Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Andy Warhol, Batalla d'Orša, Batalla del riu Vorskla, Bessaràbia, Bezprym, Boleslau I de Polònia, Borznà, Bratislava, Casa de Trubetskoi, Casimir I de Polònia, Confederació de Polònia i Lituània, Cristianització de Lituània, Dinastia Jagelló, Dobrudja, El conte de la campanya d'Ígor, Església de Santa Anna (Varsòvia), Església Grecocatòlica Rutena, Eslaus, Eslovàquia, Estat de l'Orde Teutònic, Gastronomia de Belarús, Gediminas, Guerra poloneso-ucraïnesa, Guerra russo-polonesa (1605-1618), Guerra russo-polonesa (1654-1667), Hürrem Sultan, Hetmanat cosac, Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història d'Ucraïna, Història de Belarús, Història de Letònia, Història de Lituània, Història del cristianisme, Història dels escacs, Hutsuls, Iaroslav I de Kíev, Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia, Immigració a l'Argentina, Imperi Austrohongarès, Insurrecció de Kościuszko, Ivan Mazepa, Jan Tarnowski, Joan III Sobieski, Kàniv, Kálmán Darányi, Leszek I el Blanc, Literatura russa, Lituània pròpia, Llista de diàspores, ..., Llista de museus d'Ucraïna, Lviv, Magnat (alta noblesa), Mancomunitat de Polònia, Lituània i Rutènia, Maria Semiónova, Masòvia, Miecislau II Lambert, Miklós Horthy, Monestir de Mejihíria, Nacionalisme ucraïnès, Néstor Kúkolnik, Nova Ruta de la Seda, Orde Basilià de Sant Josafat, Ostatge, Palemònides, Patriarca de Constantinoble, Peremixliani, Pius XII, Polonització, Primer arbitratge de Viena, Principat de Galítsia-Volínia, Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Raixizm, Rússia, Rússia blanca, Rebel·lió de Khmelnitski, República Eslovaca (1939-1945), República Soviètica Eslovaca, Rohatín, Rutè, Rutènia subcarpàtica, Rzeszów, Segon arbitratge de Viena, Starosta, Sviatopolk I de Kíev, Szlachta, Teodor Narbutt, Tercera República Txecoslovaca, Tractat de Hàdiatx, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat de Varsòvia (1705), Tractat del Trianon, Transcarpàcia, Transleitània, Turhan Sultan, Txecoslovàquia, Txecs, Txornòbil, Ucàs d'Ems, Ucraïna, Uiezd, Universitat de Lviv, Viena, Vitenis, Voivodina, Volodímir (ciutat), Vytautas, Złoty, Zbàraj. Ampliar l'índex (59 més) »
Andy Warhol
Andrew Warhola, més conegut com a Andy Warhol, va néixer el dia 6 d'agost de 1928 a Pittsburgh, Pennsilvània, i va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.
Nou!!: Rutènia і Andy Warhol · Veure més »
Batalla d'Orša
La batalla d'Orša va tenir lloc el 8 de setembre de 1514 entre els exèrcits del Gran Ducat de Lituània i del Regne de Polònia, guiats per Konstantij Ostrogski, d'una part, i el del Gran Ducat de Moscou, dirigit per Ivan Čeljadnin i Michail Golica, de l'altra.
Nou!!: Rutènia і Batalla d'Orša · Veure més »
Batalla del riu Vorskla
La batalla del riu Vorskla (en rus: Битва на реке Ворскле; en lituà Vorsklos mūšis; en polonès: Bitwa nad Worsklą) va ser una gran batalla medieval de l'Europa Oriental.
Nou!!: Rutènia і Batalla del riu Vorskla · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Rutènia і Bessaràbia · Veure més »
Bezprym
Bezprym (986/987-1032), va ser el primer fill de Boleslau I de Polònia i una princesa hongaresa de nom desconegut antigament identificada amb Judit.
Nou!!: Rutènia і Bezprym · Veure més »
Boleslau I de Polònia
Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com a Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast.
Nou!!: Rutènia і Boleslau I de Polònia · Veure més »
Borznà
Borznà (en, pronunciat), també coneguda com a Borsna, és una ciutat històrica del nord d'Ucraïna, al raion de Nijin de l'oblast de Txerníhiv.
Nou!!: Rutènia і Borznà · Veure més »
Bratislava
miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.
Nou!!: Rutènia і Bratislava · Veure més »
Casa de Trubetskoi
Escut d'armes de la Casa de Trubetskoi. La Casa de Trubetskoi o Troubetzkoy (en rus Трубецкой) és una casa nobiliària russa d'origen rutè el nom del qual prové de la ciutat de Trubetsk, conquistada juntament amb les de Drutsk i Briansk pel príncep Dmitri de Briansk (+1399), fill d'Algirdas, gran duc de Lituània, i de Maria de Vítebsk, i net de Gediminas, que va regnar durant la fi del, dels qui descendeix la família.
Nou!!: Rutènia і Casa de Trubetskoi · Veure més »
Casimir I de Polònia
Casimir I pintat per Jan Matejko Casimir I el Restaurador (en polonès: Kazimierz I Odnowiciel; 25 de juliol del 1016 - 28 de novembre de 1058), va ser el duc de Polònia de la dinastia Piast i el monarca de facto del país sencer.
Nou!!: Rutènia і Casimir I de Polònia · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Rutènia і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Cristianització de Lituània
fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.
Nou!!: Rutènia і Cristianització de Lituània · Veure més »
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Nou!!: Rutènia і Dinastia Jagelló · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Rutènia і Dobrudja · Veure més »
El conte de la campanya d'Ígor
El conte de la campanya d'Ígor (antic eslau oriental: Слово о плъку Игоревѣ, Slovo o plŭku Ígorevě; Слово о полку Ігоревім, Slovo o polkú Íhorevim; Слово о полку Игореве, Slovo o polkú Ígoreve; Слова пра паход Ігараў Slova pra pakhod Iharaŭ, títol complet La paraula sobre la campanya d'Igor, fill de Sviatoslav, net d'Oleg, Сло́во о похо́де И́горевом, И́горя, сы́на Святосла́вова, вну́ка Оле́гова Slovo o pokhode Ígorevom, Ígoria, sina Sviatoslàvova, vnuka Olégova) és una obra anònima de la literatura eslava oriental escrita en antic eslau oriental i que presumiblement data de finals del.
Nou!!: Rutènia і El conte de la campanya d'Ígor · Veure més »
Església de Santa Anna (Varsòvia)
L'Església de Santa Anna (polonès: Kosciół sw. Anny) és una església del centre històric de Varsòvia, Polònia, contigua a la plaça del castell, a Krakowskie Przedmieście 68.
Nou!!: Rutènia і Església de Santa Anna (Varsòvia) · Veure més »
Església Grecocatòlica Rutena
Catedral de L'Església Església Grecocatòlica Rutena Rutena a Munhall, Pennsilvània, Estats Units LEsglésia Grecocatòlica Rutena o Església Catòlica Rutena, a Amèrica del Nord coneguda també com a Ruthenian Catholic Church o "Byzantine Catholic Church," fa servir el ritu bizantí i és una de les 23 esglésies catòliques orientals que estan en total comunió amb l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Rutènia і Església Grecocatòlica Rutena · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Rutènia і Eslaus · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Rutènia і Eslovàquia · Veure més »
Estat de l'Orde Teutònic
LEstat de l'Orde Teutònic (Deutschordensland, també Estat monàstic dels Cavallers Teutònics o Ordensstaat, «Estat de l'Orde»), es va formar el 1224 durant les Croades bàltiques, quan els cavallers de l'Orde Teutònic van conquistar als pagans proïssos (Prutenii o prussians).
Nou!!: Rutènia і Estat de l'Orde Teutònic · Veure més »
Gastronomia de Belarús
La gastronomia de Belarús és la pròpia del país, tot i que comparteix les mateixes arrels i moltes similituds amb la cuina d'altres països de l'Est, el centre i el nord-est d'Europa, basada principalment en carn i verdures típiques de la regió.
Nou!!: Rutènia і Gastronomia de Belarús · Veure més »
Gediminas
Litas commemorativa dedicada a Gedimin Gedimin (ca. 1275 - hivern de 1341) va ser un governant medieval del Gran Ducat de Lituània des de 1316 a 1341, el que significava governar sobre els lituans i sobre una gran part de l'estat de Rus de Kíev.
Nou!!: Rutènia і Gediminas · Veure més »
Guerra poloneso-ucraïnesa
La guerra poloneso-ucraïnesa va ser una guerra entre la recentment constituïda Polònia independent i la recentment proclamada República Popular d'Ucraïna Occidental entre 1918 i 1919 pel control dels territoris de l'Imperi Austrohongarès en aquest moment en descomposició.
Nou!!: Rutènia і Guerra poloneso-ucraïnesa · Veure més »
Guerra russo-polonesa (1605-1618)
XVII. XVII. La Guerra russo-polonesa (1605-1618) tingué lloc a començaments del segle XVII com una seqüència de conflictes i invasions cap a l'est dutes a terme per la Confederació de Polònia i Lituània o per exèrcits privats i mercenaris encapçalats pels magnats en un moment en què el Tsarat Rus s'havia enfonsat per una sèrie de guerres civils (Període Tumultuós) provocades per la crisi dinàstica russa i el caos intern general.
Nou!!: Rutènia і Guerra russo-polonesa (1605-1618) · Veure més »
Guerra russo-polonesa (1654-1667)
Confederació de Polònia i Lituània in 1648 Guerra russo-polonesa 1654–1667 La Guerra russo-polonesa de 1654–1667, també anomenada Guerra dels Tretze Anys, Primera Guerra del Nord, o fins i tot Guerra per Ucraïna, fou un conflicte important entre el Tsarat de Rússia i la Confederació de Polònia i Lituània.
Nou!!: Rutènia і Guerra russo-polonesa (1654-1667) · Veure més »
Hürrem Sultan
Hürrem Haseki Sultan (Rohatyn, c. 1502 - Istanbul, 15 d'abril de 1558) va ser la quarta i única esposa legítima de Sulimà el Magnífic, així com una de les dones que han tingut més influència al govern de l'Imperi otomà i per tant una de les dones més poderoses i importants de la història otomana.
Nou!!: Rutènia і Hürrem Sultan · Veure més »
Hetmanat cosac
LHetmanat cosac (Гетьма́нщина Hetmànsxina), oficialment conegut com la Host de Zaporíjia (Військо Запорозьке Viïsko Zaporozke; Exercitus Zaporoviensis) fou un estat cosac ucraïnès a la regió d'Ucraïna central entre 1648 i 1764 (tot i que el seu sistema administratiu-judicial va persistir fins al 1782).
Nou!!: Rutènia і Hetmanat cosac · Veure més »
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Nou!!: Rutènia і Història d'Eslovàquia · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: Rutènia і Història d'Hongria · Veure més »
Història d'Ucraïna
El territori d'Ucraïna fou un centre clau de la cultura eslava oriental en l'edat mitjana, abans de ser dividia entre una varietat de poders.
Nou!!: Rutènia і Història d'Ucraïna · Veure més »
Història de Belarús
Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.
Nou!!: Rutènia і Història de Belarús · Veure més »
Història de Letònia
La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.
Nou!!: Rutènia і Història de Letònia · Veure més »
Història de Lituània
Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.
Nou!!: Rutènia і Història de Lituània · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Rutènia і Història del cristianisme · Veure més »
Història dels escacs
escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.
Nou!!: Rutènia і Història dels escacs · Veure més »
Hutsuls
Viatjants hutsuls a una litografia del 1872 Els hutsuls (en ucraïnès: гуцули i en romanès: huţuli) són un grup ètnic ucraïnès que viu sobretot a la serralada dels Carpats d'Ucraïna i també a les zones veïnes muntanyenques de Romania (a les zones de Bucovina i de Maramureş).
Nou!!: Rutènia і Hutsuls · Veure més »
Iaroslav I de Kíev
Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.
Nou!!: Rutènia і Iaroslav I de Kíev · Veure més »
Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia
Iekaterína Konstantínovna Breixko-Breixkóvskaia, Екатери́на Константи́новна Бре́шко-Брешко́вская, nascuda Verigo, Вериго,, Vítsiebsk, Imperi Rus-12 de setembre de 1934, Horní Počernice, prop de Praga, Txecoslovàquia, coneguda habitualment com a Catherine Breshkovsky, fou una revolucionària russa i una de les fundadores i dirigents del Partit Social-Revolucionari, així com de la seva organització de combat.
Nou!!: Rutènia і Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia · Veure més »
Immigració a l'Argentina
Immigració a l'Argentina Les immigracions al territori actual de l'Argentina van començar fa diversos mil·lennis a.C., amb l'arribada de les cultures d'origen asiàtic al continent americà per Beríngia, segons les teories més acceptades, i van anar poblant lentament el continent americà.
Nou!!: Rutènia і Immigració a l'Argentina · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Rutènia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Insurrecció de Kościuszko
La insurrecció de Kościuszko fou una rebel·lió contra l'Imperi rus i el Regne de Prússia liderada per Tadeusz Kościuszko per part de la República de les Dues Nacions.
Nou!!: Rutènia і Insurrecció de Kościuszko · Veure més »
Ivan Mazepa
Ivan Stepànovitx Mazepa (Іва́н Степа́нович Мазе́па, Ива́н Степа́нович Мазе́па, polonès Jan Mazepa Kołodyński - 20 de març del 1639 - 2 d'octubre del 1709), fou un ataman cosac de l'hetmanat del marge esquerre d'Ucraïna, des del 1687 al 1708.
Nou!!: Rutènia і Ivan Mazepa · Veure més »
Jan Tarnowski
Jan Tarnowski, escut d'armes Leliwa, (1488 - 1561) va ser un Szlachta polonès.
Nou!!: Rutènia і Jan Tarnowski · Veure més »
Joan III Sobieski
Setge de Viena (1683). Pintat per Jerzy Siemiginowski-Eleuter, ca. 1686, Museu Nacional de Warsaw. Joan III de Polònia (Jan III Sobieski al polonés ogirinal) (Castell d'Olesko (actual Ucraïna) 17 d'agost de 1629 – Wilánow, 17 de juny de 1696).
Nou!!: Rutènia і Joan III Sobieski · Veure més »
Kàniv
Kàniv (en, IPA: ) ciutat situada al raion de Txerkassi, província de Txerkassi al centre d'Ucraïna.
Nou!!: Rutènia і Kàniv · Veure més »
Kálmán Darányi
Kálmán Darányi (22 de març de 1886, Budapest, Imperi Austrohongarès - † 1 de novembre de 1939, Budapest, Hongria) fou un polític conservador hongarès d'origen noble, primer ministre del 1936 al 1938.
Nou!!: Rutènia і Kálmán Darányi · Veure més »
Leszek I el Blanc
Leszek I el Blanc - Leszek Biały en polonès - (vers 1186 - 1227) fou duc de Cracòvia (1194-1198, 1202-1210, i a partir de 1211), duc de Sandomierz (1194-1227), duc de Masòvia (1194-1200) i duc de Cuiàvia (1199-1200).
Nou!!: Rutènia і Leszek I el Blanc · Veure més »
Literatura russa
llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.
Nou!!: Rutènia і Literatura russa · Veure més »
Lituània pròpia
XIII fins a l'actualitat. XVI. La Lituània pròpia (en llatí: Lithuània propria, lituà: Didžioji Lietuva, literalment: «Genuïna Lituània») es refereix a una regió que existia dins del Gran Ducat de Lituània, i parlava l'idioma lituà.
Nou!!: Rutènia і Lituània pròpia · Veure més »
Llista de diàspores
Aquesta és una Llista de diàspores.
Nou!!: Rutènia і Llista de diàspores · Veure més »
Llista de museus d'Ucraïna
Museu provincial d'Ivano-Frankivsk, a l'antic edifici de l'ajuntament. Museus d'Ucraïna conté una llista de diversos museus al territori d'Ucraïna, organitzats per tipus, i també museus a l'estranger però relacionats amb Ucraïna.
Nou!!: Rutènia і Llista de museus d'Ucraïna · Veure més »
Lviv
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).
Nou!!: Rutènia і Lviv · Veure més »
Magnat (alta noblesa)
XVII. El hetman Stefan Czarniecki empunya la bulava a la mà dreta. Les botes vermelles (''Buty karmazynowe'') són un senyal de riquesa. Magnat, designa un noble o un altre home d'una alta posició social, per naixement, riquesa o altres qualitats.
Nou!!: Rutènia і Magnat (alta noblesa) · Veure més »
Mancomunitat de Polònia, Lituània i Rutènia
Mancomunitat de Polònia-Lituània-Rutània segon la proposta de 1658 La Mancomunitat de Polònia-Lituània-Rutènia(en polonès:Rzeczpospolita Trojga Narodów) consisteix en la creació, considerada algunes vegades, particularment arran la revolta cosaca a Ucraïna el 1648, d'un Ducat de Rutènia.
Nou!!: Rutènia і Mancomunitat de Polònia, Lituània i Rutènia · Veure més »
Maria Semiónova
Maria Vassílievna Semiónova, Мари́я Васи́льевна Семёнова, de vegades transcrit Semenova (nascuda l'1 de novembre del 1958 a Leningrad), és una escriptora i traductora literària russa.
Nou!!: Rutènia і Maria Semiónova · Veure més »
Masòvia
Divisió històrica de Masòvia'' Masòvia (en polonès Mazowsze) és una regió geogràfica, històrica i cultural situada al centre- est de l'actual territori de Polònia, la seva ciutat principal és Varsòvia, destacant-ne també les de Plock, Ostrołęka, Radom o Siedlce.
Nou!!: Rutènia і Masòvia · Veure més »
Miecislau II Lambert
Miecislau II Lambert (990 - 1034), (en polonès: Mieszko II Lambert), va ser duc i rei de Polònia.
Nou!!: Rutènia і Miecislau II Lambert · Veure més »
Miklós Horthy
Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).
Nou!!: Rutènia і Miklós Horthy · Veure més »
Monestir de Mejihíria
El Monestir de la Transfiguració de Mejihíria (en ucraïnès: Спасо Межигірський-Преображенський монастир) és un monestir ortodox oriental desaparegut que també s'utilitzava com a històrica residència de prínceps de l'època medieval (Rurik), situada prop de la ciutat medieval de Víxhorod (10 quilòmetres al nord).
Nou!!: Rutènia і Monestir de Mejihíria · Veure més »
Nacionalisme ucraïnès
Bandera d'Ucraïna Monestir de Sant Miquel a Kíev. El terme nacionalisme ucraïnès fa referència a la versió ucraïnesa de nacionalisme.
Nou!!: Rutènia і Nacionalisme ucraïnès · Veure més »
Néstor Kúkolnik
Nèstor Vassilièvitx Kúkolnik, Нестор Васильевич Кукольник, (Sant Petersburg, 8 de setembre de 1809 - Taganrog, desembre de 1868) va ser un dramaturg i narrador rus d'origen càrpato-rutè.
Nou!!: Rutènia і Néstor Kúkolnik · Veure més »
Nova Ruta de la Seda
transport ferroviari amb la Nova Ruta de la Seda. La Nova Ruta de la Seda, Noviy shyolkoviy put), o Pont Terrestre Euroasiàtic, és la ruta de transport ferroviari per al moviment de tren de mercaderies i tren de passatgers per terra entre els ports del Pacífic, en el Llunyà Orient rus i xinès i els ports marítims d'Europa. La ruta, un ferrocarril transcontinental i pont terrestre, actualment comprèn el ferrocarril Transsiberià, que s'estén a través de Rússia, i el nou pont de terra d'Euràsia o segon pont continental d'Euràsia, que discorre a través de la Xina i Kazakhstan, també es van a construir carreteres entre les ciutats de la ruta. A partir de novembre de 2007, aproximadament el 1% dels 600 milions de dòlars en béns enviats des Àsia a Europa cada any es van lliurar per vies de transport terrestre.Berk. Acabat el 1916, el tren Transsiberià connecta Moscou amb el llunyà port de Vladivostok a l'oceà Pacífic, el més llarg del món a l'Extrem Orient i important port del Pacífic. Des de la dècada de 1960 fins a principis de 1990 el ferrocarril va servir com el principal pont terrestre entre Àsia i Europa, fins que diversos factors van fer que l'ús de la via fèrria transcontinental per al transport de càrrega disminuís. Un factor important és que els ferrocarrils de la Unió Soviètica utilitzen un ample de via més gran que la major part de la resta d'Europa i la Xina,, i el transport en vaixells de càrrega pel canal de Suez a Egipte, construït per Anglaterra. El sistema ferroviari de la Xina s'uneix al Transsiberià al nord-est de la Xina i Mongòlia. El 1990 la Xina va afegir un enllaç entre el seu sistema ferroviari i el Transsiberià a través del Kazakhstan. Xina denomina al seu enllaç ferroviari ininterromput entre la ciutat portuària de Lianyungang i Kazakhstan com el «Pont terrestre de Nova Euràsia» o «Segon pont continental Euroasiàtic». A més del Kazakhstan, els ferrocarrils connecten amb altres països de l'Àsia Central i Orient Mitjà, incloent a l'Iran. Amb la finalització a l'octubre de 2013 de la línia ferroviària a través del Bòsfor en el marc del projecte Marmaray el pont de terra de Nova Euràsia connecta ara teòricament a Europa a través de l'Àsia Central i del Sud. La proposta d'ampliació del Pont Terrestre Euroasiàtic inclou la construcció d'un ferrocarril a través del Kazakhstan amb el mateix ample de via que els ferrocarrils xinesos, enllaços ferroviaris a l'Índia, Birmània, Tailàndia, Malàisia i altres països del sud-est asiàtic, la construcció de un túnel ferroviari i un pont de carretera a través del estret de Bering per connectar el Transsiberià al sistema ferroviari de l'Amèrica del Nord, i la construcció d'un túnel ferroviari entre Corea del Sud i Japó. Les Nacions Unides ha proposat una major expansió del Pont Terrestre Eurasiàtica, incloent-hi el projecte del ferrocarril Transasiàtic.
Nou!!: Rutènia і Nova Ruta de la Seda · Veure més »
Orde Basilià de Sant Josafat
LOrde Basilià de Sant Josafat és un orde monàstic masculí catòlic de ritual bizantí.
Nou!!: Rutènia і Orde Basilià de Sant Josafat · Veure més »
Ostatge
Simulacre policial amb un ostatge. Un ostatge és una persona retinguda com a presonera per un segrestador, l'alliberament i la vida de la qual depèn d'un requisit a complir per un tercer.
Nou!!: Rutènia і Ostatge · Veure més »
Palemònides
Els palemònides van ser una llegendària dinastia dels Grans Ducs del Gran Ducat de Lituània i Rutènia.
Nou!!: Rutènia і Palemònides · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Rutènia і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Peremixliani
Peremixliani (polonès: Przemyslany; jiddisch: פרימישלאן) és una ciutat a la Província de Lviv (regió) d'Ucraïna.
Nou!!: Rutènia і Peremixliani · Veure més »
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Nou!!: Rutènia і Pius XII · Veure més »
Polonització
La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.
Nou!!: Rutènia і Polonització · Veure més »
Primer arbitratge de Viena
El Primer arbitratge de Viena va ser un acord territorial assolit, per la mediació i la pressió alemanyes, entre Hongria i Txecoslovàquia el novembre de 1938.
Nou!!: Rutènia і Primer arbitratge de Viena · Veure més »
Principat de Galítsia-Volínia
El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímir, que seran units en un sol estat a finals del.
Nou!!: Rutènia і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »
Protectorat de Bohèmia i Moràvia
El Protectorat de Bohèmia i Moràvia (en alemany Reichsprotektorat Böhmen und Mähren, en txec Protektorát Čechy a Morava) fou un protectorat ètnic (de fet, un estat titella) del Tercer Reich en la part de l'actual República Txeca que no fou incorporada directament a Alemanya.
Nou!!: Rutènia і Protectorat de Bohèmia i Moràvia · Veure més »
Raixizm
Raixizm (Рашизм) és una paraula ucraïnesa utilitzat per designar la suposada ideologia política i les pràctiques socials del règim de Rússia sota Vladimir Putin.
Nou!!: Rutènia і Raixizm · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Rutènia і Rússia · Veure més »
Rússia blanca
Escut del voivonat de Polatsk, una Pahonia sobre fons blanc Rússia Blanca, o Rus blanc o Rutènia Blanca, és un arcaisme per a designar la part oriental de l'actual Belarús, incloent les ciutats de Polotsk, Vítsiebsk, i Mahiliou.
Nou!!: Rutènia і Rússia blanca · Veure més »
Rebel·lió de Khmelnitski
La Rebel·lió de Khmelnitski (també coneguda com a Rebel·lió de Khmel'nyts'kyi/Chmielnicki) fou una rebel·lió dels cosacs d'Ucraïna entre els anys 1648-1657 que va esdevenir una guerra d'alliberament ucraïnesa de Polònia.
Nou!!: Rutènia і Rebel·lió de Khmelnitski · Veure més »
República Eslovaca (1939-1945)
La (primera) República Eslovaca (en eslovac: Slovenská republika) o Estat Eslovac (en eslovac: Slovenský štát) va ser un estat-nació eslovac titella de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, el qual ocupava fonamentalment el territori que des de 1993 és Eslovàquia, excepte una franja de terra al sud de majoria magiar que va ser cedida a Hongria després del Primer arbitratge de Viena i Rutenia, aquesta franja va ser recuperada en concloure la contesa mundial.
Nou!!: Rutènia і República Eslovaca (1939-1945) · Veure més »
República Soviètica Eslovaca
La República Soviètica Eslovaca va ser una efímera república autònoma comunista fundada per la República Soviètica Hongaresa durant l'avanç de l'exèrcit revolucionari hongarès en la primavera de 1919.
Nou!!: Rutènia і República Soviètica Eslovaca · Veure més »
Rohatín
Rohatín ( ;; en polonès: Rohatyn) és una ciutat de la Província d'Ivano-Frankivsk, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Rohatín.
Nou!!: Rutènia і Rohatín · Veure més »
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Nou!!: Rutènia і Rutè · Veure més »
Rutènia subcarpàtica
Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.
Nou!!: Rutènia і Rutènia subcarpàtica · Veure més »
Rzeszów
Antiga plaça del mercat. Rzeszów o Rgèsov és una ciutat del sud-est de Polònia, capital del Voivodat de Subcarpàcia.
Nou!!: Rutènia і Rzeszów · Veure més »
Segon arbitratge de Viena
El Segon arbitratge de Viena consistí en un acord territorial assolit, per mediació i pressió alemanyes, entre Hongria i Romania, que dividí entre aquestes la regió de Transsilvània, perduda per la primera després de la Primera Guerra Mundial pel tractat de Trianon i que havia pertangut a la segona durant el període d'entreguerres.
Nou!!: Rutènia і Segon arbitratge de Viena · Veure més »
Starosta
Stàrosta o Starosta (ciríl·lic: ста́роста, llatí: capitaneus, polonès: starosta, txec: starosta, Starost) és el títol d'un càrrec oficial o no oficial de govern que s'ha utilitzat en diversos contextos a través de la major part de la història eslava.
Nou!!: Rutènia і Starosta · Veure més »
Sviatopolk I de Kíev
Sviatopolk I, conegut també com a Sviatopolk el Maleït, (en ucraïnès Святополк Окаяний, en rus, Святополк Окаянный) (vers 980-1019), va ser príncep (Kniaz) de Turov (988-1015) i Gran Príncep (Velikii Kniaz) de la Rus de Kíev entre 1015 i 1019.
Nou!!: Rutènia і Sviatopolk I de Kíev · Veure més »
Szlachta
''Szlachcic'' del segle XVII Szlachta (IPA era el nom de la noblesa al Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània. La unió de tots dos països va formar la Confederació de Polònia i Lituània. La szlachta va sorgir a l'Edat Mitjana la qual va existir a través del temps, inclosos el i principis del XX. Tradicionalment, els seus membres eren propietaris de les terres, en general en forma de latifundis. La szlachta va gaudir de substancials i quasi exclusius privilegis polítics fins al repartiment de Polònia ja quasi al. Les distincions de la noblesa van ser oficialment abolides per la Constitució de Polònia de març de 1921, encara que parcialment restablertes per la Constitució de 1935. Mentrestant la qualitat de membre de la szlachta roman estant reivindicada en alguns cercles de la societat polonesa, dins i fora del país. En dir d'autors com Piotr Paweł Bajer i Czesław Miłosz, la «noblesa» posseïa la seva pròpia cultura, la seva pròpia escala de valors i el seu propi estil de vida.«Sent tan nombrosa, el conjunt de les seves formes de ser i actuar van influir àmpliament a la resta de la societat que es va impregnar de moltes d'elles. Alguns aspectes de la seva influència cultural poden veure's també a la Polònia actual».
Nou!!: Rutènia і Szlachta · Veure més »
Teodor Narbutt
Teodor Narbutt (8 de novembre de 1784, Szawry a prop Hrodna - 27 de novembre de 1864, Vílnius) va ser un escriptor polono-lituà, historiador romàntic i enginyer militar.
Nou!!: Rutènia і Teodor Narbutt · Veure més »
Tercera República Txecoslovaca
Durant la Segona Guerra Mundial, Txecoslovàquia va desaparèixer com a estat del mapa d'Europa.
Nou!!: Rutènia і Tercera República Txecoslovaca · Veure més »
Tractat de Hàdiatx
República polono-lituana-rutena (1658) El tractat de Hàdiatx (en polonès: Ugoda hadziacka), va ser un tractat signat el 16 de setembre de 1658, a Hàdiatx (Hadziacz, Hadiacz, Гадяч) entre la Confederació de Polònia i Lituània representats per S. Bieniewski i K. Jewłaszewski, i els cosacs representats per l'ataman Ivan Vihovski i el starxinà (sztarszna, els majors) Iuri Nemiritx, arquitecte del tractat, i Pavlò Tetèria.
Nou!!: Rutènia і Tractat de Hàdiatx · Veure més »
Tractat de Saint-Germain-en-Laye
Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.
Nou!!: Rutènia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »
Tractat de Varsòvia (1705)
El Tractat de Varsòvia es conclogué el 18 o el 28 de novembre de 1705 durant la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: Rutènia і Tractat de Varsòvia (1705) · Veure més »
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Nou!!: Rutènia і Tractat del Trianon · Veure més »
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Nou!!: Rutènia і Transcarpàcia · Veure més »
Transleitània
Transleitània, també conegudes com Terres de la Corona de Sant Esteve, fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi Austrohongarès que corresponia als territoris més enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha).
Nou!!: Rutènia і Transleitània · Veure més »
Turhan Sultan
Retrat de '''Turhan Sultan''' fet per Pieter de Jode II (segle XVII), en què se l'anomena ''Emina Sultan'' Turhan Sultan o Turhan Hatice Sultan (Rutènia, 1626 — Istanbul, 1683) fou la mare del sultà otomà Mehmet IV i regent de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Rutènia і Turhan Sultan · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Rutènia і Txecoslovàquia · Veure més »
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Nou!!: Rutènia і Txecs · Veure més »
Txornòbil
Txernòbil o Txornòbil (en ucraïnès: Чорно́биль, Txornòbil; en rus: Черно́быль, Txernòbil; i en belarús: Чарно́быль, Txarnòbil) és una ciutat abandonada al nord d'Ucraïna, a la província de Kíiv propera a la frontera amb Belarús.
Nou!!: Rutènia і Txornòbil · Veure més »
Ucàs d'Ems
El Ukàs d'Ems (en rus: Эмский указ, Emski ukaz; ucraïnès: Емський указ, Ems'kyy ukaz) va ser un edicte (en rus: ucàs) secret del tsar Alexandre II de Rússia promulgat en 1876, pel qual es prohibia expressament l'ús de l'idioma ucraïnès en textos de qualsevol classe dins de l'Imperi rus, amb l'excepció de la reimpressió d'antics documents.
Nou!!: Rutènia і Ucàs d'Ems · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Rutènia і Ucraïna · Veure més »
Uiezd
Luiezd (уезд), escrit уѣздъ abans de la reforma ortogràfica de 1918, plural uiezdi, уезды, era una circumscripció territorial dins de l'Imperi Rus.
Nou!!: Rutènia і Uiezd · Veure més »
Universitat de Lviv
La Universitat Nacional Ivan Frankó de Lviv (en ucraïnès: Льві́вський націона́льний університе́т і́мені Іва́на Франка́; romanització: Lvívskyi natsionálnyi universytét ímeni Ivána Franká), és una universitat pública situada a la ciutat de Lviv, a Ucraïna.
Nou!!: Rutènia і Universitat de Lviv · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Rutènia і Viena · Veure més »
Vitenis
Vitenis, il·lustració de les crònicas d'Alessandro Guagnini, publicades el 1578. Expansió del Gran Ducat de Lituània, segles XIII i XV. Vitenis (belarús: Віцень) va ser un Gran Duc de Lituània des de ca.
Nou!!: Rutènia і Vitenis · Veure més »
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Nou!!: Rutènia і Voivodina · Veure més »
Volodímir (ciutat)
Volodímir (Володимир, polonès Włodzimierz, Влади́мир Vladímir, llatí Lodomeria) és una ciutat d'importància regional situada a l'óblast de Volínia, al nord-oest d'Ucraïna.
Nou!!: Rutènia і Volodímir (ciutat) · Veure més »
Vytautas
Vytautas (lituà:, belarús Вітаўт, polonès Witold Kiejstutowicz, rutè: Vitovt, llatí: Alexander Vitoldus, italià: Vito il Grande); anomenat "el Gran" des del en endavant; c. 1350 - 27 d'octubre, de 1430) fou un dels governants més famosos de la Lituània medieval. Vytautas fou el governant (1392–;1430) del Gran Ducat de Lituània que principalment incloïa els lituans i rutens. Fou també el príncep de Hrodna (1370–;1382) i el príncep de Lutsk (1387–;1389), rei postulat dels hussites. En la moderna Lituània, Vytautas és venerat com a heroi nacional i fou una figura important en el renaixement nacional al. Vytautas és un nom masculí força popular a Lituània. En commemoració dels 500 anys de la mort de Vytautas la Universitat Vytautas el Gran fou batejada en honor d'ell. Durant el període d'entreguerres (1918-1940) en què Lituània fou independent, també es van construir monuments en honor seu en moltes ciutats de la República de Lituània.
Nou!!: Rutènia і Vytautas · Veure més »
Złoty
El złoty (IPA), plural złote per a nombres acabats en 2, 3 o 4 i złotych per a la resta) és la moneda de Polònia. El codi ISO 4217 és PLN. Se subdivideix en 100 groszy (fa el singular: grosz; fa el plural grosze per a nombres acabats en 2, 3 o 4 i groszy per a la resta) i l'abreviació és zł. El mot złoty vol dir "daurat" en polonès, en referència a les antigues monedes d'or anomenades així, i grosz prové de la moneda germànica groschen.
Nou!!: Rutènia і Złoty · Veure més »
Zbàraj
Zbàraj (en ucraïnès i; en polonès: Zbaraż) és una ciutat de l'oblast de Ternópil, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Zbàraj.
Nou!!: Rutènia і Zbàraj · Veure més »
Redirigeix aquí:
Rus' (regió), Rutens (Rutènia), Ètnia rutena.
