Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Abadia de Heiligenkreuz, Adelaida I de Borgonya, Adolf I d'Alemanya, Albert I (duc de Saxònia), Albert I d'Alemanya, Albert II d'Àustria, Albert III d'Habsburg, Albert IV d'Habsburg, Alfons X de Castella, Andreu III d'Hongria, Anna d'Habsburg (1280-1327), Anselm II de Rappolstein, Arxiducat d'Àustria, Àustria, Babenberg, Beatriu de Navarra (1242-1295), Bisbat d'Augsburg, Bisbat de Paderborn, Bisbat de Passau, Bona de Luxemburg, Braniboři v Čechách, Buchhorn, Carles I d'Hongria, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Sponheim, Castell d'Homburg, Castell de Saint-Ulrich, Comtat d'Aargau, Comtat de Kyburg, Comtat de Veringen, Comtat de Werdenberg, Croada prussiana, Dinastia dels Habsburg, Donaueschingen, Ducat d'Àustria, Ducat d'Estíria, Ducat de Caríntia, Ducat de Suàbia, Elisabet de Tirol, Enric I de Bohèmia, Enric I de Wittelsbach, Ernest d'Habsburg, Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa, Felip de Caríntia, Felip I de Savoia, Franz Pforr, Frederic II el Bataller, Frederic IV d'Habsburg, Gregori X, Guillem d'Habsburg, ..., Història d'Àustria, Història d'Hongria, Història de Suïssa, Hofburg, Honori IV, Hug IV de Borgonya, Imperi Habsburg, Innocenci V, Joan d'Enghien, Joan el Parricida, Joan I d'Hainaut, Joan I de Brabant, Joana d'Acre, Julius Schnorr von Carolsfeld, Kaiserslautern, Ladislau IV d'Hongria, Leopold III, duc d'Àustria, Leopold IV d'Habsburg, Ljubljana, Llista de governants d'Àustria, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis germànics, Lluís I d'Hongria, Lluís II del Palatinat, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Marca de Carniola, Marca Víndica, Maria I d'Hongria, Maribor, Mateu I Visconti, Meinard I de Gorízia-Tirol, Meinard II de Gorízia-Tirol, Meinardins, Montabaur, Otó I d'Habsburg, Otó III de Wittelsbach, Ottokar II, Papa Nicolau III, Papat d'Avinyó, Premislau II, Purgatori (La Divina Comèdia), Regne d'Alemanya, Regne de Bohèmia, Renald I de Gueldre, Ricard de Cornualla, Rodolf I, Rodolf I de Wittelsbach, Rodolf II d'Àustria, Rodolf III d'Habsburg, Rodolf IV d'Habsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Senyoria d'Aach, Venceslau II, Venceslau III, Venceslau IV, Walhalla (temple), Zúric, 1276. Ampliar l'índex (59 més) »
Abadia de Heiligenkreuz
Escut de l'Abadia de Heiligenkreuz Labadia de Heiligenkreuz (Stift Heiligenkreuz, Closter Heilig Creyz o Santa Crux) és un monestir cistercenc ubicat a la zona sud del Bosc de Viena, a uns 13 km al nord-oest de Baden a la Baixa Àustria.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Abadia de Heiligenkreuz · Veure més »
Adelaida I de Borgonya
Adelaida I de Borgonya, també anomenada Àlix I de Borgonya (1209 - Évian, Savoia 1279) fou la comtessa Palatina de Borgonya entre 1248 i 1279.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Adelaida I de Borgonya · Veure més »
Adolf I d'Alemanya
Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Adolf I d'Alemanya · Veure més »
Albert I (duc de Saxònia)
Albert I —Albrecht I. — (c. 1175 – 7 d'octubre del 1260) fou Duc de Saxònia, Angria i Westfàlia; Senyor de Nordalbíngia; Comte d'Anhalt; i Príncep elector i Arxi-mariscal del Sacre Imperi.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Albert I (duc de Saxònia) · Veure més »
Albert I d'Alemanya
Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Albert I d'Alemanya · Veure més »
Albert II d'Àustria
Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Albert II d'Àustria · Veure més »
Albert III d'Habsburg
Albert III d'Àustria (9 de setembre de 1349 – 29 d'agost de 1395), conegut com a Albert el de la Trena o el de la Cua (alemany: Herzog Albrecht III "mit dem Zopf"), fou un arxiduc d'Àustria, duc d'Estíria, Caríntia i Carniola i comte de Tirol de la casa d'Habsburg.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Albert III d'Habsburg · Veure més »
Albert IV d'Habsburg
dit el Pacient fou arxiduc-duc d'Àustria.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Albert IV d'Habsburg · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Alfons X de Castella · Veure més »
Andreu III d'Hongria
Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Andreu III d'Hongria · Veure més »
Anna d'Habsburg (1280-1327)
Anna d'Habsburg, (Viena 1275/80-1327), filla primogènita de l'emperador Albert I d'Habsburg i d'Elisabet de Tirol, i serà educada en la cort per ser casada, com era el habitual en la seva època per a les dones.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Anna d'Habsburg (1280-1327) · Veure més »
Anselm II de Rappolstein
Castell de Saint-Ulrich vista des del Girsberg Anselm II de Rappolstein dit el Temerari fou senyor de Rappolstein fill d'Ulric III de Rappolstein.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Anselm II de Rappolstein · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Àustria · Veure més »
Babenberg
Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Babenberg · Veure més »
Beatriu de Navarra (1242-1295)
Beatriu de Navarra (1242-1295) fou filla de Teobald I de Navarra i la seva tercera esposa Margarida de Borbó. Entre els seus germans hi havia Teobald II de Navarra i Enric I de Navarra. També és coneguda com a Beatriu de Xampanya.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Beatriu de Navarra (1242-1295) · Veure més »
Bisbat d'Augsburg
El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Bisbat d'Augsburg · Veure més »
Bisbat de Paderborn
EscutEl Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Bisbat de Paderborn · Veure més »
Bisbat de Passau
El bisbat de Passau o Diòcesi de Passau és una jurisdicció eclesiàstica catòlica d'Alemanya i a l'edat mitjana també un principat eclesiàstic.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Bisbat de Passau · Veure més »
Bona de Luxemburg
saltiri Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Bona de Luxemburg · Veure més »
Braniboři v Čechách
Braniboři v Čechách (en txec, Els brandenburguesos a Bohèmia) és una òpera en tres actes composta per Bedřich Smetana sobre un llibret en txec de Karel Sabina.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Braniboři v Čechách · Veure més »
Buchhorn
Buchhorn fou una ciutat imperial lliure del Sacre Imperi que va existir de 1275 a 1796.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Buchhorn · Veure més »
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Carles I d'Hongria · Veure més »
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casa de Sponheim
La casa de Sponheim o Spanheim (Spanheimer, Sponheimer en alemany) va ser un noble família alemanya medieval, que es va originar a la Francònia renana.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Casa de Sponheim · Veure més »
Castell d'Homburg
El Castell d'Homburg (Schloss Homburg) és un castell situat a Nümbrecht, a l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Castell d'Homburg · Veure més »
Castell de Saint-Ulrich
El castell de Saint-Ulrich és un dels tres castells principals dels Rappolstein i és actualment l'edifici el més ben conservat.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Castell de Saint-Ulrich · Veure més »
Comtat d'Aargau
El comtat d'Aargau eren una sèrie de comtats al territori d'Aargau.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Comtat d'Aargau · Veure més »
Comtat de Kyburg
El comtat de Kyburg fou una jurisdicció feudal al que avui dia és la Suïssa oriental.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Comtat de Kyburg · Veure més »
Comtat de Veringen
El Comtat de Veringen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'Alta Suàbia al modern estat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Comtat de Veringen · Veure més »
Comtat de Werdenberg
Escut dels Werdenberg al ''Zürcher Wappenrolle'' blasó d'algunes línies laterals dels Montfort i de la casa a Werdenberg Comte Rudolf X de Werdenberg, gran prior del Johanniterordens, vitrall de finestra de l'any 1498 a l'església reformada a Bubikon propietat dels comtes de Werdenberg i Montfort al segle XIV El comtat de Werdenberg que agafava el nom del castell de Werdenberg al municipi actual de Grabs Cantó de Sankt Gallen, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Suïssa amb dominis als Alps renans i Danuni superior a Suàbia.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Comtat de Werdenberg · Veure més »
Croada prussiana
La croada prussiana va ser un seguit de batalles del organitzades per l'Església Catòlica Romana i comandades pels cavallers de l'Orde Teutònic per cristianitzar els pagans prussians del Bàltic.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Croada prussiana · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Donaueschingen
Donaueschingen és una ciutat alemanya situada al sud-oest de l'estat federal de Baden-Württemberg.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Donaueschingen · Veure més »
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Ducat d'Àustria · Veure més »
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Ducat d'Estíria · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Ducat de Suàbia · Veure més »
Elisabet de Tirol
Elisabet de Tirol (o de Gorízia-Tirol) o Elisabet de Caríntia (vers 1262-28 d'octubre de 1312) de la casa dels meinardins de Tirol o sigui de la dinastia de Gorízia-Tirol, fou reina dels Romans, reina d'Alemanya i duquessa d'Àustria per matrimoni.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Elisabet de Tirol · Veure més »
Enric I de Bohèmia
Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Enric I de Bohèmia · Veure més »
Enric I de Wittelsbach
Enric XIII de Baviera o Enric I de Wittelsbach, membre de la dinastia dels Wittelsbach (19 de novembre de 1235 - mort a Burghausen 3 de febrer de 1290) va ser duc de la Baixa Baviera.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Enric I de Wittelsbach · Veure més »
Ernest d'Habsburg
Ernest d'Habsburg "el de Ferro" (alemany, Ernst der Eiserne; 1377 - 10 de juny de 1424) va ser duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia i Carniola) des de 1411 fins a la seva mort.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Ernest d'Habsburg · Veure més »
Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa · Veure més »
Felip de Caríntia
Felip de Caríntia (mort 21/22 juliol 1279), fou príncep-arquebisbe de Salzburg des 1247-1256 i patriarca d'Aquileia, de 1269 a 1273.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Felip de Caríntia · Veure més »
Felip I de Savoia
Felip I de Savoia (Aiguebelle, Savoia 1207 - Roussillon 1285) fou el comte de Savoia entre 1268 i 1285 i pel seu casament comte de Borgonya entre 1267 i 1279.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Felip I de Savoia · Veure més »
Franz Pforr
''Retrat de Franz Pforr'', per Johann Friedrich Overbeck, 1810 Franz Pforr (Frankfurt del Main, 5 d'abril de 1788 – Albano Laziale, 16 de juny de 1812), fou un pintor romàntic alemany adscrit al moviment del natzarenisme.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Franz Pforr · Veure més »
Frederic II el Bataller
Frederic es mort a la batalla del Leitha, a la genealogia dels Babenberg al monestir de Klosterneuburg, 1489-92 Frederic II, conegut com el Bataller (alemany Friedrich der Streitbare, 25 d'abril de 1211 – 15 de juny de 1246) fou duc d'Àustria i duc d'Estíria de 1230 a 1246, el darrer de la casa de Babenberg.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Frederic II el Bataller · Veure més »
Frederic IV d'Habsburg
Frederic IV d'Habsburg (1382 - 24 de juny de 1439), també conegut com a Frederic de la Bossa Buida, va ser un membre de la dinastia dels Habsburg duc d'Àustria Anterior i comte de Tirol des de 1406, fins a la seva mort (a aquest conjunt se'l va anomenar com Alta Austria).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Frederic IV d'Habsburg · Veure més »
Gregori X
Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Gregori X · Veure més »
Guillem d'Habsburg
Guillem el Cortès o "el Guapo" (vers 1370 – 15 de juliol de 1406)Early Habsburg a accés 2011 fou un membre de la línia leopoldina dels Habsburg que va regir els ducats de Caríntia, Estíria i Carniola (conjunt després anomenat Àustria Interior), el comtat de Tirol i l'Àustria Anterior.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Guillem d'Habsburg · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Història d'Àustria · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Història d'Hongria · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Història de Suïssa · Veure més »
Hofburg
Planta del palau '''Hofburg''' El Hofburg o antic Palau Imperial de Viena, és el primer entre els edificis de la capital austríaca per la seva magnificència i tradicions, que es remunta als temps de Rodolf d'Habsburg (1273-91).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Hofburg · Veure més »
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Honori IV · Veure més »
Hug IV de Borgonya
Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Hug IV de Borgonya · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Imperi Habsburg · Veure més »
Innocenci V
Pierre de Tarentaise, conegut com a Innocenci V, (Champagny-en-Vanoise, prop de Moûtiers, Comtat de Savoia, 1225 – Roma, 22 de juny de 1276) durant quatre mesos va ser papa de l'Església Catòlica el 1276.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Innocenci V · Veure més »
Joan d'Enghien
Joan d'Enghien (en neerlandès Johan van Edingen) (consulta l'11 de novembre de 2008 Hauria mort assassinat davant de l'abadia d'Opheilissem, prop de la ciutat de Tienen en circumstàncies poc clares.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Joan d'Enghien · Veure més »
Joan el Parricida
Assassinat d'Albert I Joan el Parricida, també esmentat com Joan de Suàbia (nascut vers 1290, mort el 13 de desembre de 1312 o 1313, probablement a Pisa) fou un membre de la dinastia dels Habsburg fill de Rodolf II, que fou duc d'Àustria i d'Agnès, filla del rei Ottokar II de Bohèmia; era per tant net del rei Ottokar II i del rei Rodolf I d'Alemanya.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Joan el Parricida · Veure més »
Joan I d'Hainaut
Joan I d'Hainaut (circa 1248) - Valenciennes, 22 d'agost de 1304) va ser comte d'Hainaut des 1280 a 1304 i comte d'Holanda (Joan II d'Holanda) des 1299 a 1304. Era fill de Joan I, comte d'Holanda, i d'Adelaida d'Holanda.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Joan I d'Hainaut · Veure més »
Joan I de Brabant
Joan I de Brabant, anomenat el Victoriós (vers 1251-1294), va ser duc de Brabant des 1267 i duc de Limburg a partir de 1288 i fins a la seva mort.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Joan I de Brabant · Veure més »
Joana d'Acre
Joana d'Acre (Acre, Regne de Jerusalem, abril de 1272 - Castell dels Clare, Suffolk (Anglaterra), 23 d'abril de 1307) va ser una princesa anglesa, filla d'Eduard I i d'Elionor de Castella.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Joana d'Acre · Veure més »
Julius Schnorr von Carolsfeld
Julius Schnorr von Carolsfeld de Leonhard Gey Julius Schnorr von Carolsfeld (26 de març de 1794 - 24 de maig de 1872) va ser un pintor alemany, principalment de temes bíblics.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Julius Schnorr von Carolsfeld · Veure més »
Kaiserslautern
() (abreviatura oficial: KL) és una ciutat al sud-oest d'Alemanya, a la regió del Palatinat localitzada a l'estat de Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz) a un marge del Bosc del Palatinat (Pfälzer Wald).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Kaiserslautern · Veure més »
Ladislau IV d'Hongria
Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Ladislau IV d'Hongria · Veure més »
Leopold III, duc d'Àustria
Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Leopold III, duc d'Àustria · Veure més »
Leopold IV d'Habsburg
Leopold IV d'Habsburg dit el Gros, (1371 – 3 de juny de 1411) fou un membre de la casa d'Habsburg, de la línia leopoldina, que va governar com a duc a l'Àustria Anterior.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Leopold IV d'Habsburg · Veure més »
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Ljubljana · Veure més »
Llista de governants d'Àustria
Àustria va estar governada per margraus, ducs, i arxiducs i emperadors.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Llista de governants d'Àustria · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Lluís I d'Hongria · Veure més »
Lluís II del Palatinat
Lluís de Wittelsbach, Lluís el Sever o Lluís II de Baviera —Ludwig II der Strenge, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein — (Heidelberg, 13 d'abril de 1229 - Heidelberg, 2 de febrer de 1294) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin del 1253 i fins a la seva mort (si bé Baviera es va dividir el 1255).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Lluís II del Palatinat · Veure més »
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Marca de Carniola · Veure més »
Marca Víndica
Ístria, fet per Johann Baptist Homann (1663-1724), seguint l'obra de Janez Vajkard Valvasor (1641-1693) La Marca Víndica (llatí Marca Vindica, eslovè Slovenska marka o Slovenska krajina; alemany Windische Mark) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que correspon a la moderna Baixa Carniola a Eslovènia.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Marca Víndica · Veure més »
Maria I d'Hongria
Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Maria I d'Hongria · Veure més »
Maribor
Maribor (en alemany: Marburg an der Drau) és una ciutat d'Eslovènia.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Maribor · Veure més »
Mateu I Visconti
Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Mateu I Visconti · Veure més »
Meinard I de Gorízia-Tirol
Meinard III (vers 1200/1205 - gener/febrer de 1258) va ser comte de Gorízia o Görz de la casa dels sigardings des de 1231 i comte de Tirol o de Gorízia-Tirol (com a Meinard I) des 1253 fins a la seva mort.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Meinard I de Gorízia-Tirol · Veure més »
Meinard II de Gorízia-Tirol
Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Meinard II de Gorízia-Tirol · Veure més »
Meinardins
El Meirnardins o Meinardians (alemany: Meinhardiner), també anomenats Comtes de Görz/Gorízia (alemany: Grafen von Görz, italià: Conti di Gorizia), foren una nissaga comtal del Sacre Imperi Romanogermànic, originalment oficials al Patriarcat d'Aquileia, que des de 1127 governaven el comtat de Gorízia (Görz).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Meinardins · Veure més »
Montabaur
Montabaur és una ciutat de l'estat federat alemany de Renania-Palatinat, amb una població d'uns 12.500 habitants (2013).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Montabaur · Veure més »
Otó I d'Habsburg
Otto I d'Habsburg, conegut també com a Otó IV de Caríntia, dit l'Alegre (23 de juliol de 1301 – 17 de febrer de 1339) fou duc d'Àustria i Estíria (i després en títol també duc de Caríntia i marcgravi de Carniola) i el fill més jove d'Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Otó I d'Habsburg · Veure més »
Otó III de Wittelsbach
Otó III de Wittelsbach, conegut també com a Otó V de Baviera, (11 de febrer de 1261 - 9 de novembre de 1312), membre de la dinastia Wittelsbach, fou duc de la Baixa Baviera (1390-1312) i rei d'Hongria i Croàcia entre 1305 i 1307 com Béla V.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Otó III de Wittelsbach · Veure més »
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Ottokar II · Veure més »
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Papa Nicolau III · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Papat d'Avinyó · Veure més »
Premislau II
Premislau II –Przemysł en polonès, també escrit en llatí Premyslas, Premislaus o menys correctament – (14 d'octubre del 1257 - 8 de febrer del 1296), fou Duc de Poznań (1257-1279), de la Gran Polònia (1279-1296), de Cracòvia (1290-1291), i (Pomerània Oriental) de 1294-1296, i a partir de llavors Rei de Polònia des del 1295 fins a la seva mort.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Premislau II · Veure més »
Purgatori (La Divina Comèdia)
Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Purgatori (La Divina Comèdia) · Veure més »
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Regne d'Alemanya · Veure més »
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Regne de Bohèmia · Veure més »
Renald I de Gueldre
Renald I de Gueldre, anomenat el Barallós (nascut vers 1255, mort a Montfort el 9 d'octubre de 1326), fou comte de Gueldre i de Zutphen de 1271 a 1326 i duc de Limburg de 1279 a 1288.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Renald I de Gueldre · Veure més »
Ricard de Cornualla
Ricard (5 de gener de 1209 – 2 d'abril de 1272), segon fill de Joan Plantagenet, va ser Comte de Poitiers nominal (1225–1243), Earl o Comte de Cornualla (des del 1225), i Rei d'Alemanya (des del 1257).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Ricard de Cornualla · Veure més »
Rodolf I
* Rodolf I de Borgonya (~859 - 911), duc de Borgonya Transjurana (876 -888) i després rei (888-911).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Rodolf I · Veure més »
Rodolf I de Wittelsbach
Rodolf I de Baviera (Alemany: Rudolf I., Herzog von Bayern, bei Pfalzgraf Rhein; Basilea 4 d'octubre de 1274 - Anglaterra 12 d'agost de 1319), fou un membre de la dinastia de Wittelsbach, que fou duc de Baviera i comte palatí del Rin (1294-1317).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Rodolf I de Wittelsbach · Veure més »
Rodolf II d'Àustria
Rodolf II d'Àustria o Rodolf II d'Habsburg, dit el Pietós i l'Elegant (1270 – 10 de maig de 1290) fou el fill segon mascle sobrevivent de Rodolf I d'Habsburg i Gertrudis de Hohenburg i fou Arxiduc d'Àustria i Estíria de 1282 a 1283, conjuntament amb el seu germà gran Albert I d'Alemanya, que el succeí..
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Rodolf II d'Àustria · Veure més »
Rodolf III d'Habsburg
Rudolf III d'Habsburg (txec Rudolf I. Habsburský; 1281 – 3/4 de juliol de 1307) dit el Bo, fou duc d'Àustria i Estíria (com Rodolf III) des del 1298 i rei de Bohèmia i rei titular de Polònia Polònia (com a Rodolf I) des de 1306, fins a la seva mort.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Rodolf III d'Habsburg · Veure més »
Rodolf IV d'Habsburg
Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Rodolf IV d'Habsburg · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Senyoria d'Aach
La senyoria d'Aach fou un domini feudal sobre la vila d'Aach avui al Baden-Württemberg que va pertànyer a Àustria.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Senyoria d'Aach · Veure més »
Venceslau II
Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Venceslau II · Veure més »
Venceslau III
Estàtua de Venceslau III de Bohèmia Venceslau III (6 d'octubre de 1289 - 4 d'agost de 1306) va ser rei d'Hongria (1301-1305) i rei de Bohèmia (1305-1306).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Venceslau III · Veure més »
Venceslau IV
Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Venceslau IV · Veure més »
Walhalla (temple)
El Walhalla és un imponent temple neoclàssic el propòsit del qual és servir de monument i saló de la fama per a «alemanys llorejats i distingits» (en realitat, germànics, perquè hi ha austríacs, suïssos, neerlandesos, bohemis, etc.) aixecat a la vora del Danubi, a 6 quilòmetres a l'est de Ratisbona, a Baviera, Alemanya.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Walhalla (temple) · Veure més »
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і Zúric · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Rodolf I d'Alemanya і 1276 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Rodolf I d'Habsburg, Rodolf d'Habsburg, Rudolf I d'Habsburg.
