Taula de continguts
180 les relacions: A punt (manifestació), Acció Catalana Republicana, Agustí Centelles i Ossó, Alfred-Maurice de Zayas, Amadeu Aragay i Daví, Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera, Antoni Comín i Oliveres, Antoni Tort i Rocavert, Antoni Vives i Estover, Assemblea Nacional Catalana, Autores catalanes de ciència-ficció, Avinguda de Pau Claris, Barcelona, Batalla de Constantí, Batalla de la Granada, Batalla de Lleida (1642), Batalla de Martorell (1641), Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Montmeló, Batalla de Sant Llorenç de Montgai, Batalla del Catllar, Batalla naval de Barcelona (1642), Batalla naval de Cartagena, Bàscara, Bloc Obrer i Camperol, Bonaventura Gassol i Rovira, Campanya del Sí, Carrer de Fontanella, Castellar del Vallès, Catalanisme, Catalunya, Catalunya (desambiguació), Club Separatista Català núm. 1, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Comarques de Catalunya, Comitès de Defensa de la República, Complot de novembre de 1936, Comunistes de Catalunya, Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, Constitució Provisional de la República Catalana, Construcció tova amb mongetes bullides, Coronela de Barcelona, Crema de convents de 1934 a Espanya, Crida Nacional per la República, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia de la ràdio en català, Daniel López i Bribian, Declaració d'Independència de Catalunya, Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya, Dolors Canals i Farriols, ... Ampliar l'índex (130 més) »
A punt (manifestació)
A punt, A punt 2016 o Endavant República, és una concentració duta a terme als municipis de Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona per l'Onze de setembre de 2016 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Veure República Catalana і A punt (manifestació)
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Veure República Catalana і Acció Catalana Republicana
Agustí Centelles i Ossó
Agustí Centelles i Ossó (València, 21 de maig de 1909 - Barcelona, 1 de desembre de 1985), fou un fotògraf català, tot i que valencià de naixement.
Veure República Catalana і Agustí Centelles i Ossó
Alfred-Maurice de Zayas
Alfred-Maurice de Zayas (31 de maig de 1947, l'Havana, Cuba) és un advocat dels Estats Units d'Amèrica, escriptor, historiador, expert en el camp dels drets humans.
Veure República Catalana і Alfred-Maurice de Zayas
Amadeu Aragay i Daví
Amadeu Aragay i Daví (Sabadell, 6 de desembre de 1886 - Ciutat de Mèxic, 10 d'octubre de 1965) fou un polític, empresari i sindicalista català.
Veure República Catalana і Amadeu Aragay i Daví
Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera
Durant la dictadura de Primo de Rivera, el Principat d'Andorra va ser objecte d'interès per nacionalistes espanyols i catalans.
Veure República Catalana і Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera
Antoni Comín i Oliveres
, també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català.
Veure República Catalana і Antoni Comín i Oliveres
Antoni Tort i Rocavert
fou el batlle de Castellar del Vallès durant la 2a república.
Veure República Catalana і Antoni Tort i Rocavert
Antoni Vives i Estover
Antoni Vives i Estover (Lleida, 1886-1959) va ser un polític català, membre de Joventut Republicana de Lleida i Esquerra Republicana, que fou alcalde de Lleida entre el 1932 i el 1934, i també el 1936.
Veure República Catalana і Antoni Vives i Estover
Assemblea Nacional Catalana
L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.
Veure República Catalana і Assemblea Nacional Catalana
Autores catalanes de ciència-ficció
La ciència-ficció catalana ha sigut magistralment cartografiada per A. Munné-Jordà a les seves antologies, destaquem la primera publicada, Narracions de ciència-ficció (1985); a la bibliografia les ressenyem totes amb detall.
Veure República Catalana і Autores catalanes de ciència-ficció
Avinguda de Pau Claris
L'Avinguda Pau Claris és una important avinguda de la ciutat de la Seu d'Urgell a la comarca de l'Alt Urgell.
Veure República Catalana і Avinguda de Pau Claris
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure República Catalana і Barcelona
Batalla de Constantí
La Batalla de Constantí de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Batalla de Constantí
Batalla de la Granada
La Batalla de la Granada de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Batalla de la Granada
Batalla de Lleida (1642)
La batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642, pel paratge on va tenir lloc, fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Batalla de Lleida (1642)
Batalla de Martorell (1641)
La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Batalla de Martorell (1641)
Batalla de Montjuïc (1641)
La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).
Veure República Catalana і Batalla de Montjuïc (1641)
Batalla de Montmeló
La Batalla de Montmeló de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Batalla de Montmeló
Batalla de Sant Llorenç de Montgai
La Batalla de Sant Llorenç de Montgai de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Batalla de Sant Llorenç de Montgai
Batalla del Catllar
La Batalla del Catllar o Batalla de TamaritManuel Güell, de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Batalla del Catllar
Batalla naval de Barcelona (1642)
La batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Batalla naval de Barcelona (1642)
Batalla naval de Cartagena
La Batalla naval de Cartagena de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Batalla naval de Cartagena
Bàscara
Bàscara és un municipi, simbòlicament, de la República Catalana, a la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.
Veure República Catalana і Bàscara
Bloc Obrer i Camperol
El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organització política catalana d'ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB).
Veure República Catalana і Bloc Obrer i Camperol
Bonaventura Gassol i Rovira
Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.
Veure República Catalana і Bonaventura Gassol i Rovira
Campanya del Sí
La Campanya del Sí és la campanya unitària a favor del «Sí» en el referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017.
Veure República Catalana і Campanya del Sí
Carrer de Fontanella
El carrer de Fontanella és un carrer que va de la plaça de Catalunya a la plaça d'Urquinaona.
Veure República Catalana і Carrer de Fontanella
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Veure República Catalana і Castellar del Vallès
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure República Catalana і Catalanisme
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure República Catalana і Catalunya
Catalunya (desambiguació)
* La nació anomenada Catalunya o els Països Catalans (a vegades anomenada també la «Gran Catalunya»).
Veure República Catalana і Catalunya (desambiguació)
Club Separatista Català núm. 1
Club Separatista Català núm.
Veure República Catalana і Club Separatista Català núm. 1
Colla Jove Xiquets de Tarragona
4 de 9 sense folre de Jove de Tarragona, el primer carregat per la colla, a la Fira de Santa Teresa del Vendrell del 2017. La Colla Jove Xiquets de Tarragona és una colla castellera de Tarragona fundada el 1979.
Veure República Catalana і Colla Jove Xiquets de Tarragona
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Veure República Catalana і Comarques de Catalunya
Comitès de Defensa de la República
Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència.
Veure República Catalana і Comitès de Defensa de la República
Complot de novembre de 1936
El Complot de Novembre de 1936, també conegut com a Complot d'Estat Català contra Companys o Complot Revertés, fou una fosca i poc aclarida trama a l'inici de la Guerra Civil espanyola que suposadament volia apartar el president de la Generalitat Lluís Companys del seu càrrec, per a recuperar el control de l'ordre públic en un moment en què l'hegemonia de la CNT-FAI sobre el país era absoluta i es vivia una situació caòtica en la qual els assassinats d'eclesiàstics, propietaris i gent de dretes eren continus.
Veure República Catalana і Complot de novembre de 1936
Comunistes de Catalunya
Comunistes de Catalunya és un partit polític català que es defineix com nacional i de classe, democràtic, internacionalista i solidari, laic i feminista.
Veure República Catalana і Comunistes de Catalunya
Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent
El Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent va ser un òrgan del Govern de Catalunya encarregat de preparar les tasques d'anàlisi, articulació i creació d'un Fòrum Cívic i Social per fer el Debat Constituent.
Veure República Catalana і Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent
Constitució Provisional de la República Catalana
Constitució Provisional de la República Catalana fou un text constitucional aprovat a l'Havana el 2 d'octubre de 1928 per l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.
Veure República Catalana і Constitució Provisional de la República Catalana
Construcció tova amb mongetes bullides
Construcció tova amb mongetes bullides (Premonició de la Guerra Civil) és un quadre realitzat pel pintor Salvador Dalí el 1936.
Veure República Catalana і Construcció tova amb mongetes bullides
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Veure República Catalana і Coronela de Barcelona
Crema de convents de 1934 a Espanya
La Crema de convents de 1934 fou una onada de violència contra institucions de l'Església Catòlica, principalment a Astúries i a la província de Palència, durant els fets de la revolució de 1934.
Veure República Catalana і Crema de convents de 1934 a Espanya
Crida Nacional per la República
La Crida Nacional per la República (CNR) és un moviment polític independentista català amb tres corrents ideològics (liberal, socialdemòcrata i esquerranista).
Veure República Catalana і Crida Nacional per la República
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure República Catalana і Cronologia de la història de Catalunya
Cronologia de la ràdio en català
A Catalunya i al Principat d’Andorra, a diferència d’altres territoris de llengua catalana, les ràdios estatals espanyoles Ràdio Nacional d’Espanya, COPE, Europa FM, Hit FM, Kiss FM, Loca FM, Els 40 Principals, Els 40 Classic, Els 40 Dance, Onda Cero, Cadena Dial, Ràdio 3, Ràdio 5, Melodia Fm, Radio Marca, Cadena 100, Rock FM, Xtra FM, i la Cadena SER tenen programació en català.
Veure República Catalana і Cronologia de la ràdio en català
Daniel López i Bribian
Daniel López i Bribian (Barcelona, 21 de febrer de 1896 – Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un polític nacionalista català.
Veure República Catalana і Daniel López i Bribian
Declaració d'Independència de Catalunya
La Declaració d'Independència de Catalunya és un text polític, sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Veure República Catalana і Declaració d'Independència de Catalunya
Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya
Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.
Veure República Catalana і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya
Dolors Canals i Farriols
Dolors Canals i Farriols (Barcelona, 1913 - 2010) va ser una de les pioneres del projecte educatiu per a criatures de 0 a 6 anys durant la Guerra Civil.
Veure República Catalana і Dolors Canals i Farriols
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure República Catalana і Edat mitjana de Catalunya
El coronel Macià
El coronel Macià és una pel·lícula escrita i dirigida per Josep Maria Forn que presenta alguns episodis de la vida de Francesc Macià abans d'esdevenir president de la Generalitat de Catalunya.
Veure República Catalana і El coronel Macià
El Llamp
El Llamp fou una revista editada a Gandesa (Terra Alta) des de principis dels anys vint del fins ben entrada la República Catalana.
Veure República Catalana і El Llamp
Eneko Las Heras
és un dibuixant veneçolà de pares bascs especialitzat en l'humor gràfic de denúncia social.
Veure República Catalana і Eneko Las Heras
Enric Canturri i Ramonet
Enric Canturri i Ramonet (La Seu d'Urgell, 8 d'abril de 1897 - Mèxic DF, 16 de desembre de 1971) va ser un polític català, alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya.
Veure República Catalana і Enric Canturri i Ramonet
Escamots d'Estat Català
L'''estelada blava'', bandera utilitzada per Estat Català i que és la primera bandera de l'independentisme català modern. Els Escamots d'Estat Català eren una organització paramilitar creada per l'organització Estat Català poc després que aquest fos fundat com a organització política i de combat el 1922.
Veure República Catalana і Escamots d'Estat Català
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure República Catalana і Esquerra Republicana de Catalunya
Estado Aragonés
Estado Aragonés (EA) va ser un partit polític nacionalista aragonès d'esquerres, que es va formar a Barcelona al desembre de 1933, influït per l'exemple d'Estat Català.
Veure República Catalana і Estado Aragonés
Estanislau Figueras i Moragas
Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.
Veure República Catalana і Estanislau Figueras i Moragas
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Veure República Catalana і Estat Català
Estat Català (desambiguació)
* Estat Català o República Catalana, objectiu a què tendeix la lluita política d'una part del moviment independentista català.
Veure República Catalana і Estat Català (desambiguació)
Estelada
La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
Veure República Catalana і Estelada
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure República Catalana і Felip IV de Castella
Fets de Prats de Molló
La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.
Veure República Catalana і Fets de Prats de Molló
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure República Catalana і Fets del sis d'octubre
Fora Grillons!
Fora Grillons! fou un diari català fundat a Santiago de Cuba el 1906 per Salvador Carbonell i Puig com a òrgan del Grop Nacionalista Radical, defensor d'una "total i absoluta independència de Catalunya".
Veure República Catalana і Fora Grillons!
Francesc d'Amat i de Grevalosa
Francesc d'Amat i de Grevalosa (?, ? - 15 de setembre de 1644, ?) baró de Castellar i ambaixador de Catalunya a França durant la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Francesc d'Amat i de Grevalosa
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Veure República Catalana і Francesc Macià i Llussà
Gaeli i l'home Déu
Gaeli i l'home Déu és la darrera novel·la (quant a cronologia es refereix) publicada pel prolífic narrador català Pere Calders.
Veure República Catalana і Gaeli i l'home Déu
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure República Catalana і Generalitat de Catalunya
Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.
Veure República Catalana і Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Governs de la Segona República Espanyola
Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.
Veure República Catalana і Governs de la Segona República Espanyola
Grop Nacionalista Radical
Grop Nacionalista Radical, també conegut oficialment com a Catalunya.
Veure República Catalana і Grop Nacionalista Radical
Grup Koiné
El Grup Koiné és un grup de treball i estudi dedicat a elaborar treballs de diagnosi sociolingüística, així com a estudiar solucions per fer possible un procés de normalització lingüística a la Catalunya independent.
Veure República Catalana і Grup Koiné
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure República Catalana і Guerra dels Segadors
Guerra franco-espanyola (1635-1659)
La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.
Veure República Catalana і Guerra franco-espanyola (1635-1659)
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).
Veure República Catalana і Heribert Barrera i Costa
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure República Catalana і Història de Barcelona
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure República Catalana і Història de Catalunya
Història de la ràdio a Catalunya
La ràdio a Catalunya neix durant la dictadura del general Primo de Rivera, una conjuntura política que obliga a emetre en castellà i impossibilita el desenvolupament de la ràdio informativa.
Veure República Catalana і Història de la ràdio a Catalunya
Història de la televisió en català
La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.
Veure República Catalana і Història de la televisió en català
Història de Sant Just Desvern
La primera menció escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l'any 965 (una vintena d'anys abans de la terrible falconada d'Al-Manṣūr sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, que es custodia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Veure República Catalana і Història de Sant Just Desvern
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure República Catalana і Història del dret català
Història militar de Catalunya
La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.
Veure República Catalana і Història militar de Catalunya
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Veure República Catalana і Independentisme català
Jaume Cardús i Reig
Jaume Cardús fou un sindicalista català.
Veure República Catalana і Jaume Cardús i Reig
Jaume Compte i Canelles
Jaume Compte i Canellas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1897 – Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític i lluitador nacionalista català.
Veure República Catalana і Jaume Compte i Canelles
Jaume Ninet i Vallhonrat
Jaume Ninet i Vallhonrat (Sabadell, 8 de setembre de 1893 - Martorell, 25 d'agost de 1936) fou un fabricant de telers sabadellenc, conegut per haver proclamat la República Catalana a Sabadell el 1931, així com per ser un dels impulsors del Camp d'Aviació, actual Aeroport de Sabadell, i del soterrament dels FGC fins al centre de la ciutat.
Veure República Catalana і Jaume Ninet i Vallhonrat
Joan BonaNit
Joan Porras, també conegut com a Joan BonaNit, és un activista català a favor de l'alliberament dels presos polítics i la República Catalana, i que va voler romandre en l'anonimat mentre desenvolupava l'activitat que el va fer popular, transcendint tan sols que és de Manresa i que l'octubre del 2018 tenia 23 anys.
Veure República Catalana і Joan BonaNit
Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.
Veure República Catalana і Joan Casanovas i Maristany
Joan Lluís Pujol i Font
va ser el primer Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Veure República Catalana і Joan Lluís Pujol i Font
Joan Maluquer i Viladot
Joan Maluquer i Viladot (Barcelona, 3 de setembre de 1856 – 12 de juliol de 1940) fou un polític i jurista català, fill del jurista i alcalde de Barcelona Salvador Maluquer i Aytés.
Veure República Catalana і Joan Maluquer i Viladot
Joan Pelegrí i Partegàs
Joan Pelegri anys 60 Joan Pelegrí anys 70 Joan Pelegrí 1979. Focs de Sant Joan Centre Montserrat-Xavier Joan Pelegrí i Partegàs (Barcelona 1910- 27 de març de 1998) fou un metge, historiador i pedagog català.
Veure República Catalana і Joan Pelegrí i Partegàs
Joan Pere Fontanella
Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.
Veure República Catalana і Joan Pere Fontanella
Joan Ventosa i Roig
Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 11 de juliol de 1883 - Mèxic, 30 de juliol de 1961), fou cooperativista, pedagog i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.
Veure República Catalana і Joan Ventosa i Roig
Josep Arranz i Romeu
Josep Arranz i Romeu (Nou Barris, Barcelona, 24 d'octubre de 1961) és un periodista, publicista i activista polític.
Veure República Catalana і Josep Arranz i Romeu
Josep Belmonte Cañellas
Josep Belmonte Cañellas (Cadis, 12 de gener de 1899 — Barcelona, 9 de novembre de 1979) va ser un inventor autodidacta català.
Veure República Catalana і Josep Belmonte Cañellas
Josep Casals i Freixes
Josep Casals i Freixes (el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1939) fou un polític i sastre de professió.
Veure República Catalana і Josep Casals i Freixes
Josep Maria Batista i Roca
Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 26 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català.
Veure República Catalana і Josep Maria Batista i Roca
Josep Pineda i Fargas
Josep Pineda i Fargas (Centelles, Osona 1894 – Hato Rey, Puerto Rico, 1973) fou un polític català.
Veure República Catalana і Josep Pineda i Fargas
Josep Pujol Capsada
Josep Pujol Capsada (Reus, 1 de maig de 1869 - 15 de juliol de 1944) fou un metge, escriptor i alcalde del Prat de Llobregat.
Veure República Catalana і Josep Pujol Capsada
Juny (Garreta)
Juny és una sardana, en fa major, composta per a cobla d'onze músics de Juli Garreta i Arboix escrita entre 1919 i 1920.
Veure República Catalana і Juny (Garreta)
L'Estudi
L'Estudi (1931 - entre 1964 i 1966) fou un antic col·legi localitzat a l'entitat de població d'Olià, que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Cerdanya (Catalunya).
Veure República Catalana і L'Estudi
La Diada del Sí
La Diada del Sí va ser una concentració que es va dur a terme entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona durant l'Onze de setembre de 2017 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Veure República Catalana і La Diada del Sí
La ràdio a Catalunya
La primera estació de radio de Catalunya va ser en 1924 EAJ-1 Radi Barcelona.
Veure República Catalana і La ràdio a Catalunya
Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya
La Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d'autodeterminació és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya que "regula la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya".
Veure República Catalana і Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya
Llista d'estats visitats pels membres del Govern de Catalunya a l'exili
270x270px Poc després que el fiscal general de l'Estat espanyol, José Manuel Maza, anunciés el 30 d'octubre la presentació d'una querella davant l'Audiència Nacional per rebel·lió, sedició i malversació Carles Puigdemont, president de la Generalitat, i la resta del Govern de la república proclamada al Parlament el divendres anterior, així com una altra querella davant el Tribunal Suprem espanyol contra la Mesa del Parlament, es va saber que el president Carles Puigdemont es trobava a Brussel·les, acompanyat d'alguns consellers.
Veure República Catalana і Llista d'estats visitats pels membres del Govern de Catalunya a l'exili
Llista de l'art públic de Sarrià - Sant Gervasi
Llista de l'art públic de Sarrià - Sant Gervasi (Barcelona) inclòs en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.
Veure República Catalana і Llista de l'art públic de Sarrià - Sant Gervasi
Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.
Veure República Catalana і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Lliura barcelonina
La lliura barcelonina era una unitat monetària encunyada a Barcelona i utilitzada a l'edat mitjana i l'edat moderna a Catalunya.
Veure República Catalana і Lliura barcelonina
Llorenç Masferrer i Vilaseca
Llorenç Masferrer i Vilaseca (Barcelona, 7 de juny de 1914 - Barcelona, 1 de juny de 1992) va ser un polític català i militant del POUM.
Veure República Catalana і Llorenç Masferrer i Vilaseca
Manifest per la declaració d'independència
El Manifest per la declaració d'independència és un manifest que reivindica que el Parlament de Catalunya declari la independència de Catalunya, després que el referèndum d'autodeterminació de Catalunya donés la victòria a l'opció favorable a la República Catalana independent.
Veure República Catalana і Manifest per la declaració d'independència
Manuel Massó i Llorens
Manuel Massó i Llorens (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona 1876 - Buenos Aires 1952) fou un polític i enginyer català, fill d'Antoni Massó i Casañas, amo de la Banca Massó.
Veure República Catalana і Manuel Massó i Llorens
Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.
Veure República Catalana і Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Maria Martí Iglesias
Maria Martí Iglesias (Cervià de les Garrigues, 1901 – Lleida, 28 juliol 1939) va ser una militant de la CNT.
Veure República Catalana і Maria Martí Iglesias
Marta Rovira i Vergés
Marta Rovira i Vergés (Vic, 25 de gener del 1977) és una advocada i política catalana.
Veure República Catalana і Marta Rovira i Vergés
Metamorfosis (Miró)
Les Metamorfosis és una sèrie de dibuixos-collage realitzada per Joan Miró entre 1935 i 1936.
Veure República Catalana і Metamorfosis (Miró)
Mikko Kärnä
Mikko Kärnä (Espoo, 8 de desembre de 1980) és un diputat finlandès.
Veure República Catalana і Mikko Kärnä
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure República Catalana і Monarquia d'Espanya
Monument a Francesc Macià
El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991.
Veure República Catalana і Monument a Francesc Macià
Olià
Olià és un poble situat al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).
Veure República Catalana і Olià
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
Veure República Catalana і Pacte de Sant Sebastià
Pacte de Tortosa
El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869.
Veure República Catalana і Pacte de Tortosa
Palestra (entitat catalanista)
Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l'escoltisme de Robert Baden Powell.
Veure República Catalana і Palestra (entitat catalanista)
Partit Separatista Revolucionari Català
El Partit Separatista Revolucionari Català (PSRC) fou un partit polític fundat a l'Havana el 30 de setembre de 1928 durant l'Assemblea Constituent del Separatisme Català, la mateixa en la que s'aprovà la Constitució Provisional de la República Catalana.
Veure República Catalana і Partit Separatista Revolucionari Català
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Pau Claris i Casademunt
Pere Mias i Codina
Pere Mias i Codina (Lleida 1880 - Montpeller 1941) fou un polític, terratinent i advocat català.
Veure República Catalana і Pere Mias i Codina
Portada/efemèride setembre 8
08.
Veure República Catalana і Portada/efemèride setembre 8
Primera batalla naval de Tarragona
La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Primera batalla naval de Tarragona
Procés independentista català
La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.
Veure República Catalana і Procés independentista català
Proclamació de l'Estat Català
La Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola es va produir a Barcelona el 9 de març del 1873.
Veure República Catalana і Proclamació de l'Estat Català
Proclamació de la República Catalana
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Veure República Catalana і Proclamació de la República Catalana
Proclamació de la Segona República Espanyola
Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
Veure República Catalana і Proclamació de la Segona República Espanyola
Protestes contra la sentència del judici al procés independentista català
Les protestes contra la sentència del judici al procés independentista català van ser un conjunt de mobilitzacions que van tenir lloc a Catalunya des que es va fer pública la sentència del judici al procés independentista català, el 14 d'octubre de 2019.
Veure República Catalana і Protestes contra la sentència del judici al procés independentista català
Ramon Riu i Vendrell
Ramon Riu i Vendrell (Solsona, s. XIX - dècada de 1940) fou un polític català, president de la Diputació de Lleida.
Veure República Catalana і Ramon Riu i Vendrell
Ràdio Associació de Catalunya
Ràdio Associació de Catalunya (RAC) és una societat cooperativa catalana limitada fundada l'any 1924 que gestiona actualment, juntament amb l'empresa Radiocat XXI, les emissores amb les sigles RAC: l'emissora generalista RAC 1 i l'emissora musical RAC 105.
Veure República Catalana і Ràdio Associació de Catalunya
República de Galícia
La República de Galícia va ser un passatge efímer en la història de Galícia que va durar unes hores i va tenir lloc exactament durant el 27 de juny de 1931, un dia abans de les eleccions a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola, quan activistes com Pedro Campos Couceiro i Antonio Alonso Ríos van declarar que la solució als problemes de Galícia no passava per integrar-se en una República espanyola, sinó per optar per la creació de la Primera República Gallega.
Veure República Catalana і República de Galícia
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Veure República Catalana і Republicanisme
Republicanisme espanyol
Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.
Veure República Catalana і Republicanisme espanyol
Revista Companya
Companya.
Veure República Catalana і Revista Companya
Salvador Carbonell i Puig
Salvador Carbonell i Puig, Badó (Sagua la Grande, Cuba, 1882 – Santiago de Cuba, 1968), fill de catalans establerts a Cuba, va ser comerciant, activista cultural i polític, i se'l considerà el fundador del separatisme català.
Veure República Catalana і Salvador Carbonell i Puig
Salvador Vidal Rosell
Salvador Vidal Rosell (Bellver de Cerdanya, 1900 - Mèxic, 14 de gener de 1993) fou un polític socialista català.
Veure República Catalana і Salvador Vidal Rosell
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.
Veure República Catalana і Sant Vicenç dels Horts
Segona batalla naval de Tarragona
La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Segona batalla naval de Tarragona
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure República Catalana і Segona República Espanyola
Setge d'Almenar
El Setge d'Almenar de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge d'Almenar
Setge de Balaguer (1645)
El Setge de Balaguer de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Balaguer (1645)
Setge de Barcelona (1651-1652)
El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.
Veure República Catalana і Setge de Barcelona (1651-1652)
Setge de Cotlliure
El Setge de Cotlliure de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Cotlliure
Setge de Lleida (1644)
El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Lleida (1644)
Setge de Lleida (1646)
El Setge de Lleida foren un seguit d'operacions militars en què les tropes franceses tancaren el setge entorn la ciutat de Lleida controlada pel bàndol castellà, entre març i octubre del 1646 durant la confrontació de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Lleida (1646)
Setge de Lleida (1647)
El Setge de Lleida de 1647 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Lleida (1647)
Setge de Montsó (1642)
El Setge de Montsó de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Montsó (1642)
Setge de Montsó (1643)
El Setge de Montsó de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Montsó (1643)
Setge de Perpinyà (1642)
El Setge de Perpinyà del 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Perpinyà (1642)
Setge de Roses (1645)
El setge de Roses fou una operació militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exèrcit de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empordà), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupació francesa de la plaça forta.
Veure República Catalana і Setge de Roses (1645)
Setge de Salses (1642)
El Setge de Salses de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Salses (1642)
Setge de Tarragona (1641)
El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Tarragona (1641)
Setge de Tarragona (1644)
El Setge de Tarragona de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Tarragona (1644)
Setge de Tortosa (1642)
El setge de Tortosa de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Tortosa (1642)
Setge de Tortosa (1648)
El setge de Tortosa de 1648 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure República Catalana і Setge de Tortosa (1648)
Socialisme, Catalunya i Llibertat
Socialisme, Catalunya i Llibertat és una associació social i política que defensa la democràcia, el socialisme i el catalanisme i que reivindica la República Catalana.
Veure República Catalana і Socialisme, Catalunya i Llibertat
Socialistes per la República
Socialistes per la República és un fòrum de reflexió cooperativa que té per objectiu construir la República Catalana des del socialisme social, el republicanisme d'esquerres i els drets humans.
Veure República Catalana і Socialistes per la República
Solidaritat Catalana per la Independència
Solidaritat per la Independència (SI), també conegut per Solidaritat Catalana per la Independència, és un partit polític que cerca la independència de Catalunya i l'assoliment d'un Estat Català.
Veure República Catalana і Solidaritat Catalana per la Independència
Via Lliure
La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Veure República Catalana і Via Lliure
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure República Catalana і 14 d'abril
14 d'abril: Macià contra Companys
14 d'abril: Macià contra Companys és una pel·lícula dirigida per Manuel Huerga, estrenada el 2011, basada en la proclamació de la República Catalana que va tenir lloc el 14 d'abril de 1931.
Veure República Catalana і 14 d'abril: Macià contra Companys
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure República Catalana і 16 de gener
1641
;Països Catalans.
Veure República Catalana і 1641
17 d'abril
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.
Veure República Catalana і 17 d'abril
1893
;Països Catalans.
Veure República Catalana і 1893
1931
;Països Catalans.
Veure República Catalana і 1931
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure República Catalana і 1936
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Veure República Catalana і 2017
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure República Catalana і 2018
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Veure República Catalana і 23 de gener
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure República Catalana і 25 d'agost
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Veure República Catalana і 27 d'octubre
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Veure República Catalana і 6 d'octubre
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure República Catalana і 8 de setembre
També conegut com República Federal Catalana, República de Catalunya.