Taula de continguts
83 les relacions: Adrià VI, Antic Règim, Anticatalanisme, Antonio de Herrera y Tordesillas, Antonio de Mendoza, Antonio de Zúñiga y Guzmán, Álvaro de Bazán el Vell, Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza, Bandera d'Espanya, Bases de Segòvia, Batalla d'Oriola, Batalla de Noain, Batalla de Villalar, Cacic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casal d'Àustria, Castell de Simancas, Castella i Lleó, Celtas Cortos, Chinchón, Comtat d'Orgaz, Comtat de Chinchón, Comunero, Confederación de Caballeros Comuneros, Conquesta de l'Imperi Asteca, Conquesta de Navarra, Consells de la Monarquia d'Espanya, Decrets de Nova Planta, Demonització, Dia de Castella i Lleó, El Ángel Exterminador (societat secreta), Espanya, Espanyolisme, Esquerra Castellana, Francisco Fernández de Córdoba y Mendoza, Francisco Maldonado, Gamarra Nagusia, Garcilaso de la Vega, Germania de Mallorca, Guerra italiana del 1521-1526, Hernán Núñez de Toledo, Història d'Espanya, Història de Castella - la Manxa, Història de Castella i Lleó, Història de Madrid, Història de Mallorca, Joana I de Castella, José de Anchieta, Joseph Pérez, Juan Bravo, ... Ampliar l'índex (33 més) »
Adrià VI
Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Adrià VI
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Antic Règim
Anticatalanisme
L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Anticatalanisme
Antonio de Herrera y Tordesillas
Antonio de Herrera y Tordesillas (1549 - 1626) va ser un historiador, censor i cronista de l'Edat d'Or castellana, autor de Historia general de los hechos de los castellanos en las Islas y Tierra Firme del mar Océano que llaman Indias Occidentales, obra més coneguda com les Décadas i que és considerada com una de les obres més ben escrites de la conquesta d'Amèrica.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Antonio de Herrera y Tordesillas
Antonio de Mendoza
Antonio (López) de Mendoza (Granada, Espanya, 1493 - Lima, Perú, 1552) va ser el primer virrei de Nova Espanya (1535-1550) i el tercer virrei del Perú (1551-1552).
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Antonio de Mendoza
Antonio de Zúñiga y Guzmán
Antonio de Zuñiga en la decoració ceràmica del claustre de la Capitania General de Barcelona Antonio de Zúñiga i Guzmán (Plasencia, c. 1480 - 1533), noble espanyol de la Casa de Zúñiga, Gran prior de Castella de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta, General de l'Exèrcit Imperial en la lluita contra la rebel·lió dels Comuneros, coneguda com la Guerra de les Comunitats de Castella en temps de l'Emperador del Sacre Imperi Carlos V i Virrei de Catalunya del 1523 al 1525.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Antonio de Zúñiga y Guzmán
Álvaro de Bazán el Vell
Álvaro de Bazán y Solís, anomenat “el Vell” (1506 – 1558), va ser un marí espanyol, d'ascendència navarresa, que va aconseguir el grau de Capità General de les Galeres d'Espanya.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Álvaro de Bazán el Vell
Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza
Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza (?, ca. 1455-Madrid, 1528) va ser un noble i militar espanyol, II duc de Frías i IV comte d'Haro.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza
Bandera d'Espanya
La bandera d'Espanya, amb tots els seus elements actuals, va ser adoptada per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre del 1981 que a l'article segon, diu: Anteriorment, amb l'aprovació de la vigent Constitució espanyola el 6 de desembre de 1978, ja s'havia establert en el seu article 4t que la: 1.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Bandera d'Espanya
Bases de Segòvia
Bases de Segòvia és un document redactat a Segòvia per l'Assemblea de Diputacions Castellanes els darrers dies del mes de gener de 1919 amb la previsió d'elaborar les anomenades Lleis de Castella que apropessin Castella, en alguns aspectes, cap a una «mancomunitat».
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Bases de Segòvia
Batalla d'Oriola
La batalla d'Oriola fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de Los Velez el 30 d'agost de 1521, a Oriola (Baix Segura).
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Batalla d'Oriola
Batalla de Noain
La batalla de Noáin (el 30 de juny de 1521) va ser l'única gran batalla campal que va tenir lloc durant la conquesta de Navarra per part de Castella i Aragó.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Batalla de Noain
Batalla de Villalar
La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar (avui Villalar de los Comuneros, província de Valladolid, Espanya).
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Batalla de Villalar
Cacic
XVIII. Un cacic era històricament un cap de les comunitats taínes de les Antilles i d'Amèrica Central.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Cacic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Casal d'Àustria
Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Casal d'Àustria
Castell de Simancas
El castell de Simancas és un complex fortificat que es troba a la localitat espanyola de Simancas, província de Valladolid.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Castell de Simancas
Castella i Lleó
Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Castella i Lleó
Celtas Cortos
Celtas Cortos és un conjunt musical castellà fundat a Valladolid a mitjan dècada dels 80, reconegut pel seu particular estil de rock celta i lletres combatives (però també romàntiques) amb la veu característica del cantant, Jesús Hernández Cifuentes.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Celtas Cortos
Chinchón
Chinchón és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Chinchón
Comtat d'Orgaz
El comtat d'Orgaz és un títol nobiliari espanyol.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Comtat d'Orgaz
Comtat de Chinchón
El comtat de Chinchón és un títol nobiliari jurisdiccional concedit a Castella el 1520 a Fernando de Cabrera y de Bobadilla, senyor de Chinchón, destacat capità de la guerra dels comuners.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Comtat de Chinchón
Comunero
Villalar. Comunero era qui, durant els anys 1520 i 1521, va participar en la Revolta de les Comunitats de Castella.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Comunero
Confederación de Caballeros Comuneros
La Confederación de Caballeros Comuneros Españoles, Sociedad de los Caballeros Comuneros o Hijos de Padilla va ser una organització secreta paramaçònica creada a Espanya el 1821 (tricentenari de la Guerra de les Comunitats de Castella) i clausurada el 1823 amb la seva divisió en dues altres societats.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Confederación de Caballeros Comuneros
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Conquesta de l'Imperi Asteca
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Conquesta de Navarra
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Consells de la Monarquia d'Espanya
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Decrets de Nova Planta
Demonització
La demonització o satanització és la tècnica retòrica i ideològica de desinformació o alteració de fets i descripcions, (pròxima al revés sacralització, o victimisme), que consisteix a presentar a individus o entitats polítiques, ètniques, culturals o religioses, etc., com fonamentalment dolentes i nocives, com a forma de justificar un tracte polític, militar o social diferenciat, o també per titllar d'incorrecte el que està en contra del que es creu o es dona suport.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Demonització
Dia de Castella i Lleó
Ofrena a Villalar 2006 Monòlit a Villalar de los Comuneros Cada 23 d'abril se celebra en la localitat val·lisoletana de Villalar de los Comuneros el Dia de Castella i Lleó, data en la qual es commemora l'aniversari de la batalla de Villalar, decisiva batalla de la Revolta de les Comunitats de Castella.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Dia de Castella i Lleó
El Ángel Exterminador (societat secreta)
Vicente Urrabieta i Llopis per a la novel·la de Francisco José Orellana, ''El conde de España o La inquisición militar: historia-novela contemporánea'', Madrid, Librería de León Pablo, 1856. El Àngel Exterminador és el nom d'una societat secreta espanyola, absolutista i clerical, del, l'existència de la qual encara es considera no confirmada o hipotètica.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і El Ángel Exterminador (societat secreta)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Espanya
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Espanyolisme
Esquerra Castellana
Bandera usada per Esquerra Castellana Grafit d'Esquerra Castellana a Burgos en contra de l'OTAN. Esquerra Castellana (abreujat IzCa) és un partit polític nacionalista d'esquerra de Castella, constituït definitivament en 2002 a Madrid, amb la incorporació d'Izquierda Comunera a una organització on ja s'hi trobaven Unidad Popular Castellana, Juventudes Castellanas Revolucionarias, Mujeres Castellanas i el Círculo Castellano de Toledo.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Esquerra Castellana
Francisco Fernández de Córdoba y Mendoza
Francisco Fernández de Córdoba y Mendoza (?-Madrid, 1536), conegut simplement com a Francisco de Mendoza, va ser un noble i religiós castellà, va ser bisbe d'Oviedo i Palència, i administrador de les diòcesis de Toledo i Zamora.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Francisco Fernández de Córdoba y Mendoza
Francisco Maldonado
Francisco Maldonado (Salamanca, 1480 - Villalar, 24 d'abril de 1521) fou un capità castellà, dirigent de la Revolta de les Comunitats de Castella.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Francisco Maldonado
Gamarra Nagusia
Gamarra Nagusia/Gamarra Mayor és un poble i concejo pertanyent al municipi de Vitòria.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Gamarra Nagusia
Garcilaso de la Vega
Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536) fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Garcilaso de la Vega
Germania de Mallorca
La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la Part Forana de l'illa, amb l'alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Germania de Mallorca
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Guerra italiana del 1521-1526
Hernán Núñez de Toledo
Hernán Núñez de Toledo i Guzmán (Valladolid, 1475 - Salamanca, 1553), llatinista, hel·lenista, paremiòleg i humanista espanyol, també conegut com a Comendador Griego, el Pinciano o Fredenandus Nunius Pincianus.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Hernán Núñez de Toledo
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Història d'Espanya
Història de Castella - la Manxa
Castella - la Manxa La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Història de Castella - la Manxa
Història de Castella i Lleó
Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Història de Castella i Lleó
Història de Madrid
La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Història de Madrid
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Història de Mallorca
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Joana I de Castella
José de Anchieta
José de Anchieta (San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 19 de març de 1534 - Reritiba, Espírito Santo, Brasil, 9 de juny de 1597) va ésser un prevere jesuïta canari, missioner al Brasil i lingüista.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і José de Anchieta
Joseph Pérez
fou un historiador i hispanista francès.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Joseph Pérez
Juan Bravo
Juan Bravo (Atienza, Guadalajara, c. 1483 - Villalar de los Comuneros, Valladolid, 1521) fou un noble castellà conegut per la seva participació en la Revolta de les Comunitats de Castella.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Juan Bravo
Juan de Padilla
Juan de Padilla (Toledo, 1490 - Villalar, Valladolid, 24 d'abril de 1521) va ser un gentilhome i revolucionari castellà, conegut per la seva participació en la Revolta de les Comunitats de Castella.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Juan de Padilla
Kuartango
Kuartango és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla d'Añana.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Kuartango
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Madrid
María de Lago
María de Lago (Madrid, fl. 1520-1521) va ser una heroïna castellana, destacada en la defensa del setge de l'Alcàsser de Madrid (1520).
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і María de Lago
Mijas
Mijas és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Mijas
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Monarquia d'Espanya
Monteagudo de las Vicarías
Monteagudo de las Vicarías és un municipi de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Monteagudo de las Vicarías
Motí del penó verd
Es coneix com el motí del penó verd l'aixecament popular que va tenir lloc a la ciutat de Sevilla (Espanya) el 8 de maig de 1521 amb motiu de la fam que patien els habitants del ""barri de Feria".
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Motí del penó verd
Nacionalisme castellà
Mural independentista castellà a Belfast El nacionalisme castellà o castellanisme és un moviment que defensa el reconeixement nacional de Castella, i en alguns casos, la seua independència.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Nacionalisme castellà
Nájera
Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Nájera
Nuevo Mester de Juglaría
Nuevo Mester de Juglaría és un conjunt musical de folk castellanolleonès originat a Segòvia en 1969 i encara en actiu, equiparable a grups com Al Tall en la utilització de la música popular com a llenguatge d'actualitat a la manera de la Riproposta italiana.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Nuevo Mester de Juglaría
Palau dels Guzmanes
El Palau dels Guzmanes és un palau renaixentista del situat a la plaça de San Marcelo, al costat de la Casa de los Botines, a la ciutat de Lleó.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Palau dels Guzmanes
Palència
Palència (en castellà Palencia) és una ciutat de Castella i Lleó, a Espanya, capital de la província del mateix nom.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Palència
Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga
, conegut com a Pedro de Toledo, va ser un aristòcrata espanyol, virrei de Nàpols, militar, polític i mecenes de les belles arts.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga
Pedro de Alcocer
Pedro de Alcocer (Toledo) va ser un historiador espanyol del.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Pedro de Alcocer
Pedro Fajardo y Chacón
El castell de Vélez-Blanco va ser la residència principal de Pedro Fajardo, inspirat en el renaixentista castell de la Calahorra. Pedro Fajardo i Chacón (c. 1478, Múrcia - 19 de juliol de 1546) va ser un noble, polític i militar espanyol pertanyent a la Casa de Fajardo, que va ostentar, entre altres dignitats, la de 1er marquès de los Vélez.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Pedro Fajardo y Chacón
Pere Lluís Escrivà
Castel Sant'Elmo, Napoli Forte spagnolo, L'Aquila Pere Lluís Escrivà o Pedro (Pirro) Luis Escrivà (València cap a 1490 - ?) va ser un important arquitecte militar al servei de Carles V. Provenia d'una família noble.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Pere Lluís Escrivà
Poder dual
La proclamació del Dia internacional de la dona treballadora a Petrograd el 1917 va ser el començament de la Revolució de Febrer El poder dual és un concepte articulat per Lenin com a dvoevlastie («doble poder») que descriu una situació durant la Revolució de Febrer de 1917 en la qual dos poders polítics, els consells obrers, o soviets, i l'aparell oficial de l'estat del Govern Provisional Rus, van coexistir l'un amb l'altre disputant-se la legitimitat.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Poder dual
Republicanisme espanyol
Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Republicanisme espanyol
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Revolta de les Germanies
Rosario de Acuña y Villanueva
Rosario de Acuña y Villanueva (Madrid, 1 de novembre de 1850 - Gijón, 5 de maig de 1923) va ser una escriptora, pensadora i periodista espanyola. Fou considerada ja en la seva època com una de les més avançades avantguardistes en el procés espanyol d'igualtat social de la dona i l'home —i els drets dels més febles en general.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Rosario de Acuña y Villanueva
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Salamanca
Segòvia
Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Segòvia
Setge d'Alzira
El setge d'Alzira fou una de les accions armades de la Revolta de les Germanies.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Setge d'Alzira
Tomàs Roca
Tomàs Roca (Tarragona, segle XV - Tarragona, segle XVI) va ser un metge i astròleg català Es titulà en arts (filosofia) i en medicina a la universitat de Perpinyà abans d'exercir a Girona i, posteriorment, entrar al servei de Fadrique Enríquez de Velasco, almirall de Castella i vescomte de Cabrera per matrimoni amb Anna de Cabrera.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Tomàs Roca
Torrelaguna
Torrelaguna és un municipi del Nord-est de la Comunitat de Madrid.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Torrelaguna
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Valladolid
Villalar de los Comuneros
Villalar de los Comuneros és un municipi de la província de Valladolid a la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Villalar de los Comuneros
Wendy Pineda
és una enginyera cartògrafa i activista que protegeix la selva oriental peruana Madre de Dios.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і Wendy Pineda
1521
;Països Catalans.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і 1521
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і 16 d'abril
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Revolta de les Comunitats de Castella і 23 d'abril
També conegut com Aixecament comuner, Comuneros, Comuners, Comunitats de Castella, Guerra de les Comunitats, Guerra de les Comunitats de Castella, Guerra dels comuners, Les Comunitats de Castella, Rebel·lió dels ''Comuneros'', Revoltes de les Comunitats de Castella, Revolució de les Comunitats de Castella.