Comunicació

945 les relacions: Accademia Nazionale delle Scienze, Acronàuplia, Adam de Rottweil, Adam Heinrich von Steinau, Addizione Erculea, Aeci (metge), Agostino Steffani, Ahmet III, Akrotiri (Santorí), Al-Àixraf Khalil, Alí Paixà de Janina, Albert I de Gorízia, Albert Pallavicini, Aleix II de Trebisonda, Aleix III de Trebisonda, Alexandre de Masòvia, Alexandre Farnese (general), Alexandre V, Alexandre VIII, Alfons el Magnànim, Alfons Frederic d'Aragó, Alfons I d'Este, Alfons II de Nàpols, Almogàver, Alvise Cadamosto, Amadeu VI de Savoia, Amalric II de Xipre, Amor sacre i amor profà, Amudja-zade Husayn Paixà, Andrònic Asen, Andrònic II Paleòleg, Andrònic III Paleòleg, Andrònic IV Paleòleg, Andrònic Paleòleg (fill de Manuel II), Andrea Doria, Andrea Mantegna, Andrea Navagero, Andrea Palladio, Andreas Vesal, Andreu Paleòleg, Andros, Anna Åkerhjelm, Anna Guarini, Anna Paleologina Cantacuzena, Antiga Corint, Antiga Universitat de Lovaina, Antiguitat tardana, Anton Maria Zanetti el vell, Antonio Canova, Antonio Corradini, ..., Antonio Grimani, Antonio Maria Lorgna, Antonio Vivaldi, Antoniotto Usodimare, Apokóronas, Aq Qoyunlu, Arcade (Itàlia), Argos, Arquebisbat catòlic d'Atenes, Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat d'Udine, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Patres, Arquebisbat de Rijeka, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquitectura neoclàssica, Arquitectura romana d'Orient, Arquitectura romànica d'Itàlia, Arsenal de Venècia, Assó Visconti, Astipalea, Astronomia visible, Atanasi III, Autoretrat a l'Edat de 34, Ayas, Šibenik, Ègion, Èlida, Öküz Kara Mehmed Paixà, Òpera italiana, Òperes perdudes de Claudio Monteverdi, Òtranto, Àngela Merici, Àptera, Bacallà a la vicentina, Baiazet I, Baiazet II, Baix Imperi, Baldassare Castiglione, Balduí I de Constantinoble, Ball de màscares, Banco di San Giorgio, Banyuls dels Aspres, Bar (Montenegro), Baronia de Kalàvrita, Bartolomeo Colleoni, Bartolomeo Cristofori, Basar de Tabriz, Batalla d'Agnadello, Batalla d'Alessandria, Batalla de Çeşme, Batalla de Bicocca, Batalla de Calcinato, Batalla de Carpi, Batalla de Cassano (1705), Batalla de Chiari, Batalla de Cremona, Batalla de Curzola, Batalla de Delebio, Batalla de Demètries, Batalla de Dirràquion (1081), Batalla de Fleurus, Batalla de Gerba (1560), Batalla de Governolo, Batalla de Hohenlinden, Batalla de Lepant (1500), Batalla de Lepant (1571), Batalla de Lissa (1811), Batalla de Lodi, Batalla de Luzzara, Batalla de Marignano, Batalla de Matapan, Batalla de Millesimo, Batalla de Nicòpolis (1396), Batalla de Préveza, Batalla de Prinitza, Batalla de Quart, Batalla de Varna, Batalla de Vicenza, Batalla de Vromopigada, Batalla del Bòsfor, Batalla del Cap de Sant Vicent (1476), Batalla del Cefís, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Port del Comte, Batalla naval de Zonchio, Batalla naval de Zonklon, Battista Agnese, Bèrgam, Bérault Stuart d'Aubigny, Beatriu d'Este (duquessa de Milà), Beilicat de Tin, Beilicat dels karamànides, Belgrad, Benedetto Bordone, Berenguer Estanyol d'Empúries, Bernabé Visconti, Bernat I de Vilamarí, Beyoğlu, Bianca Cappello, Biblioteca, Biblioteca Marciana, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Brescia, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Crema, Bisbat de Cremona, Bisbat de Lezhë, Bisbat de Roma, Bisbat de Stefaniaco, Bisbat de Ston, Bisbat de Treviso, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisiacaria, Blanca Maria Visconti, Bohemond VI d'Antioquia, Bohemond VII d'Antioquia, Bonifaci de Verona, Bonifaci I de Montferrat, Borso d'Este, Bozcaada, Brač, Brembate, Brescia, Bucintoro, Budva, Bulgària, Ca' Foscari, Cafè, Calcis, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya de l'Adriàtic, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Canaletto, Canonges Regulars de San Giorgio in Alga, Cap Matapan, Capella del Roser (Valls), Capriolants, Carist, Carles de Montegranelli, Carles I d'Anjou, Carles II d'Amboise, Carles VIII de França, Carlo Assonica, Carlo Goldoni, Carraca, Cartografia portolana, Cartrons de Rafael, Casa de Contarini, Casos, Castell de Buffavento, Castell de Guardamar del Segura, Castello (sestiere de Venècia), Castellroig, Caterina Cornaro, Catifes de Transsilvània, Cavalls de Sant Marc, Caverna d'Escoteino, Càndia, CDX, Cervignano del Friuli, Cimbris, Ciril Lucaris, Ciutat estat, Ciutats estat italianes, Cividale del Friuli, Clergues Regulars de Sant Pau, Climent VII, Climent XI, Col·lecció arqueològica d'Amorgós, Comerç, Companyia navarresa, Companyia privilegiada, Completes de Cervera, Comptabilitat, Comtat de Gorízia, Conclave de 1431, Conclave de 1455, Conclave de 1458, Conclave de 1484, Conclave de 1621, Conclave de 1669–1670, Conclave de 1689, Condottiero, Conjuració de Venècia, Conquesta del Regne de Nàpols, Conquesta musulmana de Sardenya, Conquesta musulmana de Sicília, Consell dels Deu, Consistoris de Pius IV, Contrareforma, Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià, Corfú, Corfú (ciutat), Corno ducale, Cornuda, Correggio, Cortina d'Ampezzo, Cosme I de Mèdici, Crònica de Pere el Cerimoniós, Cremnos, Cremona, Creta, Crimea, Crisòbul, Croada d'Alexandria, Croada d'Esmirna, Croada de Varna, Croada noruega, Croada savoiana, Croada veneciana, Cronologia de la història de França, Cultura de Croàcia, Dalmau de Queralt i de Codina, Dalmàcia, Dalmàcia (tema), Damad Hasan Paixà, Daniele Barbaro, Dante nella vita e nei tempi suoi, David Jacoby (historiador), Dècada del 1680, Demetri II Paleòleg, Descobriment de la ruta marítima a l'Índia, Descobriments portuguesos, Despina Khatun, Despotat de l'Epir, Despotat de Morea, Diari, Diòcesi de Torcello, Dimarts 13, Dinastia Àngel, Dinastia dels Habsburg, Diner, Dionís II, Dirràquion (tema), Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Djebé, Djunayd, Dobrudja, Dodecanès, Dogaressa, Domenico Dragonetti, Dominis de terra ferma, Dotze sonates op. 2 (Vivaldi), Dotze trio sonates op. 1 (Vivaldi), Dubai, Dubai (ciutat), Ducat (moneda), Ducat de Ferrara, Ducat de Màntua, Ducat de Merània, Ducat de Milà, Ducat de Naxos, Dux de Venècia, Eíon, Eberhard Keil, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edat moderna, Eduvigis de Polònia, El dux Leonardo Loredan, El Greco, El Greco (pel·lícula de 2007), El mercader de Venècia (pel·lícula), El retorn del Bucentaure el dia de l'Ascensió, Elena Lucrezia Cornaro Piscopia, Elisabet de Bòsnia, Els ambaixadors, Emblema d'Itàlia, Emden (Altenhausen), Emeric I d'Hongria, Enez, Enric el Navegant, Enrico Dandolo, Era Köprülü, Erasmo de Narni, Eremites de Sant Jeroni de Fiesole, Escòpelos, Esclavitud a l'edat mitjana, Escola cretenca, Escola de Morava, Escola veneciana de pintura, Església Catòlica a les Filipines, Eslaus, Estats croats, Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà, Este, Eubea, Eugeni de Beauharnais, Eurip, Eusebi de Murano, Eutiqui de Ravenna, Exèrcit de l'Imperi Otomà, Exèrcit romà d'Orient, Expansió de l'islam, Famagusta, Felícia de Sicília, Felice Beato, Felip de Courtenay, Felip de Montfort, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip Maria Visconti, Ferran el Catòlic, Ferrara, Ficarolo, Filago (Itàlia), Flavi Longí, Flavio Gioia, Focea, Fontego dei Turchi, Fortalesa Dimea, Fortalesa veneciana de Càndia, Francesc Ferran d'Ávalos, Francesc I d'Àustria, Francesc I d'Este, Francesc I de França, Francesc I Gonzaga, Francesc II Gonzaga, Francesc Sforza, Francesco Bussone da Carmagnola, Francesco Filelfo, Francesco Foscari, Francesco Guardi, Francesco Maria I della Rovere, Francesco Morosini, Francesco Petrarca, Francesco Piccinino, Francocràcia, Frangokàstel·lo, Frederic I Gonzaga, Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, Fustany, Gaios, Gal·lípoli, Galceran de Requesens i Joan de Soler, Galera, Galeria de l'Acadèmia de Venècia, Galiassa, Gallo di Ramperto, Gaseta, Gastald, Gènova, Georg von Frundsberg, Geràsim II, Giacomo Antonio Piccioli, Giacomo Casanova, Giacomo Gastaldi, Gian Girolamo Albani, Gian Rinaldo Carli, Giordano Bruno, Giorgio Valla, Giovanni Battista Tiepolo, Giovanni Battista Vivaldi, Giovanni Gabrieli, Giuseppe Tartini, Gonzalo de Illescas, Gonzalo Fernández de Córdoba, Gracià de Kotor, Grambusa, Gran Canal, Gran Cisma d'Orient, Gran Guerra del Nord, Gran Guerra Turca, Gran Itàlia, Grècia otomana, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Grec cretenc, Gregori II (papa), Guardamar del Segura, Guerra austro-turca (1716-1718), Guerra Civil catalana, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Guerra d'Itàlia de 1499–1504, Guerra de Càndia, Guerra de Chioggia, Guerra de Curzola, Guerra de Ferrara, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de Morea, Guerra de Sant Saba, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de successió de Màntua, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Trenta Anys, Guerra italiana del 1521-1526, Guerra naval, Guerra otomano-mameluca (1515-1517), Guerra russo-turca (1686-1700), Guerra turco-veneciana (1499-1503), Guerra veneciano-genovesa, Guerres arabo-romanes, Guerres d'Itàlia, Guerres de la Revolució Francesa, Guerres de Llombardia, Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres otomanes a Europa, Guerres romano-otomanes, Guerres turco-venecianes, Guidobald II della Rovere, Guillem de la Roche, Guillem Gonzaga, Guillem I d'Acaia, Guillem II d'Acaia, Guillem VIII de Montferrat, Guiu I de la Roche, Guiu I Gonzaga, Hagia Triada, Hèrcules I d'Este, Herceg Novi, Hermolao Barbaro, Hersekli Ahmed Paixà, Hidra (illa), Hipòlit d'Este, Hipòtesi de la circumnavegació xinesa, Història d'Àustria, Història d'Eslovènia, Història d'Hongria, Història d'Indonèsia, Història d'Itàlia, Història de Creta, Història de Croàcia, Història de Kàlimnos, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la navegació, Història de les biblioteques, Història de Montenegro, Història de Sèrbia, Història de Tessalònica, Història de Tunísia, Història de Turquia, Història del Líban, Història del papat, Història del periodisme, Història del safrà, Història dels Balcans, Història dels drets d'autor, Història dels jueus de Tessalònica, Hug III de Xipre, Hug IV de Xipre, Ibrahim (soldà otomà), Il fornaretto di Venezia (pel·lícula de 1907), Illes dàlmates, Imperi de Nicea, Imperi de Trebisonda, Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè, Innocenci X, Innocenci XI, Innocenci XIII, Interdicte venecià, Invasió francesa de Venècia, Ioannis Kapodístrias, Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua), Isabella Teotochi Albrizzi, Istanbul, Italianització, Italians de Romania, Itàlia, Itàlia espanyola, Iugoslàvia, Izola, Jacques Dubois, Jardí Botànic de Pàdua, Jaume II de Xipre, Jean de la Cassière, Jesolo, Jesuats, Joan Assèn Zaccaria, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan d'Ibelin (jurista), Joan de Brienne, Joan de Pròixida, Joan Francesc I Gonzaga, Joan IV de Montferrat, Joan IV de Trebisonda, Joan Margarit i Pau, Jofré I d'Acaia, John Collins, Josies II de Waldeck-Wildungen, Juditha triumphans, Juli Enric de Saxònia-Lauenburg, Juli II, Julià de Mèdici (1479-1516), Kačić, Kalamata, Karel Dujardin, Kíssamos, Kea, Kenan Paixà, Khanià, Kingdoms, Klis, Knin, Koper, Korčula (ciutat), Koroni, Kotor, Krk, La bella (Ticià), La stravaganza, Ladí, Larisa (Argos), Lèucada, Lèucada (ciutat), Legació apostòlica de Ferrara, Leopoldo de Gregorio, Les noces de Canà (Veronese), Levend, Lezhë, Lionel d'Este, Livno, Llac d'Iseo, Llacuna de Venècia, Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians, Llegenda negra de la Inquisició espanyola, Lleonard III Tocco, Lleonci (emperador), Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, Lliga de Cambrai, Lliga Santa (1511), Lliga Santa (1571), Llista de composicions d'Antonio Vivaldi, Llista de les banderes d'Itàlia, Llista de papes de Roma, Llista de prínceps d'Acaia, Llorenç de Mèdici el Vell, Llorenç el Magnífic, Lluís de Borgonya, Lluís I d'Hongria, Lluís I Gonzaga, Lluís III de Provença, Lluís III Gonzaga, Lluís XII de França, Lluís XVIII de França, Lokrum, Lorenzo Da Ponte, Lovro Dobričević, Luciano Laurana, Lucrècia Borja, Luigi Giafferi, Luigi Reggio e Branciforte, Lutró, Maffeo Polo, Mahmud Tardjuman, Mandament di Puart, Maniguet, Manuel Cantacuzè (dèspota), Manuel Cantacuzè (usurpador), Manuel I Comnè, Manuel II Paleòleg, Manuel III de Trebisonda, Mapamundi de Fra Mauro, Mar Egea, Mar Negra, Marc I Sanudo, Marca d'Ístria, Marcantonio Raimondi, Marco Antonio Colonna, Marco Polo, Margherita Durastanti, Marina de guerra catalana, Marina Militare, Marina romana d'Orient, Marina veneciana, Marquesat de Bodonitza, Massacre dels Llatins, Maximilià Sforza, Mètopes del Partenó, Medieval II: Total War, Mehmet II, Mehmet IV, Meleci Pegues, Mequitar, Metodi III de Constantinoble, Metròfanes III, Michel-Jean Amelot, Michele Sanmicheli, Migracions sèrbies, Miquel Alexandrí, Miquel I Àngel-Comnè, Miquel VIII Paleòleg, Modó, Moderata Fonte, Monarquia Catòlica, Monembasia, Monestir d'Arkadi, Monestir de Duži, Monestir de Krka, Monestir de Valsamoneron, Morea, Morea otomana, Moshe Chaim Luzzatto, Muralla i torres del Kremlin de Moscou, Murat I, Murat III, Museu Arqueològic de Nàuplia, Museu de Zacint, Museu del Louvre, Museu Internacional de Ceràmica de Faenza, Mustafà II, Nacionalisme vènet, Narzotto dalle Carceri, Naupacte, Naxos (ciutat), Nàpols, Neagoe Basarab, Negrar, Negrepont, Nicòsia, Niccolò de' Conti, Niccolò Pisani, Nicolau I Orsini, Nicolau III d'Este, Nicolau Maquiavel, Noblesa, Obertilliach, Odoard I de Parma, Onorata Rodiani, Oròbia, Orde de la Corona d'Itàlia, Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir, Orde Mequitarista, Orhan, Origen del periodisme, Oropédio Lassithiú, Orxella, Ospedale della Pietà, Pactum Lotharii, Paganino Paganini, Pagània, Palau Bo, Palau Czapski, Palau Ducal, Palau Kazimierz, Palau Patriarcal (Venècia), Palazzo Labia, Palazzo Venezia, Paleókhora, Pansa de Corint, Paracels, Parlament de patrie, Paros, Partenó, Partitio terrarum imperii Romaniae, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Venècia, Patrician III: Rise of the Hanse, Patriciat urbà, Pau de Bagnolo, Pau de Passarowitz, Pàtria del Friül, Peder Rüger de Stabel, Pera (Constantinoble), Pere dalle Carceri, Pere de Boïl i d'Aragó, Pere de San Superano, Pere el Cerimoniós, Pere I de Mèdici, Pere I de Xipre, Pere Orsèol, Pialí Baixà, Piazza Venezia, Pier Paolo Vergerio (el Vell), Pietro Bembo, Pietro Cirneo, Pietro Tradonico, Pilos (Messènia), Pintura a l'oli, Pipí d'Itàlia, Pirgos, Pisa, Pius II, Plaça de Sant Marc, Planudes, Plutocràcia, Polentani, Ponç de Santa Pau, Préveza, Primera Coalició, Principat de Zeta, Prospero Alpino, Pseudo-Doroteu de Monembasia, Quarta Croada, Quattrocento, Quios, Ranuccio II de Parma, Ravano Dalle Carceri, Ravenna, Raymond-Joseph Loenertz, Réthimno, Rímini, Reconquesta de Constantinoble, Regió d'Ístria, Regne Armeni de Cilícia, Regne d'Albània (edat mitjana), Regne d'Hongria (medieval), Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Càndia, Regne de Croàcia, Regne de Jerusalem, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Tessalònica, Regne de Xipre, Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, Reis Catòlics, Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renaixement nacional de Romania, Renat I, República Ambrosiana, República Cisalpina, República de Gènova, República de Pisa, República Transpadana, Repúbliques marítimes, Retrat d'Isabel d'Este (Ticià), Revolta de Sardenya (1353-1355), Riu Khàradros, Riu Senegal, Riva del Garda, Rococó, Rosa d'Or del Papa, Rovinj, Rus (poble), Ruta de les espècies, Sacre Imperi Romanogermànic, Sales de Rafael, San Giobbe, San Vito di Cadore, Sant Sulpici de París, Santa Lliga (1684), Santa Maria della Salute, Santorio Santorio, Sélino, Schulenburg, Schulenburg (nissaga), Sebastiano Venier, Sebastià Cabot, Segimon d'Habsburg, Segle XVIII, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra de Nàpols, Separatisme, Sestiere de Venècia, Setge d'Acre, Setge d'Òtranto (1480), Setge d'Òtranto (1481), Setge d'Oreoi, Setge de Belgrad (1456), Setge de Bonifacio, Setge de Calvi, Setge de Castelnuovo, Setge de Cefalònia, Setge de Constantinoble (1203), Setge de Constantinoble (1204), Setge de Florència, Setge de Gerba (1432), Setge de Guardamar (1358), Setge de Guardamar (1359), Setge de l'Alguer, Setge de Nàpols (1437-1442), Setge de Nàpols (1528), Setge de Pera, Setge de Tessalònica (1422-1430), Setge de Torí (1706), Setge de València (1359), Setge de Zadar (1345-1346), Setge de Zara (1202), Shkodër, Sifnos, Signoria, Simó IV de Montfort, Sitia, Situació de l'Imperi Otomà el 1400, Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401), Sixt IV, Societat, Soldanat Mameluc, Sommaripa, Spili, Spinalonga, Spinello Aretino, Suda (Creta), Suda (illot), Suleyman I, Supressió de la Companyia de Jesús, Sveti Stefan, Talassocràcia, Tamerlà, Tarot Sola Busca, Teatro Grande (Brescia), Teòfil (emperador), Telescopi refractor, Tema (circumscripció administrativa), Tema de Cefalònia, Tema de les Fortaleses Noves, Tenes (Creta), Teodor Paleòleg, Tessalònica (tema), Tibald de Cepoy, Ticià, Tinos, Tomaso Albinoni, Tomàs Paleòleg, Torcello, Torre humana, Traça italiana, Tractat de Campo Formio, Tractat de Devol, Tractat de Lió (1504), Tractat de Lodi, Tractat de Londres (1518), Tractat de Nimfèon (1261), Tractat de Perpinyà (1351), Tractat de Tolentino, Tractat de Viena (1866), Tractat de Zadar, Tractat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia de 1082, Triarquia de Negrepont, Tzanata, Ugo da Carpi, Ugo Foscolo, Ulcinj, Unitat perifèrica d'Arcàdia, Universitat de Pàdua, Ursulina de Parma, Vaixell, Valtellina, Vasco da Gama, Vathí, Vèneto, Vedutismo, Venècia, Veracreu, Verge de Loreto, Verona, Vespres Sicilianes, Vi blanc, Vi d'Itàlia, Viatges a Itàlia de Mozart, Viatges del tresor de la dinastia Ming, Vidin, Vil·la (residència), Villa Pisani, Vincenzo Maria Coronelli, Vincenzo Scamozzi, Vis, Vot aprovatori, Xipre, Zheng He, Zivania, Zorzi Trombetta da Modone, 1125, 1298, 1352, 1365, 1369, 14 de febrer, 1433, 1460, 1464, 15 d'octubre, 1556, 1564, 1602, 1654, 1678, 1686, 1687, 1692, 1707, 1718, 1725, 1782, 1785, 18 de novembre, 19 de novembre, 2 d'abril, 21 de juliol, 25 d'abril, 25 de juliol, 4 de març, 5 de març, 8 d'abril, 8 de gener, 805. Ampliar l'índex (895 més) » « Shrink índex

Accademia Nazionale delle Scienze

LAccademia Nazionale delle Scienze detta dei XL, en català Acadèmia Nacional de la Ciència dita dels XL, és l'acadèmia italiana de les ciències.

Nou!!: República de Venècia і Accademia Nazionale delle Scienze · Veure més »

Acronàuplia

Vista de Palamidi i l'Acronàuplia, Nàuplia L'Acronàuplia (en grec: Ακροναυπλία, Akronafplia, turc: Iç Kale, 'castell interior') és la part més antiga de la ciutat de Nàuplia a Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Acronàuplia · Veure més »

Adam de Rottweil

Adam de Rottweil (Rottweil, – ?), fou un tipògraf alemany del,Giustiniani - 1987, pàg.

Nou!!: República de Venècia і Adam de Rottweil · Veure més »

Adam Heinrich von Steinau

Adam Heinrich Graf von Steinau (mort el 1712) fou un Mariscal de Camp saxó.

Nou!!: República de Venècia і Adam Heinrich von Steinau · Veure més »

Addizione Erculea

Palazzo dei Diamanti vist des de ''Quadrivio degli Angeli'' L' Addizione Erculea és una gran obra urbanística que va tenir lloc a Ferrara entre finals del segle XV i començaments del, la primera de la seva classe en Europa.

Nou!!: República de Venècia і Addizione Erculea · Veure més »

Aeci (metge)

Aeci d'Amida (en llatí Aetius Amidenus, en grec antic) era un metge romà d'Orient probablement del, encara que ha estat situat també al IV i al V, ja que parla als seus escrits de Ciril, patriarca d'Alexandria, i de Petros Arquiater, metge del rei ostrogot Teodoric.

Nou!!: República de Venècia і Aeci (metge) · Veure més »

Agostino Steffani

Agostino Steffani (Castelfranco Veneto, República de Venècia, 25 de juliol de 1654 - Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de febrer de 1728) fou un compositor italià.

Nou!!: República de Venècia і Agostino Steffani · Veure més »

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Nou!!: República de Venècia і Ahmet III · Veure més »

Akrotiri (Santorí)

Jaciment arqueològic a Akrotiri Mapa d'Akrotiri durant l'edat del bronze Akrotiri és un jaciment arqueològic de la civilització minoica de l'edat del bronze a l'illa grega de Santorí (antigament, illa de Thera), a uns 100 km al nord de Creta.

Nou!!: República de Venècia і Akrotiri (Santorí) · Veure més »

Al-Àixraf Khalil

Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil, fou soldà del Caire d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293).

Nou!!: República de Venècia і Al-Àixraf Khalil · Veure més »

Alí Paixà de Janina

Alí Paixà de Janina (conegut també com a Alí Tepeleni, i el Lleó de Janina) (Tepelenë, ara Albània, 1740 - Ioànnina, ara Grècia, 5 de febrer de 1822), fou un alt dignatari turc otomà, governador de la regió grega de l'Epir.

Nou!!: República de Venècia і Alí Paixà de Janina · Veure més »

Albert I de Gorízia

Albert I de Görz o Gorízia de la casa dels Meinardins fou el fill més jove de Meinhard III, comte de Gorizia (Meinard I de Gorízia-Tirol), que havia heretat el comtat de Tirol el 1253.

Nou!!: República de Venècia і Albert I de Gorízia · Veure més »

Albert Pallavicini

Albert Pallavicini (italià: Alberto Pallavicini) fou el cinquè marquès de Bodonitza des de la mort del seu pare fins al seu propi decés el 1311.

Nou!!: República de Venècia і Albert Pallavicini · Veure més »

Aleix II de Trebisonda

Aleix Comnè II (1282-1330), fou el novè emperador de Trebisonda, que va governar en desè lloc durant el període 1297-1330.

Nou!!: República de Venècia і Aleix II de Trebisonda · Veure més »

Aleix III de Trebisonda

Aleix III Comnè fou el dissetè emperador de Trebisonda, que va governar en divuitè lloc durant el període 1349-1390.

Nou!!: República de Venècia і Aleix III de Trebisonda · Veure més »

Alexandre de Masòvia

fou un pseudocardenal i patriarca polonès.

Nou!!: República de Venècia і Alexandre de Masòvia · Veure més »

Alexandre Farnese (general)

Alexandre Farnese, també anomenat Alexandre de Odoard, príncep de Parma, (Parma, Ducat de Parma 1635 - Madrid, Regne d'Espanya 1689) fou un príncep de Parma que va arribar a ser governador dels Països Baixos durant el regnat de Felip II de Castella.

Nou!!: República de Venècia і Alexandre Farnese (general) · Veure més »

Alexandre V

fou antipapa del 1409 al 1410.

Nou!!: República de Venècia і Alexandre V · Veure més »

Alexandre VIII

Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.

Nou!!: República de Venècia і Alexandre VIII · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: República de Venècia і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons Frederic d'Aragó

Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).

Nou!!: República de Venècia і Alfons Frederic d'Aragó · Veure més »

Alfons I d'Este

Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).

Nou!!: República de Venècia і Alfons I d'Este · Veure més »

Alfons II de Nàpols

Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.

Nou!!: República de Venècia і Alfons II de Nàpols · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: República de Venècia і Almogàver · Veure més »

Alvise Cadamosto

Alvise Cadamosto, o també Alvise da Ca da Mosto, Alvise Ca' da Mosto o Alvise da Mosto, (Venècia, ca. 1432 – Venècia, 18 de juliol de 1488) fou un explorador i navegant venecià.

Nou!!: República de Venècia і Alvise Cadamosto · Veure més »

Amadeu VI de Savoia

Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.

Nou!!: República de Venècia і Amadeu VI de Savoia · Veure més »

Amalric II de Xipre

Amalric de Lusignan (en francès, príncep de Tir i governador-rector-regent de Xipre (aprox. 1272 – Nicòsia, 5 de juny de 1310), de la família Lusignan, fill d'Hug III de Xipre i Isabel d'Ibelin; va usurpar el tron de Xipre al seu germà gran Enric II i es va mantenir al poder fins que fou assassinat quatre anys després.

Nou!!: República de Venècia і Amalric II de Xipre · Veure més »

Amor sacre i amor profà

Amor sacre i amor profà (en italià: Amor sacro e amor profano) també anomenat Venus i la donzella, és un llenç a l'oli de Ticià, pintat al voltant de 1515.

Nou!!: República de Venècia і Amor sacre i amor profà · Veure més »

Amudja-zade Husayn Paixà

Amudja-zade Husayn Paixà - Amjazade o Köprülü Amcazade Hacı Hüseyin Paşa segons la grafia turca moderna, (? - Silivri, 22 de setembre de 1702) fou gran visir otomà, nebot de Köprülü Mehmet Paixà (Amudja-zade vol dir "fill de l'oncle").

Nou!!: República de Venècia і Amudja-zade Husayn Paixà · Veure més »

Andrònic Asen

Andrònic Asen Zaccaria era un senyor franc del Principat d'Acaia, un sector del Peloponès.

Nou!!: República de Venècia і Andrònic Asen · Veure més »

Andrònic II Paleòleg

Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.

Nou!!: República de Venècia і Andrònic II Paleòleg · Veure més »

Andrònic III Paleòleg

Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.

Nou!!: República de Venècia і Andrònic III Paleòleg · Veure més »

Andrònic IV Paleòleg

Andrònic IV Paleòleg (en grec:, en llatí) fou el fill gran de l'emperador Joan V Paleòleg i d'Helena Cantacuzena (filla de Joan VI Cantacuzè).

Nou!!: República de Venècia і Andrònic IV Paleòleg · Veure més »

Andrònic Paleòleg (fill de Manuel II)

Andrònic Paleòeg (en grec: Ανδρόνικος Παλαιολόγος; v. 1400– 4 març 1428) fou el darrer governant romà d'Orient de Tessalònica (1408-1423).

Nou!!: República de Venècia і Andrònic Paleòleg (fill de Manuel II) · Veure més »

Andrea Doria

Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.

Nou!!: República de Venècia і Andrea Doria · Veure més »

Andrea Mantegna

''L'agonia al jardí'' (1455) National Gallery de Londres és el cim de l'estil primerenc de Mantegna Andrea Mantegna (Isola di Carturo, c. 1431 – Màntua, 13 de setembre de 1506) va ser un artista italià del Renaixement.

Nou!!: República de Venècia і Andrea Mantegna · Veure més »

Andrea Navagero

Andrea Navagero, conegut amb el cognom llatinitzat de Naugerius (Venècia, 1483 - Blois, Orleanès, 1529) fou un humanista, escriptor, bibliotecari i diplomàtic italià.

Nou!!: República de Venècia і Andrea Navagero · Veure més »

Andrea Palladio

Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.

Nou!!: República de Venècia і Andrea Palladio · Veure més »

Andreas Vesal

Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.

Nou!!: República de Venècia і Andreas Vesal · Veure més »

Andreu Paleòleg

Andreu Paleòleg (en grec:, Andreas Paleologos; 17 de gener del 1453 - juny del 1502) fou el fill gran de Tomàs Paleòleg, dèspota de Morea, i nebot de Constantí XI Paleòleg, l'últim emperador romà d'Orient.

Nou!!: República de Venècia і Andreu Paleòleg · Veure més »

Andros

Andros (en Άνδρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més septentrional de totes, situada a 10 km d'Eubea al nord i a uns 3 km de Tenos al sud.

Nou!!: República de Venècia і Andros · Veure més »

Anna Åkerhjelm

Anna Månsdotter Agriconica, o Anna Åkerhielm (Nyköping, Suècia, 1642 - Stade, Alemanya, 11 de febrer de 1698) va ser una escriptora, viatjera i arqueòloga sueca.

Nou!!: República de Venècia і Anna Åkerhjelm · Veure més »

Anna Guarini

Anna Guarini, comtessa de Trotti (Ferrara, 1563 – 3 de maig de 1598) va ser una cantant italiana del Renaixement tardà.

Nou!!: República de Venècia і Anna Guarini · Veure més »

Anna Paleologina Cantacuzena

Anna Paleologina Cantacuzena, en grec medieval Άννα Καντακουζηνή, morta després del 1313, era la neboda de l'emperador romà d'Orient Miquel IX Paleòleg.

Nou!!: República de Venècia і Anna Paleologina Cantacuzena · Veure més »

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Nou!!: República de Venècia і Antiga Corint · Veure més »

Antiga Universitat de Lovaina

La Universitat de Lovaina és la universitat més antiga de Bèlgica i també de les Disset Províncies, regió històrica sota el poder del Ducat de Borgonya, alhora que la universitat catòlica més antiga en actiu avui dia a tot el món.

Nou!!: República de Venècia і Antiga Universitat de Lovaina · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: República de Venècia і Antiguitat tardana · Veure més »

Anton Maria Zanetti el vell

Anton Maria Zanetti (Venècia, 20 de febrer de 1680 - Venècia, 31 de desembre de 1767), també conegut com Anton Maria Zanetti di Girolamo.

Nou!!: República de Venècia і Anton Maria Zanetti el vell · Veure més »

Antonio Canova

Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.

Nou!!: República de Venècia і Antonio Canova · Veure més »

Antonio Corradini

Antonio Corradini (19 d'octubre de 1688, Venècia – 12 d'agost de 1752, Nàpols) va ser un escultor venecià del moviment artístic conegut com a rococó.

Nou!!: República de Venècia і Antonio Corradini · Veure més »

Antonio Grimani

Antonio Grimani (Venècia, 1434 - Venècia, 1523) va ser militar al servei de la República de Venècia, i Dux de Venècia des del 1521 al 1523.

Nou!!: República de Venècia і Antonio Grimani · Veure més »

Antonio Maria Lorgna

Antonio Maria Lorgna o Antonio Mario Lorgna (com firmava els seus escrits) fou un matemàtic i enginyer venecià del promotor de l'Acadèmia de Ciències d'Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Antonio Maria Lorgna · Veure més »

Antonio Vivaldi

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678-Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.

Nou!!: República de Venècia і Antonio Vivaldi · Veure més »

Antoniotto Usodimare

Antoniotto Usodimare o Usus di Mare (1416–1462) Va ser un comerciant i explorador genovès al servei del príncep portuguès Enric el Navegant.

Nou!!: República de Venècia і Antoniotto Usodimare · Veure més »

Apokóronas

Apokóronas (grec Αποκόρωνας) és un dels municipis de l'illa de Creta, Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Apokóronas · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: República de Venècia і Aq Qoyunlu · Veure més »

Arcade (Itàlia)

Arcade és una comuna italiana amb 4.550 habitants a la província de Treviso al Veneto.

Nou!!: República de Venècia і Arcade (Itàlia) · Veure més »

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: República de Venècia і Argos · Veure més »

Arquebisbat catòlic d'Atenes

Larquebisbat d'Atenes (grec: Ιερά Αρχιεπισκοπή Καθολικών Αθηνών, llatí: Archidioecesis Atheniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Grècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: República de Venècia і Arquebisbat catòlic d'Atenes · Veure més »

Arquebisbat d'Esmirna

Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.

Nou!!: República de Venècia і Arquebisbat d'Esmirna · Veure més »

Arquebisbat d'Udine

Lapida dels arquebisbes Bricito i Zaffonato a la catedral d'Udine Larquebisbat d'Udine (italià: arcidiocesi di Udine; llatí: Archidioecesis Utinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: República de Venècia і Arquebisbat d'Udine · Veure més »

Arquebisbat de Corint

Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Arquebisbat de Corint · Veure més »

Arquebisbat de Gorizia

Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: República de Venècia і Arquebisbat de Gorizia · Veure més »

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: República de Venècia і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »

Arquebisbat de Patres

basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Arquebisbat de Patres · Veure més »

Arquebisbat de Rijeka

Larquebisbat de Rijeka - Riječka nadbiskupija; en croat, Archidioecesis Fluminensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: República de Venècia і Arquebisbat de Rijeka · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: República de Venècia і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquitectura neoclàssica

Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.

Nou!!: República de Venècia і Arquitectura neoclàssica · Veure més »

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Nou!!: República de Venècia і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »

Arquitectura romànica d'Itàlia

Basílica de Sant Marc de Venècia (1063-1092) baptisteri (1152-1363). Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1987. Como Basílica de Sant Ambròs de Milà (1088-1099) La catedral de Mòdena (1099-1184) L'arquitectura romànica d'Itàlia comprèn un període de producció més ampli que el d'altres estats europeus: des dels precoços exemples dels darrers decennis del fins a, en algunes zones, tot el.

Nou!!: República de Venècia і Arquitectura romànica d'Itàlia · Veure més »

Arsenal de Venècia

Vista de l'entrada a l'Arsenal, de Canaletto (1732) LArsenal de Venècia (en italià Arsenale di Venezia) és una drassana i base naval que va tenir un paper preponderant en la construcció del poder naval de la República veneciana.

Nou!!: República de Venècia і Arsenal de Venècia · Veure més »

Assó Visconti

Assó Visconti (en italià: Azzone Visconti) (Ferrara, Senyoriu de Milà 1302 - Milà 1339) fou el senyor de Milà entre 1329 i 1339.

Nou!!: República de Venècia і Assó Visconti · Veure més »

Astipalea

Astipalea (en Ἀστυπάλαια) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Nou!!: República de Venècia і Astipalea · Veure més »

Astronomia visible

Telescopi de John Herschel M51 amb llum visual Lastronomia visible és l'àrea de l'astronomia que utilitza llum per estudiar l'univers en una petita regió de l'espectre electromagnètic, coincident en gran part amb la qual l'ull humà pot detectar.

Nou!!: República de Venècia і Astronomia visible · Veure més »

Atanasi III

Atanasi III (en grec Ἀθανάσιος Γ') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera l'any 1634, i l'altra el 1652.

Nou!!: República de Venècia і Atanasi III · Veure més »

Autoretrat a l'Edat de 34

Autoretrat a l'Edat de 34 és un autoretrat del pintor venecià Rembrandt, del 1640 que es troba actualment en el National Gallery de Londres.

Nou!!: República de Venècia і Autoretrat a l'Edat de 34 · Veure més »

Ayas

Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.

Nou!!: República de Venècia і Ayas · Veure més »

Šibenik

Šibenik —Sibenning, Sebenico — és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia).

Nou!!: República de Venècia і Šibenik · Veure més »

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Nou!!: República de Venècia і Ègion · Veure més »

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Nou!!: República de Venècia і Èlida · Veure més »

Öküz Kara Mehmed Paixà

Damad Öküz Kara Mehmed Pasha (Istanbul, 1557-1620) fou dues vegades gran visir otomà (1614-1616 i 1619).

Nou!!: República de Venècia і Öküz Kara Mehmed Paixà · Veure més »

Òpera italiana

Interior del teatre d'òpera de La Fenice a Venècia el 1837. Venècia va ser, juntament amb Florència i Roma, un dels bressols de l'òpera italiana L'òpera italiana és alhora l'art de l'òpera a Itàlia i l'òpera en l'idioma italià.

Nou!!: República de Venècia і Òpera italiana · Veure més »

Òperes perdudes de Claudio Monteverdi

Claudio Monteverdi al voltant del 1640. El compositor italià Claudio Monteverdi (1567–1643), a més d'una gran producció de música sacra i madrigals, va ser prolífic escrivint per l'escenari.

Nou!!: República de Venècia і Òperes perdudes de Claudio Monteverdi · Veure més »

Òtranto

Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.

Nou!!: República de Venècia і Òtranto · Veure més »

Àngela Merici

Àngela Merici (Desenzano del Garda, 21 de març de 1474 - Brèscia, 27 de gener de 1540) fou una religiosa llombarda, fundadora de la Companyia de Santa Úrsula.

Nou!!: República de Venècia і Àngela Merici · Veure més »

Àptera

Àptera és una antiga ciutat de Creta, actualment en ruïnes, situada en la unitat perifèrica de Khanià.

Nou!!: República de Venècia і Àptera · Veure més »

Bacallà a la vicentina

Bacallà a la vicentina acompanyat de polenta. El bacallà sec amb el que es prepara aquest plat va ser importat al Triveneto des de la costa de Noruega al segle XV pels navegants venecians. El bacallà a la vicentina (en italià bacalà o baccalà alla vicentina) és un plat típic de la cuina de Vicenza (Itàlia) fet amb peix sec, concretament bacallà.

Nou!!: República de Venècia і Bacallà a la vicentina · Veure més »

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Nou!!: República de Venècia і Baiazet I · Veure més »

Baiazet II

Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.

Nou!!: República de Venècia і Baiazet II · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: República de Venècia і Baix Imperi · Veure més »

Baldassare Castiglione

''Cortegiano'', 1549 Baldassare Castiglione (Màntua, 6 de desembre de 1478 - Toledo, 8 de febrer de 1529) va ser un escriptor italià, famós per la seva obra Il libro del Cortegiano (El cortesà), una guia per al bon govern que reflecteix els ideals polítics i culturals del Renaixement.

Nou!!: República de Venècia і Baldassare Castiglione · Veure més »

Balduí I de Constantinoble

Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.

Nou!!: República de Venècia і Balduí I de Constantinoble · Veure més »

Ball de màscares

El ball de màscares (o bal masqué) és un esdeveniment en el qual els participants assisteixen amb disfresses utilitzant una màscara.

Nou!!: República de Venècia і Ball de màscares · Veure més »

Banco di San Giorgio

Banco di San Giorgio o també Ufficio di San Giorgio és una institució financera de l'antiga República de Gènova.

Nou!!: República de Venècia і Banco di San Giorgio · Veure més »

Banyuls dels Aspres

Banyuls dels Aspres (oficialment en francès Banyuls-dels-Aspres) és un poble i municipi de 1.257 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: República de Venècia і Banyuls dels Aspres · Veure més »

Bar (Montenegro)

Bar (Montenegrí: Бар, pronunciat, italià: Antivari, Albanès: Tivar) és una ciutat costanera i port a Montenegro del sud.

Nou!!: República de Venècia і Bar (Montenegro) · Veure més »

Baronia de Kalàvrita

La Baronia de Kalàvrita fou un feu medieval franc del Principat d'Acaia, situat a la península del Peloponès a Grècia, i amb capital a la ciutat de Kalàvrita (en grec: Καλάβρυτα; francès: La Colovrate).

Nou!!: República de Venècia і Baronia de Kalàvrita · Veure més »

Bartolomeo Colleoni

Monument a Venècia Bartolomeo Colleoni (1400-1476) era un condottiero, és a dir un militar professional que prestava els seus serveis, juntament amb els seus soldats, a qualsevol estat que el reclamés.

Nou!!: República de Venècia і Bartolomeo Colleoni · Veure més »

Bartolomeo Cristofori

Bartolomeo Cristofori di Francesco (Pàdua, 4 de maig de 1655 - Florència, 27 de gener de 1731) va ser un constructor d'instruments musicals italià, reconegut generalment per haver estat l'inventor del piano.

Nou!!: República de Venècia і Bartolomeo Cristofori · Veure més »

Basar de Tabriz

El basar de Tabriz (persa: بازار تبریز) és un mercat històric cobert situat al centre de la ciutat de Tabriz, a l'Iran.

Nou!!: República de Venècia і Basar de Tabriz · Veure més »

Batalla d'Agnadello

La Batalla d'Agnadello va ser una de les més importants batalles de la Guerra de la Lliga de Cambrai, i una de les majors batalles de les Guerres d'Itàlia del.

Nou!!: República de Venècia і Batalla d'Agnadello · Veure més »

Batalla d'Alessandria

La Batalla d'Alessandria, o batalla de Castellazzo del 25 de juny de 1391 fou una de les batalles de les Guerres Florentinomilaneses, dins el context de les guerres de Güelfs i gibel·lins.

Nou!!: República de Venècia і Batalla d'Alessandria · Veure més »

Batalla de Çeşme

La batalla naval de Çeşme va tenir lloc els dies 5–7 de juliol de 1770 durant la guerra russo-turca (1768–1774) a prop i a la badia de Çeşme, a la zona compresa entre la punta occidental d'Anatòlia i l'illa de Quios, que fou escenari de diverses batalles navals passades entre l'Imperi Otomà i la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Çeşme · Veure més »

Batalla de Bicocca

La batalla de Bicocca fou el combat lliurat el 27 d'abril de 1522 durant la Guerra d'Itàlia de 1521–26, a prop de la localitat del mateix nom, situada a l'antic Ducat de Milà.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Bicocca · Veure més »

Batalla de Calcinato

La batalla de Calcinato es va lliurar en el marc de la guerra de successió espanyola a la rodalia de Calcinato, Itàlia, el 19 d'abril de 1706, entre les tropes franco-espanyoles del mariscal Vendôme (41.000 homes) i les austríaques del general Reventlow (19.000 homes).

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Calcinato · Veure més »

Batalla de Carpi

La batalla de Carpi va ser la primera batalla de la Guerra de Successió Espanyola i va ser lliurada el 9 de juliol del 1701 al Ducat de Mòdena, territori aliat de la França borbònica, quan els exèrcits de l'Imperi iniciaren, en solitari, la invasió dels territoris hispànics a Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Carpi · Veure més »

Batalla de Cassano (1705)

La batalla de Cassano de 1705 es va lliurar el 16 d'agost del 1705 a Cassano d'Adda (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Cassano (1705) · Veure més »

Batalla de Chiari

La batalla de Chiari va ser lliurada l'1 de setembre del 1701 a Chiari, al front italià de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Chiari · Veure més »

Batalla de Cremona

La batalla de Cremona (o Sorpresa de Cremona) es va lliurar l'1 de febrer del 1702 a Cremona (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villeroy.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Cremona · Veure més »

Batalla de Curzola

La batalla de Curzola es va lliurar el 9 de setembre de 1298 entre les flotes de Gènova i Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Curzola · Veure més »

Batalla de Delebio

La Batalla de Delebio va ser part de les Guerres de Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Delebio · Veure més »

Batalla de Demètries

La batalla de Demètries fou un conflicte al mar de Demètries a Grècia a començaments de 1270 entre una flota romana d'Orient i les forces reunides dels barons llatins d'Eubea (Negrepont) i Creta.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Demètries · Veure més »

Batalla de Dirràquion (1081)

La batalla de Dirràquion fou un enfrontament que es produí el 18 d'octubre del 1081 entre l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Dirràquion (1081) · Veure més »

Batalla de Fleurus

La Batalla de Fleurus va tenir lloc el 26 de juny de 1794 a la localitat de Fleurus als Països Baixos austríacs, en el marc de la Guerra de la Primera Coalició.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Fleurus · Veure més »

Batalla de Gerba (1560)

La Batalla de Gerba fou un combat lliurat entre el corsari de l'Imperi Otomà Turgut Reis i els espanyols a l'illa de Gerba.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Gerba (1560) · Veure més »

Batalla de Governolo

La batalla de Governolo de 28 d'agost de 1397 fou un dels combats entre la lliga de prínceps italians i els Visconti.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Governolo · Veure més »

Batalla de Hohenlinden

La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Hohenlinden · Veure més »

Batalla de Lepant (1500)

La Segona Batalla de Lepant o Batalla de Modona va tenir lloc a l'agost de 1500 durant la Guerra Turcoveneciana (1499-1503) entre l'Imperi Otomà i la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Lepant (1500) · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de Lissa (1811)

La Batalla de Lissa ocorreguda el 13 de març de 1811, va ser un enfrontament naval entre un esquadró britànic i una coalició de naus franceses i venècianes durant la campanya de l'Adriàtic de les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Lissa (1811) · Veure més »

Batalla de Lodi

La batalla de Lodi o del pont de Lodi tingué lloc el 10 de maig de 1796 (21 de floreal de l'any IV) Fou un enfrontament entre les tropes franceses, comandades pel general Napoleó Bonaparte, i les austríaques, comandades pels generals Johann Beaulieu i Karl Sebottendorf.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Lodi · Veure més »

Batalla de Luzzara

La batalla de Luzzara es va lliurar el 15 d'agost del 1702 a Luzzara (Ducat de Màntua) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Luzzara · Veure més »

Batalla de Marignano

La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Marignano · Veure més »

Batalla de Matapan

La batalla de Matapan fou una batalla naval de la Guerra Turcoveneciana (1714-1717) ocorreguda el 19 de juliol del 1717 entre una coalició de regnes cristians i l'armada de l'Imperi Otomà.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Matapan · Veure més »

Batalla de Millesimo

La Batalla de Millesimo es va desenvolupar entre el 13 i el 14 d'abril del 1796 prop de Millessimo (lígur: Merexo), a la Val Bormida (Ligúria), en el marc de les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Millesimo · Veure més »

Batalla de Nicòpolis (1396)

La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Nicòpolis (1396) · Veure més »

Batalla de Préveza

El 28 de setembre de 1538, davant de la badia de Préveza es van enfrontar la flota de la Lliga Santa sota el comandament d'Andrea Doria i la flota otomana al comandament del Gran Almirall Khair ed-Din Barba-rossa.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Préveza · Veure més »

Batalla de Prinitza

La batalla de Prinitza es va lliurar el 1263 entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient, que marxava a capturar Andravida, la capital del Principat llatí d'Acaia, i una petita força d'aqueus.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Prinitza · Veure més »

Batalla de Quart

La batalla de Quart fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Quart · Veure més »

Batalla de Varna

La batalla de Varna, el principal enfrontament de la Croada de Varna, es lliurà el 10 de novembre del 1444 prop de Varna, a l'est de l'actual Bulgària, no gaire lluny de la costa del mar Negre.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Varna · Veure més »

Batalla de Vicenza

La batalla de Vicenza fou un xoc armat que es va produir a la vora de la ciutat de Vicenza el 7 d'octubre de 1513 durant la Lliga de Cambrai entre les forces catalano-aragoneses dirigides per Ramon Folc de Cardona-Anglesola i les tropes venecianes dirigides per Bartolomeo di Albiano.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Vicenza · Veure més »

Batalla de Vromopigada

La batalla de Vromopigada fou un conflicte del 1770 entre turcs otomans i maniotes de la península de Mani.

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Vromopigada · Veure més »

Batalla del Bòsfor

La batalla del Bòsfor o batalla dels Estrets, lliurada el 13 de febrer de 1352, fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Venècia і Batalla del Bòsfor · Veure més »

Batalla del Cap de Sant Vicent (1476)

La Batalla del Cap de Sant Vicent de 1476 fou un dels episodis de la Guerra de Successió de Castella i de la guerra de Borgonya.

Nou!!: República de Venècia і Batalla del Cap de Sant Vicent (1476) · Veure més »

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Nou!!: República de Venècia і Batalla del Cefís · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1359)

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Venècia і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »

Batalla naval de Port del Comte

La batalla naval de Port del Comte fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Venècia і Batalla naval de Port del Comte · Veure més »

Batalla naval de Zonchio

La Batalla Naval de Zonchio (també coneguda com la batalla de Navarino, la Batalla de Sapienza o com la Primera Batalla de Lepant) es va dur a terme al llarg de quatre dies: 12, 20, 22 i 25 d'agost de 1499.

Nou!!: República de Venècia і Batalla naval de Zonchio · Veure més »

Batalla naval de Zonklon

La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Venècia і Batalla naval de Zonklon · Veure més »

Battista Agnese

Mapamundi del Portolà Atles. Bautista Agnese (1544). Battista Agnese (1500-1564) va ser un destacat cartògraf genovès.

Nou!!: República de Venècia і Battista Agnese · Veure més »

Bèrgam

Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.

Nou!!: República de Venècia і Bèrgam · Veure més »

Bérault Stuart d'Aubigny

Bérault Stuart, III senyor d'Aubigny (c. 1452 - Corstorphine, Escòcia, 1508), va ser un noble francès d'ascendència escocesa, diplomàtic i militar destacat en les guerres italianes.

Nou!!: República de Venècia і Bérault Stuart d'Aubigny · Veure més »

Beatriu d'Este (duquessa de Milà)

Beatriu d'Este o Beatrice d'Este (Florència, 29 de juny de 1475 - Milà, Ducat de Milà, 2 de gener de 1497) fou una noble italiana i duquessa consort de Milà, que fou una mecenes rellevant.

Nou!!: República de Venècia і Beatriu d'Este (duquessa de Milà) · Veure més »

Beilicat de Tin

Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.

Nou!!: República de Venècia і Beilicat de Tin · Veure més »

Beilicat dels karamànides

El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.

Nou!!: República de Venècia і Beilicat dels karamànides · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: República de Venècia і Belgrad · Veure més »

Benedetto Bordone

Carta de Venècia de Bordone Tenochtitlan) Benedetto Bordone (1460–1531) va ser un editor de manuscrits, miniaturista i cartògraf venecià.

Nou!!: República de Venècia і Benedetto Bordone · Veure més »

Berenguer Estanyol d'Empúries

Berenguer Estanyol d'Empúries va ser el vicari general del Ducat d'Atenes durant quatre anys des del 1312 al 1316.

Nou!!: República de Venècia і Berenguer Estanyol d'Empúries · Veure més »

Bernabé Visconti

Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.

Nou!!: República de Venècia і Bernabé Visconti · Veure més »

Bernat I de Vilamarí

Bernat I de Vilamarí († 1463) fou un noble i militar català del llinatge de Vilamarí.

Nou!!: República de Venècia і Bernat I de Vilamarí · Veure més »

Beyoğlu

Beyoğlu és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea de la ciutat i separat del nucli antic (península històrica) pel Corn d'Or.

Nou!!: República de Venècia і Beyoğlu · Veure més »

Bianca Cappello

Bianca Cappello (Venecia, República de Venècia 1548 - Poggio a Caiano, Gran Ducat de Toscana 1587) fou una noble italiana que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.

Nou!!: República de Venècia і Bianca Cappello · Veure més »

Biblioteca

Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Nou!!: República de Venècia і Biblioteca · Veure més »

Biblioteca Marciana

La Biblioteca Nazionale Marciana o de Sant Marc, sant patró de la ciutat de Venècia, Itàlia, és una de les més antigues biblioteques dipositàries de manuscrits del país i manté una de les col·leccions de textos clàssics més grans del món.

Nou!!: República de Venècia і Biblioteca Marciana · Veure més »

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »

Bisbat de Bèrgam

L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Bèrgam · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Brescia · Veure més »

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Chioggia · Veure més »

Bisbat de Crema

El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Crema · Veure més »

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Cremona · Veure més »

Bisbat de Lezhë

Restes de l'antiga catedral de Sant Nicolau, on es troba la tomba de l'heroi nacional albanès, Giorgio Castriota Scanderbeg. El bisbat de Lezhë (albanès: Dioqeza e Lezhës; llatí: Dioecesis Alexiensis) és una seu de l'Església catòlica a Albània, sufragània de l'arquebisbat de Shkodër–Pult. Al 2016 tenia 86.300 batejats d'un total de 121.700 habitants. Actualment està regida pel bisbe Ottavio Vitale, R.C.I.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Lezhë · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Stefaniaco

El bisbat de Stefaniaco (llatí: Dioecesis Stephanensis o Stephanicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Stefaniaco · Veure més »

Bisbat de Ston

El bisbat de Ston (llatí: Dioecesis Stagnensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a la Dalmàcia meridional (a l'actual Croàcia).

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Ston · Veure més »

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Treviso · Veure més »

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: República de Venècia і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »

Bisiacaria

Bisiacaria és una regió italiana que inclou la part de la província de Gorizia compresa entre els primers relleus del Kars de Monfalcone, el golf de Panzano (de les boques del Timavo a Punta Sdobba) i el baix curs de l'Isonzo a Sagrado fins a l'Isonzato.

Nou!!: República de Venècia і Bisiacaria · Veure més »

Blanca Maria Visconti

Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.

Nou!!: República de Venècia і Blanca Maria Visconti · Veure més »

Bohemond VI d'Antioquia

Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.

Nou!!: República de Venècia і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »

Bohemond VII d'Antioquia

Bohemond VII d'Antioquia i IV de Trípoli (1261 - 19 d'octubre de 1287) va ser comte de Trípoli i nominal príncep d'Antioquia des del 1275 fins a la seva mort.

Nou!!: República de Venècia і Bohemond VII d'Antioquia · Veure més »

Bonifaci de Verona

Bonifaci de Verona (Bonifacio da Verona; mort a finals del 1317 o principis del 1318) fou un senyor croat llombard de la Francocràcia de finals del i principis del.

Nou!!: República de Venècia і Bonifaci de Verona · Veure més »

Bonifaci I de Montferrat

Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.

Nou!!: República de Venècia і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »

Borso d'Este

Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).

Nou!!: República de Venècia і Borso d'Este · Veure més »

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Nou!!: República de Venècia і Bozcaada · Veure més »

Brač

Platja de Bol Brač (de vegades escrit "Brac", pronunciació) és una illa de la regió de Dalmàcia, situada a Croàcia.

Nou!!: República de Venècia і Brač · Veure més »

Brembate

Brembate és una ciutat italiana de la província de Bèrgam, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Brembate · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Brescia · Veure més »

Bucintoro

''El retorn del Bucentaure el dia de l'Ascensió''. Quadre de Canaletto al MNAC. El Bucintoro era una galera gran i perfectament adornada en la qual el Dux de Venècia (1311-1789) celebrava la solemne cerimònia de contreure matrimoni al·legòric amb el mar.

Nou!!: República de Venècia і Bucintoro · Veure més »

Budva

Budva (en montenegrí ciríl·lic: Будва) és una ciutat costanera de Montenegro, situada a la zona central del sud del país.

Nou!!: República de Venècia і Budva · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: República de Venècia і Bulgària · Veure més »

Ca' Foscari

Ca' Foscari o Palau Foscari és un palau gòtic a la ciutat de Venècia del sestiere de Dorsoduro a la part exterior del revolt més ampli del Gran Canal (la volta del canal).

Nou!!: República de Venècia і Ca' Foscari · Veure més »

Cafè

El cafè o café (Coffea) és un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies.

Nou!!: República de Venècia і Cafè · Veure més »

Calcis

Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: República de Venècia і Calcis · Veure més »

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Nou!!: República de Venècia і Campanya d'Itàlia (1796-1797) · Veure més »

Campanya de l'Adriàtic

La campanya de l'Adriàtic va ser un dels teatres de guerra menors durant les Guerres Napoleòniques, on una sèrie de petits esquadrons de la Marina Reial Britànica i creuers independents assetjar al conjunt de les forces navals del Primer Imperi Francès, el Regne d'Itàlia, les Províncies Il·líries i el Regne de Nàpols entre el 1807 i el 1814 al Mar Adriàtic.

Nou!!: República de Venècia і Campanya de l'Adriàtic · Veure més »

Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim

La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.

Nou!!: República de Venècia і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim · Veure més »

Canaletto

Canaletto (7 d'octubre de 1697 - 19 d'abril de 1768),Pedrocco, Filippo (1995) Canaletto "Giunti".

Nou!!: República de Venècia і Canaletto · Veure més »

Canonges Regulars de San Giorgio in Alga

Els Canonges Regulars de San Giorgio in Alga (Sant Jordi d'Alga) va ser una congregació de canonges regulars fundada a Venècia al final del.

Nou!!: República de Venècia і Canonges Regulars de San Giorgio in Alga · Veure més »

Cap Matapan

El cap Matapan (Κάβο Ματαπάς, Kavo Matapàs), a l'antiguitat anomenat cap Tènar (en Taenarum, Taenaron o Taenaros), és un cap que marca l'extrem meridional de la Grècia continental, i el segon d'Europa després de Tarifa.

Nou!!: República de Venècia і Cap Matapan · Veure més »

Capella del Roser (Valls)

La Capella del Roser és un monument del municipi de Valls (Alt Camp) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: República de Venècia і Capella del Roser (Valls) · Veure més »

Capriolants

Els caperolans o capriolants van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Observants, de tendència observant, que va existir entre 1472 (i com a congregació independent des de 1477) i 1481, quan va ésser suprimida i els seus membres passaren a l'orde dels Frares Menors Observants.

Nou!!: República de Venècia і Capriolants · Veure més »

Carist

Carist (Κάρυστος, Káristos) és una vila de Grècia situada al municipi homònim, a l'illa d'Eubea.

Nou!!: República de Venècia і Carist · Veure més »

Carles de Montegranelli

Carlo di Bandino (Comtat de Monte Granelli, Romagna Toscana, ca. 1330 - Venècia, 15 de setembre de 1417) fou un noble toscà que va fer vida religiosa i va fundar la Congregació dels Eremites de Sant Jeroni de Fiesole.

Nou!!: República de Venècia і Carles de Montegranelli · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: República de Venècia і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles II d'Amboise

Carles II d'Amboise de Chaumont, (1473 - 11 de febrer de 1511), senyor de Chaumont, de Meillant i de Charenton; Cavaller de l'Ordre del Rei, va ser de manera successiva grand-maître, mariscal i almirall de França el 1502, 1504 i 1508.

Nou!!: República de Venècia і Carles II d'Amboise · Veure més »

Carles VIII de França

Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).

Nou!!: República de Venècia і Carles VIII de França · Veure més »

Carlo Assonica

va ser un metge, jurista i escriptor en llengua italiana i llombarda.

Nou!!: República de Venècia і Carlo Assonica · Veure més »

Carlo Goldoni

Carlo Goldoni (Venècia, 25 de febrer de 1707 - París, 6 de febrer de 1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit.

Nou!!: República de Venècia і Carlo Goldoni · Veure més »

Carraca

XVII Les carraques eren vaixells de vela rodons d'alt bord especialitzats en el transport de grans càrregues en travessies llargues.

Nou!!: República de Venècia і Carraca · Veure més »

Cartografia portolana

La cartografia portolana és una tècnica baixmedieval d'elaboració de mapes nàutics; d'abast regional; basada en la localització dels ports sobre una línia de costa realista, tot i que exagerant els accidents litorals; obtinguda de manera empírica; amb indicació dels punts cardinals; realitzada a escala basant-se en una sèrie de projeccions azimutals "superposades" corresponent el centre de cada una d'elles a la rosa de rumbs nàutics més propera, formant així una xarxa de rumbs orientats respecte al pol magnètic, i; que tracta el territori com una superfície plana.

Nou!!: República de Venècia і Cartografia portolana · Veure més »

Cartrons de Rafael

''La pesca miraculosa'', primer ''cartró'' de la sèrie. Els Cartrons de Rafael són un grup de set grans models per a tapissos, dissenyats pel pintor renaixentista Raffaello Sanzio per a la Capella Sixtina del Palau Vaticà i actualment conservats a Londres.

Nou!!: República de Venècia і Cartrons de Rafael · Veure més »

Casa de Contarini

El Ca' d'Oro, construït per a la família Contarini 1428-30. La Villa Contarini, feta per a Paolo i Francesco Contarini l'any 1546. XV. Contarini és una notable família veneciana que va donar vuit dux de la República de Venecia.

Nou!!: República de Venècia і Casa de Contarini · Veure més »

Casos

Casos (en Κάσος, Kasos) és una illa grega de l'arxipèlag del Dodecanès situada entre Càrpatos i Creta.

Nou!!: República de Venècia і Casos · Veure més »

Castell de Buffavento

El Castell de Buffavento (en grec Kάστρο Βουφαβέντο, en turc Buffavento Kalesi) és un castell situat al nord de Xipre.

Nou!!: República de Venècia і Castell de Buffavento · Veure més »

Castell de Guardamar del Segura

El castell de Guardamar del Segura es troba a la part alta d'un turó rocós situat al costat de la localitat del mateix nom, al Baix Segura.

Nou!!: República de Venècia і Castell de Guardamar del Segura · Veure més »

Castello (sestiere de Venècia)

Castello és el més gran, i el més oriental, dels sis sestieri de Venècia, Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Castello (sestiere de Venècia) · Veure més »

Castellroig

Castellroig Castellroig (en Καστελλόριζο, Kastelórizo) o Megiste (en grec i oficialment, Μεγίστη, Megisti) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Nou!!: República de Venècia і Castellroig · Veure més »

Caterina Cornaro

Caterina Cornaro (Venècia; 1454 - 10 de juliol de 1510), noble veneciana, va arribar a ser reina de Xipre pel seu matrimoni amb Jaume II de Xipre; va ser regent del seu fill i reina sota control de la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Caterina Cornaro · Veure més »

Catifes de Transsilvània

Sighişoara. El terme catifes de Transsilvània (en, en) és usat per designar el patrimoni cultural de catifes islàmiques d'entre els segles XV i XVII, principalment d'origen otomà, que han estat preservades en les esglésies protestants transsilvanes (en unes cinquanta hongareses i en una seixantena saxones).

Nou!!: República de Venècia і Catifes de Transsilvània · Veure més »

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Nou!!: República de Venècia і Cavalls de Sant Marc · Veure més »

Caverna d'Escoteino

La caverna d'Escoteino  (/Spilaio Skoteinoú) o cova Skotino, també coneguda com la cova d'Agia Paraskevi (o Agia Parasceví), és una dels més grans i més impressionants entre els centenars de coves de Creta.

Nou!!: República de Venècia і Caverna d'Escoteino · Veure més »

Càndia

Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.

Nou!!: República de Venècia і Càndia · Veure més »

CDX

* Consell dels Deu (del seu nom en italià Consiglio Dei X), òrgan de govern històric de la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і CDX · Veure més »

Cervignano del Friuli

Chiesa di San Michele Cervignano del Friuli (friülà Çarvignan) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.

Nou!!: República de Venècia і Cervignano del Friuli · Veure més »

Cimbris

Situació dels cimbris Els cimbris (alemany Zimbern) són una minoria lingüística d'Itàlia que parlen el cimbri, una varietat del bavarès.

Nou!!: República de Venècia і Cimbris · Veure més »

Ciril Lucaris

Ciril Lucaris (en grec Κύριλλος Λούκαρις) va ser patriarca d'Alexandria amb el nom de Ciril III i patriarca de Constantinoble com a Ciril I. Va néixer l'any 1572 a Càndia, a l'illa de Creta, on va estudiar amb diversos mestres i erudits de l'època, i va completar els seus estudis a Venècia (en aquell temps Creta depenia de la República de Venècia) entre els anys 1584 i 1588, i posteriorment es va matricular com a estudiant a la Universitat de Pàdua (1589-1593).

Nou!!: República de Venècia і Ciril Lucaris · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.

Nou!!: República de Venècia і Ciutat estat · Veure més »

Ciutats estat italianes

Ciutats estat italianes el 1494 Les ciutats estat italianes són les ciutats estat que existiren a la península Itàlica entre el principi de l'edat mitjana i la unificació d'Itàlia el 1861.

Nou!!: República de Venècia і Ciutats estat italianes · Veure més »

Cividale del Friuli

Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.

Nou!!: República de Venècia і Cividale del Friuli · Veure més »

Clergues Regulars de Sant Pau

La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.

Nou!!: República de Venècia і Clergues Regulars de Sant Pau · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: República de Venècia і Climent VII · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: República de Venècia і Climent XI · Veure més »

Col·lecció arqueològica d'Amorgós

La Col·lecció arqueològica d'Amorgós és una col·lecció o museu de Grècia situada a l'illa d'Amorgós, a l'arxipèlag de les Cíclades.

Nou!!: República de Venècia і Col·lecció arqueològica d'Amorgós · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: República de Venècia і Comerç · Veure més »

Companyia navarresa

Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.

Nou!!: República de Venècia і Companyia navarresa · Veure més »

Companyia privilegiada

Una companyia privilegiada (de l'italià Compagnia) era una companyia comercial amb activitats que gaudien de la protecció de l'estat mitjançant un privilegi.

Nou!!: República de Venècia і Companyia privilegiada · Veure més »

Completes de Cervera

Les Completes de Cervera és una cantata de caràcter religiós i popular amb un text litúrgic originari de ledat mitjana i música de la segona meitat del, obra dels mestres de capella Joan Pont i Salvador Vidal.

Nou!!: República de Venècia і Completes de Cervera · Veure més »

Comptabilitat

La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin.

Nou!!: República de Venècia і Comptabilitat · Veure més »

Comtat de Gorízia

Escut dels comtes de Görz El comtat de Gorízia (alemany: Grafschaft Görz; italià: Contea di Gorizia; eslovè: Goriška grofija; friulà: Contee di Gurize) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al voltant de la ciutat de Görz, en l'actual Friül-Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Comtat de Gorízia · Veure més »

Conclave de 1431

El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV.

Nou!!: República de Venècia і Conclave de 1431 · Veure més »

Conclave de 1455

El conclave de 1455 (4 al 8 d'abril) va elegir Alfons Borja com a Papa Calixt III després de la mort del Papa Nicolau V. Va ser el primer conclave que es va fer al Palau Vaticà, el lloc de tots els conclaves papals amb l'excepció de cinc, des d'aquell moment.

Nou!!: República de Venècia і Conclave de 1455 · Veure més »

Conclave de 1458

El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.

Nou!!: República de Venècia і Conclave de 1458 · Veure més »

Conclave de 1484

El conclave dut a terme entre el 26 i el 29 d'agost de 1484, va acabar amb l'elecció d'Innocenci VIII després de la mort del Papa Sixt IV.

Nou!!: República de Venècia і Conclave de 1484 · Veure més »

Conclave de 1621

El conclave papal de 1621 (8-9 de febrer) va ser convocat després de la mort del Papa Pau V, i acabà amb l'elecció d'Alessandro Ludovisi com a Papa Gregori XV.

Nou!!: República de Venècia і Conclave de 1621 · Veure més »

Conclave de 1669–1670

El conclave de 1669-1670 (20 de desembre - 29 d'abril) es va convocar a la mort del papa Climent IX i va acabar amb l'elecció d'Emilio Altieri com el papa Climent X. Les eleccions van ser deferides al Col·legi de Cardenals a Lluís XIV de França, i s'alliberà els cardenals lleials a Espanya per votar d'acord amb la seva consciència.

Nou!!: República de Venècia і Conclave de 1669–1670 · Veure més »

Conclave de 1689

El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.

Nou!!: República de Venècia і Conclave de 1689 · Veure més »

Condottiero

''Il Condottiere'', de Leonardo da Vinci El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del.

Nou!!: República de Venècia і Condottiero · Veure més »

Conjuració de Venècia

La Conjuració de Venècia de 1618 va ser una confusa intriga diplomàtica entre la Monarquia Hispànica de Felip III d'Espanya i la Sereníssima República de Venècia, que va conduir una violenta revolta contra els estrangers en descobrir-se (19 de maig).

Nou!!: República de Venècia і Conjuració de Venècia · Veure més »

Conquesta del Regne de Nàpols

La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.

Nou!!: República de Venècia і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »

Conquesta musulmana de Sardenya

La Conquesta musulmana de Sardenya forma part de l'expansió de l'islam durant l'edat mitjana.

Nou!!: República de Venècia і Conquesta musulmana de Sardenya · Veure més »

Conquesta musulmana de Sicília

La conquesta musulmana de Sicília es produí gradualment entre el juny del 827 i el 902, any de la caiguda de Taormina, la capital romana d'Orient de Sicília.

Nou!!: República de Venècia і Conquesta musulmana de Sicília · Veure més »

Consell dels Deu

''Bocca di Leone'' usada a Venècia per a denúncies secretes. El Consell dels Deu, (en italià Consiglio dei Dieci, Consiglio dei X o simplement i Dieci) va ser un dels màxims òrgans de govern de la República de Venècia entre 1310 i 1797, format per deu integrants triats cada any pel Gran Consell de Venècia (anomenat el Maggior Consiglio) amb la finalitat de protegir la seguretat de l'Estat venecià, evitant revoltes internes contra el govern així com perills per a l'estabilitat de Venècia per causa de corrupció política o espionatge de potències estrangeres.

Nou!!: República de Venècia і Consell dels Deu · Veure més »

Consistoris de Pius IV

Pius IV Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius IV, amb la indicació de tots els nous cardenals creats (46 nous cardenals en 4 consistoris).

Nou!!: República de Venècia і Consistoris de Pius IV · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: República de Venècia і Contrareforma · Veure més »

Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià

llengua.

Nou!!: República de Venècia і Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: República de Venècia і Corfú · Veure més »

Corfú (ciutat)

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Corfú (ciutat) · Veure més »

Corno ducale

El corno ducale és el casquet que porten els duxs de Venècia i que duen sobre una gorra blanca, semblant al camauro papal, un regal anual de les monges de San Zaccaria.

Nou!!: República de Venècia і Corno ducale · Veure més »

Cornuda

Cornuda - (pronúncia AFI / kor'nuda / tant en italià com en vènet) és un municipi italià a la província de Treviso (regió del Vèneto) amb una població de 6.289 habitants el 2010.

Nou!!: República de Venècia і Cornuda · Veure més »

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Nou!!: República de Venècia і Correggio · Veure més »

Cortina d'Ampezzo

Cortina d'Ampezzo (ladí Anpezo, alemany Hayden) és un municipi italià, dins de la província de Belluno.

Nou!!: República de Venècia і Cortina d'Ampezzo · Veure més »

Cosme I de Mèdici

Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.

Nou!!: República de Venècia і Cosme I de Mèdici · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: República de Venècia і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Cremnos

Cremnos (en) fou un assentament de l'antiga Grècia fundat el a la riba de la llacuna Meòtida.

Nou!!: República de Venècia і Cremnos · Veure més »

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Nou!!: República de Venècia і Cremona · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: República de Venècia і Creta · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: República de Venècia і Crimea · Veure més »

Crisòbul

XIV). Un crisòbul (en llatí: bulla aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, krissovil·lós, és a dir, 'segell d'or'), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'edat mitjana per les corts d'Occident amb el nom de butlla d'or.

Nou!!: República de Venècia і Crisòbul · Veure més »

Croada d'Alexandria

La croada d'Alexandria fou el nom que el rei Pere I de Xipre posà a una expedició militar que ell mateix ideà per conquerir el 1365 la ciutat egípcia d'Alexandria, que estava en poder del soldant mameluc i des d'on sortien expedicions pirates contra els seus territoris.

Nou!!: República de Venècia і Croada d'Alexandria · Veure més »

Croada d'Esmirna

Les croades d'Esmirna (1343-1351) van ser dues Croades enviades pel Papa Climent VI contra l'Emirat d'Aydin sota Umur Beg que tenien com a principal objectiu la ciutat costanera d'Esmirna a l'Àsia Menor.

Nou!!: República de Venècia і Croada d'Esmirna · Veure més »

Croada de Varna

La croada de Varna fou una fracassada campanya militar organitzada els anys 1443 i 1444 per diversos monarques europeus amb intenció de contrarestar l'expansió de l'Imperi Otomà per l'Europa central, en especial per la zona de penetració dels Balcans.

Nou!!: República de Venècia і Croada de Varna · Veure més »

Croada noruega

La croada noruega fou una croada que començà el 1107 i acabà el 1110.

Nou!!: República de Venècia і Croada noruega · Veure més »

Croada savoiana

La croada savoiana (1366–1367) nasqué del mateix pla que la Croada d'Alexandria.

Nou!!: República de Venècia і Croada savoiana · Veure més »

Croada veneciana

La croada veneciana fou una expedició militar de la República de Venècia que destinà els anys 1122-1124 a l'expulsió del musulmans de Terra Santa i aconseguí la captura de Tir.

Nou!!: República de Venècia і Croada veneciana · Veure més »

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Nou!!: República de Venècia і Cronologia de la història de França · Veure més »

Cultura de Croàcia

La cultura de Croàcia té arrels en una llarga història pròpia, en la qual el poble croat ha habitat l'àrea de l'actual Croàcia durant catorze segles.

Nou!!: República de Venècia і Cultura de Croàcia · Veure més »

Dalmau de Queralt i de Codina

Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).

Nou!!: República de Venècia і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: República de Venècia і Dalmàcia · Veure més »

Dalmàcia (tema)

El tema de Dalmàcia, en grec medieval θέμα Δαλματίας/Δελματίας, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat a la costa de la Mar Adriàtica, que en bona part corresponia a la província romana homònima, centrada al voltant de les principals ciutats de Spalaton (actual Split, a Croàcia) i Ragusa (actual Dubrovnik, a Croàcia).

Nou!!: República de Venècia і Dalmàcia (tema) · Veure més »

Damad Hasan Paixà

Damad Hasan Paixà (mort el 1713) fou un gran visir otomà, de malnom Morali (de Morea) i Enishte (cunyat del sultà).

Nou!!: República de Venècia і Damad Hasan Paixà · Veure més »

Daniele Barbaro

Daniele Matteo Alvise Barbaro més conegut com a Daniele Barbaro (Venècia, 8 de febrer de 1514 - Udino, 13 d'abril de 1570) va ser un cardenal, patriarca catòlic i humanista italià estudiós de la filosofia, la matemàtica i l'òptica.

Nou!!: República de Venècia і Daniele Barbaro · Veure més »

Dante nella vita e nei tempi suoi

Dante nella vita e nei tempi suoi és una pel·lícula italiana del 1922 dirigida per Domenico Gaido.

Nou!!: República de Venècia і Dante nella vita e nei tempi suoi · Veure més »

David Jacoby (historiador)

David Jacoby (Anvers, 24 de febrer del 1928 - ?, 4 d'octubre del 2018) fou un medievalista israelià, especialista en la història econòmica i social de l'Orient llatí i romà.

Nou!!: República de Venècia і David Jacoby (historiador) · Veure més »

Dècada del 1680

Sense descripció.

Nou!!: República de Venècia і Dècada del 1680 · Veure més »

Demetri II Paleòleg

Demetri Paleòleg (en grec:,Dēmētrios II Palaiologos), fou el setè governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: República de Venècia і Demetri II Paleòleg · Veure més »

Descobriment de la ruta marítima a l'Índia

Pintura de Vasco da Gama en la seva arribada a l'Índia, portant la bandera emprada als ''Descobriments'': Les armes de Portugal i la Creu de Crist, patrocinadors del moviment d'expansió iniciat per Enric el Navegant. El descobriment de la ruta marítima a l'Índia des d'Europa i a través de l'oceà Atlàntic, tot circumnavegant Àfrica, el protagonitzà el navegant portuguès Vasco da Gama durant el regnat del rei Manuel I, entre 1497 i 1499.

Nou!!: República de Venècia і Descobriment de la ruta marítima a l'Índia · Veure més »

Descobriments portuguesos

Enric el Navegant. Els descobriments portuguesos foren una sèrie de viatges marítims i exploracions dutes a terme pels portuguesos entre 1415 i 1543.

Nou!!: República de Venècia і Descobriments portuguesos · Veure més »

Despina Khatun

Teodora Gran Comnè, en grec medieval Θεοδώρα Μεγάλη Κομνηνή, coneguda com a Despina Khatun (en persa دسپینا خاتون, nom compost a partir del títol grec dèspota i el mongol Khatun i els dos signifiquen "dama, princesa, reina") va ser la filla de Joan IV de Trebisonda, i es va casar amb el dirigent dels Aq Qoyunlu, Uzun Hasan l'any 1458.

Nou!!: República de Venècia і Despina Khatun · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: República de Venècia і Despotat de l'Epir · Veure més »

Despotat de Morea

El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.

Nou!!: República de Venècia і Despotat de Morea · Veure més »

Diari

Primera pàgina del primer diari, del 1609. El diari o jornal és la publicació periòdica que presenta notícies (cròniques, reportatges), elaborades per periodistes, articles d'opinió o literaris i anuncis obra de publicistes i forma part dels mitjans de la premsa.

Nou!!: República de Venècia і Diari · Veure més »

Diòcesi de Torcello

La diòcesi de Torcello (en llatí: Dioecesis Torcellana) és una seu suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: República de Venècia і Diòcesi de Torcello · Veure més »

Dimarts 13

En les cultures de Grècia i alguns dels països de cultura hispana, com Espanya, Cuba, Uruguai, Paraguai, Argentina, Xile, Perú, Veneçuela, Mèxic, Colòmbia, Equador i altres, es considera dimarts 13 un dia de mala sort.

Nou!!: República de Venècia і Dimarts 13 · Veure més »

Dinastia Àngel

Els Àngel, en grec medieval Ἄγγελος, van ser una família noble grega que van proporcionar tres emperadors de l'Imperi Romà d'Orient i van governar entre el 1185 i el 1204.

Nou!!: República de Venècia і Dinastia Àngel · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: República de Venècia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Nou!!: República de Venècia і Diner · Veure més »

Dionís II

Dionís II (en grec Διονύσιος Β') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1546 al 1556.

Nou!!: República de Venècia і Dionís II · Veure més »

Dirràquion (tema)

El tema de Dirràquion, en grec medieval θέμα Δυρραχίου, va ser un tema (divisió administrativa civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al territori d'Albània i que ocupava la costa adriàtica del país.

Nou!!: República de Venècia і Dirràquion (tema) · Veure més »

Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic

La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.

Nou!!: República de Venècia і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Djebé

Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.

Nou!!: República de Venècia і Djebé · Veure més »

Djunayd

Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d'Ibrahim Bahadur, senyor de Bodemya i net de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin.

Nou!!: República de Venècia і Djunayd · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: República de Venècia і Dobrudja · Veure més »

Dodecanès

El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.

Nou!!: República de Venècia і Dodecanès · Veure més »

Dogaressa

Dogaressa (DOH -gə-ress-ə, DOH -jə-, Italià: , Venecià: ) era el títol oficial de l'esposa del Dux (o ''Doge'' de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Dogaressa · Veure més »

Domenico Dragonetti

Domenico Dragonetti (Venècia, 9 d'abril de 1763 – Londres, 16 d'abril de 1846) fou un contrabaixista italià.

Nou!!: República de Venècia і Domenico Dragonetti · Veure més »

Dominis de terra ferma

Dominis de terra ferma (en venecià: domini de teraferma o stato da tera, literalment "dominis de terra ferma, o continentals" o "estat de terra ") era el nom donat als territoris del rerepaís de la República de Venècia allèn la costa adriàtica, a la Itàlia nord-oriental.

Nou!!: República de Venècia і Dominis de terra ferma · Veure més »

Dotze sonates op. 2 (Vivaldi)

Dotze sonates op. 2 Antonio Vivaldi va escriure un conjunt de Dotze sonates per a violí i baix continu, op.

Nou!!: República de Venècia і Dotze sonates op. 2 (Vivaldi) · Veure més »

Dotze trio sonates op. 1 (Vivaldi)

Les Dotze trio sonates, op.

Nou!!: República de Venècia і Dotze trio sonates op. 1 (Vivaldi) · Veure més »

Dubai

L'emirat de Dubai és un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units (EAU).

Nou!!: República de Venècia і Dubai · Veure més »

Dubai (ciutat)

Dubai és una ciutat capital de l'emirat de Dubai, i primera ciutat en població i importància econòmica dels Emirats Àrabs Units (la capital dels Emirats es Abu Dhabi).

Nou!!: República de Venècia і Dubai (ciutat) · Veure més »

Ducat (moneda)

'''Ducats''' d'Àustria El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del.

Nou!!: República de Venècia і Ducat (moneda) · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: República de Venècia і Ducat de Ferrara · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Nou!!: República de Venècia і Ducat de Màntua · Veure més »

Ducat de Merània

Escut El Ducat de Merània (és a dir, Meran, Merano, o Meranie, Meranien) va ser un efímer ducat del Sacre Imperi Romanogermànic existent entre 1153 i 1248.

Nou!!: República de Venècia і Ducat de Merània · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: República de Venècia і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Naxos

El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.

Nou!!: República de Venècia і Ducat de Naxos · Veure més »

Dux de Venècia

Retrat del dux Leonardo Loredan usant el tradicional ''corno ducale'' (Giovanni Bellini, després de 1501, National Gallery de Londres). El dux (llatí dux, 'líder') o dogo (de l'italià doge, adaptació del venecià doxe, i aquest al seu torn del llatí dux) va ser el magistrat suprem i màxim dirigent de la República de Venècia durant més de mil anys, entre els segles  i.

Nou!!: República de Venècia і Dux de Venècia · Veure més »

Eíon

Eíon (en Ἠϊών ἡ ἐπὶ Στρυμόνι, Eíon de l'Estrímon) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la desembocadura de l'Estrímon, a la frontera entre Macedònia i Tràcia.

Nou!!: República de Venècia і Eíon · Veure més »

Eberhard Keil

Bernhard Keil, ''Nens amb raïm'', conservat al MNAC. ''El venedor de llenya'', Boston Museum of Fine Arts. Eberhard o Bernhard Keil, també anomenat Keilhau i conegut a Itàlia com a Monsù Bernardo (1624-1687) va ser un pintor barroc danès deixeble de Rembrandt i establert a Itàlia des 1651 fins a la seva mort, on va destacar com a original pintor de gènere.

Nou!!: República de Venècia і Eberhard Keil · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Venècia і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: República de Venècia і Edat moderna · Veure més »

Eduvigis de Polònia

va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort.

Nou!!: República de Venècia і Eduvigis de Polònia · Veure més »

El dux Leonardo Loredan

El dux Leonardo Loredan és un quadre pintat per Giovanni Bellini cap al 1501-1504 i que actualment està exposat al National Gallery de Londres.

Nou!!: República de Venècia і El dux Leonardo Loredan · Veure més »

El Greco

Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.

Nou!!: República de Venècia і El Greco · Veure més »

El Greco (pel·lícula de 2007)

El Greco és una pel·lícula de 2007, dirigida per Iannis Smaragdis, que mostra la vida del pintor així sobrenomenat, des dels seus inicis com a pintor d'icones a l'illa de Creta fins al seu triomf a Toledo.

Nou!!: República de Venècia і El Greco (pel·lícula de 2007) · Veure més »

El mercader de Venècia (pel·lícula)

El mercader de Venècia (títol original en anglès The Merchant of Venice) és una pel·lícula basada en l'obra homònima de William Shakespeare, coproduïda entre els Estats Units, Itàlia, Luxemburg i el Regne Unit.

Nou!!: República de Venècia і El mercader de Venècia (pel·lícula) · Veure més »

El retorn del Bucentaure el dia de l'Ascensió

El retorn del Bucentaure el dia de l'Ascensió és un quadre de Canaletto pintat cap a 1745-1750 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: República de Venècia і El retorn del Bucentaure el dia de l'Ascensió · Veure més »

Elena Lucrezia Cornaro Piscopia

Elena Lucrezia Cornaro Piscopia (Venècia, 5 de juny de 1646 - Pàdua, 26 de juliol de 1684) fou una filòsofa veneciana, la primera dona a assolir una titulació universitària.

Nou!!: República de Venècia і Elena Lucrezia Cornaro Piscopia · Veure més »

Elisabet de Bòsnia

Luis I d'Hongria. Obra de Sándor Liezen-Mayer, 1864. Elisabet Kotromanic o Elisabet de Bòsnia (1339 - 16 de gener de 1387), va ser una princesa de Bòsnia i Reina consort d'Hongria i Polònia, com a segona esposa del rei Lluís I d'Hongria.

Nou!!: República de Venècia і Elisabet de Bòsnia · Veure més »

Els ambaixadors

El quadre Jean de Dinteville i Georges de Selve, més conegut com a Els ambaixadors, és una pintura de 1533 de Hans Holbein el Jove, actualment en la National Gallery de Londres, considerat un dels quadres més fascinants de la història de la pintura.

Nou!!: República de Venècia і Els ambaixadors · Veure més »

Emblema d'Itàlia

L'emblema d'Itàlia representa la República Italiana des del 5 de maig del 1948.

Nou!!: República de Venècia і Emblema d'Itàlia · Veure més »

Emden (Altenhausen)

Emden és un nucli del municipi d'Altenhausen a la vall del Beber a l'estat de Saxònia-Anhalt.

Nou!!: República de Venècia і Emden (Altenhausen) · Veure més »

Emeric I d'Hongria

Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.

Nou!!: República de Venècia і Emeric I d'Hongria · Veure més »

Enez

Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).

Nou!!: República de Venècia і Enez · Veure més »

Enric el Navegant

Enric el Navegant o Enric de Portugal (Porto, 4 de març de 1394 – Sagres, 13 de novembre de 1460) fou infant de Portugal i primer duc de Viseu (1415-1460).

Nou!!: República de Venècia і Enric el Navegant · Veure més »

Enrico Dandolo

Tomba d'Enrico Dandolo. Enrico Dandolo, en llatí Henricus Dandolo (1107, República de Venècia - 1205, Constantinoble) fou un dux de Venècia des del 1192 fins al 1205 durant la Quarta Croada.

Nou!!: República de Venècia і Enrico Dandolo · Veure més »

Era Köprülü

L'Imperi Otomà va assolir la seva major extensió territorial a Europa sota els '''grans visirs Köprülü''' Batalla de Viena, 11 de setembre de 1683. LEra Köprülü (1656-1703) va ser el període en el qual la política de l'Imperi Otomà era establerta pels grans visirs, principalment de la família Köprülü, que va ser una família notable de buròcrates imperials d'origen albanès.

Nou!!: República de Venècia і Era Köprülü · Veure més »

Erasmo de Narni

Erasmo de Narni (1370 - 1443), més conegut com a "Gattamelata", va ser un dels condottieri o mercenaris més famosos del Renaixement italià.

Nou!!: República de Venècia і Erasmo de Narni · Veure més »

Eremites de Sant Jeroni de Fiesole

Els Eremites de Sant Jeroni de Fiesole són un orde monàstic de tipus semieremític fundat el 1404 a Fiesole (Toscana, Itàlia).

Nou!!: República de Venècia і Eremites de Sant Jeroni de Fiesole · Veure més »

Escòpelos

Escòpelos (en grec Σκόπελος, Skópelos) és una illa grega de l'Egeu occidental, una de les Espòrades Septentrionals.

Nou!!: República de Venècia і Escòpelos · Veure més »

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Nou!!: República de Venècia і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »

Escola cretenca

XVII, ('' Museu de Pavlos i Alexandra Kanellopoulou'', Atenes). Escola cretenca o escola de Creta va ser una important escola pictòrica, coneguda també amb el nom descola post-bizantina, moviment que va florir en l'Illa de Creta mentre estava sota el control de la República de Venècia entre 1204 i 1669.

Nou!!: República de Venècia і Escola cretenca · Veure més »

Escola de Morava

Monestir de Kalenić L'escola de Morava (en serbi: Моравски стил, Moravski stil) fa referència a l'estil arquitectònic i artístic romà d'Orient que s'emprà a Sèrbia, en el període de 1370 a 1459, en diferents edificis religiosos.

Nou!!: República de Venècia і Escola de Morava · Veure més »

Escola veneciana de pintura

Giorgione, ''Tempesta'', 1507-08. Venècia, Galeria de l'Acadèmia. La pintura veneciana (o escola veneciana de pintura) és el conjunt dels corrents pictòrics que es van desenvolupar a l'àrea de la República de Venècia i que després es van difondre per tot Europa.

Nou!!: República de Venècia і Escola veneciana de pintura · Veure més »

Església Catòlica a les Filipines

cebuà que es va convertir al catolicisme. LEsglésia Catòlica a les Filipines (cebuano: Simbahang Romano Katóliko sa Pilipinas) forma part de l'Església Catòlica, sota la direcció espiritual del Papa a Roma.

Nou!!: República de Venècia і Església Catòlica a les Filipines · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: República de Venècia і Eslaus · Veure més »

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Nou!!: República de Venècia і Estats croats · Veure més »

Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà

Els estats vassalls otomans foren una sèrie d'estats vassalls o tributaris, en general localitzats a la perifèria de l'Imperi Otomà, que estaven sota sobirania de la Sublim Porta, però sobre els quals no s'exercia el control directe per diverses raons.

Nou!!: República de Venècia і Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà · Veure més »

Este

Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.

Nou!!: República de Venècia і Este · Veure més »

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Nou!!: República de Venècia і Eubea · Veure més »

Eugeni de Beauharnais

Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).

Nou!!: República de Venècia і Eugeni de Beauharnais · Veure més »

Eurip

L'Eurip (Εύριπος) és un estret que separa l'illa d'Eubea, a la Mar Egea, de la regió de Beòcia, a la Grècia continental.

Nou!!: República de Venècia і Eurip · Veure més »

Eusebi de Murano

San Michele in Isola (Murano, Venècia), antic monestir dels camaldulesos i lloc d'enterrament del beat Eusebi de Murano o Eusebio Osorno (Espanya, - Venècia, 10 de febrer de 1502) fou un noble espanyol, diplomàtic i ambaixador espanyol a Venècia, on es va fer monjo camaldulès.

Nou!!: República de Venècia і Eusebi de Murano · Veure més »

Eutiqui de Ravenna

Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.

Nou!!: República de Venècia і Eutiqui de Ravenna · Veure més »

Exèrcit de l'Imperi Otomà

Escut d'armes de l'Imperi Otomà L' Exèrcit de l'Imperi Otomà va ser un dels artífexs del domini otomà sobre grans territoris a Europa (els Balcans) i l'Orient Mitjà entre els segles XV i XX.

Nou!!: República de Venècia і Exèrcit de l'Imperi Otomà · Veure més »

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Nou!!: República de Venècia і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: República de Venècia і Expansió de l'islam · Veure més »

Famagusta

Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

Nou!!: República de Venècia і Famagusta · Veure més »

Felícia de Sicília

Blasó de la Casa Altavilla a Sicília. Felícia (1076 - 1102) fou una princesa normanda de Sicília.

Nou!!: República de Venècia і Felícia de Sicília · Veure més »

Felice Beato

Felice Beato (Venècia, 1832 – Florència, 29 de gener de 1907), va ser un fotògraf britànic d'origen italià.

Nou!!: República de Venècia і Felice Beato · Veure més »

Felip de Courtenay

Felip I de Courtenay (1243 – 15 desembre 1283) fou reconegut emperador de Constantinoble (1273-1283) encara que va viure en l'exili, ja que aquest estat havia passat a formar part del restablert Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: República de Venècia і Felip de Courtenay · Veure més »

Felip de Montfort

Felip de Montfort, (?–17 març del 1270, Tir) fou senyor de La Ferté-Alais i Castres-en-Albigenses 1228–1270, senyor de Tir 1246–1270, i senyor de Toron 1240–1270.

Nou!!: República de Venècia і Felip de Montfort · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: República de Venècia і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: República de Venècia і Felip III de Castella · Veure més »

Felip Maria Visconti

Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.

Nou!!: República de Venècia і Felip Maria Visconti · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: República de Venècia і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: República de Venècia і Ferrara · Veure més »

Ficarolo

Ficarolo és un municipi de 2.679 habitants de la província de Rovigo, dins la regió del Vèneto.

Nou!!: República de Venècia і Ficarolo · Veure més »

Filago (Itàlia)

Filago (Filàg en dialecte de Bergamo, pronunciat Filàch) és un municipi (comune) dins la Província de Bèrgam a la regió de Lombardia a Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Filago (Itàlia) · Veure més »

Flavi Longí

Flavi Longí (Flavius Longinus) fou prefecte pretorià d'Itàlia sota l'emperador romà d'Orient Justí II.

Nou!!: República de Venècia і Flavi Longí · Veure més »

Flavio Gioia

Flavio Gioia (Amalfi, entre el 1250 i el 1300 – Amalfi…) hauria estat, segons alguns, un inventor i navegant italià que va viure entre els segles  i, a qui se li atribueix la invenció o el perfeccionament de la brúixola.

Nou!!: República de Venècia і Flavio Gioia · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: República de Venècia і Focea · Veure més »

Fontego dei Turchi

El Fontego dei Turchi (en italià, Fondaco dei Turchi) és un palau de Venècia, situat al sestiere de Santa Croce i amb façana al Gran Canal, proper al Fontego del Megio i enfront de l'església di San Marcuola de Cannaregio.

Nou!!: República de Venècia і Fontego dei Turchi · Veure més »

Fortalesa Dimea

La fortalesa Dimea, fort Dimeo o Kastro de Kalogria (en grec, Τείχος Δυμαίων) és un jaciment arqueològic situat a prop del cap Áraxo, a la rodalia de les localitats d'Áraxo i Kalogria, a Èlide, Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Fortalesa Dimea · Veure més »

Fortalesa veneciana de Càndia

Situació de la fortalesa en un plànol de Càndia del 1651. La fortalesa veneciana d'Heràkleion o Koules és una fortalesa construïda pels venecians a Càndia (Creta), destinada a la protecció de l'escullera del port, que fou coneguda inicialment com a Rocca al mare.

Nou!!: República de Venècia і Fortalesa veneciana de Càndia · Veure més »

Francesc Ferran d'Ávalos

Fernando Francesco D'Ávalos. Francesc Ferran d'Ávalos, marquès de Pescara (Nàpols, 1489 - Milà, 4 de novembre de 1525), militar napolità d'orígens espanyols.

Nou!!: República de Venècia і Francesc Ferran d'Ávalos · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: República de Venècia і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francesc I d'Este

Francesc I d'Este o Francesc I de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1610 - Santhià, Ducat de Savoia 1658) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1629 i 1658.

Nou!!: República de Venècia і Francesc I d'Este · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: República de Venècia і Francesc I de França · Veure més »

Francesc I Gonzaga

Francesc I Gonzaga o Francesc I de Màntua (en italià: Francesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1366 - íd. 1407) fou un condottiero italià que va ser senyor de Màntua entre 1382 i 1407.

Nou!!: República de Venècia і Francesc I Gonzaga · Veure més »

Francesc II Gonzaga

Francesc II Gonzaga (Màntua, 10 d'agost del 1466 – Màntua, 29 de març del 1519) fou el quart marquès de Màntua, fill del marquès de Màntua Frederic I Gonzaga i de Margarida de Wittelsbach, germana del duc de Baviera.

Nou!!: República de Venècia і Francesc II Gonzaga · Veure més »

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Nou!!: República de Venècia і Francesc Sforza · Veure més »

Francesco Bussone da Carmagnola

Francesco Bussone da Carmagnola també conegut amb el malnom de Il Carmagnola (Carmagnola, Torí, ? - Venècia, 5 de maig de 1432) fou un general italià.

Nou!!: República de Venècia і Francesco Bussone da Carmagnola · Veure més »

Francesco Filelfo

Francesco Filelfo (Tolentino, Itàlia, 25 de juliol de 1398 – Florència, 31 de juliol de 1481) va ser un humanista italià del Renaixement.

Nou!!: República de Venècia і Francesco Filelfo · Veure més »

Francesco Foscari

va ser el 65è dux de la República de Venècia de 1423 a 1457.

Nou!!: República de Venècia і Francesco Foscari · Veure més »

Francesco Guardi

Francesco Guardi (Venècia, 5 d'octubre de 1712 -id., 1 de gener de 1793) va ser un pintor italià.

Nou!!: República de Venècia і Francesco Guardi · Veure més »

Francesco Maria I della Rovere

Francesco Maria I della Rovere (Senigallia, 25 de març de 1490 – Pesaro, 20 d'octubre de 1538) va ser un condottiero del Renaixement italià, duc d'Urbino i Sora.

Nou!!: República de Venècia і Francesco Maria I della Rovere · Veure més »

Francesco Morosini

Francesco Morosini, també conegut com el Peloponnesiaco (Venecia, 26 de febrer de 1619 – Nauplia, 6 de gener de 1694), es va convertir en el dux número 108 de la República de Venecia el 3 d'abril de 1688.

Nou!!: República de Venècia і Francesco Morosini · Veure més »

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Nou!!: República de Venècia і Francesco Petrarca · Veure més »

Francesco Piccinino

Francesco Piccinino (c 1407 - 16 d'octubre de 1449) va ser un condottiero italià.

Nou!!: República de Venècia і Francesco Piccinino · Veure més »

Francocràcia

El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia. La Francocràcia (Φραγκοκρατία, Frankokratía, 'Francocràcia', 'govern dels francs'), també coneguda com a Llatinocràcia (Λατινοκρατία, Latinokratía, 'govern dels llatins') i, pels dominis venecians, Venetocràcia (Βενετοκρατία, Venetokratía o Ενετοκρατία, Enetokratia), fou el període de la història de Grècia després de la Quarta Croada (1204), quan es van establir un nombre d'estats croats principalment francesos i italians al territori del dissolt Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: República de Venècia і Francocràcia · Veure més »

Frangokàstel·lo

Frangokàstel·lo (en grec: Φραγκοκάστελλο) és el nom d'un castell i d'una població dispersa de la costa sud de Creta, a uns 12 km a l'est de Chora Sfakion i dins de la prefectura de Khanià.

Nou!!: República de Venècia і Frangokàstel·lo · Veure més »

Frederic I Gonzaga

Frederic I Gonzaga, dit il Gobbo («el geperut»), (Màntua, 25 de juny del 1441 - 14 de juliol del 1484) fou el tercer marquès de Màntua.

Nou!!: República de Venècia і Frederic I Gonzaga · Veure més »

Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina

La frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia es la frontera internacional terrestre entre Croàcia, estat integrat a la Unió Europea des de l'1 de juliol de 2013, i Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: República de Venècia і Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Fustany

Peça de roba de fustany. El fustany és un tipus de roba de cotó gruixuda.

Nou!!: República de Venècia і Fustany · Veure més »

Gaios

Gaios (Γάϊος o Γάης) és la capital de l'illa grega de Paxos.

Nou!!: República de Venècia і Gaios · Veure més »

Gal·lípoli

El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.

Nou!!: República de Venècia і Gal·lípoli · Veure més »

Galceran de Requesens i Joan de Soler

Galceran de Requesens i Joan Dessoler (aprox. 1439 - Barcelona 1505).

Nou!!: República de Venècia і Galceran de Requesens i Joan de Soler · Veure més »

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Nou!!: República de Venècia і Galera · Veure més »

Galeria de l'Acadèmia de Venècia

LAccademia di Belle Arti és l'acadèmia o escola de Belles Arts de Venècia, coneguda popularment com a l'Acadèmia.

Nou!!: República de Venècia і Galeria de l'Acadèmia de Venècia · Veure més »

Galiassa

Galiassa tradicional amb aparell llatí. No hi ha bauprès. Galiassa de Malta amb aparell caire. Amb bauprès. La galiassa fou un tipus de nau mercant emprada al Mediterrani.

Nou!!: República de Venècia і Galiassa · Veure més »

Gallo di Ramperto

El gall de Ramperto està fet en làmina de coure originàriament daurada i argentada, realitzat en l'any 820 o 830 sobre comissió del bisbe Ramperto per adornar el cim del campanar de l'església dels Sants Faustino i Giovita a Brescia.

Nou!!: República de Venècia і Gallo di Ramperto · Veure més »

Gaseta

'''''Gazeta''''', va ser la primera gaseta publicada en català l'any 1641, impresa per Jaume Romeu. La gaseta (de l'italià gazzetta) fou el principal format de la premsa periòdica des de principi del arreu d'Europa.

Nou!!: República de Venècia і Gaseta · Veure més »

Gastald

Gastald és un títol longobard, corresponent a l'administrador d'un gastaldat, una part del patrimoni immobiliari del rei, sobre el qual tenia les competències civils, militars i judicials.

Nou!!: República de Venècia і Gastald · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: República de Venècia і Gènova · Veure més »

Georg von Frundsberg

Georg von Frundsberg (Mindelheim, 24 de setembre de 1473 - 20 d'agost de 1528) va ser un noble del sud d'Alemanya i líder Lansquenet al servei de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: República de Venècia і Georg von Frundsberg · Veure més »

Geràsim II

Geràsim II (en grec Γεράσιμος Β') va ser patriarca de Constantinoble els anys 1673 i 1674.

Nou!!: República de Venècia і Geràsim II · Veure més »

Giacomo Antonio Piccioli

Giacomo Antonio Piccioli (Corbario, República de Venècia, segle XVI) fou un compositor italià.

Nou!!: República de Venècia і Giacomo Antonio Piccioli · Veure més »

Giacomo Casanova

Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, República de Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa.

Nou!!: República de Venècia і Giacomo Casanova · Veure més »

Giacomo Gastaldi

''Asiae Nova Descriptio'' de Giacomo Gastaldi (1574). península aràbiga de Giacomo Gastaldi. Giacomo Gastaldi (Villafranca Piemonte, Piemont, c. 1500 - Venècia, octubre de 1566) va ser un cartògraf italià del.

Nou!!: República de Venècia і Giacomo Gastaldi · Veure més »

Gian Girolamo Albani

Giovanni Girolamo Albani (Bèrgam, 3 de gener de 1509 - Roma, 15 d'abril de 1591) va ser un cardenal italià del.

Nou!!: República de Venècia і Gian Girolamo Albani · Veure més »

Gian Rinaldo Carli

Gian Rinaldo Carli (1720–1795), també conegut per altres noms, va ser un economista italià, historiador, i antiquari.

Nou!!: República de Venècia і Gian Rinaldo Carli · Veure més »

Giordano Bruno

, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Nou!!: República de Venècia і Giordano Bruno · Veure més »

Giorgio Valla

Giorgio Valla (Piacenza (Itàlia), 1447 - Venècia, 1500) era un humanista i escriptor italià del Renaixement, sobretot conegut per a la seva enciclopèdia, De expetendis et fugiendis rebus (Sobre el que cal recercar i allò de què cal fugir), la primera a ser impresa.

Nou!!: República de Venècia і Giorgio Valla · Veure més »

Giovanni Battista Tiepolo

Giovanni Battista Tiepolo, també conegut com a Gianbattista o Giambattista Tiepolo (Venècia, 5 de març de 1696 - Madrid, 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Giovanni Battista Tiepolo · Veure més »

Giovanni Battista Vivaldi

Basílica de Sant Marc de Venècia. Giovanni Battista fou violinista de la capella des de 1685 fins a la seva mort (1736). Giovanni Battista Vivaldi (Brescia, 1655 - Venècia, 14 de maig de 1736) va ser un violinista italià, pare del famós compositor Antonio Vivaldi.

Nou!!: República de Venècia і Giovanni Battista Vivaldi · Veure més »

Giovanni Gabrieli

Giovanni Gabrieli (1557/1612 - 12 d'agost de 1612) va ser un compositor i organista venecià.

Nou!!: República de Venècia і Giovanni Gabrieli · Veure més »

Giuseppe Tartini

dreta Giuseppe Tartini (8 d'abril de 1692 - 26 de febrer de 1770) va ser un compositor i violinista italià.

Nou!!: República de Venècia і Giuseppe Tartini · Veure més »

Gonzalo de Illescas

Gonzalo de Illescas (Dueñas, 1521 - ?, 1574) fou un clergue, historiador i humanista castellà.

Nou!!: República de Venècia і Gonzalo de Illescas · Veure més »

Gonzalo Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.

Nou!!: República de Venècia і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »

Gracià de Kotor

Gracià de Kotor (Muo, Montenegro, 27 de novembre de 1438 – Murano, Venècia, 9 de novembre de 1508) fou un germà llec agustinià.

Nou!!: República de Venècia і Gracià de Kotor · Veure més »

Grambusa

Vista de la muralla veneciana del castell de Grambusa L'illa de Grambusa o Imeri Grambusa (grec: Γραμβούσα o Ημερη Γραμβούσα) és vora de la població de Kíssamos, al nord-oest de l'illa de Creta.

Nou!!: República de Venècia і Grambusa · Veure més »

Gran Canal

El Gran Canal des del Ponte dell'Accademia; en primer pla el Palazzo Cavalli-Franchetti, en la distància l'església de Santa Maria della Salute. El Gran Canal vist des de l'espai el 2001. El Gran Canal (Canal Grande en italià; en venecià, Canalasso) és el principal canal de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Gran Canal · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: República de Venècia і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Nou!!: República de Venècia і Gran Guerra del Nord · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: República de Venècia і Gran Guerra Turca · Veure més »

Gran Itàlia

Mapa de la «Gran Itàlia»: la línia taronja mostra les àrees d'Europa i del nord d'Àfrica que s'havien d'incloure en el projecte del 1940. En verd, les àrees ocupades pels italians el novembre del 1942 (en vermell, les ocupades pels anglesos) La Gran Itàlia o Itàlia Imperial (en italià Grande Italia o Italia Imperiale) fou un ambiciós projecte del feixisme italià de crear, durant els anys quaranta del, un imperi italià a l'àrea de la Mediterrània.

Nou!!: República de Venècia і Gran Itàlia · Veure més »

Grècia otomana

Mapa de l'Imperi Otomà de 1481 a 1683. La Grècia otomana és el terme utilitzat per a designar el període de la dominació otomana.

Nou!!: República de Venècia і Grècia otomana · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: República de Venècia і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Grec cretenc

El grec cretenc (grec: kritikí diálektos, Κρητική διάλεκτος o kritiká Κρητικά) és un dialecte de la llengua grega, parlat per més de mig milió de persones a Creta, i per uns bastants milers més de la diàspora grega.

Nou!!: República de Venècia і Grec cretenc · Veure més »

Gregori II (papa)

Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.

Nou!!: República de Venècia і Gregori II (papa) · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: República de Venècia і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerra austro-turca (1716-1718)

La guerra austro-turca de 1716-1718 va enfrontar al Sacre Imperi Romanogermànic que comptava amb el suport de la República de Venècia enfront de l'Imperi otomà que estava aliat amb els tàrtars de Crimea i amb Moldàvia.

Nou!!: República de Venècia і Guerra austro-turca (1716-1718) · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: República de Venècia і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra d'Itàlia (1494-1498)

La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Guerra d'Itàlia (1494-1498) · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1499–1504

La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.

Nou!!: República de Venècia і Guerra d'Itàlia de 1499–1504 · Veure més »

Guerra de Càndia

La guerra de Càndia, també coneguda com a guerra de Creta, es va lliurar entre la República de Venècia i els seus aliats, els Cavallers de Malta, els Estats Pontificis, voluntaris francesos i els pirates de Mani contra l'Imperi Otomà i els Estats de Barbaria.

Nou!!: República de Venècia і Guerra de Càndia · Veure més »

Guerra de Chioggia

La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.

Nou!!: República de Venècia і Guerra de Chioggia · Veure més »

Guerra de Curzola

La guerra de Curzola va ser la segona d'un total de quatre guerres, que van lliurar la República de Venècia i la República de Gènova pel control del comerç a la Mediterrània.

Nou!!: República de Venècia і Guerra de Curzola · Veure més »

Guerra de Ferrara

Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Guerra de Ferrara · Veure més »

Guerra de la Lliga de Cognac

''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.

Nou!!: República de Venècia і Guerra de la Lliga de Cognac · Veure més »

Guerra de Morea

La Guerra de Morea (Guerra di Morea) és el nom més conegut de la Sisena Guerra otomanoveneciana.

Nou!!: República de Venècia і Guerra de Morea · Veure més »

Guerra de Sant Saba

La guerra de Sant Saba (1256–1270) fou part de la guerra veneciano-genovesa que tingué lloc en un port dels estats croats: Acre, començant a les terres del monestir de Sant Saba i acabant en un combat naval.

Nou!!: República de Venècia і Guerra de Sant Saba · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: República de Venècia і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra de successió de Màntua

La guerra de successió de Màntua, també anomenada guerra de successió de Montferrat va ser un conflicte armat que va sorgir el 1628 amb la mort sense hereus directes de Vicenç II Gonzaga, duc de Màntua i Montferrat.

Nou!!: República de Venècia і Guerra de successió de Màntua · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: República de Venècia і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: República de Venècia і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra italiana del 1521-1526

La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »

Guerra naval

Batalla del Nil. La guerra naval és el vessant marítim dels conflictes bèl·lics.

Nou!!: República de Venècia і Guerra naval · Veure més »

Guerra otomano-mameluca (1515-1517)

La guerra otomano-mameluca de 1515–1517 va ser el segon gran conflicte entre el Soldanat Mameluc fundat al Baix Egipte i l'Imperi Otomà, que va provocar la caiguda del Soldanat Mameluc i la incorporació del Llevant, Egipte i l'Hijaz com a províncies de l'Imperi.

Nou!!: República de Venècia і Guerra otomano-mameluca (1515-1517) · Veure més »

Guerra russo-turca (1686-1700)

La guerra russo-turca de 1686-1700 va ser un dels teatres de la Gran Guerra Turca a la fi del per fer retrocedir l'Imperi Otomà.

Nou!!: República de Venècia і Guerra russo-turca (1686-1700) · Veure més »

Guerra turco-veneciana (1499-1503)

La Guerra Turcoveneciana de 1499-1503, també coneguda com a Segona guerra turco-veneciana, fa referència al conjunt de batalles navals entre l'Imperi Otomà i la República de Venècia pel control de les terres que van ser controvertides entre les dues parts en el Mar Egeu, la Mar Jònica i el Mar Adriàtic.

Nou!!: República de Venècia і Guerra turco-veneciana (1499-1503) · Veure més »

Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Nou!!: República de Venècia і Guerra veneciano-genovesa · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Venècia і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Nou!!: República de Venècia і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Nou!!: República de Venècia і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »

Guerres de Llombardia

Les guerres de Llombardia foren uns conflictes al centre i nord d'Itàlia que implicaren la República de Venècia i el ducat de Milà, i els seus aliats.

Nou!!: República de Venècia і Guerres de Llombardia · Veure més »

Guerres Habsburg-Otomanes

Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.

Nou!!: República de Venècia і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Nou!!: República de Venècia і Guerres otomanes a Europa · Veure més »

Guerres romano-otomanes

Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.

Nou!!: República de Venècia і Guerres romano-otomanes · Veure més »

Guerres turco-venecianes

Les guerres turco-venecianes, també conegudes com les guerres otomano-venecianes, van ser un seguit de conflictes entre l'Imperi Otomà i la República de Venècia que es van desenvolupar entre el 1396 i el 1718.

Nou!!: República de Venècia і Guerres turco-venecianes · Veure més »

Guidobald II della Rovere

Guidobaldo II Della Rovere (Urbino, 2 d'abril del 1514 – Pesaro. 28 de setembre del 1574) va ser un condottiero del Renaixement italià, duc d'Urbino.

Nou!!: República de Venècia і Guidobald II della Rovere · Veure més »

Guillem de la Roche

Guillem de la Roche va ser baró de Veligosti i Damala al Principat d'Acaia i parent dels governants del ducat d'Atenes de la família de la Roche; cal no confondre'l per tant amb Guillem I de la Roche.

Nou!!: República de Venècia і Guillem de la Roche · Veure més »

Guillem Gonzaga

Guillem Gonzaga o Guillem I de Màntua (Màntua, 24 d'abril del 1538 – Goito, 14 d'agost del 1587) fou duc de Màntua i marquès de Montferrat del 1550 fins a la seva mort.

Nou!!: República de Venècia і Guillem Gonzaga · Veure més »

Guillem I d'Acaia

Guillem I d'Acaia (?-1209), més conegut com a Guillem de Champlitte, anomenat El Xampanyès en record dels seus orígens, fou fundador del Principat d'Acaia el 1205.

Nou!!: República de Venècia і Guillem I d'Acaia · Veure més »

Guillem II d'Acaia

Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.

Nou!!: República de Venècia і Guillem II d'Acaia · Veure més »

Guillem VIII de Montferrat

Guillem VIII de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1464 al 1483.

Nou!!: República de Venècia і Guillem VIII de Montferrat · Veure més »

Guiu I de la Roche

Guiu de la Roche o Guy de la Roche (1205 - 1263) va ser duc d'Atenes (des del 1225), successor d'Odó I de la Roche, senyor d'Argos i Nàuplia, i Damala; va obtenir el títol de duc d'Atenes del rei Lluís IX de França, després d'una disputa amb Guillem de Villehardouin.

Nou!!: República de Venècia і Guiu I de la Roche · Veure més »

Guiu I Gonzaga

Gonzaga Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369.

Nou!!: República de Venècia і Guiu I Gonzaga · Veure més »

Hagia Triada

Hagia Triada, també Aghia Triada (en grec antic Αγία Τριάδα 'Santíssima Trinitat') és un lloc de Creta de la prefectura d'Iràklio, a l'oest de Festos, on s'han trobat restes d'un establiment i diverses tombes.

Nou!!: República de Venècia і Hagia Triada · Veure més »

Hèrcules I d'Este

Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.

Nou!!: República de Venècia і Hèrcules I d'Este · Veure més »

Herceg Novi

Herceg Novi (en serbi ciríl·lic: Херцег Нови, en italià: Castelnuovo) és una ciutat del sud-oest de Montenegro, que tenia 19.617 habitants segons el cens de l'any 2011.

Nou!!: República de Venècia і Herceg Novi · Veure més »

Hermolao Barbaro

Ermolao o Hermolao Barbaro, també Hermolaus Barbarus (21 de maig de 1453/1454—14 de juny de 1493), va ser un estudiós renaixentista italià.

Nou!!: República de Venècia і Hermolao Barbaro · Veure més »

Hersekli Ahmed Paixà

Hersekli Ahmed Paixà o Herzekzade Ahmed Paixà, de nom Stjepan Hercegović (Castel Nuovo o Herceg-Novi, maig de 1456 o juliol de 1459 - El Caire, 21 de juliol de 1517), fou un gran visir otomà croata, fill petit del duc Esteve Vukčik Kosača (1405-1466), herceg (duc) de Sant Sava, voivoda de Bòsnia i senyor del sud-est de Bòsnia (del seu títol el país fou anomenat Hercegovina i els seus descendents Hercegovic).

Nou!!: República de Venècia і Hersekli Ahmed Paixà · Veure més »

Hidra (illa)

Hidra (Ύδρα,, sovint transcrit Hydra), a l'antiguitat Hídrea (Ὑδρέα), és una de les Illes Saròniques, que pertany a la perifèria de l'Àtica (Grècia).

Nou!!: República de Venècia і Hidra (illa) · Veure més »

Hipòlit d'Este

Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: República de Venècia і Hipòlit d'Este · Veure més »

Hipòtesi de la circumnavegació xinesa

Dibuix al carbó representant la flota de Zheng He La hipòtesi de la circumnavegació dels xinesos és una tesi exposada en el 2002 per l'autor britànic Gavin Menzies, excomandant de submarins de la Royal Navy, en el seu llibre 1421: The Year China Discovered the World (1421: L'any en què la Xina va descobrir el Món).

Nou!!: República de Venècia і Hipòtesi de la circumnavegació xinesa · Veure més »

Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

Nou!!: República de Venècia і Història d'Àustria · Veure més »

Història d'Eslovènia

La història d'Eslovènia documenta el període del territori dels eslovens des del fins als temps presents.

Nou!!: República de Venècia і Història d'Eslovènia · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: República de Venècia і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Indonèsia

Sukarno La història d'Indonèsia és la història del territori que actualment cobreix la República d'Indonèsia, que va néixer el 17 d'agost del 1945 amb la proclamació de la independència de les Índies Orientals Neerlandeses per Sukarno i Mohammad Hatta.

Nou!!: República de Venècia і Història d'Indonèsia · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: República de Venècia і Història d'Itàlia · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: República de Venècia і Història de Creta · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Nou!!: República de Venècia і Història de Croàcia · Veure més »

Història de Kàlimnos

La pesca d'esponges fou el motor econòmic de l'illa durant molt de temps La història de Kàlimnos (Grècia) abasta tot el període cronològic des del primer poblament d'éssers humans de l'illa fins a l'actualitat.

Nou!!: República de Venècia і Història de Kàlimnos · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: República de Venècia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la navegació

Mapa del món elaborat l'any 1689 per Gerard van Schagen. La història de la navegació, o la història de la navegació, és l'art de dirigir vaixells a mar obert mitjançant l'establiment de la seva posició i rumb mitjançant la pràctica tradicional, la geometria, l'astronomia o instruments especials.

Nou!!: República de Venècia і Història de la navegació · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: República de Venècia і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de Montenegro

Vies romanes de Montenegro La història de Montenegro tracta sobre els esdeveniments històrics del territori que actualment és la República de Montenegro, independent des del 2006.

Nou!!: República de Venècia і Història de Montenegro · Veure més »

Història de Sèrbia

La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.

Nou!!: República de Venècia і Història de Sèrbia · Veure més »

Història de Tessalònica

La Torre Blanca, un dels símbols de Tessalònica La història de Tessalònica o Salònica (en grec modern i antic, Θεσσαλονίκη, Thessaloníki; en judeocastellà, סלוניקה; en turc, Selânik; i en búlgar, Sólun) es refereix a la història de la segona ciutat en grandària de Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Història de Tessalònica · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: República de Venècia і Història de Tunísia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: República de Venècia і Història de Turquia · Veure més »

Història del Líban

Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.

Nou!!: República de Venècia і Història del Líban · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: República de Venècia і Història del papat · Veure més »

Història del periodisme

dataarxiu.

Nou!!: República de Venècia і Història del periodisme · Veure més »

Història del safrà

Flors de safrà recollides per dues dones en un fresc de la civilització minoica a l'illa de Santorini La història del safrà, el seu cultiu i utilització, arriba a tenir una antiguitat de més de 3.500 anys i s'estén per moltes cultures, continents i civilitzacions.

Nou!!: República de Venècia і Història del safrà · Veure més »

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Nou!!: República de Venècia і Història dels Balcans · Veure més »

Història dels drets d'autor

La història dels drets d'autor s'inicia amb l'aparició dels els drets i els monopolis sobre la impressió de llibres.

Nou!!: República de Venècia і Història dels drets d'autor · Veure més »

Història dels jueus de Tessalònica

Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del  fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: República de Venècia і Història dels jueus de Tessalònica · Veure més »

Hug III de Xipre

Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).

Nou!!: República de Venècia і Hug III de Xipre · Veure més »

Hug IV de Xipre

Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan, (1293 a 1296 - 10 d'octubre 1359) va ser rei de Xipre del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358 i, en teoria, rei de Jerusalem, com Hug II, fins a la seva mort, a més de príncep titular de Antioquia i comte titular de Trípoli.

Nou!!: República de Venècia і Hug IV de Xipre · Veure més »

Ibrahim (soldà otomà)

Ibrahim I (5 de novembre de 1615 – 18 d'agost de 1648) fou soldà de l'Imperi Otomà des de 1640 fins poc abans de la seva mort.

Nou!!: República de Venècia і Ibrahim (soldà otomà) · Veure més »

Il fornaretto di Venezia (pel·lícula de 1907)

Il fornaretto di Venezia és una pel·lícula italiana dirigida el 1907 per Mario Caserini.

Nou!!: República de Venècia і Il fornaretto di Venezia (pel·lícula de 1907) · Veure més »

Illes dàlmates

Illes dàlmates i croates Les Illes dàlmates o de Dalmàcia són aquelles illes de Croàcia que estan situades entre el Comtat de Lika-Senj al nord-oest i Montenegro al sud-est, a la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: República de Venècia і Illes dàlmates · Veure més »

Imperi de Nicea

LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: República de Venècia і Imperi de Nicea · Veure més »

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Nou!!: República de Venècia і Imperi de Trebisonda · Veure més »

Imperi Llatí

LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.

Nou!!: República de Venècia і Imperi Llatí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: República de Venècia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: República de Venècia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè

La història de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Venècia і Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: República de Venècia і Innocenci X · Veure més »

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Nou!!: República de Venècia і Innocenci XI · Veure més »

Innocenci XIII

Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).

Nou!!: República de Venècia і Innocenci XIII · Veure més »

Interdicte venecià

Linterdicte venecià de 1606 i 1607 va ser l'expressió en termes de dret canònic, a través d'un interdicte papal, d'un conflicte diplomàtic i d'un enfrontament entre la cúria papal i la República de Venècia, que va tenir lloc entre el 1605 i el 1607.

Nou!!: República de Venècia і Interdicte venecià · Veure més »

Invasió francesa de Venècia

possessions d'ultramar (Dalmàcia Veneciana i les Illes venecianes de Ionia) La invasió francesa de Venècia compren una sèrie d'esdeveniments del 1797 que van conduir a la dissolució i desmembrament de la República de Venècia a mans de Napoleó Bonaparte i l'Imperi Habsburg d'Àustria.

Nou!!: República de Venècia і Invasió francesa de Venècia · Veure més »

Ioannis Kapodístrias

Imatge de Sant Spyridon, lloc on va ser assassinat Ioannis Kapodístrias. Ioannis Kapodístrias (en grec: Ιωάννης Καποδίστριας) (Corfú, 11 de febrer de 1776 - Nàuplia, 9 d'octubre de 1831) va ser diplomàtic de l'Imperi Rus i després el primer cap d'Estat de la Grècia independent.

Nou!!: República de Venècia і Ioannis Kapodístrias · Veure més »

Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)

''Retrat d'Isabel d'Este'' realitzat per Ticià (Museu d'Història de l'Art de Viena) Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.

Nou!!: República de Venècia і Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua) · Veure més »

Isabella Teotochi Albrizzi

Isabella Teotochi Albrizzi (en grec: Ελισάβετ Θεοτόκη) (1760, Corcira, actualment Corfú, República de Venècia - 1836, Venècia, Imperi Austríac) fou una escriptora d'origen grec i veneciana d'adopció.

Nou!!: República de Venècia і Isabella Teotochi Albrizzi · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: República de Venècia і Istanbul · Veure més »

Italianització

Fulletó del període de la italianització feixista on es prohibia cantar o parlar la "llengua eslava" als carrers i en llocs públics de Dignano (actualment Vodnjan, Croàcia). S'amenaçava amb l'aplicació de "mètodes persuasius". La italianització (en italià: Italianizzazione; en croat: talijanizacija; en eslovè: poitaljančevanje; en alemany: Italianisierung; en grec: Ιταλοποίηση) és el procés d'expansió de la cultura, la societat i la llengua italiana, tant per integració com per assimilació.

Nou!!: República de Venècia і Italianització · Veure més »

Italians de Romania

El far genovès Italians el 2002 Romania Els italians de Romania són persones d'ascendència italiana que resideixen o s'han traslladat a Romania.

Nou!!: República de Venècia і Italians de Romania · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: República de Venècia і Itàlia · Veure més »

Itàlia espanyola

Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).

Nou!!: República de Venècia і Itàlia espanyola · Veure més »

Iugoslàvia

IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.

Nou!!: República de Venècia і Iugoslàvia · Veure més »

Izola

Izola (en italià: Isola) és una ciutat situada al sud-oest d'Eslovènia, a la costa de la Mar Adriàtica.

Nou!!: República de Venècia і Izola · Veure més »

Jacques Dubois

Jacques Dubois, citat sovint amb el seu nom llatinitzat: Jacobus Sylvius (Lœuilly, prop d'Amiens, França, 1478 - París, 13 de gener de 1555), fou un metge i anatomista francés, i autor de la primera gramàtica de la llengua francesa.

Nou!!: República de Venècia і Jacques Dubois · Veure més »

Jardí Botànic de Pàdua

El Jardí Botànic de Pàdua —Orto Botanico di Padova — és l'original de tots els jardins botànics de tot el món, creat l'any 1545, representa el naixement de la ciència, dels intercanvis científics, i la comprensió de la relació entre natura i cultura.

Nou!!: República de Venècia і Jardí Botànic de Pàdua · Veure més »

Jaume II de Xipre

Jaume II de Xipre dit «el bastard» o «l'Arquebisbe» (Nicòsia, v. 1438/1440 - Famagusta, 10 de juliol del 1473), era el fill il·legítim de Joan II de Xipre i Marieta de Patres.

Nou!!: República de Venècia і Jaume II de Xipre · Veure més »

Jean de la Cassière

Jean de la Cassière (1502 - 21 de desembre de 1581) fou Gran Mestre de l'Hospital.

Nou!!: República de Venècia і Jean de la Cassière · Veure més »

Jesolo

Jesolo (ˈjɛzolo, en vènet Gèxolo, ˈdʒɛzoɰo, o Ièxolo, ˈjɛzoɰo) és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la ciutat metropolitana de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Jesolo · Veure més »

Jesuats

Els jesuats o Frares Jesuats de San Jeroni era un institut religiós, creat cap al 1360 com a confraria de laics.

Nou!!: República de Venècia і Jesuats · Veure més »

Joan Assèn Zaccaria

Joan Assèn Zaccaria (en italià: Giovanni Asano Zaccaria; mort el 1469) era el fill bastard de l'últim príncep d'Acaia, Centurió II Zaccaria (que va regnar des de 1404 a 1430) i per dues vegades va intentar ser príncep d'Acaia.

Nou!!: República de Venècia і Joan Assèn Zaccaria · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: República de Venècia і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan d'Ibelin (jurista)

Joan d'Ibelin (1215 – desembre del 1266), comte de Jaffa i Ascaló, fou un destacat jurista i autor d'un tractat sobre el Regne de Jerusalem.

Nou!!: República de Venècia і Joan d'Ibelin (jurista) · Veure més »

Joan de Brienne

Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237. Era fill segon d'Erard II de Brienne, comte de Brienne i d'Agnès de Montfaucon o de Montbéliard/Montpelgard (vers 1150 - + després de 1199).

Nou!!: República de Venècia і Joan de Brienne · Veure més »

Joan de Pròixida

Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.

Nou!!: República de Venècia і Joan de Pròixida · Veure més »

Joan Francesc I Gonzaga

Joan Francesc I Gonzaga o Joan Francesc I de Màntua (en italià: Gianfrancesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1395 - íd., Marquesat de Màntua 1444) fou un condottiero italià que va esdevenir senyor de Màntua entre 1407 i 1433.

Nou!!: República de Venècia і Joan Francesc I Gonzaga · Veure més »

Joan IV de Montferrat

Joan IV de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1445 al 1464.

Nou!!: República de Venècia і Joan IV de Montferrat · Veure més »

Joan IV de Trebisonda

Joan IV Comnè fou el vintè emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-unè lloc durant el període 1429-1460.

Nou!!: República de Venècia і Joan IV de Trebisonda · Veure més »

Joan Margarit i Pau

Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484 i també des de 1483 cardenal.

Nou!!: República de Venècia і Joan Margarit i Pau · Veure més »

Jofré I d'Acaia

Jofré I d'Acaia, també anomenat Jofré de Villehardouin, (en francès: Geoffroi de Villehardouin) fou el segon príncep d'Acaia del 1209 al 1228.

Nou!!: República de Venècia і Jofré I d'Acaia · Veure més »

John Collins

John Collins va ser un matemàtic aficionat anglès, del, conegut per haver estat un dels primers a publicar texts de comptabilitat pels industrials i comerciants.

Nou!!: República de Venècia і John Collins · Veure més »

Josies II de Waldeck-Wildungen

Josies II de Waldeck-Wildungen (en alemany Josias von Waldeck-Wildungen) va néixer a Wildungen (Alemanya) el 31 de juliol de 1636 i va morir a Creta el 29 de juliol de 1669.

Nou!!: República de Venècia і Josies II de Waldeck-Wildungen · Veure més »

Juditha triumphans

Juditha triumphans devicta Holofernis barbàrie, RV 644, (en català, 'Judit triomfa sobre la barbàrie d'Holofernes'), és un oratori, subtitulat pel seu propi autor com a Sacrum militare oratorium (oratori sacre militar), compost per Antonio Vivaldi a Venècia l'any 1716.

Nou!!: República de Venècia і Juditha triumphans · Veure més »

Juli Enric de Saxònia-Lauenburg

Juli Enric de Saxònia-Lauenburg, en alemany Julius Heinrich von Sachsen-Lauenburg (Wolfenbüttel, Alemanya, 9 d'abril de 1586 — Praga, 20 de novembre de 1665).

Nou!!: República de Venècia і Juli Enric de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: República de Venècia і Juli II · Veure més »

Julià de Mèdici (1479-1516)

Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.

Nou!!: República de Venècia і Julià de Mèdici (1479-1516) · Veure més »

Kačić

Els Kačić (Chacichorum) fou una tribu croata que es van assentar al en Omiš (Almissa).

Nou!!: República de Venècia і Kačić · Veure més »

Kalamata

Kalamata (Καλαμάτα), antigament Fares (Φαραί), és una ciutat de la Messènia, al sud-oest del Peloponès, a Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Kalamata · Veure més »

Karel Dujardin

Karel Dujardin, també lletrejat Du Jardin, (1626-1678) fou un pintor neerlandès i aiguafortista, el qual pintà paisatges, ramats, escenes de gènere, retrats i quadres d'inspiració religiosa.

Nou!!: República de Venècia і Karel Dujardin · Veure més »

Kíssamos

Kíssamos (grec: Κίσσαμος o) és una població i capital del municipi del mateix nom al nord-oest de l'illa de Creta, a la província històrica de Kíssamos, a la prefectura de Khanià.

Nou!!: República de Venècia і Kíssamos · Veure més »

Kea

Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.

Nou!!: República de Venècia і Kea · Veure més »

Kenan Paixà

Kenan Paixà, de malnom Sari, (? - 16 de febrer de 1659), fou kapudan paixà otomà.

Nou!!: República de Venècia і Kenan Paixà · Veure més »

Khanià

La Canea (en la Canea), més coneguda per la seva transcripció Khanià (en Χανιά, AFI), és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, a la costa nord de l'illa, a uns 70 km a l'oest de Réthimno i a 145 km a l'oest d'Iràklio.

Nou!!: República de Venècia і Khanià · Veure més »

Kingdoms

Medieval II: Total War: Kingdoms és l'expansió del joc per PC del 2006, Medieval II: Total War.

Nou!!: República de Venècia і Kingdoms · Veure més »

Klis

Klis és un poble de Croàcia situat al comtat de Split-Dalmàcia.

Nou!!: República de Venècia і Klis · Veure més »

Knin

Knin és una ciutat de Croàcia, al comtat de Šibenik-Knin.

Nou!!: República de Venècia і Knin · Veure més »

Koper

Koper (en Capodistria, en eslovè Koper, en croat Kopar) és una ciutat costanera al sud-oest d'Eslovènia.

Nou!!: República de Venècia і Koper · Veure més »

Korčula (ciutat)

Korčula (en italià Curzola, en llatí Corcyra Nigra, en grec Korkyra Melaina, i en eslau antic Krkar) és un municipi que dona nom a una illa del mar Adriàtic, al comtat de Dubrovnik-Neretva a Croàcia.

Nou!!: República de Venècia і Korčula (ciutat) · Veure més »

Koroni

Koroni (Κορώνη) o Coró (Corone) és una vila i antic municipi de la Unitat perifèrica de Messènia, i actualment fa part del municipi de Pylos-Nestor.

Nou!!: República de Venècia і Koroni · Veure més »

Kotor

Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.

Nou!!: República de Venècia і Kotor · Veure més »

Krk

Mapa de l'illa de Krk Vista de la ciutat de Krk Krk (pronunciat kr̩̂k; en italià: Veglia, alemany: Vegl, llatí: Curicta) és una illa croata del nord del mar Adriàtic, a prop de Rijeka, a la badia de Kvarner i part del comtat de Primorje-Gorski Kotar.

Nou!!: República de Venècia і Krk · Veure més »

La bella (Ticià)

La Bella és un quadre del pintor venecià Ticià.

Nou!!: República de Venècia і La bella (Ticià) · Veure més »

La stravaganza

La stravaganza (L'extravagància) és el títol d'una col·lecció de dotze concerts composts pel compositor i músic barroc Antonio Vivaldi entre 1712 i 1713, els quals van ser publicats per primera vegada el 1716 per Estienne Roger a Amsterdam, com a opus 4, i estan dedicats a un noble venecià, Vettor Delfino, mecenes del compositor, pertanyent a una de les famílies més antigues de la noblesa veneciana; Delfino havia sigut alumne de Vivaldi.

Nou!!: República de Venècia і La stravaganza · Veure més »

Ladí

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.

Nou!!: República de Venècia і Ladí · Veure més »

Larisa (Argos)

Larisa (Λάρισα) era el nom que rebia l'acròpoli d'Argos, que probablement conservava el seu nom anterior d'origen pelàsgic, amb el significat de 'ciutadella'.

Nou!!: República de Venècia і Larisa (Argos) · Veure més »

Lèucada

Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Lèucada · Veure més »

Lèucada (ciutat)

Una dels carrers típics de Lèucada Lèucada (Lefkáda) és la capital de l'illa de Lèucada, una de les Illes Jòniques.

Nou!!: República de Venècia і Lèucada (ciutat) · Veure més »

Legació apostòlica de Ferrara

La legació de Ferrara va ser una sotsdivisió administrativa dels Estats Pontificis, instituïda el 1598 pel Papa Climent VIII, després de la devolució del Ducat de Ferrara als Estats de l'Església.

Nou!!: República de Venècia і Legació apostòlica de Ferrara · Veure més »

Leopoldo de Gregorio

Leopoldo de Gregorio (1700, Messina, Regne de Sicília - 1785, Venècia, República de Venècia) conegut com el Marquès d'Esquilache, fou un polític espanyol d'origen italià molt important en el regnat de Carles III d'Espanya.

Nou!!: República de Venècia і Leopoldo de Gregorio · Veure més »

Les noces de Canà (Veronese)

Les noces de Canà (Nozze di Cana) és una pintura de '''Paolo Caliari''', anomenat el '''Veronese''', exposada al Museu del Louvre de París.

Nou!!: República de Venècia і Les noces de Canà (Veronese) · Veure més »

Levend

Levend foren unes milícies irregulars otomanes a les quals es pagava per jornada de servei.

Nou!!: República de Venècia і Levend · Veure més »

Lezhë

Vista de Lezhë Lezhë (Albanès: Lezha o Lezhë; italià: Alessio) és una ciutat del nord-oest d'Albània, al districte i comtat del mateix nom a 30 km al sud de Scutari (Shkodër).

Nou!!: República de Venècia і Lezhë · Veure més »

Lionel d'Este

fou un condottiere i polític italià membre de la Casa d'Este, marquès de Ferrara de 1441 a 1450.

Nou!!: República de Venècia і Lionel d'Este · Veure més »

Livno

Livno (en serbi Ливно) és una ciutat i una municipalitat de Bòsnia i Hercegovina al Cantó de Bòsnia Occidental (cantó 10), Federació de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: República de Venècia і Livno · Veure més »

Llac d'Iseo

El llac d'Iseo (en llombard Lag d'Isé,; en italià: Lago d'Iseo) és un llac d'Itàlia, el quart més important de la regió de Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Llac d'Iseo · Veure més »

Llacuna de Venècia

La Llacuna de Venècia (en venecià: Laguna Veneta i en italià: Laguna di Venezia) és una llacuna d'aigua salada formada pel tancament d'una badia tancada dins el Mar Adriàtic on es troba la ciutat de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Llacuna de Venècia · Veure més »

Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

La llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians troba la seva font als escrits de diversos autors de l'Antiguitat.

Nou!!: República de Venècia і Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians · Veure més »

Llegenda negra de la Inquisició espanyola

La llegenda negra de la Inquisició espanyola és un terme utilitzat per aquells autors que consideren l'existència d'una imatge fantasiada o exagerada de la Inquisició espanyola com a epítom del terror i la barbàrie humana.

Nou!!: República de Venècia і Llegenda negra de la Inquisició espanyola · Veure més »

Lleonard III Tocco

Lleonard III Tocco fou fill de Carles II Tocco.

Nou!!: República de Venècia і Lleonard III Tocco · Veure més »

Lleonci (emperador)

Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.

Nou!!: República de Venècia і Lleonci (emperador) · Veure més »

Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra

El Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra és un llibre de miniatures il·luminades gòtiques fet a Barcelona per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós vers 1339-1345, com a regal de noces de la seva primera esposa, Maria de Navarra.

Nou!!: República de Venècia і Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra · Veure més »

Lliga de Cambrai

La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.

Nou!!: República de Venècia і Lliga de Cambrai · Veure més »

Lliga Santa (1511)

La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.

Nou!!: República de Venècia і Lliga Santa (1511) · Veure més »

Lliga Santa (1571)

La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.

Nou!!: República de Venècia і Lliga Santa (1571) · Veure més »

Llista de composicions d'Antonio Vivaldi

l'op. 8 de Vivaldi. La llista de composicions d'Antonio Vivaldi (1678–1741), compositor barroc venecià, és llarga, però podria ser-ho més, i en els propers anys es podria incrementar.

Nou!!: República de Venècia і Llista de composicions d'Antonio Vivaldi · Veure més »

Llista de les banderes d'Itàlia

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Llista de les banderes d'Itàlia · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: República de Venècia і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista de prínceps d'Acaia

Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.

Nou!!: República de Venècia і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »

Llorenç de Mèdici el Vell

Llorenç de Mèdici, anomenat Llorenç de Giovanni de Mèdici o Llorenç el Vell (en italià: Lorenzo di Giovanni de' Medici o Lorenzo il Vecchio) (Florència, República de Florència 1395 - íd. 1440) fou un banquer de la família Mèdici que va ser l'iniciador de la branca familiar anomenada "Il Popolano".

Nou!!: República de Venècia і Llorenç de Mèdici el Vell · Veure més »

Llorenç el Magnífic

Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.

Nou!!: República de Venècia і Llorenç el Magnífic · Veure més »

Lluís de Borgonya

Moneda encunyada per Lluís de Borgonya. Escut d'armes de Lluís de Borgonya. Lluís de Borgonya (1297 – 2 d'agost del 1316) fou príncep consort d'Acaia i pretendent al Regne de Tessalònica.

Nou!!: República de Venècia і Lluís de Borgonya · Veure més »

Lluís I d'Hongria

Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.

Nou!!: República de Venècia і Lluís I d'Hongria · Veure més »

Lluís I Gonzaga

Gonzaga Lluís I Gonzaga o Lluís I de Màntua -en italià: Ludovico I Gonzaga- (? 1268 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 18 de gener de 1360) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Màntua entre 1328 i 1360 i fou l'iniciador de la dinastia Gonzaga.

Nou!!: República de Venècia і Lluís I Gonzaga · Veure més »

Lluís III de Provença

Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

Nou!!: República de Venècia і Lluís III de Provença · Veure més »

Lluís III Gonzaga

Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.

Nou!!: República de Venècia і Lluís III Gonzaga · Veure més »

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: República de Venècia і Lluís XII de França · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: República de Venècia і Lluís XVIII de França · Veure més »

Lokrum

Lokrum (en italià, Lacroma) coneguda també pel nom italià de Lacroma, ja que els venecians van estar-hi presents duant segles.

Nou!!: República de Venècia і Lokrum · Veure més »

Lorenzo Da Ponte

Lorenzo Da Ponte (Cèneda, Vittorio Veneto, Treviso, 10 de març de 1749 - Nova York, 17 d'agost de 1838) fou un poeta i llibretista italià conegut sobretot per haver estat l'autor dels llibrets de tres grans òperes de Mozart.

Nou!!: República de Venècia і Lorenzo Da Ponte · Veure més »

Lovro Dobričević

Lovro Marinov Dobričević o Lorenzo Bon, Lorenzo di Marino da Cattaro (c. 1420, a Kotor, República de Venècia (actual Montenegro) – 1478, a Ragusa, (ara Dubrovnik a Croàcia) va ser un pintor venecià de Kotor Va estudiar art a Venècia abans de tornar a Ragusa (l'actual Dubrovnik) per treballar. Va començar a pintar per primera vegada al monestir ortodox serbi Savina a Zeta i al Despotat serbi (avui Montenegro) a mitjans del segle XV. Així mateix, les seves pintures encara es poden veure tant als monestirs dominics com als franciscans de la ciutat de Ragusa; un dels seus retaules encara es pot veure en una església de Slano. Va formar part d'un grup anomenat Escola de Pintura Ragusana que incloïa Blaž Jurjev Trogiranin, Jovan Ugrinović, Mihajlo Hamzić (Michael Joannis Theutonici) i Nikola Božidarević (Nicolò Raguseo). Es van especialitzar en la pintura d'icones i iconostasis tant per a esglésies com per monestirs de l'Església Ortodoxa Sèrbia a Montenegro i Bòsnia-Hercegovina, i Políptics de la tradició de l'Església Romana a Ragusa. Fitxer:Lovro dobricevic, madonna col bambino (sul retro imago pietatis), xv sec.JPG|Mare de Déu amb el nen Fitxer:Donator i Krist.jpg|Donador i Crist, 1461 Fitxer: Stjepan Tomašević.jpg|Detall del rei Stjepan Tomašević de Donador i Crist Fitxer:L. Marini di Catarro - Madonna met kind - NK3239 - Bonnefanten Museum.jpg| Mare de Déu i el Nen.

Nou!!: República de Venècia і Lovro Dobričević · Veure més »

Luciano Laurana

Luciano Laurana (croata: Lucijan Vranjanin) (Vrana (Dalmàcia), c. 1420 - Pesaro (Itàlia), 1479) va ser un arquitecte i enginyer dàlmata.

Nou!!: República de Venècia і Luciano Laurana · Veure més »

Lucrècia Borja

''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.

Nou!!: República de Venècia і Lucrècia Borja · Veure més »

Luigi Giafferi

Luiggi Giafferi (Talasani, 1668 – Nàpols, 1745) fou un militar i polític cors, fill de Francescu Giafferi i cunyat d'Andria Ceccaldi.

Nou!!: República de Venècia і Luigi Giafferi · Veure més »

Luigi Reggio e Branciforte

Luigi Reggio e Branciforte IV príncep de Campofiorito i gran d'Espanya (Tartari, província de Catània, 5 de novembre de 1677 - Aci Catena, 5 de novembre de 1757) fou un militar i noble sicilià al servei d'Espanya, Capità general de València.

Nou!!: República de Venècia і Luigi Reggio e Branciforte · Veure més »

Lutró

Lutró vist des del ferri Lutró (grec Λουτρό, AFI) és un llogaret del municipi de Sfakià, a la costa sud de la prefectura de Chanià, a l'oest l'illa de Creta.

Nou!!: República de Venècia і Lutró · Veure més »

Maffeo Polo

, també anomenat Matteo Polo, fou un comerciant i explorador venecià, oncle de Marco Polo El 1260, Maffeo i el seu germà Niccolò residien a Constantinoble, i com que es preveia que es produiria un canvi polític, van liquidar els seus actius en joies i van marxar a veure món poc abans del naixement de Marco Polo.

Nou!!: República de Venècia і Maffeo Polo · Veure més »

Mahmud Tardjuman

Mahmud Tardjuman (? Baviera - 1575, Praga), fou un diplomàtic otomà.

Nou!!: República de Venècia і Mahmud Tardjuman · Veure més »

Mandament di Puart

El Mandament di Puart (en vènet: Mandamento de Protogruaro o de Portogruèr, en italià: Mandamento di Portogruaro) fou una circumscripció administrativa de la República de Venècia, heretada pels estats habsbúrgics i posteriorment per Itàlia, que comprenia els municipis de Cint, Concuardie, Danon, Fossalte, Gruâr, Puart, Pramaiôr, San Micjêl, San Stin i Tei.

Nou!!: República de Venècia і Mandament di Puart · Veure més »

Maniguet

Francesc Masriera. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Maniguet i maniguets són dos tipus d'accessori indumentari amb notables diferències.

Nou!!: República de Venècia і Maniguet · Veure més »

Manuel Cantacuzè (dèspota)

Manuel Cantacuzè (en grec:, Manouēl Kantakouzēnos), fou el primer governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota; el seu govern va durar des del 25 d'octubre del 1349 fins a la seva mort lluitant contra l'exèrcit del Principat d'Acaia.

Nou!!: República de Venècia і Manuel Cantacuzè (dèspota) · Veure més »

Manuel Cantacuzè (usurpador)

Manuel Cantacuzè fou un líder de la revolta del 1453 contra els governants de la família Paleòleg al Despotat de Morea.

Nou!!: República de Venècia і Manuel Cantacuzè (usurpador) · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: República de Venècia і Manuel I Comnè · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: República de Venècia і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Manuel III de Trebisonda

Manuel III Comnè fou el divuitè emperador de Trebisonda, que va governar en dinovè lloc durant el període 1390-1417.

Nou!!: República de Venècia і Manuel III de Trebisonda · Veure més »

Mapamundi de Fra Mauro

El mapamundi de Fra Mauro, segons els actuals patrons cartogràfics, amb orientació nord-sud. El mapa descriu Àsia, Àfrica i Europa El mapamundi de Fra Mauro amb l'orientació original (el sud a dalt) El mapamundi de Fra Mauro, "considerat el millor memorial de la cartografia medieval" segons Roberto Almagià, fou dibuixat entre 1457 i 1459 pel monjo venecià fra Mauro i el seu assistent Andrea Bianco, mariner i cartògraf.

Nou!!: República de Venècia і Mapamundi de Fra Mauro · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: República de Venècia і Mar Egea · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: República de Venècia і Mar Negra · Veure més »

Marc I Sanudo

Marc I Sanudo (? - 1227) fou el primer duc de Naxos.

Nou!!: República de Venècia і Marc I Sanudo · Veure més »

Marca d'Ístria

El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.

Nou!!: República de Venècia і Marca d'Ístria · Veure més »

Marcantonio Raimondi

Marcantonio Raimondi, o simplement Marcantonio, (Sant'Andrea in Argini, prop de Bolonya; c. 1480 - Bolonya; c. 1534), va ser un gravador italià del Renaixement.

Nou!!: República de Venècia і Marcantonio Raimondi · Veure més »

Marco Antonio Colonna

Marco Antonio Colonna (Lanuvio, 25 de febrer de 1535 - Medinaceli, 1 d'agost de 1584) fou almirall, general i virrei de Sicília.

Nou!!: República de Venècia і Marco Antonio Colonna · Veure més »

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Nou!!: República de Venècia і Marco Polo · Veure més »

Margherita Durastanti

Margherita Durastanti (professionalment activa entre 1700-1734) va ser una cantant veneciana del.

Nou!!: República de Venècia і Margherita Durastanti · Veure més »

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.

Nou!!: República de Venècia і Marina de guerra catalana · Veure més »

Marina Militare

La Marina Militare (Marina Militar en català) és una de les quatre branques que componen les forces armades d'Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Marina Militare · Veure més »

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: República de Venècia і Marina romana d'Orient · Veure més »

Marina veneciana

''Partida del Bucintoro rumb a San Nicolò di Lido el dia de l'Ascensió'' (ca. 1776-1770), oli sobre tela de Francesco Guardi La marina veneciana (venecià: Armada) fou la marina de la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Marina veneciana · Veure més »

Marquesat de Bodonitza

El marquesat de Bodonitza (grec: Μαρκιωνία/Μαρκιζᾶτον τῆς Βοδονίτσας) fou un antic domini feudal de Grècia a Beòcia, al límit amb Tessàlia.

Nou!!: República de Venècia і Marquesat de Bodonitza · Veure més »

Massacre dels Llatins

La Massacre dels Llatins (grec: Σφαγὴ τῶν Λατίνων, Sfagí ton Latínon; italià: Massacro dei Latini) fou una massacre dels habitants catòlics (dits «llatins») de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Venècia і Massacre dels Llatins · Veure més »

Maximilià Sforza

Maximilià Sforza - en italià Massimiliano Sforza- (Milà, Ducat de Milà, 25 de gener de 1493 - París, Regne de França, 4 de juny de 1530) fou el duc de Milà entre 1512 i 1515.

Nou!!: República de Venècia і Maximilià Sforza · Veure més »

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Nou!!: República de Venècia і Mètopes del Partenó · Veure més »

Medieval II: Total War

Medieval II: Total War és la continuació indirecta del videojoc Medieval: Total War i la vuitena entrega de l'aclamada saga Total War.

Nou!!: República de Venècia і Medieval II: Total War · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: República de Venècia і Mehmet II · Veure més »

Mehmet IV

Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.

Nou!!: República de Venècia і Mehmet IV · Veure més »

Meleci Pegues

Meleci Pegues (en grec Μελέτιος Πηγάς) va ser Patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1590 al 1601.

Nou!!: República de Venècia і Meleci Pegues · Veure més »

Mequitar

Mequitar (Sivas, antiga Sebaste, Petita Armènia, 7 de febrer de 1676 - Venècia, Itàlia, 27 d'abril de 1749), nascut com a Petros Manuk o Manouk Petrosian, també esmentat com Mkhitar o Mekhitar (de l'armeni Մխիթար Սեբաստացի, "Mekhitar de Sebaste") fou un monjo de l'Església Catòlica Armènia, teòleg i erudit, que fundà l'Orde Mequitarista, orde monàstic inspirat per l'orde benedictí.

Nou!!: República de Venècia і Mequitar · Veure més »

Metodi III de Constantinoble

Metodi III de Constantinoble, anomenat Moronis o Maronis (engrec: Μεθόδιος, Methódios; Μορώνης/Μαρώνης) va ser patriarca de Constantinoble des de l'any 1668 fins al 1671.

Nou!!: República de Venècia і Metodi III de Constantinoble · Veure més »

Metròfanes III

Metròfanes III (en grec Μητροφάνης Γ') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1565 al 1572 i una segona vegada del 1579 al 1580.

Nou!!: República de Venècia і Metròfanes III · Veure més »

Michel-Jean Amelot

Michel-Jean Amelot, baró de Brunelle i marquès de Gournay (1655 - París, 1724) va ser un aristòcrata, connoisseur (persona de gust i distinció), diplomàtic i polític francès.

Nou!!: República de Venècia і Michel-Jean Amelot · Veure més »

Michele Sanmicheli

Porta Terraferma a Zadar. Michele Sanmicheli, de vegades també transcrit com Sammicheli, Sanmichele o Sammichele (San Michele Extra, Verona, 1484 — 1559) va ser un arquitecte italià del Manierisme.

Nou!!: República de Venècia і Michele Sanmicheli · Veure més »

Migracions sèrbies

Les migracions sèrbies (Serbi: Velike seobe Srba/Велике сеобе Срба) es refereixen principalment a dues grans migracions de serbis de l'Imperi Otomà a la monarquia dels Habsburgs.

Nou!!: República de Venècia і Migracions sèrbies · Veure més »

Miquel Alexandrí

Miquel Alexandrí o Miquel I d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria al (entre els anys 860 a 870, aproximadament).

Nou!!: República de Venècia і Miquel Alexandrí · Veure més »

Miquel I Àngel-Comnè

Miquel I Àngel-Comnè 1170-1215 (en realitat Miquel I Àngel-Comnè Ducas) també conegut com a Miquel I Ducas fou el primer governant del nou estat que en temps del seu fill es coneixeria amb el nom de Despotat de l'Epir, una regió que anteriorment formava part de l'Imperi Romà d'Orient i que, després de la conquesta de Constantinoble pels croats s'esperava que seria una regió governada per la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Miquel I Àngel-Comnè · Veure més »

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.

Nou!!: República de Venècia і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »

Modó

Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.

Nou!!: República de Venècia і Modó · Veure més »

Moderata Fonte

Moderata Fonte, pseudònim de Modesta Pozzo (Venècia, 15 de juny de 1555 - Venècia, 1592), fou una escriptora veneciana.

Nou!!: República de Venècia і Moderata Fonte · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: República de Venècia і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monembasia

Promontori de Monembasia, vista des del port de Gefira Badia de Monemvasia Monembasia (català medieval: Malvasia;;, també apareix Benefshe i Monvasya), és una vila medieval fortificada ubicada en una petita península de la costa est del Peloponès, a Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Monembasia · Veure més »

Monestir d'Arkadi

El monestir d'Arkadi (en grec: Μονή Αρκαδίου, Moní Arkadiou) és un monestir ortodox, situat en una plana a 23 km al sud-est de Réthimno, a l'illa de Creta (Grècia).

Nou!!: República de Venècia і Monestir d'Arkadi · Veure més »

Monestir de Duži

El Monestir de Duži (en ciríl·lic serbi: Манастир Дужи) és un monestir ortodox serbi dedicat a la intercessió de la Theotokos i situat a 10 km a l'oest de la ciutat de Trebinje, al sud de la República Srpska, Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: República de Venècia і Monestir de Duži · Veure més »

Monestir de Krka

El Monestir de Krka El monestir de Krka (en serbi: Манастир Крка o Manastir Krka) és un monestir ortodox dedicat a Sant Miquel Arcàngel, situat dins dels límits del Parc Nacional de Krka un monument natural de l'càrstic, a prop del riu Krka, a 3 km a l'est de Kistanje, a la Dalmàcia central (Croàcia).

Nou!!: República de Venècia і Monestir de Krka · Veure més »

Monestir de Valsamoneron

El monestir de Valsamoneron (en grec Μονή Βαρσαμόνερουo Βαλσαμόνερου) és un monestir de Grècia, a l'illa de Creta, prefectura d'Iràklio, província de Kainourion, que fou construït durant la dominació veneciana, al.

Nou!!: República de Venècia і Monestir de Valsamoneron · Veure més »

Morea

Mapa del Peloponès medieval amb les seves principals localitats La Morea (en grec) va ser el nom de la península del Peloponès al sud de Grècia durant l'edat mitjana i el període modern primerenc.

Nou!!: República de Venècia і Morea · Veure més »

Morea otomana

Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: República de Venècia і Morea otomana · Veure més »

Moshe Chaim Luzzatto

Moshe Chaim Luzzatto (en hebreu: רבי משה חיים לוצאטו) (Pàdua, República de Venècia, 1707- Acre, Imperi Otomà, 1747) va ser un dels rabins italians més notables de la història.

Nou!!: República de Venècia і Moshe Chaim Luzzatto · Veure més »

Muralla i torres del Kremlin de Moscou

La muralla i les torres del Kremlin de Moscou van ser construïdes al, entre els anys 1485 i 1495, al mateix lloc on abans havia estat la vella muralla de pedra blanca de l'època de Dmitri Ivànovitx Donskoi.

Nou!!: República de Venècia і Muralla i torres del Kremlin de Moscou · Veure més »

Murat I

Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: República de Venècia і Murat I · Veure més »

Murat III

Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.

Nou!!: República de Venècia і Murat III · Veure més »

Museu Arqueològic de Nàuplia

El Museu Arqueològic de Nàuplia és un destacat museu de la ciutat de Nàuplia, a l'Argòlida, Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Museu Arqueològic de Nàuplia · Veure més »

Museu de Zacint

El Museu de Zacint, també conegut com a Museu Bizantí de Zacint (en grec, Βυζαντινό Μουσείο Ζακύνθου), és un dels museus de Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Museu de Zacint · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: República de Venècia і Museu del Louvre · Veure més »

Museu Internacional de Ceràmica de Faenza

El Museu Internacional de Ceràmica de Faenza (en italià: Museo internazionale delle ceramiche in Faenza o MIC) és un dels més importants museus d'art en el món de la ceràmica, està situat a Faenza, en la regió Emília-Romanya del nord d'Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Museu Internacional de Ceràmica de Faenza · Veure més »

Mustafà II

Mustafà II (6 de febrer de 1664 – 31 de desembre del 1703) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 al 1703.

Nou!!: República de Venècia і Mustafà II · Veure més »

Nacionalisme vènet

El nacionalisme vènet o venetisme és un terme utilitzat per definir un moviment regionalista que exigeix més autonomia per Vèneto de Roma, si no la independència, i la promoció de la redescoberta República de Venècia així com les seves tradicions, cultura i llengua.

Nou!!: República de Venècia і Nacionalisme vènet · Veure més »

Narzotto dalle Carceri

Narzotto Dalle Carceri (+ 1264) fou un senyor llombard de Negrepont, filll de Merino i Margherita di Pecoraro da Mercanuovo, nascut probablement a Grècia; era besnet de Ravano Dalle Carceri, senyor de l'illa de Negrepont (Eubea).

Nou!!: República de Venècia і Narzotto dalle Carceri · Veure més »

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Nou!!: República de Venècia і Naupacte · Veure més »

Naxos (ciutat)

Naxos (en grec: Νάξος), també coneguda com a Kora, és la capital de l'illa de Naxos. Es troba en l'arxipèlag de les Cíclades i és la capital de la Unitat Perifèrica de Naxos. La ciutat té 7.070 habitants empadronats segons el cens de 2011, i és a l'oest de l'illa, prop d'Aturs.

Nou!!: República de Venècia і Naxos (ciutat) · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: República de Venècia і Nàpols · Veure més »

Neagoe Basarab

Neagoe Basarab V (pronunciat en romanès: ), (c.1459 - 15 de setembre de 1521) va ser el voivoda (príncep) de Valàquia entre 1512 i 1521.

Nou!!: República de Venècia і Neagoe Basarab · Veure més »

Negrar

Negrar és un municipi de la Província de Verona, al Vèneto (Itàlia), amb 17.089 habitants, a la plana del Valpolicella.

Nou!!: República de Venècia і Negrar · Veure més »

Negrepont

Negrepont (Negroponte) fou el nom que rebé a l'edat mitjana l'estret de l'Eurip, que separa Eubea de Beòcia, per una mala segmentació del grec στὸν Εὔριπον (cap a l'Eurip), interpretat com a στὸ Νεύριπον (pronunciat sto Névripon) per etimologia popular, tal vegada a través del venecià.

Nou!!: República de Venècia і Negrepont · Veure més »

Nicòsia

Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.

Nou!!: República de Venècia і Nicòsia · Veure més »

Niccolò de' Conti

Niccolò de' Conti (Chioggia, Vèneto, 1385 – Venècia, 1469) fou un mercader i explorador de la República de Venècia, que va viatjar a l'Índia, el sud-est asiàtic, i possiblement el sud de la Xina, a començaments del.

Nou!!: República de Venècia і Niccolò de' Conti · Veure més »

Niccolò Pisani

Niccolò Pisani fou un almirall de la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Niccolò Pisani · Veure més »

Nicolau I Orsini

Nicolau I Orsini fou comte palatí de Cefalònia i Lèucada, territoris que va heretar del seu pare Joan I Orsini, i també fou dèspota de l'Epir, territori que va ocupar per la força i causant la mort del seu oncle Tomàs I Àngel, el qual no tenia descendència.

Nou!!: República de Venècia і Nicolau I Orsini · Veure més »

Nicolau III d'Este

Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.

Nou!!: República de Venècia і Nicolau III d'Este · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: República de Venècia і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: República de Venècia і Noblesa · Veure més »

Obertilliach

Obertilliach és un municipi del districte de Lienz, a l'estat austríac del Tirol.

Nou!!: República de Venècia і Obertilliach · Veure més »

Odoard I de Parma

Odoard I de Parma o Odoard I Farnese (Parma, Ducat de Parma 1612 - Piacenza 1646) fou el Duc de Parma entre 1622 i 1646.

Nou!!: República de Venècia і Odoard I de Parma · Veure més »

Onorata Rodiani

Onorata Rodiani (O Honorata Rodiana) (1403–1452) va ser una "semi-legendaria" pintora italiana i condottiere. Va néixer a Castelleone proper a Cremona, i també hi va morir.

Nou!!: República de Venècia і Onorata Rodiani · Veure més »

Oròbia

Oròbia (Uròbea en llombard oriental) és una regió històrica corresponent a la part nord-est de la Llombardia i que habitualment es refereix a la regió dels Alps de Bèrgam (en italià anomenats Alpi Orobie); tanmateix, en el context autonomista el nom s'ha utilitzat més àmpliament per indicar tot el territori entre el riu Adda (després de la Pau de Lodi de 1454, la frontera occidental de la República de Venècia) i la frontera oriental de Llombardia, sovint contrastant amb Insúbria, regió que inclou l'oest de la Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Oròbia · Veure més »

Orde de la Corona d'Itàlia

L'Orde de la Corona d'Itàlia (Italià: Ordine della Corona d'Italia) és un orde civil i militar del Regne d'Itàlia, creat pel Rei Víctor Manuel II el 20 de febrer de 1868, i atorgat per premiar a ciutadans italians i estrangers que haguessin realitzat fets meritoris per a la Nació, la Corona o el Monarca, tant en el mèrit civil con militar, especialment aquells directament relacionats amb els interessos polítics de la Nació.

Nou!!: República de Venècia і Orde de la Corona d'Itàlia · Veure més »

Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir

L'Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir o Sacre Militar Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir fou un orde militar dinàstic fundat al Gran Ducat de Toscana en 1561 per Cosme I de Mèdici, primer gran duc.

Nou!!: República de Venècia і Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir · Veure més »

Orde Mequitarista

LOrde Mequitarista, en llatí: Ordo Mechitaristarum, Monachorum Armenorum sub Regula Sancti Benedicti (en armeni Մխիթարեան), és un orde monàstic catòlic, fundat enl 1700 pel monjo armeni Mequitar.

Nou!!: República de Venècia і Orde Mequitarista · Veure més »

Orhan

Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.

Nou!!: República de Venècia і Orhan · Veure més »

Origen del periodisme

L'origen del periodisme s'acostuma a situar a principis del amb els primers periòdics setmanals alemanys.

Nou!!: República de Venècia і Origen del periodisme · Veure més »

Oropédio Lassithiú

L'actual municipi d'Oropédio Lassithiú a Creta Oropédio Lassithiú (grec Οροπέδιο Λασιθίου, normalment transliterat Oropedio Lasithiou, literalment altiplà de Lassithi) és un municipi de l'interior de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Lassithi.

Nou!!: República de Venècia і Oropédio Lassithiú · Veure més »

Orxella

Roccella canariensis és un liquen conegut als Països Catalans com a orxella, del qual s'extreu un colorant natural, denominat habitualment orceïna, utilitzat per al color porpra.

Nou!!: República de Venècia і Orxella · Veure més »

Ospedale della Pietà

L'Ospedale della Pietà era un convent, orfenat, i escola de música situat a Venècia, a l'actual Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Ospedale della Pietà · Veure més »

Pactum Lotharii

El Pactum Lotharii és un pacte celebrat el 23 de febrer del 840 entre la República de Venècia i l'Imperi Carolingi, durant els respectius governs de Pietro Tradonico i Lotari I. Aquest document va ser un dels primers actes que donen testimoni de la separació de la naixent Sereníssima i l'Imperi Romà d'Orient: per primera vegada el Dux, per iniciativa pròpia, va portar a terme en aquest moment, acords amb el món occidental.

Nou!!: República de Venècia і Pactum Lotharii · Veure més »

Paganino Paganini

Paganino Paganini (llatí: Paganinus de Paganinis; c. 1450 – 1538), fou un impressor i editor de la República de Venècia durant el Renaixement.

Nou!!: República de Venècia і Paganino Paganini · Veure més »

Pagània

s en relació als seus veïns. Pagània o Narentània va ser un petit territori de la costa dàlmata controlat pels eslaus anomenats narentians o neretvians (Neretljani), que deuen el seu nom al riu Neretva, i a voltes també anomenats arentans.

Nou!!: República de Venècia і Pagània · Veure més »

Palau Bo

Façana principal del palau Bo El palau Bo (Palazzo Bo en italià) és l'edifici principal de la Universitat de Pàdua, al centre de Pàdua, enfront del palau Moroni, seu del consistori de la ciutat.

Nou!!: República de Venècia і Palau Bo · Veure més »

Palau Czapski

El Palau Czapski (Polonès: Pałac Czapskich), també anomenat Palau de Krasiński, Sieniawski o Raczyński, és un palau situat al centre de Varsòvia, al número 5 de Krakowskie Przedmieście.

Nou!!: República de Venècia і Palau Czapski · Veure més »

Palau Ducal

Palau Ducal i Basílica de Sant Marc El Palau Ducal (en italià Palazzo Ducale) situat a l'extrem oriental de la plaça de Sant Marc, és un dels símbols de la glòria i el poder de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Palau Ducal · Veure més »

Palau Kazimierz

El Palau Kazimierz (polonès: Pałac Kazimierzowski) és un palau reconstruït a Varsòvia, Polònia.

Nou!!: República de Venècia і Palau Kazimierz · Veure més »

Palau Patriarcal (Venècia)

Detall de la cornisa El Palau Patriarcal de Venècia, és la seu de la cúria diocesana del Patriarcat de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Palau Patriarcal (Venècia) · Veure més »

Palazzo Labia

El Palazzo Labia és un palau barroc situat al sestiere Cannaregio, a Venècia, Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Palazzo Labia · Veure més »

Palazzo Venezia

Palazzo Venezia El Palazzo Venezia o Palazzo di Venezia, conegut originàriament com a Palazzo Barbo, és un palau de la ciutat de Roma, al nord del tossal capitolí, a la banda oest de la Piazza Venezia.

Nou!!: República de Venècia і Palazzo Venezia · Veure més »

Paleókhora

Paleókhora (grec Παλαιόχωρα, sovint transcrit Palaiochora o Paleochora) és un poble a l'extrem sud-oest de l'illa grega de Creta, del municipi de Pelekanos a la província històrica de Selino, prefectura de Khanià.

Nou!!: República de Venècia і Paleókhora · Veure més »

Pansa de Corint

Les panses de Corint són panses de la varietat de raïm Corint negre (Vitis vinifera), petit, dolç i sense llavors.

Nou!!: República de Venècia і Pansa de Corint · Veure més »

Paracels

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.

Nou!!: República de Venècia і Paracels · Veure més »

Parlament de patrie

El parlament de Patrie dal Friûl fou una institució parlamentària friülana nascuda sota el Patriarcat d'Aquileia i que fou convocat per darrer cop el 1805.

Nou!!: República de Venècia і Parlament de patrie · Veure més »

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Nou!!: República de Venècia і Paros · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: República de Venècia і Partenó · Veure més »

Partitio terrarum imperii Romaniae

La Partitio terrarum imperii Romaniae ('divisió de les terres de l'Imperi Romà ') va ser un tractat signat pels croats després del saqueig de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, durant la Quarta Croada l'any 1204.

Nou!!: República de Venècia і Partitio terrarum imperii Romaniae · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Patriarcat de Venècia

El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: República de Venècia і Patriarcat de Venècia · Veure més »

Patrician III: Rise of the Hanse

Patrician III: Rise of the Hanse és el tercer videojoc de la sèrie Patrician creat per Ascaron.

Nou!!: República de Venècia і Patrician III: Rise of the Hanse · Veure més »

Patriciat urbà

Patriciat urbà o oligarquia urbana són denominacions historiogràfiques per al grup social que es va constituir com a classe dominant a les ciutats medievals d'Europa Occidental, especialment a partir de la baixa edat mitjana, quan l'establiment de les rutes del comerç a llarga distància i les fires va enriquir als mercaders i l'auge de la producció artesanal va elevar la condició social dels mestres de certs gremis.

Nou!!: República de Venècia і Patriciat urbà · Veure més »

Pau de Bagnolo

Hèrcules I d'Este La Pau de Bagnolo, signada el 7 d'agost de 1484 va posar punt final a la guerra de Ferrara, que havia començat el 1482 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Pau de Bagnolo · Veure més »

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).

Nou!!: República de Venècia і Pau de Passarowitz · Veure més »

Pàtria del Friül

Pàtria del Friül (friülès Patrie dal Friûl) fou l'apel·latiu que va rebre, del 1077 al 1420, l'estat del Patriarca d'Aquileia, que en molts aspectes funcionà com un veritable estat fins que fou annexat a la República de Venècia el 1420.

Nou!!: República de Venècia і Pàtria del Friül · Veure més »

Peder Rüger de Stabel

Pietro Ruggeri da Stabello (Zogno, 15 de juliol de 1797 - Bèrgam, 17 de gener de 1858) va ser un poeta llombard.

Nou!!: República de Venècia і Peder Rüger de Stabel · Veure més »

Pera (Constantinoble)

Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: República de Venècia і Pera (Constantinoble) · Veure més »

Pere dalle Carceri

Pere dalle Carceri (Pietro dalle Carceri; mort el desembre de 1340) va ser terzer o triarca de Negrepont (Eubea).

Nou!!: República de Venècia і Pere dalle Carceri · Veure més »

Pere de Boïl i d'Aragó

Pere de Boïl i d'Aragó (? - Esglésies, 1323) fou un noble valencià fill de Guerau de Boïl i Foces i de Sança d'Aragó, fou el primer senyor de Manises.

Nou!!: República de Venècia і Pere de Boïl i d'Aragó · Veure més »

Pere de San Superano

Pere de San Superano (? - 1402) fou un dels capitans de la companyia navarresa que va operar a la Morea des del 1379 i que fou príncep d'Acaia, estat del qual fou governant des del 1386 fins a la seva mort.

Nou!!: República de Venècia і Pere de San Superano · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: República de Venècia і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere I de Mèdici

Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 — íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.

Nou!!: República de Venècia і Pere I de Mèdici · Veure més »

Pere I de Xipre

Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.

Nou!!: República de Venècia і Pere I de Xipre · Veure més »

Pere Orsèol

Pere Orsèol, de vegades escrit Ursèol, (Rivo Alto, prop d'Udine, 928 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 997), nascut Pietro Orseolo, va ser dux de la República de Venècia, retirat a la vida monàstica i eremítica.

Nou!!: República de Venècia і Pere Orsèol · Veure més »

Pialí Baixà

Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.

Nou!!: República de Venècia і Pialí Baixà · Veure més »

Piazza Venezia

La plaça Venècia) és una cèlebre plaça de Roma, Itàlia. Està situada als peus del turó capitolí, on es creuen cinc dels carrers més importants de la capital: la Via dei Fori Imperiali, la Via del Corso, l'eix Via Cesare Battisti- Via Nazionale, l'eix Via del Plebiscit - Corso Vittorio Emanuele II i la Via del Teatre di Marcello.

Nou!!: República de Venècia і Piazza Venezia · Veure més »

Pier Paolo Vergerio (el Vell)

Pier Paolo Vergerio el Vell (Capodistria, 23 de juliol de 1370 - Budapest, 8 de juliol de 1444 o 1445) fou un humanista, estadista i advocat de dret canònic.

Nou!!: República de Venècia і Pier Paolo Vergerio (el Vell) · Veure més »

Pietro Bembo

Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.

Nou!!: República de Venècia і Pietro Bembo · Veure més »

Pietro Cirneo

Pietro Cirneo (Pughjale, Felce, Alta Còrsega, 1447 - 1506) fou un sacerdot i escriptor cors, un dels primers de l'illa.

Nou!!: República de Venècia і Pietro Cirneo · Veure més »

Pietro Tradonico

Pietro Tradonico (en llatí: Petrus Tradonicus mort el 13 de setembre de 864), va ser el tretzè dux de Venècia (836-864) segons la tradició, i l'onzè segons les dades històriques verificables.

Nou!!: República de Venècia і Pietro Tradonico · Veure més »

Pilos (Messènia)

Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.

Nou!!: República de Venècia і Pilos (Messènia) · Veure més »

Pintura a l'oli

Plein air'' de Ramon Casas, pintura a l'oli sobre tela La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments molts dissolts en olis secantirs, com la llinosa, que fan d'aglutinant.

Nou!!: República de Venècia і Pintura a l'oli · Veure més »

Pipí d'Itàlia

Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.

Nou!!: República de Venècia і Pipí d'Itàlia · Veure més »

Pirgos

Pirgos (en grec Πύργος) és una ciutat grega, capital de la unitat perifèrica d'Èlide, a la perifèria de Grècia Occidental.

Nou!!: República de Venècia і Pirgos · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: República de Venècia і Pisa · Veure més »

Pius II

, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.

Nou!!: República de Venècia і Pius II · Veure més »

Plaça de Sant Marc

Panoràmica de la Plaça de Sant Marc. La '''plaça de Sant Marc''' de Venècia La ''Piazzetta'' de Sant Marc La plaça de Sant Marc (en italià Piazza San Marco) és l'«única» plaça de Venècia, i la seva principal destinació turística, abundant en fotògrafs, turistes i coloms.

Nou!!: República de Venècia і Plaça de Sant Marc · Veure més »

Planudes

Planudes (en llatí Planudes, en grec) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient.

Nou!!: República de Venècia і Planudes · Veure més »

Plutocràcia

XIX i els primers del XX La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.

Nou!!: República de Venècia і Plutocràcia · Veure més »

Polentani

Polentani o Da Polenta foren una família de Ravenna, que va exercir altes funcions al llarg del i va assolir la senyora el 1275, que va conservar fins al 1440.

Nou!!: República de Venècia і Polentani · Veure més »

Ponç de Santa Pau

Ponç de Santa Pau (?, s. XIV - Constantinoble, 1352) fou un almirall de la Corona d'Aragó.

Nou!!: República de Venècia і Ponç de Santa Pau · Veure més »

Préveza

Préveza, Preveza o Prévesa és una ciutat de l'Epir al nord-oest de Grècia, situada a la boca del Golf d'Ambràcia.

Nou!!: República de Venècia і Préveza · Veure més »

Primera Coalició

La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: República de Venècia і Primera Coalició · Veure més »

Principat de Zeta

Escut del Principat de Zeta. Territori del Principat de Zeta. El Principat de Zeta (montenegrí: Зета, llatí: Zeta) va ser un antic principat d'Europa el territori del qual comprenia aproximadament l'actual Montenegro.

Nou!!: República de Venècia і Principat de Zeta · Veure més »

Prospero Alpino

Prospero Alpini (també conegut com a Prosper Alpinus, Prospero Alpinio i Prosper Alpin) (Marostica, 23 de novembre de 1553 - Pàdua, 6 de febrer de 1617), va ser un metge i botànic italià.

Nou!!: República de Venècia і Prospero Alpino · Veure més »

Pseudo-Doroteu de Monembasia

Pseudo Doroteu de Monnoembasia (grec: Δωρόθεος Μονεμβασίας, mort al) és el nom donat al desconegut autor o compilador de una crònica escrita en llengua grega que porta per títol "Llibre de Història" (Βιβλίον Ιστορικόν).

Nou!!: República de Venècia і Pseudo-Doroteu de Monembasia · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: República de Venècia і Quarta Croada · Veure més »

Quattrocento

'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.

Nou!!: República de Venècia і Quattrocento · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: República de Venècia і Quios · Veure més »

Ranuccio II de Parma

''Il Tempo mostra il ritratto di Ranuccio II alle figure allegoriche di Parma, Piacenza e Castro'', obra de Frans Denys. Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese (Casalmaggiore, Venècia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694) fou el 6è Duc de Parma entre 1646 i 1694.

Nou!!: República de Venècia і Ranuccio II de Parma · Veure més »

Ravano Dalle Carceri

Ravano dalle Carceri (mort el 1216) va ser un noble llombard.

Nou!!: República de Venècia і Ravano Dalle Carceri · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: República de Venècia і Ravenna · Veure més »

Raymond-Joseph Loenertz

Raymond-Joseph Loenertz (Luxemburg, 10 de juny del 1900 - París, 31 d'agost del 1976) fou un dominicà i bizantinista luxemburguès.

Nou!!: República de Venècia і Raymond-Joseph Loenertz · Veure més »

Réthimno

L'actual municipi de Réthimno a Creta L'antic municipi de Réthimno a la prefectura de Réthimno Vista àeria de Réthimno, en primer pla l'antiga fortalesa veneciana Réthimno (grec Ρέθυμνο, normalment transliterat com a Rethymno) és una ciutat d'uns 40.000 habitants, capital de la Prefectura de Réthimno, a la costa nord de l'illa de Creta, aproximadament a mig camí entre Khanià i Iràklio.

Nou!!: República de Venècia і Réthimno · Veure més »

Rímini

Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Nou!!: República de Venècia і Rímini · Veure més »

Reconquesta de Constantinoble

La reconquesta de Constantinoble de 1261 significà la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llatí, per l'Imperi de Nicea, i la restauració de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: República de Venècia і Reconquesta de Constantinoble · Veure més »

Regió d'Ístria

Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).

Nou!!: República de Venècia і Regió d'Ístria · Veure més »

Regne Armeni de Cilícia

El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.

Nou!!: República de Venècia і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »

Regne d'Albània (edat mitjana)

El Regne d'Albània (Regnum Albaniae) fou un regne medieval creat per Carles d'Anjou amb els territoris romans d'Orient arrabassats al Despotat de l'Epir el 1271 i units al seu Regne de Sicília.

Nou!!: República de Venècia і Regne d'Albània (edat mitjana) · Veure més »

Regne d'Hongria (medieval)

El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.

Nou!!: República de Venècia і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: República de Venècia і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: República de Venècia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Càndia

El regne de Càndia o ducat de Càndia va ser el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominació veneciana del 1205 al 1669.

Nou!!: República de Venècia і Regne de Càndia · Veure més »

Regne de Croàcia

El Regne de Croàcia (Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: República de Venècia і Regne de Croàcia · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: República de Venècia і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: República de Venècia і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Tessalònica

El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.

Nou!!: República de Venècia і Regne de Tessalònica · Veure més »

Regne de Xipre

El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.

Nou!!: República de Venècia і Regne de Xipre · Veure més »

Regne Llombardovènet

El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.

Nou!!: República de Venècia і Regne Llombardovènet · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: República de Venècia і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: República de Venècia і Reis Catòlics · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia

Les relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia foren les relacions internacionals entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Venècia і Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Venècia і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Renaixement nacional de Romania

alt.

Nou!!: República de Venècia і Renaixement nacional de Romania · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: República de Venècia і Renat I · Veure més »

República Ambrosiana

La República Ambrosiana - Aurea Repubblica Ambrosiana - fou el govern republicà amb el qual es conegué el Ducat de Milà entre 1447 i 1450.

Nou!!: República de Venècia і República Ambrosiana · Veure més »

República Cisalpina

La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.

Nou!!: República de Venècia і República Cisalpina · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: República de Venècia і República de Gènova · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.

Nou!!: República de Venècia і República de Pisa · Veure més »

República Transpadana

La República Transpadana (en italià Repubblica Transpadana) fou un estat satèl·lit creat per Napoleó de la Primera República Francesa que va existir al nord de la península Itàlica.

Nou!!: República de Venècia і República Transpadana · Veure més »

Repúbliques marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.

Nou!!: República de Venècia і Repúbliques marítimes · Veure més »

Retrat d'Isabel d'Este (Ticià)

Retrat d'Isabel d'Este (o Isabel en negre) és una pintura realitzada en oli sobre tela pel pintor venecià Ticià, que la va crear entre 1534 i 1536.

Nou!!: República de Venècia і Retrat d'Isabel d'Este (Ticià) · Veure més »

Revolta de Sardenya (1353-1355)

La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Venècia і Revolta de Sardenya (1353-1355) · Veure més »

Riu Khàradros

El riu Khàradros (grec: Χάραδρος), també conegut com a riu Velvitsanos (Βελβιτσάνος), és un torrent de la unitat perifèrica d'Acaia (Grècia).

Nou!!: República de Venècia і Riu Khàradros · Veure més »

Riu Senegal

Pescadors portant caixes de peix a l'estuari del Senegal vora Saint Louis El riu Senegal és un riu d'Àfrica que neix a Guinea, a l'altiplà de Fouta Djalon, amb el nom de Bafing.

Nou!!: República de Venècia і Riu Senegal · Veure més »

Riva del Garda

Riva del Garda (també coneguda com a Riva) és una ciutat i una comune a la província de Trento a Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Riva del Garda · Veure més »

Rococó

Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

Nou!!: República de Venècia і Rococó · Veure més »

Rosa d'Or del Papa

Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.

Nou!!: República de Venècia і Rosa d'Or del Papa · Veure més »

Rovinj

Rovinj (en italià: Rovigno, en istriot: Ruvèigno o Ruveîgno) és una ciutat al sud-oest d'Ístria (Croàcia).

Nou!!: República de Venècia і Rovinj · Veure més »

Rus (poble)

Guerrer eslau del llibre Solntsev Els rus (en rus i ucraïnès: русь,; també ros, rhos, del suec: ros, en grec: ρωσ) foren la població històrica del Kaganat Rus i de la Rus de Kíev.

Nou!!: República de Venècia і Rus (poble) · Veure més »

Ruta de les espècies

Mapa del Maluku (de les espècies) de Petrus Plancius, 1592. La ruta de les espècies és la que es va originar pel comerç d'espècies entre civilitzacions històriques d'Àsia, Àfrica del nord-est i Europa.

Nou!!: República de Venècia і Ruta de les espècies · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: República de Venècia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sales de Rafael

Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.

Nou!!: República de Venècia і Sales de Rafael · Veure més »

San Giobbe

miniatura San Giobbe (Sant Job en català) és una església catòlica de Venècia (Itàlia), dedicada a Job.

Nou!!: República de Venècia і San Giobbe · Veure més »

San Vito di Cadore

San Vito di Cadore és una ciutat petita i comune en la província de Belluno en la regió italiana del Vèneto.

Nou!!: República de Venècia і San Vito di Cadore · Veure més »

Sant Sulpici de París

El Sant Sulpici (Saint-Sulpice) és una església catòlica de París, França, al costat est de la plaça de Saint-Sulpice, al barri d'Odéon del districte 6è.

Nou!!: República de Venècia і Sant Sulpici de París · Veure més »

Santa Lliga (1684)

La Santa Lliga fou una aliança contra l'Imperi Otomà entre els Habsburg, la Confederació de Polònia i Lituània, Rússia i la república de Venècia que es va formar el 5 de març de 1684 a Linz.

Nou!!: República de Venècia і Santa Lliga (1684) · Veure més »

Santa Maria della Salute

Santa Maria della Salute ('santa Maria de la salut' en italià) és una basílica de Venècia (districte de Dorsoduro), que s'alça prop de la Punta della Dogana (punta de la Duana).

Nou!!: República de Venècia і Santa Maria della Salute · Veure més »

Santorio Santorio

també conegut com a Santorio Sanctorius, Sanctorio Sanctorio, Santorio Santorii, Sanctorius de Pàdua, i diverses combinacions d'aquests noms, fou un fisiòleg, metge i professor italià que va introduir un enfocament quantitatiu en la medicina.

Nou!!: República de Venècia і Santorio Santorio · Veure més »

Sélino

Sélino (grec Σέλινο) és una de les províncies històriques de Grècia, una regió de l'illa de Creta.

Nou!!: República de Venècia і Sélino · Veure més »

Schulenburg

* Toponímia.

Nou!!: República de Venècia і Schulenburg · Veure més »

Schulenburg (nissaga)

Els Schulenburg o von der Schulenburg són una vella nissaga noble alemanya i prussiana amb arrels fins al o ençà.

Nou!!: República de Venècia і Schulenburg (nissaga) · Veure més »

Sebastiano Venier

Sebastiano Venier (o Veniero) (c. 1496 – 3 de març de 1578) va ser dux de Venècia de l'11 de juny de 1577 al 3 de març de 1578.

Nou!!: República de Venècia і Sebastiano Venier · Veure més »

Sebastià Cabot

Sebastià Cabot o Sebastiano Caboto (?, 1476 - 1557) fou un navegant i cartògraf venecià.

Nou!!: República de Venècia і Sebastià Cabot · Veure més »

Segimon d'Habsburg

Segimon d'Habsburg -en alemany Siegmund o Sigmund- dit «el Ric» (Innsbruck, 26 d'octubre de 1427 - 4 de març de 1496) fou el Duc, i més tard arxiduc d'Àustria Anterior.

Nou!!: República de Venècia і Segimon d'Habsburg · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: República de Venècia і Segle XVIII · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: República de Venècia і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Segona Guerra de Nàpols

La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.

Nou!!: República de Venècia і Segona Guerra de Nàpols · Veure més »

Separatisme

El separatisme és una ideologia que promou la desunió d'una o diverses parts d'una entitat.

Nou!!: República de Venècia і Separatisme · Veure més »

Sestiere de Venècia

A Venècia (Itàlia), un sestiere —sestieri en plural —és una de les sis zones o districtes en què es divideix la ciutat.

Nou!!: República de Venècia і Sestiere de Venècia · Veure més »

Setge d'Acre

El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.

Nou!!: República de Venècia і Setge d'Acre · Veure més »

Setge d'Òtranto (1480)

El Setge d'Òtranto va tenir lloc entre 1480 i 1481 quan la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, va ser assetjada per les tropes otomanes.

Nou!!: República de Venècia і Setge d'Òtranto (1480) · Veure més »

Setge d'Òtranto (1481)

El Setge d'Òtranto de l'any 1481 va ser la resposta de les tropes del Regne de Nàpols per a recuperar la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, que havia estat assetjada per les tropes otomanes i conquerida l'any 1480.

Nou!!: República de Venècia і Setge d'Òtranto (1481) · Veure més »

Setge d'Oreoi

El setge d'Oreoi, del 15 d'agost al 20 d'octubre de 1351 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Venècia і Setge d'Oreoi · Veure més »

Setge de Belgrad (1456)

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Belgrad (1456) · Veure més »

Setge de Bonifacio

Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Bonifacio · Veure més »

Setge de Calvi

El setge de Calvi fou una de les batalles de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Calvi · Veure més »

Setge de Castelnuovo

El setge de Castelnuovo es va produir entre el 18 de juliol i el 7 d'agost de 1539 en la lluita pel control de la Mar Mediterrània entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà durant les Guerres turco-venecianes.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Castelnuovo · Veure més »

Setge de Cefalònia

El setge de Cefalònia fou un enfrontament bèl·lic entre tropes de l'Imperi Otomà i una coalició de la República de Venècia, la monarquia hispànica i el Regne de França, del 8 de novembre al 24 de desembre de 1500 amb victòria dels aliats, a l'illa de Cefalònia, una de les illes Jòniques.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Cefalònia · Veure més »

Setge de Constantinoble (1203)

El primer setge de Constantinoble va tenir lloc el mes de juliol de l'any 1203 dins del marc de la Quarta Croada i va acabar amb l'enderrocament d'Aleix III i la coronació d'Aleix IV.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Constantinoble (1203) · Veure més »

Setge de Constantinoble (1204)

El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »

Setge de Florència

El setge de Florència, iniciat a la tardor de 1529, com a conseqüència del tractat de Barcelona, entre l'Emperador Carles i Clement VII, és un dels últims episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Florència · Veure més »

Setge de Gerba (1432)

El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Gerba (1432) · Veure més »

Setge de Guardamar (1358)

La presa o setge de Guardamar de 1358 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Guardamar (1358) · Veure més »

Setge de Guardamar (1359)

El Setge de Guardamar de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Guardamar (1359) · Veure més »

Setge de l'Alguer

El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Venècia і Setge de l'Alguer · Veure més »

Setge de Nàpols (1437-1442)

El Setge de Nàpols fou un conjunt d'operacions que van dur a la conquesta de la capital del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Nàpols (1437-1442) · Veure més »

Setge de Nàpols (1528)

El setge de Nàpols de 1528 fou un dels episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià que entre el 1526 i el 1530 va enfrontar Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Francesc I de França.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Nàpols (1528) · Veure més »

Setge de Pera

La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Pera · Veure més »

Setge de Tessalònica (1422-1430)

El setge de Tessalònica per les forces de l'Imperi Otomà, governat pel soldà Murat II, es produí entre el 1422 i el 1430 i acabà amb la caiguda de Tessalònica en mans dels turcs.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Tessalònica (1422-1430) · Veure més »

Setge de Torí (1706)

El Setge de Torí de 1706 va tenir lloc amb el setge a la ciutadella fortificada piemontesa per part de l'exèrcit franco-espanyol (setge que va durar 117 dies) durant el curs dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra de Successió Espanyola, a la conclusió es va signar el Tractat d'Utrecht (1713) que reconeixia a Víctor Amadeu II, duc de Savoia, com el primer rei de la seva dinastia.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Torí (1706) · Veure més »

Setge de València (1359)

El Setge de València de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Venècia і Setge de València (1359) · Veure més »

Setge de Zadar (1345-1346)

El setge de Zadar (12 d'agost de 1345 – 21 de desembre de 1346) va ser un setge i posterior ocupació de la ciutat de Zadar, ciutat costanera croata situada a la Dalmàcia, per part de la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Zadar (1345-1346) · Veure més »

Setge de Zara (1202)

El setge de Zara (o Zadar) (Opsada Zadra; 10-24 de novembre del 1202) fou el primer gran combat entaulat durant la Quarta Croada i el primer atac de croats catòlics contra una ciutat de la seva mateixa religió.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Zara (1202) · Veure més »

Shkodër

Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.

Nou!!: República de Venècia і Shkodër · Veure més »

Sifnos

Sifnos (en Σίφνος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada al sud-est de Sèrifos i al nord-est de Melos.

Nou!!: República de Venècia і Sifnos · Veure més »

Signoria

Palazzo della Signoria de Florència. La signoria (en plural, signorie) representa l'evolució institucional de moltes comunes urbanes de la Itàlia central i septentrional des de finals del.

Nou!!: República de Venècia і Signoria · Veure més »

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: República de Venècia і Simó IV de Montfort · Veure més »

Sitia

Vista de Sitia amb el castell de Kazarma dalt Sitia (grec: Σητεία, també transliterat Siteia) és una ciutat (aprox. 9.000 habitants) i municipi (aprox. 11.000 habitants) de la Prefectura de Lassithi, a la costa nord-est de l'illa de Creta, a l'est d'Àgios Nikólaos.

Nou!!: República de Venècia і Sitia · Veure més »

Situació de l'Imperi Otomà el 1400

La situació a Constantinoble el 1440, amenazada pels otomans era crítica.

Nou!!: República de Venècia і Situació de l'Imperi Otomà el 1400 · Veure més »

Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401)

La situació política a l'Imperi Otomà així com el seu entorn, prèvia a la guerra amb Tamerlà, i les negociacions entre les dues parts, ajuda a entendre que va portar a la guerra el 1402.

Nou!!: República de Venècia і Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401) · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: República de Venècia і Sixt IV · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: República de Venècia і Societat · Veure més »

Soldanat Mameluc

El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.

Nou!!: República de Venècia і Soldanat Mameluc · Veure més »

Sommaripa

La família o casa Sommaripa és una nissaga veneciana d'origen francès, que governà les illes gregues de Paros i Andros durant el període de la Llatinocràcia a les Cíclades.

Nou!!: República de Venècia і Sommaripa · Veure més »

Spili

Spili (grec Σπήλι), població d'uns 500 habitants, a la Prefectura de Réthimno, a l'illa de Creta, al vessant oest del Mont Ida o Psiloritis.

Nou!!: República de Venècia і Spili · Veure més »

Spinalonga

L'illa de Spinalonga (grec Σπιναλόγκα, oficialment Kalidon Καλυδών) és vora de la població d'Elounda, a l'illa de Creta.

Nou!!: República de Venècia і Spinalonga · Veure més »

Spinello Aretino

sant Benet'', San Miniato al Monte, Florència Spinello Aretino (c. 1350 – c. 1410) va ser un pintor italià, fill d'un florentí anomenat Luca, que havia buscat refugi a Arezzo l'any 1310, quan va haver d'exiliar-se en companyia de la resta del partit gibel·lí.

Nou!!: República de Venècia і Spinello Aretino · Veure més »

Suda (Creta)

Suda (grec Σούδα, transliterat normalment com Souda) és una població i municipi del nord-oest de l'illa grega de Creta, a la Prefectura de Khanià.

Nou!!: República de Venècia і Suda (Creta) · Veure més »

Suda (illot)

L'illa de la Suda (grec Σούδα) és a l'entrada de la Badia de Suda, al nord de l'illa grega de Creta, un port natural entre la península d'Akrotiri i el poble de Kalives.

Nou!!: República de Venècia і Suda (illot) · Veure més »

Suleyman I

Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.

Nou!!: República de Venècia і Suleyman I · Veure més »

Supressió de la Companyia de Jesús

La supressió de la Companyia de Jesús a l'Imperi Portuguès (1759), França (1764), les Dues Sicílies, Malta, Parma, l'Imperi Espanyol (1767) i Àustria i Hongria (1782) és un tema complex.

Nou!!: República de Venècia і Supressió de la Companyia de Jesús · Veure més »

Sveti Stefan

Vista de la platja i el pont. Sveti Stefan (montenegrí: Свети Стефан; italià: Sant Stefano di Pastrovicchio, en català Sant Esteve) és un centre turístic costaner situat 8 km de ruta al sud-est de Budva, a la Riviera de Budva.

Nou!!: República de Venècia і Sveti Stefan · Veure més »

Talassocràcia

Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα "mar" i κράτος "domini, poder, govern"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis del qual són principalment marítims.

Nou!!: República de Venècia і Talassocràcia · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: República de Venècia і Tamerlà · Veure més »

Tarot Sola Busca

museu de Brera El Tarot Sola-Busca és el tarot de 78 cartes més antic que es coneix.

Nou!!: República de Venècia і Tarot Sola Busca · Veure més »

Teatro Grande (Brescia)

Façana principal del ''Teatro Grande'' Interior El Teatro Grande és el teatre principal de la ciutat de Brescia, Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Teatro Grande (Brescia) · Veure més »

Teòfil (emperador)

Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.

Nou!!: República de Venècia і Teòfil (emperador) · Veure més »

Telescopi refractor

Telescopi de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena Un telescopi refractiu és un telescopi òptic que forma imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta.

Nou!!: República de Venècia і Telescopi refractor · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: República de Venècia і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Tema de Cefalònia

El Tema de Cefalònia (θέμα Κεφαλληνίας/Κεφαλονίας) va ser un tema (circumscripció administrativa) de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia les Illes Jòniques.

Nou!!: República de Venècia і Tema de Cefalònia · Veure més »

Tema de les Fortaleses Noves

Les Fortaleses Noves o Neokastra (en grec medieval Νεόκαστρα, 'Fortaleses Noves', o θέμα Νεοκάστρων, i en llatí Neocastri o Neocastron) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que va existir entre els segles  i al nord-oest d'Anatòlia (a l'actual Turquia).

Nou!!: República de Venècia і Tema de les Fortaleses Noves · Veure més »

Tenes (Creta)

Tenes (en grec antic Θεναί) va ser una ciutat de Creta a la plana d'Omphalia, prop de Cnossos.

Nou!!: República de Venècia і Tenes (Creta) · Veure més »

Teodor Paleòleg

Teodor I Paleòleg -en grec:,Theodōros I Palaiologos- (s. XIV-XV), fou el quart governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: República de Venècia і Teodor Paleòleg · Veure més »

Tessalònica (tema)

El tema de Tessalònica (en grec medieval θέμα Θεσσαλονίκης) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud dels Balcans.

Nou!!: República de Venècia і Tessalònica (tema) · Veure més »

Tibald de Cepoy

Tibald de Cepoy (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar francès al servei de Carles de Valois i del papa Climent V, també fou un efimer Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient, entre 1307 i 1309.

Nou!!: República de Venècia і Tibald de Cepoy · Veure més »

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.

Nou!!: República de Venècia і Ticià · Veure més »

Tinos

Port de la ciutat de '''Tinos''', la capital de l'illa Tinos (en Τήνος, Tinos) o Tenos (en Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin, és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: República de Venècia і Tinos · Veure més »

Tomaso Albinoni

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca.

Nou!!: República de Venècia і Tomaso Albinoni · Veure més »

Tomàs Paleòleg

Tomàs Paleòleg (en grec:,Thomas Palaiologos), fou el sisè governant de la província bizantina de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: República de Venècia і Tomàs Paleòleg · Veure més »

Torcello

Torcello és una tranquil·la i escassament poblada illa a l'extrem septentrional de la llacuna de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Torcello · Veure més »

Torre humana

Torre humana al Brasil el 2011, amb una estructura que recorda la muixeranga. Una torre humana o castell és una mena de coreografia o d'exercici acrobàtic en què un grup de persones pugen unes damunt les altres, dempeus o de genolls, recolzant els peus o bé els genolls sobre l'esquena, les espatlles, les mans o les cuixes d'un altre, creant així diferents estructures.

Nou!!: República de Venècia і Torre humana · Veure més »

Traça italiana

Naarden en Països Baixos conserva les seves fortificacions, construïdes seguint el disseny de la traça italiana. Ciutadella de Jaca La traça italiana és un estil de fortificació desenvolupat a la península Itàlica a la fi del i principis del XVI en resposta a l'intent d'invasió francesa de la península.

Nou!!: República de Venècia і Traça italiana · Veure més »

Tractat de Campo Formio

El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Campo Formio · Veure més »

Tractat de Devol

El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Devol · Veure més »

Tractat de Lió (1504)

El tractat de Lió de 1504, signat per Lluís XII de França i Ferran el Catòlic, va posar fi a la Segona Guerra de Nàpols amb l'abandonament de les pretensions franceses al Regne de Nàpols a favor de la corona d'Aragó.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Lió (1504) · Veure més »

Tractat de Lodi

El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Lodi · Veure més »

Tractat de Londres (1518)

El cardenal Wolsey, el principal dissenyador del Tractat de Londres de 1518 El Tractat de Londres de 1518 fou un pacte de no-agressió signat a la ciutat de Londres el 1518 entre les principals nacions europees: Regne de França, Regne d'Anglaterra, Sacre Imperi Romanogermànic, Regne d'Espanya, el Ducat de Borgonya i el Papat per tal de donar-se ajuda mútua davant el creixent poder de l'Imperi Otomà als Balcans.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Londres (1518) · Veure més »

Tractat de Nimfèon (1261)

Mapa de la regió el 1265, poc després del tractat de Nimfèon de 1261 El Tractat de Nimfèon (en llatí: Nymphaeum) va ser un tractat i un pacte de defensa mútua entre l'Imperi de Nicea i la República de Gènova realitzat en la ciutat de Nimfèon al març de 1261.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Nimfèon (1261) · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1351)

El Tractat de Perpinyà del 1351 fou un acord entre la República de Venècia i la Corona d'Aragó per lluitar contra la República de Gènova en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Perpinyà (1351) · Veure més »

Tractat de Tolentino

Larmistici de Bolonya de 1796 i el tractat de Tolentino de 1797 van ser dos acords signats entre França i la Santa Seu en el context de les guerres napoleòniques.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Tolentino · Veure més »

Tractat de Viena (1866)

El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Viena (1866) · Veure més »

Tractat de Zadar

El Tractat de Zadar fou un acord entre la República de Venècia i Hongria que el 18 de febrer de 1358 va posar fi a la guerra entre ambdós estats que havia durat del 1356 al 1358.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Zadar · Veure més »

Tractat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia de 1082

El Tractat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia de 1082 va ser un pacte de comerç i defensa signat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia, en la forma d'un crisòbul emès per l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: República de Venècia і Tractat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia de 1082 · Veure més »

Triarquia de Negrepont

La Triarquia de Negrepont va ser un estat croat establert a l'illa d'Eubea (en italià, Negroponte; en català medieval, Negrepont) arran de la partició de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada.

Nou!!: República de Venècia і Triarquia de Negrepont · Veure més »

Tzanata

Tzanata (Τζανάτα) és una petita població de l'illa de Cefalònia (Grècia).

Nou!!: República de Venècia і Tzanata · Veure més »

Ugo da Carpi

Demanda de la seva patent, 1516. Ugo da Carpi (ca. 1486, Carpi - † 1532, Bolonya) fou un pintor i gravador italià, el primer practicant de l'art de la xilografia a colors i al clarobscur, tècnica que suposa l'ús de diverses planxes de fusta per al mateix gravat.

Nou!!: República de Venècia і Ugo da Carpi · Veure més »

Ugo Foscolo

Niccolò Ugo Foscolo (illa de Zacint, al jònic que aleshores pertanyia a la República de Venècia i ara pertany a Grècia, 6 de febrer de 1778 - Londres, 1827), poeta i patriota italià.

Nou!!: República de Venècia і Ugo Foscolo · Veure més »

Ulcinj

Ulcinj (serbi: Улцињ/Ulcinj, albanès: Ulqin/Ulqini, italià: Dulcigno) és una ciutat costanera de Montenegro, veïna a la frontera amb Albània.

Nou!!: República de Venècia і Ulcinj · Veure més »

Unitat perifèrica d'Arcàdia

La unitat perifèrica d'Arcàdia (en grec Νομός Αρκαδίας) és una unitat perifèrica de Grècia amb capital a Trípoli que pertany a la perifèria del Peloponès.

Nou!!: República de Venècia і Unitat perifèrica d'Arcàdia · Veure més »

Universitat de Pàdua

La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.

Nou!!: República de Venècia і Universitat de Pàdua · Veure més »

Ursulina de Parma

Ursulina Veneri de Parma (Parma, 1375 – Verona, 7 d'abril de 1410) va ser una oblata benedictina declarada beata.

Nou!!: República de Venècia і Ursulina de Parma · Veure més »

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Nou!!: República de Venècia і Vaixell · Veure més »

Valtellina

Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Valtellina · Veure més »

Vasco da Gama

Vasco da Gama o Vasco de Gama (Sines, Regne de Portugal, 1469 - Cochin, Índia portuguesa, 1524) fou un navegant i aventurer portuguès.

Nou!!: República de Venècia і Vasco da Gama · Veure més »

Vathí

Vathí, transcrit també Bathí o Vathy (Βαθύ, Vathý), és una localitat que és la seu del municipi de l'illa d'Ítaca, que pertany a la unitat perifèrica homònima de Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Vathí · Veure més »

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Vèneto · Veure més »

Vedutismo

''Il Campo di Rialto'' (Venècia), de Canaletto ''Vista del palau Ducal de Venècia'', de Canaletto El vedutisme (de veduta, 'vista' en italià; plural: vedute) és un gènere pictòric molt típic del ''settecento'' italià.

Nou!!: República de Venècia і Vedutismo · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: República de Venècia і Venècia · Veure més »

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Nou!!: República de Venècia і Veracreu · Veure més »

Verge de Loreto

Verge de Loreto La Verge de Loreto és una advocació mariana celebrada el 10 de desembre en memòria de la translació miraculosa de la santa casa des de Palestina al camp de Loreto, a la Marca d'Ancona (Itàlia).

Nou!!: República de Venècia і Verge de Loreto · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: República de Venècia і Verona · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: República de Venècia і Vespres Sicilianes · Veure més »

Vi blanc

El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.

Nou!!: República de Venècia і Vi blanc · Veure més »

Vi d'Itàlia

Regions administratives d'Itàlia El vi d'Itàlia constitueix una regió vinícola que es caracteritza per la fidelitat a les tradicions locals.

Nou!!: República de Venècia і Vi d'Itàlia · Veure més »

Viatges a Itàlia de Mozart

Retrat de Wolfgang Amadeus Mozart a Verona, el 1770, quan tenia 14 anys (retrat de Saverio dalla Rosa, 1745–1821). El jove Wolfgang Amadeus Mozart i el seu pare, Leopold varen fer tres viatges a Itàlia: el primer, d'uns quinze mesos, des de desembre de 1769 fins al març de 1771; el segon, d'uns quatre mesos, des de l'agost de 1771 al desembre del 1771; el tercer, d'uns cinc mesos, de l'octubre de 1772 al març de 1773.

Nou!!: República de Venècia і Viatges a Itàlia de Mozart · Veure més »

Viatges del tresor de la dinastia Ming

Els viatges del tresor de la dinastia Ming van ser set expedicions marítimes xineses de la flota del tresor Ming, realitzades entre 1405 i 1433.

Nou!!: República de Venècia і Viatges del tresor de la dinastia Ming · Veure més »

Vidin

Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.

Nou!!: República de Venècia і Vidin · Veure més »

Vil·la (residència)

La vil·la Mèdici de Fiesole, amb el tradicional paisatge de vessants en terrassa reflectit per Leon Battista Alberti en els seus quadres estil modernista situada a Hèlsinki, Finlàndia Una vil·la és un tipus de casa de camp luxosa que té el seu origen en els costums de les classes altes de l'antiga Roma.

Nou!!: República de Venècia і Vil·la (residència) · Veure més »

Villa Pisani

El nom de Villa Pisani és compartit per una sèrie de cases de camp encarregades per la família patrícia Pisani de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Villa Pisani · Veure més »

Vincenzo Maria Coronelli

Vicenzo Maria Coronelli (16 d'agost de 1650 – 9 de desembre de 1718) fou un cosmògraf, cartògraf i enciclopedista conegut en particular pels seus globus.

Nou!!: República de Venècia і Vincenzo Maria Coronelli · Veure més »

Vincenzo Scamozzi

Vincenzo Scamozzi (Vicenza, 2 de setembre de 1548 - †7 d'agost de 1616) va ser un arquitecte renaixentista de finals del i principis del XVII.

Nou!!: República de Venècia і Vincenzo Scamozzi · Veure més »

Vis

Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.

Nou!!: República de Venècia і Vis · Veure més »

Vot aprovatori

En el vot aprovatori, l'elector pot votar per tants candidats com vulgui. El vot aprovatori és un sistema de votació emprat en eleccions, en el qual cada votant pot escollir tants candidats (o tan pocs) com vulgui.

Nou!!: República de Venècia і Vot aprovatori · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: República de Venècia і Xipre · Veure més »

Zheng He

Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.

Nou!!: República de Venècia і Zheng He · Veure més »

Zivania

Zivania o zivana (en grec, ζιβανία, ζιβάνα; en turc, Zibaniya) és un aiguardent d'origen xipriota elaborat a partir de la destil·lació d'una barreja d'orujo de raïm i vins secs locals elaborats amb raïms de les varietats Xynisteri i Mavro.

Nou!!: República de Venècia і Zivania · Veure més »

Zorzi Trombetta da Modone

Zorzi Trombetta da Modone, també conegut com Zorzi di Nicolò o, erròniament, com Giorgio Timbotta da Madon (Modone, c. 1420 - Venècia, abans de 1503), va ser un trompetista i trombonista italià de la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Zorzi Trombetta da Modone · Veure més »

1125

Sense descripció.

Nou!!: República de Venècia і 1125 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: República de Venècia і 1298 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: República de Venècia і 1352 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: República de Venècia і 1365 · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: República de Venècia і 1369 · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: República de Venècia і 14 de febrer · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і 1433 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: República de Venècia і 1460 · Veure més »

1464

; Països Catalans.

Nou!!: República de Venècia і 1464 · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 15 d'octubre · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: República de Venècia і 1556 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: República de Venècia і 1564 · Veure més »

1602

El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.

Nou!!: República de Venècia і 1602 · Veure més »

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: República de Venècia і 1654 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: República de Venècia і 1678 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: República de Venècia і 1686 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: República de Venècia і 1687 · Veure més »

1692

Sense descripció.

Nou!!: República de Venècia і 1692 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: República de Venècia і 1707 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: República de Venècia і 1718 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: República de Venècia і 1725 · Veure més »

1782

;Països Catalans.

Nou!!: República de Venècia і 1782 · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: República de Venècia і 1785 · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 18 de novembre · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 19 de novembre · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 2 d'abril · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 21 de juliol · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 25 d'abril · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 25 de juliol · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 4 de març · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 5 de març · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Venècia і 8 d'abril · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: República de Venècia і 8 de gener · Veure més »

805

El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: República de Venècia і 805 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ducat de Venècia, República de Venecia, República veneciana, Serenissima, Sereníssima República de Venècia.