Obrir a Google MapsTaula de continguts
171 les relacions: Acciaiuoli, Agostino di Duccio, Alberico da Barbiano, Alexandre de Mèdici, Alfonso Petrucci, Amerigo Vespucci, Angelo Tartaglia, Antoniotto I Adorno, Arquitectura del Renaixement, Art del Renaixement, Batalla d'Alessandria, Batalla de Benevent, Batalla de Borgoforte, Batalla de Campaldino, Batalla de Ceresole, Batalla de Gavinana, Batalla de Governolo, Batalla de Montaperti, Batalla del Cefís, Bertrand du Pouget, Biagio Assereto, Bisbat de Prato, Bisbat de San Miniato, Blanca de Mèdici, Braccio da Montone, Brunetto Latini, Campiglia Marittima, Casal d'Àustria, Caterina de Mèdici, Caterina Sforza, Cionarino della Faggiuola, Ciutat estat, Clarice de Mèdici, Clarice Orsini, Climent VII, Companyia privilegiada, Comtat d'Armanyac, Condottiero, Conquesta del Regne de Nàpols, Conspiració dels Pazzi, Contessina de Bardi, Cosme, Cosme el Vell, Cosme I de Mèdici, Cosme III de Mèdici, Cristoforo Landino, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada pisano-catalana, Dante Alighieri, David (Miquel Àngel), ... Ampliar l'índex (121 més) »
Acciaiuoli
El Acciaiuoli foren una notable família de comerciants i banquers, originats a Brèscia i establerts a la segona meitat del a Florència.
Veure República de Florència і Acciaiuoli
Agostino di Duccio
Façana dell'Oratorio di San Bernardino a Perusa. Agostino di Duccio (Florència, República de Florència, 1418 - Perusa, 1481) fou un escultor florentí.
Veure República de Florència і Agostino di Duccio
Alberico da Barbiano
Alberico da Barbiano El Gran (Barbiano di Cotignola, 1344 – Castello di Pieve del Vescovo, 26 d'abril de 1409) fou un condottiero italià, comte de Cunio.
Veure República de Florència і Alberico da Barbiano
Alexandre de Mèdici
Alexandre de Mèdici, anomenat el Moro, (Florència, República de Florència 1510 - íd., Ducat de Florència 1537) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir duc d'Urbino entre 1519 i 1527, senyor de Florència en dues ocasions entre 1523-1527 i entre 1530-1532, i finalment duc de Florència entre 1532 i 1537.
Veure República de Florència і Alexandre de Mèdici
Alfonso Petrucci
Alfonso Petrucci (Siena, 1491 – Roma, 16 de juliol de 1517) va ser un cardenal i bisbe catòlic italià.
Veure República de Florència і Alfonso Petrucci
Amerigo Vespucci
Amerigo Vespucci (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454, Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella.
Veure República de Florència і Amerigo Vespucci
Angelo Tartaglia
Angelo Broglio da Lavello (1370 - 1421), més conegut com a "Tartaglia", va ser un condottiero italià, un dels mercenaris més famosos de l'edat mitjana.
Veure República de Florència і Angelo Tartaglia
Antoniotto I Adorno
Antoniotto I Adorno (Gènova vers 1340 - Finale 5 de juny de 1398), fou fill d'Adornino Adorno (patrici que va ocupar alguns càrrecs a la república i va morir el 1370).
Veure República de Florència і Antoniotto I Adorno
Arquitectura del Renaixement
Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.
Veure República de Florència і Arquitectura del Renaixement
Art del Renaixement
El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.
Veure República de Florència і Art del Renaixement
Batalla d'Alessandria
La Batalla d'Alessandria, o batalla de Castellazzo del 25 de juny de 1391 fou una de les batalles de les Guerres Florentinomilaneses, dins el context de les guerres de Güelfs i gibel·lins.
Veure República de Florència і Batalla d'Alessandria
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Veure República de Florència і Batalla de Benevent
Batalla de Borgoforte
Representació de la Batalla de Borgoforte La batalla de Borgoforte va tenir lloc el 29 d'octubre de 1397, a Borgoforte entre l'exèrcit milanès, que pretenia incorporar Màntua als dominis del ducat de Milà, i l'exèrcit mantovà.
Veure República de Florència і Batalla de Borgoforte
Batalla de Campaldino
La batalla de Campaldino tingué lloc l'11 de juny de 1289 entre els güelfs (que en sortiren victoriosos), del costat florentí, i els gibelins, del costat d'Arezzo.
Veure República de Florència і Batalla de Campaldino
Batalla de Ceresole
La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.
Veure República de Florència і Batalla de Ceresole
Batalla de Gavinana
La Batalla de Gavinana es va lliurar el 3 d'agost de 1530, com a part del "Setge de Florència entre uns 3.500 mercenaris a sou dels Florentins comandats per Francesco Ferrucci i les forces imperials de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, amb més de 9000 homes armats sota el comandament de diferents condottieri (Maramaldo, Alessandro Vitelli, Niccolò Bracciolini) tots ells sota les ordres de Filibert de Chalons, príncep d'Orange.
Veure República de Florència і Batalla de Gavinana
Batalla de Governolo
La batalla de Governolo de 28 d'agost de 1397 fou un dels combats entre la lliga de prínceps italians i els Visconti.
Veure República de Florència і Batalla de Governolo
Batalla de Montaperti
La Batalla de Montaperti es va lliurar el 4 de setembre de 1260 entre les repúbliques de Florència i Siena en la Toscana com a part del conflicte entre els güelfs i gibel·lins.
Veure República de Florència і Batalla de Montaperti
Batalla del Cefís
La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.
Veure República de Florència і Batalla del Cefís
Bertrand du Pouget
Bertrand du Pouget —Bertrando del Poggetto — (1280 – 3 de febrer de 1352) va ser un diplomàtic papal i cardenal francès.
Veure República de Florència і Bertrand du Pouget
Biagio Assereto
Biagio Assereto fou un almirall genovès del.
Veure República de Florència і Biagio Assereto
Bisbat de Prato
El bisbat de Prato (italià: diocesi di Prato; llatí: Dioecesis Pratensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure República de Florència і Bisbat de Prato
Bisbat de San Miniato
El bisbat de San Miniato (italià: diocesi di San Miniato; llatí: Dioecesis Sancti Miniati o Dioecesis Miniatopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure República de Florència і Bisbat de San Miniato
Blanca de Mèdici
Blanca de Mèdici (Florència, República de Florència 1446 - ? abril del 1488) fou una noble italiana membre dels Mèdici.
Veure República de Florència і Blanca de Mèdici
Braccio da Montone
Andrea Fortebraccio, conegut com a Braccio da Montone (Perusa, 1 de juliol de 1368 - L'Aquila, 5 de juny de 1424) va ser un condottiero italià, governador de Bolonya, rector de Roma, senyor de Perusa, príncep de Càpua, comte de Montone i de Foggia i Gran Conestable del Regne de Nàpols.
Veure República de Florència і Braccio da Montone
Brunetto Latini
''Els llibres del tresor''. Llibre I. Pàgina del bestiari que descriu el mico. Brunetto Latini (Florència, vers 1220 - 1294) va ser un notari, filòsof, i canceller de la república florentina.
Veure República de Florència і Brunetto Latini
Campiglia Marittima
Campiglia Marittima és un comune (municipi) de la província de Liorna, a la regió italiana de la Toscana, situat a uns 90 quilòmetres al sud-oest de Florència i a uns 60 quilòmetres al sud de Liorna.
Veure República de Florència і Campiglia Marittima
Casal d'Àustria
Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.
Veure República de Florència і Casal d'Àustria
Caterina de Mèdici
Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).
Veure República de Florència і Caterina de Mèdici
Caterina Sforza
Caterina Sforza (Milà, Ducat de Milà, 1463 - Florència, República de Florència, 1509) fou una membre de la noblesa italiana que va esdevenir comtessa consort d'Imola i Forlì; i una de les dones més influents de la seva època.
Veure República de Florència і Caterina Sforza
Cionarino della Faggiuola
Cionarino della Faggiuola (Romanya, s. XIV), també citat com a Cionarine o Cinnerino, va ser un noble italià.
Veure República de Florència і Cionarino della Faggiuola
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Veure República de Florència і Ciutat estat
Clarice de Mèdici
Clarice de Mèdici (Florència, 1493 - 3 de maig de 1528) fou membre de la família florentina dels Mèdici, filla del Senyor de Florència Pere II de Mèdici i d'Alfonsina Orsini i germana menor de Llorenç II, senyor de Florència i duc d'Urbino.
Veure República de Florència і Clarice de Mèdici
Clarice Orsini
Clarice Orsini (Roma, Estats Pontificis, ~1450 – Florència, República de Florència, 30 de juliol de 1488) fou una noble italiana que va esdevenir esposa de Llorenç el Magnífic.
Veure República de Florència і Clarice Orsini
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure República de Florència і Climent VII
Companyia privilegiada
Una companyia privilegiada (de l'italià Compagnia) era una companyia comercial amb activitats que gaudien de la protecció de l'estat mitjançant un privilegi.
Veure República de Florència і Companyia privilegiada
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Veure República de Florència і Comtat d'Armanyac
Condottiero
''Il Condottiere'', de Leonardo da Vinci El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del.
Veure República de Florència і Condottiero
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.
Veure República de Florència і Conquesta del Regne de Nàpols
Conspiració dels Pazzi
Medalla commemorativa de la victòria de Llorenç de Mèdici en la Conspiració dels Pazzi. La Conspiració dels Pazzi va ser una conjura tramada per la família dels Pazzi contra els germans Lorenzo i Giulliano de la família dels Mèdici, que va tenir lloc l'any 1478 a la ciutat de Florència, amb la finalitat d'aconseguir el poder sobre la ciutat.
Veure República de Florència і Conspiració dels Pazzi
Contessina de Bardi
Contessina de Bardi (Florència, República de Florència vers el 1390 - íd. 1473) fou una donzella florentina que es casà amb Cosme el Vell.
Veure República de Florència і Contessina de Bardi
Cosme
* Cosme (nom).
Veure República de Florència і Cosme
Cosme el Vell
Cosme de Mèdici —Cosimo de'Medici— també conegut amb el nom de Cosme el Vell o Cosimo Pater Patriae— (Florència, República de Florència, 27 de setembre de 1389 - íd., 1 d'agost de 1464) fou un polític i banquer florentí, fundador d'una de les branques de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir una de les figures més importants durant el Renaixement i fou senyor de Florència entre 1434 i 1464.
Veure República de Florència і Cosme el Vell
Cosme I de Mèdici
Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.
Veure República de Florència і Cosme I de Mèdici
Cosme III de Mèdici
Cosme III de Mèdici o Cosme III de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana 1642 - íd. 1723) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1670 i 1723.
Veure República de Florència і Cosme III de Mèdici
Cristoforo Landino
Cristoforo Landino (Florència, 1424 - 1498), va ser un humanista i orador italià.
Veure República de Florència і Cristoforo Landino
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure República de Florència і Croada contra la Corona d'Aragó
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Veure República de Florència і Croada pisano-catalana
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure República de Florència і Dante Alighieri
David (Miquel Àngel)
El David, de vegades anomenat David de Miquel Àngel, és una obra renaixentista de Michelangelo Buonarroti que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència.
Veure República de Florència і David (Miquel Àngel)
David de marbre (Donatello)
El David de marbre de Donatello és una escultura de l'etapa de joventut d'aquest gran artista.
Veure República de Florència і David de marbre (Donatello)
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Veure República de Florència і Donatello
Donato Acciaiuoli (conseller)
Donato Acciaiuoli fou un noble de la ciutat de Roma, d'origen florentí, conseller del rei de França el 1461.
Veure República de Florència і Donato Acciaiuoli (conseller)
Drusos
Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.
Veure República de Florència і Drusos
Ducat d'Urbino
El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.
Veure República de Florència і Ducat d'Urbino
Ducat de Florència
El Ducat de Florència (en italià: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la península italiana, al voltant de la ciutat de Florència, que existí entre 1532 i 1569.
Veure República de Florència і Ducat de Florència
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure República de Florència і Ducat de Milà
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Veure República de Florència і Ducat de Neopàtria
El príncep
El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.
Veure República de Florència і El príncep
Ezio Auditore da Firenze
Ezio Auditore amb l'uniforme d'''Assassin's Creed II''. Ezio Auditore amb l'uniforme d'''Assassin's Creed: Brotherhood''. Ezio Auditore da Firenze (República de Florència, Itàlia: 24 de juny del 1459 - 30 de novembre del 1524) és un personatge fictici de la saga de videojocs de ficció històrica Assassin's Creed, protagonista dels videojocs Assassin's Creed II (i els seus spin-offs Assassin's Creed II:Discovery i Assassin's Creed: Project Legacy), Assassin's Creed: Brotherhood i Assassin's Creed: Revelations, de les novel·les Assassin's Creed: Renaissance, Assassin's Creed: Brotherhoood i Assassin's Creed: Revelations, i de les pel·lícules Assassin's Creed: Lineage, Assassin's Creed: Embers i Assassin's Creed: Ascendance.
Veure República de Florència і Ezio Auditore da Firenze
Família Strozzi
Blasó de la família Strozzi Els Strozzi foren un llinatge florentí que originàriament va pertànyer als popolani i que a partir del desenvolupà un important paper en la història de Florència.
Veure República de Florència і Família Strozzi
Farnese
Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.
Veure República de Florència і Farnese
Federico da Montefeltro
Frederic III Montefeltro (Gubbio, 7 de juny del 1422 - Ferrara, 10 de setembre de 1482), era el fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.
Veure República de Florència і Federico da Montefeltro
Fiesole
Fiesole (pronunciat) és una ciutat toscana, a la ciutat metropolitana de Florència, amb 14.126 habitants el 2007.
Veure República de Florència і Fiesole
Firenzuola
Firenzuola és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Florència, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 40 km al nord-est de Florència.
Veure República de Florència і Firenzuola
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure República de Florència і Francesc I de França
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Veure República de Florència і Francesc Sforza
Francesco Piccinino
Francesco Piccinino (c 1407 - 16 d'octubre de 1449) va ser un condottiero italià.
Veure República de Florència і Francesco Piccinino
Francocràcia
El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia.
Veure República de Florència і Francocràcia
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure República de Florència і Güelfs i gibel·lins
Giovanni da Verrazzano
Giovanni da Verrazzano (sovint escrit Verrazano) (Val di Greve, Florència, 1485 - algun indret de les Antilles, 1528) va ser un navegant i explorador Florentí, que al servei de Francesc I de França explorà la costa atlàntica d'Amèrica del Nord a la recerca d'un pas pel nord-oest cap a l'Índia.
Veure República de Florència і Giovanni da Verrazzano
Giovanni il Popolano
Giovanni de Mèdici o senzillament Joan de Mèdici, anomenat Giovanni il Popolano (Florència, República de Florència 21 d'octubre de 1467 - San Pietro de Bagno, 14 de setembre de 1498) fou un noble italià de la família Mèdici.
Veure República de Florència і Giovanni il Popolano
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Veure República de Florència і Girolamo Savonarola
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure República de Florència і Gran Ducat de Toscana
Guerra d'Itàlia de 1499–1504
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Veure República de Florència і Guerra d'Itàlia de 1499–1504
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Veure República de Florència і Guerra de la Lliga de Cognac
Hipòlit de Mèdici
Detall del Retrat d'Hipòlit de Mèdici realitzat per Ticià. Hipòlit de Mèdici (en italià: Ippolito de' Medici) (Urbino, Ducat d'Urbino 1511 - Itri, Estats Pontificis 1535) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir cardenal i senyor de Florència entre 1523 i 1527.
Veure República de Florència і Hipòlit de Mèdici
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure República de Florència і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure República de Florència і Història del papat
Iacopo Rusticucci
Iacopo Rusticucci va ser un polític florentí del, militant de la facció dels güelfs.
Veure República de Florència і Iacopo Rusticucci
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure República de Florència і Itàlia
Joan de Cosme de Mèdici
Fotografia de Ginebra degli Alessandrini Joan de Cosme de Mèdici o senzillament Joan de Mèdici (en italià: Giovanni di Cosimo de'Medici) (Florència, República de Florència 1421 - íd. 1463) fou un noble florentí de la Dinastia Mèdici que va esdevenir un dels grans mecenes del Renaixement.
Veure República de Florència і Joan de Cosme de Mèdici
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Veure República de Florència і Joan Galeàs Visconti
Joan III de Vilamarí
Joan de Vilamarí (? - ?, 1479), noble i militar català del llinatge de Vilamarí.
Veure República de Florència і Joan III de Vilamarí
John Hawkwood
Fresc de John Hawkwood, per Paolo Uccello. Santa Maria del Fiore (Florència). John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns.
Veure República de Florència і John Hawkwood
Jordi Adorno
Giorgio Adorno o Jordi Adorno (Gènova, vers 1350 - vers 1430) va ser un estadista genovès que va esdevenir dux de la República de Gènova durant dos anys, fins que va renunciar després d'una profunda guerra civil.
Veure República de Florència і Jordi Adorno
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Veure República de Florència і Juli II
Julià de Mèdici
Julià I de Mèdici —Giuliano de'Medici — (Florència, República de Florència, 1453 - íd. 1478) fou un polític i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florència entre 1469 i 1478.
Veure República de Florència і Julià de Mèdici
Julià de Mèdici (1479-1516)
Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.
Veure República de Florència і Julià de Mèdici (1479-1516)
La calúmnia d'Apel·les
La calúmnia d'Apel·les és un quadre del pintor florentí Sandro Botticelli.
Veure República de Florència і La calúmnia d'Apel·les
Liorna
Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.
Veure República de Florència і Liorna
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Veure República de Florència і Lleó X
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Veure República de Florència і Lliga de Cambrai
Lliga Santa (1511)
La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.
Veure República de Florència і Lliga Santa (1511)
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure República de Florència і Llista de papes de Roma
Llorenç de Mèdici el Vell
Llorenç de Mèdici, anomenat Llorenç de Giovanni de Mèdici o Llorenç el Vell (en italià: Lorenzo di Giovanni de' Medici o Lorenzo il Vecchio) (Florència, República de Florència 1395 - íd. 1440) fou un banquer de la família Mèdici que va ser l'iniciador de la branca familiar anomenada "Il Popolano".
Veure República de Florència і Llorenç de Mèdici el Vell
Llorenç de Pierfrancesco de Mèdici
Llorenç de Pierfrancesco de Mèdici', anomenat Il Popolano, (en italià: Lorenzo di Pierfrancesco de' Medici) (Florència, República de Florència 1463 - íd. 1503) fou un banquer i poltíci de la família Mèdici.
Veure República de Florència і Llorenç de Pierfrancesco de Mèdici
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Veure República de Florència і Llorenç el Magnífic
Llorenç II de Mèdici
Llorenç de Mèdici, també anomenat Llorenç de Pere de Mèdici (Florència, República de Florència 1492 - Careggi 1519), fou un membre de la casa dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1516 i 1519, duc d'Urbino en els mateixos anys.
Veure República de Florència і Llorenç II de Mèdici
Lluís III Gonzaga
Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.
Veure República de Florència і Lluís III Gonzaga
Lucrècia de Mèdici
''Madonna del Magnificat'', obra de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència). En ella observem Lucrècia Tornabuoni vestida de Mare de Déu, envoltada dels seus fills, i amb Lucrècia a la seva falda representant el nen Jesús. Lucrècia de Mèdici, també anomenada Lucrècia de Lorenzo de Mèdici, (Florència, República de Florència, 4 d'agost de 1470 - íd.
Veure República de Florència і Lucrècia de Mèdici
Lucrècia Tornabuoni
Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 22 de juny de 1425-íd. 25 de març de1482) fou una poeta i noble italiana i una influent assessora política durant el.
Veure República de Florència і Lucrècia Tornabuoni
Lunigiana
Vista de Lunigiana entre Filattiera i Aulla. Mapa dels municipis de Lunigiana (en color vermell) La Lunigiana és un territori històric d'Itàlia, que avui es troba dins de les províncies de La Spezia i Massa i Carrara.
Veure República de Florència і Lunigiana
Magdalena de la Tour
Magdalena de la Tour a vegades apareix com Margarida de la Tour (en francès: Madeleine de la Tour d'Auvergne) (? 1495 - ? 1519) fou la comtessa d'Alvèrnia entre 1501 i 1519 que va esdevenir duquessa consort de Florència.
Veure República de Florència і Magdalena de la Tour
Maria di Piero de Mèdici
Maria di Piero de Mèdici també coneguda com a Maria de Mèdici (Florència, República de Florència, 1445 - íd. 1470) fou una noble italiana membre de la Mèdici.
Veure República de Florència і Maria di Piero de Mèdici
Maria Salviati
Maria Salviati (Florència, República de Florència, 17 de juliol de 1499 — 12 de desembre de 1543) fou una noble italiana filla de Jacopo Salviati i Lucrècia de Mèdici.
Veure República de Florència і Maria Salviati
Marzocco
filatèlica del ''Granducato di Toscana'' (1851) El Marzocco, era un símbol del poder popular en el República de Florència.
Veure República de Florència і Marzocco
Marzocco (Donatello)
El Marzocco és una escultura executada per Donatello, artista del Renaixement italià, entre 1419 i 1420.
Veure República de Florència і Marzocco (Donatello)
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure República de Florència і Mèdici
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Veure República de Florència і Michelangelo Buonarroti
Miquel Corella
Miquel Corella (València, — Milà, febrer de 1508), el nom del qual apareix en diverses formes: Miquelet Corella, Michelotto Coreglia, Michele di Corella o Micheletto da Valenza, va ser un condottiero i assassí valencià, lloctinent i sicari al servei de Cèsar Borja.
Veure República de Florència і Miquel Corella
Montaione
Montaione és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Florència, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 35 km al sud-oest de Florència.
Veure República de Florència і Montaione
Montecarlo (Itàlia)
Montecarlo és un comune (municipi) de la província de Lucca, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 50 km a l'oest de Florència i uns 12 km a l'est de Lucca.
Veure República de Florència і Montecarlo (Itàlia)
Museo dell'Opera del Duomo (Florència)
El Museo dell'Opera del Duomo (en italià, literalment, 'Museu de l'Obra de la Catedral'), situat a Florència, és un dels museus d'aquesta ciutat toscana, dedicat a l'escultura.
Veure República de Florència і Museo dell'Opera del Duomo (Florència)
Muzio Attendolo Sforza
Muzio Attendolo Sforza (Cotignola, 28 de maig de 1369 — Aterno, 4 de gener de 1424) va ser un condottiero italià, fundador de la dinastia Sforza, va liderar un exèrcit bolonyès i florentí a la batalla de Casalecchio.
Veure República de Florència і Muzio Attendolo Sforza
Nannina de Mèdici
Nannina de Mèdici, batejada amb el nom de Lucrècia de Mèdici (Florència, República de Florència 1448 - íd. 1493) fou una princesa italiana de la Casa de Mèdici.
Veure República de Florència і Nannina de Mèdici
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure República de Florència і Nàpols
Niccola Acciaiuoli
Niccola Acciaiuoli (-mort després de 1299) va ser un polític i jutge de la República de Florència.
Veure República de Florència і Niccola Acciaiuoli
Niccolò Acciaiuoli
Niccolò Acciaiuoli (1310-1365) fou un noble napolità Fill d'Acciaiolo i net de Guidalotto Acciaiuoli, fou comte de Terlizzi i Satriano des del 1348, però va canviar el feu el 1349 pel comtat de Melfi (primer comte de Melfi, amb Melfi, Rapolla, Cisterna i Spinazzola).
Veure República de Florència і Niccolò Acciaiuoli
Niccolò Gaddi
Niccolò Gaddi (Florència, 1499 † Florència, 16 de gener de 1552) va ser un cardenal i bisbe italià.
Veure República de Florència і Niccolò Gaddi
Nicolau III d'Este
Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.
Veure República de Florència і Nicolau III d'Este
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Veure República de Florència і Nicolau Maquiavel
Palazzo Vecchio
El Palazzo Vecchio ('Palau Vell') es troba a la Piazza della Signoria, a Florència (Itàlia).
Veure República de Florència і Palazzo Vecchio
Palio
Imatge del Palio de Siena Palio és el nom donat a Itàlia a una competició atlètica anual, molt sovint de caràcter històric, entre els barris d'una ciutat o els llocs d'un comune, l'un contra l'altre.
Veure República de Florència і Palio
Paolozzo di Arrigo della Faggiuola
Paolozzo di Arrigo della Faggiuola (Romanya, s. XIV) va ser un noble italià.
Veure República de Florència і Paolozzo di Arrigo della Faggiuola
Paolozzo di Cionarino della Faggiuola
Paolozzo di Cionarino della Faggiuola (Itàlia, s. XV) va ser un noble italià.
Veure República de Florència і Paolozzo di Cionarino della Faggiuola
Pau de Cambrai
Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V.
Veure República de Florència і Pau de Cambrai
Pere I de Mèdici
Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 — íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.
Veure República de Florència і Pere I de Mèdici
Pere II de Mèdici
Pere II de Mèdici —Piero de Médici —, anomenat també Pere l'Infortunat (Florència, República de Florència, 15 de febrer de 1471 - riu Garigliano, 28 de desembre de 1503) fou membre de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1492 i 1494.
Veure República de Florència і Pere II de Mèdici
Pierfrancesco de Llorenç de Mèdici
Pierfrancesco de Llorenç de Mèdici (en italià: Pierfrancesco di Lorenzo de' Medici), també anomenat Pierfrancesco el Vell, (Florència, República de Florència 1430 - ? 1476) fou un banquer florentí de la família Mèdici.
Veure República de Florència і Pierfrancesco de Llorenç de Mèdici
Piero della Francesca
Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492) va ser un pintor del Quattrocento italià, conegut pel seu àlies Piero della Francesca.
Veure República de Florència і Piero della Francesca
Piero di Cosimo
“Retrat de Simonetta Vespucci, (Cleòpatra)”, ca 1483, Chantilly, Musée Condé. Piero di Cosimo, o més correctament Piero di Lorenzo (Florència, República de Florència, c. 1461 - 1521) va ser un pintor florentí del Renaixement italià.
Veure República de Florència і Piero di Cosimo
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure República de Florència і Pisa
Plutocràcia
XIX i els primers del XX La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.
Veure República de Florència і Plutocràcia
Portofino
Portofino (en ligur Pòrtofin) és un municipi d'Itàlia de 439 habitants de la ciutat metropolitana de Gènova.
Veure República de Florència і Portofino
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure República de Florència і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure República de Florència і Renaixement
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Veure República de Florència і República de Pisa
República de Siena
La República de Siena (en italià Repubblica di Siena) va ser un estat creat el 1125 al voltant de la ciutat de Siena.
Veure República de Florència і República de Siena
Santa Maria delle Carceri
Santa Maria delle Carceri és una basílica a Prato (municipi toscà), projectada per l'arquitecte Giuliano da Sangallo i construïda a partir del 1485.
Veure República de Florència і Santa Maria delle Carceri
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Veure República de Florència і Saqueig de Roma (1527)
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Veure República de Florència і Segona Guerra de Nàpols
Setge de Florència
El setge de Florència, iniciat a la tardor de 1529, com a conseqüència del tractat de Barcelona, entre l'Emperador Carles i Clement VII, és un dels últims episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac.
Veure República de Florència і Setge de Florència
Setge de Gerba (1432)
El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.
Veure República de Florència і Setge de Gerba (1432)
Setge de Nàpols (1437-1442)
El Setge de Nàpols fou un conjunt d'operacions que van dur a la conquesta de la capital del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim.
Veure República de Florència і Setge de Nàpols (1437-1442)
Setge de Nàpols (1528)
El setge de Nàpols de 1528 fou un dels episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià que entre el 1526 i el 1530 va enfrontar Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Francesc I de França.
Veure República de Florència і Setge de Nàpols (1528)
Simonetta Vespucci
Simonetta Cattaneo o Simoneta Vespucci, anomenada "la bella Simonetta", (Porto Venere, República de Gènova, 1453 – Florència, República de Florència, 26 d'abril de 1476) fou una noble italiana, filla del noble Gaspare Cattaneo, que va esdevenir musa de diversos artistes del Renaixement.
Veure República de Florència і Simonetta Vespucci
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Veure República de Florència і Sixt IV
Torre del Marzocco
La Torre del Marzocco és una torre de guaita del segle situada al port de Liorna (Itàlia).
Veure República de Florència і Torre del Marzocco
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure República de Florència і Toscana
Tractat de Barcelona (1529)
El tractat de Barcelona de 1529 va ser un acord signat entre Climent VII i l'emperador Carles I el 29 de juny de 1529.
Veure República de Florència і Tractat de Barcelona (1529)
Tractat de Lodi
El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.
Veure República de Florència і Tractat de Lodi
Volterra
Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.
Veure República de Florència і Volterra
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure República de Florència і 12 de juny
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure República de Florència і 13 de desembre
1389
;Països Catalans.
Veure República de Florència і 1389
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure República de Florència і 1406
1418
;Països Catalans.
Veure República de Florència і 1418
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Veure República de Florència і 1466
1469
(Brescia.
Veure República de Florència і 1469
1492
;Països Catalans.
Veure República de Florència і 1492
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Veure República de Florència і 15 d'abril
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure República de Florència і 1519
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure República de Florència і 1534
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure República de Florència і 1561
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Veure República de Florència і 1602
1948
;Països Catalans.
Veure República de Florència і 1948
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure República de Florència і 21 de desembre
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure República de Florència і 28 de desembre
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure República de Florència і 3 de maig
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure República de Florència і 30 de juliol
També conegut com Senyor de Florència, Senyoria de Florència.