Comunicació

613 les relacions: Abraham Lincoln, Acadèmia, Acadèmia Palatina, Acadèmia platònica, Adam Smith, Afareu (poeta), Aftoni d'Antioquia, Agal·lis, Agustí d'Hipona, Agustí Torres, Aixafem el feixisme, Alexandre de Cotièon, Alexandre Herculano, Alexandre Numeni, Alfi Flavus, Alfonso García Matamoros, Ambròs de Milà, Amfícrates (retòric), Ammià Marcel·lí, Anarquisme epistemològic, Anaxímenes de Làmpsac, Anàfora (retòrica), Andreu Avel·lí Pi i Arimon, Andreu Sempere, Anna Laetitia Barbauld, Antifont, Antiga Grècia, Antoni Àtic, Antoni Brenac, Antonomàsia, Apòcope, Apofàntica, Apol·lodor de Pèrgam, Apologia de Sòcrates, Arístocles de Pèrgam, Arcesilau de Pítana, Archibald MacLeish, Arel·li Fusc, Argument ad nauseam, Aristòtil, Aristó d'Alea, Aristodem de Nisa el Jove, Aristotelis Valaoritis, Arnobi el Vell, Ars Rhetorica, Art, Art de la lectura, Art efímer, Art poètica, Artemó (rètor), ..., Arthur Conan Doyle, Articulació (música), Arts liberals, Arts mecàniques, Arxiu i Biblioteca de Poblet, Asínia Pol·lió, Asclepíades Bitini, Ashaninca, Aspasi de Tir, Aspàsia de Milet, Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya, Ateu Pretextat, Athalia (Händel), Athanase Auger, Aticisme, Aulus Corneli Cels, Autoironia, Averrois, Èfor, Èmfasi, Època arcaica, Ètica de la persuasió, Émile Léger, Àpsines, Àpsines el Jove, Barbara Cassin, Barroc, Bartomeu Pou i Puigserver, Bartomeu Xavier Gómez i Font, Basili i Emèlia de Cesarea, Batalla d'Anglaterra, Bató de Sinope, Bebi Macrí, Belles arts, Bernat Metge, Bió de Borístenes, Boeci, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Bragi, Buteó, Buteó (orador), Caià, Cal·linic de Petra, Calpurni Flac, Camilla Battista da Varano, Campanar de Giotto, Canini Cèler, Captatio benevolentiae, Carrines Segon, Català antic, Català clàssic, Càstor (escriptor), César Simón Gordo, Còrax, Cebrià de Cartago, Cecili Calactí, Cefalió, Centre polític, Ciència medieval, Ciril Bofill, Cleó d'Halicarnàs, Clemente Cortejón Lucas, Clitofó (oligarca), Cobles estrampes, Competència lingüística, Compositio, Conanci de Palència, Concordia discors, Confessions, Constantí Sícul, Construccionisme social, Corici, Cornelià, Cortesia, Crates de Tral·les, Críties, Creó, Curiaci Matern, Dafnis i Cloe, Dante Alighieri, Dál Riata, Dècim Magne Ausoni, Déu, Dídim el Cec, De doctrina Christiana, De la natura, De la vida benaurada, De optimo genere oratorum, Decòrum, Demagògia, Demetri d'Alexandria, Demetri d'Èritres, Demonització, Desinformació, Diant d'Efes, Diòfanes de Mitilene, Didàctica de l'escriptura, Digressió, Dilema, Dinami de Bordeus, Diodor d'Adramítium, Diodor Zonas, Dionisi d'Halicarnàs, Discurs, Docimàsia, Doctrina Moral del mallorquí en Pacs, Doctrinal, Dona a l'antiga Roma, Dones a Atenes, Dorió (escriptor), Ecolingüística, Edat d'or de l'islam, Edat mitjana, Educació a l'antiga Roma, El contracte social, El nom de la rosa, Eli Dionisi, Eli Serapió, Eli Teó, Elocució, Emil Dovifat, Emma Goldman, Empori (retòric), Encomi, Encyclopaedia Cursus Philosophici, Enomarc, Epímone, Epístola d'Eugnostos, Epidi, Epifani de Petra, Epifonema, Escola de traductors de Toledo, Escola monàstica, Escopelià, Escrió de Samos, Escriptura, Escriptura creativa, Escultura gòtica, Escultura hel·lenística, Estocàstica, Estrató (retòric), Estudi de la història de l'art, Estudis dels mitjans de comunicació de massa, Ethos, Etymologiae, Euctemó, Eustaci d'Epifania, Eustaci de Tessalònica, Evanci, Exegesi de l'ànima, Exemple, Exsuperi, Fal·làcia, Fal·làcia del punt mitjà, Faula, Favoni Eulogi, Fèlix Amat de Palou i Pont, Fòrum de Pompeia, Fedre (diàleg), Fenàreta, Figuralisme, Filagre, Filòstrat (orador), Filip de Side, Filisc de Milet, Filologia, Flavià (procònsol d'Àfrica), Foci I de Constantinoble, Fonètica, Forma (art), François-Antoine Pomey, Francesc Novella, Francesc Serra i Alberti, Francesco Cetti, Francesco d'Oberto, Francesco Filelfo, Francesco Sforza di Santa Fiora, Francisca de Nebrija, Francisco Fernández y González, Francisco Javier Alegre, Francisco Sobrino Morillas, Francisco Valero y Losa, Frònesi, Frederic Furió i Ceriol, Frontó (poeta), Frontó d'Èmesa, Gai (desambiguació), Gai (retòric), Gai Albuci Sil, Gai Gargoni, Gai Herenni (escriptor), Gai Juli Víctor, Gai Mari Victorí, Gal·liè, Garden – A World Model, Gasparinus de Bèrgam, Gérard Genette, Gòrgias (diàleg), Gòrgias de Leontins, Genetli, Gens Júlia, Gens Virgínia, Gerardus Joannes Vossius, Gertrudis d'Helfta, Giacomo Carlo Denina, Giambattista Vico, Gil Vicente, Gimnàs (antiga Grècia), Giorgio Valla, Giovanni Battista Doni, Girolamo Tiraboschi, Glaucip, Glàucies (retòric), Great Books of the Western World, Gregori de Nissa, Gregori Maians i Siscar, Gresham College, Guillaume de Machaut, Hagnònides, Hagnó de Tars, Hàzim, Hípias major, Hípies d'Elis, Hegèsies de Magnèsia, Hegemó d'Atenes, Heraclides de Lícia, Heró d'Atenes, Hermarc, Hermàgores Carió, Hermàgores de Temnos, Hermòcrates de Iasos, Hermògenes de Tars (retòric), Hernán Núñez de Toledo, Hezbol·là, Hièrocles d'Alabanda, Hiberno - llatí, Història de l'Argentina, Història de l'educació, Història de l'educació a Espanya, Història de l'estètica, Història de la lingüística, Història de la llengua catalana, Història de Villena, Història del cristianisme, Homilètica, Hortènsia (oradora), Hortensius, Humor, Iàmblic de Babilònia, Ió (Plató), Ibn Taymiyya, Ibn Zàkur, Icari (magistrat), Immortalitat, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Occident, Infern - Cant Segon, Intel·ligència lingüística, Invectiva, Irlanda Confederada, Isòcrates, Iu Pascual i Rodés, Ivo Lapenna, Jaume Medina i Casanovas, Jaume Pasqual, Jònic de Sardes, Jerónimo Zurita y Castro, Jeroni Amiguet i Breçó, Jeroni d'Estridó, Joan Andrés i Morell, Joan Doxípater, Joan Filopò, Joan Maragall i Gorina, Joan Nuix, Joan Ramis i Ramis, Joaquim Masmitjà i de Puig, Joe's Diner, Johann Bauhin, Jordi Gemist Pletó, José Antonio Conde y García, José Vaz, Josefa Estévez García del Canto, Josep Coll i Vehí, Josep Manuel Minyana, Josep Pau Ballot i Torres, Josep Zaragoza i Vilanova, Joseph Priestley, Joseph Weizenbaum, Juan de Palafox y Mendoza, Juan Lorenzo Palmireno, Judici d'intenció, Judit amb el cap d'Holofernes, Judith Butler, Juli Grani, Juli Pòl·lux, Juli Rufinià, Juli Severià, Juli Teòdot, Juni Gal·lió, Juvenal, Klaus Barbie, Konstandinos Petru Kavafis, La conjuració de Catilina, La muntanya màgica, Lanfranc, Làcares (retòric), Lògica, León Carnicer Rochel, Leli, De l'amistat, Leonardo Bruni, Leonhard Euler, Les paradoxes dels estoics, Les set Arts Liberals, Lesbocles, Lesbonax (filòsof), Leys d'Amors, Libani, Liberalisme, Licimni de Sicília, Lionel d'Este, Literatura, Literatura catalana, Literatura espanyola del Barroc, Literatura espanyola del Romanticisme, Literatura oral, Literatura persa, Literatura romana, Llatí, Llatí Pacat Drepani, Lleó d'Alabanda, Lleó de Bizanci, Llenguatge musical, Llenguatge verbal, Llibre del tresor, Llista d'antics grecs, Llista d'especialitats 62 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista d'obres de Ramon Llull, Llucià, Lorenzo Lotto, Lorenzo Pignotti, Lorenzo Valla, Luci Cesti Pius, Luci Otacili Pílit, Luci Ploci Gal, Luis de Góngora y Argote, Malc de Filadelfia, Manuel del Palacio y Simó, Manuel Lassala i Sangerman, Marí de Flàvia Neàpolis, Marc Anneu Mela, Marc Anneu Sèneca, Marc Antoni, Marc Antoni Gnifó, Marc Antoni l'Orador, Marc Antoni Polemó, Marc Gal·lió, Marc Pompili Andrònic, Marc Pomponi (tribú 167 aC), Marc Porci Latró, Marc Valeri Messal·la (cònsol 161 aC), Marcellin Albèrt, Marcoman, Màrius Sampere i Passarell, Mètode dels loci, Mírtida d'Antèdon, Mònica d'Hipona, Món grecoromà, Música instrumental, Menandre de Laodicea (retòric), Menandre Protector, Menecles d'Alabanda, Metaplasme, Metròfanes d'Eucàrpia, Metròfanes de Lebàdia, Michael Billig, Michel Meyer, Miguel de Lardizábal y Uribe, Mikhaïl Bakhtín, Minucià, Minucià el Vell, Missatge, Montserrat Bordes Solanas, Moviment pels drets dels autistes, Muses, Museu d'Aguascalientes, Museu Frans Hals, Museus Vaticans, Nausífanes, Nazari (retòric), Niccolò Zucchi, Nicolau Damascè, Nicolò Longobardo, Noam Chomsky, Nostradamus, Novel·la sofística, Numeni (retòric), Obrimos, Oclocràcia, Oda a Afrodita, Odó Fonoll i Guarda, Olímpia la diaconessa, Oliva Sabuco, Onàsim, Orador, Oratòria, Orígenes, Origen dels etruscs, Ovidi, Pablo Tac, Paganisme, Paideia, Pal·ladi (poeta), Pal·ladi de Metone, Pammenes d'Atenes, Panegyrici Latini, Paradigma, Paradoxa de Protàgores, Paragone, Paral·lelisme, Paràbola (al·legoria), Paràfrasi, Paremiologia, Parresia, Partitiones oratoriae, Pathos, Pau de Tars, Pau de Tir, Paulí Petrocori, Pàmfil (desambiguació), Pàmfil (retòric), Peó (mètrica), Pederàstia a l'antiga Grècia, Pedro de Ribadeneira, Pedro González de Mendoza, Perícope, Pere Joan Nunyes, Pere Patrici el Mestre, Persuasió, Peter Lampe, Petit Satan, Pier Paolo Vergerio (el Vell), Pinakes, Pintura rococó, Planetes en l'astrologia, Planudes, Plutió, Poesia, Poesia pastoral, Poeta, Polícrates d'Atenes, Poliè el Macedoni, Populisme, Porfiri, Potamó de Mitilene, Pròdic de Ceos, Pregunta retòrica, Prestidigitació, Prizreni, Procle, Procopi de Gaza, Propaganda, Protàgores, Pseudo-Longí, Ptolemeu d'Alexandria (ambaixador), Publi Hordeoni Lol·lià, Publi Rutili Llop (pretor 49 aC), Publi Sulpici Ruf (tribú), Quaderna via, Quadrívium, Quentin Skinner, Querella de les dones, Quiasme, Quint Hateri, Quintilià, Raimundo de Miguel, Recurs literari, Reductio ad Hitlerum, Ree Morton, Retòrica a Herenni, Reticència, Robert T. Craig, Rodolphe Töpffer, Romà Hispó, Romeu i Julieta, Rutili Llop (gramàtic), Sèneca, Sòcrates, Scott McGehee, Segle I, Segon (sofista), Segona Sofística, Sext Clodi (retòric), Sext Juli Gabinià, Sexualitat a l'antiga Roma, Siagri (rei dels romans), Silvestre II, SlutWalk, Sobre la sublimitat, Sofista, Sorites, Sotto voce, Stanisław Papczyński, Studia humanitatis, Sublim, Surrealisme, Susan B. Anthony, Takarai Kikaku, Tautologia (lògica), Tòpic literari, Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial), Teòdot de Quios, Tema artístic, Temisti, Teodectes de Faselis, Teodectes el Jove, Teodor de Bizanci, Teodor de Gàdara, Teopomp de Quios, Teoria de la literatura, Teoria del pendent relliscós, Terra baixa, The Anxiety of Influence, Theodore Roosevelt, Ticià el Jove, Timàgenes d'Alexandria, Tomàs Magistre, Torquato Tasso, Trasímac de Calcedó, Trívium, Trivial (matemàtica), Trobador, Trop (retòrica), Tutili, Ulpià d'Ascaló, Universitat, Universitat de Bolonya, Universitat de Girona, Universitat de Pàdua, Universitat medieval, V (V de Vendetta), Valeri Editu, Vicent Olcina i Sempere, Victimisme, Victor Guérin, Vipsani Àtic, Virgini Flavus, Voltaire, William-Adolphe Bouguereau, Xarlatà, Xovinisme, Yahya ibn Hamza al-Alawi, Zacaries Escolàstic, Zenó de Cítion, Zou Yan, 101, 134, 15 de març, 1748, 189, 314, 326, 35, 391. Ampliar l'índex (563 més) » « Shrink índex

Abraham Lincoln

Abraham Lincoln (Comtat de Hardin, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington DC, 15 d'abril de 1865) fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, el primer dels quals del Partit Republicà.

Nou!!: Retòrica і Abraham Lincoln · Veure més »

Acadèmia

Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).

Nou!!: Retòrica і Acadèmia · Veure més »

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.

Nou!!: Retòrica і Acadèmia Palatina · Veure més »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Retòrica і Acadèmia platònica · Veure més »

Adam Smith

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.

Nou!!: Retòrica і Adam Smith · Veure més »

Afareu (poeta)

Afareu (en grec Aphareus), va ser un poeta tràgic atenenc i orador.

Nou!!: Retòrica і Afareu (poeta) · Veure més »

Aftoni d'Antioquia

Aftoni (en Aphthonius) fou un escriptor de l'antiga Grècia natural d'Antioquia que va viure entorn del 315, del qual es conserva una obra de retòrica, intitulada Progymnasmata.

Nou!!: Retòrica і Aftoni d'Antioquia · Veure més »

Agal·lis

Agal·lis (Ἀγαλλίς) va ser una gramàtica de l'illa de Corcira que va escriure sobre Homer.

Nou!!: Retòrica і Agal·lis · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Retòrica і Agustí d'Hipona · Veure més »

Agustí Torres

Agustí Torres (Montmaneu, diòcesi de Vic, 29 de juny de 1773 - Barcelona, 4 de gener del 1833) fou catedràtic de lletres humanes a la universitat de Cervera.

Nou!!: Retòrica і Agustí Torres · Veure més »

Aixafem el feixisme

Aixafem el feixisme és un cartell fotogràfic de guerra creat el 1936 pel fotògraf, publicista i escriptor català Pere Català i Pic.

Nou!!: Retòrica і Aixafem el feixisme · Veure més »

Alexandre de Cotièon

Alexandre (en Ἀλέξανδρος) va ser un mestre de gramàtica de la Grècia romana nascut a Cotièon que va viure al.

Nou!!: Retòrica і Alexandre de Cotièon · Veure més »

Alexandre Herculano

Alexandre Herculano de Carvalho e Araújo fou un escriptor, historiador, periodista i poeta portugués de l'època del Romanticisme.

Nou!!: Retòrica і Alexandre Herculano · Veure més »

Alexandre Numeni

Alexandre Numeni (en llatí Alexander Numenius, en grec Ἀλέξανδρος Νουμήνιος, o Νουμηνίου) va ser un retòric grec que vivia al regnat d'Adrià.

Nou!!: Retòrica і Alexandre Numeni · Veure més »

Alfi Flavus

Alfi Flavus (Alfius Flavus) va ser un retòric romà del temps d'August i Tiberi, deixeble de Luci Cesti Pius.

Nou!!: Retòrica і Alfi Flavus · Veure més »

Alfonso García Matamoros

Alfonso García Matamoros (Villarrasa - Alcalá de Henares, 25 de juny de 1572) fou un retòric i humanista espanyol.

Nou!!: Retòrica і Alfonso García Matamoros · Veure més »

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Nou!!: Retòrica і Ambròs de Milà · Veure més »

Amfícrates (retòric)

Amfícrates (en grec Ἀμφικράτης) va ser un sofista i retòric William Woodthorpe Tarn grec d'Atenes, que va viure al segle I aC.

Nou!!: Retòrica і Amfícrates (retòric) · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Retòrica і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Anarquisme epistemològic

Paul Feyerabend proposà l'anarquisme epistemològic Lanarquisme epistemològic, anarquisme metodològic o dadaisme epistemològic, és una teoria epistemològica desenvolupada pel filòsof de la ciència austríac Paul Feyerabend, que afirma que no hi ha regles metodològiques útils o lliures d'excepcions que regisquen el progrés de la ciència.

Nou!!: Retòrica і Anarquisme epistemològic · Veure més »

Anaxímenes de Làmpsac

Anaxímenes (en Anaximenes) fou un retòric i historiador de l'antiga Grècia, natural de Làmpsac, fill d'Arístocles i deixeble del gramàtic Zoilos i del filòsof Diògenes el Cínic.

Nou!!: Retòrica і Anaxímenes de Làmpsac · Veure més »

Anàfora (retòrica)

En retòrica, una anàfora (del grec "ἀναφορά", 'ascens, referència a l'anterior') és un recurs literari que consisteix a repetir una seqüència de paraules al començament de proposicions (oracions o versos) consecutives, tot emfatitzant-les i donant-los simetria.

Nou!!: Retòrica і Anàfora (retòrica) · Veure més »

Andreu Avel·lí Pi i Arimon

Andreu Avel·lí Pi i Arimon (Barcelona, 1 de març de 1793 - ibídem, 26 de desembre de 1851) és conegut per ser un historiador i epigrafista centrat sobretot en la història de Barcelona, i sobretot per la seva obra Barcelona Antigua y Moderna.

Nou!!: Retòrica і Andreu Avel·lí Pi i Arimon · Veure més »

Andreu Sempere

Andreu Sempere (Alcoi, 1510 — València, 1572) va ser un humanista, metge i llatinista valencià.

Nou!!: Retòrica і Andreu Sempere · Veure més »

Anna Laetitia Barbauld

Anna Laetitia Barbauld (nom de soltera: Anna Laetitia Aikin; 20 de juny de 1743 – 9 de març de 1825) fou una poeta, assagista i escriptora de llibres per a nens de nacionalitat anglesa.

Nou!!: Retòrica і Anna Laetitia Barbauld · Veure més »

Antifont

Antifont de Ramnunt (Antiphon) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos.

Nou!!: Retòrica і Antifont · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Retòrica і Antiga Grècia · Veure més »

Antoni Àtic

Antoni Àtic (en llatí Antonius Atticus) va ser un retòric romà del.

Nou!!: Retòrica і Antoni Àtic · Veure més »

Antoni Brenac

Antoni Brenac (o Brenach) (Vinçà, el Conflent,?Medina 1998, pàg. 26 – Montserrat, 1555), fou un poeta humanista català del, monjo de Montserrat.

Nou!!: Retòrica і Antoni Brenac · Veure més »

Antonomàsia

Lantonomàsia (del llatí antonomasia i del grec ἀντονομασία, antonomazein, "anomenar de manera diferent"), és una sinècdoque que consisteix a usar un epítet, un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d'una persona o, inversament, l'ús d'un nom propi en lloc d'un apel·latiu.

Nou!!: Retòrica і Antonomàsia · Veure més »

Apòcope

Lapòcope (paraula femenina) és un fenomen fonètic que consisteix en la supressió d'un o de diversos fonemes al final d'una paraula.

Nou!!: Retòrica і Apòcope · Veure més »

Apofàntica

Lapofàntica (del grec αποφαντικα, «dir respecte quelcom») és la secció de la lògica referida als judicis. En tal sentit es diu que una proposició atributiva és apofàntica quan en aquesta s'hi afirma o s'hi nega alguna cosa.

Nou!!: Retòrica і Apofàntica · Veure més »

Apol·lodor de Pèrgam

Apol·lodor de Pèrgam va ser un retòric grec fundador i director d'una escola de retòrica anomenada que es va oposar a una altra escola oberta per Teodor de Gàdara, l'anomenada.

Nou!!: Retòrica і Apol·lodor de Pèrgam · Veure més »

Apologia de Sòcrates

LApologia de Sòcrates (en grec Ἀπολογία Σωκράτους) o Defensa de Sòcrates, escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dona Plató del discurs de defensa pronunciat pel filòsof Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort el 399 aC.

Nou!!: Retòrica і Apologia de Sòcrates · Veure més »

Arístocles de Pèrgam

Arístocles de Pèrgam (en grec Άριστοκλῆς) va ser un sofista i retòric grec que va viure en temps dels emperadors Trajà i Adrià.

Nou!!: Retòrica і Arístocles de Pèrgam · Veure més »

Arcesilau de Pítana

Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia). La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.

Nou!!: Retòrica і Arcesilau de Pítana · Veure més »

Archibald MacLeish

Archibald MacLeish (Glencoe, Illinois, 7 de maig de 1892 - Boston, Massachusetts, 20 d'abril de 1982) fou un poeta, dramaturg, professor, funcionari públic, advocat i bibliotecari estatunidenc, que va guanyar tres vegades el Premi Pulitzer.

Nou!!: Retòrica і Archibald MacLeish · Veure més »

Arel·li Fusc

Arel·li Fusc (en llatí Arellius Fuscus) va ser un retòric romà de rang eqüestre que va florir al final del regnat d'August.

Nou!!: Retòrica і Arel·li Fusc · Veure més »

Argument ad nauseam

Un argument ad nauseam és un terme llatí usat per descriure un argument el qual ha estat continuat 'fins la nàusea'.

Nou!!: Retòrica і Argument ad nauseam · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Retòrica і Aristòtil · Veure més »

Aristó d'Alea

Aristó (en Arístōn ho Alaieus) va ser un escriptor de l'antiga Grècia esmentat per Diògenes Laerci, segons el qual va escriure diversos tractats científics sobre retòrica.

Nou!!: Retòrica і Aristó d'Alea · Veure més »

Aristodem de Nisa el Jove

Aristodem (en Aristodemus) va ser un gramàtic i rètor de l'antiga Grècia nascut a Nisa, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Retòrica і Aristodem de Nisa el Jove · Veure més »

Aristotelis Valaoritis

Aristotelis Valaoritis (en grec, Αριστοτέλης Βαλαωρίτης); Lefkada, 1824 – Lefkada, 1879) fou un poeta grec, un dels representants de l'escola literària de l'Heptanès, així com un polític. Fou el rebesavi de l'escriptor grec Nanos Valaoritis.

Nou!!: Retòrica і Aristotelis Valaoritis · Veure més »

Arnobi el Vell

Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.

Nou!!: Retòrica і Arnobi el Vell · Veure més »

Ars Rhetorica

Ars Rhetorica d'Aristòtil és un tractat grec antic sobre l'art de la persuasió, que data del.

Nou!!: Retòrica і Ars Rhetorica · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Retòrica і Art · Veure més »

Art de la lectura

L'art de la lectura és una tècnica i activitat filològica i humanística arrelada en l'origen clàssic de la grammatiké grega i, subsegüentment, de la Retòrica llatina, aconseguint a adquirir disposició de disciplina autònoma al, sobretot en la seva especialització de "lectura en veu alta".

Nou!!: Retòrica і Art de la lectura · Veure més »

Art efímer

''Alliberament de 1001 globus blaus'', «escultura aerostàtica» d'Yves Klein (reconstrucció realitzada el 2007 a la plaça Georges-Pompidou de París en celebració del cinquantenari de l'esdeveniment realitzat per Klein el 1957) Es denomina art efímerEl terme «efímer» prové del grec ἐφήμερος (ephêmeros), que significa «que dura només un dia», encara que per extensió va acabar significant «de curta durada», sense especificar un temps determinat però sempre amb la condició de caducitat.

Nou!!: Retòrica і Art efímer · Veure més »

Art poètica

LArt poètica (Ars Poetica. en llatí), també coneguda com a Epístola als Pisons (Epistula ad Pisones), forma part de les Epístoles d'Horaci i és la més llarga de totes, així com ho és respecte a la resta de composicions del poeta: té 476 hexàmetres.

Nou!!: Retòrica і Art poètica · Veure més »

Artemó (rètor)

Artemó (en Artemon) va ser un rètor de la Grècia romana que va viure durant el començament del període imperial.

Nou!!: Retòrica і Artemó (rètor) · Veure més »

Arthur Conan Doyle

Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 22 de maig del 1859 - Crowborough, Anglaterra, 7 de juliol del 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes el 1887 per a A Study in Scarlet, la primera de quatre novel·les i cinquanta-sis contes sobre Holmes i el doctor Watson.

Nou!!: Retòrica і Arthur Conan Doyle · Veure més »

Articulació (música)

accent, tenuto. Articulacions de legato a staccatissimo. L'articulació és un paràmetre musical fonamental que determina com sona una sola nota o un altre esdeveniment discret.

Nou!!: Retòrica і Articulació (música) · Veure més »

Arts liberals

XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.

Nou!!: Retòrica і Arts liberals · Veure més »

Arts mecàniques

Un lloc en construcció en l'alta edat mitjana, de la Bíblia Maciejowski. Arts mecàniques o arts vulgars es com es van denominar a partir de l'antiguitat clàssica a les arts produïdes mitjançant procediments de moviment del cos físic, enfront de les que eren únicament producte del pensament, "immòbils", les arts liberals.

Nou!!: Retòrica і Arts mecàniques · Veure més »

Arxiu i Biblioteca de Poblet

LArxiu i Biblioteca de Poblet és un dipòsit documental i bibliogràfic emplaçat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que fou creat l'any 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Retòrica і Arxiu i Biblioteca de Poblet · Veure més »

Asínia Pol·lió

Asínia o Asínia Pol·lió (en llatí Asinia Pollio) va ser la filla de Gneu Asini, cònsol l'any 40 aC i germana de Gai Asini Pol·lió.

Nou!!: Retòrica і Asínia Pol·lió · Veure més »

Asclepíades Bitini

Asclepíades Bitini (en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης) va ser un metge de Bitínia que va obtenir una gran popularitat a Roma al començament del, fama que va mantenir durant la seva vida i encara va transmetre als seus successors.

Nou!!: Retòrica і Asclepíades Bitini · Veure més »

Ashaninca

Els campa o ashaninca són un poble que habita prop del naixement del riu Amazones, a l'est de Perú (regions de Junín, Pasco, Huánuco i part d'Ucayali i a l'estat d'Acre (Brasil). Parlen la llengua ashaninca, pertanyent a la família de llengües amerindies arawak, juntament amb els amuesha, matsiguenga, nomatsiguenga i piro. Tradicionalment no tenen cultura escrita. Arribaren a realitzar un art de la persuasió i el convéncer mitjançant la paraula i gestos. L'investigador Gerald Weiss identificà fins a 19 recursos retòrics formals. Benki Piyãko, cap ashaninca, en una trobada amb representants de l'administració brasilera Artesanat Asháninka Dos infants ashaninca a la seva casa del departament d'Ucayali.

Nou!!: Retòrica і Ashaninca · Veure més »

Aspasi de Tir

Aspasi (en Ἀσπάσιος) va ser un historiador i retòric grec natural de Tir i de data incerta, que segons diu Suda va escriure una història de Tir i de les coses destacables d'aquell país en una vintena llibres, alguns tractats de retòrica i alguns més d'altres temes.

Nou!!: Retòrica і Aspasi de Tir · Veure més »

Aspàsia de Milet

'''Aspàsia de Milet''' (470 aC - 400 aC), amant de Pèricles Aspàsia de Milet (c. 470 aCD. Nails, The People of Plato, 58–59 - c. 400 aC,A.E. Taylor, Plato: The Man and his Work, 41 en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, deixebla del científic Anaxàgores, mestre de retòrica de Sòcrates i logògrafa.

Nou!!: Retòrica і Aspàsia de Milet · Veure més »

Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya

LAssociació Lliure de Sindicats d'AlemanyaL'adjectiu (en aquest cas Frei, "Lliure": Free, en anglès) —posat en la posició del nostre epítet— a vegades es diu que pot fer referència a qualsevol dels noms, depèn de si creiem que és un complement de un nom, o de tots els noms de la frase.

Nou!!: Retòrica і Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya · Veure més »

Ateu Pretextat

Ateu Pretextat o simplement Ateu (en llatí Ateius Pretextatus) conegut també per Ateu el Filòleg (Philologus) va ser un gramàtic grec nascut a Atenes, però que va exercir a Roma.

Nou!!: Retòrica і Ateu Pretextat · Veure més »

Athalia (Händel)

Athalia (HWV 52) és un oratori en anglès de Georg Friedrich Händel del 1733, el tercer que va compondre d'aquest tipus.

Nou!!: Retòrica і Athalia (Händel) · Veure més »

Athanase Auger

Athanase Auger (12 de desembre de 1734, París - 7 de febrer de 1792, París) fou un pedagog, hel·lenista i traductor francès.

Nou!!: Retòrica і Athanase Auger · Veure més »

Aticisme

L'aticisme fou un moviment literari retòric que buscava imitar l'estil de la prosa àtica.

Nou!!: Retòrica і Aticisme · Veure més »

Aulus Corneli Cels

Aulus o Aule Corneli Cels (en llatí: Aulus Cornelius Celsus) (? - segle I) va ser un escriptor, un enciclopedista romà, i potser metge, que va viure probablement a la Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: Retòrica і Aulus Corneli Cels · Veure més »

Autoironia

L'autoironia és el fet i la capacitat de riure's de si mateix; pot ser tant d'una persona de si mateix com de tot el grup social o poble al qual hom pertany.

Nou!!: Retòrica і Autoironia · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Retòrica і Averrois · Veure més »

Èfor

Èfor (Ephorus) fou un historiador grec nascut a Cime, una ciutat eòlica de l'Àsia Menor.

Nou!!: Retòrica і Èfor · Veure més »

Èmfasi

En retòrica, l'èmfasi és un trop que consisteix a emprar una paraula o expressió en un sentit més restringit i precís del que habitualment té en la llengua comuna, per tal d'intensificar un determinat sentit.

Nou!!: Retòrica і Èmfasi · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Retòrica і Època arcaica · Veure més »

Ètica de la persuasió

L'ètica de la persuasió es refereix als principis morals associats amb l'ús de la persuasió per part d'un orador per a influir en les creences, actituds, intencions, motivacions o comportaments del públic.

Nou!!: Retòrica і Ètica de la persuasió · Veure més »

Émile Léger

Émile Léger (1795-1838) fou un matemàtic francès.

Nou!!: Retòrica і Émile Léger · Veure més »

Àpsines

Àpsines (sovint anomenat ὁ Γαδαρεύς 'de Gàdara', ὁ Φοῖνιξ 'el fenici' i ὁ Ἀθηναῖος 'l'atenès') va ser un sofista, gramàtic i orador de l'antiga Grècia originari de Gàdara, a Celesíria.

Nou!!: Retòrica і Àpsines · Veure més »

Àpsines el Jove

Àpsines (en Apsines) fou un sofista de l'antiga Grècia, fill d'Onàsim i net d'Àpsines el Vell.

Nou!!: Retòrica і Àpsines el Jove · Veure més »

Barbara Cassin

Barbara Cassin (24 d'octubre de 1947, Boulogne-Billancourt, departament dels Alts del Sena), és una filòloga, hel·lenista i filòsofa francesa, especialista en els filòsofs grecs i en la retòrica de la modernitat.

Nou!!: Retòrica і Barbara Cassin · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: Retòrica і Barroc · Veure més »

Bartomeu Pou i Puigserver

Bartomeu Pou i Puigserver (Algaida, 21 de juny de 1727-1802) fou un filòsof i neohumanista.

Nou!!: Retòrica і Bartomeu Pou i Puigserver · Veure més »

Bartomeu Xavier Gómez i Font

Bartomeu Xavier Gómez i Font (Fondeguilla, Plana Baixa, 19 de novembre de 1962 - València, 13 de novembre de 2009) va ser un acadèmic valencià, professor de Filologia Clàssica a la Universitat de València i sindical de l'STEPV a la Universitat.

Nou!!: Retòrica і Bartomeu Xavier Gómez i Font · Veure més »

Basili i Emèlia de Cesarea

Basili, anomenat Basili el Vell (Cesarea, segona meitat del s. III - ca. 350) i Emèlia de Cesarea, o Emília (morta ca. 375) van ésser un matrimoni, pares dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa, Macrina la Menor, Pere de Sebaste i Naucraci.

Nou!!: Retòrica і Basili i Emèlia de Cesarea · Veure més »

Batalla d'Anglaterra

La Batalla d'Anglaterra (anglès: Battle of Britain; alemany: Luftschlacht um England) és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya (Luftwaffe) van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force (RAF) britànica, especialment sobre el Comandament de Caces.

Nou!!: Retòrica і Batalla d'Anglaterra · Veure més »

Bató de Sinope

Bató de Sinope (en llatí Baton, en grec antic) fou un retòric i historiador grec que va viure poc després d'Àrat de Sició cap a la meitat del segons Plutarc.

Nou!!: Retòrica і Bató de Sinope · Veure més »

Bebi Macrí

Bebi Macrí (en llatí Baebius Macrinus) va ser un retòric romà que va viure durant els segles II i III És mencionat juntament amb Juli Frontí i Juli Granià com a mestre de l'emperador Alexandre Sever.

Nou!!: Retòrica і Bebi Macrí · Veure més »

Belles arts

Jacques-Louis David, Retrat de Madame Récamier, 1825, oli sobre tela. 173 × 243 cm Museu del Louvre, París Les belles arts o arts majors són arts que es desenvolupen principalment per un concepte estètic més que no pas per una aplicació pràctica.

Nou!!: Retòrica і Belles arts · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Retòrica і Bernat Metge · Veure més »

Bió de Borístenes

Bió de Borístenes (Bion Borysthenites) fou un filòsof escita nadiu de Borístenes, a la desembocadura del riu del mateix nom.

Nou!!: Retòrica і Bió de Borístenes · Veure més »

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Nou!!: Retòrica і Boeci · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Retòrica і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »

Bragi

XIX de Nils Blommér Bragi és una deïtat del panteó nòrdic, fill d'Odin i la gegant Gunlod (o d'Odín i Frigg segons altres versions).

Nou!!: Retòrica і Bragi · Veure més »

Buteó

Buteó era un nom de família de la gens Fàbia.

Nou!!: Retòrica і Buteó · Veure més »

Buteó (orador)

Buteó (en llatí Buteo) va ser un retòric romà del segle I aC.

Nou!!: Retòrica і Buteó (orador) · Veure més »

Caià

Caià o Gaià (o) va ser un retòric i sofista grec nadiu d'Aràbia i deixeble d'Apsines de Gàdara.

Nou!!: Retòrica і Caià · Veure més »

Cal·linic de Petra

Cal·linic（Callinicus), de renom Suctorius, va ser un historiador, sofista i retòric grec nascut a Petra d'Aràbia. Va ensenyar retòrica a Atenes en temps de Galiè (259-268) i va ser rival del retòric Genetli. Va escriure diverses obres de les quals només es conserva un fragment. Entre les obres perdudes hi havia una història d'Alexandria en 10 llibres.

Nou!!: Retòrica і Cal·linic de Petra · Veure més »

Calpurni Flac

Calpurni Flac (en llatí Calpurnius Flaccus) va ser un retòric romà que va viure en temps d'Adrià.

Nou!!: Retòrica і Calpurni Flac · Veure més »

Camilla Battista da Varano

va ser una princesa i una religiosa, mística, humanista i abadessa clarissa.

Nou!!: Retòrica і Camilla Battista da Varano · Veure més »

Campanar de Giotto

El campanar de Giotto és la torre campanar de l'església Santa Maria del Fiore, catedral de Florència, situada a la plaça del Duomo.

Nou!!: Retòrica і Campanar de Giotto · Veure més »

Canini Cèler

Canini Cèler (en Caninius Celer) va ser un retòric grec, mestre de Marc Aureli i Luci Ver, i secretari de l'emperador Adrià.

Nou!!: Retòrica і Canini Cèler · Veure més »

Captatio benevolentiae

La captatio benevolentiae, del llatí captatio ('captació, acció de buscar alguna cosa') i benevolentia ('benevolença') és una locució llatina que descriu un recurs literari i retòric que significa «percaçament de benevolença o de simpatia».

Nou!!: Retòrica і Captatio benevolentiae · Veure més »

Carrines Segon

Carrines Segon (en llatí Carrinas Secundus) va ser un retòric del temps de Calígula, que el va desterrar de Roma per haver clamat contra els tirans en públic en una ocasió.

Nou!!: Retòrica і Carrines Segon · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Retòrica і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: Retòrica і Català clàssic · Veure més »

Càstor (escriptor)

Càstor (en grec Κάστωρ) era un gramàtic i retòric grec nascut a Rodes, o bé a Massília o potser a Galàcia.

Nou!!: Retòrica і Càstor (escriptor) · Veure més »

César Simón Gordo

César Simón Gordo (València, 16 d'agost de 1932 - València, 11 de desembre de 1997) fou un professor de Filologia Hispànica i poeta d'expressió castellana.

Nou!!: Retòrica і César Simón Gordo · Veure més »

Còrax

Còrax (en llatí Corax, en grec antic Κόραξ, "Kórax") fou un sicilià que després de l'expulsió de Trasibul de Siracusa l'any 465 aC, va adquirir molta influència i poder degut als seus dots d'orador, i durant un temps considerable va ser la persona principal de la seva comunitat.

Nou!!: Retòrica і Còrax · Veure més »

Cebrià de Cartago

Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.

Nou!!: Retòrica і Cebrià de Cartago · Veure més »

Cecili Calactí

Cecili Calactí (en Caecilius Calactinus, en Καικίλιος Καλακτῖνος) antigament anomenat per error Calantià (Calantianus) va ser un retòric grec que va viure a Roma en temps d'August.

Nou!!: Retòrica і Cecili Calactí · Veure més »

Cefalió

Cefalió (en Cephalion) fou un retòric de l'antiga Grècia que va viure en temps de l'emperador Hadrià i que va destacar per la seva obra historiogràfica, avui perduda i coneguda solament per fragments citats d'altres autors.

Nou!!: Retòrica і Cefalió · Veure més »

Centre polític

El centrisme o centre polític o és una ideologia política que es defineix per la seva retòrica centrista en oposició a les posicions d'esquerra i dreta.

Nou!!: Retòrica і Centre polític · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Retòrica і Ciència medieval · Veure més »

Ciril Bofill

Ciril Bofill (Vall de Santa Creu, 1577 — Mataró, 1630) fou un frare caputxí i catedràtic de retòrica a la Universitat de l'Estudi General a la ciutat de Barcelona —14 anys abans de fer-se frare.

Nou!!: Retòrica і Ciril Bofill · Veure més »

Cleó d'Halicarnàs

Cleó d'Halicarnàs (en llatí Cleon en grec antic Κλέων "Kléon") fou un retòric grec de la ciutat d'Halicarnàs que va viure al final del i al començament del.

Nou!!: Retòrica і Cleó d'Halicarnàs · Veure més »

Clemente Cortejón Lucas

Clemente Cortejón Lucas (Meco, comunitat de Madrid, 1842 - Barcelona, 1911) fou un cervantista i crític literari espanyol, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Retòrica і Clemente Cortejón Lucas · Veure més »

Clitofó (oligarca)

Clitofó o Clitofont (en llatí Cleitophon, en grec antic Κλειτόφων) va ser un estadista i oligarca atenenc que va viure al, i hauria mort a finals d'aquest segle o a inicis del segle IV aC.

Nou!!: Retòrica і Clitofó (oligarca) · Veure més »

Cobles estrampes

Les cobles estrampes són una forma mètrica de poesia generalment de vuit versos, blancs o solts que formaven una estrofa en la mètrica catalana medieval.

Nou!!: Retòrica і Cobles estrampes · Veure més »

Competència lingüística

La competència lingüística és, segons la lingüística i les teories que s'agrupen dins de la gramàtica formal, el conjunt de coneixements que permeten al parlant d'una llengua comprendre i produir una quantitat, potencialment infinita, d'oracions gramaticalment correctes amb una quantitat finita d'elements.

Nou!!: Retòrica і Competència lingüística · Veure més »

Compositio

El terme llatí compositio (“composició") en literatura és l'ordre intern que aporta l'harmonia en la composició d'un discurs.

Nou!!: Retòrica і Compositio · Veure més »

Conanci de Palència

Conanci, també anomenat Tonanci, va ser un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència entre el 607 i el 639.

Nou!!: Retòrica і Conanci de Palència · Veure més »

Concordia discors

En retòrica, filosofia, musicologia i literatura, el concepte neoplatònic de la concordia discors (o concòrdia discordant, de vegades expressada a l'inrevés: discordia concors) és un recurs estilístic molt emprat en la literatura llatina, però també a la literatura medieval, al Renaixement i al Barroc i un lema llatinitzant i al·legòric.

Nou!!: Retòrica і Concordia discors · Veure més »

Confessions

Les Confessions és el títol de l'autobiografia filosòfica d'Agustí d'Hipona escrita en llatí entre els anys 397 i 398.

Nou!!: Retòrica і Confessions · Veure més »

Constantí Sícul

Constantí Sícul (en llatí Constantinus Siculus, en grec antic Κωνσταντῖνος ὁ Σικελός) va ser un filòsof o retòric grec, pel seu nom originari de Sicília, autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega que porta per títol Θρόνος ("Thronos", càtedra) del que es dedueix que es va dedicar a l'ensenyament.

Nou!!: Retòrica і Constantí Sícul · Veure més »

Construccionisme social

En els camps de la sociologia, l'ontologia social i la teoria de la comunicació, el construccionisme social (socioconstruccionisme o construccionisme relacional) és una teoria sociològica i psicològica del coneixement que proposa que certes idees sobre la realitat física sorgeixen del consens col·laboratiu, en lloc de la pura observació d'aquesta realitat física.

Nou!!: Retòrica і Construccionisme social · Veure més »

Corici

Corici (en llatí Choricius, en grec antic Χορίκιος "Khoríkios") fou un retòric i sofista grec nascut a Gaza, deixeble de Procopi de Gaza, que va florir en temps de Justinià I, cap a l'any 520.

Nou!!: Retòrica і Corici · Veure més »

Cornelià

Cornelià (en llatí Cornelianus) va ser un retòric romà que sembla que va viure durant els regnats de Marc Aureli i Luci Ver.

Nou!!: Retòrica і Cornelià · Veure més »

Cortesia

Cortesia es pot definir com una hàbil elaboració del propi discurs i accions amb la qual induïm a altres persones a tenir una millor opinió sobre nosaltres i sobre ells mateixos.

Nou!!: Retòrica і Cortesia · Veure més »

Crates de Tral·les

Crates de Tral·les (en grec antic Κράτης), fou un orador i retòric de l'escola d'Isòcrates d'Atenes, originari de la ciutat de Tral·les (Tralles) a Cària, segons diu Diògenes Laerci.

Nou!!: Retòrica і Crates de Tral·les · Veure més »

Críties

Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.

Nou!!: Retòrica і Críties · Veure més »

Creó

Creó (en llatí Creon, en grec antic Κρέων "Kréon") fou un retòric grec de data incerta que és mencionat per Suides almenys en tres passatges com a autor d'una obra sobre retòrica (ῥητορικά), del qual esmenta el primer llibre.

Nou!!: Retòrica і Creó · Veure més »

Curiaci Matern

Curiaci Matern (en Curiatius Maternus) va ser un escriptor romà del, inicialment estudiant de retòrica, estudis que va abandonar per escriure tragèdies, entre les quals les més famoses van ser Medea, Thyestes, Domitius, i Cato.

Nou!!: Retòrica і Curiaci Matern · Veure més »

Dafnis i Cloe

Amors pastorals de Dafnis i Cloe, o simplement Dafnis i Cloe (en grec Δάφνις καὶ Χλόη, Daphnis kai Chloē), és l'única obra del novel·lista grec Longus (segle II), escrita a finals del.

Nou!!: Retòrica і Dafnis i Cloe · Veure més »

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Nou!!: Retòrica і Dante Alighieri · Veure més »

Dál Riata

Dál Riata (també anomenat Dalriada o Dalriata) va ser un regne gaèlic situat a la costa oest d'Escòcia, juntament amb alguns territoris de les costes nord-orientals d'Irlanda.

Nou!!: Retòrica і Dál Riata · Veure més »

Dècim Magne Ausoni

Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310.

Nou!!: Retòrica і Dècim Magne Ausoni · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Retòrica і Déu · Veure més »

Dídim el Cec

Dídim el Cec o Dídim d'Alexandria (Δίδυμος; Alexandria, Egipte, 311 - 396) va ser un religiós grecoegipci del, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Sòcrates Escolàstic.

Nou!!: Retòrica і Dídim el Cec · Veure més »

De doctrina Christiana

De doctrina Christiana és una obra escrita per Agustí d'Hipona sobre les Escriptures, la seva exègesi i com es relaciona la teologia cristiana amb la ciència o el saber comú.

Nou!!: Retòrica і De doctrina Christiana · Veure més »

De la natura

De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.

Nou!!: Retòrica і De la natura · Veure més »

De la vida benaurada

De la vida benaurada (en llatí: De vita beata), també traduïda amb el títol La vida feliç, és un diàleg moral escrit pel filòsof estoic romà Sèneca el Jove.

Nou!!: Retòrica і De la vida benaurada · Veure més »

De optimo genere oratorum

Imatge de l'orador Ciceró. De optimo genere oratorum (“Sobre l'òptim gènere dels oradors”) és un tractat retòric de Marc Tul·li Ciceró escrit l'any 46 aC, després del Brutus i abans de lOrator.

Nou!!: Retòrica і De optimo genere oratorum · Veure més »

Decòrum

0521565685 Rebeca i Eliecer, de Poussin (ca. 1660). Decòrum (paraula llatina traduïble per "l'apropiat" o "l'adequat") és un principi de la retòrica clàssica, la poètica i la preceptiva dramàtica, així com de l'estètica i la teoria de l'art, per designar l'apropiat de la utilització d'un estil o una forma per a l'assumpte tractat.

Nou!!: Retòrica і Decòrum · Veure més »

Demagògia

La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.

Nou!!: Retòrica і Demagògia · Veure més »

Demetri d'Alexandria

Demetri d'Alexandria va ser un filòsof peripatètic que va escriure probablement l'obra περί ῾ερμηνείας, de vegades atribuïda a Demetri de Falèron que per diverses raons no la va poder escriure, entre altres perquè havia de ser elaborada en una època posterior per les paraules i expressions que utilitza.

Nou!!: Retòrica і Demetri d'Alexandria · Veure més »

Demetri d'Èritres

Demetri d'Erètria (Demetrius) fou un poeta de l'antiga Grècia que Diògenes Laerci anomena ποικιλογράφος ἄνθρωπος ('home acolorit' o 'complicat'), i que també va escriure obres històriques i sobre retòrica.

Nou!!: Retòrica і Demetri d'Èritres · Veure més »

Demonització

La demonització o satanització és la tècnica retòrica i ideològica de desinformació o alteració de fets i descripcions, (pròxima al revés sacralització, o victimisme), que consisteix a presentar a individus o entitats polítiques, ètniques, culturals o religioses, etc., com fonamentalment dolentes i nocives, com a forma de justificar un tracte polític, militar o social diferenciat, o també per titllar d'incorrecte el que està en contra del que es creu o es dona suport.

Nou!!: Retòrica і Demonització · Veure més »

Desinformació

La desinformació és la informació falsa comunicada de forma intencionada, com a propaganda o per amagar uns fets.

Nou!!: Retòrica і Desinformació · Veure més »

Diant d'Efes

Diant (Δίας) fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Efes que va viure en temps de Filip II de Macedònia.

Nou!!: Retòrica і Diant d'Efes · Veure més »

Diòfanes de Mitilene

Diòfanes de Mitilene (en grec Διοφάνης Diofánes) va ser un distingit retòric grec del temps dels Gracs, al.

Nou!!: Retòrica і Diòfanes de Mitilene · Veure més »

Didàctica de l'escriptura

La didàctica de l'escriptura, ensenyament de l'escriptura o pedagogia de l'escriptura és el conjunt de metodologies per a l'aprenentatge i l'ensenyament de l'escriptura, com a part de l'alfabetització.

Nou!!: Retòrica і Didàctica de l'escriptura · Veure més »

Digressió

Una digressió (del llatí digressĭo, -ōnis, 'apartar-se') és una figura literària que consisteix en un canvi temporal del tema en el curs d'un relat, i més generalment d'un discurs, per evocar una acció paral·lela o per fer intervenir al narrador o l'autor (l'epífrasi dels romans, o la paràbasi del gènere teatral) l'efecte del qual és trencar el fil del discurs amb un canvi de tema intencionat.

Nou!!: Retòrica і Digressió · Veure més »

Dilema

Un dilema (del llatí dilemma) és un problema que es pot resoldre mitjançant dues solucions, cap de les quals és completament acceptable (pensem en els extrems).

Nou!!: Retòrica і Dilema · Veure més »

Dinami de Bordeus

Dinami, en llatí Dynamius, fou un advocat i poeta de Bordeus que ens és conegut a través d'una breu composició poètica en vers elegíac que li va dedicar el seu amic Ausoni quan va morir.

Nou!!: Retòrica і Dinami de Bordeus · Veure més »

Diodor d'Adramítium

Diodor d'Adramítium (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un retòric, acadèmic i filòsof nascut a Adramítion, (Adramítium).

Nou!!: Retòrica і Diodor d'Adramítium · Veure més »

Diodor Zonas

Diodor Zonas (en llatí Diodorus Zonas, en grec Διόδωρος Ζωνᾶς), també conegut com a Diodor el vell, va ser un retòric i epigramàtic grec nascut a Sardes.

Nou!!: Retòrica і Diodor Zonas · Veure més »

Dionisi d'Halicarnàs

Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Retòrica і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »

Discurs

L'orador romà Ciceró parla al Senat romà. Un discurs és allò que hom diu d'una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d'un assumpte amb cert mètode i certa extensió.

Nou!!: Retòrica і Discurs · Veure més »

Docimàsia

Docimàsia (del grec antic: δοκιμασία / dokimasía) prové del verb δοκιμάζειν / dokimadsei, que significa «provar» o «assajar».

Nou!!: Retòrica і Docimàsia · Veure més »

Doctrina Moral del mallorquí en Pacs

La Doctrina Moral del mallorquí en Pacs (o Pax) és una obra miscel·lània a partir d'un recull de citacions d'autors clàssics i cristians, d'autor mallorquí i probablement de cognom Pacs, escrita cap a 1440.

Nou!!: Retòrica і Doctrina Moral del mallorquí en Pacs · Veure més »

Doctrinal

El Doctrinal (o Doctrinale, o Doctrinale puerorum) és un tractat gramatical llatí del, obra d'Alexandre de Villadei i una de les obres lingüístiques més difoses i usades en les universitats i centres d'estudi europeus durant tota la Baixa edat mitjana fins al Renaixement.

Nou!!: Retòrica і Doctrinal · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

p.

Nou!!: Retòrica і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Dones a Atenes

p.

Nou!!: Retòrica і Dones a Atenes · Veure més »

Dorió (escriptor)

Dorió, en llatí Dorion, en grec antic Δωρίων, fou un gramàtic i crític grec que va viure en temps de l'emperador Adrià, al.

Nou!!: Retòrica і Dorió (escriptor) · Veure més »

Ecolingüística

L'ecolingüística o ecologia lingüística és una branca de la lingüística teòrica, apareguda entorn de la dècada del 1990, centrada en la recerca del context social on apareixen immerses les llengües, és a dir, les relacions desenvolupades per les comunitats lingüístiques i el context mediambiental en què s'insereixen aquestes societats.

Nou!!: Retòrica і Ecolingüística · Veure més »

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Nou!!: Retòrica і Edat d'or de l'islam · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Retòrica і Edat mitjana · Veure més »

Educació a l'antiga Roma

Relleu que representa un mestre amb tres deixebles (ca. 180-185 d. C.) Leducació a l'antiga Roma, des dels últims segles de la República Romana, era un mecanisme vinculat a l'elit social, que proporcionava als seus fills una educació a la manera grega.

Nou!!: Retòrica і Educació a l'antiga Roma · Veure més »

El contracte social

Primera edició, Amsterdam 1762. El contracte social o Principis del dret polític és una obra de filosofia política de Jean-Jacques Rousseau publicada el 1762.

Nou!!: Retòrica і El contracte social · Veure més »

El nom de la rosa

El nom de la rosa (Il nome della rosa en l'italià original) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327.

Nou!!: Retòrica і El nom de la rosa · Veure més »

Eli Dionisi

Eli Dionisi (en llatí Aelius Dionysius en grec Αἴλιος Διονύσιος) va ser un retòric grec nascut a Halicarnàs que va viure al, en temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Retòrica і Eli Dionisi · Veure més »

Eli Serapió

Eli Serapió (en llatí Aelius Serapion o Sarapion, en grec antic Σεραπίων) va ser un distingit sofista i retòric d'Alexandria del temps d'Adrià.

Nou!!: Retòrica і Eli Serapió · Veure més »

Eli Teó

Eli Teó (en llatí Aelius Theon, en grec antic Αἴλιος Θέων) va ser un sofista i retòric grec nadiu d'Alexandria, que va viure als segles I i II, a l'època de Quintilià.

Nou!!: Retòrica і Eli Teó · Veure més »

Elocució

Elocució és l'estudi de la parla formal respecte la pronunciació, la gramàtica, l'estil i el to.

Nou!!: Retòrica і Elocució · Veure més »

Emil Dovifat

Emíl Dovifat (Moresnet Neutral, 27 de desembre de 1890- Berlín, 8 d'octubre de 1969) va ser un reputat periodista.

Nou!!: Retòrica і Emil Dovifat · Veure més »

Emma Goldman

Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.

Nou!!: Retòrica і Emma Goldman · Veure més »

Empori (retòric)

Empori (en llatí Emporius) va ser un retòric llatí que, com a molt aviat, va viure al, i va escriure tres tractats curts titulats.

Nou!!: Retòrica і Empori (retòric) · Veure més »

Encomi

L'encomi és un text de lloança en honor d'algú o alguna cosa.

Nou!!: Retòrica і Encomi · Veure més »

Encyclopaedia Cursus Philosophici

Encyclopaedia Cursus Philosophici és una enciclopèdia de Johann Heinrich Alsted, una obra de referència de principis del que volia fer un compendi del saber inspirant-se en l'obra de Ramon Llull.

Nou!!: Retòrica і Encyclopaedia Cursus Philosophici · Veure més »

Enomarc

Enomarc (Oenomarchus) fou un retòric grec natural de l'illa d'Andros, un dels nombrosos deixebles d'Herodes Àtic.

Nou!!: Retòrica і Enomarc · Veure més »

Epímone

En retòrica, s'anomena epímone a una figura que consisteix a repetir sense interval una mateixa paraula per donar èmfasi al que es diu, o a intercalar diverses vegades en una composició poètica un mateix vers o una mateixa expressió.

Nou!!: Retòrica і Epímone · Veure més »

Epístola d'Eugnostos

Epístola d'Eugnostos és el primer tractat del còdex V i el tercer del còdex III dels Manuscrits de Nag Hammadi (NH III, 3 y V 1-17).

Nou!!: Retòrica і Epístola d'Eugnostos · Veure més »

Epidi

Epidi (en llatí Epidius) va ser un retòric romà del final de la república, mestre d'oratòria entre altres, de Marc Antoni i Octavi (August).

Nou!!: Retòrica і Epidi · Veure més »

Epifani de Petra

Epifani de Petra (Epiphanius, Ἐπιφάνιος) fill d'Ulpià, va ser un sofista i retòric molt reputat del, que va ensenyar retòrica a Petra i després a Atenes.

Nou!!: Retòrica і Epifani de Petra · Veure més »

Epifonema

Un epifonema (del grec epiphoneîn, «exclamar») és, en retòrica, un breu enunciat amb el que es tanca un text, de manera que d'alguna manera condensa alguna idea principal que deriva del mateix o expressa una valoració al respecte.

Nou!!: Retòrica і Epifonema · Veure més »

Escola de traductors de Toledo

Catedral de Toledo La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles  i, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica.

Nou!!: Retòrica і Escola de traductors de Toledo · Veure més »

Escola monàstica

Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.

Nou!!: Retòrica і Escola monàstica · Veure més »

Escopelià

Escopelià (en llatí Scopelianus, en grec) va ser un sofista, retòric i poeta grec de Clazòmenes (Clazomenae), deixeble de Niquetes d'Esmirna que va viure a Esmirna.

Nou!!: Retòrica і Escopelià · Veure més »

Escrió de Samos

Escrió de Samos (Aeschrion) fou un poeta iàmbic grec nascut a Samos.

Nou!!: Retòrica і Escrió de Samos · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Retòrica і Escriptura · Veure més »

Escriptura creativa

Lescriptura creativa és aquella escriptura, de ficció o no-ficció, que desborda els límits de l'escriptura professional, periodística, acadèmica o tècnica.

Nou!!: Retòrica і Escriptura creativa · Veure més »

Escultura gòtica

policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.

Nou!!: Retòrica і Escultura gòtica · Veure més »

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Nou!!: Retòrica і Escultura hel·lenística · Veure més »

Estocàstica

Lestocàstica és una disciplina de la matemàtica que combina la teoria de la probabilitat i l'estadística matemàtica per estudiar fenòmens aleatoris.

Nou!!: Retòrica і Estocàstica · Veure més »

Estrató (retòric)

Estrató (en llatí Straton, en grec) va ser un retòric grec.

Nou!!: Retòrica і Estrató (retòric) · Veure més »

Estudi de la història de l'art

Galeria dels Uffizi de Florència, que reunia la impressionant col·lecció dels Mèdici, ho va fer l'any 1765. teoria i la història de l'art. L'estudi de la història de l'art és la disciplina acadèmica l'objecte de la qual són les obres d'art en el seu desenvolupament històric i context estilístic (gènere, disseny, format i aparença), i els artistes en el seu context cultural i social.

Nou!!: Retòrica і Estudi de la història de l'art · Veure més »

Estudis dels mitjans de comunicació de massa

pàgines.

Nou!!: Retòrica і Estudis dels mitjans de comunicació de massa · Veure més »

Ethos

Ethos és una paraula grega (ἦθος; plurals: ethe, Ethe) que pot ser traduïda de diferents maneres.

Nou!!: Retòrica і Ethos · Veure més »

Etymologiae

Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.

Nou!!: Retòrica і Etymologiae · Veure més »

Euctemó

Euctemó (en llatí Euctemon, en grec Εὐκτήμων) va ser un retòric grec que va viure al començament de l'Imperi Romà.

Nou!!: Retòrica і Euctemó · Veure més »

Eustaci d'Epifania

Eustaci d'Epifania (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un retòric i historiador grec d'Epifania a Síria del temps de l'emperador Anastasi (491-518).

Nou!!: Retòrica і Eustaci d'Epifania · Veure més »

Eustaci de Tessalònica

Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble que va viure a la segona meitat del.

Nou!!: Retòrica і Eustaci de Tessalònica · Veure més »

Evanci

Evanci (Evanthius) va ser un retòric i gramàtic romà mort aproximadament l'any 359.

Nou!!: Retòrica і Evanci · Veure més »

Exegesi de l'ànima

LExegesi de l'anima és un text, que pertany als Manuscrits de Nag Hammadi.

Nou!!: Retòrica і Exegesi de l'ànima · Veure més »

Exemple

Es fa us de l'exemple per a explicar o il·lustar una afirmació general dita.

Nou!!: Retòrica і Exemple · Veure més »

Exsuperi

Exsuperi (en llatí Exsuperius) va ser un retòric romà membre d'una família originària de Bordeus a la Gàl·lia que va viure al.

Nou!!: Retòrica і Exsuperi · Veure més »

Fal·làcia

Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Nou!!: Retòrica і Fal·làcia · Veure més »

Fal·làcia del punt mitjà

El punt de vista mitjà, punt de vista equidistant o fal·làcia del punt mitjà és aquella fal·làcia que es mostra en el mateix acord o desacord amb tots els punts de vista existents.

Nou!!: Retòrica і Fal·làcia del punt mitjà · Veure més »

Faula

antropomòrfic cuidant les oques, Egipte, prop del 1120 A..C. Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen.

Nou!!: Retòrica і Faula · Veure més »

Favoni Eulogi

Favoni Eulogi (en llatí Favonius Eulogius) va ser un retòric romà nascut a Cartago i contemporani i deixeble d'Agustí d'Hipona.

Nou!!: Retòrica і Favoni Eulogi · Veure més »

Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) fou un escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració.

Nou!!: Retòrica і Fèlix Amat de Palou i Pont · Veure més »

Fòrum de Pompeia

El fòrum de Pompeia és un fòrum d'època romana, sepultat per lerupció del Vesuvi del 79 i redescobert després de les excavacions arqueològiques en l'antiga Pompeia.

Nou!!: Retòrica і Fòrum de Pompeia · Veure més »

Fedre (diàleg)

Plató a la Glyptothek de Múnic Fedre és un diàleg platònic posterior a La República que presenta moltes afinitats temàtiques amb El convit.

Nou!!: Retòrica і Fedre (diàleg) · Veure més »

Fenàreta

Fenàreta (en grec antic, Φαιναρέτη) (fl.) és la mare del filòsof atenenc Sòcrates i del seu mig-germà Pàtrocle.

Nou!!: Retòrica і Fenàreta · Veure més »

Figuralisme

El figuralisme fou una tècnica de composició musical aplicada a la música vocal, que va estar activa entre els segles  i, en consonància amb els pressupòsits estètics del Renaixement i del Barroc, i que consistia a subordinar la música al text creant per a la música una sèrie de figures de tota classe (melòdiques, rítmiques, polifòniques, de textura musical, etc.) consistents a subratllar musicalment, amb el so, el sentit profund del text.

Nou!!: Retòrica і Figuralisme · Veure més »

Filagre

Filagre (en llatí Philager, en grec) va ser un retòric grec de Cilícia deixeble de Publi Hordeoni Lol·lià, que va viure al.

Nou!!: Retòrica і Filagre · Veure més »

Filòstrat (orador)

Filòstrat (en llatí Philostratus, en grec) va ser un orador grec, i segons diu ell mateix era fill de Ver.

Nou!!: Retòrica і Filòstrat (orador) · Veure més »

Filip de Side

Filip de Side (en llatí Philippus, en grec) va ser un escriptor grec cristià de la primera meitat del.

Nou!!: Retòrica і Filip de Side · Veure més »

Filisc de Milet

Filisc de Milet (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un orador i retòric grec nadiu de Milet, deixeble d'Isòcrates d'Atenes.

Nou!!: Retòrica і Filisc de Milet · Veure més »

Filologia

La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).

Nou!!: Retòrica і Filologia · Veure més »

Flavià (procònsol d'Àfrica)

Flavià (en llatí Flavianus) va ser procònsol d'Àfrica probablement sota Constanci II el fill de Constantí I el Gran, entre els anys 357-361.

Nou!!: Retòrica і Flavià (procònsol d'Àfrica) · Veure més »

Foci I de Constantinoble

Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.

Nou!!: Retòrica і Foci I de Constantinoble · Veure més »

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Nou!!: Retòrica і Fonètica · Veure més »

Forma (art)

La forma en l'art és la manera o conjunt d'elements formals en la que s'expressa un contingut, des del tipus d'art (art audiovisual, art escènica, literatura, etc.) que s'empra en la producció d'una obra d'art fins a la manera en què aquesta s'utilitza, més enllà del to i de l'estil.

Nou!!: Retòrica і Forma (art) · Veure més »

François-Antoine Pomey

François-Antoine Pomey (o Pomay o Pomai) (Pèrnas dei Fònts (Valclusa), 1618 Montalat 2015, pàg. 11 – Lió, 10 de novembre de 1673), fou un jesuïta francès, lexicògraf, classicista i llatinista.

Nou!!: Retòrica і François-Antoine Pomey · Veure més »

Francesc Novella

Francesc Novella (Castellfabib, Racó d'Ademús, 1581 - València, 1645), doctor en teologia, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de València des del 2 de juny de 1615 fins a la seva mort.

Nou!!: Retòrica і Francesc Novella · Veure més »

Francesc Serra i Alberti

Francesc Serra i Alberti (Xilxes, 17 de novembre de 1746 – Madrid, 29 de març de 1814) fou un religiós i erudit valencià.

Nou!!: Retòrica і Francesc Serra i Alberti · Veure més »

Francesco Cetti

Francesco Cetti (* 9. d'agost de 1726 a Mannheim; † 20. de novembre de 1778 a Sàsser) va ser un Jesuïta, matemàtic i zoòleg italià.

Nou!!: Retòrica і Francesco Cetti · Veure més »

Francesco d'Oberto

Nau central de la catedral de Tortosa amb l'Altar Major, les pintures són atribuïdes a Francesco d'Oberto Francesco d'Oberto (1346-1408) fou un poeta provençal.

Nou!!: Retòrica і Francesco d'Oberto · Veure més »

Francesco Filelfo

Francesco Filelfo (Tolentino, Itàlia, 25 de juliol de 1398 – Florència, 31 de juliol de 1481) va ser un humanista italià del Renaixement.

Nou!!: Retòrica і Francesco Filelfo · Veure més »

Francesco Sforza di Santa Fiora

Francesco Sforza (Parma, 6 de novembre de 1562 – Roma, 9 de setembre de 1624) va ser un cardenal italià, membre de la família Sforza de Santa Fiora, branca menor de la família noble milanesa dels Sforza.

Nou!!: Retòrica і Francesco Sforza di Santa Fiora · Veure més »

Francisca de Nebrija

Francisca de Nebrija (o Lebrija) va ser una humanista espanyola del.

Nou!!: Retòrica і Francisca de Nebrija · Veure més »

Francisco Fernández y González

Francisco Fernández y González (Albacete; 26 de setembre de 1833 - Madrid, 30 de juny de 1917) és un escriptor, filòleg, arabista, orientalista i historiador espanyol.

Nou!!: Retòrica і Francisco Fernández y González · Veure més »

Francisco Javier Alegre

Francisco Javier Alegre S.I. (Puerto de Veracruz, Virregnat de Nova Espanya; 12 de novembre de 1729 - Bolonya, 16 d'agost de 1788) fou un jesuïta, filòsof, teòleg, canonista, historiador, geògraf, traductor, creador d'obres de gran interès sobre diversos temes.

Nou!!: Retòrica і Francisco Javier Alegre · Veure més »

Francisco Sobrino Morillas

Francisco Sobrino Morillas (Salamanca, 1545 - Madrid, 8 de gener de 1618) va ser un religiós espanyol, que va esdevenir bisbe de Valladolid entre 1616 i 1618.

Nou!!: Retòrica і Francisco Sobrino Morillas · Veure més »

Francisco Valero y Losa

Francisco Javier Valero y Losa (Villanueva de la Jara, Conca, 3 de desembre de 1664 - Madrid, 23 d'abril de 1720) va ser un religiós espanyol.

Nou!!: Retòrica і Francisco Valero y Losa · Veure més »

Frònesi

La frònesi (en grec φρόνησις) és, segons lÈtica a Nicòmac d'Aristòtil, la virtut del pensament moral, normalment traduïda com 'saviesa pràctica', de vegades també com a 'prudència' (en cert sentit es contraposa a l'hibris o 'desmesura').

Nou!!: Retòrica і Frònesi · Veure més »

Frederic Furió i Ceriol

Frederic Furió i Ceriol, traducció catalana de Fridericus Furius Caeriolanus, nom literari adoptat per Miquel-Joan Ceriol i Balle (València, 27 de maig de 1527 — Valladolid, 12 d'agost de 1592),Puerta Garrido 1997: pp.

Nou!!: Retòrica і Frederic Furió i Ceriol · Veure més »

Frontó (poeta)

Frontó, en llatí Phronton, en grec antic, fou un poeta grec.

Nou!!: Retòrica і Frontó (poeta) · Veure més »

Frontó d'Èmesa

Frontó va ser un mestre i orador de l'antiga Grècia natural d'Èmesa que va ensenyar retòrica a Atenes i va escriure diversos discursos en el regnant d'Alexandre Sever.

Nou!!: Retòrica і Frontó d'Èmesa · Veure més »

Gai (desambiguació)

* Gai, referit a home homosexual.

Nou!!: Retòrica і Gai (desambiguació) · Veure més »

Gai (retòric)

Gai (en llatí Gaius, en grec antic Γάϊος) fou un retòric grec de data incerta.

Nou!!: Retòrica і Gai (retòric) · Veure més »

Gai Albuci Sil

Gai Albuci Sil (en llatí Caius Albucius Silus) va ser un retòric romà, nadiu de Novària al nord d'Itàlia, que era edil a la seva ciutat natal.

Nou!!: Retòrica і Gai Albuci Sil · Veure més »

Gai Gargoni

Gai Gargoni (en llatí Caius Gargonius) va ser un retòric romà mencionat per Sèneca.

Nou!!: Retòrica і Gai Gargoni · Veure més »

Gai Herenni (escriptor)

Gai Herenni (en llatí Caius Herennius) va ser un escriptor romà que encara que formava part de la gens Herènnia no s'han pogut determinar ni els seus pares ni el seu parentiu amb altres membres de la família.

Nou!!: Retòrica і Gai Herenni (escriptor) · Veure més »

Gai Juli Víctor

Gai Juli Víctor (en Gaius Julius Victor) fou un escriptor i retòric romà del, de possible origen gal.

Nou!!: Retòrica і Gai Juli Víctor · Veure més »

Gai Mari Victorí

Gai Mari Victorí (Gaius Marius Victorinus), anomenat Afer pel seu país de naixement (Àfrica), va ser un gramàtic i retòric romà.

Nou!!: Retòrica і Gai Mari Victorí · Veure més »

Gal·liè

Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Nou!!: Retòrica і Gal·liè · Veure més »

Garden – A World Model

Garden – A World Model és una obra d'art de Öyvind Fahlström que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Nou!!: Retòrica і Garden – A World Model · Veure més »

Gasparinus de Bèrgam

Gasparinus de Bèrgam (en italià, Gasparino (da) Barizizza o Gasparino (da) Barzizza; en francès, Gasparin de Pergame; en llatí, Gasparinus Barzizius Pergamensis) (vers 1360 – vers 1431) fou un gramàtic i educador italià, reconegut per haver introduït un nou estil epistolari en llatí, inspirat en les obres de Ciceró Influí, igual que Pier Paolo Vergerio (el Vell), en el desenvolupament de l'humanisme a Pàdua.

Nou!!: Retòrica і Gasparinus de Bèrgam · Veure més »

Gérard Genette

Gérard Genette (París, 7 de juny de 1930 - 11 de maig de 2018) va ser un escriptor, crític i teòric literari francès, un dels creadors de la narratologia.

Nou!!: Retòrica і Gérard Genette · Veure més »

Gòrgias (diàleg)

Gòrgias és un dels diàlegs de Plató corresponent a la seva fase intermèdia (388 aC - 385 aC), que tracta sobre la retòrica.

Nou!!: Retòrica і Gòrgias (diàleg) · Veure més »

Gòrgias de Leontins

Gòrgias de Leontins (Gorgias, Γοργίας; 483–375 BC) fou un orador i filòsof grec.

Nou!!: Retòrica і Gòrgias de Leontins · Veure més »

Genetli

Genetli (en llatí Genethlius, en grec Γενέθλιος) va ser un retòric grec nascut a Patres (Patrae), a Palestina, que va viure entre el regnat de Filip l'àrab i Constantí I el Gran.

Nou!!: Retòrica і Genetli · Veure més »

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Nou!!: Retòrica і Gens Júlia · Veure més »

Gens Virgínia

La gens Virgínia (en Verginia o Virginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.

Nou!!: Retòrica і Gens Virgínia · Veure més »

Gerardus Joannes Vossius

Gerardus Joannes Vossius (Heidelberg, març de 1577 - Amsterdam, 17 de març de 1649), en realitat Gerrit Jansz, fou un teòleg protestant neerlandès, lingüista, historiador i humanista.

Nou!!: Retòrica і Gerardus Joannes Vossius · Veure més »

Gertrudis d'Helfta

Gertrudis d'Helfta (o Santa Gertrudis la Gran) (6 de gener de 1256 - 1302) va ser una mística i teòloga benedictina alemanya.

Nou!!: Retòrica і Gertrudis d'Helfta · Veure més »

Giacomo Carlo Denina

Giacomo Carlo Denina, també anomenat Carlo Giovanni Maria Denina o simplement Carlo Denina (Revello, Piemont, 28 de febrer de 1731 - París, 5 de desembre de 1813) fou un historiador, sacerdot i bibliotecari italià.

Nou!!: Retòrica і Giacomo Carlo Denina · Veure més »

Giambattista Vico

Portada de ''La scienza nuova'' Giambattista Vico o Giovanbattista Vico (23 de juny de 1668-23 de gener de 1744) fou un advocat napolità, filòsof de la història i protosociòleg italià.

Nou!!: Retòrica і Giambattista Vico · Veure més »

Gil Vicente

Gil Vicente (Lisboa, Portugal, 1465-Évora, 1536) va ser el primer gran dramaturg portuguès, a més de ser un poeta de gran anomenada.

Nou!!: Retòrica і Gil Vicente · Veure més »

Gimnàs (antiga Grècia)

Gimnàs de Pompeia, vist des de dalt del mur de l'estadi. La depressió al centre-esquerra era plena d'aigua i servia per a pràctiques de natació. A la dreta (parcialment oculta darrera d'un arbre) es troba una línia de troncs d'arbres carbonitzats, restes dels arbres que hi havia a la palestra i que es van cremar a l'erupció volcànica de l'any 79. El gimnàs a l'antiga Grècia era una institució dedicada a la instrucció física i espiritual.

Nou!!: Retòrica і Gimnàs (antiga Grècia) · Veure més »

Giorgio Valla

Giorgio Valla (Piacenza (Itàlia), 1447 - Venècia, 1500) era un humanista i escriptor italià del Renaixement, sobretot conegut per a la seva enciclopèdia, De expetendis et fugiendis rebus (Sobre el que cal recercar i allò de què cal fugir), la primera a ser impresa.

Nou!!: Retòrica і Giorgio Valla · Veure més »

Giovanni Battista Doni

Giovanni Battista Doni (Florència v.1593 - 1647) fou un musicòleg i humanista italià, conegut per haver creat el nom de les notes musicals.

Nou!!: Retòrica і Giovanni Battista Doni · Veure més »

Girolamo Tiraboschi

Girolamo Tiraboschi (Bèrgam, 18 de desembre de 1731 - Mòdena, 9 de juny de 1794) fou un erudit i historiador de la literatura italiana.

Nou!!: Retòrica і Girolamo Tiraboschi · Veure més »

Glaucip

Glaucip (en llatí Glaucippus, en grec antic Γλαύκιππος) fou un retòric atenenc fill de l'orador Hipèrides.

Nou!!: Retòrica і Glaucip · Veure més »

Glàucies (retòric)

Glàucies (en llatí Glaucias, en grec Γλαυκίας) va ser un retòric atenenc.

Nou!!: Retòrica і Glàucies (retòric) · Veure més »

Great Books of the Western World

Els Great Books of the Western World són una col·lecció de llibres que formen el cànon del pensament i la literatura occidental.

Nou!!: Retòrica і Great Books of the Western World · Veure més »

Gregori de Nissa

Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.

Nou!!: Retòrica і Gregori de Nissa · Veure més »

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Nou!!: Retòrica і Gregori Maians i Siscar · Veure més »

Gresham College

Barnard's Inn Hall, seu actual del Gresham College El Gresham College de Londres és una institució d'ensenyament superior situada al Barnard's Inn Hall al barri de Holborn al centre de Londres.

Nou!!: Retòrica і Gresham College · Veure més »

Guillaume de Machaut

La Natura ofereix a '''Machaut''' (el de la dreta) tres infants: Sentit, Retòrica i Música(Miniatura del segle XIV). Guillaume de Machaut (c. 1300-1377), de vegades escrit Machault, va ser el més cèlebre escriptor i compositor francès del.

Nou!!: Retòrica і Guillaume de Machaut · Veure més »

Hagnònides

Hagnònides (Agnonides) fou un demagog i sicofanta atenenc contemporani de Teofrast i Foció.

Nou!!: Retòrica і Hagnònides · Veure més »

Hagnó de Tars

Hagnó (Hagnon) fou un retòric grec nadiu de Tars que va escriure una obra contra la retòrica, que Quintilià denomina Rhetorices accusatio.

Nou!!: Retòrica і Hagnó de Tars · Veure més »

Hàzim

Abu-l-Hàssan Hàzim ibn Muhàmmad ibn (al-)Hàssan ibn Khàlaf ibn Hàzim al-Ansarí al-Qartajanní, més conegut senzillament com a Hàzim (Cartagena, 1211-Tunis, 1285), poeta, filòleg i teòric de la retòrica andalusí.

Nou!!: Retòrica і Hàzim · Veure més »

Hípias major

LHípias major, també conegut com Què és el bell? (en grec: Ιππίας Μείζων), és un diàleg de Plató.

Nou!!: Retòrica і Hípias major · Veure més »

Hípies d'Elis

Elis, ciutat natal d'Hípies Hípies d'Elis (Hippias) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis.

Nou!!: Retòrica і Hípies d'Elis · Veure més »

Hegèsies de Magnèsia

Hegèsies (en Hegesias) fou un retòric i historiador grec nascut a Magnèsia.

Nou!!: Retòrica і Hegèsies de Magnèsia · Veure més »

Hegemó d'Atenes

Hegemó （en llatí Hegemon, en grec antic) fou un orador atenenc del temps de Demòstenes i un dels que van ser subornats pel rei Filip II de Macedònia per sonar suport al Regne de Macedònia. Aristogitó el va acusar i finalment va compartir la sort de Foció i va ser condemnat a mort. Segons Sirià era un d'aquells oradors que van aconseguir un bon nivell d'oratòria només per la pràctica, sense haver estudiat retòrica. En parla en el mateix sentit Eli Harpocratió.

Nou!!: Retòrica і Hegemó d'Atenes · Veure més »

Heraclides de Lícia

Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) va ser un retòric grec nascut a Lícia que va viure al.

Nou!!: Retòrica і Heraclides de Lícia · Veure més »

Heró d'Atenes

Heró d'Atenes (en llatí Heron, en grec antic) fou un retòric grec nascut a Atenes i fill de Cotis.

Nou!!: Retòrica і Heró d'Atenes · Veure més »

Hermarc

Hermarc (Hermarchus) va ser un filòsof grec de l'escola epicúria, fill d'Agermarc, un home pobre de Mitilene.

Nou!!: Retòrica і Hermarc · Veure més »

Hermàgores Carió

Hermàgores Carió va ser un destacat retòric grec del temps d'August, conegut també com a Hermàgores el Jove.

Nou!!: Retòrica і Hermàgores Carió · Veure més »

Hermàgores de Temnos

Hermàgores (en Hermagoras) va ser un destacat retòric grec del temps de Gneu Pompeu i Ciceró.

Nou!!: Retòrica і Hermàgores de Temnos · Veure més »

Hermòcrates de Iasos

Hermòcrates de Iasos (en llatí Hermocrates, en grec antic Ἑρμοκράτης) fou un escriptor grec nadiu de Iasos, la fama del qual deriva únicament de què fou un dels mestres de Cal·límac, el retòric més distingit del seu temps.

Nou!!: Retòrica і Hermòcrates de Iasos · Veure més »

Hermògenes de Tars (retòric)

Hermògenes de Tars (en llatí Hermogenes, en grec Ἑρμογένης) va ser un dels més cèlebres retòrics grecs, nadiu de Tars, fill de Calip, que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli (161-180).

Nou!!: Retòrica і Hermògenes de Tars (retòric) · Veure més »

Hernán Núñez de Toledo

Hernán Núñez de Toledo i Guzmán (Valladolid, 1475 - Salamanca, 1553), llatinista, hel·lenista, paremiòleg i humanista espanyol, també conegut com a Comendador Griego, el Pinciano o Fredenandus Nunius Pincianus.

Nou!!: Retòrica і Hernán Núñez de Toledo · Veure més »

Hezbol·là

Hezbol·là (literalment ‘Partit de Déu’), transcrit també com a Hizbul·là, Hesbol·là o amb altres variants, és un partit polític islamista xiïta libanès amb un braç civil i un braç armat.

Nou!!: Retòrica і Hezbol·là · Veure més »

Hièrocles d'Alabanda

Hièrocles d'Alabanda (en llatí Hierocles, en grec), va ser un retòric grec nadiu d'Alabanda a Cària germà d'un orador notable de nom Menecles.

Nou!!: Retòrica і Hièrocles d'Alabanda · Veure més »

Hiberno - llatí

Iona, una de les pioneres de la literatura hiberno-llatí Lhiberno-llatí o llati-hispèric va ser una literatura en llatí, on s'unien el joc i l'aprenentatge, els monjos irlandesos van ser els seus creadors i es va estendre durant un període del segle VI al.

Nou!!: Retòrica і Hiberno - llatí · Veure més »

Història de l'Argentina

La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.

Nou!!: Retòrica і Història de l'Argentina · Veure més »

Història de l'educació

La història de l'educació recull les diferents concepcions de l'educació al llarg del temps, incloent-hi els seus objectius, mètodes, teories sobre l'ensenyament i l'aprenentatge o lligams amb l'entorn (fet que analitza profunditat la sociologia de l'educació).

Nou!!: Retòrica і Història de l'educació · Veure més »

Història de l'educació a Espanya

La història de l'educació a Espanya és la història de l'educació als territoris que pertanyen a Espanya, des de l'època moderna i l'humanisme fins a l'actualitat.

Nou!!: Retòrica і Història de l'educació a Espanya · Veure més »

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Nou!!: Retòrica і Història de l'estètica · Veure més »

Història de la lingüística

La història de la lingüística és l'evolució del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semiòtica o amb la gramàtica de cada època.

Nou!!: Retòrica і Història de la lingüística · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Retòrica і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: Retòrica і Història de Villena · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Retòrica і Història del cristianisme · Veure més »

Homilètica

Un bisbe fent un sermó Homilètica (del grec homiletikos, de homilos, ajuntar), en la teologia és l'aplicació dels principis generals de la retòrica en les homilies.

Nou!!: Retòrica і Homilètica · Veure més »

Hortènsia (oradora)

Hortènsia (s. I aC) (en llatí Hortensia) va ser una oradora romana de l'època de la república.

Nou!!: Retòrica і Hortènsia (oradora) · Veure més »

Hortensius

Bust de Marc Tul·li Ciceró, autor de l'''Hortensius.'' LHortensius o Sobre la Filosofia (del llatí De Philosophia) és un tractat filosòfic perdut i que fou escrit per l’orador i advocat romà Marc Tul·li Ciceró (103-43 a.C).

Nou!!: Retòrica і Hortensius · Veure més »

Humor

Charles Chaplin "Charlot", un dels principals humoristes del cinema mut Lhumor (del llatí humor) és definit com la manera de presentar, enjudiciar o comentar la realitat, ressaltant el costat còmic, rialler o ridícul de les coses.

Nou!!: Retòrica і Humor · Veure més »

Iàmblic de Babilònia

Iàmblic de Babilònia (Iamblichus) fou un escriptor sirià que va viure en temps de l'emperador Trajà.

Nou!!: Retòrica і Iàmblic de Babilònia · Veure més »

Ió (Plató)

Ió (o Sobre la Ilíada) és un diàleg de Plató pertanyent a la sèrie anomenada primers diàlegs, escrits en l'època en què l'autor era encara jove.

Nou!!: Retòrica і Ió (Plató) · Veure més »

Ibn Taymiyya

Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Nou!!: Retòrica і Ibn Taymiyya · Veure més »

Ibn Zàkur

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Qàssim ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Wàhid ibn Àhmad al-Fassí al-Maghribí, conegut com a Ibn Zàkur, fou un historiador i poeta marroquí nascut a Fes al començament del.

Nou!!: Retòrica і Ibn Zàkur · Veure més »

Icari (magistrat)

Icari (en llatí Icarius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Retòrica і Icari (magistrat) · Veure més »

Immortalitat

''Allegoria dell'immortalità'' de Giulio Romano La immortalitat (o vida eterna) és el concepte d'existir o viure eternament (sense fi), o amb una durada indeterminada de temps.

Nou!!: Retòrica і Immortalitat · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Retòrica і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Retòrica і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Infern - Cant Segon

El segon cant de lInfern de Dante Alighieri serveix de pròleg al poema, i té lloc fora del bosc; estem al vespre del 8 abril de 1300 (divendres sant), o segons altres comentaristes del 25 de març de 1300 (aniversari de l'Encarnació de Jesucrist).

Nou!!: Retòrica і Infern - Cant Segon · Veure més »

Intel·ligència lingüística

La intel·ligència lingüística és la capacitat d'utilitzar les paraules de manera efectiva en escriure o parlar.

Nou!!: Retòrica і Intel·ligència lingüística · Veure més »

Invectiva

Ciceró denuncia Catilina, fresc de Cesare Maccari, 1882–1888 L' invectiva (del llatí tardà invectus) és un llenguatge abusiu, difamador o de retrets, una forma d'expressió o de discurs groller, destinat a ofendre o a ferir amb vituperació i mala voluntat profundament arrelada, S'utilitza per a censurar a algú, culpant-lo d'alguna cosa.

Nou!!: Retòrica і Invectiva · Veure més »

Irlanda Confederada

Irlanda confederada fa referència al període de govern irlandès entre la rebel·lió de 1641 i la reconquesta per Cromwell el 1649.

Nou!!: Retòrica і Irlanda Confederada · Veure més »

Isòcrates

Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.

Nou!!: Retòrica і Isòcrates · Veure més »

Iu Pascual i Rodés

va ser un pintor paisatgista català.

Nou!!: Retòrica і Iu Pascual i Rodés · Veure més »

Ivo Lapenna

Ivo Lapenna (Split, 5 de novembre de 1909 - Copenhaguen, 15 de desembre de 1987) va ser un esperantista i jurista d'origen iugoslau i nacionalitat britànica.

Nou!!: Retòrica і Ivo Lapenna · Veure més »

Jaume Medina i Casanovas

fou un filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català.

Nou!!: Retòrica і Jaume Medina i Casanovas · Veure més »

Jaume Pasqual

Jaume Pasqual Coromines (Esparreguera, bisbat de Barcelona, 23 de juny de 1736 - 24 de setembre de 1804) fou doctor en dret canònic i civil, canonge regular premonstratenc al monestir de Bellpuig de les Avellanes on hi fou abat i més tard prior, i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae».

Nou!!: Retòrica і Jaume Pasqual · Veure més »

Jònic de Sardes

Jònic de Sardes (en llatí Ionicus, en grec antic Ἰωνικός) era un metge de Sardes a Lídia, fill d'un metge que havia adquirit un cert prestigi.

Nou!!: Retòrica і Jònic de Sardes · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Retòrica і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Jeroni Amiguet i Breçó

Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa?, segle XV - Barcelona?, 1530-64?) fou un metge i llatinista humanista català.

Nou!!: Retòrica і Jeroni Amiguet i Breçó · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Nou!!: Retòrica і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Joan Andrés i Morell

Joan Andrés i Morell (Planes, el Comtat, 15 de febrer de 1740 - Roma, 12 de gener de 1817) fou un sacerdot jesuïta, humanista, historiador i crític literari valencià de la Il·lustració, autor de la primera història de la literatura universal i comparada.

Nou!!: Retòrica і Joan Andrés i Morell · Veure més »

Joan Doxípater

Joan Doxípater (en llatí Joannes Doxipater o Doxopater, en grec), fou un escriptor o retòric grec probablement del, que va escriure un comentari sobre Aftoni.

Nou!!: Retòrica і Joan Doxípater · Veure més »

Joan Filopò

Joan Filopó o Filòpon (Joannes Philoponus) o Joan Gramàtic, fou un erudit grec alexandrí, de gran renom, un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps, i per això va merèixer el nom de Φιλόπονος ('actiu', 'treballador').

Nou!!: Retòrica і Joan Filopò · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Retòrica і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Nuix

Joan Nuix (Torà, 2 de gener de 1740 - Ferrara, 1783) fou un jesuïta, germà del també jesuïta Rafael Nuix.

Nou!!: Retòrica і Joan Nuix · Veure més »

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca, 27 d'abril de 1746 – Maó, Menorca, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.

Nou!!: Retòrica і Joan Ramis i Ramis · Veure més »

Joaquim Masmitjà i de Puig

Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886) va ser un sacerdot català que fundà la congregació de Missioneres del Cor de Maria.

Nou!!: Retòrica і Joaquim Masmitjà i de Puig · Veure més »

Joe's Diner

Joe 's Diner és un pantònim típic dels Estats Units d'Amèrica per a un restaurant fictici o hipotètic.

Nou!!: Retòrica і Joe's Diner · Veure més »

Johann Bauhin

Johann (o Jean) Bauhin (Basilea, 12 de desembre del 1541 - Montbéliard (França), 26 d'octubre del 1612) va ser un botànic suís.

Nou!!: Retòrica і Johann Bauhin · Veure més »

Jordi Gemist Pletó

Jordi Gemist Pletó, (en llatí Georgius Gemistus, en grec antic Γεώργιος ὁ Γεμιστός), o també Jordi Pletó (Georgius Pletho, ὁ Πλήθων) va ser un escriptor romà d'Orient que va viure durant una part del i a la primera meitat del.

Nou!!: Retòrica і Jordi Gemist Pletó · Veure més »

José Antonio Conde y García

José Antonio Conde y García (La Peraleja, Conca, 28 d'octubre de 1766 - Madrid, 12 de juny de 1820) va ser un arabista, hel·lenista i historiador espanyol.

Nou!!: Retòrica і José Antonio Conde y García · Veure més »

José Vaz

fou un sacerdot catòlic, membre de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri.

Nou!!: Retòrica і José Vaz · Veure més »

Josefa Estévez García del Canto

Josefa Estévez García del Canto (Valladolid o SalamancaEnciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana. Espasa Calpe S.A. Madrid. 1924. Tomo XXII. ISBN (tomo) 84.239.4522-7. Pàg. 944, 1830) és una escriptora i poetessa espanyola.

Nou!!: Retòrica і Josefa Estévez García del Canto · Veure més »

Josep Coll i Vehí

Josep Coll i Vehí (Barcelona, 1823 - Girona, 29 de desembre de 1876) fou un escriptor català.

Nou!!: Retòrica і Josep Coll i Vehí · Veure més »

Josep Manuel Minyana

, Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí.

Nou!!: Retòrica і Josep Manuel Minyana · Veure més »

Josep Pau Ballot i Torres

Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.

Nou!!: Retòrica і Josep Pau Ballot i Torres · Veure més »

Josep Zaragoza i Vilanova

Bernat Josep Zaragoza i Vilanova o Bernat Josep Saragossà i Vilanova (Alcalà de Xivert, País Valencià, 5 de maig de 1627 – Madrid, Espanya, 14 d'abril de 1679), fou un matemàtic i astrònom valencià.

Nou!!: Retòrica і Josep Zaragoza i Vilanova · Veure més »

Joseph Priestley

Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA), fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès.

Nou!!: Retòrica і Joseph Priestley · Veure més »

Joseph Weizenbaum

Joseph Weizenbaum (8 de gener de 1923 - 5 de març de 2008) va ser un científic informàtic alemany-americà i professor al MIT.

Nou!!: Retòrica і Joseph Weizenbaum · Veure més »

Juan de Palafox y Mendoza

Juan de Palafox y Mendoza (Fitero, 26 de juny de 1600 - El Burgo de Osma, 1 d'octubre de 1659) fou un prelat espanyol, bisbe de Puebla de los Ángeles, administrador de l'arquebisbat de Mèxic i durant alguns mesos virrei de Nova Espanya, morí essent bisbe d'Osma.

Nou!!: Retòrica і Juan de Palafox y Mendoza · Veure més »

Juan Lorenzo Palmireno

Juan Lorenzo Palmireno, o Lorenço Palmyreno (o Laurentius Palmyrenus, en llatí), noms utilitzats per Juan Lorenzo Roca (Alcanyís, 1524 — València, 1579); fou un humanista aragonès, professor de Gramàtica i Retòrica, i un autor eclèctic i prolífic que cultivà la pedagogia, la retòrica, l'escriptura epistolar, la comèdia humanística en el camp educatiu, els mètodes d'ensenyament del llatí i els repertoris paremiològics.

Nou!!: Retòrica і Juan Lorenzo Palmireno · Veure més »

Judici d'intenció

Judici d'intenció en retòrica és una crítica, acusació o condemna no dels actes o del mal que una persona ha fet, sinó de les suposades i sovint mal interpretades intencions d'aquesta persona.

Nou!!: Retòrica і Judici d'intenció · Veure més »

Judit amb el cap d'Holofernes

''Judit decapitant a Holofernes'', d'Artemisia Gentileschi, 1614-1618 ''Retorn de Judit a Betulia'', de Sandro Botticelli, 1470 Judit amb el cap d'Holofernes o Judit decapitant a Holofernes és un episodi bíblic i un tema artístic relativament freqüent en l'art cristià.

Nou!!: Retòrica і Judit amb el cap d'Holofernes · Veure més »

Judith Butler

Judith Butler (Cleveland, 24 de febrer del 1956) és una persona no-binària estatunidenca que forma part del professorat del departament de Retòrica i Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

Nou!!: Retòrica і Judith Butler · Veure més »

Juli Grani

Juli Grani o Juli Granià (en llatí Julius Granius o Julius Granianus) va ser un retòric romà que va viure en temps de l'emperador Alexandre Sever.

Nou!!: Retòrica і Juli Grani · Veure més »

Juli Pòl·lux

Juli Pòl·lux (Julius Pollux) fou un gramàtic i sofista grec del nadiu de Nàucratis, la colònia grega d'Egipte.

Nou!!: Retòrica і Juli Pòl·lux · Veure més »

Juli Rufinià

Juli Rufinià (en Julius Rufinianus) va ser un retòric romà de data incerta.

Nou!!: Retòrica і Juli Rufinià · Veure més »

Juli Severià

Juli Severià (en llatí Julius Severianus) va ser un retòric romà que va florir sota l'emperador Adrià.

Nou!!: Retòrica і Juli Severià · Veure més »

Juli Teòdot

Juli Teòdot (Julius Theodotus) va ser un sofista i retòric grec que va florir en temps de Marc Aureli, al.

Nou!!: Retòrica і Juli Teòdot · Veure més »

Juni Gal·lió

Juni Gal·lió (en llatí Junius Gallio) va ser un retòric romà contemporani i amic de Marc Anneu Sèneca, del qual va adoptar al seu fill.

Nou!!: Retòrica і Juni Gal·lió · Veure més »

Juvenal

miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.

Nou!!: Retòrica і Juvenal · Veure més »

Klaus Barbie

Klaus Barbie (Bad Godesberg, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, el 25 d'octubre de 1913 - Lió, França, el 25 de setembre de 1991) va ser el cap de la Gestapo de Lió.

Nou!!: Retòrica і Klaus Barbie · Veure més »

Konstandinos Petru Kavafis

Konstandinos Petru Kavafis (transliterat també com a Cavafis, Cavafy o Kavaphes) (Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933) va ser un poeta en llengua grega, una de les figures literàries més importants del i un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna.

Nou!!: Retòrica і Konstandinos Petru Kavafis · Veure més »

La conjuració de Catilina

La conjuració de Catilina (en llatí: De coniuratione Catilinae) és la primera obra de l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp, a més a més de la primera monografia conservada de la historiografia llatina.

Nou!!: Retòrica і La conjuració de Catilina · Veure més »

La muntanya màgica

1924 La muntanya màgica (en alemany: Der Zauberberg) és una novel·la de Thomas Mann que es publicà el 1924.

Nou!!: Retòrica і La muntanya màgica · Veure més »

Lanfranc

Lanfranc (Pavia, v.1005 — 24 de maig del 1089, Canterbury) fou un monjo que es va fer famós com a mestre al monestir benedictí de Bec (Normandia); pel seu prestigi se li va encomanar defensar la tesi de la transsubstanciació en diversos concilis; fou també prior a l'abadia dels Homes a Caen i posteriorment arquebisbe de Canterbury, càrrec que va tenir fins a la seva mort.

Nou!!: Retòrica і Lanfranc · Veure més »

Làcares (retòric)

Làcares (en llatí Lachares, en grec) va ser un retòric atenenc del, sota els emperadors Marcià i Lleó I. Va ser deixeble d'Heracleó d'Egipte i va instruir a moltes eminències del seu temps com ara Nicolau de Mires, Asteri, Procle, Superià, Dioscòrides, germà d'Hipparc i Nicolau, i d'altres.

Nou!!: Retòrica і Làcares (retòric) · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Retòrica і Lògica · Veure més »

León Carnicer Rochel

León Carnicer Rochel (Sabiñánigo, Aragó, 14 de desembre de 1825 - Palma, Mallorca, 1915) va ser un periodista, poeta i autor teatral espanyol.

Nou!!: Retòrica і León Carnicer Rochel · Veure més »

Leli, De l'amistat

Leli, de l'amistat (en llatí: Laelius de amicitia) és un tractat filosòfic de l'escriptor, filòsof, orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró, un dels autors més importants de literatura llatina clàssica.

Nou!!: Retòrica і Leli, De l'amistat · Veure més »

Leonardo Bruni

o Leonardo Aretino, humanista, historiador i polític italià.

Nou!!: Retòrica і Leonardo Bruni · Veure més »

Leonhard Euler

fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Retòrica і Leonhard Euler · Veure més »

Les paradoxes dels estoics

Bust de Marc Tul·li Ciceró. Les paradoxes dels estoics (en llatí: Paradoxa Stoicorum) és una assaig filosòfic de l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 46 a.C a Roma.

Nou!!: Retòrica і Les paradoxes dels estoics · Veure més »

Les set Arts Liberals

Les set Arts Liberals és una pintura (tremp sobre fusta amb acabats d'or) de 50 × 159 cm realitzat per Giovanni di Ser Giovanni cap a 1460, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Retòrica і Les set Arts Liberals · Veure més »

Lesbocles

Lesbocles (en llatí Lesbocles) va ser un retòric grec que va viure a Roma en temps de l'emperador Tiberi a la primera meitat del.

Nou!!: Retòrica і Lesbocles · Veure més »

Lesbonax (filòsof)

Lesbònax (en grec), fill de Potamó de Mitilene, va ser un filòsof i sofista grec que va viure en temps de l'emperador August.

Nou!!: Retòrica і Lesbonax (filòsof) · Veure més »

Leys d'Amors

L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia.

Nou!!: Retòrica і Leys d'Amors · Veure més »

Libani

Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.

Nou!!: Retòrica і Libani · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Retòrica і Liberalisme · Veure més »

Licimni de Sicília

Licimni (Licymnius) fou un antic retòric de Sicília, deixeble de Gòrgies de Leontins i mestre de Polus d'Agrigent, que fou la referència per un llibre de retòrica de nom.

Nou!!: Retòrica і Licimni de Sicília · Veure més »

Lionel d'Este

fou un condottiere i polític italià membre de la Casa d'Este, marquès de Ferrara de 1441 a 1450.

Nou!!: Retòrica і Lionel d'Este · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Retòrica і Literatura · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Retòrica і Literatura catalana · Veure més »

Literatura espanyola del Barroc

Velázquez (1622). La literatura espanyola del Barroc és un període de creació literària que comprèn aproximadament des de les obres inicials de Góngora i Lope de Vega, a la dècada de 1580, fins ben entrat el.

Nou!!: Retòrica і Literatura espanyola del Barroc · Veure més »

Literatura espanyola del Romanticisme

494x494px El Romanticisme és un moviment revolucionari que, en las arts, trenca amb els esquemes establerts en el Neoclassicisme, defensant la fantasia, la imaginació i les forces irracionals espirituals.

Nou!!: Retòrica і Literatura espanyola del Romanticisme · Veure més »

Literatura oral

Kate Tempest en 2017 La literatura oral és aquella literatura que ha estat composta oralment, tot seguint les convencions retòriques i temàtiques de la tradició oral, i està destinada a un públic acostumat a escoltar aquest tipus de composició.

Nou!!: Retòrica і Literatura oral · Veure més »

Literatura persa

El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.

Nou!!: Retòrica і Literatura persa · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Retòrica і Literatura romana · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Retòrica і Llatí · Veure més »

Llatí Pacat Drepani

Llatí Pacat Drepani (en llatí Latinus Pacatus Drepanius) va ser un retòric nadiu d'Aquitània que va escriure diverses composicions i panegírics.

Nou!!: Retòrica і Llatí Pacat Drepani · Veure més »

Lleó d'Alabanda

Lleó d'Alabanda (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λεών), fou un historiador i retòric grec d'Alabanda a Cària de data desconeguda, però amb molta probabilitat de la segona meitat del.

Nou!!: Retòrica і Lleó d'Alabanda · Veure més »

Lleó de Bizanci

Lleó de Bizanci (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λεών), fou un historiador i retòric grec de Bizanci que vivia al en temps de Filip II de Macedònia i potser del seu fill Alexandre el Gran.

Nou!!: Retòrica і Lleó de Bizanci · Veure més »

Llenguatge musical

L'expressió llenguatge musical respon a les següents accepcions.

Nou!!: Retòrica і Llenguatge musical · Veure més »

Llenguatge verbal

Dues dones usant el llenguatge verbal El llenguatge verbal és un procediment de comunicació que utilitza símbols associats per regles, ambdós arbitraris i per conveni, per a codificar informació i descriure significats.

Nou!!: Retòrica і Llenguatge verbal · Veure més »

Llibre del tresor

El Llibre del tresor (originalment en langue d'oïl: Li livres dou tresor), també conegut com Tesoro i Trésor, és una obra enciclopèdica compilada a França en llengua francesa antiga entre 1260 i 1267 per Brunetto Latini, polític, poeta, historiador i filòsof florentí, professor i amic de Dante Alighieri.des d Es tracta d'un còdex il·luminat del, conservat actualment a la Biblioteca Nacional de Rússia, a Sant Petersburg, amb la signatura Fr.

Nou!!: Retòrica і Llibre del tresor · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Retòrica і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista d'especialitats 62 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 62 (Ciències de les arts i les lletres) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Nou!!: Retòrica і Llista d'especialitats 62 de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Llista d'obres de Ramon Llull

Aquesta llista d'obres de Ramon Llull pretén recopilar d'una forma sintètica aquelles obres escrites per Ramon Llull.

Nou!!: Retòrica і Llista d'obres de Ramon Llull · Veure més »

Llucià

Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.

Nou!!: Retòrica і Llucià · Veure més »

Lorenzo Lotto

''Al·legoria del vici i de la virtut'', 1505, Washington, National Gallery Lorenzo Lotto (Venècia, 1480 – Loreto, 1556) va ser un pintor italià del Renaixement, actiu entre Venècia, Bèrgam i les Marques.

Nou!!: Retòrica і Lorenzo Lotto · Veure més »

Lorenzo Pignotti

Lorenzo Pignotti (Figline Valdarno, 9 d'agost de 1739 – Pisa, 5 d'agost de 1812) va ser un poeta, historiador i metge italià, tot i que la seva fama originà sobretot gràcies a les seves faules.

Nou!!: Retòrica і Lorenzo Pignotti · Veure més »

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.

Nou!!: Retòrica і Lorenzo Valla · Veure més »

Luci Cesti Pius

Luci Cesti Pius (en llatí Lucius Cestius Pius) va ser un retòric grec nadiu d'Esmirna, que va ensenyar teòrica a l'antiga Roma al final del.

Nou!!: Retòrica і Luci Cesti Pius · Veure més »

Luci Otacili Pílit

Luci Otacili Pílit (en llatí Lucius Otacilius Pilitus) va ser un retòric roma que va obrir una escola a Roma l'any 81 aC.

Nou!!: Retòrica і Luci Otacili Pílit · Veure més »

Luci Ploci Gal

Luci Ploci Gal (Lucius Plotius Gallus) era un romà nascut a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Retòrica і Luci Ploci Gal · Veure més »

Luis de Góngora y Argote

Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627) fou un poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres artistes.

Nou!!: Retòrica і Luis de Góngora y Argote · Veure més »

Malc de Filadelfia

Malc de Filadelfia o Malc el Sofista (en llatí Malchus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient que va servir de referència per l'obra, Excerpta de Legationibus, compilada per ordre de Constantí VII Porfirogènit.

Nou!!: Retòrica і Malc de Filadelfia · Veure més »

Manuel del Palacio y Simó

Manuel del Palacio y Simó (Lleida, 24 de desembre de 1831 Madrid, 5 de juny de 1906), periodista i poeta satíric espanyol.

Nou!!: Retòrica і Manuel del Palacio y Simó · Veure més »

Manuel Lassala i Sangerman

Manuel Lassala i Sangerman (València, 25 de desembre de 1738 - València, 22 de març de 1806) fou un jesuïta, teòleg, humanista, poeta i dramaturg valencià.

Nou!!: Retòrica і Manuel Lassala i Sangerman · Veure més »

Marí de Flàvia Neàpolis

Marí de Flàvia Neàpolis (Marinus) va ser un filòsof i retòric grec nascut a Flàvia Neàpolis (actualment Nablus), a Palestina, deixeble i successor de Procle a l'Acadèmia platònica.

Nou!!: Retòrica і Marí de Flàvia Neàpolis · Veure més »

Marc Anneu Mela

Marc Anneu Mela (en llatí Marcus Anneus Mela, el seu prenom ha estat citat també com Luci, i el seu cognom també pot escriure's Mel·la) va ser el fill més jove de Marc Anneu Sèneca el retòric i d'Hèlvia, i germà de Luci Sèneca i de Gal·lió.

Nou!!: Retòrica і Marc Anneu Mela · Veure més »

Marc Anneu Sèneca

Marc Anneu Sèneca (en llatí Marcus Anneus Seneca) va ser un retòric romà nadiu de Còrdova (en llatí Corduba) on va néixer en data incerta però en el i probablement una mica abans de l'any 60 aC.

Nou!!: Retòrica і Marc Anneu Sèneca · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Retòrica і Marc Antoni · Veure més »

Marc Antoni Gnifó

Marc Antoni Gnifó (en llatí Marcus Antonius Gnipho) va ser un retòric romà que va viure al.

Nou!!: Retòrica і Marc Antoni Gnifó · Veure més »

Marc Antoni l'Orador

Marc Antoni l'Orador (en llatí Marcus Antonius Orator) (circa 143 - 87 aC) va ser un magistrat romà de l'etapa republicana.

Nou!!: Retòrica і Marc Antoni l'Orador · Veure més »

Marc Antoni Polemó

Polemó (Πολέμων), conegut també pel seu nom romà Marc Antoni Polemó (Marcus Antonius Polemon) va ser un sofista i retòric grec que va florir sota Trajà i Hadrià, i encara després d'aquest.

Nou!!: Retòrica і Marc Antoni Polemó · Veure més »

Marc Gal·lió

Marc Gal·lió (en llatí Marcus Gallio) va ser un retòric romà mencionat en alguns manuscrits com a autor de l'obra Rhetorica ad Herennium, editada dins les obres de Ciceró.

Nou!!: Retòrica і Marc Gal·lió · Veure més »

Marc Pompili Andrònic

Marc Pompili Andrònic (en llatí Marcus Pompilius Andronicus) va ser un retòric romà, sirià de naixement, que va viure al.

Nou!!: Retòrica і Marc Pompili Andrònic · Veure més »

Marc Pomponi (tribú 167 aC)

Marc Pomponi (en llatí Marcus Pomponius) va ser tribú de la plebs l'any 167 aC.

Nou!!: Retòrica і Marc Pomponi (tribú 167 aC) · Veure més »

Marc Porci Latró

Marc Porci Latró (en llatí Marcus Porcius Latro) va ser un cèlebre retòric romà del temps d'August.

Nou!!: Retòrica і Marc Porci Latró · Veure més »

Marc Valeri Messal·la (cònsol 161 aC)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius M. F. M. N. Messalla) va ser un magistrat romà fill del cònsol del 188 aC Marc Valeri Messal·la.

Nou!!: Retòrica і Marc Valeri Messal·la (cònsol 161 aC) · Veure més »

Marcellin Albèrt

Marcellin Albèrt (en francès Marcelin Albert) (Argelièrs, 29 de març de 1851 - 21 de desembre de 1921) fou un viticultor i polític occità, considerat un dels personatges més importants de la història d'Occitània de principis del segle XX per haver sigut el líder de la Revolta de la vinya de 1907.

Nou!!: Retòrica і Marcellin Albèrt · Veure més »

Marcoman

Marcoman (en Marcomannus) va ser un escriptor romà de data incerta que va escriure un comentari a la retòrica de Ciceró.

Nou!!: Retòrica і Marcoman · Veure més »

Màrius Sampere i Passarell

fou un poeta català.

Nou!!: Retòrica і Màrius Sampere i Passarell · Veure més »

Mètode dels loci

Ciceró va tractar sobre el mètode dels loci al seu ''De Oratore''. El mètode dels loci, també anomenat palau de la memòria, és un mètode mnemotècnic que s'utilitza per entrenar la memòria humana.

Nou!!: Retòrica і Mètode dels loci · Veure més »

Mírtida d'Antèdon

Mírtida d'Antèdon (Μυρτίς) va ser una poetessa grega i presumptament mestra de Píndar i Corinna de Tànagra.

Nou!!: Retòrica і Mírtida d'Antèdon · Veure més »

Mònica d'Hipona

Mònica (Tagaste, 331 - Òstia, 27 d'agost de 387) va ser la mare d'Agustí d'Hipona.

Nou!!: Retòrica і Mònica d'Hipona · Veure més »

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Nou!!: Retòrica і Món grecoromà · Veure més »

Música instrumental

La música instrumental és una forma musical que inclou les obres musicals compostes per a ser interpretades exclusivament amb instruments, i sense el recurs de la veu.

Nou!!: Retòrica і Música instrumental · Veure més »

Menandre de Laodicea (retòric)

Menandre (en Menander) va ser un gramàtic i retòric grec, natural de Laodicea del Licos, que va viure cap al o. És l'autor a qui la tradició manuscrita atribueix l'autoria de dos tractats conservats sobre retòrica.

Nou!!: Retòrica і Menandre de Laodicea (retòric) · Veure més »

Menandre Protector

Menandre Protector (en llatí Menander, en grec) fill d'Èufrates de Bizanci, fou un retòric i historiador romà d'Orient que va viure en temps de l'emperador Maurici (que va començar a regnat el 581).

Nou!!: Retòrica і Menandre Protector · Veure més »

Menecles d'Alabanda

Menecles d'Alabanda (en llatí Menecles, en grec) va ser un retòric grec de la ciutat d'Alabanda a Cària, que va viure a la primera meitat del, poc abans de l'època de Ciceró.

Nou!!: Retòrica і Menecles d'Alabanda · Veure més »

Metaplasme

En retòrica, s'anomena metaplasme tota modificació fonètica o morfològica que altera la integritat d'un mot per addició, supressió, substitució o permutació (les quatre operacions fonamentals descrites pel Groupe µ) d'unitats (fonètiques o morfològiques).

Nou!!: Retòrica і Metaplasme · Veure més »

Metròfanes d'Eucàrpia

Metròfanes d'Eucàrpia (en llatí Metrophanes, en grec antic) fou un escriptor i retòric grec nascut a Eucàrpia a Frígia que va escriure dos tractats sobre retòrica:, segons Esteve de Bizanci.

Nou!!: Retòrica і Metròfanes d'Eucàrpia · Veure més »

Metròfanes de Lebàdia

Metròfanes de Lebàdia, en llatí Metrophanes, en grec antic Μητροφάνης, fou un escriptor grec natural de Lebàdia (o Levàdia) a Beòcia, fill del retòric Cornelià.

Nou!!: Retòrica і Metròfanes de Lebàdia · Veure més »

Michael Billig

va ser professor de ciències socials en la Universitat de Loughborough des de 1985 a 2017, i membre de l'influent Discourse and Rhetoric Group (juntament amb personalitats com Derek Edwards i Jonathan Potter).

Nou!!: Retòrica і Michael Billig · Veure més »

Michel Meyer

va ser un professor de retòrica i filosofia en la Universitat Lliure de Brussel·les.

Nou!!: Retòrica і Michel Meyer · Veure més »

Miguel de Lardizábal y Uribe

Miguel de Lardizábal y Uribe (Tepetitla de Lardizábal, Puebla, Nova Espanya, 1744 - Bilbao, Biscaia, 1823) fou un estadista novohispà.

Nou!!: Retòrica і Miguel de Lardizábal y Uribe · Veure més »

Mikhaïl Bakhtín

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Mikhàilovitx Bakhtín, Михаил Михайлович Бахтин, fou un crític literari i filòsof del llenguatge soviètic.

Nou!!: Retòrica і Mikhaïl Bakhtín · Veure més »

Minucià

* Minucià el Vell, retòric grec.

Nou!!: Retòrica і Minucià · Veure més »

Minucià el Vell

Minucià el Vell (en llatí Minucianus, en grec Minoukianós) va ser un retòric grec contemporani del famós Hermògenes de Tars, als voltants de l'any 170.

Nou!!: Retòrica і Minucià el Vell · Veure més »

Missatge

El missatge és l'objecte o contingut de la comunicació, allò que es transmet.

Nou!!: Retòrica і Missatge · Veure més »

Montserrat Bordes Solanas

Montserrat Bordes Solanas (Barcelona, 12 de desembre de 1965 - 23 de juliol del 2010) era una filòsofa, escriptora i professora universitària especialitzada en el camp de la filosofia analítica i, sobre tot, en el de l'ontologia analítica; a més, realizà estudis sobre les fal·làcies i la lògica.

Nou!!: Retòrica і Montserrat Bordes Solanas · Veure més »

Moviment pels drets dels autistes

espectre autista i el moviment per la neurodiversitat El moviment pels drets dels autistes, també conegut com a moviment per la cultura autista, és un moviment social nascut a finals de la dècada del 1980 per iniciativa d'autistes que reivindiquen el seu dret a l'expressió de la diversitat humana, mentre lluiten contra l'exclusió.

Nou!!: Retòrica і Moviment pels drets dels autistes · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Retòrica і Muses · Veure més »

Museu d'Aguascalientes

El Museu d'Aguascalientes és el museu de l'Estat d'Aguascalientes que acull l'obra d'artistes nacionals.

Nou!!: Retòrica і Museu d'Aguascalientes · Veure més »

Museu Frans Hals

El Museu Frans Hals. El Museu Frans Hals (neerlandès: Frans Hals Museum) és un museu a Haarlem, Països Baixos considerat com «el Museu del Segle d'Or», en la mesura en què té en les seves col·leccions obres representatives del barroc als Països Baixos.

Nou!!: Retòrica і Museu Frans Hals · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Retòrica і Museus Vaticans · Veure més »

Nausífanes

Nausífanes (en grec, Nausiphanes) va ser un filòsof que visqué durant el.

Nou!!: Retòrica і Nausífanes · Veure més »

Nazari (retòric)

Nazari (en llatí Nazarius) va ser un retòric romà que va florir al segles  i A la col·lecció dels Panegyrici Veteres apareix el «Nazarii Panegyricus Constantino Augusto» llegit a Roma al cinquè any dels cèsars Crisp i Constantí (vers 326) encara que la major part del panegíric és dedicat a Constantí I el Gran, el pare, que no era present a la lectura.

Nou!!: Retòrica і Nazari (retòric) · Veure més »

Niccolò Zucchi

va ser un jesuïta italià, astrònom i físic conegut per haver estat el primer a observar les bandes del planeta Júpiter (el 17 de maig de 1630), i a informar de taques a sobre de Mart (en 1640).

Nou!!: Retòrica і Niccolò Zucchi · Veure més »

Nicolau Damascè

Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.

Nou!!: Retòrica і Nicolau Damascè · Veure més »

Nicolò Longobardo

Nicolò Longobardo (Caltagirone 1565 - Pequín 1655), també conegut com a Niccolò Longobardi, jesuïta italià, missioner a la Xina durant els anys finals de la Dinastia Ming i el principi de la Dinastia Qing.

Nou!!: Retòrica і Nicolò Longobardo · Veure més »

Noam Chomsky

Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Nou!!: Retòrica і Noam Chomsky · Veure més »

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Nou!!: Retòrica і Nostradamus · Veure més »

Novel·la sofística

La novel·la sofística és un gènere de la narrativa que engloba novel·les amb ús de la retòrica.

Nou!!: Retòrica і Novel·la sofística · Veure més »

Numeni (retòric)

Numeni (en Numenius) va ser un retòric romà que va viure en temps de l'emperador Hadrià, a qui va dirigir un discurs de consol amb motiu de la mort del seu amant Antínous.

Nou!!: Retòrica і Numeni (retòric) · Veure més »

Obrimos

Obrimos (en llatí Obrimus, en grec antic), o també Ombrimos (Ombrimus) fou un retòric grec, nascut probablement en algun lloc de l'Àsia.

Nou!!: Retòrica і Obrimos · Veure més »

Oclocràcia

Oclocràcia o govern de la multitud o de la turba (del grec ὀχλοκρατία ojlokratía, llatí ochlocratia) és una de les formes de degeneració de la democràcia, de la mateixa manera que la monarquia pot degenerar en tirania o l'aristocràcia degenera en oligarquia.

Nou!!: Retòrica і Oclocràcia · Veure més »

Oda a Afrodita

LHimne en honor d'Afrodita, també anomenat Invocació a Afrodita o Oda a Afrodita, és el poema millor conservat de la poetessa lírica grega Safo de Lesbos.

Nou!!: Retòrica і Oda a Afrodita · Veure més »

Odó Fonoll i Guarda

Odó (Ot) Fonoll i Guarda (La Seu d'Urgell, 1810 – Barcelona, 8 de març de 1875) fou un pedagog i lingüista català.

Nou!!: Retòrica і Odó Fonoll i Guarda · Veure més »

Olímpia la diaconessa

Olímpia, també coneguda com a Santa Olímpia i de vegades Olímpia la més Jove per distingir-la de la seva tia amb el mateix nomMoret, Sertorius, Libanios, iconographie: a propos de Sertorius, journée d'étude, Toulouse, 7 avril 2000 autour de Libanios, culture et société dans l'antiquité tardive: actes de la table ronde, Avignon, 27 avril 2000, p.207 (circa 361,368-25 de juliol del 408) era una noble cristiana romana d'ascendència grega Olímpia va néixer i ser criada a Constantinoble o a Antioquia. Era filla d'una noble grega Antioquiana, Alexandra i el ric retòric, Seleucus.

Nou!!: Retòrica і Olímpia la diaconessa · Veure més »

Oliva Sabuco

Oliva Sabuco o Luisa Oliva Sabuco de Nantes Barrera (Alcaraz, Albacete, 2 de desembre de 1562 – íd. ca. 1646) va ser una dona espanyola de l'època renaixentista.

Nou!!: Retòrica і Oliva Sabuco · Veure més »

Onàsim

Onàsim (en Onasimus) fou un autor de l'antiga Grècia que va viure al i va escriure diversos tractats de retòrica.

Nou!!: Retòrica і Onàsim · Veure més »

Orador

Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca per la seva manera de parlar.

Nou!!: Retòrica і Orador · Veure més »

Oratòria

miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.

Nou!!: Retòrica і Oratòria · Veure més »

Orígenes

Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.

Nou!!: Retòrica і Orígenes · Veure més »

Origen dels etruscs

Un mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les 12 ciutats de la lliga etrusca i les ciutats etrusques més notables. Hi ha dues hipòtesis principals respecte als orígens de la civilització etrusca en la primera Edat del ferro: desenvolupament autòcton in situ fora de la cultura de Villanova, o colonització d'Itàlia des del Pròxim Orient.

Nou!!: Retòrica і Origen dels etruscs · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Retòrica і Ovidi · Veure més »

Pablo Tac

Tac va fer aquest dibuix representant dos homes joves que vestien faldilles de fil i plomes amb adorns de plomes al cap, cascavells a les mans, i (potser) decoracions pintades a llurs cossos. Pablo Tac o Quechnajuichom també dit "Qéchngawichum" (Oceanside, Califòrnia 1822–1841) fou un acadèmic amerindi dels luiseños que proporcionà una perspectiva contemporània poc habitual de les institucions i història antiga de l'Alta Califòrnia.

Nou!!: Retòrica і Pablo Tac · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Retòrica і Paganisme · Veure més »

Paideia

Isòcrates, en una còpia trobada a la Villa Albani (Roma), va ser un dels pensadors més notables sobre la '''''paideia''''' En la cultura de l'antiga Grècia, el terme paideia (en grec παιδεία) es referia a la formació i l'educació del membre ideal de la polis.

Nou!!: Retòrica і Paideia · Veure més »

Pal·ladi (poeta)

Pal·ladi, en llatí Palladius, en grec antic Παλλάδιος, va ser un poeta menor romà, de vegades confós amb Rutili Taure Emilià Pal·ladi, escriptor d'agricultura i amb el retòric Pal·ladi de Methone o també amb un retòric gal de nom Pal·ladi.

Nou!!: Retòrica і Pal·ladi (poeta) · Veure més »

Pal·ladi de Metone

Pal·ladi de Metone (Palladius) va ser un sofista i retòric grec fill d'un Pal·ladi probablement també retòric, que va viure a la primera meitat del, en el regnat de Constantí I el Gran.

Nou!!: Retòrica і Pal·ladi de Metone · Veure més »

Pammenes d'Atenes

Pammenes (en grec) va ser un retòric atenenc.

Nou!!: Retòrica і Pammenes d'Atenes · Veure més »

Panegyrici Latini

Panegyrici Latini o Panegírics Llatins és una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'Imperi entre finals del segle I EC i finals de l'IV EC.

Nou!!: Retòrica і Panegyrici Latini · Veure més »

Paradigma

El terme paradigma significa «exemple» o «model».

Nou!!: Retòrica і Paradigma · Veure més »

Paradoxa de Protàgores

La paradoxa de Protàgores o paradoxa d'Evatle és una paradoxa atribuïda al filòsof Protàgores, que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són indecidibles, tal com demostrà Kurt Gödel, seguint les propostes de David Hilbert.

Nou!!: Retòrica і Paradoxa de Protàgores · Veure més »

Paragone

Guercino: ''Al·legoria de la Pintura i de l'Escultura'', 1637 En la història de l'art, Paragone («comparació») és un terme italià usat per a descriure el debat durant el Renaixement, el manierisme i els inicis del Barroc, sobre quina de les arts era major, en què es tractava de decidir quina era la primera entre les arts visuals.

Nou!!: Retòrica і Paragone · Veure més »

Paral·lelisme

Un paral·lelisme és, en retòrica, un recurs literari que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides, de tal manera que la successió simètrica dels mots referma la idea que hom vol transmetre.

Nou!!: Retòrica і Paral·lelisme · Veure més »

Paràbola (al·legoria)

Una paràbola és una al·legoria que conté un ensenyament moral.

Nou!!: Retòrica і Paràbola (al·legoria) · Veure més »

Paràfrasi

Una paràfrasi és una figura lingüística en la qual es dona una versió més o menys lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo més fàcil d'entendre.

Nou!!: Retòrica і Paràfrasi · Veure més »

Paremiologia

La paremiologia (del grec paroimía, instrucció + logos, tractat) és la ciència que estudia els refranys, els proverbis i altres enunciats la intenció dels quals és transmetre algun coneixement tradicional basat en l'experiència, anomenats parèmies.

Nou!!: Retòrica і Paremiologia · Veure més »

Parresia

En la retòrica clàssica la parresia era una manera de «parlar amb franquesa o d'excusar-se per parlar així».

Nou!!: Retòrica і Parresia · Veure més »

Partitiones oratoriae

El De partitione oratoria («De la classificació de la retòrica») o Partitiones Oratoriae («Les divisions de l'oratòria»), és un assaig breu però detallat en l'art d'oratòria.

Nou!!: Retòrica і Partitiones oratoriae · Veure més »

Pathos

Pathos és un vocable grec (πάθος) que pot prendre diverses accepcions.

Nou!!: Retòrica і Pathos · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Retòrica і Pau de Tars · Veure més »

Pau de Tir

Pau de Tir (en llatí Paulus, en grec antic Παυ̂λος) fou un sofista o retòric grec nascut a la ciutat fenícia de Tir, que va viure al temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Retòrica і Pau de Tir · Veure més »

Paulí Petrocori

Paulí Petrocori (en llatí Petrocorius o Petricordius) va ser un eminent retòric gal esmentat per Sidoni Apol·linar.

Nou!!: Retòrica і Paulí Petrocori · Veure més »

Pàmfil (desambiguació)

* Nàutica:Pàmfil, vaixell de rems.

Nou!!: Retòrica і Pàmfil (desambiguació) · Veure més »

Pàmfil (retòric)

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un retòric i escriptor grec esmentat per Aristòtil juntament amb Cal·lip.

Nou!!: Retòrica і Pàmfil (retòric) · Veure més »

Peó (mètrica)

En mètrica, el peó (o himne) és un peu mètric utilitzat tant en la poesia com en la prosa.

Nou!!: Retòrica і Peó (mètrica) · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Retòrica і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Pedro de Ribadeneira

Pedro de Ribadeneira —nascut al segle com Pedro Ortiz de Cisneros— (Toledo, 1526 - Madrid, 1611) fou biògraf, historiador de l'Església i escriptor ascètic espanyol del Segle d'Or.

Nou!!: Retòrica і Pedro de Ribadeneira · Veure més »

Pedro González de Mendoza

Pedro González de Mendoza (Guadalajara, 3 de maig de 1428 - Guadalajara, 11 de gener de 1495) va ésser eclesiàstic i polític castellà, un dels millors exemples del pas del món medieval al modern, al llarg del.

Nou!!: Retòrica і Pedro González de Mendoza · Veure més »

Perícope

Perícope (del grec περικοπη, "retall") és un fragment extret de certes obres literàries, especialment del Nou Testament, amb vista al seu estudi.

Nou!!: Retòrica і Perícope · Veure més »

Pere Joan Nunyes

Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.

Nou!!: Retòrica і Pere Joan Nunyes · Veure més »

Pere Patrici el Mestre

Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).

Nou!!: Retòrica і Pere Patrici el Mestre · Veure més »

Persuasió

Persuasió'', de Jane Austen La persuasió és la influència social de creences, actituds, intencions, motivacions i comportaments d'una persona o grup per mitjà de les paraules, enfront de la coacció (dominació, violència).

Nou!!: Retòrica і Persuasió · Veure més »

Peter Lampe

Peter Lampe (28 de gener del 1954) és un alemany teòleg i professor d'estudis del Nou Testament a la Universitat de Heidelberg a Alemanya.

Nou!!: Retòrica і Peter Lampe · Veure més »

Petit Satan

Bandera d'Israel, un país d'Orient Pròxim, que ha estat anomenat: "Petit Satan". Aiatol·là Ali Khamenei, el Líder suprem de l'Iran. Binyamín Netanyahu, Primer ministre d'Israel. Petit Satan (en persa: شیطان کوچک) (en anglès: The Little Satan) (en hebreu: השטן הקטן), és un nom usat pels aiatol·làs iranians, per anomenar l'estat sionista d'Israel.

Nou!!: Retòrica і Petit Satan · Veure més »

Pier Paolo Vergerio (el Vell)

Pier Paolo Vergerio el Vell (Capodistria, 23 de juliol de 1370 - Budapest, 8 de juliol de 1444 o 1445) fou un humanista, estadista i advocat de dret canònic.

Nou!!: Retòrica і Pier Paolo Vergerio (el Vell) · Veure més »

Pinakes

Biblioteca d'Alexandria Pinakes (en grec antic Πίνακες "taules") és el nom amb el qual es coneix un dels primers catàlegs de llibres, elaborat per Cal·límac de Cirene.

Nou!!: Retòrica і Pinakes · Veure més »

Pintura rococó

Jean-Vaig honorar Fragonard: ''El gronxador'', 1766. La pintura rococó es va desenvolupar al llarg del per tota Europa partint de França, bressol d'aquest estil d'origen aristocràtic, i es va dividir al principi en dos camps nítidament diferenciats: com a part de la producció artística, és un document visual intimista i despreocupat de la manera de vida i de la concepció del món de les elits europees del, en tant també, com una adaptació d'elements constituents de l'estil a la decoració monumental de les esglésies i palaus, va servir com a mitjà de glorificació de la fe i del poder civil.

Nou!!: Retòrica і Pintura rococó · Veure més »

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Nou!!: Retòrica і Planetes en l'astrologia · Veure més »

Planudes

Planudes (en llatí Planudes, en grec) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient.

Nou!!: Retòrica і Planudes · Veure més »

Plutió

Plutió (en grec) va ser un retòric grec.

Nou!!: Retòrica і Plutió · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Retòrica і Poesia · Veure més »

Poesia pastoral

musa grega de la poesia bucòlica o pastoral Arcadia - Pastore em um ambiente bucólico'', obra de estilo neoclássico do pintor Cesare Saccaggi de Tortona La poesia pastoral és un tipus de composició escrita en vers que descriu la vida en el camp d'una forma idealitzada.

Nou!!: Retòrica і Poesia pastoral · Veure més »

Poeta

Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.

Nou!!: Retòrica і Poeta · Veure més »

Polícrates d'Atenes

Polícrates d'Atenes (en llatí Polycrates, en grec antic Πολυκράτης) fou un sofista i retòric grec contemporani de Sòcrates i Isòcrates.

Nou!!: Retòrica і Polícrates d'Atenes · Veure més »

Poliè el Macedoni

Poliè el Macedoni, en llatí Polyaenus, en grec antic, fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratègies de guerra que s'ha conservat en la major part.

Nou!!: Retòrica і Poliè el Macedoni · Veure més »

Populisme

Amb la seva retòrica del "99%" (el poble) contra l'"1%" (l'elit), el moviment Occupy Wall Street va ser un exemple de moviment social populista d'esquerres. Tal com el defineix el Diagrama de Nolan, el populisme (i totalitarisme) se situa a la part inferior esquerra. Una caricatura del 1896 en la qual William Jennings Bryan, un partidari decidit del populisme, ha estat empassant el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units El populisme és un terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de «promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran complir».

Nou!!: Retòrica і Populisme · Veure més »

Porfiri

Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.

Nou!!: Retòrica і Porfiri · Veure més »

Potamó de Mitilene

Potamó de Mitilene (en grec Ποτάμων), fill del retòric Lesbonax, va ser un retòric grec del temps de l'emperador Tiberi, del que era amic.

Nou!!: Retòrica і Potamó de Mitilene · Veure més »

Pròdic de Ceos

Pròdic de Ceos (Πρόδικος) fou un sofista i filòsof grec del.

Nou!!: Retòrica і Pròdic de Ceos · Veure més »

Pregunta retòrica

La pregunta, qüestió, demanda o interrogació retòrica és un recurs literari que consisteix a formular una expressió interrogativa adreçada a un/a interlocutor/a de qui no s'espera resposta.

Nou!!: Retòrica і Pregunta retòrica · Veure més »

Prestidigitació

Un jugador fa trampa per guanyar una partida de cartes. La prestidigitació o jocs de mans és una habilitat motriu fina utilitzada usualment per manipular o entretenir.

Nou!!: Retòrica і Prestidigitació · Veure més »

Prizreni

Prizreni o Prizren (Prizreni, Призрен) és una ciutat històrica al sud de Kosovo.

Nou!!: Retòrica і Prizreni · Veure més »

Procle

Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.

Nou!!: Retòrica і Procle · Veure més »

Procopi de Gaza

Procopi de Gaza va ser un retòric grec i cristià que va viure a Gaza al segle VI (c. 465 - 528) i que va pertànyer a la Segona Sofística.

Nou!!: Retòrica і Procopi de Gaza · Veure més »

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.

Nou!!: Retòrica і Propaganda · Veure més »

Protàgores

Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).

Nou!!: Retòrica і Protàgores · Veure més »

Pseudo-Longí

Pseudo-Longí o Longí (en grec: Λογγίνος) és el nom convencional que es dona a l'autor del tractat Περὶ ὕψους (Sobre el sublim), centrat en el concepte estètic de sublim, en especial en la literatura.

Nou!!: Retòrica і Pseudo-Longí · Veure més »

Ptolemeu d'Alexandria (ambaixador)

Ptolemeu d'Alexandria (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) era un retòric d'Alexandria que Ptolemeu VIII Evergetes II va enviar com a ambaixador a Antíoc IV Epifanes quan aquest assetjava Alexandria l'any 170 aC.

Nou!!: Retòrica і Ptolemeu d'Alexandria (ambaixador) · Veure més »

Publi Hordeoni Lol·lià

Publi Hordeoni Lol·lià, conegut simplement com a Lol·lià (en llatí Publius Hordeonius Lollianus, en grec antic Πόπλιος Ὁρδεώνιος Λολλιανός) fou un famós sofista i retòric grec del temps d'Adrià i Antoní Pius, al segle II.

Nou!!: Retòrica і Publi Hordeoni Lol·lià · Veure més »

Publi Rutili Llop (pretor 49 aC)

Publi Rutili Llop (Publius Rutilius Lupus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Retòrica і Publi Rutili Llop (pretor 49 aC) · Veure més »

Publi Sulpici Ruf (tribú)

Publi Sulpici Ruf (o Rufus; Publius Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Retòrica і Publi Sulpici Ruf (tribú) · Veure més »

Quaderna via

La quaderna via és el tipus d'estrofa de la mètrica en castellà utilitzada pel Mester de Clerecia.

Nou!!: Retòrica і Quaderna via · Veure més »

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Nou!!: Retòrica і Quadrívium · Veure més »

Quentin Skinner

Quentin Robert Duthie Skinner (Oldham, Anglaterra, 26 de novembre de 1940) és un historiador i politòleg anglès, professor d'Humanitats a Queen Mary, Universitat de Londres.

Nou!!: Retòrica і Quentin Skinner · Veure més »

Querella de les dones

Christine de Pisan i el seu fill. S. XV La querella de les dones va ser una pràctica política que va néixer a Europa en les darreres dècades del segle XIV i que perdurà fins a la Revolució francesa.

Nou!!: Retòrica і Querella de les dones · Veure més »

Quiasme

El quiasme és un recurs literari que consisteix a construir una simetria sintàctica o semàntica mitjançant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions.

Nou!!: Retòrica і Quiasme · Veure més »

Quint Hateri

Quint Hateri (en llatí Quintus Haterius) va ser un senador i retòric romà del temps d'August i Tiberi.

Nou!!: Retòrica і Quint Hateri · Veure més »

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).

Nou!!: Retòrica і Quintilià · Veure més »

Raimundo de Miguel

Raimundo de Miguel i Navas (Belorado, Burgos 1816 - Madrid 1878) va ser un catedràtic espanyol de Retòrica i Poètica, distingit humanista i poeta.

Nou!!: Retòrica і Raimundo de Miguel · Veure més »

Recurs literari

Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè aquest guanyi densitat literària.

Nou!!: Retòrica і Recurs literari · Veure més »

Reductio ad Hitlerum

Reductio ad Hitlerum, també argumentum ad Hitlerum o reductio/argumentum ad Nazium és un neollatinisme que significaria "reducció a Hitler" (o "reducció als nazis").

Nou!!: Retòrica і Reductio ad Hitlerum · Veure més »

Ree Morton

Ree Morton (Ossining, Nova York, 3 d'agost de 1936 – Chicago, 30 d'abril de 1977) va ser una artista nord-americana.

Nou!!: Retòrica і Ree Morton · Veure més »

Retòrica a Herenni

La 'Retòrica a Herenni', en llatí Rhetorica ad Herennium, fou una obra d'un autor anònim del segle I abans de Crist.

Nou!!: Retòrica і Retòrica a Herenni · Veure més »

Reticència

En retòrica, la reticència o aposiopesis (ἀποσιώπησις, 'silenciamient') és, dins de les figures literàries, una de les figures d'omissió. Consisteix a deixar incompleta una frase, destacant-se més el que calla.

Nou!!: Retòrica і Reticència · Veure més »

Robert T. Craig

és un teòric de la comunicació de la Universitat de Colorado, Boulder que va rebre la seva llicenciatura en Parla a la Universitat de Wisconsin-Madison, i el seu màster i doctorat en comunicació de la Universitat Estatal de Michigan.

Nou!!: Retòrica і Robert T. Craig · Veure més »

Rodolphe Töpffer

va ser un pedagog suís, pintor i caricaturista.

Nou!!: Retòrica і Rodolphe Töpffer · Veure més »

Romà Hispó

Romà Hispó (en llatí Romanus Hispo) va ser un retòric romà que va viure al.

Nou!!: Retòrica і Romà Hispó · Veure més »

Romeu i Julieta

Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.

Nou!!: Retòrica і Romeu i Julieta · Veure més »

Rutili Llop (gramàtic)

Rutili Llop (Rutilius Lupus; probablement el praenomen era Publius, en català Publi) va ser un retòric romà del.

Nou!!: Retòrica і Rutili Llop (gramàtic) · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Retòrica і Sèneca · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Retòrica і Sòcrates · Veure més »

Scott McGehee

Scott McGehee (nascut el 20 d'abril de 1962) és un cineasta nord-americà.

Nou!!: Retòrica і Scott McGehee · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Retòrica і Segle I · Veure més »

Segon (sofista)

Segon (Secundus) fou un atenenc que va viure a començaments del; destacat sofista, encara que alguns autors el cataloguen com a filòsof cínic o neopitagòric.

Nou!!: Retòrica і Segon (sofista) · Veure més »

Segona Sofística

A la fi del segle I d. C., durant el segle II, III i IV fins ben entrat el, va despuntar dins de l'anomenat Hel·lenisme un renaixement de la Retòrica grega denominat Segona sofística per un dels seus membres, Filòstrat, autor d'una Vida dels sofistes. Figuren entre els principals autors d'aquest corrent Nicetes d'Esmirna, considerat per Filòstrat l'iniciador, el seu deixeble Escopelià, Marc Antoni Polemó, Herodes Àtic, Eli Aristides, Dió de Prusa, Favorí d'Arlés, Alcifró, Claudi Elià, el mateix Filòstrat, Llucià de Samòsata, Ateneu de Nàucratis, Apol·lodor, Filó d'Alexandria, Màxim de Tir, Libani, Himeri, Temisti, l'emperador Julià l'Apòstata, Procopi de Gaza, Corici de Gaza i Enees de Gaza, i el que és sens dubte el més important de tots ells, Plutarc de Queronea.

Nou!!: Retòrica і Segona Sofística · Veure més »

Sext Clodi (retòric)

Sext Clodi (en llatí Sextus Clodius) va ser un retòric sicilià amb el que Marc Antoni va estudiar oratòria.

Nou!!: Retòrica і Sext Clodi (retòric) · Veure més »

Sext Juli Gabinià

Sext Juli Gabinià (en llatí Sextus Julius Gabinianus) va ser un retòric romà que va ensenyar retòrica a la Gàl·lia en temps de Vespasià.

Nou!!: Retòrica і Sext Juli Gabinià · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Retòrica і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Siagri (rei dels romans)

Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.

Nou!!: Retòrica і Siagri (rei dels romans) · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Retòrica і Silvestre II · Veure més »

SlutWalk

SlutWalk (de l'anglès, marxa de les putes) és un moviment mundial de marxes de protesta que demana el cessament de la cultura de la violació, incloent-hi el culpabilitzar i titllar de prostituta les víctimes d'una agressió sexual.

Nou!!: Retòrica і SlutWalk · Veure més »

Sobre la sublimitat

El Tractat sobre la sublimitat és, juntament amb la Poètica d'Aristòtil, una de les obres més importants de l'estètica de l'antiguitat.

Nou!!: Retòrica і Sobre la sublimitat · Veure més »

Sofista

El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.

Nou!!: Retòrica і Sofista · Veure més »

Sorites

El sorites és un recurs estilístic usat habitualment en retòrica (per altres significats, vegeu paradoxa sorites).

Nou!!: Retòrica і Sorites · Veure més »

Sotto voce

Sotto voce (/ˈsɒaʊ ˈvoʊtʃi, ˈtanʊ-, -tʃɛ, -tʃeɪ/;: , literalment "sota la veu") significa baixar intencionadament la veu per a emfatitzar.

Nou!!: Retòrica і Sotto voce · Veure més »

Stanisław Papczyński

Stanisław Papczyński, en religió Estanislau de Jesús i Maria (Podegrodzie, Polònia, 18 de maig de 1631 - Góra Kalwaria, 17 de setembre de 1701) fou un prevere catòlic polonès, autor eclesiàstic, membre de l'orde dels escolapis i fundador de la Congregació de Clergues Marians, primer orde masculí fundat a Polònia.

Nou!!: Retòrica і Stanisław Papczyński · Veure més »

Studia humanitatis

Studia humanitatis ('estudis humanístics', literalment 'estudis de la humanitat') o studia humaniora ha estat el terme llatí per designar la totalitat del programa educatiu humanístic des del Renaixement.

Nou!!: Retòrica і Studia humanitatis · Veure més »

Sublim

''El caminant sobre el mar de núvols'', de Caspar David Friedrich, representació prototípica del sublim. El sublim és una categoria estètica, derivada principalment de l'obra Περὶ ὕψους ('Sobre el sublim') de l'escriptor grec conegut com a Pseudo-Longí, i que consisteix fonamentalment en una bellesa extrema, capaç d'arravatar l'espectador en un èxtasi més enllà de la seva racionalitat, o fins de provocar dolor per ser impossible d'assimilar.

Nou!!: Retòrica і Sublim · Veure més »

Surrealisme

El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.

Nou!!: Retòrica і Surrealisme · Veure més »

Susan B. Anthony

Susan Brownell Anthony (Adams, Massachusetts, 15 de febrer 1820-Rochester, Nova York, 13 de març de 1906), líder del moviment estatunidenc dels drets civils, va jugar un important paper en el moviment pels drets de les dones durant el per a garantir-ne el dret a vot als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Retòrica і Susan B. Anthony · Veure més »

Takarai Kikaku

també dit Enomoto Kikaku, va ser un poeta de haikai o haijin, actiu durant el període Edo.

Nou!!: Retòrica і Takarai Kikaku · Veure més »

Tautologia (lògica)

La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.

Nou!!: Retòrica і Tautologia (lògica) · Veure més »

Tòpic literari

Un tòpic literari és un tema que s'expressa en literatura a través d'una frase cèlebre i que es pot recrear en composicions posteriors sense fer esment explícit d'aquesta frase, però que el receptor evoca en llegir el text.

Nou!!: Retòrica і Tòpic literari · Veure més »

Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)

El front italià (en alemany Italienfront o Südwestfront, «front sud-oest») inclou totes les operacions bèl·liques lliurades entre el Regne d'Itàlia i els seus aliats contra els exèrcits d'Àustria-Hongria i Alemanya al sector delimitat per la frontera amb Suïssa i la riba nord del golf de Venècia, que formen part dels grans esdeveniments de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Retòrica і Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial) · Veure més »

Teòdot de Quios

Teòdot (Theodotus) va ser un retòric nascut a Quios (o segons altres fonts a Samos) que va ser preceptor de Ptolemeu XIII Filopàtor quan era infant.

Nou!!: Retòrica і Teòdot de Quios · Veure més »

Tema artístic

Els gèneres artístics són especialitzacions temàtiques amb les que se subdivideixen les diverses manifestacions artístiques.

Nou!!: Retòrica і Tema artístic · Veure més »

Temisti

Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.

Nou!!: Retòrica і Temisti · Veure més »

Teodectes de Faselis

Teodectes (en llatí Theodectes, en grec antic Θεοδέκτης) fou un retòric i poeta tràgic grec que visqué a Faselis a Pamfília, fill d'Aristandre.

Nou!!: Retòrica і Teodectes de Faselis · Veure més »

Teodectes el Jove

Teodectes (en llatí Theodectes, en grec antic) fou un retòric grec, fill de Teodectes de Faselis, el gran retòric i poeta.

Nou!!: Retòrica і Teodectes el Jove · Veure més »

Teodor de Bizanci

Teodor de Bizanci, en llatí Theodorus Byzantinus, en grec antic, fou un retòric i advocat nascut a Bizanci.

Nou!!: Retòrica і Teodor de Bizanci · Veure més »

Teodor de Gàdara

Teodor de Gàdara va ser un retòric grec que va viure en temps d'August, nadiu de Gàdara, a la Decàpolis Palestina.

Nou!!: Retòrica і Teodor de Gàdara · Veure més »

Teopomp de Quios

Teopomp (Theopompus) fou un historiador grec del natural de Quios, fill de Damasístrat i germà del retòric Caucal de Quios (Καύκαλος).

Nou!!: Retòrica і Teopomp de Quios · Veure més »

Teoria de la literatura

La teoria de la literatura o teoria literària (del grec, theorein, 'mirar' o 'observar') és l'estudi sistemàtic que té com a objecte la literatura.

Nou!!: Retòrica і Teoria de la literatura · Veure més »

Teoria del pendent relliscós

En debat o retòrica, la teoria del pendent relliscós és una de les fal·làcies informals clàssiques.

Nou!!: Retòrica і Teoria del pendent relliscós · Veure més »

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Nou!!: Retòrica і Terra baixa · Veure més »

The Anxiety of Influence

The Anxiety of Influence: A Theory of Poetry —en català traduïble com 'l'ansietat de la influència: una teoria de la poesia'— és una obra del crític literari estatunidenc Harold Bloom.

Nou!!: Retòrica і The Anxiety of Influence · Veure més »

Theodore Roosevelt

fou el 26è president dels Estats Units.

Nou!!: Retòrica і Theodore Roosevelt · Veure més »

Ticià el Jove

Ticià el Jove (en Titianus) va ser un retòric romà fill de Juli Ticià.

Nou!!: Retòrica і Ticià el Jove · Veure més »

Timàgenes d'Alexandria

Timàgenes d'Alexandria (en grec) va ser un retòric grec, fill del banquer reial d'Egipte.

Nou!!: Retòrica і Timàgenes d'Alexandria · Veure més »

Tomàs Magistre

Tomàs Magistre (en llatí Thomas Magister, en grec), va ser un retòric i gramàtic romà d'Orient que va florir cap a l'any 1310.

Nou!!: Retòrica і Tomàs Magistre · Veure més »

Torquato Tasso

Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.

Nou!!: Retòrica і Torquato Tasso · Veure més »

Trasímac de Calcedó

Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.

Nou!!: Retòrica і Trasímac de Calcedó · Veure més »

Trívium

El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).

Nou!!: Retòrica і Trívium · Veure més »

Trivial (matemàtica)

En matemàtica, el terme trivial es fa servir freqüentment per als objectes (per exemple, cossos o espais topològics) que tenen una estructura molt simple.

Nou!!: Retòrica і Trivial (matemàtica) · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Retòrica і Trobador · Veure més »

Trop (retòrica)

Un trop del grec τρόπος - tropos "Gir, direcció, camí", relacionats amb l'arrel del verb τρέπειν (trepein), "girar, dirigir, alterar, canviar"., és un ornament que fa que el llenguatge s'allunyi de l'ordinari.

Nou!!: Retòrica і Trop (retòrica) · Veure més »

Tutili

Tutili (en llatí Tutilius) va ser un retòric romà que va viure al.

Nou!!: Retòrica і Tutili · Veure més »

Ulpià d'Ascaló

Ulpià (en Ulpianus) va ser un sofista de l'antiga Grècia natural d'Ascaló que va viure en temps de Constantí i va escriure diverses obres retòriques.

Nou!!: Retòrica і Ulpià d'Ascaló · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Retòrica і Universitat · Veure més »

Universitat de Bolonya

La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.

Nou!!: Retòrica і Universitat de Bolonya · Veure més »

Universitat de Girona

La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.

Nou!!: Retòrica і Universitat de Girona · Veure més »

Universitat de Pàdua

La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.

Nou!!: Retòrica і Universitat de Pàdua · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Retòrica і Universitat medieval · Veure més »

V (V de Vendetta)

V és un personatge fictici de la sèrie de còmics V de Vendetta creada per Alan Moore i David Lloyd.

Nou!!: Retòrica і V (V de Vendetta) · Veure més »

Valeri Editu

Valeri Editu (Valerius Aedituus) fou un poeta romà citat per Aulus Gel·li a les Nits Àtiques.

Nou!!: Retòrica і Valeri Editu · Veure més »

Vicent Olcina i Sempere

Vicent Olcina i Sempere (Gorga, el Comtat, 29 de novembre de 1731 - Roma, 20 d'octubre de 1809) fou un jesuïta, escriptor i fabulista valencià.

Nou!!: Retòrica і Vicent Olcina i Sempere · Veure més »

Victimisme

El victimisme és la tendència a considerar o fer-se passar per víctima.

Nou!!: Retòrica і Victimisme · Veure més »

Victor Guérin

Victor Guérin (París, 15 de setembre de 1821 – 21 de setembre de 1891) va ser un intel·lectual francès, explorador i arqueòleg aficionat.

Nou!!: Retòrica і Victor Guérin · Veure més »

Vipsani Àtic

Vipsani Àtic (en Vipsanius Atticus) va ser un retòric romà, deixeble d'Apol·lodor de Pèrgam.

Nou!!: Retòrica і Vipsani Àtic · Veure més »

Virgini Flavus

Virgini Flavus (Verginius Flavus) va ser un retòric romà que va viure al.

Nou!!: Retòrica і Virgini Flavus · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Nou!!: Retòrica і Voltaire · Veure més »

William-Adolphe Bouguereau

William-Adolphe Bouguereau (La Rochelle, 30 de novembre de 1825 - ibídem, 19 d'agost de 1905) fou un pintor academicista francès.

Nou!!: Retòrica і William-Adolphe Bouguereau · Veure més »

Xarlatà

Pietro Longhi: El xarlatà, 1757. Un xarlatà o xerraire és una persona que practica algun tipus d'estafa amb la finalitat d'aconseguir benefici econòmic o algun altre avantatge mitjançant l'engany o la superxeria.

Nou!!: Retòrica і Xarlatà · Veure més »

Xovinisme

S'anomena xovinisme la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania que allò propi del país és el millor en qualsevol aspecte.

Nou!!: Retòrica і Xovinisme · Veure més »

Yahya ibn Hamza al-Alawi

Yahya ibn Hamza ibn Alí ibn Ibrahim al-Hussayní al-Alawí at-Talibí o, més senzillament, Yahya ibn Hamza al-Alawí fou un retòric i erudit zaidita, imam de part del Iemen vers 1270-1344/1348.

Nou!!: Retòrica і Yahya ibn Hamza al-Alawi · Veure més »

Zacaries Escolàstic

Ammoni Zacaries Escolàstic (en llatí Zacharias Scholasticus, en grec) (circa 465, Gaza - després de 536), conegut també com a Zacaries Retòric o Zacaries de Mitilene fou un filòsof romà d'Orient d'Alexandria.

Nou!!: Retòrica і Zacaries Escolàstic · Veure més »

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Nou!!: Retòrica і Zenó de Cítion · Veure més »

Zou Yan

En una onomàstica xinesa Zou es el cognom i Yan el prenom.

Nou!!: Retòrica і Zou Yan · Veure més »

101

Sense descripció.

Nou!!: Retòrica і 101 · Veure més »

134

El 134 (CXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Retòrica і 134 · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Retòrica і 15 de març · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Retòrica і 1748 · Veure més »

189

Sense descripció.

Nou!!: Retòrica і 189 · Veure més »

314

Sense descripció.

Nou!!: Retòrica і 314 · Veure més »

326

Sense descripció.

Nou!!: Retòrica і 326 · Veure més »

35

Sense descripció.

Nou!!: Retòrica і 35 · Veure més »

391

Sense descripció.

Nou!!: Retòrica і 391 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Retòric, Text retòric.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant