
Veure Rútuls і Turnus