Comunicació

540 les relacions: A Galceran Marquet, Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya, Adelàsia de Torres, Agalbursa de Cervera, Alícia de Xampanya-Jerusalem, Aleix II de Trebisonda, Aleix IV de Trebisonda, Aleramici, Alexandre de Trebisonda, Alexandre I de Rússia, Alfons el Magnànim, Almirall, Aluixta, Amadeu VI de Savoia, Amalric II de Xipre, Ambrosi Spinola, Ameglia, Andrònic II Paleòleg, Andrònic III Paleòleg, Andrònic IV Paleòleg, Andrea Doria, Anglaterra, Anna de Trebisonda, Antoniotto Usodimare, Aragonès de les comunitats aragoneses, Armada fatimita, Asiento de Negros, Asinara, Associazione Calcio La Dominante, Atles Mèdici-Laurentià, Álvaro de Bazán y Benavides, Balduí I de Jerusalem, Ballester (unitat militar), Banco di San Giorgio, Bandera d'Anglaterra, Bandera de Còrsega, Barisó I d'Arborea, Batalla d'Aidu de Turdu, Batalla d'Alessandria, Batalla d'Estepona, Batalla de Blanchetaque, Batalla de Castillon, Batalla de Crécy, Batalla de Curzola, Batalla de Demètries, Batalla de Gal·lípoli (1305), Batalla de Gal·lípoli (1312), Batalla de Gerba (1560), Batalla de Jaffa, Batalla de Kulikovo, ..., Batalla de la Foç Pisana, Batalla de la Marina, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Lodi, Batalla de Macomer, Batalla de Millesimo, Batalla de Nicòpolis (1396), Batalla de Ponça (1300), Batalla de Préveza, Batalla de Prinitza, Batalla de Quart, Batalla de San Gavino, Batalla de Stampace, Batalla de Tébar, Batalla de Varna, Batalla del Bòsfor, Batalla del cap de l'Artaqui, Batalla del Cap de Sant Vicent (1476), Batalla del riu Salado, Batalla naval d'Orbetello, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Barcelona (1714), Batalla naval de Càller, Batalla naval de Ceuta, Batalla naval de La Rochelle (1372), Batalla naval de les Formigues, Batalla naval de Ponça (1435), Batalla naval de Port del Comte, Batalla naval de Sluis, Batalla naval de Zonklon, Battista Agnese, Bílhorod-Dnistrovski, Beilicat de Tin, Beilicat dels saruhànides, Benet XII, Benjamí de Tudela, Berenguer d'Abella, Berenguer Ramon II, Bernabé Visconti, Bernat I de Vilamarí, Bernat II de Cabrera, Bernat IV de Cabrera, Bernat Sespujades, Bertran de Sant Gèli, Beverino, Beyoğlu, Biagio Assereto, Bisbat d'Ajaccio, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Blas de Lezo, Bohemond I d'Antioquia, Bohemond VI d'Antioquia, Bohemond VII d'Antioquia, Bombardeig de Gènova, Brancaleone Doria, Bulgària, Bussana Vecchia, Caffaro di Rustico da Caschifellone, Caiguda de Constantinoble, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Cap Cors, Capoliveri, Carles II d'Anjou, Carles Manuel II de Savoia, Carles VII de França, Carlo Buonaparte, Carraca, Cartografia portolana, Casal d'Àustria, Castel Vittorio, Castell de Biblos, Castell de Guardamar del Segura, Castelsardo, Català de Mònaco, Catholicon, Catifes de Transsilvània, Cavalleria pesant, Cònsol (diplomàcia), Còrsega, Charles François Dumouriez, Christophe Saliceti, Ciutat estat, Ciutats estat italianes, Cogoleto, Col·lecció d'art de Cristina de Suècia, Col·leccions de Rodolf II, Columbograma, Columbus (cràter marcià), Comú medieval, Comerç, Companyia privilegiada, Comtat de Soto Ameno, Comtat de Ventimiglia, Conclave de 1455, Conclave de 1458, Conclave de 1689, Conclave de 1730, Conclave de 1799–1800, Condottiero, Congrés de Viena, Conquesta aragonesa de Sardenya, Conquesta de Mallorca, Conquesta del Regne de Nàpols, Conquesta musulmana de Sardenya, Conquestes mongoles, Conrad de Montferrat, Consell i Comissariat de la Croada, Corabia, Corts de Montsó (1435-1436), Corts de Montsó (1542), Cremnos, Creu de Sant Jordi, Cristòfor Colom, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada d'al-Mariyya, Croada d'Alexandria, Croada de Mahdia, Croada del 1101, Croada savoiana, Croades, Cuirassat Andrea Doria, David Jacoby (historiador), De captione Almerie et Tortuose, Del Carretto, Demetri II Paleòleg, Descobriment de la ruta marítima a l'Índia, Descobriments portuguesos, Diarquia, Dimarts 13, Diogo Gomes, Diu vi Salvi Regina, Dobrudja, Dogaressa, Ducat de Parma, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edat moderna als Països Catalans, Egidio Boccanegra, Elba (illa), Emblema d'Itàlia, Emirat de Granada, Enric II de Xipre, Escut de València, Estats de Savoia, Exèrcit romà d'Orient, Expulsió dels jesuïtes, Felip d'Anjou-Nàpols, Felip de Montfort, Felip I de Castella, Felip Maria Visconti, Feodòssia, Ferran VI d'Espanya, Ferreries (Tortosa), Florència, Focea, Fortalesa de Soroca, Francesc de Perellós, Francesc Sforza, Francesco del Giudice, Francesco Spinola, Francisco de Melo (comte d'Assumar), Francocràcia, Gabriel Adorno, Galera, Gazària, Gàlata, Gènova, Gènova (desambiguació), Gúa (unitat), Güelfs i gibel·lins, Gedik Ahmad Paixà, Gian Petro Gaffori, Giorgio Fieschi, Giovanni Battista Caviglia, Giovanni Cassini, Girolamo Doria, Giulio Cesare Vanini, Globalització i malaltia, Gonnari Comit de Salanis, Gran Cisma d'Orient, Gran Companyia Catalana, Gran Itàlia, Grècia otomana, Grec de Cargese, Gregorio Adorno, Grimaldo Canella, Guardamar del Segura, Guerra catalano-genovesa (1330-1336), Guerra Civil catalana, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Guerra d'Itàlia de 1499–1504, Guerra de Chioggia, Guerra de Curzola, Guerra de l'Estret, Guerra de Sant Saba, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de successió de Màntua, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Guerra dels Cent Anys, Guerra dels Dos Peres, Guerra sardo-catalana, Guerra veneciano-genovesa, Guerres arabo-romanes, Guerres baussenques, Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres russo-crimeanes, Guillem Ramon I de Montcada, Guillem Ramon V de Montcada i d'Alagó, Guillem VII de Montpeller, Guiu de Boulogne, Guiu I de la Roche, Guiu I Gonzaga, Història d'Abkhàzia, Història de Còrsega, Història de Creta, Història de Kàlimnos, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la navegació, Història de les Illes Canàries, Història de Mònaco, Història de Sardenya, Història de Tunísia, Història de Turquia, Història del Líban, Història del safrà, Història dels Països Catalans, Horda d'Or, Horda de Nogai, Hug II d'Arborea, Hug III de Xipre, Hug IV de Xipre, Ibn Jubayr, Illa de Tabarca, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi de Nicea, Imperi de Trebisonda, Infern – Cant Trenta-tresè, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Istanbul, Istme de Perekop, Italians de Romania, Italouruguaians, Ius exclusivae, James Boswell, Jaume I de Xipre, Jeroni de Catalunya, Joan Assèn Zaccaria, Joan d'Ibelin (jurista), Joan de Peralta (militar), Joan el Caçador, Joan I de Beirut, Joan I de Foix, Joan II de Trebisonda, Joan III de Trebisonda, Joan IV de Trebisonda, Joan V Paleòleg, Joan VI Cantacuzè, Joan Visconti, Joan XXII, Jordi Adorno, Jorge Burgues, Jornada d'Alger (1541), Jornada de Tunis, Juli II, Khalandritsa, L'Alguer, Laigueglia, Lavagna, Lígur, Lígur brigasc, Leon Battista Alberti, Lerici, Levend, Ligúria, Liorna, Lliga Santa (1511), Lliga Santa (1571), Llista d'exploracions, Llista de governants de Gènova, Llista de les banderes d'Itàlia, Llista de papes de Roma, Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida, Luca Cambiaso, Luigi Giafferi, Luis Martos y Potestad, Lunigiana, Maó, Manuel Cantacuzè (dèspota), Manuel de Coloma y Escolano, Manuel II Paleòleg, Manuel III de Trebisonda, Manuel Pessanha, Maona, Mar Lígur, Mar Negra, Marca de Ligúria oriental, Marcantoniu Ceccaldi, Maria Letizia Ramolino, Marina de guerra catalana, Marina Militare, Marina romana d'Orient, Marina veneciana, Marquesat d'Estepa, Marquesat d'Incisa, Marquesat de Clavesana, Marquesat de Montferrat, Marquesat de Savona, Massa (Marroc), Massacre dels genovesos, Massacre dels Llatins, Mateu I Visconti, Mateu Mercer, Mehmet II, Menaut de Favars, Mentonasc, Miquel de Trebisonda, Miquel IX Paleòleg, Miquel VIII Paleòleg, Monterosso al Mare, Morea otomana, Muhàmmad ibn Mardanix, Mujàhid, Murat I, Nacionalisme vènet, Napoleó Bonaparte, Niccolò Pisani, Niolu, Noblesa, Nurra, Orco Feglino, Orhan, Orxella, Pacte de Madrid (1339), Pacte dels Vigatans, Palazzi dei Rolli, Paolo Fregoso, Parc Ansaldo, Patrician III: Rise of the Hanse, Pau de Caltabellotta, Pau de Cateau-Cambrésis, Pera (Constantinoble), Peràtia, Pere el Cerimoniós, Pere Franquesa i Esteve, Pere I de Xipre, Pere II de Xipre, Pere II el Gran al coll de Panissars, Pervanèides, Pesta Negra, Petrus Vesconte, Pialí Baixà, Piemont, Pirateria barbaresca, Pisa, Plutocràcia, Ponç de Santa Pau, Poncianes, Port de Barcelona, Portada/article maig 9, Portofino, Presa de Squillace, Primera batalla naval de Tarragona, Primera Croada, Principat de Seborga, Quarta Croada, Quersonès, Quios, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer IV, Ramon d'Ortafà, Reaud, Reconquesta de Constantinoble, Regne de Càndia, Regne de Còrsega, Regne de Jerusalem, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, República Catalana (1641), República d'Amalfi, República de Còrsega, República de Pisa, República de Venècia, Repúbliques marítimes, Repoblament de Mallorca, Revolta contra els almoràvits, Revolta de Sardenya (1353-1355), Revolta de Sàsser, Revolta del comte d'Urgell, Revolució belga, Ricardo Wall y Devereux, Riu Senegal, Romeu de Corbera, Rumelifeneri Kalesi, Rus (poble), Salvador Feliu de la Penya, Sambucucciu d'Alandu, Sangiovese, Santa Aliança, Sardinia, Sarichioi, Savona, Sàsser, Segona Croada, Segona Guerra de Nàpols, Separatisme, Sestri Levante, Setena Croada, Setge d'Acre (1189-1191), Setge d'Alacant (1356), Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge d'Oreoi, Setge d'Oriola (1359), Setge de Bonifacio, Setge de Calais (1346), Setge de Calvi, Setge de Gènova, Setge de Guardamar (1358), Setge de Guardamar (1359), Setge de l'Alguer, Setge de Lisboa (1147), Setge de Maó (1147), Setge de Nàpols (1528), Setge de Pera, Setge de Tarassona, Setge de Tàrent, Setge de Trípoli, Setge de Trípoli (1289), Setge de València (1359), Simonetta Vespucci, Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401), Sixt IV, Slàviansk-na-Kubani, Societat, Soldanat de Rum, Suleyman I, Supressió de la Companyia de Jesús, Talassocràcia, Temriük, Teodor I de Montferrat, Teories de la conspiració jueva, Tercera Coalició, Toktamix, Tomàs Paleòleg, Torre de Mortella, Torre de Santa Maria de la Capella, Torre del Zenobito, Torre genovesa, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Oñate, Tractat d'Orvieto, Tractat de Gènova, Tractat de Nimfèon (1261), Tractat de Perpinyà (1351), Tractat de Tarascó (1176), Tractat de Tolentino, Tractat de Versalles (1768), Tractat de Versalles (desambiguació), Tractat de Viterbo, Tulcea, Turgut Reis, Turtuixa, Ugolino della Gherardesca, Universitat de Gènova, Vaixell, Varna (Bulgària), Ventimiglia, Vernazza, Vi blanc, Vicenç Bacallar i Sanna, Vincenzo Giustiniani, 1298, 13 de febrer, 13 de juliol, 1317, 1352, 1353, 1435, 1466, 15 de maig, 1768, 25 de novembre, 27 d'abril, 30 de novembre, 5 d'agost. Ampliar l'índex (490 més) » « Shrink índex

A Galceran Marquet

A Galceran Marquet és un monument escultòric situat a la Plaça del Duc de Medinaceli de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: República de Gènova і A Galceran Marquet · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya

Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya (?, ? - 1203 ?), de la dinastia amaziga almoràvit dels Banu Ghàniya, va ser el darrer emir almoràvit de Mayurqa.

Nou!!: República de Gènova і Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya · Veure més »

Adelàsia de Torres

Adelàsia de Torres (1207-1259) fou una noble corsa del, jutgessa de Torres Fou filla de Marià II de Torres i va succeir al seu germà Barisó III de Torres el 1236.

Nou!!: República de Gènova і Adelàsia de Torres · Veure més »

Agalbursa de Cervera

Agalbursa de Cervera, coneguda també com a Galbors o Agalbursa de Bas, (c. 1140-1190) fou una dama catalana.

Nou!!: República de Gènova і Agalbursa de Cervera · Veure més »

Alícia de Xampanya-Jerusalem

Alix o Alícia de Xampanya nascuda cap a 1195/1196, morta l'any 1247.

Nou!!: República de Gènova і Alícia de Xampanya-Jerusalem · Veure més »

Aleix II de Trebisonda

Aleix Comnè II (1282-1330), fou el novè emperador de Trebisonda, que va governar en desè lloc durant el període 1297-1330.

Nou!!: República de Gènova і Aleix II de Trebisonda · Veure més »

Aleix IV de Trebisonda

Aleix IV Comnè fou el dinovè emperador de Trebisonda, que va governar en vintè lloc durant el període 1417-1429.

Nou!!: República de Gènova і Aleix IV de Trebisonda · Veure més »

Aleramici

El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.

Nou!!: República de Gènova і Aleramici · Veure més »

Alexandre de Trebisonda

Alexandre Comnè o Skantarios Comnè en grec medieval Ἀλέξανδρος / Σκαντάριος Κομνηνός) va ser coemperador de l'Imperi de Trebisonda, primer amb el seu pare Aleix IV de Trebisonda i després, després de diversos anys d'exili, amb el seu germà Joan IV de Trebisonda.

Nou!!: República de Gènova і Alexandre de Trebisonda · Veure més »

Alexandre I de Rússia

, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.

Nou!!: República de Gènova і Alexandre I de Rússia · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: República de Gènova і Alfons el Magnànim · Veure més »

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Nou!!: República de Gènova і Almirall · Veure més »

Aluixta

Aluixta (en ucraïnès i en rus: Алушта; en tàtar de Crimea: Aluşta) és una ciutat balneari a Crimea, Ucraïna, fundada al per l'emperador Justinià.

Nou!!: República de Gènova і Aluixta · Veure més »

Amadeu VI de Savoia

Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.

Nou!!: República de Gènova і Amadeu VI de Savoia · Veure més »

Amalric II de Xipre

Amalric de Lusignan (en francès, príncep de Tir i governador-rector-regent de Xipre (aprox. 1272 – Nicòsia, 5 de juny de 1310), de la família Lusignan, fill d'Hug III de Xipre i Isabel d'Ibelin; va usurpar el tron de Xipre al seu germà gran Enric II i es va mantenir al poder fins que fou assassinat quatre anys després.

Nou!!: República de Gènova і Amalric II de Xipre · Veure més »

Ambrosi Spinola

Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: República de Gènova і Ambrosi Spinola · Veure més »

Ameglia

Ameglia (en lígur: Ameggia, localment: Megia) és un comune (municipi) de la província de La Spezia, a la regió italiana de la Ligúria, situat uns 90 km al sud-est de Gènova i uns 11 km al sud-est de La Spezia.

Nou!!: República de Gènova і Ameglia · Veure més »

Andrònic II Paleòleg

Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.

Nou!!: República de Gènova і Andrònic II Paleòleg · Veure més »

Andrònic III Paleòleg

Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.

Nou!!: República de Gènova і Andrònic III Paleòleg · Veure més »

Andrònic IV Paleòleg

Andrònic IV Paleòleg (en grec:, en llatí) fou el fill gran de l'emperador Joan V Paleòleg i d'Helena Cantacuzena (filla de Joan VI Cantacuzè).

Nou!!: República de Gènova і Andrònic IV Paleòleg · Veure més »

Andrea Doria

Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.

Nou!!: República de Gènova і Andrea Doria · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: República de Gènova і Anglaterra · Veure més »

Anna de Trebisonda

Anna Anakhutlu, també anomenada Anna Comnena, fou la catorzena emperadriu de Trebisonda, que va governar en quinzè lloc durant el període 1341-1342.

Nou!!: República de Gènova і Anna de Trebisonda · Veure més »

Antoniotto Usodimare

Antoniotto Usodimare o Usus di Mare (1416–1462) Va ser un comerciant i explorador genovès al servei del príncep portuguès Enric el Navegant.

Nou!!: República de Gènova і Antoniotto Usodimare · Veure més »

Aragonès de les comunitats aragoneses

L'Aragonès de les comunitats aragoneses es va parlar a les comunitats de Calataiud, Daroca, Comunitat de Terol i Albarrasí, a més de les capitals d'aquelles comunitats.

Nou!!: República de Gènova і Aragonès de les comunitats aragoneses · Veure més »

Armada fatimita

Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles  i. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases.

Nou!!: República de Gènova і Armada fatimita · Veure més »

Asiento de Negros

Portada de la traducció anglesa del contracte Asiento signat per Gran Bretanya i Espanya el 1713 com a part del tractat d'Utrecht que va posar fi a la Guerra de Successió. El contracte atorgava drets exclusius a Gran Bretanya per vendre esclaus a les Índies espanyoles. El va ser un contracte de monopoli entre la Corona espanyola i diversos comerciants pel dret a proporcionar esclaus africans a les colònies d'Amèrica espanyola L'Imperi espanyol rarament es dedicava al tràfic transatlàntic d'esclaus directament des de la mateixa Àfrica, optant en canvi per contractar la importació a comerciants estrangers de nacions més destacades d'aquesta part del món; típicament portuguesos i genovesos, però més tard holandesos, francesos i britànics.

Nou!!: República de Gènova і Asiento de Negros · Veure més »

Asinara

Asinara és una illa de la Mediterrània, situada entre el mar de Sardenya a l'oest, el mar de Còrsega al nord i el golf d'Asinara a l'est; pel sud està separada de l'illa de Sardenya per un estret canal navegable on es troba l'illa Piana.

Nou!!: República de Gènova і Asinara · Veure més »

Associazione Calcio La Dominante

LAssociazione Calcio La Dominante fou un club de futbol de la ciutat de Gènova (Itàlia).

Nou!!: República de Gènova і Associazione Calcio La Dominante · Veure més »

Atles Mèdici-Laurentià

Mapa del món de l'atles Mèdici-Laurentià, del 1351 dC. L' Atles Mèdici-Laurentià, també conegut simplement com l'Atles dels Mèdici (i altres variants, com per exemple "Laurenziano Gaddiano", "Laurentian Portolano", "Atlante Mediceo" o "Atles Laurentià"), és un conjunt anònim de mapes del, probablement elaborats per un cartògraf genovès i datats explícitament el 1351 dC, encara que la majoria dels historiadors creuen que van ser realitzats, o almenys retocats, més tard.

Nou!!: República de Gènova і Atles Mèdici-Laurentià · Veure més »

Álvaro de Bazán y Benavides

Álvaro de Bazán y Benavides (Nàpols, 12 de setembre de 1571 – 1646), II marquès de Santa Cruz de Mudela, I marquès del Viso i Gran d'Espanya, va ser un destacat marí de guerra de l'Imperi Espanyol per la seva actuació a la Mar Mediterrània i a la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: República de Gènova і Álvaro de Bazán y Benavides · Veure més »

Balduí I de Jerusalem

Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).

Nou!!: República de Gènova і Balduí I de Jerusalem · Veure més »

Ballester (unitat militar)

Ballester francès Un ballester era una unitat militar que portava com a arma una ballesta, amb la que disparava a distància.

Nou!!: República de Gènova і Ballester (unitat militar) · Veure més »

Banco di San Giorgio

Banco di San Giorgio o també Ufficio di San Giorgio és una institució financera de l'antiga República de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Banco di San Giorgio · Veure més »

Bandera d'Anglaterra

La bandera d'Anglaterra correspon a la creu de Sant Jordi, que també és present en altres llocs com en la bandera de Barcelona o a Geòrgia.

Nou!!: República de Gènova і Bandera d'Anglaterra · Veure més »

Bandera de Còrsega

La bandera de Còrsega va ser adoptada pel general i pare de la nació corsa Pasquale di Paoli el 1755 i estava basada en la bandera tradicional utilitzada anteriorment.

Nou!!: República de Gènova і Bandera de Còrsega · Veure més »

Barisó I d'Arborea

Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea.

Nou!!: República de Gènova і Barisó I d'Arborea · Veure més »

Batalla d'Aidu de Turdu

La Batalla d'Aidu di Turdu (1347) va enfrontar les tropes catalanes amb les tropes genoveses pel domini de l'illa de Sardenya en el lloc homònim, situat entre Sàsser i Bonorva.

Nou!!: República de Gènova і Batalla d'Aidu de Turdu · Veure més »

Batalla d'Alessandria

La Batalla d'Alessandria, o batalla de Castellazzo del 25 de juny de 1391 fou una de les batalles de les Guerres Florentinomilaneses, dins el context de les guerres de Güelfs i gibel·lins.

Nou!!: República de Gènova і Batalla d'Alessandria · Veure més »

Batalla d'Estepona

La batalla d'Estepona va ser un combat naval ocorregut al maig de 1342 que va enfrontar una flota de la Corona d'Aragó dirigida per l'almirall Pere de Montcada i de Lloria contra una flotilla musulmana, amb el resultat d'una victòria dels europeus.

Nou!!: República de Gènova і Batalla d'Estepona · Veure més »

Batalla de Blanchetaque

La Batalla de Blanchetaque o Blanchetacque es va produir a 1346, sent la segona de les tres batalles de la campanya de Crécy d'Eduard III d'Anglaterra, després de la captura de Normandia i l'acostament de l'exèrcit anglès a París, durant els primers anys de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Blanchetaque · Veure més »

Batalla de Castillon

La Batalla de Castillon, lliurada el 17 de juliol de 1453, va ser l'última batalla de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Castillon · Veure més »

Batalla de Crécy

La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Crécy · Veure més »

Batalla de Curzola

La batalla de Curzola es va lliurar el 9 de setembre de 1298 entre les flotes de Gènova i Venècia.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Curzola · Veure més »

Batalla de Demètries

La batalla de Demètries fou un conflicte al mar de Demètries a Grècia a començaments de 1270 entre una flota romana d'Orient i les forces reunides dels barons llatins d'Eubea (Negrepont) i Creta.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Demètries · Veure més »

Batalla de Gal·lípoli (1305)

La Batalla de Gal·lípoli va ser una batalla de la guerra de la Venjança Catalana que va tenir lloc a Tràcia el 1305 on els almogàvers assetjats a la ciutat de Gal·lípoli van trencar el setge de l'exèrcit romà d'Orient causant-li nombroses baixes.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Gal·lípoli (1305) · Veure més »

Batalla de Gal·lípoli (1312)

La batalla de Gal·lípoli es va lliurar el 1312 entre l'exèrcit del Regne de Sèrbia, enviat per Esteve Milutin,Bartusis, Mark, The Late Byzantine Army, (University of Pennsylvania Press, 1997), 83.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Gal·lípoli (1312) · Veure més »

Batalla de Gerba (1560)

La Batalla de Gerba fou un combat lliurat entre el corsari de l'Imperi Otomà Turgut Reis i els espanyols a l'illa de Gerba.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Gerba (1560) · Veure més »

Batalla de Jaffa

La batalla de Jaffa fou un enfrontament armat entre l'exèrcit de Saladí i l'exèrcit croat comandat per Ricard Cor de Lleó, que suposà la fi de la Tercera Croada, després de la qual ambdós líders negociaren la treva.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Jaffa · Veure més »

Batalla de Kulikovo

La Batalla de Kulikovo (Куликовская битва transcrit Kulikóvskaia bitva) va enfrontar els tàrtars i els mongols de l'Horda d'Or contra els russos.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Kulikovo · Veure més »

Batalla de la Foç Pisana

La batalla de la Foç Pisana fou un combat naval que tingué lloc davant la desembocadura de l'Arno l'octubre de 1421, entre un estol de la Corona d'Aragó organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol de la República de Gènova, dirigit per Bautista di Campofregoso, que tenia la intenció d'atacar Nàpols.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de la Foç Pisana · Veure més »

Batalla de la Marina

La Batalla de la Marina fou un dels combats entre angevins, partidaris de Lluís III d'Anjou, i alfonsins, partidaris d'Alfons el Magnànim, per establir el successor al tron del Regne de Nàpols.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de la Marina · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de Lodi

La batalla de Lodi o del pont de Lodi tingué lloc el 10 de maig de 1796 (21 de floreal de l'any IV) Fou un enfrontament entre les tropes franceses, comandades pel general Napoleó Bonaparte, i les austríaques, comandades pels generals Johann Beaulieu i Karl Sebottendorf.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Lodi · Veure més »

Batalla de Macomer

El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Macomer · Veure més »

Batalla de Millesimo

La Batalla de Millesimo es va desenvolupar entre el 13 i el 14 d'abril del 1796 prop de Millessimo (lígur: Merexo), a la Val Bormida (Ligúria), en el marc de les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Millesimo · Veure més »

Batalla de Nicòpolis (1396)

La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Nicòpolis (1396) · Veure més »

Batalla de Ponça (1300)

La batalla de Ponça del 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Ponça (1300) · Veure més »

Batalla de Préveza

El 28 de setembre de 1538, davant de la badia de Préveza es van enfrontar la flota de la Lliga Santa sota el comandament d'Andrea Doria i la flota otomana al comandament del Gran Almirall Khair ed-Din Barba-rossa.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Préveza · Veure més »

Batalla de Prinitza

La batalla de Prinitza es va lliurar el 1263 entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient, que marxava a capturar Andravida, la capital del Principat llatí d'Acaia, i una petita força d'aqueus.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Prinitza · Veure més »

Batalla de Quart

La batalla de Quart fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Quart · Veure més »

Batalla de San Gavino

La batalla de San Gavino va ésser la primera de les confrontacions entre el Jutjat d'Arborea i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya per part de la Corona d'Aragó.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de San Gavino · Veure més »

Batalla de Stampace

La Batalla de Stampace fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Stampace · Veure més »

Batalla de Tébar

La Batalla de Tébar fou una batalla lluitada per Berenguer Ramon II i Rodrigo Díaz de Vivar, aliats de l'Emirat de Larida i l'Emirat de Saraqusta, que lluitaven pel control de la part superior de Xarq al-Àndalus.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Tébar · Veure més »

Batalla de Varna

La batalla de Varna, el principal enfrontament de la Croada de Varna, es lliurà el 10 de novembre del 1444 prop de Varna, a l'est de l'actual Bulgària, no gaire lluny de la costa del mar Negre.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de Varna · Veure més »

Batalla del Bòsfor

La batalla del Bòsfor o batalla dels Estrets, lliurada el 13 de febrer de 1352, fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Batalla del Bòsfor · Veure més »

Batalla del cap de l'Artaqui

La Batalla del cap de l'Artaqui o batalla del riu Cízic es va lliurar l'octubre de 1303 a la península d'Anatòlia, prop del cap de l'Artaqui, i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat dels karàsides.

Nou!!: República de Gènova і Batalla del cap de l'Artaqui · Veure més »

Batalla del Cap de Sant Vicent (1476)

La Batalla del Cap de Sant Vicent de 1476 fou un dels episodis de la Guerra de Successió de Castella i de la guerra de Borgonya.

Nou!!: República de Gènova і Batalla del Cap de Sant Vicent (1476) · Veure més »

Batalla del riu Salado

Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.

Nou!!: República de Gènova і Batalla del riu Salado · Veure més »

Batalla naval d'Orbetello

La Batalla naval d'Orbetello de 1646 fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval d'Orbetello · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1359)

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1714)

La batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Barcelona (1714) · Veure més »

Batalla naval de Càller

La Batalla de Càller fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Càller · Veure més »

Batalla naval de Ceuta

La batalla naval de Ceuta fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Ceuta · Veure més »

Batalla naval de La Rochelle (1372)

La batalla naval de La Rochelle va tenir lloc el 22 de juny de 1372 entre una esquadra anglesa i una altra castellana, amb victòria de la segona, davant les costes de la ciutat de La Rochelle.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de La Rochelle (1372) · Veure més »

Batalla naval de les Formigues

La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de les Formigues · Veure més »

Batalla naval de Ponça (1435)

La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Ponça (1435) · Veure més »

Batalla naval de Port del Comte

La batalla naval de Port del Comte fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Port del Comte · Veure més »

Batalla naval de Sluis

La batalla naval de Sluis (24 de juny de 1340) va ser el primer gran enfrontament armat entre anglesos i francesos en el marc de la interminable Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Sluis · Veure més »

Batalla naval de Zonklon

La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Zonklon · Veure més »

Battista Agnese

Mapamundi del Portolà Atles. Bautista Agnese (1544). Battista Agnese (1500-1564) va ser un destacat cartògraf genovès.

Nou!!: República de Gènova і Battista Agnese · Veure més »

Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

Nou!!: República de Gènova і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »

Beilicat de Tin

Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.

Nou!!: República de Gènova і Beilicat de Tin · Veure més »

Beilicat dels saruhànides

El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.

Nou!!: República de Gènova і Beilicat dels saruhànides · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: República de Gènova і Benet XII · Veure més »

Benjamí de Tudela

Mapa de la ruta. Benjamí de Tudela (també Benjamí ben Jonah, Benjamí bar Jonàs de Tudela; en hebreu: בִּנְיָמִין מִטּוּדֶלָה, pronunciat:; 1130 - 1173) fou un viatger navarrès jueu, sovint anomenat rabí pels cronistes no jueus, i famós per les cròniques dels seus viatges.

Nou!!: República de Gènova і Benjamí de Tudela · Veure més »

Berenguer d'Abella

Berenguer d'Abella (? - Barcelona, 1387) fou conseller i majordom de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: República de Gènova і Berenguer d'Abella · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: República de Gènova і Berenguer Ramon II · Veure més »

Bernabé Visconti

Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.

Nou!!: República de Gènova і Bernabé Visconti · Veure més »

Bernat I de Vilamarí

Bernat I de Vilamarí († 1463) fou un noble i militar català del llinatge de Vilamarí.

Nou!!: República de Gènova і Bernat I de Vilamarí · Veure més »

Bernat II de Cabrera

Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Nou!!: República de Gènova і Bernat II de Cabrera · Veure més »

Bernat IV de Cabrera

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).

Nou!!: República de Gènova і Bernat IV de Cabrera · Veure més »

Bernat Sespujades

Bernat Sespujades (Catalunya - Sardenya, segle XIV) fou un cavaller i vicealmirall català.

Nou!!: República de Gènova і Bernat Sespujades · Veure més »

Bertran de Sant Gèli

Bertran de Saint-Gilles (Bertran de Tolosa o Bertran I de Tolosa o de Sant Gèli), (vers 1065 -† 1112) fou comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II.

Nou!!: República de Gènova і Bertran de Sant Gèli · Veure més »

Beverino

Beverino (en lígur: Bevein) és un comune (municipi) de la província de La Spezia, a la regió italiana de la Ligúria, situat uns 70 km al sud-est de Gènova i uns 11 km al nord de La Spezia.

Nou!!: República de Gènova і Beverino · Veure més »

Beyoğlu

Beyoğlu és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea de la ciutat i separat del nucli antic (península històrica) pel Corn d'Or.

Nou!!: República de Gènova і Beyoğlu · Veure més »

Biagio Assereto

Biagio Assereto fou un almirall genovès del.

Nou!!: República de Gènova і Biagio Assereto · Veure més »

Bisbat d'Ajaccio

El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: República de Gènova і Bisbat d'Ajaccio · Veure més »

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: República de Gènova і Bisbat de Chioggia · Veure més »

Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: República de Gènova і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »

Blas de Lezo

Blas de Lezo y Olavarrieta (3 de febrer de 1689, Pasaia - 7 de setembre de 1741, Cartagena) Fou un almirall basc espanyol recordat per a la batalla de Cartagena de Indias (1741) al virregnat de Nova Granada, on les forces imperials espanyoles sota el seu comandament van derrotar decisivament un gran Flota d'invasió britànica l'almirall Edward Vernon.

Nou!!: República de Gènova і Blas de Lezo · Veure més »

Bohemond I d'Antioquia

'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.

Nou!!: República de Gènova і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »

Bohemond VI d'Antioquia

Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.

Nou!!: República de Gènova і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »

Bohemond VII d'Antioquia

Bohemond VII d'Antioquia i IV de Trípoli (1261 - 19 d'octubre de 1287) va ser comte de Trípoli i nominal príncep d'Antioquia des del 1275 fins a la seva mort.

Nou!!: República de Gènova і Bohemond VII d'Antioquia · Veure més »

Bombardeig de Gènova

El bombardeig de Gènova va ser un esdeveniment militar durant la Guerra de les Reunions quan França va bombardejar la ciutat de Gènova des del mar entre el 18 de maig i el 28 de maig de 1684.

Nou!!: República de Gènova і Bombardeig de Gènova · Veure més »

Brancaleone Doria

Brancaleone conquerí una bona part de Sardenya, inclosa la ciutat de Sàsser, estenent el control d'Arborea sobre altres antics jutjats de l'illa. Brancaleone Doria fou un noble sard d'ascendència genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Brancaleone Doria · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: República de Gènova і Bulgària · Veure més »

Bussana Vecchia

Un carrer típic de Bussana Vecchia en l'actualitat. Bussana Vecchia («Bussana Vella») és una ciutat fantasma a la Ligúria, a uns pocs quilòmetres de la frontera italo-francesa.

Nou!!: República de Gènova і Bussana Vecchia · Veure més »

Caffaro di Rustico da Caschifellone

Caffaro di Rustico da Caschifellone (Caschifellone, 1080 - Gènova, c. 1166) fou un militar i historiador genovès.

Nou!!: República de Gènova і Caffaro di Rustico da Caschifellone · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Gènova і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Nou!!: República de Gènova і Campanya d'Itàlia (1796-1797) · Veure més »

Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia

La campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia fou una sèrie d'enfrontaments militars que oposaren la Gran Companyia Catalana, combatent a sou de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg i l'Imperi Otomà a principis del a Anatòlia.

Nou!!: República de Gènova і Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia · Veure més »

Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim

La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.

Nou!!: República de Gènova і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim · Veure més »

Cap Cors

Situació geogràfica de Cap Cors Cap Cors (en cors Capicorsu) és una península situada al nord-est de l'illa de Còrsega.

Nou!!: República de Gènova і Cap Cors · Veure més »

Capoliveri

Capoliveri és un comune (municipi) de la província de Liorna, a la regió italiana de la Toscana, situat a uns 130 quilòmetres al sud-oest de Florència i a uns 90 quilòmetres al sud de Liorna, a l'illa d'Elba.

Nou!!: República de Gènova і Capoliveri · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: República de Gènova і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles Manuel II de Savoia

Carles Manuel II de Savoia (Torí, Savoia 1634 - íd. 1675) fou el duc de Savoia entre 1638 i 1675, si bé patí la regència de la seva mare durant els primers anys del seu mandat.

Nou!!: República de Gènova і Carles Manuel II de Savoia · Veure més »

Carles VII de França

Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).

Nou!!: República de Gènova і Carles VII de França · Veure més »

Carlo Buonaparte

Carlo Maria Buonaparte (Ajaccio (Còrsega), 27/29 de març del 1746 – Montpeller, 24 de febrer de 1785) va ser un advocat i polític que va servir com a assistent personal del líder revolucionari Pasquale Paoli i més tard com a representant de Còrsega a la cort de Lluís XVI.

Nou!!: República de Gènova і Carlo Buonaparte · Veure més »

Carraca

XVII Les carraques eren vaixells de vela rodons d'alt bord especialitzats en el transport de grans càrregues en travessies llargues.

Nou!!: República de Gènova і Carraca · Veure més »

Cartografia portolana

La cartografia portolana és una tècnica baixmedieval d'elaboració de mapes nàutics; d'abast regional; basada en la localització dels ports sobre una línia de costa realista, tot i que exagerant els accidents litorals; obtinguda de manera empírica; amb indicació dels punts cardinals; realitzada a escala basant-se en una sèrie de projeccions azimutals "superposades" corresponent el centre de cada una d'elles a la rosa de rumbs nàutics més propera, formant així una xarxa de rumbs orientats respecte al pol magnètic, i; que tracta el territori com una superfície plana.

Nou!!: República de Gènova і Cartografia portolana · Veure més »

Casal d'Àustria

Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles  i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: República de Gènova і Casal d'Àustria · Veure més »

Castel Vittorio

Castel Vittorio o Castelvittorio (en ligur Castè) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província d'Imperia.

Nou!!: República de Gènova і Castel Vittorio · Veure més »

Castell de Biblos

Castell de Biblos El castell de Byblos és un castell croat a Biblos, al Líban.

Nou!!: República de Gènova і Castell de Biblos · Veure més »

Castell de Guardamar del Segura

El castell de Guardamar del Segura es troba a la part alta d'un turó rocós situat al costat de la localitat del mateix nom, al Baix Segura.

Nou!!: República de Gènova і Castell de Guardamar del Segura · Veure més »

Castelsardo

Castellsard o Castell Sard, antigament Castell Aragonès o Castell d'Empúries, Caltheddu, Casteddu Sardu o Casteddu Genovesu i Castelsardo, és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.

Nou!!: República de Gènova і Castelsardo · Veure més »

Català de Mònaco

Català de Mònaco o Catalano Grimaldi (Mònaco, 1415 - 1457) fou Senyor de Mònaco de 1454 a 1457.

Nou!!: República de Gènova і Català de Mònaco · Veure més »

Catholicon

Marca de l'impressor Jehan Calvez, figurant a la versió incunable del Catholicon bretó el 1499. El Catholicon (del grec Καθολικόν, universal) és el primer diccionari trilingüe editat en bretó, francès i llatí.

Nou!!: República de Gènova і Catholicon · Veure més »

Catifes de Transsilvània

Sighişoara. El terme catifes de Transsilvània (en, en) és usat per designar el patrimoni cultural de catifes islàmiques d'entre els segles XV i XVII, principalment d'origen otomà, que han estat preservades en les esglésies protestants transsilvanes (en unes cinquanta hongareses i en una seixantena saxones).

Nou!!: República de Gènova і Catifes de Transsilvània · Veure més »

Cavalleria pesant

El relleu més antic que es coneix en què figura un cavaller amb armadura pesant, Imperi Sassànida, Taq-i Bostan, vora Kermanshah, Iran (s. IV). Reconstrucció d'una antiga unitat de cavalleria anomenada catafractes. La cavalleria pesant fou un tipus de cavalleria la funció principal de la qual consistia a entrar en combat directe amb les forces enemigues (tropes de xoc).

Nou!!: República de Gènova і Cavalleria pesant · Veure més »

Cònsol (diplomàcia)

El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.

Nou!!: República de Gènova і Cònsol (diplomàcia) · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: República de Gènova і Còrsega · Veure més »

Charles François Dumouriez

Charles François du Périer du Mouriez, anomenat Dumouriez (Cambrai, 26 de gener de 1739 - Turville Park, Oxford, 14 de març de 1823) fou un general i polític francès.

Nou!!: República de Gènova і Charles François Dumouriez · Veure més »

Christophe Saliceti

Antoine Christophe Saliceti o Salicetti (Saliceto, Alta Còrsega, 26 d'agost 1757 - Nàpols, 23 de desembre 1809) fou un revolucionari francès.

Nou!!: República de Gènova і Christophe Saliceti · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.

Nou!!: República de Gènova і Ciutat estat · Veure més »

Ciutats estat italianes

Ciutats estat italianes el 1494 Les ciutats estat italianes són les ciutats estat que existiren a la península Itàlica entre el principi de l'edat mitjana i la unificació d'Itàlia el 1861.

Nou!!: República de Gènova і Ciutats estat italianes · Veure més »

Cogoleto

Cogoleto (en ligur Cogoêuo o Coghêuo) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la ciutat metropolitana de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Cogoleto · Veure més »

Col·lecció d'art de Cristina de Suècia

La reina Cristina de Suècia va acumular al llarg de la seva vida una important col·lecció d'art, principalment de pintura i escultura del Renaixement.

Nou!!: República de Gènova і Col·lecció d'art de Cristina de Suècia · Veure més »

Col·leccions de Rodolf II

L'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Rodolf II va reunir entre 1577 i 1612 una gran col·lecció d'objectes valuosos, així com una col·lecció de milers de pintures.

Nou!!: República de Gènova і Col·leccions de Rodolf II · Veure més »

Columbograma

Segell emès pels columbogrames per la '' "Great Barrier Pigeongram Agency" ''. Un columbograma (anglès: pigeongram) és un missatge transportat per un colom missatger.

Nou!!: República de Gènova і Columbograma · Veure més »

Columbus (cràter marcià)

Cràter Columbus. Columbus és el nom d'un colossal cràter d'impacte al planeta Mart situat a 29° 17′ S, 194° 01′ E. L'impacte per un asteroide va causar un obertura de 119 quilòmetres de diàmetre a la superfície del planeta, un dels cràters de Mart més notoris i millor conservats, situat en el quadrant Memnonia.

Nou!!: República de Gènova і Columbus (cràter marcià) · Veure més »

Comú medieval

En l'edat mitjana, un comú podia ser.

Nou!!: República de Gènova і Comú medieval · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: República de Gènova і Comerç · Veure més »

Companyia privilegiada

Una companyia privilegiada (de l'italià Compagnia) era una companyia comercial amb activitats que gaudien de la protecció de l'estat mitjançant un privilegi.

Nou!!: República de Gènova і Companyia privilegiada · Veure més »

Comtat de Soto Ameno

El Comtat de Soto Ameno és un títol nobiliari espanyol creat el 3 de febrer de 1795 pel rei Carles IV a favor de Nicolás Scorcia Ladrón y Pascual de Riquelme, amb el vescomtat previ d'Alameda.

Nou!!: República de Gènova і Comtat de Soto Ameno · Veure més »

Comtat de Ventimiglia

El comtat de Ventimiglia (Ventemilha en occità, Ventemiglia en lígur, Vintimille en francès) fou una jurisdicció feudal a l'extrem occidental de Ligúria, avui a la frontera amb França.

Nou!!: República de Gènova і Comtat de Ventimiglia · Veure més »

Conclave de 1455

El conclave de 1455 (4 al 8 d'abril) va elegir Alfons Borja com a Papa Calixt III després de la mort del Papa Nicolau V. Va ser el primer conclave que es va fer al Palau Vaticà, el lloc de tots els conclaves papals amb l'excepció de cinc, des d'aquell moment.

Nou!!: República de Gènova і Conclave de 1455 · Veure més »

Conclave de 1458

El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.

Nou!!: República de Gènova і Conclave de 1458 · Veure més »

Conclave de 1689

El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.

Nou!!: República de Gènova і Conclave de 1689 · Veure més »

Conclave de 1730

El conclave de 1730, que tingué lloc entre el 5 de març i el 12 de juliol de 1730, elegí el Papa Climent XII com el successor de Benet XIII.

Nou!!: República de Gènova і Conclave de 1730 · Veure més »

Conclave de 1799–1800

El conclave de 1799-1800 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VI, que va tenir lloc el 27 d'agost de 1799.

Nou!!: República de Gènova і Conclave de 1799–1800 · Veure més »

Condottiero

''Il Condottiere'', de Leonardo da Vinci El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del.

Nou!!: República de Gènova і Condottiero · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: República de Gènova і Congrés de Viena · Veure més »

Conquesta aragonesa de Sardenya

La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.

Nou!!: República de Gènova і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: República de Gènova і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta del Regne de Nàpols

La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.

Nou!!: República de Gènova і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »

Conquesta musulmana de Sardenya

La Conquesta musulmana de Sardenya forma part de l'expansió de l'islam durant l'edat mitjana.

Nou!!: República de Gènova і Conquesta musulmana de Sardenya · Veure més »

Conquestes mongoles

Les conquestes mongoles van tenir lloc al llarg del segle XIII i van donar com a resultat un vast imperi que, vers l'any 1300 abastava gran part d'Àsia i Europa de l'est.

Nou!!: República de Gènova і Conquestes mongoles · Veure més »

Conrad de Montferrat

Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.

Nou!!: República de Gènova і Conrad de Montferrat · Veure més »

Consell i Comissariat de la Croada

El consell de la Croada, després comissariat de la Croada va ser una institució encarregada de controlar la recaptació, dels ingressos per la venda de la butlla de la croada i a partir de finals del, també de les altres dues gràcies: el subsidi i l'excusat, perquè les tres tenien com a element comú les seves connotacions religioses i la necessitat d'autorització pontifícia.

Nou!!: República de Gènova і Consell i Comissariat de la Croada · Veure més »

Corabia

Corabia (pronunciació en romanès: ) és un petit port del Danubi situat al comtat d'Olt, Oltènia, Romania, que abans formava part del comtat de Romanați ja dissolt abans de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: República de Gènova і Corabia · Veure més »

Corts de Montsó (1435-1436)

Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.

Nou!!: República de Gènova і Corts de Montsó (1435-1436) · Veure més »

Corts de Montsó (1542)

Les Corts de Montsó de 1542 foren convocades el 5 d'abril de 1542 i se celebraren entre el 23 de juny i el 6 d'octubre d'aquell any a la ciutat de Montsó.

Nou!!: República de Gènova і Corts de Montsó (1542) · Veure més »

Cremnos

Cremnos (en) fou un assentament de l'antiga Grècia fundat el a la riba de la llacuna Meòtida.

Nou!!: República de Gènova і Cremnos · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Nou!!: República de Gènova і Creu de Sant Jordi · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: República de Gènova і Cristòfor Colom · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: República de Gènova і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: República de Gènova і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Croada d'Alexandria

La croada d'Alexandria fou el nom que el rei Pere I de Xipre posà a una expedició militar que ell mateix ideà per conquerir el 1365 la ciutat egípcia d'Alexandria, que estava en poder del soldant mameluc i des d'on sortien expedicions pirates contra els seus territoris.

Nou!!: República de Gènova і Croada d'Alexandria · Veure més »

Croada de Mahdia

La croada de la costa barbaresca també dita croada de Mahdia, fou una expedició militar del 1390 composta per tropes franceses i genoveses que muntaren setge a Mahdia, que en aquell moment era un cau de pirates en la costa barbresca acollits pels hàfsides de Tunísia.

Nou!!: República de Gènova і Croada de Mahdia · Veure més »

Croada del 1101

La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.

Nou!!: República de Gènova і Croada del 1101 · Veure més »

Croada savoiana

La croada savoiana (1366–1367) nasqué del mateix pla que la Croada d'Alexandria.

Nou!!: República de Gènova і Croada savoiana · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: República de Gènova і Croades · Veure més »

Cuirassat Andrea Doria

LAndrea Doria era el vaixell principal de la seva classe de cuirassats construïts per la Regia Marina.

Nou!!: República de Gènova і Cuirassat Andrea Doria · Veure més »

David Jacoby (historiador)

David Jacoby (Anvers, 24 de febrer del 1928 - ?, 4 d'octubre del 2018) fou un medievalista israelià, especialista en la història econòmica i social de l'Orient llatí i romà.

Nou!!: República de Gènova і David Jacoby (historiador) · Veure més »

De captione Almerie et Tortuose

De captione Almerie et Tortuose és una crònica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya i la captura de Tortosa.

Nou!!: República de Gènova і De captione Almerie et Tortuose · Veure més »

Del Carretto

Escuts dels Del Carreto, d'or amb cinc bandes de gules La família Del Carretto, d'origen aleramici, fou una nissaga senyorial d'Itàlia dividida en diverses branques, que foren senyors feudals amb títol de marquès, de la costa de Ligúria de Ponent i del Piemont del sud o Baix Piemont.

Nou!!: República de Gènova і Del Carretto · Veure més »

Demetri II Paleòleg

Demetri Paleòleg (en grec:,Dēmētrios II Palaiologos), fou el setè governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: República de Gènova і Demetri II Paleòleg · Veure més »

Descobriment de la ruta marítima a l'Índia

Pintura de Vasco da Gama en la seva arribada a l'Índia, portant la bandera emprada als ''Descobriments'': Les armes de Portugal i la Creu de Crist, patrocinadors del moviment d'expansió iniciat per Enric el Navegant. El descobriment de la ruta marítima a l'Índia des d'Europa i a través de l'oceà Atlàntic, tot circumnavegant Àfrica, el protagonitzà el navegant portuguès Vasco da Gama durant el regnat del rei Manuel I, entre 1497 i 1499.

Nou!!: República de Gènova і Descobriment de la ruta marítima a l'Índia · Veure més »

Descobriments portuguesos

Enric el Navegant. Els descobriments portuguesos foren una sèrie de viatges marítims i exploracions dutes a terme pels portuguesos entre 1415 i 1543.

Nou!!: República de Gènova і Descobriments portuguesos · Veure més »

Diarquia

La diarquia és una forma de govern en què dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideració tots dos.

Nou!!: República de Gènova і Diarquia · Veure més »

Dimarts 13

En les cultures de Grècia i alguns dels països de cultura hispana, com Espanya, Cuba, Uruguai, Paraguai, Argentina, Xile, Perú, Veneçuela, Mèxic, Colòmbia, Equador i altres, es considera dimarts 13 un dia de mala sort.

Nou!!: República de Gènova і Dimarts 13 · Veure més »

Diogo Gomes

Diogo Gomes (? – ca. 1502) fou un navegant i explorador portuguès del, que reclamà el descobriment de l'arxipèlag de Cap Verd, també reclamada per l'italià Antonio da Noli.

Nou!!: República de Gènova і Diogo Gomes · Veure més »

Diu vi Salvi Regina

Diu vi Salvi Regina (Déu et salvi, reina) és un cant religiós dedicat a la Verge Maria creat a Itàlia per sant Francesc de Geronimo vers el 1675, encara que algunes tradicions afirmen que l'autor fou un pastor de Niolu, Salvadore Costa.

Nou!!: República de Gènova і Diu vi Salvi Regina · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: República de Gènova і Dobrudja · Veure més »

Dogaressa

Dogaressa (DOH -gə-ress-ə, DOH -jə-, Italià: , Venecià: ) era el títol oficial de l'esposa del Dux (o ''Doge'' de Venècia.

Nou!!: República de Gènova і Dogaressa · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: República de Gènova і Ducat de Parma · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Gènova і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: República de Gènova і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Egidio Boccanegra

Egidio Boccanegra (?, ? — Sevilla, 1367) va ser un almirall de la Corona de Castella.

Nou!!: República de Gènova і Egidio Boccanegra · Veure més »

Elba (illa)

Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Nou!!: República de Gènova і Elba (illa) · Veure més »

Emblema d'Itàlia

L'emblema d'Itàlia representa la República Italiana des del 5 de maig del 1948.

Nou!!: República de Gènova і Emblema d'Itàlia · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: República de Gènova і Emirat de Granada · Veure més »

Enric II de Xipre

Enric II de Lusignan (en francès:, grec:; juny del 1270 – Strovolos, 31 de març de 1324), rei de Xipre des del 1285 fins al 1306 i novament des del 1310 fins al 1324, príncep titular d'Antioquia i comte titular de Trípoli des del 1308.

Nou!!: República de Gènova і Enric II de Xipre · Veure més »

Escut de València

L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.

Nou!!: República de Gènova і Escut de València · Veure més »

Estats de Savoia

Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Nou!!: República de Gènova і Estats de Savoia · Veure més »

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Nou!!: República de Gènova і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »

Expulsió dels jesuïtes

Carles III cap a 1760 L'expulsió dels jesuïtes d'Espanya del 1767 va ser ordenada pel rei Carles III sota l'acusació d'haver estat els instigadors dels motins populars de l'any anterior, coneguts amb el nom de Motí de Squillace.

Nou!!: República de Gènova і Expulsió dels jesuïtes · Veure més »

Felip d'Anjou-Nàpols

Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.

Nou!!: República de Gènova і Felip d'Anjou-Nàpols · Veure més »

Felip de Montfort

Felip de Montfort, (?–17 març del 1270, Tir) fou senyor de La Ferté-Alais i Castres-en-Albigenses 1228–1270, senyor de Tir 1246–1270, i senyor de Toron 1240–1270.

Nou!!: República de Gènova і Felip de Montfort · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: República de Gènova і Felip I de Castella · Veure més »

Felip Maria Visconti

Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.

Nou!!: República de Gènova і Felip Maria Visconti · Veure més »

Feodòssia

Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.

Nou!!: República de Gènova і Feodòssia · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: República de Gènova і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferreries (Tortosa)

Ferreries és un barri de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre, situat a la dreta del riu Ebre.

Nou!!: República de Gènova і Ferreries (Tortosa) · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: República de Gènova і Florència · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: República de Gènova і Focea · Veure més »

Fortalesa de Soroca

La Fortalesa de Soroca (en) és un fort històric de la República de Moldàvia, a la moderna ciutat de Soroca.

Nou!!: República de Gènova і Fortalesa de Soroca · Veure més »

Francesc de Perellós

Francesc de Perellós fou un noble català del, primer vescomte de Roda, senyor de Millars, castellà dels castells de Talteüll i Salses des del 1348.

Nou!!: República de Gènova і Francesc de Perellós · Veure més »

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Nou!!: República de Gènova і Francesc Sforza · Veure més »

Francesco del Giudice

Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.

Nou!!: República de Gènova і Francesco del Giudice · Veure més »

Francesco Spinola

Francesco Spinola fou un almirall genovès del.

Nou!!: República de Gènova і Francesco Spinola · Veure més »

Francisco de Melo (comte d'Assumar)

Dom Francisco de Melo (1597 - 18 de desembre de 1651) va ser un noble portuguès que va servir com a general espanyol durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: República de Gènova і Francisco de Melo (comte d'Assumar) · Veure més »

Francocràcia

El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia. La Francocràcia (Φραγκοκρατία, Frankokratía, 'Francocràcia', 'govern dels francs'), també coneguda com a Llatinocràcia (Λατινοκρατία, Latinokratía, 'govern dels llatins') i, pels dominis venecians, Venetocràcia (Βενετοκρατία, Venetokratía o Ενετοκρατία, Enetokratia), fou el període de la història de Grècia després de la Quarta Croada (1204), quan es van establir un nombre d'estats croats principalment francesos i italians al territori del dissolt Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: República de Gènova і Francocràcia · Veure més »

Gabriel Adorno

Gabriel Adorno (Gènova, vers 1320-1383), fou un patrici genovès.

Nou!!: República de Gènova і Gabriel Adorno · Veure més »

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Nou!!: República de Gènova і Galera · Veure més »

Gazària

Colònies genoveses a Crimea Gazària és la denominació que es donava a les colònies que la República de Gènova tenia a la península de Crimea i al voltant del mar Negre, des de mitjan fins a finals del.

Nou!!: República de Gènova і Gazària · Veure més »

Gàlata

XIX per activar el creixement urbà cap al nord. Gàlata era un barri enfront de Constantinoble (actual Istanbul, Turquia), situat a la riba nord del Corn d'Or, l'entrada del qual el separa del centre històric de la península de l'antiga Constantinoble.

Nou!!: República de Gènova і Gàlata · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: República de Gènova і Gènova · Veure més »

Gènova (desambiguació)

* Genova (pel·lícula), dirigida per Michael Winterbottom el 2008.

Nou!!: República de Gènova і Gènova (desambiguació) · Veure més »

Gúa (unitat)

La '''gúa''' estava inspirada en el colze, com altres unitats antigues. Regle egipci per mesurar un colze, conservat al museu de Liverpool. La gúa és una unitat de longitud basada en el colze, emprada antigament en construcció naval.

Nou!!: República de Gènova і Gúa (unitat) · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: República de Gènova і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Gedik Ahmad Paixà

Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.

Nou!!: República de Gènova і Gedik Ahmad Paixà · Veure més »

Gian Petro Gaffori

Gian-Petro Gaffori (1704-1753) fou un polític cors nascut a Corte, metge de professió.

Nou!!: República de Gènova і Gian Petro Gaffori · Veure més »

Giorgio Fieschi

Giorgio Fieschi (Gènova, Itàlia, llavors República de Gènova - Roma, 11 d'octubre de 1461) va ser un cardenal genovès del.

Nou!!: República de Gènova і Giorgio Fieschi · Veure més »

Giovanni Battista Caviglia

L'Esfinx de Giza Giovanni Battista Caviglia (Gènova, República de Gènova, 1770 - París, 7 de setembre de 1845) fou un explorador, navegant i egiptòleg italià.

Nou!!: República de Gènova і Giovanni Battista Caviglia · Veure més »

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Nou!!: República de Gènova і Giovanni Cassini · Veure més »

Girolamo Doria

Girolamo Doria (Gènova, ? - Gènova, 1558).

Nou!!: República de Gènova і Girolamo Doria · Veure més »

Giulio Cesare Vanini

Lucilio Vanini (1585 – 9 de febrer de 1619) va ser un lliurepensador italià, que en els seus treballs signava com a Giulio Cesare Vanini.

Nou!!: República de Gènova і Giulio Cesare Vanini · Veure més »

Globalització i malaltia

''From FLIES and FILTH'' ''to FOOD and FEVER'' En français (''De MOSQUES i la BRUTICIA, dels ALIMENTS i la FEBRE''). Cartell publicat pel ''State Board of Health'' de Florida el 1916. La globalització, a partir del fluxe d'informació, béns, capital i persones, i sense distinció de fronteres polítiques i geogràfiques, permet que les malalties infeccioses s'estenguin ràpidament arreu del món.

Nou!!: República de Gènova і Globalització i malaltia · Veure més »

Gonnari Comit de Salanis

Gonnari-Comit de Salanis (Gonnari-Comita de Salanis) fou jutge d'Arborea i Torres al.

Nou!!: República de Gènova і Gonnari Comit de Salanis · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: República de Gènova і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: República de Gènova і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gran Itàlia

Mapa de la «Gran Itàlia»: la línia taronja mostra les àrees d'Europa i del nord d'Àfrica que s'havien d'incloure en el projecte del 1940. En verd, les àrees ocupades pels italians el novembre del 1942 (en vermell, les ocupades pels anglesos) La Gran Itàlia o Itàlia Imperial (en italià Grande Italia o Italia Imperiale) fou un ambiciós projecte del feixisme italià de crear, durant els anys quaranta del, un imperi italià a l'àrea de la Mediterrània.

Nou!!: República de Gènova і Gran Itàlia · Veure més »

Grècia otomana

Mapa de l'Imperi Otomà de 1481 a 1683. La Grècia otomana és el terme utilitzat per a designar el període de la dominació otomana.

Nou!!: República de Gènova і Grècia otomana · Veure més »

Grec de Cargese

A la vila de Cargese, a l'illa de Còrsega, es va parlar fins a mitjan una variant de grec anomenat grec de Cargese.

Nou!!: República de Gènova і Grec de Cargese · Veure més »

Gregorio Adorno

Gregorio Adorno (Gènova, m. ca. 1476) va ser un patrici genovès, membre d'una destacada família, que va ocupar diversos càrrecs públics a la República de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Gregorio Adorno · Veure més »

Grimaldo Canella

Grimaldo Canella és considerat el fundador (malgrat que el seu pare fou el precursor) i epònim de la dinastia Grimaldi.

Nou!!: República de Gènova і Grimaldo Canella · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: República de Gènova і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerra catalano-genovesa (1330-1336)

La Guerra catalano-genovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Guerra catalano-genovesa (1330-1336) · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: República de Gènova і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra d'Itàlia (1494-1498)

La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: República de Gènova і Guerra d'Itàlia (1494-1498) · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1499–1504

La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.

Nou!!: República de Gènova і Guerra d'Itàlia de 1499–1504 · Veure més »

Guerra de Chioggia

La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.

Nou!!: República de Gènova і Guerra de Chioggia · Veure més »

Guerra de Curzola

La guerra de Curzola va ser la segona d'un total de quatre guerres, que van lliurar la República de Venècia i la República de Gènova pel control del comerç a la Mediterrània.

Nou!!: República de Gènova і Guerra de Curzola · Veure més »

Guerra de l'Estret

La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: República de Gènova і Guerra de l'Estret · Veure més »

Guerra de Sant Saba

La guerra de Sant Saba (1256–1270) fou part de la guerra veneciano-genovesa que tingué lloc en un port dels estats croats: Acre, començant a les terres del monestir de Sant Saba i acabant en un combat naval.

Nou!!: República de Gènova і Guerra de Sant Saba · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: República de Gènova і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de successió de Màntua

La guerra de successió de Màntua, també anomenada guerra de successió de Montferrat va ser un conflicte armat que va sorgir el 1628 amb la mort sense hereus directes de Vicenç II Gonzaga, duc de Màntua i Montferrat.

Nou!!: República de Gènova і Guerra de successió de Màntua · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: República de Gènova і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: República de Gènova і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: República de Gènova і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: República de Gènova і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra sardo-catalana

La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.

Nou!!: República de Gènova і Guerra sardo-catalana · Veure més »

Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Guerra veneciano-genovesa · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Gènova і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guerres baussenques

Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.

Nou!!: República de Gènova і Guerres baussenques · Veure més »

Guerres Habsburg-Otomanes

Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.

Nou!!: República de Gènova і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »

Guerres russo-crimeanes

Un retrat imaginari de "Bohdan Khmelnitski amb Tugai Bei a Lviv", oli sobre llenç per Jan Matejko, 1885. Serguei Vasílievitx Ivanov. El Kanat de Crimea cap al 1600, i la línia fronterera amb el Principat de Moscou. Les invasions dels tàrtars de Crimea en la Rússia del (o Guerres russo-crimeanes) van començar el 1507, després de la mort del duc de Moscou Ivan III, quan el Kanat de Crimea va atacar les ciutats russes de Beliov i Kozelsk.

Nou!!: República de Gènova і Guerres russo-crimeanes · Veure més »

Guillem Ramon I de Montcada

Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.

Nou!!: República de Gènova і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »

Guillem Ramon V de Montcada i d'Alagó

Guillem Ramon de Montcada i d'Alagó (Sicília, segle XV - Ciminna, Sicília, 1466/68), baró de Caltanissetta fou un noble sicilià.

Nou!!: República de Gènova і Guillem Ramon V de Montcada i d'Alagó · Veure més »

Guillem VII de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller - (? - 1172) va ser un cavaller occità, senyor de Montpeller i senyor d'Omeladès.

Nou!!: República de Gènova і Guillem VII de Montpeller · Veure més »

Guiu de Boulogne

Guiu de Boulogne, fou cardenal i llegat apostòlic del Papa entre els regnes espanyols.

Nou!!: República de Gènova і Guiu de Boulogne · Veure més »

Guiu I de la Roche

Guiu de la Roche o Guy de la Roche (1205 - 1263) va ser duc d'Atenes (des del 1225), successor d'Odó I de la Roche, senyor d'Argos i Nàuplia, i Damala; va obtenir el títol de duc d'Atenes del rei Lluís IX de França, després d'una disputa amb Guillem de Villehardouin.

Nou!!: República de Gènova і Guiu I de la Roche · Veure més »

Guiu I Gonzaga

Gonzaga Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369.

Nou!!: República de Gènova і Guiu I Gonzaga · Veure més »

Història d'Abkhàzia

La història d'Abkhàzia comprén aquests períodes.

Nou!!: República de Gènova і Història d'Abkhàzia · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: República de Gènova і Història de Còrsega · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: República de Gènova і Història de Creta · Veure més »

Història de Kàlimnos

La pesca d'esponges fou el motor econòmic de l'illa durant molt de temps La història de Kàlimnos (Grècia) abasta tot el període cronològic des del primer poblament d'éssers humans de l'illa fins a l'actualitat.

Nou!!: República de Gènova і Història de Kàlimnos · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: República de Gènova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la navegació

Mapa del món elaborat l'any 1689 per Gerard van Schagen. La història de la navegació, o la història de la navegació, és l'art de dirigir vaixells a mar obert mitjançant l'establiment de la seva posició i rumb mitjançant la pràctica tradicional, la geometria, l'astronomia o instruments especials.

Nou!!: República de Gènova і Història de la navegació · Veure més »

Història de les Illes Canàries

Mapa de les Illes Canàries La història de les Illes Canàries és molt antiga, ja que eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes.

Nou!!: República de Gènova і Història de les Illes Canàries · Veure més »

Història de Mònaco

Mònaco és actualment un principat independent.

Nou!!: República de Gènova і Història de Mònaco · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: República de Gènova і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: República de Gènova і Història de Tunísia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: República de Gènova і Història de Turquia · Veure més »

Història del Líban

Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.

Nou!!: República de Gènova і Història del Líban · Veure més »

Història del safrà

Flors de safrà recollides per dues dones en un fresc de la civilització minoica a l'illa de Santorini La història del safrà, el seu cultiu i utilització, arriba a tenir una antiguitat de més de 3.500 anys i s'estén per moltes cultures, continents i civilitzacions.

Nou!!: República de Gènova і Història del safrà · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: República de Gènova і Història dels Països Catalans · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: República de Gènova і Horda d'Or · Veure més »

Horda de Nogai

LHorda de Nogai o Horda Nogai és una confederació de nòmades turcs que ocupaven l'estepa pòntica al voltant del 1500 fins que van ser desplaçats cap al sud pels russos.

Nou!!: República de Gènova і Horda de Nogai · Veure més »

Hug II d'Arborea

Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon).

Nou!!: República de Gènova і Hug II d'Arborea · Veure més »

Hug III de Xipre

Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).

Nou!!: República de Gènova і Hug III de Xipre · Veure més »

Hug IV de Xipre

Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan, (1293 a 1296 - 10 d'octubre 1359) va ser rei de Xipre del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358 i, en teoria, rei de Jerusalem, com Hug II, fins a la seva mort, a més de príncep titular de Antioquia i comte titular de Trípoli.

Nou!!: República de Gènova і Hug IV de Xipre · Veure més »

Ibn Jubayr

Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.

Nou!!: República de Gènova і Ibn Jubayr · Veure més »

Illa de Tabarca

Lilla de Tabarca o l'illa Plana (únics topònims normatius en valencià segons el Corpus Toponímic Valencià), també popularment Nova Tabarca, és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes del País Valencià.

Nou!!: República de Gènova і Illa de Tabarca · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: República de Gènova і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imperi de Nicea

LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: República de Gènova і Imperi de Nicea · Veure més »

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Nou!!: República de Gènova і Imperi de Trebisonda · Veure més »

Infern – Cant Trenta-tresè

Infern Cant XXXIII. Gustave Doré (Detall). Ugolino i Ruggieri El cant trenta-tresè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la segona i tercera zones del novè cercle, al gel del Còcit, on són castigats els traïdors a la pàtria i al partit (Antenora, segona zona) i els traïdors als hostes (Tolomea, tercera zona).

Nou!!: República de Gènova і Infern – Cant Trenta-tresè · Veure més »

Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.

Nou!!: República de Gènova і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: República de Gènova і Istanbul · Veure més »

Istme de Perekop

L'istme de Perekop (en ucraïnès Перекопський перешийок, Perekopski pereixíok; en rus Перекопский перешеек Perekopski pereixèiek; en tàrtar de Crimea Or boynu) és un istme d'Ucraïna, que uneix la península de Crimea amb el continent.

Nou!!: República de Gènova і Istme de Perekop · Veure més »

Italians de Romania

El far genovès Italians el 2002 Romania Els italians de Romania són persones d'ascendència italiana que resideixen o s'han traslladat a Romania.

Nou!!: República de Gènova і Italians de Romania · Veure més »

Italouruguaians

Els italouruguaians (castellà: ítalo-uruguayos; italià: italo-uruguaiani o italo-uruguagio) són els italians residents a l'Uruguai així com els seus descendents.

Nou!!: República de Gènova і Italouruguaians · Veure més »

Ius exclusivae

El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.

Nou!!: República de Gènova і Ius exclusivae · Veure més »

James Boswell

Galeria Nacional d'Escòcia, 1765. James Boswell, novè Laird Auchinleck (Edimburg, 29 d'octubre de 1740 - Londres, 19 de maig de 1795) fou un escriptor, advocat i aristòcrata escocès, conegut per la seva biografia sobre el doctor anglès, intel·lectual i home de lletres del  Samuel Johnson (1709-1784), titulada La vida de Samuel Johnson (1791, The Life of Samuel Johnson, LL.D.).

Nou!!: República de Gènova і James Boswell · Veure més »

Jaume I de Xipre

Jaume I de Xipre o Jaume I de Lusignan (1334 – 9 de setembre del 1398) fou regent de Xipre pel seu nebot infant Pere II des del 1369.

Nou!!: República de Gènova і Jaume I de Xipre · Veure més »

Jeroni de Catalunya

Jeroni de Catalunya va ser primer bisbe de Cafa entre 1319 i 1325, a Crimea, creat pel papa Joan XXII l'any 1318.

Nou!!: República de Gènova і Jeroni de Catalunya · Veure més »

Joan Assèn Zaccaria

Joan Assèn Zaccaria (en italià: Giovanni Asano Zaccaria; mort el 1469) era el fill bastard de l'últim príncep d'Acaia, Centurió II Zaccaria (que va regnar des de 1404 a 1430) i per dues vegades va intentar ser príncep d'Acaia.

Nou!!: República de Gènova і Joan Assèn Zaccaria · Veure més »

Joan d'Ibelin (jurista)

Joan d'Ibelin (1215 – desembre del 1266), comte de Jaffa i Ascaló, fou un destacat jurista i autor d'un tractat sobre el Regne de Jerusalem.

Nou!!: República de Gènova і Joan d'Ibelin (jurista) · Veure més »

Joan de Peralta (militar)

Joan de Peralta (fl. a mitjans del) fou un militar català, cap de la guàrdia catalana de l'emperador romà d'Orient Joan VI Cantacuzè fins a l'abdicació d'aquest últim el 1354.

Nou!!: República de Gènova і Joan de Peralta (militar) · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: República de Gènova і Joan el Caçador · Veure més »

Joan I de Beirut

Joan d'Ibelin o Joan I de Beirut, anomenat «el vell Senyor de Beirut» —Jean d'Ibelin, le vieux seigneur de Beyrouth — (1178 – Acre, febrer/març de 1236), va ser un poderós noble croat del, un dels més coneguts representants de la influent família Ibelin.

Nou!!: República de Gènova і Joan I de Beirut · Veure més »

Joan I de Foix

Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).

Nou!!: República de Gènova і Joan I de Foix · Veure més »

Joan II de Trebisonda

Joan II Comnè, dit el Gran, fou el setè emperador de Trebisonda, que va governar en setè (1280–1284) i novè lloc (1285-1297).

Nou!!: República de Gènova і Joan II de Trebisonda · Veure més »

Joan III de Trebisonda

Joan III, fou el quinzè emperador de Trebisonda, que va governar en setzè lloc durant el període 1342-1344.

Nou!!: República de Gènova і Joan III de Trebisonda · Veure més »

Joan IV de Trebisonda

Joan IV Comnè fou el vintè emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-unè lloc durant el període 1429-1460.

Nou!!: República de Gènova і Joan IV de Trebisonda · Veure més »

Joan V Paleòleg

Joan V Paleòleg (grec: Ιωάννης Παλαιολόγος, en llatí: Ioannēs V Palaiologos), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i de Joana de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).

Nou!!: República de Gènova і Joan V Paleòleg · Veure més »

Joan VI Cantacuzè

Joan VI Cantacuzè (en grec) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom complet era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador romà d'Orient de facto del 1342 al 1355 i de iure del 1347 fins als primers dies del gener del 1355.

Nou!!: República de Gènova і Joan VI Cantacuzè · Veure més »

Joan Visconti

Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.

Nou!!: República de Gènova і Joan Visconti · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Nou!!: República de Gènova і Joan XXII · Veure més »

Jordi Adorno

Giorgio Adorno o Jordi Adorno (Gènova, vers 1350 - vers 1430) va ser un estadista genovès que va esdevenir dux de la República de Gènova durant dos anys, fins que va renunciar després d'una profunda guerra civil.

Nou!!: República de Gènova і Jordi Adorno · Veure més »

Jorge Burgues

Jorge Burgues, nascut Giorgio Borghese (Rapallo, República de Gènova, 1691 - Montevideo, 1766), va ser el primer habitant permanent i regidor de la ciutat de Montevideo durant l'època colonial.

Nou!!: República de Gènova і Jorge Burgues · Veure més »

Jornada d'Alger (1541)

Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.

Nou!!: República de Gènova і Jornada d'Alger (1541) · Veure més »

Jornada de Tunis

La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.

Nou!!: República de Gènova і Jornada de Tunis · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: República de Gènova і Juli II · Veure més »

Khalandritsa

Khalandritsa (en grec: Χαλανδρίτσα) és una ciutat i comunitat de l'Acaia, Grècia.

Nou!!: República de Gènova і Khalandritsa · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: República de Gènova і L'Alguer · Veure més »

Laigueglia

Laigueglia és un comune italiana de la província de Savona, regió de Ligúria, amb 1.956 habitants.

Nou!!: República de Gènova і Laigueglia · Veure més »

Lavagna

Lavagna (en ligur Lavàgna) és un municipi comune de 12.510 habitants (2012) dins la ciutat metropolitana de Gènova a Ligúria.

Nou!!: República de Gènova і Lavagna · Veure més »

Lígur

El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.

Nou!!: República de Gènova і Lígur · Veure més »

Lígur brigasc

El brigasc es una varietat dialectal de la llengua lígur.

Nou!!: República de Gènova і Lígur brigasc · Veure més »

Leon Battista Alberti

Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.

Nou!!: República de Gènova і Leon Battista Alberti · Veure més »

Lerici

Lerici (en lígur: Lerxi, localment: Lerze) és un comune de la província de La Spezia, a la regió italiana de la Ligúria, part de la Riviera de Llevant.

Nou!!: República de Gènova і Lerici · Veure més »

Levend

Levend foren unes milícies irregulars otomanes a les quals es pagava per jornada de servei.

Nou!!: República de Gènova і Levend · Veure més »

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: República de Gènova і Ligúria · Veure més »

Liorna

Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.

Nou!!: República de Gènova і Liorna · Veure més »

Lliga Santa (1511)

La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.

Nou!!: República de Gènova і Lliga Santa (1511) · Veure més »

Lliga Santa (1571)

La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.

Nou!!: República de Gènova і Lliga Santa (1571) · Veure més »

Llista d'exploracions

Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions.

Nou!!: República de Gènova і Llista d'exploracions · Veure més »

Llista de governants de Gènova

Bandera de la República de Gènova Llista dels governants de la república de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Llista de governants de Gènova · Veure més »

Llista de les banderes d'Itàlia

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Itàlia.

Nou!!: República de Gènova і Llista de les banderes d'Itàlia · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: República de Gènova і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida

Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.

Nou!!: República de Gènova і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida · Veure més »

Luca Cambiaso

Lucca Cambiaso (Moneglia, República de Gènova, 8 de novembre de 1527 – 6 de setembre de 1585) va ser un pintor italià.

Nou!!: República de Gènova і Luca Cambiaso · Veure més »

Luigi Giafferi

Luiggi Giafferi (Talasani, 1668 – Nàpols, 1745) fou un militar i polític cors, fill de Francescu Giafferi i cunyat d'Andria Ceccaldi.

Nou!!: República de Gènova і Luigi Giafferi · Veure més »

Luis Martos y Potestad

Luis Martos y Potestad, comte d'Heredia-Spínola (Cartagena, 1 d'octubre de 1825-Madrid, 4 de juliol de 1892), va ser un militar i polític conservador espanyol, alcalde i governador civil de Madrid, diputat a Corts i senador vitalici.

Nou!!: República de Gènova і Luis Martos y Potestad · Veure més »

Lunigiana

Vista de Lunigiana entre Filattiera i Aulla. Mapa dels municipis de Lunigiana (en color vermell) La Lunigiana és un territori històric d'Itàlia, que avui es troba dins de les províncies de La Spezia i Massa i Carrara.

Nou!!: República de Gènova і Lunigiana · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: República de Gènova і Maó · Veure més »

Manuel Cantacuzè (dèspota)

Manuel Cantacuzè (en grec:, Manouēl Kantakouzēnos), fou el primer governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota; el seu govern va durar des del 25 d'octubre del 1349 fins a la seva mort lluitant contra l'exèrcit del Principat d'Acaia.

Nou!!: República de Gènova і Manuel Cantacuzè (dèspota) · Veure més »

Manuel de Coloma y Escolano

Manuel de Coloma y Escolano, II marquès de Canales (Madrid, 1637 - Salamanca, 1717) home d'estat castellà, ocupà diversos càrrecs durant la darrera fase del regnat de Carles II de Castella.

Nou!!: República de Gènova і Manuel de Coloma y Escolano · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: República de Gènova і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Manuel III de Trebisonda

Manuel III Comnè fou el divuitè emperador de Trebisonda, que va governar en dinovè lloc durant el període 1390-1417.

Nou!!: República de Gènova і Manuel III de Trebisonda · Veure més »

Manuel Pessanha

Misser Manuel Pessanha (en italià Emanuele Pessagno i que posteriorment convertiria en el portuguès Pessanha) fou un mariner genovès que entrà al servei de Portugal en temps del rei Dionís I per tal de reorganitzar la incipient armada portuguesa i donant-li a canvi el títol d'Almirall de Portugal.

Nou!!: República de Gènova і Manuel Pessanha · Veure més »

Maona

Repúbliques marítimes (segle XII). Venezia.

Nou!!: República de Gènova і Maona · Veure més »

Mar Lígur

La mar Lígur La mar Lígur (en lígur: Mâ Ligure, en cors: Mari Liguru, en italià: Mare Ligure, en francès: Mer Ligurienne) és la part de la Mediterrània limitada al nord per la costa Blava i la Riviera lígur, a l'est per la costa toscana i al sud per les illes de Còrsega i Elba, més enllà de la qual s'estén la mar Tirrena; a l'oest limita amb el golf de Lleó.

Nou!!: República de Gènova і Mar Lígur · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: República de Gènova і Mar Negra · Veure més »

Marca de Ligúria oriental

La Marca de Gènova o de Ligúria oriental va ser creada el 961 per l'emperador Otó I. En un primer moment la marca va ser anomenada Obertenga, pel seu primer titular, el comte Obert I. També va ser anomenada marca Januensis, a partir de la capitalitat de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Marca de Ligúria oriental · Veure més »

Marcantoniu Ceccaldi

Marcantoniu Ceccaldi (Vescovato, 1521 - Gènova, 1561) fou un sacerdot i cronista cors, fill de Sebastianu Ceccaldi.

Nou!!: República de Gènova і Marcantoniu Ceccaldi · Veure més »

Maria Letizia Ramolino

Maria Letizia Buonaparte amb el cognom de soltera de Ramolino (Ajaccio, Còrsega, 24 d'agost de 1750 – Roma, 2 de febrer de 1836) va ser la mare de Napoleó Bonaparte.

Nou!!: República de Gènova і Maria Letizia Ramolino · Veure més »

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.

Nou!!: República de Gènova і Marina de guerra catalana · Veure més »

Marina Militare

La Marina Militare (Marina Militar en català) és una de les quatre branques que componen les forces armades d'Itàlia.

Nou!!: República de Gènova і Marina Militare · Veure més »

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: República de Gènova і Marina romana d'Orient · Veure més »

Marina veneciana

''Partida del Bucintoro rumb a San Nicolò di Lido el dia de l'Ascensió'' (ca. 1776-1770), oli sobre tela de Francesco Guardi La marina veneciana (venecià: Armada) fou la marina de la República de Venècia.

Nou!!: República de Gènova і Marina veneciana · Veure més »

Marquesat d'Estepa

El marquesat d'Estepa és un títol nobiliari espanyol.

Nou!!: República de Gènova і Marquesat d'Estepa · Veure més »

Marquesat d'Incisa

El marquesat d'Incisa fou una jurisdicció feudal italiana derivada de la divisió de dominis de la família dels Aleramici al Piemont, que en la seva màxima extensió abraçava Carentino, Bergamasco, Incisa, Castelnuovo, Vaglio, Betonia i Cerreto.

Nou!!: República de Gènova і Marquesat d'Incisa · Veure més »

Marquesat de Clavesana

El marquesat de Clavesana fou un estat medieval d'Itàlia, sorgit de la fragmentació dels dominis del marquès dels aleramici, Bonifaci del Vasto.

Nou!!: República de Gènova і Marquesat de Clavesana · Veure més »

Marquesat de Montferrat

XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: República de Gènova і Marquesat de Montferrat · Veure més »

Marquesat de Savona

La Marca de Savona, després marquesat de Savona fou una antiga jurisdicció feudal a la península Itàlica; la marca formava part dels territoris originals d'Aleram, el fundador de la nissaga dels aleramici.

Nou!!: República de Gènova і Marquesat de Savona · Veure més »

Massa (Marroc)

Massa (en àrab ماسة, Māsa; en amazic ⵎⴰⵙⵙⴰ) és una comuna rural de la província de Chtouka-Aït Baha, a la regió de Souss-Massa, al Marroc.

Nou!!: República de Gènova і Massa (Marroc) · Veure més »

Massacre dels genovesos

La Massacre dels genovesos és l'enfrontament armat que es produí el setembre del 1303 a Constantinoble entre la colònia de mercaders genovesos residents a la ciutat i les tropes almogàvers de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: República de Gènova і Massacre dels genovesos · Veure més »

Massacre dels Llatins

La Massacre dels Llatins (grec: Σφαγὴ τῶν Λατίνων, Sfagí ton Latínon; italià: Massacro dei Latini) fou una massacre dels habitants catòlics (dits «llatins») de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Gènova і Massacre dels Llatins · Veure més »

Mateu I Visconti

Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.

Nou!!: República de Gènova і Mateu I Visconti · Veure més »

Mateu Mercer

Mateu Mercer fou almirall de la Corona d'Aragó i majordom de la reina Elionor de Sicília.

Nou!!: República de Gènova і Mateu Mercer · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: República de Gènova і Mehmet II · Veure més »

Menaut de Favars

Menaut de Favars fou un mercenari gascó que va participar en el bàndol urgellista durant la Revolta del comte d'Urgell Va participar al costat del príncep Enric d'Anglaterra a la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: República de Gènova і Menaut de Favars · Veure més »

Mentonasc

El mentonasc és un parlar de transició de Menton a cavall de l'occità i el lígur.

Nou!!: República de Gènova і Mentonasc · Veure més »

Miquel de Trebisonda

Miquel Comnè fou el setzè emperador de Trebisonda, que va governar en dissetè lloc durant el període 1344-1349.

Nou!!: República de Gènova і Miquel de Trebisonda · Veure més »

Miquel IX Paleòleg

Miquel IX Paleòleg (en grec:, Mikhaïl ho Paleologos) (17 d'abril del 1277 al 12 d'octubre del 1320) fou el fill gran d'Andrònic II Paleòleg i Anna d'Hongria (filla d'Esteve V d'Hongria), i fou associat pel seu pare al tron el 1294.

Nou!!: República de Gènova і Miquel IX Paleòleg · Veure més »

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.

Nou!!: República de Gènova і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »

Monterosso al Mare

Situació de Monterosso al Mare Monterosso al Mare (en lígur Monterosso) és un municipi italià, situat a la regió de Ligúria i a la província de La Spezia.

Nou!!: República de Gènova і Monterosso al Mare · Veure més »

Morea otomana

Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: República de Gènova і Morea otomana · Veure més »

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Nou!!: República de Gènova і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Nou!!: República de Gènova і Mujàhid · Veure més »

Murat I

Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: República de Gènova і Murat I · Veure més »

Nacionalisme vènet

El nacionalisme vènet o venetisme és un terme utilitzat per definir un moviment regionalista que exigeix més autonomia per Vèneto de Roma, si no la independència, i la promoció de la redescoberta República de Venècia així com les seves tradicions, cultura i llengua.

Nou!!: República de Gènova і Nacionalisme vènet · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: República de Gènova і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Niccolò Pisani

Niccolò Pisani fou un almirall de la República de Venècia.

Nou!!: República de Gènova і Niccolò Pisani · Veure més »

Niolu

Niolu és una regió de Còrsega situada al centre nord-oest de l'illa, a l'est de Corte.

Nou!!: República de Gènova і Niolu · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: República de Gènova і Noblesa · Veure més »

Nurra

Nurra és una regió històrica de Sardenya nord-occidental dins la província de Sàsser, que limita amb la subregió sarda del Tataresu al sud (límit marcat pel riu Mannu i els turons de Logudor), amb el golf d'Asinara al nord-est i el Mar de Sardenya a cap a l'oest.

Nou!!: República de Gènova і Nurra · Veure més »

Orco Feglino

Orco Feglino (en lígur: Orco Fëin) és un comune (municipi) a la Província de Savona a la regió italiana de Ligúria, situat a uns 50 quilòmetres al sud-oest de Gènova i uns 30 quilòmetres al sud-oest de Savona a la vall alta del torrent d'Aquila.

Nou!!: República de Gènova і Orco Feglino · Veure més »

Orhan

Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.

Nou!!: República de Gènova і Orhan · Veure més »

Orxella

Roccella canariensis és un liquen conegut als Països Catalans com a orxella, del qual s'extreu un colorant natural, denominat habitualment orceïna, utilitzat per al color porpra.

Nou!!: República de Gènova і Orxella · Veure més »

Pacte de Madrid (1339)

El Pacte de Madrid de 1339 fou una aliança entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó per impedir l'accés de la dinastia marínida a la riba nord de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: República de Gènova і Pacte de Madrid (1339) · Veure més »

Pacte dels Vigatans

El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.

Nou!!: República de Gènova і Pacte dels Vigatans · Veure més »

Palazzi dei Rolli

Els Palazzi dei Rolli (en italià: Rolli di Genova o Rolli degli alloggiamenti pubblici di Genova) són un conjunt de palaus que es troben a la ciutat de Gènova, Liguria, Itàlia i que l'any 2006 van ser incorporats a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Nou!!: República de Gènova і Palazzi dei Rolli · Veure més »

Paolo Fregoso

, conegut també com a Paolo Campofregoso, fou un cardenal i arquebisbe de Gènova, i també dux de la República de Gènova durant tres mandats.

Nou!!: República de Gènova і Paolo Fregoso · Veure més »

Parc Ansaldo

El Parc Ansaldo va pretendre ser una urbanització de classe mitjana-alta i es va convertir en un barri marginal situat en una antiga alqueria senyorial de l'Horta d'Alacant, al sud del País Valencià.

Nou!!: República de Gènova і Parc Ansaldo · Veure més »

Patrician III: Rise of the Hanse

Patrician III: Rise of the Hanse és el tercer videojoc de la sèrie Patrician creat per Ascaron.

Nou!!: República de Gènova і Patrician III: Rise of the Hanse · Veure més »

Pau de Caltabellotta

La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.

Nou!!: República de Gènova і Pau de Caltabellotta · Veure més »

Pau de Cateau-Cambrésis

La Pau de Cateau-Cambrésis va ser el tractat més important de l'Europa del, per la durada dels seus acords, que van ser vigents durant un segle, i perquè donaria lloc a una nova situació internacional.

Nou!!: República de Gènova і Pau de Cateau-Cambrésis · Veure més »

Pera (Constantinoble)

Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: República de Gènova і Pera (Constantinoble) · Veure més »

Peràtia

Peràtia (grec: Περάτεια, 'més enllà ') fou el territori d'ultramar de l'Imperi de Trebisonda.

Nou!!: República de Gènova і Peràtia · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: República de Gènova і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Franquesa i Esteve

Pere Franquesa i Esteve, primer Comte de Vilallonga, (Igualada, 29 juny 1547 — presó de Lleó, Castella, novembre 1614) conegut a Castella com Pedro Franqueza, va ser un funcionari i buròcrata, secretari de la cort de Felip III i col·laborador del Duc de Lerma.

Nou!!: República de Gènova і Pere Franquesa i Esteve · Veure més »

Pere I de Xipre

Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.

Nou!!: República de Gènova і Pere I de Xipre · Veure més »

Pere II de Xipre

Pere II de Xipre o Pere II el Gros de Lusignan (vers 1354 o 1357 − 13 octubre 1382), dit Pere el Gros, fou rei de Xipre del 17 de gener del 1369 fins a la seva mort el 1382.

Nou!!: República de Gènova і Pere II de Xipre · Veure més »

Pere II el Gran al coll de Panissars

Pere II el Gran al coll de Panissars és una obra d'art de Bartomeu Ribó pintada cap al 1866 i exposada actualment al Museu d'Història de Catalunya.

Nou!!: República de Gènova і Pere II el Gran al coll de Panissars · Veure més »

Pervanèides

Els pervanèides (turc: Pervâneoğulları) foren una petita dinastia beilical que va regnar sobre Sinope i la seva regió de 1277 aproximadament, fins al 1322, quan foren suplantats pels jandàrides (Candaroğulları).

Nou!!: República de Gènova і Pervanèides · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: República de Gènova і Pesta Negra · Veure més »

Petrus Vesconte

Petrus Vesconte o Petrus Vesconte (fl. 1310–1330) va ser un cartògraf i geògraf del de la República de Gènova, un pioner en el camp de les cartes portolanes que va influir en la cartografia italiana i catalana al llarg dels segles  i. Sembla haver estat el primer cartògraf professional en signar i datar les seves obres amb regularitat.

Nou!!: República de Gènova і Petrus Vesconte · Veure més »

Pialí Baixà

Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.

Nou!!: República de Gènova і Pialí Baixà · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: República de Gènova і Piemont · Veure més »

Pirateria barbaresca

Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.

Nou!!: República de Gènova і Pirateria barbaresca · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: República de Gènova і Pisa · Veure més »

Plutocràcia

XIX i els primers del XX La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.

Nou!!: República de Gènova і Plutocràcia · Veure més »

Ponç de Santa Pau

Ponç de Santa Pau (?, s. XIV - Constantinoble, 1352) fou un almirall de la Corona d'Aragó.

Nou!!: República de Gènova і Ponç de Santa Pau · Veure més »

Poncianes

Situació de les illes Poncianes, al golf de Gaeta Les illes Poncianes (en italià isole Ponziane o també isole Pontine) són un arxipèlag volcànic de la mar Tirrena, situat al golf de Gaeta, a uns 30-40 km al sud del cap Circeo, a la costa occidental de la península Itàlica, que pertany a l'Estat Italià.

Nou!!: República de Gènova і Poncianes · Veure més »

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Nou!!: República de Gènova і Port de Barcelona · Veure més »

Portada/article maig 9

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: República de Gènova і Portada/article maig 9 · Veure més »

Portofino

Portofino (en ligur Pòrtofin) és un municipi d'Itàlia de 439 habitants de la ciutat metropolitana de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Portofino · Veure més »

Presa de Squillace

La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: República de Gènova і Presa de Squillace · Veure més »

Primera batalla naval de Tarragona

La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: República de Gènova і Primera batalla naval de Tarragona · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: República de Gènova і Primera Croada · Veure més »

Principat de Seborga

El principat de Seborga (italià: Principato di Seborga) és una micronació no reconeguda, situada a la regió italiana de Ligúria (província d'Imperia), prop de la frontera amb França.

Nou!!: República de Gènova і Principat de Seborga · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: República de Gènova і Quarta Croada · Veure més »

Quersonès

Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.

Nou!!: República de Gènova і Quersonès · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: República de Gènova і Quios · Veure més »

Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).

Nou!!: República de Gènova і Ramon Berenguer II de Provença · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: República de Gènova і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon d'Ortafà

Ramon d'Ortafà (Rosselló) fou un noble català.

Nou!!: República de Gènova і Ramon d'Ortafà · Veure més »

Reaud

Reaud (italià Realdo, brigasc Rêaud) és una fracció del municipi de Triora (província d'Impèria, Ligúria), que forma part de la Val Ròia, dins les Valls Occitanes.

Nou!!: República de Gènova і Reaud · Veure més »

Reconquesta de Constantinoble

La reconquesta de Constantinoble de 1261 significà la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llatí, per l'Imperi de Nicea, i la restauració de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: República de Gènova і Reconquesta de Constantinoble · Veure més »

Regne de Càndia

El regne de Càndia o ducat de Càndia va ser el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominació veneciana del 1205 al 1669.

Nou!!: República de Gènova і Regne de Càndia · Veure més »

Regne de Còrsega

El Regne de Còrsega fou un regne de curta durada a l'illa de Còrsega.

Nou!!: República de Gènova і Regne de Còrsega · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: República de Gènova і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: República de Gènova і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: República de Gènova і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: República de Gènova і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia

Les relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia foren les relacions internacionals entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Gènova і Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República de Gènova і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

República Catalana (1641)

La República Catalana fou un efímer estat independent sota la protecció de França proclamat el gener de 1641 pels Braços Generals de Catalunya en el context de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: República de Gènova і República Catalana (1641) · Veure més »

República d'Amalfi

La República Marinera d'Amalfi o Ducat d'Amalfi va ser una ciutat estat independent de facto, centrada en la ciutat homònima.

Nou!!: República de Gènova і República d'Amalfi · Veure més »

República de Còrsega

La República de Còrsega (cors Nazione di Corsica) fou un estat independent de 1755 a 1769 a l'illa de Còrsega, antiga dependència de la República de Gènova, fins que fou annexada militarment a França.

Nou!!: República de Gènova і República de Còrsega · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.

Nou!!: República de Gènova і República de Pisa · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: República de Gènova і República de Venècia · Veure més »

Repúbliques marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.

Nou!!: República de Gènova і Repúbliques marítimes · Veure més »

Repoblament de Mallorca

El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: República de Gènova і Repoblament de Mallorca · Veure més »

Revolta contra els almoràvits

Els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins.

Nou!!: República de Gènova і Revolta contra els almoràvits · Veure més »

Revolta de Sardenya (1353-1355)

La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Revolta de Sardenya (1353-1355) · Veure més »

Revolta de Sàsser

La revolta de Sàsser fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.

Nou!!: República de Gènova і Revolta de Sàsser · Veure més »

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Nou!!: República de Gènova і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »

Revolució belga

La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.

Nou!!: República de Gènova і Revolució belga · Veure més »

Ricardo Wall y Devereux

Ricardo Wall y Devereux (Nantes, França, 5 de novembre de 1694 - Soto de Roma, Granada, 26 de desembre de 1777) va ser un general, diplomàtic i ministre d'origen irlandès al servei del regne d'Espanya.

Nou!!: República de Gènova і Ricardo Wall y Devereux · Veure més »

Riu Senegal

Pescadors portant caixes de peix a l'estuari del Senegal vora Saint Louis El riu Senegal és un riu d'Àfrica que neix a Guinea, a l'altiplà de Fouta Djalon, amb el nom de Bafing.

Nou!!: República de Gènova і Riu Senegal · Veure més »

Romeu de Corbera

Romeu de Corbera (Barcelona, ? - València, 1445) fou un almirall i general de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó Acompanyà Martí l'Humà en la recuperació de l'illa de Sardenya el 1409 i com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410.

Nou!!: República de Gènova і Romeu de Corbera · Veure més »

Rumelifeneri Kalesi

Castell Rumeli Feneri al 2014 Rumelifeneri Kalesi o Rumeli Feneri Kalesi (en turc: castell de Rumelifeneri o castell de Far de Rumeli) és un castell a la part europea d'Istanbul, Turquia, al punt més septentrional del Bòsfor.

Nou!!: República de Gènova і Rumelifeneri Kalesi · Veure més »

Rus (poble)

Guerrer eslau del llibre Solntsev Els rus (en rus i ucraïnès: русь,; també ros, rhos, del suec: ros, en grec: ρωσ) foren la població històrica del Kaganat Rus i de la Rus de Kíev.

Nou!!: República de Gènova і Rus (poble) · Veure més »

Salvador Feliu de la Penya

Salvador Feliu de la Penya i Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733) fou un mercader i polític català.

Nou!!: República de Gènova і Salvador Feliu de la Penya · Veure més »

Sambucucciu d'Alandu

Sambucuccio d'Alando fou un líder camperol cors del, originari d'Alando.

Nou!!: República de Gènova і Sambucucciu d'Alandu · Veure més »

Sangiovese

Raïm de sangiovese. Sangiovese és una varietat de raïm negre de vi.

Nou!!: República de Gènova і Sangiovese · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: República de Gènova і Santa Aliança · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Nou!!: República de Gènova і Sardinia · Veure més »

Sarichioi

Sarichioi (en, del turc: Sarıköy, 'Poble Groc') és una comuna al comtat de Tulcea, al nord de la Dobruja (Romania).

Nou!!: República de Gènova і Sarichioi · Veure més »

Savona

Savona (antigament Saona en lígur Sann-a) és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.

Nou!!: República de Gènova і Savona · Veure més »

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Nou!!: República de Gènova і Sàsser · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: República de Gènova і Segona Croada · Veure més »

Segona Guerra de Nàpols

La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.

Nou!!: República de Gènova і Segona Guerra de Nàpols · Veure més »

Separatisme

El separatisme és una ideologia que promou la desunió d'una o diverses parts d'una entitat.

Nou!!: República de Gènova і Separatisme · Veure més »

Sestri Levante

Sestri Levante és un municipi de 18.616 habitants de la ciutat metropolitana de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Sestri Levante · Veure més »

Setena Croada

La setena croada fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei Lluís IX de França.

Nou!!: República de Gènova і Setena Croada · Veure més »

Setge d'Acre (1189-1191)

El setge d'Acre fou la primera operació bèl·lica important organitzada pel rei de Jerusalem, Guiu de Lusignan per recuperar els territoris perduts en les campanyes de Saladí, cap dels musulmans de Síria i Egipte.

Nou!!: República de Gènova і Setge d'Acre (1189-1191) · Veure més »

Setge d'Alacant (1356)

El setge d'Alacant de 1356 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Gènova і Setge d'Alacant (1356) · Veure més »

Setge d'Antioquia (1097-1098)

El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.

Nou!!: República de Gènova і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »

Setge d'Oreoi

El setge d'Oreoi, del 15 d'agost al 20 d'octubre de 1351 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Setge d'Oreoi · Veure més »

Setge d'Oriola (1359)

El Setge d'Oriola de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Gènova і Setge d'Oriola (1359) · Veure més »

Setge de Bonifacio

Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Bonifacio · Veure més »

Setge de Calais (1346)

El Setge de Calais al nord de França va començar el 1346 cap a l'inici del que més tard s'anomenaria la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Calais (1346) · Veure més »

Setge de Calvi

El setge de Calvi fou una de les batalles de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Calvi · Veure més »

Setge de Gènova

El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Gènova · Veure més »

Setge de Guardamar (1358)

La presa o setge de Guardamar de 1358 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Guardamar (1358) · Veure més »

Setge de Guardamar (1359)

El Setge de Guardamar de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Guardamar (1359) · Veure més »

Setge de l'Alguer

El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Setge de l'Alguer · Veure més »

Setge de Lisboa (1147)

El setge de Lisboa, amb inici el dia 1 de juliol de 1147, i que s'estengué fins al 25 d'octubre, fou un episodi integrant del procés d'expansió feudal cristiana de la península Ibèrica, acabant amb la conquesta d'aquesta important ciutat als moros per les forces d'Alfons I de Portugal (1112-1185) amb l'ajut dels croats.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Lisboa (1147) · Veure més »

Setge de Maó (1147)

El Setge de Maó de 1147 fou una acció duta a terme pels genovesos de camí a la Croada d'al-Mariyya.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Maó (1147) · Veure més »

Setge de Nàpols (1528)

El setge de Nàpols de 1528 fou un dels episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià que entre el 1526 i el 1530 va enfrontar Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Francesc I de França.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Nàpols (1528) · Veure més »

Setge de Pera

La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Pera · Veure més »

Setge de Tarassona

El Setge de Tarassona de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Tarassona · Veure més »

Setge de Tàrent

El setge de Tàrent va tenir lloc entre el 28 d'octubre de 1501 i l'1 de març de 1502 durant el transcurs de la segona guerra de Nàpols.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Tàrent · Veure més »

Setge de Trípoli

El setge de Trípoli va tenir lloc durant el període posterior a la Primera Croada, i va durar des del 1102 fins al 12 de juliol del 1109.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Trípoli · Veure més »

Setge de Trípoli (1289)

El setge de Trípoli del 1289 suposà la caiguda i destrucció del Comtat de Trípoli (el que avui dia és el Líban) en mans dels mamelucs.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Trípoli (1289) · Veure més »

Setge de València (1359)

El Setge de València de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: República de Gènova і Setge de València (1359) · Veure més »

Simonetta Vespucci

Simonetta Cattaneo o Simoneta Vespucci, anomenada "la bella Simonetta", (Porto Venere, República de Gènova, 1453 – Florència, República de Florència, 26 d'abril de 1476) fou una noble italiana, filla del noble Gaspare Cattaneo, que va esdevenir musa de diversos artistes del Renaixement.

Nou!!: República de Gènova і Simonetta Vespucci · Veure més »

Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401)

La situació política a l'Imperi Otomà així com el seu entorn, prèvia a la guerra amb Tamerlà, i les negociacions entre les dues parts, ajuda a entendre que va portar a la guerra el 1402.

Nou!!: República de Gènova і Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401) · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: República de Gènova і Sixt IV · Veure més »

Slàviansk-na-Kubani

Slàviansk-na-Kubani - Славянск-на-Кубани - és una ciutat del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: República de Gènova і Slàviansk-na-Kubani · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: República de Gènova і Societat · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: República de Gènova і Soldanat de Rum · Veure més »

Suleyman I

Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.

Nou!!: República de Gènova і Suleyman I · Veure més »

Supressió de la Companyia de Jesús

La supressió de la Companyia de Jesús a l'Imperi Portuguès (1759), França (1764), les Dues Sicílies, Malta, Parma, l'Imperi Espanyol (1767) i Àustria i Hongria (1782) és un tema complex.

Nou!!: República de Gènova і Supressió de la Companyia de Jesús · Veure més »

Talassocràcia

Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα "mar" i κράτος "domini, poder, govern"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis del qual són principalment marítims.

Nou!!: República de Gènova і Talassocràcia · Veure més »

Temriük

Temriük - Темрюк és una ciutat del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: República de Gènova і Temriük · Veure més »

Teodor I de Montferrat

Teodor I de Montferrat, de nom complet: Teodor Comnè Ducas Paleòleg (en grec: Theódoros Komninós Ducas Àngelos Paleologos), fou marquès de Montferrat del 1306 al 1338, el primer de la dinastia Paleòleg que en va governar aquest marquesat.

Nou!!: República de Gènova і Teodor I de Montferrat · Veure més »

Teories de la conspiració jueva

Cartell de l'exposició antimaçònica, 1941-1942, Gran Bretanya i els Estats Units suposadament controlats per jueus Les teories de la conspiració jueva són una temàtica molt present en les teories de la conspiració.

Nou!!: República de Gènova і Teories de la conspiració jueva · Veure més »

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Nou!!: República de Gènova і Tercera Coalició · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: República de Gènova і Toktamix · Veure més »

Tomàs Paleòleg

Tomàs Paleòleg (en grec:,Thomas Palaiologos), fou el sisè governant de la província bizantina de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: República de Gènova і Tomàs Paleòleg · Veure més »

Torre de Mortella

La Torre de Mortella (Cors: Torra di Mortella, literalment: Torre de la Murtra) és una torre genovesa en ruïnes, situada a la costa de la punta Mortella, a l'entrada del golf de Saint-Florent, al municipi de Saint-Florent (Còrsega, França).

Nou!!: República de Gènova і Torre de Mortella · Veure més »

Torre de Santa Maria de la Capella

La Torre de Santa Maria de la Capella (en cors: Torra di Santa Maria Chjapella) és una torre genovesa construïda sobre una roca propera a la costa del Cap Cors, prop de la capella de Santa Maria, que li dona nom, al municipi de Rogliano, a l'illa de Còrsega (França).

Nou!!: República de Gènova і Torre de Santa Maria de la Capella · Veure més »

Torre del Zenobito

La Torre del Zenobito és una torre genovesa situada a la punta homònima, al sud de l'illa de Capraia, a l'Arxipèlag Toscà (Itàlia).

Nou!!: República de Gènova і Torre del Zenobito · Veure més »

Torre genovesa

Torre genovesa a Còrsega: Torre de l'Osse Les torres genoveses (Cors: torri ghjenuvesi, singular: torre ghjenuvese, també torra-; Francès: tours génoises; Italià: torri genovesi) són torres de guaita construïdes al segle XVI (entre 1530 i 1620) a la costa de l'antiga República de Gènova, per a la vigilància dels atacs dels pirates barbarescos, principalment a l'illa de Còrsega, on se'n van construir més de 150, 30 de les quals al Cap Cors, i en menor mesura a les illes d'Elba, Capraia, i Tabarka (Tunísia), a Beyoğlu (Turquia), i a les ribes de la Mar Negra: Inkerman (Sebastòpol), Sudak, i Anapa, a les costes russes.

Nou!!: República de Gènova і Torre genovesa · Veure més »

Tractat d'Aquisgrà (1748)

El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.

Nou!!: República de Gènova і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »

Tractat d'Oñate

Íñigo Vélez de Guevara i Tassis, VII comte de Oñate i del que el tractat pren nom. El tractat d'Oñate o acord d'Oñate del 29 de juliol de 1617 va ser un tractat secret entre les branques espanyoles i austríaques de la Casa d'Habsburg.

Nou!!: República de Gènova і Tractat d'Oñate · Veure més »

Tractat d'Orvieto

El Tractat d'Orvieto fou un pacte signat el 1281 per Carles I de Sicília, el dux de Venècia Giovanni Dandolo i Felip de Courtenay, emperador llatí titular, per recuperar l'Imperi Llatí, sota l'impuls del papa Martí IV.

Nou!!: República de Gènova і Tractat d'Orvieto · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de Nimfèon (1261)

Mapa de la regió el 1265, poc després del tractat de Nimfèon de 1261 El Tractat de Nimfèon (en llatí: Nymphaeum) va ser un tractat i un pacte de defensa mútua entre l'Imperi de Nicea i la República de Gènova realitzat en la ciutat de Nimfèon al març de 1261.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Nimfèon (1261) · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1351)

El Tractat de Perpinyà del 1351 fou un acord entre la República de Venècia i la Corona d'Aragó per lluitar contra la República de Gènova en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Perpinyà (1351) · Veure més »

Tractat de Tarascó (1176)

La Pau de Tarascó fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarascó on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provença, el Gavaldà i el Carladès.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Tarascó (1176) · Veure més »

Tractat de Tolentino

Larmistici de Bolonya de 1796 i el tractat de Tolentino de 1797 van ser dos acords signats entre França i la Santa Seu en el context de les guerres napoleòniques.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Tolentino · Veure més »

Tractat de Versalles (1768)

El Tractat de Versalles és un acord firmat entre França i Gènova el 15 de maig de 1768, que consagrà l'annexió francesa de Còrsega.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Versalles (1768) · Veure més »

Tractat de Versalles (desambiguació)

* El Tractat de Versalles (1685): signat el 12 de febrer de 1685 entre Lluís XIV de França i República de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Versalles (desambiguació) · Veure més »

Tractat de Viterbo

Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Viterbo · Veure més »

Tulcea

Tulcea (en búlgar, rus, i en ucraïnès: Тулча, Tulcha; en turc: Hora-Tepé o Tolçu) és una ciutat amb estatus de ''municipiu'' a Dobruja (Romania).

Nou!!: República de Gènova і Tulcea · Veure més »

Turgut Reis

Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.

Nou!!: República de Gènova і Turgut Reis · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Nou!!: República de Gènova і Turtuixa · Veure més »

Ugolino della Gherardesca

''Ugolino envoltat dels seus quatre fills'' segons Jean-Baptiste Carpeaux, 1861, Petit Palais. Ugolino della Gherardesca (vers 1220 – març de 1289), comte de Donoratico, va ser un noble i comandant naval de la República de Pisa.

Nou!!: República de Gènova і Ugolino della Gherardesca · Veure més »

Universitat de Gènova

La Universitat de Gènova (en italià: Università degli Studi di Genova, o de forma més comuna Università di Genova, en llatí: Genuense Athenaeum) és una universitat fundada a Gènova l'any 1481.

Nou!!: República de Gènova і Universitat de Gènova · Veure més »

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Nou!!: República de Gènova і Vaixell · Veure més »

Varna (Bulgària)

Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.

Nou!!: República de Gènova і Varna (Bulgària) · Veure més »

Ventimiglia

Ventimiglia és un municipi italià situat a la regió de Ligúria i a la província d'Imperia.

Nou!!: República de Gènova і Ventimiglia · Veure més »

Vernazza

Vernazza (en lígur: Vernassa, localment Vernasa; Vulnetia) és una població i comune situada a la província de La Spezia, Ligúria, al nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: República de Gènova і Vernazza · Veure més »

Vi blanc

El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.

Nou!!: República de Gènova і Vi blanc · Veure més »

Vicenç Bacallar i Sanna

Vicenç Bacallar i Sanna (Càller, 6 de febrer de 1669 - La Haia, 11 de juny de 1728) va ser un noble, polític i escriptor sard.

Nou!!: República de Gènova і Vicenç Bacallar i Sanna · Veure més »

Vincenzo Giustiniani

Vincenzo Giustiniani (Quios, Grècia, llavors possessió de la república de Gènova, gener de 1537 - Roma, gener de 1537), va ser un cardenal greco-italià del.

Nou!!: República de Gènova і Vincenzo Giustiniani · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: República de Gènova і 1298 · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: República de Gènova і 13 de febrer · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Gènova і 13 de juliol · Veure més »

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: República de Gènova і 1317 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1352 · Veure més »

1353

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1353 · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: República de Gènova і 1435 · Veure més »

1466

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: República de Gènova і 1466 · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Gènova і 15 de maig · Veure més »

1768

;Països Catalans.

Nou!!: República de Gènova і 1768 · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Gènova і 25 de novembre · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Gènova і 27 d'abril · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Gènova і 30 de novembre · Veure més »

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Gènova і 5 d'agost · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant