Comunicació

790 les relacions: Abd al-Karim Qasim, Absolutisme, Acadèmia de Ciències de Rússia, Acció per la República, Acta de la Haia, Adelaida de França, Adelaide Cabete, Adjària, Aeronautica Militare Italiana, Agrupació Valencianista Republicana, Ahmed Nazif, Alagoas, Alícia Marcet i Juncosa, Albània, Albert Bastardas i Sampere, Albert de Bellièvre, Albina Francitorra Aleñà, Alcide De Gasperi, Alejandra Soler Gilabert, Aleksandr Kérenski, Alemanya, Alexandre de Mèdici, Alexandre Herculano, Alfara del Patriarca, Alife, Ana Canalias Mestres, Anarquisme a Espanya, Aníbal Otero, Andorra, Andorra durant l'edat moderna, Andorra durant la Revolució Francesa, Andreu Canals i Tirado, Anjel Lekuona Beitia, Anna Maria Mozzoni, Antônio Conselheiro, Antella, Antic Règim, Anticapitalistes, Antiguitat clàssica, Antoni Amer Llodrà, Antoni Comín i Oliveres, Antoni Rosselló Sabater, Antonio García Quejido, Antonio Vivaldi, Arconovaldo Bonaccorsi, Argentina, Armada colombiana, Armada de Guatemala, Armada de la República de la Xina, Armada peruana, ..., Artur Ballester i Marco, Artur Vinardell i Roig, Atacames, Atemptat d'Hostafrancs, Augusto Barcia Trelles, Índia, Édith Thomas, Émile Ollivier, Ésser humà, Àugur, Bambares, Banús, Bandera d'Artigas, Bandera d'Austràlia, Bandera de San José (Uruguai), Bandera del Brasil, Barbados, Barnabus Oriani, Bases de Manresa, Batalla de Creta, Batalla de Rubinat, Batos V, Bárbara de Alencar, Beatriu I dels Països Baixos, Beji Caid Essebsi, Benedetto Marcello, Benito Mussolini, Bisbat de Honolulu, Bjørnstjerne Bjørnson, Bon Pastor (Sant Andreu), Bonet germànic, Botswana, Buganda, Burjassot, Burundi, Cabilencs, Calendari republicà francès, Califat, Cambra alta, Camillo Benso di Cavour, Campanya del Caucas, Campionat de Catalunya de futbol 1931-1932, Canet de la Tallada, Cantó de la Tor de França, Cantó de Montlluís, Cantó de Ribesaltes, Cantó de Sallagosa, Cantó de Vinçà, Carl Gustav Jacob Jacobi, Carles I de Portugal, Carlos María de Alvear, Carlotisme, Carme Auguet i Comalada, Carolina Beatriz Ângelo, Casa d'Orange-Nassau, Catherine Deneuve, Cavall lipizzà, Centre d'Història Contemporània de Catalunya, Cinema en català, Ciutat de Mèxic, Ciutat estat, Ciutat Lliure de Danzig, Civilization (sèrie), Civilization Revolution, Civisme, Claudi Ametlla i Coll, Colòmbia, Colònia de Singapur, Coll de Manrella, Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord, Comitè Popular de Sama de Langreo, Commonwealth, Commonwealth d'Anglaterra, Comportament polític, Comtat d'Ellis (Texas), Concepció Guillén Martínez, Confederació, Confederació de Bar, Confederació de Polònia i Lituània, Confederació Nacional del Treball, Conflicte d'Abkhàzia, Conflicte territorial de l'arxipèlag de Chagos, Conjuració bahiana, Conquesta de l'Imperi Asteca, Consell privat, Constitució d'Itàlia, Constitució de l'Índia, Constitució de la República de Xile, Constitució espanyola de 1931, Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista, Consuelo Berges Rábago, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Cor del Tabernacle Mormó, Cornèlia (enverinadora), Corona de Sant Esteve, Corts Constituents, Corts Generals, Costa Rica, Crítiques al liberalisme econòmic, Crida Nacional per la República, Cristòfol Ferrer i Ferrà, Cultura de Grècia, Cum Multa, Curitiba, Dansa barroca, Dazzling Jazz, Declinació del llatí, Defensa de Luci Flac, Defensor fidei, Democràcia electrònica, Democràcia liberal, Democràcia representativa, Departament d'Olancho, Deutsche Marine, Dia de la República de l'Índia, Dia E, Dia nacional d'Islàndia, Dia Nacional de Kenya, Dictador, Dinastia Bragança, Dinastia Savoia, Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha, Diosdado Cabello, Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, Doctrinarisme, Domagnano, Domini britànic, Dominica, Dona a l'antiga Roma, Dones a Itàlia, Dones en la Revolució Francesa, Dret internacional privat, Ducat de Lucca, Dzharkenita, Economia del bé comú, Edat antiga, Edat contemporània, Editorial Ramon Sopena, El contracte social, El Culebrón, Periódico político satírico, El Día Gráfico, El descens de les aigües del Diluvi, El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola, El príncep, El Protectorat, Eleccions municipals de València de 1911, Eleccions municipals de València de 1913, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eleccions presidencials de la República Socialista Soviètica del Tadjikistan de 1990, Eleonora Fonseca Pimentel, Ellen Key, Els Verds (França), Emma Goldman, Enrique Villalba Muñoz, Equador, Erguer - Estudantes da Galiza, Escartons del Briançonès, Escut d'Islàndia, Escut de Montenegro, Escut de San Marino, Escut de Sèrbia, Escut del Brasil, Esquerra Castellana, Esquerra Republicana del País Valencià (1934), Esquerra Unida (Espanya), Estanislau Figueras i Moragas, Estat de Muskogee, Estat de Santa Catarina, Estat liberal, Estat Lliure d'Irlanda, Estat Popular de Hessen, Estat sobirà, Estat socialista, Estat Sud-peruà, Estats bàltics, Estats de l'Imperi Alemany (1871-1914), Estats de la Confederació Germànica, Estats Units d'Amèrica, Estatunidencs, Eugèni Garcin, Europa Universalis IV, Evaristo Fernández Blanco, Exèrcit Blanc, Exèrcit romà, Extrema Esquerra Republicana, Extrema Izquierda Federal, Faetano, Fèlix Astol i Artés, Federació Catalana de Ball Esportiu, Federació Catalana de Natació, Feixisme, Felice Orsini, Felip de Grècia, Fernando Collor de Mello, Fernando Pessoa, Filipines, Filippo Tommaso Marinetti, Finlàndia, Fiorentino, Florència, Força Aèria Xilena, Força naval salvadorenca, Forces Armades de Nepal, Forces Armades de Somalilàndia, Forces Armades Iraquianes, Forces Armades Italianes, Forces de Defensa Irlandeses, Forces Especials Poloneses, Forma de govern, Fossar de la Pedrera, França, François Achille Bazaine, Francesc Villalonga Fàbregues, Francesco Colasuonno, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Galán Rodríguez, Friedrich Gottlieb Klopstock, Front Únic Antimonàrquic, Front Iugoslau, Front Nacional de Catalunya (2013), Front per l'Alliberament Àrab, Fructuós Canonge i Francesch, Fulgencio Batista, Gabon, Garbí (revista), Gaseta Comarcal, Geòrgia (desambiguació), Generacions (llibre), Generalitat republicana, Geografia de l'Uruguai, Geografia de Portugal, Ghana, Giovanni Cagliero, Girija Prasad Koirala, Girondí, Giuseppe Mazzini, Gladiator, Globalització a Andorra, Govern, Govern de Mato Grosso do Sul, Governador, Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista, Gran Príncep de Finlàndia, Grècia, Guanabacoa, Guàrdia Patriòtica, Guerra a Ossètia del Sud (2008), Guerra Civil catalana, Guerra Civil de Líbia (2014-2020), Guerra civil del Iemen del Nord, Guerra Civil finlandesa, Guerra contra Nabis, Guerra dels catalans, Guerra franco-prussiana, Guerra freda islàmica, Guerres d'independència hispanoamericanes, Guerres Púniques, Guinea Portuguesa, Guomindang, Gustave Courbet, Hashim al-Atassi, Hendrik Verwoerd, Henri-Benjamin Constant de Rebecque, Herzliya Medical Center, Hilari Salvadó i Castell, Hip-hop francès, Història colonial d'Amèrica del Nord, Història contemporània de Catalunya, Història d'Amèrica, Història d'Andorra, Història d'Egipte, Història d'Europa, Història de Burundi, Història de Cap Verd, Història de Catalunya, Història de Grècia, Història de l'Argentina, Història de la premsa esportiva a Catalunya, Història de la Xina, Història de Nicaragua, Història de Polònia, Història de Portugal, Història de San Marino, Història de São Paulo, Història de Sèrbia, Història de Suïssa, Història de Sud-àfrica, Història de Tunísia, Història de Zimbàbue, Història del Brasil, Història del dret català, Història del futbol a Catalunya, Història del republicanisme espanyol, Hondures, Hongria, Hospital Banadir, Hubert Lyautey, Hugo Chávez, Iberisme, Ienissei, Ignacio Manuel Altamirano, Igualada Radical, Il·lustració a Espanya, Illes Carolines, Imperi del Brasil, Inconfidência Mineira, Independència de l'Argentina, Independentisme, Independentisme gallec, Indonèsia, Infanteria de marina, Institut Ramon Muntaner, Invasió de Panamà, Irlanda (desambiguació), Isabel López López, Isabel Vila i Pujol, Isidro García Hernández, Islandesos, Isona, Isona (antic municipi), Itamar Franco, Itàlia, Iu Pascual i Rodés, Izquierda Republicana, Jack Austin Warner, James Harrington, James Larkin, Jean-Bédel Bokassa, Jean-Jacques Rousseau, Jean-Nicolas Stofflet, Joan Agustí i Carreras, Joan Carles I d'Espanya, Joan Lluís Pujol i Font, Joan Puig i Elias, Joan Trigo Serrano, Joaquín Sánchez de Toca Calvo, Joaquim Collar i Serra, Joaquim Maria Puyal i Ortiga, Joaquim Rosich Rubiera, Johan Galtung, José Antonio Aguirre i Lecube, José Antonio Páez Herrera, José Antonio Primo de Rivera, José Gervasio Artigas, José Justiniani Echániz, José María España, José Ribera Montes, Josep Aguilera i Martí, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Maria Calsamiglia i Vives, Josep Morera i Mestre, Josep Pujol Capsada, Josip Broz Tito, Juan Contreras y San Román, Juan Nepomuceno Almonte, Julià de Mèdici (1479-1516), Julià Fuchs i Liègme, Juliette Adam, Julio Anguita González, Kawthoolei, Kemalisme, Kenya, Khmers rojos, Kirguizstan, Komsomol de la Federació Russa, Kondrati Riléiev, Konstandinos Karamanlís, Ku Klux Klan, Kwame Nkrumah, L'Aurora - Organització Marxista, L'estaca, L'Ideal, L'Igualadí, La Avanzada, La Campana de Gràcia, La Defensa, La Democracia (1883-1885), La Federación, La Flaca, La hora de los valientes, La llibertat guiant el poble, La premsa a Igualada (1808-1939), La República (Ciceró), La voz de la provincia, Laïcisme, Laos, Lauro Severiano Müller, Lògia Lautaro, Les guerres carlines a Andorra, Letònia, Lettres sur la danse et les ballets, Libèria, Lionel Jospin, Literatura brasilera, Literatura de la Restauració anglesa, Llarg segle XIX, Llúcia Jonama i Bellsolà, Llei 13.010 de sufragi femení, Lleis constitucionals franceses de 1875, Lliga Internacional Contra el Racisme i l'Antisemitisme, Llista d'emirs de Balansiya, Llista de celebritats alcoianes, Llista de presidents del Perú, Llista de pretendents al tron de França, Lluís Dubón Portolés, Lluís Juli i Casals, Los Ángeles (Xile), Louis Antoine Léon Saint-Just, Louis Auguste Blanqui, Luang Prabang, Luís Gama, Luis Herrera Campins, Maldives, Manuel Belgrano, Manuel II de Portugal, Manuel Ruiz Zorrilla, Mapa color de rosa, Mar de fons, María Estela Martínez de Perón, Margaret Skinnider, Maria Estrada i Clerch, Maria Veleda, Marianne, Mariano Joven Hernández, Marina del Brasil, Martí Marcó i Bardella, Martí Vilanova i Purcallas, Marxisme, Mato Grosso do Sul, Maximilià I de Mèxic, Màrtirs de la Conjuració bahiana, Mèxic, Més - Compromís, Món islàmic, Mehmet Altan, Melcior Niubó i Santdiumenge, Melodrama, Mengkukuo, Mercè Rodoreda i Gurguí, Mes, Mestre d'escola, Mia Mottley, Michael Mansfield, Minarquisme, Minas Gerais, Miquel Paredes i Fonollà, Monarca, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia d'Irlanda, Monarquia electiva, Montegiardino, Mort d'un milicià, Moviment Nacional Turc, Movimiento por la Unidad del Pueblo-Republicanos, Napoleó III, Nicaragua, Niceto Alcalá-Zamora, Nicolau Maquiavel, Nieuport 52, Nora Castañeda, Nueva Esparta, O Estado de S. Paulo, Olavo Bilac, Onésimo Redondo Ortega, Orde de la Creu del Sud, Organització Mundial de la Salut, Organització Nacional, Organització territorial de l'Uruguai, Orient Mitjà, Orrin Hatch, Owen Roe O'Neill, Països Baixos, Pacte d'Oostende, Palau Rio Branco, Palòmbia, Paraguai, Parlament de Catalunya, Partido Nazonalista Repubricán de Ourense, Partido Reformista, Partido Republicano Radical Independiente, Partit Comunista de Xile, Partit Comunista del País Valencià, Partit del Progrés Nacional, Partit Demòcrata Europeu Català, Partit Liberal Fusionista, Partit Liberal Weylerista, Partit Popular de Cambodja, Paterna, Patrick Pearse, Paul von Hindenburg, Pechina, Pena de mort, Període de les autonomies provincials, Perú, Pere II de Iugoslàvia, Pere II del Brasil, Phyllodytes auratus, Plaça Tahrir, Plató, Poble (política), Política, Política d'Angola, Política de Cap Verd, Política de l'Uruguai, Política de Letònia, Política de Mèxic, Política de Moçambic, Política de São Tomé i Príncipe, Policia Militar de Paraná, Pompeu Fabra i Poch, Pompeu Gener i Babot, Porta de Figuerola, Portada/article octubre 15, Portada/efemèride juny 27, Portugal, President de Gàmbia, President de l'Afganistan, President de l'Índia, President de la Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord, President de Mèxic, President de Sri Lanka, President del Reich Alemany (1919-1945), Pretendent al tron, Primavera de Damasc, Primer Ministre de França, Primer ministre de Grècia, Primer ministre de Sri Lanka, Primera Guerra Mundial, Primera República Brasilera, Primera República de Portugal, Primera República Espanyola, Princeps, Pro Lombardia Indipendenza, Procés de Reorganització Nacional, Procés independentista català, Proclamació de la República irlandesa, Proclamació de la Segona República Espanyola, Pronunciament de 1841, Província de São Tomé i Príncipe, Província ultramarina de Cap Verd, Província ultramarina de Guinea, Províncies de Costa Rica, Puerto Rico, Punk, Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931, Quarta República, Quintín Bandera, Quintino Bocaiúva, Ramón María del Valle-Inclán, Ramon Jordi i González, Raul Bragança Neto, Raza, Rıza Tevfik Bölükbaşı, Rebel·lió dels bòxers, Referèndum, Referèndum constitucional italià de 1946, Referèndum grec de 1973, Referèndum grec de 1974, Regència d'Espartero, Regència mexicana, Regió Sud-est del Brasil, Regina de Lamo Jiménez, Regne (entitat política), Regne d'Anglaterra, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Finlàndia (1918), Regne de l'Afganistan, Regne de Laos, Regne de les Dues Sicílies, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Reialisme, Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia, Religió, Remigi Juncà i Calvet, Renovación Catalanista Republicana, República (desambiguació), República Ambrosiana, República Batava, República Catalana, República Catalana (1641), República Cispadana, República d'Itàlia, República d'Obrers i Camperols d'Astúries, República de Bòsnia i Hercegovina, República de Carolina del Sud, República de Connacht, República de Florència, República de Formosa, República de Guriana, República de Jònia, República de l'Ararat, República de l'Iraq (1958-1968), República de la Nova Granada, República de los Niños, República de Mirdita, República de Ragusa, República de Salé, República de Saugeais, República de Siena, República de Tlaxcala, República de Venècia, República Eslovaca (1939-1945), República federal, República Galàctica, República Irlandesa, República islàmica, República Khmer, República Partenopea, República Popular d'Ucraïna, República Romana, República Romana (1798-1799), República Socialista d'Eslovènia, República Socialista de Bòsnia i Hercegovina, República Socialista de Croàcia, República Socialista de Macedònia, República Socialista de Montenegro, República Socialista de Sèrbia, República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia, República Transpadana, Republicanisme, Republicanisme espanyol, Republicanisme federal, Res publica, Revisionisme històric a l'Argentina, Revista Companya, Revolta de les Germanies, Revolta dels canuts, Revolta dels Països Baixos, Revolució Bolivariana, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Revolució pernambucana, Revolució Russa, Riigikogu, Rio de Janeiro, Rio Grande do Sul, Risc moral, Robert Capa, Robert Gerhard i Ottenwaelder, Roc Llop i Convalia, Rosa Estruch Espinós, Rosario de Acuña y Villanueva, Roseana Sarney, Rossend Masriera i Vila, Safor, Salas (Astúries), Salé, Salvador Espriu i Castelló, Salvador Ribé i Garcia, Salvador Sanpere i Miquel, Samuel Morera i Ribas, San Marino, Sandra Mason, Sang calenta (novel·la curta), Sarbadàrida, Sardana, Síria, Sükhbaataryn Yanjmaa, Secretaría de Gobernación, Segle XIX, Segle XX a Catalunya, Segon Eixample de Pamplona, Segona República Espanyola, Segona República Francesa, Segona República Polonesa, Senegal, Seraing, Serravalle, Servei Aeri de l'Exèrcit de Nepal, Servei Nacional Aeronaval, Setge de Barcelona de 1462, Setge de la Força Vella, Setge de Tarragona de 1462, Setge de Torroella, Setmana Tràgica, Sexualitat a l'antiga Roma, Shashmaqam, Shinaki, Siddharta Gautama, Simbologia del franquisme, Sinagoga de Zarzis, Sistema de Westminster, Sobirania popular, Sobirà Congrés Mexicà Constituent, Socialisme, Societat John Birch, Solidaritat Catalana, Som, Soviet Suprem, Stellaland, Sud-àfrica, Sufragi indirecte, Sukarno, Taiwan sota dominació japonesa, Talaia d'Albercutx, Tales of the Jedi, Tanzània, Telegrafia, Tercera República Francesa, Tercera República Txecoslovaca, Teresa Cabarrús, Terra Aragonesa, Texas, Titus Livi, Tongmenghui, Tortellà, Tragèdia de Benagalbón, Triangle de Lublin, Trinitat i Tobago, Tunísia, Turquia, Unió Cívica Radical, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Unió de Joventuts Antifeixistes, Unió de la Joventut Comunista, Unió Nacional Espanyola (antifranquisme), Universitat Bolivariana de Veneçuela, Universitats per la República, Vaixell Jaume I (1911-1967), Vassil Levski, Vergonha, Vicepresident de Mèxic, Vidreres, Virgínia Quaresma, Xabiyya, Xipre, Xuetes, Zàmbia, Zelanda (desambiguació), Zimbàbue, 1 de gener, 1849, 1916, 1939, 1950, 1978, 25 de març, 27 aC, 27 de juny. Ampliar l'índex (740 més) » « Shrink índex

Abd al-Karim Qasim

Abd al-Karim Qasim (també transcrit Abd al-Karim Kasim, Abdul Karim Qassem, Abdul Karim Kassem) fou un militar i president/dictador de l'Iraq.

Nou!!: República і Abd al-Karim Qasim · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: República і Absolutisme · Veure més »

Acadèmia de Ciències de Rússia

LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.

Nou!!: República і Acadèmia de Ciències de Rússia · Veure més »

Acció per la República

Acció per la República és una organització política catalana independentista, republicana, ecologista, feminista i progressista creada el 2019.

Nou!!: República і Acció per la República · Veure més »

Acta de la Haia

L'Acta de la Haia, coneguda igualment com a Decret d'abandonament (Plakkaat van Verlatinghe) o Acta d'Abjuració (Acte van Afzwering), va ser de facto la declaració d'independència de les Províncies Unides aleshores encara part dels Països Baixos espanyols.

Nou!!: República і Acta de la Haia · Veure més »

Adelaida de França

Adelaida de França (Versalles, prop de París, 23 de març de 1732 - Trieste, 18 de febrer de 1808) fou la sisena filla de Lluís XV de França i Maria Leszczyńska.

Nou!!: República і Adelaida de França · Veure més »

Adelaide Cabete

nom abreujat d'Adelaide de Jesus Damas Brazão Cabete va ser una de les principals feministes portugueses del.

Nou!!: República і Adelaide Cabete · Veure més »

Adjària

Adjària (აჭარა, Àtxara, pronunciat), formalment la República Autònoma d'Adjària (აჭარის ავტონომიური რესპუბლიკა, Àtxaris Avtonòmiuri Respúblika, pronunciat) és una república autònoma de Geòrgia.

Nou!!: República і Adjària · Veure més »

Aeronautica Militare Italiana

L'Aeronautica Militare Italiana (de vegades abreujada com AMI), és l'actual força aèria d'Itàlia, un dels quatre components de les Forces Armades d'Itàlia.

Nou!!: República і Aeronautica Militare Italiana · Veure més »

Agrupació Valencianista Republicana

Agrupació Valencianista Republicana (AVR) fou un partit polític valencianista, republicà i d'esquerra fundat el 1930 per Francesc Bosch i Morata, Adolf Pizcueta, Francesc Soto i Mas, Maximilià Thous i Llorens i Artur Perucho.

Nou!!: República і Agrupació Valencianista Republicana · Veure més »

Ahmed Nazif

El Dr.

Nou!!: República і Ahmed Nazif · Veure més »

Alagoas

Alagoas és un petit estat del Brasil situat a la Regió Nord-est, entre els estats de Pernambuco i Sergipe.

Nou!!: República і Alagoas · Veure més »

Alícia Marcet i Juncosa

Alícia Macet i Juncosa (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1931 - Perpinyà, 30 d'octubre de 2016) va ser una historiadora especialitzada en Història Moderna de la Catalunya del Nord.

Nou!!: República і Alícia Marcet i Juncosa · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: República і Albània · Veure més »

Albert Bastardas i Sampere

Albert Bastardas i Sampere (Gràcia, 26 de maig de 1871 – 12 de setembre de 1944) fou un advocat i polític català intensament dedicat a la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona.

Nou!!: República і Albert Bastardas i Sampere · Veure més »

Albert de Bellièvre

Albert de Bellièvre també conegut com a Pomponi I de Bellièvre (Lió, 1529-1607) senyor de Grignon fou un diplomàtic francès.

Nou!!: República і Albert de Bellièvre · Veure més »

Albina Francitorra Aleñà

Albina Francitorra i Aleñà (Barcelona, 3 de febrer de 1912 - 31 de desembre de 2013) fou una periodista i escriptora barcelonina de finals dels anys vint i començament dels trenta.

Nou!!: República і Albina Francitorra Aleñà · Veure més »

Alcide De Gasperi

fou un polític italià, que ocupà la Presidència interina de la República i el càrrec de primer ministre d'Itàlia en huit governs de coalició diferents, entre el 1945 i el 1953.

Nou!!: República і Alcide De Gasperi · Veure més »

Alejandra Soler Gilabert

Alejandra Soler Gilabert (València, 8 de juliol de 1913 - València, 1 de març de 2017) fou una militant comunista i mestra republicana valenciana.

Nou!!: República і Alejandra Soler Gilabert · Veure més »

Aleksandr Kérenski

Aleksandr Fiódorovitx Kérenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский) (Simbirsk, 1881 - Ciutat de Nova York, 1970), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia.

Nou!!: República і Aleksandr Kérenski · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: República і Alemanya · Veure més »

Alexandre de Mèdici

Alexandre de Mèdici, anomenat el Moro, (Florència, República de Florència 1510 - íd., Ducat de Florència 1537) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir duc d'Urbino entre 1519 i 1527, senyor de Florència en dues ocasions entre 1523-1527 i entre 1530-1532, i finalment duc de Florència entre 1532 i 1537.

Nou!!: República і Alexandre de Mèdici · Veure més »

Alexandre Herculano

Alexandre Herculano de Carvalho e Araújo fou un escriptor, historiador, periodista i poeta portugués de l'època del Romanticisme.

Nou!!: República і Alexandre Herculano · Veure més »

Alfara del Patriarca

Alfara del Patriarca, Alfara de l'Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: República і Alfara del Patriarca · Veure més »

Alife

Alife és una antiga i petita vila de la Terra di Lavoro del Regne de Nàpols.

Nou!!: República і Alife · Veure més »

Ana Canalias Mestres

Anna Canalias Mestres (Magallón, 1886 - Molins de Rei, 1934), també coneguda com a Agna Canalias, fou una escriptora, pedagoga i feminista.

Nou!!: República і Ana Canalias Mestres · Veure més »

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Nou!!: República і Anarquisme a Espanya · Veure més »

Aníbal Otero

Aníbal Otero Álvarez (Barcia, Ribeira de Piquín, 5 de juliol de 1911-1 de març de 1974) va ser un lingüista i escriptor gallec que va participar en les enquestes de lAtlas Lingüístico de la Península Ibérica.

Nou!!: República і Aníbal Otero · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: República і Andorra · Veure més »

Andorra durant l'edat moderna

L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic.

Nou!!: República і Andorra durant l'edat moderna · Veure més »

Andorra durant la Revolució Francesa

La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.

Nou!!: República і Andorra durant la Revolució Francesa · Veure més »

Andreu Canals i Tirado

Andreu Canals i TIrado (Caldes de Montbui, 31 de gener de 1912 - 1 de juliol de 2007) pagès d'ofici i poeta per vocació.

Nou!!: República і Andreu Canals i Tirado · Veure més »

Anjel Lekuona Beitia

Anjel Lekuona Beitia (Busturia, Bizkaia, 1913 – Hradištko, Txèquia, 1945) va ser un milicià o gudari assassinat en un camp de concentració nazi.

Nou!!: República і Anjel Lekuona Beitia · Veure més »

Anna Maria Mozzoni

Anna Maria Mozzoni (Milà, 5 de maig de 1837 - Roma, 14 de juny de 1920), va ser un periodista italiana, activista dels drets civils i pionera del feminisme a Itàlia.

Nou!!: República і Anna Maria Mozzoni · Veure més »

Antônio Conselheiro

Antônio Vicente Mendes Maciel (Quixeramobim, 13 de març de 1830 — Canudos, 22 setembre de 1897), més conegut pel nom Antônio Conselheiro o O Peregrino ("El Pelegrí") va ser un líder religiós brasiler.

Nou!!: República і Antônio Conselheiro · Veure més »

Antella

Antella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: República і Antella · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: República і Antic Règim · Veure més »

Anticapitalistes

Anticapitalistes és una organització política catalana anticapitalista, revolucionària, ecologista, feminista i internacionalista.

Nou!!: República і Anticapitalistes · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: República і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antoni Amer Llodrà

Remembrance Stone Antoni Amer Llodrà, de malnom Garanya (Manacor, 12 de febrer de 1882 -Manacor, 29 de desembre de 1936) fou un comerciant i polític mallorquí.

Nou!!: República і Antoni Amer Llodrà · Veure més »

Antoni Comín i Oliveres

, també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català.

Nou!!: República і Antoni Comín i Oliveres · Veure més »

Antoni Rosselló Sabater

Antoni Rosselló Sabater (Bunyola, 1888-1966) fou un sacerdot bunyolí.

Nou!!: República і Antoni Rosselló Sabater · Veure més »

Antonio García Quejido

Antonio García Quejido (Madrid, 1856-1927) va ser un polític i sindicalista espanyol.

Nou!!: República і Antonio García Quejido · Veure més »

Antonio Vivaldi

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678-Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.

Nou!!: República і Antonio Vivaldi · Veure més »

Arconovaldo Bonaccorsi

Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.

Nou!!: República і Arconovaldo Bonaccorsi · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: República і Argentina · Veure més »

Armada colombiana

LArmada de la República de Colòmbia, també coneguda com a Armada Nacional, és la força militar marítima legítima de la República de Colòmbia.

Nou!!: República і Armada colombiana · Veure més »

Armada de Guatemala

LArmada de Guatemala constitueix la força naval de l'Exèrcit de Guatemala.

Nou!!: República і Armada de Guatemala · Veure més »

Armada de la República de la Xina

Armada de la República Xina (mandarí; 中華民國海軍; pinyin: Zhōnghuá Mínguó Hǎijūn) és la branca naval de les Forces Armades de la República de la Xina (Taiwan).

Nou!!: República і Armada de la República de la Xina · Veure més »

Armada peruana

La Marina de Guerra del Perú és l'òrgan d'execució del Ministeri de Defensa del Perú, encarregat de la defensa marítima, fluvial, i lacustre.

Nou!!: República і Armada peruana · Veure més »

Artur Ballester i Marco

Artur Ballester i Marco (València, 1892 - ibídem, 21 de juny de 1981) fou un dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista.

Nou!!: República і Artur Ballester i Marco · Veure més »

Artur Vinardell i Roig

Artur Vinardell i Roig (La Bisbal d'Empordà, 1852 — Girona, 1937) fou un periodista i escriptor republicà gironí.

Nou!!: República і Artur Vinardell i Roig · Veure més »

Atacames

*Pel poble dels atacames o atacamenys de Xile i l'Argentina, vegeu atacamenys.

Nou!!: República і Atacames · Veure més »

Atemptat d'Hostafrancs

L'atemptat contra els dirigents de Solidaritat Catalana va tenir lloc el 17 d'abril del 1907 a la cantonada del carrer Béjar amb Creu Coberta, a Barcelona.

Nou!!: República і Atemptat d'Hostafrancs · Veure més »

Augusto Barcia Trelles

Augusto Barcia Trelles (A Veiga (Astúries), 5 de març de 1881 - Buenos Aires, 19 de juny de 1961) va ser un advocat, escriptor i polític republicà asturià.

Nou!!: República і Augusto Barcia Trelles · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: República і Índia · Veure més »

Édith Thomas

Édith Thomas (Montrouge, 23 de gener de 1909 - París, 7 de desembre de 1970) va ser un novel·lista, arxivera, historiadora i periodista francesa.

Nou!!: República і Édith Thomas · Veure més »

Émile Ollivier

Olivier Émile Ollivier (Marsella, 2 de juliol de 1825-Saint-Gervais-les-Bains, 20 d'agost de 1913) fou un polític i home d'estat francès.

Nou!!: República і Émile Ollivier · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: República і Ésser humà · Veure més »

Àugur

Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.

Nou!!: República і Àugur · Veure més »

Bambares

Territoris habitats per bambares. Art bambara:estàtua femenina. Els bambares o bamanes és un grup ètnic mandinga habitant a l'oest d'Àfrica, principalment a Mali però també a Guinea, Burkina Faso i el Senegal.

Nou!!: República і Bambares · Veure més »

Banús

Un bosc de banussos Banús o eben és el nom que es dona al duramen de la fusta de diverses espècies d'arbres de la família Ebenaceae pertanyents al gènere Diospyros.

Nou!!: República і Banús · Veure més »

Bandera d'Artigas

La Bandera d'Artigas és un dels símbols nacionals de la República Oriental de l'Uruguai; va ser declarada com a tal per un decret del 18 de febrer de 1952.

Nou!!: República і Bandera d'Artigas · Veure més »

Bandera d'Austràlia

La bandera d'Austràlia és blava i en el quart superior del costat de la llança conté la Union Jack.

Nou!!: República і Bandera d'Austràlia · Veure més »

Bandera de San José (Uruguai)

La bandera de San José és, al costat de l'escut d'armes, un dels símbols oficials del departament de San José, una subdivisió administrativa de la República Oriental de l'Uruguai.

Nou!!: República і Bandera de San José (Uruguai) · Veure més »

Bandera del Brasil

La Bandera del Brasil està formada per un disc blau que representa un cel estrellat (que inclou la Creu del Sud) abastat per una banda corba inscrita amb el lema nacional "Ordem e Progresso" ("Ordre i progrés"), dins d'un rombe groc sobre un camp verd.

Nou!!: República і Bandera del Brasil · Veure més »

Barbados

Barbados és un estat insular de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles.

Nou!!: República і Barbados · Veure més »

Barnabus Oriani

Barnaba Oriani (Barnabus Oriani) va néixer el 17 de juliol de 1752 a Carignano, Piemont, i va morir el 12 de novembre de 1832 a Milà.

Nou!!: República і Barnabus Oriani · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Nou!!: República і Bases de Manresa · Veure més »

Batalla de Creta

La Batalla de Creta (alemany: Luftlandeschlacht um Kreta; grec: Μάχη της Κρήτης; anglès: Battle of Crete) va ser una batalla esdevinguda durant la Batalla de la Mediterrània de la Segona Guerra Mundial a l'illa grega de Creta. La batalla s'inicià al matí del 20 de maig de 1941, quan l'Alemanya nazi llançà una invasió paracaigudista a Creta, amb el nom clau dOperació Mercuri (Unternehmen Merkur). Les forces aliades, que incloïen britànics, australians, neozelandesos, i grecs, van defensar l'illa, amb l'ajut de civils cretencs. Després del primer dia de lluita, els alemanys havien patit baixes molt elevades i no havien aconseguit cap dels seus objectius. El segon dia, per les males comunicacions i la badada dels comandants aliats en copsar la situació, els alemanys van ocupar l'aeroport de Màleme a la costa nord-oest, i això els va permetre començar a rebre reforços i armament pesant, i superar les forces aliades. La Batalla de Creta no tenia precedents en tres aspectes: va ser la primera invasió principalment paracaigudista de la història; va ser la primera vegada que els aliats van fer un ús significatiu de la informació del desxiframent del codi de la Màquina Enigma alemanya; i va ser la primera vegada que les tropes alemanyes invasores es trobaven una resistència en massa de la població civil. En veure l'alt nombre de baixes que havien tingut els paracaigudistes, Adolf Hitler va prohibir posteriors operacions paracaigudistes a gran escala; mentre que pel seu costat, els aliats van quedar molt impressionats pel potencial dels paracaigudistes, i van començar a bastir les seves pròpies divisions paracaigudistes.

Nou!!: República і Batalla de Creta · Veure més »

Batalla de Rubinat

La batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: República і Batalla de Rubinat · Veure més »

Batos V

Batos V fou rei de Cirene, fill d'Arcesilau IV.

Nou!!: República і Batos V · Veure més »

Bárbara de Alencar

Bárbara Pereira de Alencar (Senhor Bom Jesus dos Aflitos de Exu, 11 de febrer de 1760 — Fronteiras, 18 d'agost de 1832) va ser una comerciant i revolucionària brasilera.

Nou!!: República і Bárbara de Alencar · Veure més »

Beatriu I dels Països Baixos

ha estat reina i cap d'Estat dels Països Baixos, des de l'any 1980 fins al 28 de gener del 2013.

Nou!!: República і Beatriu I dels Països Baixos · Veure més »

Beji Caid Essebsi

Béji Caïd Essebsi (Sidi Bou Said, 29 de novembre de 1926 - Tunis, 25 de juliol de 2019) va ser un advocat i polític tunisià.

Nou!!: República і Beji Caid Essebsi · Veure més »

Benedetto Marcello

Benedetto Marcello (Venècia, 31 de juliol de 1686 – Brescia, 24 de juliol de 1739) va ser un escriptor, advocat, magistrat, mestre i compositor italià.

Nou!!: República і Benedetto Marcello · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: República і Benito Mussolini · Veure més »

Bisbat de Honolulu

El bisbat de Honolulu (anglès: Diocese of Honolulu, llatí: Dioecesis Honoluluensis) és una seu de l'Església Catòlica als Estats Units, sufragània de l'arquebisbat de San Francisco, i pertany a la regió eclesiàstica XI (CA, HI, NV).

Nou!!: República і Bisbat de Honolulu · Veure més »

Bjørnstjerne Bjørnson

, nom complet Bjørnstjerne Martinus Bjørnson, fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1903.

Nou!!: República і Bjørnstjerne Bjørnson · Veure més »

Bon Pastor (Sant Andreu)

Plaça de Mossen Joan Cortinas, a l'Estadella tocant al terme de Sant Adrià de Besòs El Bon Pastor és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: República і Bon Pastor (Sant Andreu) · Veure més »

Bonet germànic

Bonet germànic primitiu (il·lustració realitzada per Hugo Gerard Ströhl) El bonet o birret germànic és una lligadura rodona de color carmesí amb una faixa d'ermini.

Nou!!: República і Bonet germànic · Veure més »

Botswana

Botswana és una república de l'Àfrica Austral, que limita al nord i a l'oest amb Namíbia, al nord amb Zàmbia, al sud amb Sud-àfrica i al nord-est amb Zimbabwe.

Nou!!: República і Botswana · Veure més »

Buganda

Buganda és el regne del poble ganda, el més gran dels regnes tradicionals d'Uganda.

Nou!!: República і Buganda · Veure més »

Burjassot

Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: República і Burjassot · Veure més »

Burundi

Burundi és un estat de l'Àfrica centre-oriental, situat en un altiplà a la regió dels Grans Llacs, a la riba est del llac Tanganyika.

Nou!!: República і Burundi · Veure més »

Cabilencs

Els cabilencs (o; àrab algerià) són un grup ètnic originari de la Cabília (en cabilenc Tamurt n Ieqvayel o Tamurt n Igawawen, ‘país dels cabilencs'), una regió amazigòfona d'Algèria predominantment muntanyosa.

Nou!!: República і Cabilencs · Veure més »

Calendari republicà francès

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.

Nou!!: República і Calendari republicà francès · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: República і Califat · Veure més »

Cambra alta

La cambra alta és una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra és la cambra baixa.

Nou!!: República і Cambra alta · Veure més »

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Nou!!: República і Camillo Benso di Cavour · Veure més »

Campanya del Caucas

El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.

Nou!!: República і Campanya del Caucas · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1931-1932

La temporada 1931-32 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-tresena edició de la competició.

Nou!!: República і Campionat de Catalunya de futbol 1931-1932 · Veure més »

Canet de la Tallada

Canet de la Tallada és una entitat de població del municipi baixempordanès de la Tallada d'Empordà.

Nou!!: República і Canet de la Tallada · Veure més »

Cantó de la Tor de França

El cantó de la Tor de França és una divisió administrativa francesa, entre la Catalunya Nord i Occitània, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: República і Cantó de la Tor de França · Veure més »

Cantó de Montlluís

El cantó de Montlluís és una divisió administrativa francesa, situada dins de la Catalunya Nord, departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: República і Cantó de Montlluís · Veure més »

Cantó de Ribesaltes

El cantó de Ribesaltes és una divisió administrativa francesa, situada a la Catalunya del Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: República і Cantó de Ribesaltes · Veure més »

Cantó de Sallagosa

El cantó de Sallagosa és una divisió administrativa francesa, situada dins de la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: República і Cantó de Sallagosa · Veure més »

Cantó de Vinçà

El Cantó de Vinçà fou fins a l'any 2014 una divisió administrativa i política francesa composta per 18 comunes del Rosselló, del Conflent i una de la Fenolleda, amb capitalitat a la vila de Prada, al Conflent.

Nou!!: República і Cantó de Vinçà · Veure més »

Carl Gustav Jacob Jacobi

Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: República і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »

Carles I de Portugal

Carles I de Portugal, dit el Màrtir o el Diplomàtic (Lisboa, 1863 - ibíd., 1908) fou duc de Bragança i rei de Portugal (1889-1908), el penúltim abans de la instauració de la República.

Nou!!: República і Carles I de Portugal · Veure més »

Carlos María de Alvear

Carlos María d'Alvear (Santo Ángel Guardián de las Misiones, Misiones Orientales, Virregnat del Riu de la Plata, 25 d'octubre de 1789 - Nova York, 3 de novembre de 1852) va ser un militar, polític i diplomàtic argentí de llarga trajectòria que va exercir el Directori de les Províncies Unides del Riu de la Plata durant 3 mesos el 1815.

Nou!!: República і Carlos María de Alvear · Veure més »

Carlotisme

El carlotisme va ser el projecte polític per crear en el Virregnat del Riu de la Plata una monarquia independent, el titular seria la infanta Carlota Joaquima de Borbó, germana del rei Ferran VII d'Espanya, esposa i princesa consort del príncep regent Joan IV de Portugal.

Nou!!: República і Carlotisme · Veure més »

Carme Auguet i Comalada

Carme Auguet Comalada (Sant Daniel, 16 de novembre de 1874 – Girona, 3 de gener de 1948) fou una mestra gironina fundadora de l'escola pública més antiga de la ciutat de Girona, l'Escola Eiximenis.

Nou!!: República і Carme Auguet i Comalada · Veure més »

Carolina Beatriz Ângelo

Carolina Beatriz Ângelo (Guarda, Portugal, 6 d'abril de 1878—3 d'octubre de 1911) va ser una metgessa i feminista portuguesa. Va ser la primera dona a exercir el dret a sufragar de la Primera República Portuguesa, en les eleccions de l'Assemblea constituent de 1911, utilitzant al seu favor una llacuna jurídica.

Nou!!: República і Carolina Beatriz Ângelo · Veure més »

Casa d'Orange-Nassau

La Casa d'Orange-Nassau (en neerlandès: Huis van Oranje-Nassau) és una branca de la Casa de Nassau que ha tingut un paper central en la vida política dels Països Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebel·lió holandesa contra el domini espanyol, que després de la Guerra dels vuitanta anys conduïa a un estat holandès independent.

Nou!!: República і Casa d'Orange-Nassau · Veure més »

Catherine Deneuve

2011 Catherine Deneuve, nom artístic de Catherine Fabienne Dorléac (París, 22 d'octubre de 1943), és una actriu, considerada un model d'elegància i de bellesa francesa i una de les més respectades actrius del cinema francès i mundial.

Nou!!: República і Catherine Deneuve · Veure més »

Cavall lipizzà

Exemplar de lipizzà. Durant quatre segles s'ha format i consolidat el lipizzà o cavall de raça lipizzana, que es va originar en la dura terra del Carso, a Lipica (pronunciat Lipitza, escrit Lipizza en italià i alemany), Eslovènia.

Nou!!: República і Cavall lipizzà · Veure més »

Centre d'Història Contemporània de Catalunya

El Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC) va ser creat l'any 1984 per la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de Catalunya i compensar la marginació a la qual s'havia vist relegada en les històries oficials i, més recentment, per dècades de dictadura franquista.

Nou!!: República і Centre d'Història Contemporània de Catalunya · Veure més »

Cinema en català

El cinema en català o en versió original catalana (VOC) comprèn aquelles produccions cinematogràfiques realitzades originalment en llengua catalana, independentment del lloc on es produeixin o de l'origen dels seus autors.

Nou!!: República і Cinema en català · Veure més »

Ciutat de Mèxic

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.

Nou!!: República і Ciutat de Mèxic · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.

Nou!!: República і Ciutat estat · Veure més »

Ciutat Lliure de Danzig

El territori de la Ciutat Lliure de Danzig, 1920-1939. Mapa d'ubicació de la Ciutat Lliure de Danzig en el seu entorn. La Ciutat Lliure de Danzig i l'Imperi alemany, 1925. La Ciutat Lliure de Danzig (en alemany: Freie Stadt Danzig, en polonès: Wolne Miasto Gdańsk) va ser una ciutat estat autònoma establerta el 10 de juny de 1920 a l'actual ciutat polonesa de Gdańsk (de 1772 a 1920, part de Prússia), d'acord amb la Part III, secció IX, del Tractat de Versalles (1919).

Nou!!: República і Ciutat Lliure de Danzig · Veure més »

Civilization (sèrie)

Civilization és una saga de videojocs d'estratègia per torns creada per Sid Meier per a Microprose el 1991.

Nou!!: República і Civilization (sèrie) · Veure més »

Civilization Revolution

Sid Meier's Civilization Revolution (abreujat Civilization Revolution o CivRev) és un videojoc d'estratègia per torns de la saga Civilization.

Nou!!: República і Civilization Revolution · Veure més »

Civisme

XVIII. Civisme, del mot llatí civis, designa el respecte i la dedicació del ciutadà per la comunitat en què viu així com el respecte a les seves convencions i lleis.

Nou!!: República і Civisme · Veure més »

Claudi Ametlla i Coll

Claudi Ametlla i Coll (Sarral, 22 de maig de 1883 – Barcelona, 8 d'octubre de 1968) fou periodista i polític català.

Nou!!: República і Claudi Ametlla i Coll · Veure més »

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: República і Colòmbia · Veure més »

Colònia de Singapur

Bandera colonial de Singapur (1946-1959), la corona aquí representada es va modificar vers el 1955 La colònia de Singapur fou un territori britànic que va existir del 1824 al 1826 i del 1946 al 1963.

Nou!!: República і Colònia de Singapur · Veure més »

Coll de Manrella

Monument a Lluís Companys, al coll El Coll de Manrella és un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques de l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: República і Coll de Manrella · Veure més »

Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord

Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord (en coreà: 조선민주주의인민공화국 국방위원회) la Comissió Nacional de Defensa, manté un control total sobre les Forces Armades de Corea del Nord.

Nou!!: República і Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord · Veure més »

Comitè Popular de Sama de Langreo

El Comitè Popular de Sama de Langreo va ser una institució política de majoria socialista i amb presència de comunistes i republicans, de la localitat de Sama, a Llangréu, durant l'inici de la Guerra Civil espanyola i en el context de la Revolució Espanyola de 1936.

Nou!!: República і Comitè Popular de Sama de Langreo · Veure més »

Commonwealth

La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.

Nou!!: República і Commonwealth · Veure més »

Commonwealth d'Anglaterra

La Commonwealth d'Anglaterra fou un estat republicà que existí a les Illes Britàniques entre el 1649 i el 1660, va succeir i va ser succeït pel Regne d'Anglaterra, el Regne d'Irlanda i el Regne d'Escòcia.

Nou!!: República і Commonwealth d'Anglaterra · Veure més »

Comportament polític

Les teories de comportament polític, com aspecte de la ciència política, intenten quantificar i explicar les influències que defineixen les visions polítiques, ideologia i els nivells de participació política d'una persona.

Nou!!: República і Comportament polític · Veure més »

Comtat d'Ellis (Texas)

El Comtat d'Ellis és un comtat localitzat en l'estat de Texas.

Nou!!: República і Comtat d'Ellis (Texas) · Veure més »

Concepció Guillén Martínez

Concepció Guillén Martínez, Albox (Almeria) 1907 - Lleida, 13 Maig 1943) Fou una miliciana coneguda amb els sobrenoms de La Baeta i La Lleona. Sotmesa a Consell de Guerra Sumaríssim, fou l'última dona afusellada a Catalunya, víctima de la Repressió Franquista. Nascuda a la Parròquia d'Albox (Almeria) filla de Pedro i Antónia, era de condició molt humil i havia emigrat a Catalunya. Vivia amb una filla petita a la barriada del Somorrostro de Barcelona i es guanyava la vida venent verdures en una parada ambulant al Mercat de la Concepció. Estava alfabetitzada i tenia ideals esquerrans. El 1936 a l'esclatar la Guerra Civil, convivia amb Juan Baeta Sánchez, un activista de la FAI al qual va seguir quan es va traslladar a la Seu d'Urgell. Disposats a defensar la República i fer alhora la Revolució Proletària, van formar part del Comitè Local de les Milícies Antifeixistes. La derrota de l'Exèrcit Popular de la República, va establir un nou ordre i s'inicià una cruenta repressió dels vençuts. El BOE del 9 de febrer de 1939 dos mesos abans que s'acabés oficialment la guerra, va publicar la Llei d'Incoació d'Expedients de Responsabilitats Polítiques, per la qual tots els voluntaris al front, militans de partits catalanistes, comunistes, anarquistes, sindicalistes, mestres, milicianes, dones antifeixistes, Socors Roig, etc. havien de ser investigats. Els Ajuntaments van ser obligats a elaborar llistes de sospitosos i es fomentà la delació entre particulars. Joan Baeta Sánchez havia mort al front. Concepció Guillén fou detinguda el 1940 i reclosa a la Presó de Dones de les Corts. Traslladada a Lleida, el 8 agost de 1941 s'inicià un llarg procés ple d'irregularitats i contradiccions. Durant gairabé dos anys se citaren a declarar més de 45 testimonis. Se l'acusà de ser una depravada llibertina, d'anar amb pantalons, portar pistola, conduir un cotxe i haver participat gairabé en tots els crims de la comarca. Una fotografia on apareix vestida de miliciana i que encara es conserva en el Procediment Sumaríssim, fou la prova definitiva per la seva sentència de mort. El dia 13 de maig de 1943 a les 6 del matí, fou afusellada a la tàpia del Cementiri de Lleida. Tenia 36 anys.

Nou!!: República і Concepció Guillén Martínez · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: República і Confederació · Veure més »

Confederació de Bar

La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.

Nou!!: República і Confederació de Bar · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: República і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: República і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conflicte d'Abkhàzia

La Guerra d'Abkhàzia va ser un conflicte ètnic en el context d'un conflicte global de naturalesa geopolítica al Caucas amb la dissolució de la Unió Soviètica el 1991.

Nou!!: República і Conflicte d'Abkhàzia · Veure més »

Conflicte territorial de l'arxipèlag de Chagos

Imatge de l'illa Diego Garcia, una de les més importants de l'arxipèlag La disputa territorial de l'arxipèlag de Chagos és el litigi que la República de Maurici i el Regne Unit sostenen per la sobirania de l'arxipèlag de Chagos, el qual es troba a l'oceà Índic, a 500 km al sud de les Maldives.

Nou!!: República і Conflicte territorial de l'arxipèlag de Chagos · Veure més »

Conjuració bahiana

La Conjuració Bahiana, també denominada Revolta dels Sastres o Revolta de les Conquilles (Conjuração Baiana, Revolta dos Alfaiates o dos Búzios, en portuguès), va ser un moviment d'emancipació, ocorregut entre 1798 i 1799 a la capitania de Bahia (avui estat de Bahia), al Brasil Colonial.

Nou!!: República і Conjuració bahiana · Veure més »

Conquesta de l'Imperi Asteca

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.

Nou!!: República і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »

Consell privat

Un consell privat (en anglès Privy council) és un cos que aconsella al cap d'estat d'una nació, sobretot en una monarquia.

Nou!!: República і Consell privat · Veure més »

Constitució d'Itàlia

La Constitució de la República Italiana (en italià, Costituzione della Repubblica Italiana) és la llei suprema de la República d'Itàlia, aprovada el 22 de desembre de 1947, publicada el 27 de desembre del mateix any i que va entrar en vigor el dia 1 de gener de 1948.

Nou!!: República і Constitució d'Itàlia · Veure més »

Constitució de l'Índia

El http://%5Bhttps://www.wdl.org/en/item/2672 text original del Preàmbul, obra de Beohar Rammanohar Sinha, abans de la 42a esmena de la Constitució. La Constitució de l'Índia és la llei suprema de l'Índia.

Nou!!: República і Constitució de l'Índia · Veure més »

Constitució de la República de Xile

La Constitució de la República de Xile és la norma fonamental escrita de Xile de més alta jerarquia.

Nou!!: República і Constitució de la República de Xile · Veure més »

Constitució espanyola de 1931

La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).

Nou!!: República і Constitució espanyola de 1931 · Veure més »

Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista

Alternativa Socialista o Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista (en castellà, Construyendo la Izquierda-Alternativa Socialista, CLI-AS) és un partit polític espanyol, d'ideari socialista.

Nou!!: República і Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista · Veure més »

Consuelo Berges Rábago

Consuelo Berges Rábago (Ucieda, Cantàbria, 1899 - Madrid, 23 de desembre de 1988) fou una traductora, periodista, escriptora i biògrafa espanyola.

Nou!!: República і Consuelo Berges Rábago · Veure més »

Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona

El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: República і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona · Veure més »

Cor del Tabernacle Mormó

És el conjunt coral que representa i és patrocinat per L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, és considerat un dels grups corals més famosos dels Estats Units i del món.

Nou!!: República і Cor del Tabernacle Mormó · Veure més »

Cornèlia (enverinadora)

Cornèlia (en llatí Cornelia o Cornillia) va ser una dama romana que es diu que va enverinar als principals dirigents de la república l'any 331 aC.

Nou!!: República і Cornèlia (enverinadora) · Veure més »

Corona de Sant Esteve

Sant Esteve o Sacra Corona d'Hongria. La Santa Corona hongaresa, coneguda també com a Corona de Sant Esteve (hongarès: Magyar Szent Korona, alemany: Stephanskrone, croat: Kruna svetoga Stjepana, llatí: Sacra Corona), també anomenada Sacra Corona Hongaresa, és l'única que actualment és qualificada com a «Atribut Sacre».

Nou!!: República і Corona de Sant Esteve · Veure més »

Corts Constituents

Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es dona al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució.

Nou!!: República і Corts Constituents · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: República і Corts Generals · Veure més »

Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: República і Costa Rica · Veure més »

Crítiques al liberalisme econòmic

Els crítics del liberalisme econòmic no formen un tot homogeni.

Nou!!: República і Crítiques al liberalisme econòmic · Veure més »

Crida Nacional per la República

La Crida Nacional per la República (CNR) és un moviment polític independentista català amb tres corrents ideològics (liberal, socialdemòcrata i esquerranista).

Nou!!: República і Crida Nacional per la República · Veure més »

Cristòfol Ferrer i Ferrà

Cristòfol Ferrer i Ferrà va néixer a Palma el 17 de desembre de 1888 i va morir a Premià de Mar el 17 de gener de 1986, a l'edat de 97 anys.

Nou!!: República і Cristòfol Ferrer i Ferrà · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: República і Cultura de Grècia · Veure més »

Cum Multa

Cum Multa sobre la situació a Espanya és una encíclica promulgada pel Papa Lleó XIII el 8 de desembre de 1882, i dirigida als arquebisbes, bisbes i d'altres dignataris espanyols.

Nou!!: República і Cum Multa · Veure més »

Curitiba

Curitiba és un municipi brasiler fundat l'any 1693, capital de l'estat del Paraná.

Nou!!: República і Curitiba · Veure més »

Dansa barroca

El Rei Sol al ''Ballet de la Nuit'' (1653) Dansa barroca és com se sol anomenar actualment la dansa cortesana, primer francesa i després a tota Europa, dels segles  i, per estar en forta connexió amb la música barroca.

Nou!!: República і Dansa barroca · Veure més »

Dazzling Jazz

Cartell anunciador de l'Orquestrina Dazzling Jazz dissenyat per Josep Manetes el 1936. Dazzling Jazz fou una formació musical que debutà al febrer de 1932 durant les festes de carnaval amb motiu de la inauguració de la nova societat recreativa Casal Llevantí de Sant Feliu de Guíxols.

Nou!!: República і Dazzling Jazz · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: República і Declinació del llatí · Veure més »

Defensa de Luci Flac

Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.

Nou!!: República і Defensa de Luci Flac · Veure més »

Defensor fidei

Defensor fidei (Defensor de la fe) és un títol Llatí, en anglès s'empra la forma Defender of the Faith mentre que en francès s'empra Défenseur de la Foi.

Nou!!: República і Defensor fidei · Veure més »

Democràcia electrònica

L'anomenada democràcia electrònica (en anglès, electronic democracy), també democràcia digital o democràcia per internet, coneguda en anglès com e-democracy (e-DC), és l'ús de les TIC (informàtica, internet, computació mòbil i telecomunicacions) per crear espais de diàleg i reflexió social, accés a la informació de subjectes polítics (plans de treball, ideologia), exercici dels drets de participació política, i en la millora dels processos electorals en la relació entre ciutadans, subjectes polítics i institucions electorals.

Nou!!: República і Democràcia electrònica · Veure més »

Democràcia liberal

La democràcia liberal és una forma de govern que consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants escollits per prendre decisions polítiques es troba subjecta a l'Estat de Dret i normalment moderada per una Constitució que regula la protecció dels drets i llibertats individuals i col·lectius, bo i establint restriccions tant als líders com a l'execució de la voluntat d'una determinada majoria.

Nou!!: República і Democràcia liberal · Veure més »

Democràcia representativa

tipo.

Nou!!: República і Democràcia representativa · Veure més »

Departament d'Olancho

El departament d'Olancho és un dels 18 departaments en què es divideix Hondures i el de major extensió.

Nou!!: República і Departament d'Olancho · Veure més »

Deutsche Marine

La Deutsche Marine és la Marina de guerra d'Alemanya, continuadora des de la reunificació alemanya el 1990 de l'antiga Bundesmarine, l'Armada de la República Federal Alemanya (RFA) en alemany: (Bundesrepublik Deutschland).

Nou!!: República і Deutsche Marine · Veure més »

Dia de la República de l'Índia

Globus amb els tres colors de la bandera índia. A l'Índia, el Dia de la República ret homenatge a la data en què va entrar en vigor la Constitució de l'Índia, el 26 de gener de 1950, en substitució de la Llei de govern de l'Índia de 1935, com a document de govern de l'Índia.

Nou!!: República і Dia de la República de l'Índia · Veure més »

Dia E

El Dia E o Dia de la llengua espanyola és una commemoració festiva promoguda per l'Instituto Cervantes des del 2009, que se celebra el dissabte més pròxim al solstici de juny, i l'objectiu del qual és difondre la cultura de l'espanyol, celebrar la seva importància al món i fomentar la unitat dels seus parlants.

Nou!!: República і Dia E · Veure més »

Dia nacional d'Islàndia

Dia nacional d'Islàndia (en islandès, þjóðhátíðardagurinn; festa nacional) és una festa anual celebrada a Islàndia que commemora la fundació de la República d'Islàndia (Lýðveldið Ísland) el 17 de juny de 1944.

Nou!!: República і Dia nacional d'Islàndia · Veure més »

Dia Nacional de Kenya

El dia de Jamhuri és el dia nacional de Kenya, celebrat cada 12 de desembre, per commemorar que el 12 de desembre de 1964 es va establir la república a Kenya.

Nou!!: República і Dia Nacional de Kenya · Veure més »

Dictador

duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.

Nou!!: República і Dictador · Veure més »

Dinastia Bragança

Joan IV de Portugal, iniciador de la dinastia reial de la Casa Bragança Es dona el nom de Dinastia Bragança al casal de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1640 fins a l'any 1853 i el Regne del Brasil des de 1822 a 1889.

Nou!!: República і Dinastia Bragança · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: República і Dinastia Savoia · Veure més »

Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha

La casa de Saxònia-Coburg i Gotha (en alemany, Haus Sachsen-Coburg und Gotha) és una dinastia alemanya, la línia saxona de la Casa de Wettin, que va governar els Ducats Ernestins.

Nou!!: República і Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha · Veure més »

Diosdado Cabello

Disosdado Cabello (El Furrial, Monagas 1963), és un militar i polític veneçolà, proper al partit progressista Moviment Cinquena República.

Nou!!: República і Diosdado Cabello · Veure més »

Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi

Els Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, en italià Discorsi sopra la prima deca di Tito Livio són una obra de filosofia i història política de Nicolau Maquiavel, escrit a principis del segle XVI (concretament cap al 1512-1520) i publicat per primera vegada el 1531 a Roma i Florència, quatre anys després de la mort del seu autor i un any abans de la publicació del seu altre text important, El príncep.

Nou!!: República і Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi · Veure més »

Doctrinarisme

Doctrinarisme o liberalisme doctrinari és la doctrina i pràctica política associada al grup denominat dels doctrinaris, que durant la restauració borbònica a França (1814-1830), i des d'una postura reialista volien conciliar la Monarquia Borbònica amb la Revolució francesa, i l'autoritat amb la llibertat.

Nou!!: República і Doctrinarisme · Veure més »

Domagnano

Domagnano és un municipi de la República de San Marino amb 2.865 habitants (any 2006) i una àrea de 6,62 km².

Nou!!: República і Domagnano · Veure més »

Domini britànic

XIX. Noteu que "dominis" es refereix a tots els territoris pertanyents a la Corona. Un domini britànic o Dominion, es refereix a un grup d'organitzacions polítiques autònoms que es trobaven nominalment sota sobirania britànica, constituint l'Imperi Britànic i la Commonwealth, a la fi del.

Nou!!: República і Domini britànic · Veure més »

Dominica

Dominica és un estat insular de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles, format per l'illa homònima.

Nou!!: República і Dominica · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

p.

Nou!!: República і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Dones a Itàlia

La condició de la dona a Itàlia ha experimentat molts canvis positius al llarg del temps, i les dones han vist com les han reconegut durant els segles i més drets que anteriorment eren reconeguts només per als homes.

Nou!!: República і Dones a Itàlia · Veure més »

Dones en la Revolució Francesa

Des de finals del, els historiadors han debatut sobre la participació les dones en la Revolució Francesa i quina repercussió a llarg termini va tenir sobre les dones franceses.

Nou!!: República і Dones en la Revolució Francesa · Veure més »

Dret internacional privat

El dret internacional privat (sovint abreujat DIP o DIPr) és el sector de l'ordenament jurídic de cada estat que regula l'específica problemàtica de les relacions entre subjectes privats en què hi apareix un element d'estrangeria o internacionalitat.

Nou!!: República і Dret internacional privat · Veure més »

Ducat de Lucca

El duc Carles II de Parma, duc de Lucca, d'infant en una moneda de l'època. El Ducat de Lucca fou un estat creat l'any 1815 al nord de la península Itàlica en base els antics dominis de la República de Lucca, annexionada el 1803 per la França de Napoleó Bonaparte, i annexionat al Gran Ducat de Toscana l'any 1847.

Nou!!: República і Ducat de Lucca · Veure més »

Dzharkenita

La dzharkenita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la pirita.

Nou!!: República і Dzharkenita · Veure més »

Economia del bé comú

Economia del bé comú (Gemeinwohl-Ökonomie en el seu nom original en alemany) és un nou concepte econòmic i polític promogut per l'austríac Christian Felber, que cerca establir un nou model econòmic basat en una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers.

Nou!!: República і Economia del bé comú · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: República і Edat antiga · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Nou!!: República і Edat contemporània · Veure més »

Editorial Ramon Sopena

LEditorial Ramon Sopena, fundada el 1894, perdurà durant més d'un segle, i fou coneguda sobretot pels seus famosos diccionaris, com el de llatí o grec, amb els quals van estudiar milions d'estudiants a l'Estat espanyol i a Llatinoamèrica durant diverses dècades.

Nou!!: República і Editorial Ramon Sopena · Veure més »

El contracte social

Primera edició, Amsterdam 1762. El contracte social o Principis del dret polític és una obra de filosofia política de Jean-Jacques Rousseau publicada el 1762.

Nou!!: República і El contracte social · Veure més »

El Culebrón, Periódico político satírico

El Culebrón va ser un diari polític satíric editat a la ciutat de Barcelona i publicat a tota Espanya l’any 1869.

Nou!!: República і El Culebrón, Periódico político satírico · Veure més »

El Día Gráfico

El Día Gráfico fou un diari matinal escrit en castellà, de tendència republicana, publicat a Barcelona entre 1913 i 1939.

Nou!!: República і El Día Gráfico · Veure més »

El descens de les aigües del Diluvi

El Descens de les aigües del Diluvi, en títol original -The Subsiding of the Waters of the Deluge- és una obra de Thomas Cole, de l'any 1829.

Nou!!: República і El descens de les aigües del Diluvi · Veure més »

El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola

El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola no s'entendria si abans no retrocedim fins a finals del i principis del.

Nou!!: República і El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola · Veure més »

El príncep

El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.

Nou!!: República і El príncep · Veure més »

El Protectorat

En la història britànica El Protectorat és el nom amb el qual es coneix la Commonwealth d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda sota el govern del Lord Protector.

Nou!!: República і El Protectorat · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1911

Les eleccions municipals de València de 1911 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1911, organitzades pel govern del liberal José Canalejas y Méndez i celebrades el 12 de novembre de 1911.

Nou!!: República і Eleccions municipals de València de 1911 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1913

Les eleccions municipals de València de 1913 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1913, organitzades pel govern del conservador Eduardo Dato e Iradier i celebrades el diumenge 9 de novembre de 1913.

Nou!!: República і Eleccions municipals de València de 1913 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Nou!!: República і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions presidencials de la República Socialista Soviètica del Tadjikistan de 1990

Les eleccions presidencials de República Socialista Soviètica del Tadjikistan de 1990 foren les primeres i últimes eleccions presidencials de la història de la República Socialista Soviètica del Tadjikistan (URSS), Es van celebrar en el 30 de novembre de 1990, nou mesos després de les eleccions al Soviet Suprem de la RSS del Tadjikistan.

Nou!!: República і Eleccions presidencials de la República Socialista Soviètica del Tadjikistan de 1990 · Veure més »

Eleonora Fonseca Pimentel

Eleonora Anna Maria Felice de Fonseca Pimentel (Roma, 13 de gener de 1752—Nàpols, 20 d'agost de 1799) va ser una poetessa, activista, periodista i revolucionària connectada amb la revolució napolitana i la posterior efímera república napolitana (també coneguda com a República Partenopea) de 1799, germana de la República Francesa i una de les moltes establertes en la dècada de 1790 a Europa.

Nou!!: República і Eleonora Fonseca Pimentel · Veure més »

Ellen Key

Ellen Karolina Sofia Key (Västervik, 11 de desembre de 1849 – Ödeshög, Östergötland, 25 d'abril de 1926) va ser una feminista i sufragista sueca que va escriure sobre una gran varietat de temes, especialment sobre vida familiar, ètica i educació.

Nou!!: República і Ellen Key · Veure més »

Els Verds (França)

Els Verds (Les Verts en francès) és un antic partit polític francès d'esquerres i ecologista, membre del Partit Verd Europeu.

Nou!!: República і Els Verds (França) · Veure més »

Emma Goldman

Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.

Nou!!: República і Emma Goldman · Veure més »

Enrique Villalba Muñoz

Enrique Villalba Muñoz (Valladolid, 10 de febrer de 1878 - ?) fou un religiós i compositor espanyol, germà d'Alberto, Luis i Marcelino.

Nou!!: República і Enrique Villalba Muñoz · Veure més »

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: República і Equador · Veure més »

Erguer - Estudantes da Galiza

Erguer - Estudantes da Galiza (en català: Dempeus - Estudiants de Galicia) és una organització estudiantil de Galícia destinada a la defensa dels interessos del jovent, el seu objectiu estratègic és aconseguir un ensenyament, públic, de qualitat, democràtic i no heteropatriarcal. Erguer Galiza és una organització de caràcter plural, que està situada en el camp de l'esquerra nacionalista i independentista gallega, en un moviment polític que busca la constitució d'una República gallega independent, democràtica i plenament sobirana.

Nou!!: República і Erguer - Estudantes da Galiza · Veure més »

Escartons del Briançonès

La república dels Escartons de Briançon (la denominació de República és una interpolació del) o principat del Briançonnais (Briançonès) és un conjunt de territoris muntanyencs del departament dels Alts Alps, de la província de Torí i de la província de Cuneo que va gaudir d'un estatut fiscal i polític privilegiat del 29 de maig de 1343 al 4 d'agost del 1789 (per a la part francesa).

Nou!!: República і Escartons del Briançonès · Veure més »

Escut d'Islàndia

L'escut d'Islàndia data de 1944 i presenta, igual que la bandera, una creu alçada d'argent carregada d'una de més estreta de gules sobre un camper d'atzur.

Nou!!: República і Escut d'Islàndia · Veure més »

Escut de Montenegro

L'escut de Montenegro fou adoptat oficialment pel Parlament el 13 de juliol del 2004 i sancionat per la Constitució aprovada el 2 d'octubre del 2007.

Nou!!: República і Escut de Montenegro · Veure més »

Escut de San Marino

L'escut de San Marino té l'origen probablement al i es considera el símbol de llibertat i independència de la república més antiga del món.

Nou!!: República і Escut de San Marino · Veure més »

Escut de Sèrbia

L'escut de Sèrbia són les armories de l'antiga dinastia Obrenović, que foren adoptades per primera vegada el 1882 i tornades a adoptar el 2004.

Nou!!: República і Escut de Sèrbia · Veure més »

Escut del Brasil

L'escut del Brasil (en portuguès Armas nacionais do Brasil) es va adoptar el 19 de novembre de 1889, quatre dies després de la conversió de l'Estat brasiler en república.

Nou!!: República і Escut del Brasil · Veure més »

Esquerra Castellana

Bandera usada per Esquerra Castellana Grafit d'Esquerra Castellana a Burgos en contra de l'OTAN. Esquerra Castellana (abreujat IzCa) és un partit polític nacionalista d'esquerra de Castella, constituït definitivament en 2002 a Madrid, amb la incorporació d'Izquierda Comunera a una organització on ja s'hi trobaven Unidad Popular Castellana, Juventudes Castellanas Revolucionarias, Mujeres Castellanas i el Círculo Castellano de Toledo.

Nou!!: República і Esquerra Castellana · Veure més »

Esquerra Republicana del País Valencià (1934)

Esquerra Republicana del País Valencià va ser una agrupació política republicana nascuda el 1934 en paral·lel al partit d'àmbit espanyol Izquierda Republicana, de qui va ser el referent a la zona de Castelló.

Nou!!: República і Esquerra Republicana del País Valencià (1934) · Veure més »

Esquerra Unida (Espanya)

Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: República і Esquerra Unida (Espanya) · Veure més »

Estanislau Figueras i Moragas

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Nou!!: República і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »

Estat de Muskogee

William Augustus Bowles (1763-1805) fou també conegut com a Estajoca, el seu nom muskogi. L'Estat de Muskogee fou una nació sobirana proclamada situada a Florida, fundada el 1799 i dirigida per William Augustus Bowles, un lleialista veterà de la Guerra d'Independència dels Estats Units que va viure entre els creek, i preveia la unió dels amerindis del Sud-est en una sola nació que pogués resistir l'expansió dels Estats Units.

Nou!!: República і Estat de Muskogee · Veure més »

Estat de Santa Catarina

Santa Catarina és un estat del Brasil localitzat al centre de la Regió Sud.

Nou!!: República і Estat de Santa Catarina · Veure més »

Estat liberal

Jurament dels diputats de les Corts de Cadis el 1810. L'estat liberal és el que sorgeix com a resultat de la Revolució Liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim.

Nou!!: República і Estat liberal · Veure més »

Estat Lliure d'Irlanda

L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.

Nou!!: República і Estat Lliure d'Irlanda · Veure més »

Estat Popular de Hessen

L'Estat Popular de Hessen el 1930 LEstat Popular de Hessen (en alemany: Volksstaat Hessen) fou un estat de la República de Weimar (Alemanya), que existí de 1918 fins a 1945.

Nou!!: República і Estat Popular de Hessen · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: República і Estat sobirà · Veure més »

Estat socialista

Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.

Nou!!: República і Estat socialista · Veure més »

Estat Sud-peruà

L'Estat Sud-peruà o República Sud-peruana va ser un estat sobirà d'Amèrica del Sud que va existir entre 1836 i 1839 i que formava part de la Confederació de Perú i Bolívia al costat de l'Estat Nord-peruà i de Bolívia.

Nou!!: República і Estat Sud-peruà · Veure més »

Estats bàltics

Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.

Nou!!: República і Estats bàltics · Veure més »

Estats de l'Imperi Alemany (1871-1914)

Mapa del estats de l'Imperi Alemany. L'Imperi alemany originalment estava format per 27 Estats (Statten, o també Bundestaatten, és a dir, Estats federats).

Nou!!: República і Estats de l'Imperi Alemany (1871-1914) · Veure més »

Estats de la Confederació Germànica

La Confederació Germànica, 1815–1866 (en alemany. Els Estats de la Confederació Germànica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederació Germànica.

Nou!!: República і Estats de la Confederació Germànica · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: República і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatunidencs

Els estatunidencs, que hom anomena més sovint, tot i que impròpiament, nord-americans o americans, són un grup humà heterogeni definit bàsicament pel fet de ser nacionals o ciutadans dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: República і Estatunidencs · Veure més »

Eugèni Garcin

Eugèni Garcin (en francés, Eugène Garcin, Casanòva, Sèrras e Alens, 31 de desembre de 1831-Antony, Illa de França, febrer de 1909) va ser un periodista i escriptor occità.

Nou!!: República і Eugèni Garcin · Veure més »

Europa Universalis IV

Europa Universalis IV és un videojoc d'estratègia de la sèrie Europa Universalis, desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive.

Nou!!: República і Europa Universalis IV · Veure més »

Evaristo Fernández Blanco

Evaristo Fernández Blanco (Astorga, 6 de març de 1902 – Madrid, 22 d'octubre de 1993) fou un compositor espanyol de la Generació del 27, anomenada també de la República.

Nou!!: República і Evaristo Fernández Blanco · Veure més »

Exèrcit Blanc

Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.

Nou!!: República і Exèrcit Blanc · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: República і Exèrcit romà · Veure més »

Extrema Esquerra Republicana

Extrema Esquerra Republicana va ésser un partit polític republicà revolucionari, d'ideologia federal, proper a l'anarcosindicalisme i partidari de la Tercera República, creat pel diputat Àngel Samblancat i Salanova com Avantguarda d'Extrema Esquerra Republicana (abril del 1932) i refundat al març del 1933, tot incorporant sectors diversos del federalisme revolucionari.

Nou!!: República і Extrema Esquerra Republicana · Veure més »

Extrema Izquierda Federal

Extrema Izquierda Federal va ésser un partit polític republicà federal, fundat al juliol del 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal, pels diputats Antonio Jiménez Jiménez i Salvador Sediles Moreno.

Nou!!: República і Extrema Izquierda Federal · Veure més »

Faetano

Faetano és un municipi de San Marino amb 1.081 habitants i 7,8 km².

Nou!!: República і Faetano · Veure més »

Fèlix Astol i Artés

Fèlix Astol i Artés (Reus, 9 d'octubre del 1813 - Mayagüez, Puerto Rico, 21 de gener del 1901) va ser músic, compositor, tenor i coautor el 1867-68 de La Borinqueña, l'himne de Puerto Rico.

Nou!!: República і Fèlix Astol i Artés · Veure més »

Federació Catalana de Ball Esportiu

La Federació Catalana de Ball Esportiu és l'organisme rector encarregat d'ordenar, regular, impulsar i dirigir l'activitat esportiva del ball esportiu a Catalunya.

Nou!!: República і Federació Catalana de Ball Esportiu · Veure més »

Federació Catalana de Natació

La Federació Catalana de Natació és l'organisme rector que ordena, impulsa i dirigeix tota l'activitat esportiva de la natació a Catalunya.

Nou!!: República і Federació Catalana de Natació · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: República і Feixisme · Veure més »

Felice Orsini

Felice Orsini (Meldola, Emília-Romanya, 10 de desembre de 1819 - Guillotinat a París, França, 13 de març de 1858) fou un anarquista italià.

Nou!!: República і Felice Orsini · Veure més »

Felip de Grècia

Felip de Grècia i Dinamarca -en grec, Φίλιππος- (Paddington, Londres, 26 d'abril de 1986) és el cinquè i últim fill dels Reis de Grècia, Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca, i per això li correspon el tractament d'Altesa Reial (des del 26 d'abril de 1986).

Nou!!: República і Felip de Grècia · Veure més »

Fernando Collor de Mello

Fernando Affonso Collor de Mello (Rio de Janeiro, 12 d'agost de 1949) és un empresari i polític brasiler, actualment afiliat al Partit Laboral Brasiler.

Nou!!: República і Fernando Collor de Mello · Veure més »

Fernando Pessoa

Fernando António Nogueira Pessoa (Lisboa, 13 de juny del 1888 — Lisboa, 30 de novembre del 1935), més conegut com a Fernando Pessoa, va ser un poeta i escriptor portuguès.

Nou!!: República і Fernando Pessoa · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Nou!!: República і Filipines · Veure més »

Filippo Tommaso Marinetti

Filippo Tommaso Marinetti (Alexandria, Egipte, 22 de desembre 1876 - Bellagio, Como, 2 de desembre 1944) fou un poeta, novel·lista, dramaturg i editor italià del; conegut, sobretot, per ser el fundador del Futurisme, moviment d'avantguarda històric de principis del.

Nou!!: República і Filippo Tommaso Marinetti · Veure més »

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Nou!!: República і Finlàndia · Veure més »

Fiorentino

Fiorentino és un dels nou municipis de la República de San Marino.

Nou!!: República і Fiorentino · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: República і Florència · Veure més »

Força Aèria Xilena

La Força Aèria de Xile, és la institució encarregada de la defensa de la sobirania aèria de Xile.

Nou!!: República і Força Aèria Xilena · Veure més »

Força naval salvadorenca

La Força naval salvadorenca (FNS) és una de les tres branques permanents en què es divideixen les Forces armades de la República de El Salvador.

Nou!!: República і Força naval salvadorenca · Veure més »

Forces Armades de Nepal

Les Forces Armades del Nepal són les forces armades del Nepal.

Nou!!: República і Forces Armades de Nepal · Veure més »

Forces Armades de Somalilàndia

Les Forces Armades de Somalilàndia (somali: Ciidanka Qaranka) són l'organització militar de la República no reconeguda de Somalilàndia.

Nou!!: República і Forces Armades de Somalilàndia · Veure més »

Forces Armades Iraquianes

Les Forces Armades Iraquianes van ser creades pels britànics, durant el seu mandat sobre el país després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: República і Forces Armades Iraquianes · Veure més »

Forces Armades Italianes

Les Forces Armades d'Itàlia són el conjunt de les forces militars d'Itàlia, aquestes forces estan formades per l'Exèrcit Italià, la Marina Militare, la Força Aèria Italiana, i els Carabinieri.

Nou!!: República і Forces Armades Italianes · Veure més »

Forces de Defensa Irlandeses

Les Forces de Defensa Irlandeses (en anglès: Irish Defence Forces, en irlandès: Fórsaí Cosanta na hÉireann) inclouen l'Exèrcit, el Servei Naval, la Força Aèria, i la força de reserva de la República d'Irlanda.

Nou!!: República і Forces de Defensa Irlandeses · Veure més »

Forces Especials Poloneses

200x200px Estructura de les Forces especials poloneses. Les Forces Especials Poloneses (en polonès, Wojska Specjalne) - són les forces especials de les Forces Armades de Polònia. La seva base principal es troba a Cracovia. Aquestes unitats, tenen una estructura separada de les forces de l'Exèrcit, l'armada i la Força Aèria.

Nou!!: República і Forces Especials Poloneses · Veure més »

Forma de govern

dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.

Nou!!: República і Forma de govern · Veure més »

Fossar de la Pedrera

El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista.

Nou!!: República і Fossar de la Pedrera · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: República і França · Veure més »

François Achille Bazaine

François Achille Bazaine (Versalles, Illa de França, 13 de febrer de 1811 - Madrid, Espanya, 23 de setembre de 1888) fou un mariscal de França que adquirí una trista celebritat durant la guerra de 1870 Assentà plaça (1831) en un regiment destinat a Àfrica, ascendint a sotstinent (1833) i a tinent (1835) pels seus brillants fets d'armes; formà part de legió estrangera que Lluís Felip oferí a la reina regent d'Espanya Na Maria Cristina per a combatre els carlins, assolint en premi als seus serveis el grau de comandant en l'exèrcit espanyol; prengué part en la Batalla de Barbastre (2 de juny de 1837), en la qual la legió restà quasi aniquilada; acabada la guerra civil tornà a Àfrica com a capità (1839), ascendit a comandant (1844), a tinent coronel (1848) i a coronel (1850), sempre per mèrits de guerra.

Nou!!: República і François Achille Bazaine · Veure més »

Francesc Villalonga Fàbregues

Francesc Villalonga i Fàbregues (Palma, 1856-1932) va ser un polític mallorquí d'ideologia republicana que arribà a ser batle de Palma.

Nou!!: República і Francesc Villalonga Fàbregues · Veure més »

Francesco Colasuonno

Francesco Colasuonno (Grumo Appula, 2 de gener de 1925 – Grumo Appula, 31 de maig de 2003) fou un arquebisbe i cardenal italià, diplomàtic al servei de la Santa Seu i nunci apostòlic a diversos estats.

Nou!!: República і Francesco Colasuonno · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: República і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Galán Rodríguez

Francisco Galán Rodríguez (1902- Buenos Aires, Argentina, 1971) va ser un militar comunista espanyol, que va destacar per la seva activitat durant la Guerra Civil espanyola, en la qual va participar en les files del Govern de la Segona República Espanyola.

Nou!!: República і Francisco Galán Rodríguez · Veure més »

Friedrich Gottlieb Klopstock

Friedrich Gottlieb Klopstock (Quedlinburg, 2 de juliol de 1724 - Hamburg, 14 de març, 1803) fou un poeta alemany.

Nou!!: República і Friedrich Gottlieb Klopstock · Veure més »

Front Únic Antimonàrquic

El Front Únic Antimonàrquic va ser una candidatura republicana que es va presentar a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.

Nou!!: República і Front Únic Antimonàrquic · Veure més »

Front Iugoslau

El Front Iugoslau, també conegut com la Guerra d'Alliberament Popular Iugoslava (serbocroat: Narodnooslobodilački rat, Народноослободилачки рат; macedònic: Народноослободителна борба, Narodnoosloboditelna borba; eslovè:Narodnoosvobodilna borba o Narodnoosvobodilni boj), va ser un conflicte militar esdevingut a la Iugoslàvia ocupada durant la Segona Guerra Mundial (1941-1945) entre les forces de resistència iugoslaves, principalment els Partisans, i les Potències de l'Eix.

Nou!!: República і Front Iugoslau · Veure més »

Front Nacional de Catalunya (2013)

El Front Nacional de Catalunya (FNC) és un partit polític català d'extrema dreta, identitari i independentista, presentat públicament el 2013.

Nou!!: República і Front Nacional de Catalunya (2013) · Veure més »

Front per l'Alliberament Àrab

El Front Àrab d'Alliberament és una organització militant palestina, aliada políticament al Partit Baas iraquià.

Nou!!: República і Front per l'Alliberament Àrab · Veure més »

Fructuós Canonge i Francesch

Fructuós Canonge amb les seves medalles. Fotografia de Moliné i Albareda. Fructuós Canonge i Francesch (Montbrió del Camp, 27 de març de 1824 - Barcelona, 13 de gener de 1890) fou un prestidigitador català, també conegut per Fruitós, i anomenat El Merlí català.

Nou!!: República і Fructuós Canonge i Francesch · Veure més »

Fulgencio Batista

Fulgencio Batista Zaldívar (Banes (Cuba), 16 de gener de 1901 – Marbella, 6 d'agost de 1973) va ser un militar cubà que fou president (1940-1944) i dictador (1952-1959) de la República de Cuba.

Nou!!: República і Fulgencio Batista · Veure més »

Gabon

El Gabon, oficialment República Gabonesa (en francès: République gabonaise), és una república de la costa occidental de l'Àfrica Central.

Nou!!: República і Gabon · Veure més »

Garbí (revista)

Garbí va ser una revista mensual en català de caràcter pedagògic i estudiantil, publicada a Barcelona entre 1931 i 1936.

Nou!!: República і Garbí (revista) · Veure més »

Gaseta Comarcal

Gaseta Comarcal va ser un periòdic d'informació general i local editat a Igualada entre els anys 1927 i 1931, en dues èpoques.

Nou!!: República і Gaseta Comarcal · Veure més »

Geòrgia (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: República і Geòrgia (desambiguació) · Veure més »

Generacions (llibre)

Generacions és el títol del llibre de William Strauss i Neil Howe, que tracta sobre la idea de generació com a unitat cultural i que afirma que durant tota la història recent s'han anat succeint diferents arquetipus generacionals que expliquen el canvi de valors.

Nou!!: República і Generacions (llibre) · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Nou!!: República і Generalitat republicana · Veure més »

Geografia de l'Uruguai

L'Uruguai (en castellà i oficialment, República Oriental del Uruguay) és un estat sobirà situat al sud-est de l'Amèrica del Sud entre el Brasil al nord i l'Argentina al sud.

Nou!!: República і Geografia de l'Uruguai · Veure més »

Geografia de Portugal

Mapa amb les principals ciutats de Portugal Portugal (nom local, República Portuguesa) és un estat situat a l'Europa occidental.

Nou!!: República і Geografia de Portugal · Veure més »

Ghana

Ghana és una república de l'Àfrica occidental.

Nou!!: República і Ghana · Veure més »

Giovanni Cagliero

Giovanni Cagliero (Castelnuovo d'Asti, província d'Asti, 11 de gener, 1838 - Roma, 28 de febrer, 1926) fou un cardenal, compositor i missioner salesià.

Nou!!: República і Giovanni Cagliero · Veure més »

Girija Prasad Koirala

Girija Prasad Koirala (गिरिजा प्रसाद कोइराला en nepalès) (Tadi, Bihar, Imperi Britànic 1925 - 20 de març del 2010) fou un polític nepalès, i Primer Ministre del Nepal en quatre ocasions: 1991-1994, 1998-1999, 2000-2001 i 2006-2008.

Nou!!: República і Girija Prasad Koirala · Veure més »

Girondí

Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional franceses, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda.

Nou!!: República і Girondí · Veure més »

Giuseppe Mazzini

Giuseppe Mazzini, en un oli sobre tela d'Emilie Venturi (1846) Giuseppe Mazzini (Gènova, 22 de juny del 1805 – Pisa, 10 de març del 1872) va ser un patriota, polític i filòsof italià.

Nou!!: República і Giuseppe Mazzini · Veure més »

Gladiator

Gladiator és una pel·lícula èpica del 2000 dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe i Joaquin Phoenix.

Nou!!: República і Gladiator · Veure més »

Globalització a Andorra

Degut a la Gran Recessió, el sector financer europeu resol reduir la seua plantilla d'assalariats excusant-se d'adaptar-se a la Revolució Digital. La introducció de la globalització va representar un mal de cap per a la població andorrana.

Nou!!: República і Globalització a Andorra · Veure més »

Govern

Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Nou!!: República і Govern · Veure més »

Govern de Mato Grosso do Sul

El govern de Mato Grosso do Sul està dirigit pel governador de Mato Grosso do Sul, Brasil, i és elegit per la població local mitjançant sufragi popular i vot secret directe per un mandat de quatre anys.

Nou!!: República і Govern de Mato Grosso do Sul · Veure més »

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Nou!!: República і Governador · Veure més »

Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista

La Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista va ser el nom oficial que va rebre Líbia durant el període entre 1977 i 2011, després de la proclamació a la Declaració de Sabha de la Jamahiriyya (‘Estat de les masses') pel líder de la llavors República Àrab Líbia, el coronel Muamar el Gadafi, en el poder des de 1969.

Nou!!: República і Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista · Veure més »

Gran Príncep de Finlàndia

Escut d'armes del Gran Duc de Finlàndia Gran Príncep de Finlàndia o Gran Duc de Finlàndia (Storfurste av Finland, Suomen suuriruhtinas) fou un dels títols que de 1580 a 1809 utilitzaren molts dels Reis de Suècia.

Nou!!: República і Gran Príncep de Finlàndia · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: República і Grècia · Veure més »

Guanabacoa

Guanabacoa, també coneguda com la Villa de Pepe Antonio és un municipi de Cuba, província de l'Havana, cap del partit judicial del seu nom, situat a la costa del golf de Mèxic des de la boca oriental del riu Cojimar fins l'estuari de la Boca Negra.

Nou!!: República і Guanabacoa · Veure més »

Guàrdia Patriòtica

La Guàrdia Patriòtica (en romanès: Gărzile Patriotice) eren formacions paramilitars romaneses formades durant l'era comunista, dissenyades per proporcionar una defensa nacional en cas d'un atac de forces armades estrangeres.

Nou!!: República і Guàrdia Patriòtica · Veure més »

Guerra a Ossètia del Sud (2008)

La Guerra a Ossètia del Sud va consistir en un conflicte armat entre Geòrgia d'una banda, i Rússia i les autoproclamades repúbliques independents d'Ossètia del Sud i Abkhàzia per l'altra.

Nou!!: República і Guerra a Ossètia del Sud (2008) · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: República і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil de Líbia (2014-2020)

La Guerra de Líbia de 2014-2020 fou un conflicte que tingué lloc a la República de Líbia, degut a la violència entre les diferents milícies que van enderrocar i executar a l'exPresident del país Moammar al-Gaddafi a la Guerra Civil Líbia de l'any 2011, i als diferents grups que s'enfronten per aconseguir el control del país.

Nou!!: República і Guerra Civil de Líbia (2014-2020) · Veure més »

Guerra civil del Iemen del Nord

La Guerra civil del Iemen del Nord (en àrab: ثورة 26 سبتمبر, Thawra 26 Sabtambar, «Revolució del 26 de setembre») es va lliurar al Iemen del Nord entre 1962 i 1970 entre els partidaris del Regne Mutawakkilita i els de la República Àrab del Iemen.

Nou!!: República і Guerra civil del Iemen del Nord · Veure més »

Guerra Civil finlandesa

La Guerra Civil finlandesa va ser part del caos social i nacionalista ocasionat a Europa a la darreria de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: República і Guerra Civil finlandesa · Veure més »

Guerra contra Nabis

El Peloponnès cap al 200 aC La guerra contra Nabis fou un conflicte bèl·lic que es produí el 195 aC entre la ciutat estat grega d'Esparta i una coalició formada per la República Romana, la Lliga Aquea, Pèrgam, Rodes i el Regne de Macedònia.

Nou!!: República і Guerra contra Nabis · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: República і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerra franco-prussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Nou!!: República і Guerra franco-prussiana · Veure més »

Guerra freda islàmica

La Guerra Freda Islàmica és un conflicte directe que es produeix des de 1979, amb la instauració de la república islàmica a Iran, a l'Orient Mitjà i que enfronta a les dues grans branques de l'islam: el bloc sunnita liderat pel Regne de l'Aràbia Saudita i secundat majoritàriament per les monarquies de la Península Aràbiga com Qatar, Kuwait o els Emirats Àrabs; i el bloc xiïta capitanejat per la República Islàmica de l'Iran i seguit per països com Síria o Iraq.

Nou!!: República і Guerra freda islàmica · Veure més »

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Nou!!: República і Guerres d'independència hispanoamericanes · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Nou!!: República і Guerres Púniques · Veure més »

Guinea Portuguesa

La Guinea Portuguesa fou un colònia portuguesa que va existir entre 1879 i 1951 quan va esdevenir formalment una província d'Ultramar si bé realment va seguir sent una colònia fins a la independència unilateral el 24 de setembre de 1973 finalment reconeguda per Portugal el 10 d'octubre de 1974.

Nou!!: República і Guinea Portuguesa · Veure més »

Guomindang

El Guomindang (Wade-Giles: Chungkuo Kuomintang; literalment "Partit Nacionalista de la Xina"), també conegut com a Kuomintang i per les sigles respectives GMD o KMT, és un partit polític nacionalista xinès de Taiwan, fundat després de la Revolució de Xinhai de 1911 que enderrocà la dinastia Qing, d'origen manxú, i establí una república a la Xina.

Nou!!: República і Guomindang · Veure més »

Gustave Courbet

Gustave Courbet (10 de juny de 1819, Ornans, França - 31 de desembre de 1877, La Tour-de-Peilz, Suïssa) fou un pintor francès, fundador i màxim representant del realisme i compromès activista republicà, proper al socialisme revolucionari.

Nou!!: República і Gustave Courbet · Veure més »

Hashim al-Atassi

Hashim Bey Khaled al-Atassi, conegut senzillament com a Hashim al-Atasssi i també pel sobrenom o làqab d'Abu-l-Jumhuriyya (‘Pare de la República’) (Homs, 1875 - 5 de desembre de 1960), fou un polític sirià, president de Síria diverses vegades (1936-1939, 1950-1951 i 1954).

Nou!!: República і Hashim al-Atassi · Veure més »

Hendrik Verwoerd

Hendrik Frensch Verwoerd (Amsterdam, Països Baixos, 8 de setembre de 1901 - Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 6 de setembre de 1966).

Nou!!: República і Hendrik Verwoerd · Veure més »

Henri-Benjamin Constant de Rebecque

Henri-Benjamin Constant de Rebecque (25 d'octubre de 1767, Lausana - 8 de desembre de 1830) fou un important filòsof i pensador del liberalisme francès, a més de polític i prolífic escriptor.

Nou!!: República і Henri-Benjamin Constant de Rebecque · Veure més »

Herzliya Medical Center

Herzliya Medical Center (en hebreu: הרצליה מדיקל סנטר) és un hospital privat que ofereix serveis terapèutics a Israel i d'altres països del Món.

Nou!!: República і Herzliya Medical Center · Veure més »

Hilari Salvadó i Castell

Hilari Salvadó i Castell (Barcelona, 16 de febrer de 1899 - Barcelona, 20 de febrer de 1966) fou un polític català.

Nou!!: República і Hilari Salvadó i Castell · Veure més »

Hip-hop francès

El hip-hop francès o rap francès és l'estil de hip-hop desenvolupat a França i als països de parla francesa.

Nou!!: República і Hip-hop francès · Veure més »

Història colonial d'Amèrica del Nord

''Amèrica del Nord'' Antic mapa d'Amèrica del Nord. La història colonial d'Amèrica del Nord és la part de la història d'Amèrica del Nord que inclou aquells fets succeïts entre els primers establiments d'origen eminentment anglosaxó a la franja de territori litoral a l'est d'Amèrica del Nord a partir del, com a dominis territorials de la Corona Britànica fins a la fundació dels Estats Units d'Amèrica i la seva independència legal i econòmica de la metròpoli a finals del.

Nou!!: República і Història colonial d'Amèrica del Nord · Veure més »

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Nou!!: República і Història contemporània de Catalunya · Veure més »

Història d'Amèrica

Mapa antic d'Amèrica La història d'Amèrica és la història dels pobles d'Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib.

Nou!!: República і Història d'Amèrica · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: República і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Nou!!: República і Història d'Egipte · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: República і Història d'Europa · Veure més »

Història de Burundi

Mapa de Burundi Burundi és un dels pocs estats d'Àfrica que, juntament amb la veïna Ruanda, amb la qual està molt relacionat, és la continuació directa d'un antic estat africà.

Nou!!: República і Història de Burundi · Veure més »

Història de Cap Verd

Cap Verd va ser una antiga colònia portuguesa a l'Àfrica occidental, que esdevingué país independent el 1975 i avui dia és una república.

Nou!!: República і Història de Cap Verd · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: República і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Grècia

Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització i probablement on es desenvolupà la primera cultura neolítica autòctona.

Nou!!: República і Història de Grècia · Veure més »

Història de l'Argentina

La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.

Nou!!: República і Història de l'Argentina · Veure més »

Història de la premsa esportiva a Catalunya

El naixement i desenvolupament de la premsa esportiva a Catalunya fou paral·lel al creixement dels diferents esports, ja fos com a butlletins interns, com a seccions a la premsa general, o com a premsa esportiva pròpiament dita.

Nou!!: República і Història de la premsa esportiva a Catalunya · Veure més »

Història de la Xina

La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.

Nou!!: República і Història de la Xina · Veure més »

Història de Nicaragua

L'origen del nom de Nicaragua no està del tot clar, i encara avui divideix els historiadors i estudiosos del llenguatge.

Nou!!: República і Història de Nicaragua · Veure més »

Història de Polònia

La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.

Nou!!: República і Història de Polònia · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: República і Història de Portugal · Veure més »

Història de San Marino

Castell de la Cesta o Fratta, a San Marino San Marino, el tercer estat més petit del món, també és la república més antiga.

Nou!!: República і Història de San Marino · Veure més »

Història de São Paulo

Bandera de l'estat de São Paulo La història de São Paulo és la història de l'Estat de São Paulo, al Brasil.

Nou!!: República і Història de São Paulo · Veure més »

Història de Sèrbia

La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.

Nou!!: República і Història de Sèrbia · Veure més »

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Nou!!: República і Història de Suïssa · Veure més »

Història de Sud-àfrica

Mapa racial i demogràfic de Sud-àfrica del 1979 basat en el cens del 1970 S'han descobert vestigis d'homínids que van poblar l'actual territori de Sud-àfrica fa més de tres milions d'anys.

Nou!!: República і Història de Sud-àfrica · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: República і Història de Tunísia · Veure més »

Història de Zimbàbue

Zimbàbue és el bressol d'un dels imperis més grans i importants d'Àfrica. A la imatge la muralla del Gran Zimbàbue. La història de Zimbàbue és una de les més antigues del món.

Nou!!: República і Història de Zimbàbue · Veure més »

Història del Brasil

La història del Brasil comença amb l'arribada dels primers humans a Amèrica de Sud fa almenys 22.000 anys.

Nou!!: República і Història del Brasil · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: República і Història del dret català · Veure més »

Història del futbol a Catalunya

El futbol és un dels esports més populars a Catalunya, sobretot com a espectacle.

Nou!!: República і Història del futbol a Catalunya · Veure més »

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Nou!!: República і Història del republicanisme espanyol · Veure més »

Hondures

Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.

Nou!!: República і Hondures · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: República і Hongria · Veure més »

Hospital Banadir

LHospital Banadir és un hospital infantil, una maternitat i una escola de medicina.

Nou!!: República і Hospital Banadir · Veure més »

Hubert Lyautey

Louis Hubert Gonzalve Lyautey (Nancy, 17 de novembre de 1854 - Thorey, 27 de juliol de 1934), militar francès que fou la màxima autoritat del Protectorat Francès al Marroc.

Nou!!: República і Hubert Lyautey · Veure més »

Hugo Chávez

Hugo Rafael Chávez Frías (Sabaneta, Barinas, 28 de juliol de 1954 - Caracas, 5 de març de 2013) fou un polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort.

Nou!!: República і Hugo Chávez · Veure més »

Iberisme

Liberisme (no nacionalisme ibèric) és un moviment polític i cultural que propugna l'acostament i la millora de relacions a tots els nivells entre Andorra, Espanya i Portugal i, en darrer terme, la unitat política d'aquests.

Nou!!: República і Iberisme · Veure més »

Ienissei

El Ienissei (del rus: Енисе́й; tr; Горлог мүрэн, Gorlog müren; Улуг-Хем, Uluğ-Hem; Ким суг, Kim sug) és el més gran dels sistemes fluvials que flueixen cap a l'oceà Àrtic i el cinquè riu més llarg del món.

Nou!!: República і Ienissei · Veure més »

Ignacio Manuel Altamirano

Ignacio Manuel Altamirano (Tixtla, Guerrero, Mèxic, 1834 — Sant Remo, Itàlia, 1893) va ser un advocat, escriptor, periodista, mestre i polític mexicà.

Nou!!: República і Ignacio Manuel Altamirano · Veure més »

Igualada Radical

Igualada Radical era una publicació republicana editada a Igualada entre els anys 1909 i 1915.

Nou!!: República і Igualada Radical · Veure més »

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Nou!!: República і Il·lustració a Espanya · Veure més »

Illes Carolines

Les Illes Carolines (en anglès Caroline Islands) formen un arxipèlag de la Micronèsia, a l'oest de l'oceà Pacífic.

Nou!!: República і Illes Carolines · Veure més »

Imperi del Brasil

LImperi del Brasil (en portuguès, Império do Brasil), denominat per la historiografia també com a Brasil Império, Brasil Imperial o Brasil Monàrquic, va ser un estat que va existir en el segle XIX i que comprenia, fins al 1825, aproximadament el territori que formen el Brasil i l'Uruguai actuals (aquest últim sota el nom de província cisplatina).

Nou!!: República і Imperi del Brasil · Veure més »

Inconfidência Mineira

La Inconfidência Mineira (en portuguès Inconfidência Mineira), Conjuració o Conspiració de Minas Gerais va ser un moviment independentista no reeixit que tingué lloc l'any 1789 a la ciutat brasilera de Vila Rica, capitania de Minas Gerais.

Nou!!: República і Inconfidência Mineira · Veure més »

Independència de l'Argentina

El Con Sud, en un mapa publicat el 1818. La divisió territorial correspon a l'any 1814Es marca el límit entre Córdoba i la Intendència de Cuyo, creada el novembre de 1813, però no entre Salta i la Intendència de San Miguel de Tucumán, creada l'octubre de 1814; d'això es dedueix que la informació fa al període entre aquestes dues dates. En la història de l'Argentina es coneix com a Període de la Independència el transcorregut entre la Revolució de Maig de 1810 i l'Anarquia de l'Any XX que va dissoldre totes les autoritats nacionals, l'any 1820.

Nou!!: República і Independència de l'Argentina · Veure més »

Independentisme

Mural en anglès i francès que defensa un País Basc independent. En la política, l'independentisme, separatisme o secessionisme és l'opció política que defensa la independència (separació d'un estat més gran) d'un poble a partir d'una nacionalitat o una nació sense estat.

Nou!!: República і Independentisme · Veure més »

Independentisme gallec

Manifestació de FPG el 25 de juliol, Día da Patria, de 1991 Independentisme gallec és un corrent minoritari del nacionalisme gallec que pretén la separació de Galícia d'Espanya i la constitució d'una república gallega independent.

Nou!!: República і Independentisme gallec · Veure més »

Indonèsia

La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.

Nou!!: República і Indonèsia · Veure més »

Infanteria de marina

Infants de marina estatunidencs realitzant un assalt amfibi a una platja. La infanteria de marina o també els Fusellers Navals es refereix a un tipus de tropa a peu especialitzada en operacions expedicionàries, com ara assalts amfibis, ocupació o garanta de la seguretat de naus i instal·lacions navals, tot i que les seves funcions específiques poden variar segons el país al qual pertanyin.

Nou!!: República і Infanteria de marina · Veure més »

Institut Ramon Muntaner

LInstitut Ramon Muntaner és un institut d'ensenyament secundari ubicat a la ciutat de Figueres fundat l'any 1839 pel pare Julián González de Soto; és l'institut públic i laic més antic d'Espanya.

Nou!!: República і Institut Ramon Muntaner · Veure més »

Invasió de Panamà

La invasió de Panamà va ser una operació militar realitzada per l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, durant l'administració del president George H. W. Bush, el 20 de desembre de 1989, amb l'objectiu de capturar al general i dictador panameny Manuel Noriega, que actuava com a comandant en cap de les forces de defensa de la República de Panamà, que fou acusat per la justícia dels EUA de tràfic de drogues.

Nou!!: República і Invasió de Panamà · Veure més »

Irlanda (desambiguació)

* Illa d'Irlanda, illa europea dividida administrativament entre la República d'Irlanda i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Nou!!: República і Irlanda (desambiguació) · Veure més »

Isabel López López

Isabel López López (Vilar de Donis, Lugo 1951) va ser una líder veïnal vinculada al moviment obrer.

Nou!!: República і Isabel López López · Veure més »

Isabel Vila i Pujol

Isabel Vila i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896) va ser una mestra i sindicalista republicana catalana, considerada la primera lluitadora pels drets dels treballadors catalana.

Nou!!: República і Isabel Vila i Pujol · Veure més »

Isidro García Hernández

Isidre García Hernández (Sabadell, 1917 – Benidorm, 2005) més conegut com a García de Sabadell.

Nou!!: República і Isidro García Hernández · Veure més »

Islandesos

Els islandesos són els membres d'un grup ètnic germànic i d'una nació que són nadius d'Islàndia i els seus descendents que s'hi identifiquen.

Nou!!: República і Islandesos · Veure més »

Isona

La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.

Nou!!: República і Isona · Veure més »

Isona (antic municipi)

L'antic municipi d'Isona era un dels sis antics municipis integrats el 1970 en el nou municipi d'Isona i Conca Dellà (juntament amb Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella).

Nou!!: República і Isona (antic municipi) · Veure més »

Itamar Franco

Itamar Augusto Cautiero Franco (Salvador, 28 de juny de 1930 – São Paulo, 2 de juny de 2011) fou un polític brasiler.

Nou!!: República і Itamar Franco · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: República і Itàlia · Veure més »

Iu Pascual i Rodés

va ser un pintor paisatgista català.

Nou!!: República і Iu Pascual i Rodés · Veure més »

Izquierda Republicana

Lleó. Izquierda Republicana (IR) és un partit polític espanyol, fundat l'abril del 1934 amb la unió d'Acción Republicana de Manuel Azaña, el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga.

Nou!!: República і Izquierda Republicana · Veure més »

Jack Austin Warner

Jack Austin Warner (Río Claro, Trinitat i Tobago, 26 de gener de 1943) més conegut com a Jack Warner i també com a Jack A. Warner o Austin Jack Warner, és un polític, professor d'història, empresari i dirigent esportiu de la república de Trinitat i Tobago.

Nou!!: República і Jack Austin Warner · Veure més »

James Harrington

James Harrington (3 de gener del 1611, Upton, Northamptonshire - 11 de setembre del 1677, Westminster) és un filòsof anglès les concepcions republicanes del qual van tenir una gran influència sobre l'emergència dels règims representatius moderns.

Nou!!: República і James Harrington · Veure més »

James Larkin

, de vegades conegut com Jim Larkin o Big Jim, va ser un republicà, socialista i líder sindical irlandès.

Nou!!: República і James Larkin · Veure més »

Jean-Bédel Bokassa

Jean-Bédel Bokassa també conegut com a Salah Eddine Ahmed Bokassa i com a Bokassa I (22 de febrer de 1921- 3 de novembre de 1996).

Nou!!: República і Jean-Bédel Bokassa · Veure més »

Jean-Jacques Rousseau

fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Nou!!: República і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »

Jean-Nicolas Stofflet

fou un líder francès de la Revolta de La Vendée contra la Primera República Francesa.

Nou!!: República і Jean-Nicolas Stofflet · Veure més »

Joan Agustí i Carreras

Joan Agustí i Carreras (? 1850 - Sant Martí de Provençals, 10 de gener de 1891) fou alcalde de Sant Martí de Provençals, població on residia des dels sis anys, des de 1885 fins a la seva mort.

Nou!!: República і Joan Agustí i Carreras · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: República і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Lluís Pujol i Font

va ser el primer Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: República і Joan Lluís Pujol i Font · Veure més »

Joan Puig i Elias

Boletin de la Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia Joan Puig i Elias (Sallent, 30 de juliol de 1898 - Porto Alegre, 5 de setembre de 1972) fou un pedagog i anarquista català.

Nou!!: República і Joan Puig i Elias · Veure més »

Joan Trigo Serrano

Joan Trigo Serrano (Barcelona, 1897-1978) fou waterpolista i dirigent esportiu.

Nou!!: República і Joan Trigo Serrano · Veure més »

Joaquín Sánchez de Toca Calvo

Joaquín Sánchez de Toca Calvo o Calov (Madrid, 24 de setembre de 1852 - Pozuelo de Alarcón, 13 de juliol de 1942) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: República і Joaquín Sánchez de Toca Calvo · Veure més »

Joaquim Collar i Serra

Joaquim Collar i Serra (Figueres, 25 de novembre de 1906 — ?, Mèxic, 20 de juny de 1933) fou un militar i aviador català.

Nou!!: República і Joaquim Collar i Serra · Veure més »

Joaquim Maria Puyal i Ortiga

Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 24 de març de 1949) és un periodista català, un dels més prestigiosos del país gràcies als seus treballs en la televisió i la ràdio.

Nou!!: República і Joaquim Maria Puyal i Ortiga · Veure més »

Joaquim Rosich Rubiera

Joaquim Rosich i Rubiera (Barcelona, 1895 - 29 d'octubre de 1953) fou waterpolista i dirigent esportiu català.

Nou!!: República і Joaquim Rosich Rubiera · Veure més »

Johan Galtung

Johan Galtung (Oslo, 24 d'octubre 1930) és un sociòleg, matemàtic i el principal fundador de la disciplina dels estudis per a la pau i resolució de conflictes.

Nou!!: República і Johan Galtung · Veure més »

José Antonio Aguirre i Lecube

Jose Antonio Agirre Lekube a l'Aberri Eguna de 1933. José Antonio Aguirre i Lecube i en basc Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 6 de març de 1904 - París, 22 de març de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: República і José Antonio Aguirre i Lecube · Veure més »

José Antonio Páez Herrera

va ser un cabdill de la independència de Veneçuela, fundador i president de la quarta república de Veneçuela.

Nou!!: República і José Antonio Páez Herrera · Veure més »

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Nou!!: República і José Antonio Primo de Rivera · Veure més »

José Gervasio Artigas

José Gervasio Artigas (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 19 de juny de 1764 - † Paraguai, 23 de setembre de 1850) va ser un militar, estadista i màxim pròcer uruguaià.

Nou!!: República і José Gervasio Artigas · Veure més »

José Justiniani Echániz

José Justiniani Echániz (Guanabacoa, Cuba, 4 de juny de 1905 - Rochester (Nova York), Estats Units), 30 de desembre de 1970) fou un pianista cubà instal·lat als Estats Units. Inicià els seus estudis musicals als set anys sota la direcció del seu pare. El 1915 als continuà amb el professor espanyol Ignacio Telleria, i finalment, ingressà en el Conservatori Falcón, on es començà a rebel·lar la seva vigorosa personalitat artística. Després d'haver realitzat tots els cursos del professorat de piano com alumne eminent, es dedicà a concertista, conquistant el seu primer clamorós triomf en la Societat de Joves Cristians amb un recital que donà el 3 de juny de 1919 i en el qual executà meravellosament El Carnaval de Robert Schumann. Als catorze anys inicià les seves excursions per la República, essent digne de recordar el concert que donà en el Teatre Nacional de l'Havana el setembre de 1920, precursor del que oferí el novembre d'aquell mateix any en l'"Arolian Hall" de Nova York. Com a solista virtuós de piano i acompanyant d'artistes lírics de la talla de Lucrecia Bori i Tito Schipa, de jove va esser aclamat en les principals ciutats dels Estats Units, ja que era un pianista fogós, potent i de gran brillantor, el qual dinamisme i encertada tècnica corresponien fidelment a les obres pianístiques del més gran alè i més complexa estructura, tals com Franz Liszt, Txaikovski, Edvard Grieg, Cèsar Franck i d'altres. El 1929 donà en la Cultural de Música de Madrid un concert que l'obrí les portes d'Europa com un pianista excel·lent. El 1938 fou professor de l'Escola de Música d'Illinois i el 1945 de l'Acadèmia Eastman de Rochester (Nova York), ciutat en què pràcticament va romandre fins a la seva mort el 1970.

Nou!!: República і José Justiniani Echániz · Veure més »

José María España

José María España (La Guaira, estat de Vargas, Veneçuela, 1761 - Caracas 1799) va ser un militar veneçolà d'origen català.

Nou!!: República і José María España · Veure més »

José Ribera Montes

José Ribera Montes (l'Alcúdia, 1869-1943) fou un mestre d'escola valencià que exercí durant la major part de la seua vida en Alcoi, on era conegut popularment com «el Mestre Ribera»: allí compta amb un carrer amb el seu nom i una placa en record seu.

Nou!!: República і José Ribera Montes · Veure més »

Josep Aguilera i Martí

Josep Aguilera i Martí (Salt, 1882 – Barcelona, 1956) fou un dibuixant, retratista i pintor català.

Nou!!: República і Josep Aguilera i Martí · Veure més »

Josep Anselm Clavé i Camps

Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.

Nou!!: República і Josep Anselm Clavé i Camps · Veure més »

Josep Maria Calsamiglia i Vives

Josep Maria Calsamiglia i Vives (Barcelona, 18 de maig de 1913 - Arenys de Mar, 23 de juliol de 1982) va ser un filòsof i editor català.

Nou!!: República і Josep Maria Calsamiglia i Vives · Veure més »

Josep Morera i Mestre

Josep Morera i Mestre (Igualada, 2 de novembre de 1880 – Barcelona, 20 d'octubre de 1936) va ser un advocat i polític català.

Nou!!: República і Josep Morera i Mestre · Veure més »

Josep Pujol Capsada

Josep Pujol Capsada (Reus, 1 de maig de 1869 - 15 de juliol de 1944) fou un metge, escriptor i alcalde del Prat de Llobregat.

Nou!!: República і Josep Pujol Capsada · Veure més »

Josip Broz Tito

Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.

Nou!!: República і Josip Broz Tito · Veure més »

Juan Contreras y San Román

Juan Contreras y San Román (Pisa, 2 de març de 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: República і Juan Contreras y San Román · Veure més »

Juan Nepomuceno Almonte

Juan Nepomuceno Almonte (15 de maig de 1803 – 21 de març de 1869) fou un polític diplomàtic mexicà que va participar durant les guerres de la Revolució de Texas, la Intervenció Nord-americana a Mèxic i la Guerra de Reforma.

Nou!!: República і Juan Nepomuceno Almonte · Veure més »

Julià de Mèdici (1479-1516)

Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.

Nou!!: República і Julià de Mèdici (1479-1516) · Veure més »

Julià Fuchs i Liègme

Julià Fuchs i Liègme (Lauterbrunnen, Suïssa, 26 de novembre del 1873 – Monistrol de Montserrat, 26 de maig de 1925 a les necrològiques (en castellà), La Vanguardia, hemeroteca, 17 de juny del 1925..) enginyer del Cremallera de Montserrat impulsor del projecte de subministrament d'aigua a Monistrol de Montserrat.

Nou!!: República і Julià Fuchs i Liègme · Veure més »

Juliette Adam

Juliette Adam, nascuda com Juliette Lambert (4 d'octubre de 1836 a Verberie, Oise - 23 d'agost de 1936 a Callian, Var), fou una escriptora, polemista, protofeminista i republicana francesa.

Nou!!: República і Juliette Adam · Veure més »

Julio Anguita González

Julio Anguita González, també conegut com «El Califa Roig», (Fuengirola, 21 de novembre de 1941 – Còrdova, 16 de maig de 2020) fou un professor i polític comunista andalús.

Nou!!: República і Julio Anguita González · Veure més »

Kawthoolei

Kawthoolei és el nom tradicional del país habitat per la nació Karen, i el nom de l'efímera república que els karen de Myanmar, revoltats el gener de 1949, van proclamar el 14 de juny de 1949 a Tungo, a la Vall de Sittang.

Nou!!: República і Kawthoolei · Veure més »

Kemalisme

Mustafa Kemal Atatürk escolta un ciutadà a Edirne (1930). Durant la seva presidència viatjava sovint pel país. La ideologia kemalista o kemalisme, (en turc: Kemalist İdeoloji, Kemalizm, Atatürkçülük, Atatürkçü Düşünce), coneguda també com a les "6 fletxes" (en turc Altı Ok) és el principi que defineix les característiques bàsiques de la República de Turquia sorgida en 1923.

Nou!!: República і Kemalisme · Veure més »

Kenya

Mapa de Kenya Kenya és un estat de l'Àfrica oriental, limitat al nord pel Sudan del Sud i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda.

Nou!!: República і Kenya · Veure més »

Khmers rojos

Memorial als infants morts durant el règim dels Khmers rojos El khmers rojos, o el khmer roig (en khmer: ខ្មែរក្រហម, Khmêr Krâhâm; en francès), va ser un moviment guerriller del partit comunista de la Kamputxea Democràtica (actualment Cambodja).

Nou!!: República і Khmers rojos · Veure més »

Kirguizstan

El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.

Nou!!: República і Kirguizstan · Veure més »

Komsomol de la Federació Russa

El Komsomol de la Federació Russa (en rus: Комсомол Российской Федерации) és l'organització juvenil del Partit Comunista de la Federació Russa.

Nou!!: República і Komsomol de la Federació Russa · Veure més »

Kondrati Riléiev

, nom complet amb patronímic Kondrati Fiódorovitx Riléiev, Кондратий Фёдорович Рылеев, fou un poeta rus, activista social, decabrista i un dels cinc líders executats de la insurrecció de desembre 1825.

Nou!!: República і Kondrati Riléiev · Veure més »

Konstandinos Karamanlís

Konstandinos Karamanlís (en grec: Κωνσταντίνος Καραμανλής) (Küpköy, Imperi Otomà 1907 - Atenes, Grècia 1998) fou un polític grec que ostentà diverses vegades el càrrec de Primer Ministre de Grècia entre 1955 i 1963 i entre 1974 i 1980.

Nou!!: República і Konstandinos Karamanlís · Veure més »

Ku Klux Klan

Membres del Ku Klux Klan cremant una creu. El Ku Klux Klan (KKK) és una societat secreta estatunidenca amb un fort caràcter racista i xenòfob.

Nou!!: República і Ku Klux Klan · Veure més »

Kwame Nkrumah

Kwame Nkrumah (Nkroful, 21 de setembre de 1909 - Bucarest, 27 d'abril de 1972) va ser un del polítics líders de la independència de Ghana.

Nou!!: República і Kwame Nkrumah · Veure més »

L'Aurora - Organització Marxista

L'Aurora - Organització Marxista, conegut històricament com a Partit Obrer Revolucionari (POR), és un partit polític amb seu a Barcelona.

Nou!!: República і L'Aurora - Organització Marxista · Veure més »

L'estaca

L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.

Nou!!: República і L'estaca · Veure més »

L'Ideal

L'Ideal fou un periòdic republicà de Lleida.

Nou!!: República і L'Ideal · Veure més »

L'Igualadí

L'Igualadí va ser un setmanari republicà autonomista d'Igualada que es va publicar, amb interrupcions i en diversos períodes, entre els anys 1893 i 1934 El va fundar Joan Serra Constansó l'any 1893 sota el títol El Igualadino.

Nou!!: República і L'Igualadí · Veure més »

La Avanzada

La Avanzada fou un setmanari republicà federal, òrgan de la Joventut Federal de Tarragona.

Nou!!: República і La Avanzada · Veure més »

La Campana de Gràcia

La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.

Nou!!: República і La Campana de Gràcia · Veure més »

La Defensa

La Defensa va ser una publicació republicana quinzenal editada a Igualada entre els anys 1932 i 1933.

Nou!!: República і La Defensa · Veure més »

La Democracia (1883-1885)

La Democracia era una publicació setmanal, de tendència republicana, editada a Igualada entre 1883 i 1885.

Nou!!: República і La Democracia (1883-1885) · Veure més »

La Federación

La Federación: órgano del centro Federal de las Sociedades Obreras fou un setmanari obrerista que sortia els diumenges, durant el Sexenni Democràtic, en plena efervescència del moviment obrer.

Nou!!: República і La Federación · Veure més »

La Flaca

La Flaca: revista liberal y anticarlista o simplement La Flaca, va ser una revista principalment de caràcter satíric, d'una tendència política republicana i federal.

Nou!!: República і La Flaca · Veure més »

La hora de los valientes

La hora de los valientes és una pel·lícula espanyola dirigida en 1998 per Antonio Mercero i protagonitzada per Gabino Diego i Leonor Watling.

Nou!!: República і La hora de los valientes · Veure més »

La llibertat guiant el poble

La llibertat guiant el poble (en francès, La Liberté guidant le peuple) és una obra del pintor francès Eugène Delacroix.

Nou!!: República і La llibertat guiant el poble · Veure més »

La premsa a Igualada (1808-1939)

A la ciutat d'Igualada s'han editat, des de finals del fins a l'acabament de la Guerra Civil, l'any 1939, 116 publicacions periòdiques diferents.

Nou!!: República і La premsa a Igualada (1808-1939) · Veure més »

La República (Ciceró)

La República (en llatí: De re publica; lit: Sobre la república o Sobre l'Estat) és una obra de filosofia política de l'escriptor i polític Marc Tul·li Ciceró, on millor es pot reconstruir el seu pensament polític.

Nou!!: República і La República (Ciceró) · Veure més »

La voz de la provincia

Capçalera de La Voz de la Província La Voz de la Província va ser un diari que va començar a publicar-se el 1930 i es va dissoldre al 1931.

Nou!!: República і La voz de la provincia · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: República і Laïcisme · Veure més »

Laos

La República Popular Democràtica de Laos, també anomenat el Lao, és un estat del sud-est de l'Àsia, a la península d'Indoxina.

Nou!!: República і Laos · Veure més »

Lauro Severiano Müller

va ser un militar, enginyer i polític brasiler.

Nou!!: República і Lauro Severiano Müller · Veure més »

Lògia Lautaro

La Lògia Lautaro va ser una organització llatinoamericana fundada per independentistes xilens i argentins el 1812.

Nou!!: República і Lògia Lautaro · Veure més »

Les guerres carlines a Andorra

Sota fons de les conseqüències de la Guerra de Successió Espanya i el llegat de la Revolució Francesa, Andorra s'endinsa en el conflicte que sacsejà la corona hispànica durant tot el.

Nou!!: República і Les guerres carlines a Andorra · Veure més »

Letònia

La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.

Nou!!: República і Letònia · Veure més »

Lettres sur la danse et les ballets

Portada del llibre Lettres sur la danse et les ballets és un text teòric sobre dansa publicat aproximadament el 1760 pel ballarí, coreògraf i mestre francès Jean-Georges Noverre.

Nou!!: República і Lettres sur la danse et les ballets · Veure més »

Libèria

Libèria és un estat de l'Àfrica occidental banyat per l'Atlàntic al sud i al sud-oest, i que fa frontera amb Sierra Leone al nord-oest, Guinea al nord i Costa d'Ivori a l'est.

Nou!!: República і Libèria · Veure més »

Lionel Jospin

Lionel Robert Jospin (nascut a Meudon el 12 de juliol de 1937), polític francès, fou Primer Ministre de França entre 1997 i 2002.

Nou!!: República і Lionel Jospin · Veure més »

Literatura brasilera

La literatura brasilera és la literatura escrita en portuguès per brasilers o al Brasil, incloent treballs escrits abans de la independència del país, en 1822.

Nou!!: República і Literatura brasilera · Veure més »

Literatura de la Restauració anglesa

Carles II d'Anglaterra La literatura de la Restauració és el nom amb el qual es coneix la literatura escrita en anglès durant el període conegut com la Restauració anglesa (1660-1689), corresponent als últims anys del regnat de la casa dels Estuard a Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda.

Nou!!: República і Literatura de la Restauració anglesa · Veure més »

Llarg segle XIX

El llarg segle XIX és un concepte historiogràfic desenvolupat per Eric Hobsbawm, pensador i historiador marxista britànic.

Nou!!: República і Llarg segle XIX · Veure més »

Llúcia Jonama i Bellsolà

Llúcia Jonama i Bellsolà (La Bisbal d'Empordà, Girona, 18 de març de 1785 - Girona, 10 de setembre de 1858) fou una heroïna de la Guerra de la Independència.

Nou!!: República і Llúcia Jonama i Bellsolà · Veure més »

Llei 13.010 de sufragi femení

La Llei 13.010, també coneguda com la Llei 13.010 de sufragi femení o la Llei Evita, va ser sancionada a l'Argentina el 9 de setembre de 1947 i promulgada el 23 de setembre, establint aquest últim dia com el «Dia Nacional dels Drets Polítics de la Dona», data en què es va reconèixer la igualtat de drets polítics entre dones i homes, entre ells el dret de les dones a triar i ser triades per a tots els càrrecs polítics nacionals, i va establir en aquest país el sufragi universal.

Nou!!: República і Llei 13.010 de sufragi femení · Veure més »

Lleis constitucionals franceses de 1875

Les lleis Constitucionals Franceses de 1875 són les votades a França per l'Assemblea Nacional, elegida el 1871, entre febrer i juliol de 1875, mitjançant les quals es va instaurar definitivament la Tercera República francesa.

Nou!!: República і Lleis constitucionals franceses de 1875 · Veure més »

Lliga Internacional Contra el Racisme i l'Antisemitisme

La Lliga Internacional contra el Racisme i l'Antisemitisme (LICRA) fou establerta en 1927.

Nou!!: República і Lliga Internacional Contra el Racisme i l'Antisemitisme · Veure més »

Llista d'emirs de Balansiya

A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.

Nou!!: República і Llista d'emirs de Balansiya · Veure més »

Llista de celebritats alcoianes

Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.

Nou!!: República і Llista de celebritats alcoianes · Veure més »

Llista de presidents del Perú

Estat del Perú El President del Perú és el cap d'Estat i de govern del Perú.

Nou!!: República і Llista de presidents del Perú · Veure més »

Llista de pretendents al tron de França

Malgrat l'existència de la República Francesa, sempre hi ha hagut pretendents al tron de França, tots ells descendents dels darrers reis de França.

Nou!!: República і Llista de pretendents al tron de França · Veure més »

Lluís Dubón Portolés

Lluís Dubón Portolés (València, 17 de juliol de 1892, 28 d'agost de 1952) va ser un pintor, il·lustrador, dibuixant d'historietes i artista faller valencià.

Nou!!: República і Lluís Dubón Portolés · Veure més »

Lluís Juli i Casals

Lluís Juli i Casals (el Masnou, Maresme, 18 de maig de 1872 - Barcelona, 3 de novembre de 1906) fou un advocat i polític republicà.

Nou!!: República і Lluís Juli i Casals · Veure més »

Los Ángeles (Xile)

Los Ángeles és un municipi i ciutat de Xile.

Nou!!: República і Los Ángeles (Xile) · Veure més »

Louis Antoine Léon Saint-Just

Louis Antoine Léon Saint-Just (Decize, 25 d'agost de 1767 - París, 28 de juliol de 1794), va ser un polític revolucionari francès.

Nou!!: República і Louis Antoine Léon Saint-Just · Veure més »

Louis Auguste Blanqui

Louis Auguste Blanqui (Lo Puget Tenier, Alps Marítims, Occitània, 8 de febrer de 1805 - París, 1 de gener de 1881) fou un activista polític revolucionari que va organitzar el moviment estudiantil parisenc, va lluitar per a la instauració de la república contra la monarquia i en favor del comunisme, líder absolut dels moviments revolucionaris que generaren el blanquisme (de Blanqui, el seu cognom), corrent revolucionari que fou el referent ideològic i militant de la França que va viure.

Nou!!: República і Louis Auguste Blanqui · Veure més »

Luang Prabang

Un carrer de Luang Prabang budista característic de Luang Prabang Buda i un temple de la ciutat Entrada del temple Wat Mai Buda al temple Wat Visoun Luang Prabrang és una ciutat de Laos, capital i ciutat més gran de la província homònima.

Nou!!: República і Luang Prabang · Veure més »

Luís Gama

Luís Gonzaga Pinto da Gamma (Salvador, 21 de juny de 1830 - Ib., 24 d'agost de 1882) va ser un advocat, orador, periodista, escriptor i patró de l'abolició de l'esclavitud al Brasil.

Nou!!: República і Luís Gama · Veure més »

Luis Herrera Campins

Luis Antonio Herrera Campins (Acarigua; 4 de maig de 1925 - Caracas; 9 de novembre de 2007.) va ser un advocat, periodista, historiador i polític veneçolà, president de la república durant 1979-1984.

Nou!!: República і Luis Herrera Campins · Veure més »

Maldives

La República de les Maldives és un estat format per un grup d'atols a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia.

Nou!!: República і Maldives · Veure més »

Manuel Belgrano

Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano y González (Buenos Aires, 3 de juny de 1770 – Buenos Aires, 20 de juny de 1820), conegut com a Manuel Belgrano, va ser un intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar riuplatenc de destacada actuació en l'actual Argentina, el Paraguai i l'Alto Perú durant les dues primeres dècades del.

Nou!!: República і Manuel Belgrano · Veure més »

Manuel II de Portugal

Manuel II de Portugal, dit el Patriota (O Patriota en portuguès; Lisboa, Portugal, 19 de març de 1889 - Twickenham, Middlesex, Anglaterra, 2 de juliol de 1932) fou l'últim rei de Portugal (1908-1910).

Nou!!: República і Manuel II de Portugal · Veure més »

Manuel Ruiz Zorrilla

Manuel Ruiz Zorrilla (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, 22 de març de 1833 - Sòria, 13 de juny de 1895) va ser un polític espanyol, diputat a Corts i posteriorment ministre de Foment i de Gracia i Justícia durant el govern provisional format després de la Revolució Gloriosa de 1868, i cap de Govern amb Amadeu I. Va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya entre 1870 i 1874.

Nou!!: República і Manuel Ruiz Zorrilla · Veure més »

Mapa color de rosa

''Mapa cor-de-rosa'' El Mapa color de rosa (o Mapa cor-de-rosa en portuguès) va ser un document de 1890 que representava les ambicions territorials de Portugal entre les seves ex-colònies d'Angola i Moçambic, on avui se situen els estats independents de Zàmbia, Zimbàbue i Malaui.

Nou!!: República і Mapa color de rosa · Veure més »

Mar de fons

Mar de fons va ser una sèrie dramàtica produïda per Televisió de Catalunya i Diagonal TV, que es va emetre per TV3 des del 18 de setembre de 2006 fins al 30 de gener de 2007.

Nou!!: República і Mar de fons · Veure més »

María Estela Martínez de Perón

María Estela Martínez de Perón, coneguda com a Isabelita (La Rioja, Argentina, 4 de febrer de 1931), és una política argentina, que exercí el càrrec de Presidenta de l'Argentina entre 1974 i 1976, amb què es convertí en la primera dona cap d'Estat d'una república americana.

Nou!!: República і María Estela Martínez de Perón · Veure més »

Margaret Skinnider

Margaret Skinnider (28 de maig de 1892 – 10 d'octubre de 1971) fou una revolutionària, feminista, republicana i socialista irlandesa, nascuda a Coatbridge (Escòcia) de pares irlandesos.

Nou!!: República і Margaret Skinnider · Veure més »

Maria Estrada i Clerch

va ser una destacada assistent social en l'àmbit sanitari.

Nou!!: República і Maria Estrada i Clerch · Veure més »

Maria Veleda

pseudònim de Maria Carolina Frederico Crispim fou professora, periodista, feminista, republicanista, lliurepensadora i espiritista portuguesa.

Nou!!: República і Maria Veleda · Veure més »

Marianne

Un bust antic de Marianne, exposat al senat francès. Noteu que està pintada amb colors i que porta diadema Marianne a la plaça de la República, a París Marianne és un símbol francès de la República Francesa.

Nou!!: República і Marianne · Veure més »

Mariano Joven Hernández

Mariano Joven Hernández (Almonacid de la Sierra, 20 de novembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1982) va ser un agent comercial i polític republicà d'Aragó.

Nou!!: República і Mariano Joven Hernández · Veure més »

Marina del Brasil

La Marina del Brasil (en portuguès: Marinha do Brasil) és, juntament amb l'Exèrcit i la Força Aèria, part integrant de les Forces Armades del Brasil.

Nou!!: República і Marina del Brasil · Veure més »

Martí Marcó i Bardella

fou un militant de l'Esquerra Independentista que va formar part del primer escamot de Terra Lliure.

Nou!!: República і Martí Marcó i Bardella · Veure més »

Martí Vilanova i Purcallas

Martí Josep Enric Vilanova i Purcallas (Figueres, 1896 - Aulnay-sous-Bois, França, 1930) fou un polític que morí jove, però que tingué una gran influència en el moviment republicà i federal del seu temps.

Nou!!: República і Martí Vilanova i Purcallas · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: República і Marxisme · Veure més »

Mato Grosso do Sul

Mato Grosso do Sul és una de les 27 unitats federatives del Brasil.

Nou!!: República і Mato Grosso do Sul · Veure més »

Maximilià I de Mèxic

Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.

Nou!!: República і Maximilià I de Mèxic · Veure més »

Màrtirs de la Conjuració bahiana

Els màrtirs de la Conjuració bahiana van ser els quatre condemnats a mort per la seva participació en la Revolta de les Conquilles a Bahia.

Nou!!: República і Màrtirs de la Conjuració bahiana · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: República і Mèxic · Veure més »

Més - Compromís

Més-Compromís és un partit polític del País Valencià, d'ideologia valencianista, progressista, ecologista, feminista, republicana i antifeixista.

Nou!!: República і Més - Compromís · Veure més »

Món islàmic

Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.

Nou!!: República і Món islàmic · Veure més »

Mehmet Altan

Mehmet Hasan Altan (Ankara, 11 de gener de 1953) és un economista, periodista i acadèmic turc, autor de més de 25 llibres.

Nou!!: República і Mehmet Altan · Veure més »

Melcior Niubó i Santdiumenge

Melcior Niubó i Santdiumenge (la Fuliola, l'Urgell, 8 de gener de 1912 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de desembre de 1983) va ser un dibuixant, caricaturista, pintor, Il·lustrador i animador català.

Nou!!: República і Melcior Niubó i Santdiumenge · Veure més »

Melodrama

El melodrama vist pel pintor Honoré Daumier El melodrama té el significat literal d'obra teatral dramàtica en la qual s'hi incorpora música instrumental, que s'usa per a enfasitzar els sentiments dels personatges.

Nou!!: República і Melodrama · Veure més »

Mengkukuo

Mengkukuo o Mengjiang o terra de frontera mongola, era un territori que formà part d'un estat titella del Japó, però actualment és part de la República Popular de la Xina. Va ser una àrea autònoma de la Mongòlia Interior, formada el 1939 com a estat titella de l'Imperi del Japó, després des de 1940, sota la sobirania nominal del Govern Nacionalista de Nanjing. La capital era Zhangjiakou (Kalgan), des d'on estava sota el domini nominal del noble mongol Demchugdongrub. El territori va tornar al control xinès després de la derrota de l'Imperi japonès el 1945. Antigament Mengjiang consistia en les províncies de Chahar i Suiyuan en la part central de Mongòlia Interior contemporània, també anomenada Mengkukuo o Mongokuo, que s'afegia a altre estat titella conegut com a Manxukuo. En japonès Mengjiang es deia Mongkyo. Encara que l'objectiu del Japó en permetre la creació de Mengkukuo era donar suport al nacionalisme mongol, la població de l'estat era composta en la seva majoria per xinesos de l'ètnia han (80%).

Nou!!: República і Mengkukuo · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: República і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.

Nou!!: República і Mes · Veure més »

Mestre d'escola

El mestre o la mestra d'escola és la persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.

Nou!!: República і Mestre d'escola · Veure més »

Mia Mottley

, de nom complet Mia Amor Mottley, és una política barbadiana.

Nou!!: República і Mia Mottley · Veure més »

Michael Mansfield

Michael Mansfield (12 d'octubre del 1941) és un advocat anglès reconegut.

Nou!!: República і Michael Mansfield · Veure més »

Minarquisme

El minarquisme (també conegut com a estatisme mínim) és una filosofia política capitalista llibertària.

Nou!!: República і Minarquisme · Veure més »

Minas Gerais

Minas Gerais (en català Mines Generals) és un estat de la Regió Sud-est del Brasil, el quart en extensió, amb una superfície semblant a la de França: 588.384 km².

Nou!!: República і Minas Gerais · Veure més »

Miquel Paredes i Fonollà

Miquel Paredes i Fonollà (Barcelona, 1901 – Ceret, 1980) va ser un escultor català, recordat especialment per ser autor de la figura dEl més petit de tots, conjuntament amb la dibuixant Lola Anglada.

Nou!!: República і Miquel Paredes i Fonollà · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: República і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: República і Monarquia · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.

Nou!!: República і Monarquia absoluta · Veure més »

Monarquia d'Irlanda

Armes reials irlandeses.. La Monarquia d'Irlanda ha tingut al llarg de la seva història tres períodes durant els quals ha estat regida per monarques.

Nou!!: República і Monarquia d'Irlanda · Veure més »

Monarquia electiva

La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.

Nou!!: República і Monarquia electiva · Veure més »

Montegiardino

Montegiardino és un dels nou municipis de San Marino.

Nou!!: República і Montegiardino · Veure més »

Mort d'un milicià

Monument a la casa on va nàixer Federico Borrell Garcia, Taino, a Benilloba, inspirat en la foto '''''Mort d'un milicià'''''. Mort d'un milicià és una fotografia històrica presa per Robert Capa el 5 de setembre de 1936 que mostra la mort de Federico Borrell García, un soldat republicà anarquista, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: República і Mort d'un milicià · Veure més »

Moviment Nacional Turc

Kuvayı Milliye El Moviment Nacional Turc és un terme que abasta les activitats político- militars dels revolucionaris turcs que es van traduir en la creació i formació de la República de Turquia, a conseqüència de la partició de l'Imperi Otomà, que es va produir després del final de la Primera Guerra Mundial Els turcs es van reunir a poc a poc sota el lideratge de Mustafa Kemal i l'autoritat de la Gran Assemblea Nacional de Turquia, establerta a Ankara, que va optar per la Guerra d'Independència Turca.

Nou!!: República і Moviment Nacional Turc · Veure més »

Movimiento por la Unidad del Pueblo-Republicanos

El Movimiento por la Unidad del Pueblo - Republicanos (MUP-R) és partit polític nascut en 2003 en la ciutat valenciana d'Elx.

Nou!!: República і Movimiento por la Unidad del Pueblo-Republicanos · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: República і Napoleó III · Veure més »

Nicaragua

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Nou!!: República і Nicaragua · Veure més »

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Nou!!: República і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: República і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Nieuport 52

El Nieuport 52 fou un avió de combat que nasqué com a variant del Nieuport-Delage NiD 42, que va combatre en els bàndols republicà i nacional a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: República і Nieuport 52 · Veure més »

Nora Castañeda

Nora Castañeda, economista i activista feminista veneçolana.

Nou!!: República і Nora Castañeda · Veure més »

Nueva Esparta

Nueva Esparta és un dels 23 estats en què és dividida Veneçuela.

Nou!!: República і Nueva Esparta · Veure més »

O Estado de S. Paulo

O Estado de S. Paulo, popularment conegut com Estadão, és un diari brasiler editat a la ciutat de São Paulo des de 1875; el de major tiratge al país.

Nou!!: República і O Estado de S. Paulo · Veure més »

Olavo Bilac

Olavo Brás Martins dos Guimarães Bilac (Rio de Janeiro, 16 de desembre de 1865 - Rio de Janeiro, 28 de desembre de 1918), periodista i poeta brasiler, va ser un dels fundadors de l'Academia Brasileira de Letras.

Nou!!: República і Olavo Bilac · Veure més »

Onésimo Redondo Ortega

'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el règim franquista va ser conegut com a "cabdill de Castella". Va néixer en una família de propietaris agrícoles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposició una plaça d'administratiu a la Delegació d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en dret el 1926. Després d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposició al Cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any següent, però sense èxit. En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debate, va obtenir una plaça com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya. És possible que aquesta estada a Alemanya tingués importància en la seva futura carrera política, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera política com a líder del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o "Sindicat Remolatxer". En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid. Durant aquesta època va conèixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Acción Católica, es va distanciar d'aquesta organització, que considerava ancorada en el liberalisme burgès. Després de la proclamació de la II República, va fundar, a l'agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica, que rebutjava el sistema democràtic i propugnava l'acció directa com a mitjà per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal òrgan d'expressió del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burgès, i va expressar la seva admiració pels règims feixistes europeus. El novembre d'aquest mateix any, la seva organització es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusió van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren un emblema dels Reis Catòlics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més endavant substituït per Antonio Bermúdez Cañete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, és la creació de l'Estat Nacionalsindicalista, de caràcter totalitari. Com a mètode d'acció propugnaven l'acció directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burgès" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva època d'Acción Católica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la república com a forma de l'estat. L'òrgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita Protocols dels savis de Sió. El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per evitar ser detingut, va travessar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i després a Porto. Des de l'exili va impulsar la publicació d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va aparèixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portuguès nombrosos articles polítics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N. S., com òrgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a instal·lar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, però a última hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA. El 24 de març de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Calderón de Valladolid, les J.O.N. S. es van fusionar amb Falange Española, el partit de José Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Española de les JONS, va quedar sota la direcció de José Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange. El 19 de març de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusió va romandre en contacte epistolar amb el líder del seu partit, José Antonio Primo de Rivera, també empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la presó d'Àvila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en començar la Guerra Civil espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l'Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, Onésimo, amb dos companys de partit, va arribar en automòbil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar erròniament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblança de les seves banderes, i va morir crivellat. El règim franquista el va convertir en un dels "màrtirs de la Croada". Avui està bastant oblidat, i només és recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, hi ha un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva vídua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (després dit Auxili Social), organització benèfica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellevància en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secció Femenina, dirigida per la germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera.

Nou!!: República і Onésimo Redondo Ortega · Veure més »

Orde de la Creu del Sud

L'Orde Nacional de la Creu del Sud (portuguès: Ordem Nacional do Cruzeiro do Sul) és un orde de cavalleria brasiler fundat per l'Emperador Pere I l'1 de desembre de 1822.

Nou!!: República і Orde de la Creu del Sud · Veure més »

Organització Mundial de la Salut

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional; està especialitzada a gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial.

Nou!!: República і Organització Mundial de la Salut · Veure més »

Organització Nacional

Organització Nacional és el nom que rep en la història de l'Argentina el període comprès entre la derrota del règim rosista en la Batalla de Caseros, ocorreguda en 1852, i l'accés al poder de l'anomenada Generació del 80, al voltant de l'any 1880.

Nou!!: República і Organització Nacional · Veure més »

Organització territorial de l'Uruguai

L'Uruguai és una república unitària, amb un govern central a la seva capital, Montevideo, i dividida en 19 departaments (departamentos), cadascun dels quals té un intendent municipal que governa per un període de 5 anys, des de la seva elecció en un sufragi universal directe.

Nou!!: República і Organització territorial de l'Uruguai · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: República і Orient Mitjà · Veure més »

Orrin Hatch

Orrin Grant Hatch (Pittsburgh, Pennsilvània, 22 de març de 1934 – 23 d'abril de 2022) va ser un religiós, advocat i senador republicà dels Estats Units representant a l'estat de Utah des de 1977, essent el republicà amb més anys com a senador fins a la seva mort.

Nou!!: República і Orrin Hatch · Veure més »

Owen Roe O'Neill

Owen Roe O'Neill (gaèlic irlandès Eoghan Ruadh Ó Néill; 1590-1649) fou un soldat del i un dels més famosos de la família O'Neill de l'Ulster, a l'illa d'Irlanda.

Nou!!: República і Owen Roe O'Neill · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: República і Països Baixos · Veure més »

Pacte d'Oostende

El pacte d'Oostende va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc l'agost de 1866 a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II.

Nou!!: República і Pacte d'Oostende · Veure més »

Palau Rio Branco

El palau de Rio Branco és un palau i antiga seu del govern a Salvador, Bahia, Brasil.

Nou!!: República і Palau Rio Branco · Veure més »

Palòmbia

Palòmbia, oficialment la República Palombiana, és un país imaginari de l'Amèrica del Sud descrit en les històries del còmic belga Espirú i Fantàstic i el lloc de naixement i hàbitat natural del Marsupilami, creat per André Franquin el 1951-52 a l'àlbum Spirou et les héritiers, traduït el 1968 al català com Espirú i els Hereus per Johanna Givanel Pasqual.

Nou!!: República і Palòmbia · Veure més »

Paraguai

La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.

Nou!!: República і Paraguai · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: República і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partido Nazonalista Repubricán de Ourense

El Partido Nazonalista Republicán de Ourense va ser un partit republicà federal de tendència galleguista i republicana l'àmbit d'actuació del qual era la província d'Ourense.

Nou!!: República і Partido Nazonalista Repubricán de Ourense · Veure més »

Partido Reformista

El Partido Reformista va ser un partit polític espanyol d'ideals republicans, laicistes i anticaciquils, fundat el 1912 per Melquiades Álvarez, després d'un memorable discurs pronunciat a l'Hotel Palace de Madrid.

Nou!!: República і Partido Reformista · Veure més »

Partido Republicano Radical Independiente

El Partido Republicano Radical Independiente va ésser un partit polític republicà i federal fundat a l'abril del 1933 a Barcelona, arran de l'escissió del Partit Republicà Radical de l'Ateneo Republicano Radical del districte V de Barcelona.

Nou!!: República і Partido Republicano Radical Independiente · Veure més »

Partit Comunista de Xile

El Partit Comunista de Xile (PCX) és un partit polític xilè que es defineix com d'origen obrer, camperol i intel·lectual, inspirat pel pensament de Karl Marx i Vladimir Ilich Lenin. Entre els seus militants més destacats i coneguts es troben: Luis Emilio Recabarren, Elías Lafferte, Pablo Neruda, Violeta Parra, Víctor Jara, Luis Corvalán, Gladys Marín, Volodia Teitelboim, Guillermo Teillier, Hugo Gutiérrez i Camila Vallejo.

Nou!!: República і Partit Comunista de Xile · Veure més »

Partit Comunista del País Valencià

El Partit Comunista del País Valencià (en sigles, PCPV) és un partit polític valencià d'ideologia marxista, leninista i republicana, que actua com la federació valenciana del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: República і Partit Comunista del País Valencià · Veure més »

Partit del Progrés Nacional

El Partit del Progrés Nacional (lituà Tautos pažangos Partija) o TPP és un partit polític lituà.

Nou!!: República і Partit del Progrés Nacional · Veure més »

Partit Demòcrata Europeu Català

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata fou un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona i dissolt el 28 d'octubre de 2023 a Barcelona.

Nou!!: República і Partit Demòcrata Europeu Català · Veure més »

Partit Liberal Fusionista

El Partit Liberal Fusionista o simplement Partit Liberal fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.

Nou!!: República і Partit Liberal Fusionista · Veure més »

Partit Liberal Weylerista

El Partit Liberal Weylerista va ser un partit polític d'àmbit eminentment mallorquí que s'organitzà a l'entorn del general Weyler com escissió del Partit Liberal al final de la Restauració.

Nou!!: República і Partit Liberal Weylerista · Veure més »

Partit Popular de Cambodja

El Partit Popular de Cambodja (en khmer:  គណបក្សប្រជាជនកម្ពុជា, Kanakpak Pracheachon Kâmpuchéa) és el partit de govern del Regne de Cambodja en coalició amb el partit real Funcinpec.

Nou!!: República і Partit Popular de Cambodja · Veure més »

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: República і Paterna · Veure més »

Patrick Pearse

Padraig Henry Pearse (conegut també com a Pádraig Pearse; irlandès: Pádraig Anraí Mac Piarais; 10 de novembre de 1879 – 3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, republicà i activista polític, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua de 1916.

Nou!!: República і Patrick Pearse · Veure més »

Paul von Hindenburg

Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg (Posen, 2 d'octubre de 1847 – Neudeck, 2 d'agost de 1934), conegut normalment com a Paul von Hindenburg, fou un mariscal alemany durant el II Reich alemany i la Primera Guerra Mundial, i el president de la Primera República alemanya del 1925 al 1934.

Nou!!: República і Paul von Hindenburg · Veure més »

Pechina

Pechina és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia.

Nou!!: República і Pechina · Veure més »

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Nou!!: República і Pena de mort · Veure més »

Període de les autonomies provincials

El període de la història de l'Argentina conegut com el Període de les autonomies provincials, o Període de les guerres civils, transcorregut entre la dissolució del govern central després de la batalla de Cepeda (1820) i l'organització d'un nou govern nacional després de la batalla de Caseros (1852), té característiques pròpies, ben diferenciades del període immediatament anterior, la Independència de l'Argentina, i del període que li va succeir, l'Organització Nacional.

Nou!!: República і Període de les autonomies provincials · Veure més »

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: República і Perú · Veure més »

Pere II de Iugoslàvia

Pere II de Iugoslàvia (Belgrad, 1923 - Los Angeles, Califòrnia, 1970) fou l'últim rei sobirà de Iugoslàvia.

Nou!!: República і Pere II de Iugoslàvia · Veure més »

Pere II del Brasil

, encunyat El Magnànim, va ser emperador del Brasil des de l'any 1831 fins al 1889.

Nou!!: República і Pere II del Brasil · Veure més »

Phyllodytes auratus

Phyllodytes auratus és una espècie de granota endèmica de l'illa de Trinitat a la república de Trinitat i Tobago.

Nou!!: República і Phyllodytes auratus · Veure més »

Plaça Tahrir

Estàtua d'Omar Makram a la plaça Tahrir. Museu Egipci al fons. La plaça Tahrir o plaça de l'Alliberament —en àrab ميدان التحرير, maydān at-Taḥrīr— és la plaça pública més gran del centre urbà del Caire, Egipte.

Nou!!: República і Plaça Tahrir · Veure més »

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Nou!!: República і Plató · Veure més »

Poble (política)

Un poble és una pluralitat de persones considerades en conjunt, per exemple com a grup ètnic o com a nació.

Nou!!: República і Poble (política) · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: República і Política · Veure més »

Política d'Angola

Des de l'aprovació d'una nova constitució en 2010, la política d'Angola té lloc en un marc d'una república presidencialista, de manera que el President d'Angola és alhora cap d'estat i el cap de govern, i d'un sistema multipartidista.

Nou!!: República і Política d'Angola · Veure més »

Política de Cap Verd

La Política de Cape Verde té lloc en el marc d'una república democràtica representativa semipresidencialista, en el que el Primer Ministre de Cap Verd és el cap de govern i la President de la República de Cap Verd és el cap d'estat, i hi ha un sistema multipartidista.

Nou!!: República і Política de Cap Verd · Veure més »

Política de l'Uruguai

Escut de l'Uruguai. L'Uruguai és una república democràtica parlamentària on el pluralisme dels partits polítics és respectat.

Nou!!: República і Política de l'Uruguai · Veure més »

Política de Letònia

La política de Letònia es desenvolupa en el marc d'una república democràtica representativa i parlamentària.

Nou!!: República і Política de Letònia · Veure més »

Política de Mèxic

Bandera de Mèxic. Els Estats Units Mexicans són una república federal, democràtica, representativa i presidencialista, formada per la Unió de 31 estats lliures i sobirans.

Nou!!: República і Política de Mèxic · Veure més »

Política de Moçambic

La política de Moçambic té lloc en un marc d'una república democràtica semipresidencialista, de manera que el President de Moçambic és el cap d'estat i el cap de govern d'un Sistema multipartidista.

Nou!!: República і Política de Moçambic · Veure més »

Política de São Tomé i Príncipe

La política de São Tomé i Príncipe es porta a terme en un marc d'una república unitària democràtic representativa semipresidencial, de manera que el President de São Tomé i Príncipe és el cap d'estat i el primer ministre de São Tomé i Príncipe és cap de govern, en un sistema pluripartidista.

Nou!!: República і Política de São Tomé i Príncipe · Veure més »

Policia Militar de Paraná

Les Policies Militars són Forces Auxiliars i Reserva de l'Exèrcit Brasiler, i part del Sistema de Seguretat Pública i Defensa Social del Brasil.

Nou!!: República і Policia Militar de Paraná · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: República і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Pompeu Gener i Babot

Pompeu Gener i Babot, conegut de vegades com Peius o Pompeyus Gener (Barcelona, 23 de juny de 1846 - 15 de novembre de 1920), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a París.

Nou!!: República і Pompeu Gener i Babot · Veure més »

Porta de Figuerola

Porta de Figuerola és una pintura a l'oli sobre tela realitzada per Jaume Pons Martí entre els anys 1873 i 1905.

Nou!!: República і Porta de Figuerola · Veure més »

Portada/article octubre 15

Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.

Nou!!: República і Portada/article octubre 15 · Veure més »

Portada/efemèride juny 27

27.

Nou!!: República і Portada/efemèride juny 27 · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: República і Portugal · Veure més »

President de Gàmbia

El primer president de Gàmbia fou l'antic primer ministre Sir Dawda Kairaba Jawara quan es va proclamar la república el 24 d'abril de 1970.

Nou!!: República і President de Gàmbia · Veure més »

President de l'Afganistan

El President de l'Afganistan és el cap d'Estat, cap de govern de l'Afganistan i el comandant en Cap de les forces armades.

Nou!!: República і President de l'Afganistan · Veure més »

President de l'Índia

Bandera del president de l'Índia. El President de l'Índia és el cap d'estat d'Índia.

Nou!!: República і President de l'Índia · Veure més »

President de la Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord

El President de la Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord (en coreà: 국방위원회 위원장) és el comandant suprem de l'Exèrcit Popular de Corea i el lloc de màxim poder efectiu del Govern de Corea del Nord.

Nou!!: República і President de la Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord · Veure més »

President de Mèxic

El president de Mèxic, oficialment el president dels Estats Units Mexicans, i de vegades presentat com a ciutadà president constitucional dels Estats Units Mexicans, és el cap d'estat, cap de govern, i comandant en cap de l'exèrcit, l'armada i la força aèria mexicanes.

Nou!!: República і President de Mèxic · Veure més »

President de Sri Lanka

Blasó de Sri Lanka El president de Sri Lanka és el cap d'estat i cap de govern del país.

Nou!!: República і President de Sri Lanka · Veure més »

President del Reich Alemany (1919-1945)

El Palau Presidencial (Reichspräsidentenpalais) a la Wilhelmstrasse a Berlín. El Reichspräsident va ser la prefectura d'estat d'Alemanya sota la Constitució de Weimar sancionada l'11 de novembre de 1919, que va establir una república federal ("República de Weimar") amb nou estats i l'elecció d'un president per votació popular, el qual alhora tenia la facultat d'elegir al canceller perquè formés un govern.

Nou!!: República і President del Reich Alemany (1919-1945) · Veure més »

Pretendent al tron

Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.

Nou!!: República і Pretendent al tron · Veure més »

Primavera de Damasc

La primavera de Damasc va ser un període d'intens debat polític i social a Síria, que va començar després de la mort del president Hafez al-Àssad, el juliol del 2000 —en esdevenir Baixar al-Àssad president—, fins a la tardor del 2001.

Nou!!: República і Primavera de Damasc · Veure més »

Primer Ministre de França

A França, el Primer Ministre és el cap de govern de la Cinquena República.

Nou!!: República і Primer Ministre de França · Veure més »

Primer ministre de Grècia

El primer ministre de Grècia (en grec Πρωθυπουργός της Ελλάδος), oficialment primer ministre de la República Hel·lènica (en grec, Πρωθυπουργός της Ελληνικής Δημοκρατίας) és el cap de govern de Grècia.

Nou!!: República і Primer ministre de Grècia · Veure més »

Primer ministre de Sri Lanka

Blasó de Sri Lanka. El primer ministre és el cap dels ministres de Sri Lanka.

Nou!!: República і Primer ministre de Sri Lanka · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: República і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República Brasilera

La, també anomenada de vegades com la Primera República Brasilera, va ser el nom que es donava normalment a la República dels Estats Units del Brasil (en portuguès República dos Estados Unidos do Brasil) durant el període de 1889 a 1930.

Nou!!: República і Primera República Brasilera · Veure més »

Primera República de Portugal

La Primera República Portuguesa (en portuguès: Primeira República Portuguesa) fou el període de setze anys comprès entre la Revolució del 5 d'octubre de 1910, que posà fi al Regne de Portugal, i el cop d'estat de l'any 1926, que establí el règim conegut amb el nom de Ditadura Nacional i que finalitzà amb l'aparició de l'Estado Novo sota la dictadura feixista d'António de Oliveira Salazar.

Nou!!: República і Primera República de Portugal · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: República і Primera República Espanyola · Veure més »

Princeps

El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.

Nou!!: República і Princeps · Veure més »

Pro Lombardia Indipendenza

Pro Lombardia Indipendenza és un partit polític italià favorable a la independència de la Llombardia, en forma de República, d'Itàlia.

Nou!!: República і Pro Lombardia Indipendenza · Veure més »

Procés de Reorganització Nacional

L'autoanomenat Proceso de Reorganización Nacional (Procés de Reorganització Nacional en català) o simplement El Proceso, va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant— que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983.

Nou!!: República і Procés de Reorganització Nacional · Veure més »

Procés independentista català

La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Manifestants al Passeig de Gràcia, Barcelona. El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.

Nou!!: República і Procés independentista català · Veure més »

Proclamació de la República irlandesa

La Proclamació de la República (Proclamation of the Republic en anglès; Forógra na Poblachta en irlandès), també coneguda com a Proclamació de 1916 o Proclamació de Pasqua, va ser un document publicat pels Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès durant l'Alçament de Pasqua a Irlanda, que va començar el 24 d'abril de 1916.

Nou!!: República і Proclamació de la República irlandesa · Veure més »

Proclamació de la Segona República Espanyola

Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Nou!!: República і Proclamació de la Segona República Espanyola · Veure més »

Pronunciament de 1841

Maria Cristina de Borbó. El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per l'exregent d'Espanya, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins.

Nou!!: República і Pronunciament de 1841 · Veure més »

Província de São Tomé i Príncipe

Les illes de São Tomé i Príncipe van ser una colònia de l'Imperi Portuguès des del seu descobriment el 1470 fins a 1975, quan els fou concedida la independència de Portugal.

Nou!!: República і Província de São Tomé i Príncipe · Veure més »

Província ultramarina de Cap Verd

Bandera proposada, però mai aprovada per la Província Ultramarina de Cap Verd. La província ultramarina de Cap Verd va ser una colònia de l'Imperi Portuguès estaberta l'any de 1462, establint un model administratiu similar amb capitanies al de la resta dels seus arxipèlags atlàntics com Madeira i Porto Santo, fins a la independència de Cap Verd el 5 de juliol de 1975.

Nou!!: República і Província ultramarina de Cap Verd · Veure més »

Província ultramarina de Guinea

La província ultramarina de Guinea fou una colònia portuguesa amb rang de província i funcionament de colònia que va existir entre 1951 i 1974.

Nou!!: República і Província ultramarina de Guinea · Veure més »

Províncies de Costa Rica

Les províncies de Costa Rica són les entitats territorials de primer nivell a la divisió administrativa de la República de Costa Rica.

Nou!!: República і Províncies de Costa Rica · Veure més »

Puerto Rico

Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: República і Puerto Rico · Veure més »

Punk

Una parella de punksEls moviments punk van aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta.

Nou!!: República і Punk · Veure més »

Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931

Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.

Nou!!: República і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931 · Veure més »

Quarta República

La Quarta República és el nom donat al règim polític de França des d'octubre de 1946 fins a l'octubre de 1958.

Nou!!: República і Quarta República · Veure més »

Quintín Bandera

Quintín Banderas (10 de gener 1837 - 1906) fou un general cubà que va néixer a Santiago de Cuba.

Nou!!: República і Quintín Bandera · Veure més »

Quintino Bocaiúva

Quintino Antônio Ferreira de Sousa Bocaiúva (Itaguaí, 4 de desembre de 1836 - Rio de Janeiro, 11 de juny de 1912) fou un periodista i polític brasiler, conegut per la seva actuació en el procés de la Proclamació de la República del Brasil.

Nou!!: República і Quintino Bocaiúva · Veure més »

Ramón María del Valle-Inclán

Ramón José Simón Valle Peña, conegut literàriament com a Ramón María del Valle-Inclán (y Montenegro) (Vilanova de Arousa, 28 d'octubre de 1866 - Santiago de Compostel·la, 5 de gener de 1936).

Nou!!: República і Ramón María del Valle-Inclán · Veure més »

Ramon Jordi i González

Ramon Jordi i González (Barcelona, 1926 - Barcelona, 2007) va ser un farmacèutic i un destacat investigador de la història de la Farmàcia i de les ciències sanitàries, especialment, en l'àmbit de Catalunya.

Nou!!: República і Ramon Jordi i González · Veure més »

Raul Bragança Neto

Raul Wagner da Conceição Bragança Neto (1946 - Tolosa de Llenguadoc, 16 d'abril de 2014) va ser un militar i polític africà, primer ministre de la República africana de Sao Tomé i Principe.

Nou!!: República і Raul Bragança Neto · Veure més »

Raza

Raza (1941), El espíritu de una raza (1950), és una superproducció espanyola que sintetitza l'ideari de l'espanyolisme des de la perspectiva del falangisme imperant al règim franquista en els primers anys de la postguerra a través de la història de tres germans i les seves vicissituds durant la Guerra Civil.

Nou!!: República і Raza · Veure més »

Rıza Tevfik Bölükbaşı

Rıza Tevfik Bölükbaşı (Mustafapaşa, Imperi Otomà, 1869 - Istanbul, Turquia, 1949) fou un polític, acadèmic i filòsof turc.

Nou!!: República і Rıza Tevfik Bölükbaşı · Veure més »

Rebel·lió dels bòxers

LAixecament Yihétuán (o), anomenat a Occident la revolta dels bòxers, va ser un moviment contra la influència comercial, política, religiosa i tecnològica dels occidentals a la Xina, que tingué lloc durant els últims anys del, des de novembre de 1899 fins al 7 de setembre de 1901.

Nou!!: República і Rebel·lió dels bòxers · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: República і Referèndum · Veure més »

Referèndum constitucional italià de 1946

El 2 de juny de 1946 es va celebrar a Itàlia un Referèndum constitucional per decidir si l'estructura de l'estat havia de ser una república o una monarquia.

Nou!!: República і Referèndum constitucional italià de 1946 · Veure més »

Referèndum grec de 1973

El 29 de juliol de 1973 se celebra a Grècia un referèndum constitucional.

Nou!!: República і Referèndum grec de 1973 · Veure més »

Referèndum grec de 1974

El 8 de desembre de 1974 es va celebrar a Grècia un referèndum sobre el manteniment de la república.

Nou!!: República і Referèndum grec de 1974 · Veure més »

Regència d'Espartero

General Baldomero Espartero. La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys.

Nou!!: República і Regència d'Espartero · Veure més »

Regència mexicana

Agustí I de Mèxic. La regència mexicana va ser el govern del Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i el Segon Imperi Mexicà (1864-1867) en absència de l'emperador de Mèxic durant tres períodes de govern.

Nou!!: República і Regència mexicana · Veure més »

Regió Sud-est del Brasil

La Regió Sud-est (en portuguès Região Sudeste) és una regió del Brasil formada pels estats d'Espírito Santo, Minas Gerais, Rio de Janeiro i São Paulo.

Nou!!: República і Regió Sud-est del Brasil · Veure més »

Regina de Lamo Jiménez

Regina de Lamo Jiménez (Úbeda, 7 de setembre de 1870 - Barcelona, 17 de novembre de 1947) fou una escriptora, professora de música, política i activista social molt polifacètica.

Nou!!: República і Regina de Lamo Jiménez · Veure més »

Regne (entitat política)

Un regne o reialme és una mena d'entitat política la qual està regida per un rei o bé el règim polític de la qual és la monarquia, però que no necessàriament s'identifica amb un Estat.

Nou!!: República і Regne (entitat política) · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: República і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: República і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de Finlàndia (1918)

El Regne de Finlàndia va ser un efímer intent per establir a Frederic Carles de Hessen-Kassel com a cap d'estat de la recent independitzada Finlàndia.

Nou!!: República і Regne de Finlàndia (1918) · Veure més »

Regne de l'Afganistan

El Regne d'Afganistan (en paixtu: د افغانستان واکمنان; en darí: پادشاهي افغانستان) va ser el període monàrquic de l'Afganistan modern establert per Dost Muhàmmad, un governant de l'Imperi Durrani, (el nom oficial d'aquest imperi era també Regne d'Afganistan, tot i que el seu territori era molt més gran).

Nou!!: República і Regne de l'Afganistan · Veure més »

Regne de Laos

Bandera del Regne de Laos. Palau reial de Luang Prabang El regne de Laos era un estat sobirà des de 1953 fins a desembre de 1975, quan el Pathet Lao va enderrocar al govern i va crear la República Democràtica Popular de Laos.

Nou!!: República і Regne de Laos · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: República і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Nou!!: República і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »

Reialisme

carlista al tron d'Espanya com a ''Carles'' V. El Reialisme (del francès royalisme) és una idea política que defensa l'establiment, conservació o restauració d'un determinat tipus de monarquia, a diferència del monarquisme, que els busca de qualsevol classe de monarquia.

Nou!!: República і Reialisme · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia

Les relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia foren les relacions internacionals entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: República і Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: República і Religió · Veure més »

Remigi Juncà i Calvet

Remigi Juncà i Calvet (Barcelona, 1 de setembre del 1883 – Vilanova i la Geltrú, 29 de juliol del 1936) va ser metge i batlle de Monistrol de Montserrat.

Nou!!: República і Remigi Juncà i Calvet · Veure més »

Renovación Catalanista Republicana

Renovación Catalanista Republicana va ésser el nom del partit polític fundat al desembre del 1934 per Ramon Pociello i Forradellas (que havia liderat el Partit Republicà d'Ordre de Catalunya (Partit Català de Centre) i els seus seguidors quan abandonaren Lliga Catalana. Pretenia «apoyar al gobierno de la República, así como el orden dentro del cambio y la moderación de los intereses de Cataluña"». En foren dirigents Ramon Pociello (president), José Marcet Rusiñol i Esteban Cano Junyent (vicepresidents). Al febrer del 1935 encara era actiu.

Nou!!: República і Renovación Catalanista Republicana · Veure més »

República (desambiguació)

* La República, diàleg de Plató.

Nou!!: República і República (desambiguació) · Veure més »

República Ambrosiana

La República Ambrosiana - Aurea Repubblica Ambrosiana - fou el govern republicà amb el qual es conegué el Ducat de Milà entre 1447 i 1450.

Nou!!: República і República Ambrosiana · Veure més »

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Nou!!: República і República Batava · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: República і República Catalana · Veure més »

República Catalana (1641)

La República Catalana fou un efímer estat independent sota la protecció de França proclamat el gener de 1641 pels Braços Generals de Catalunya en el context de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: República і República Catalana (1641) · Veure més »

República Cispadana

La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.

Nou!!: República і República Cispadana · Veure més »

República d'Itàlia

La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.

Nou!!: República і República d'Itàlia · Veure més »

República d'Obrers i Camperols d'Astúries

La República d'Obrers i Camperols d'Astúries (de vegades, també denominada com a República Socialista d'Astúries)Hugh Thomas, La Guerra Civil Española, pàg.

Nou!!: República і República d'Obrers i Camperols d'Astúries · Veure més »

República de Bòsnia i Hercegovina

La República de Bòsnia i Hercegovina (bosnià, croat, serbi: Republika Bosna i Hercegovina, RBiH; ciríl·lic: Република Босна и Херцеговина, РБиХ) és el predecessor directe de l'estat modern de Bòsnia i Hercegovina, que es va constituir el 1997 com una república federal.

Nou!!: República і República de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

República de Carolina del Sud

S'entén com a la República de Carolina del Sud a la nomenclatura que adquirí aquest mateix Estat de Carolina del Sud després de la seva secessió dels Estats Units d'Amèrica el 20 de desembre de 1860.

Nou!!: República і República de Carolina del Sud · Veure més »

República de Connacht

La República de Connacht (oficialment en anglès: Provisional Government of the Province of Connacht, en gaèlic irlandès: Rialtas Sealadach Chúige Connachta) i moltes vegades denominada simplement com a República Irlandesa, va ser una república irlandesa independent del Govern britànic creada gràcies a l'ajuda militar francesa als Irlandesos Units durant la rebel·lió irlandesa de 1798.

Nou!!: República і República de Connacht · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: República і República de Florència · Veure més »

República de Formosa

La República de Formosa (literalment "Estat Democràtic de Taiwan"), també coneguda com a República de Taiwan, va ser una breu república que es va crear a l'illa de Taiwan l'any 1895, després del tractat de Shimonoseki, pel qual la dinastia Qing va cedir formalment Taiwan a l'imperi del Japó, i que va durar fins a l'arribada de les tropes japoneses i l'assumpció real de la sobirania nipona.

Nou!!: República і República de Formosa · Veure més »

República de Guriana

La República Guriana era una comunitat insurgent que va existir entre 1902 i 1906 a la regió de Georgia occidental de Guria (coneguda aleshores com Ozurget Uyezd) a l'Imperi Rus.

Nou!!: República і República de Guriana · Veure més »

República de Jònia

La República de Jònia fou un estat grec en forma de república independent, format als territoris grecs de l'Àsia Menor lliurats pels otomans al final de la guerra Les forces militars gregues ocupaven des del 1919 Esmirna i regions veïnes, de les que s'havia traspassat l'administració per part del sultà, regions que els grecs van voler estendre més a l'est però el 1922 van ser aturats pels kemalistes.

Nou!!: República і República de Jònia · Veure més »

República de l'Ararat

La república de l'Ararat fou el nom donat a un estat kurd establert el 1928 a la província d'Ağrı.

Nou!!: República і República de l'Ararat · Veure més »

República de l'Iraq (1958-1968)

La República de l'Iraq va ser una junta militar que va governar a l'Iraq des del 1958 fins al 1968 després de la presa del poder pels "oficials lliures" per un cop d'estat en contra de la monarquia iraquiana, posant fi a la federació entre l'Iraq i Jordània.

Nou!!: República і República de l'Iraq (1958-1968) · Veure més »

República de la Nova Granada

República de la Nova Granada va ser el nom que va rebre la república unitària creada per les províncies centrals de la Gran Colòmbia després de la dissolució d'aquesta  a 1830.

Nou!!: República і República de la Nova Granada · Veure més »

República de los Niños

La República de los Niños (la República dels Nens, en català) és un parc temàtic ubicat a La Plata (Argentina).

Nou!!: República і República de los Niños · Veure més »

República de Mirdita

'''Escut de Mirdita''' República de Mirdita (Fou una república no reconeguda de curta durada, declarada al nord d'Albània per Marka Gjoni i els seus seguidors. Va existir entre el 17 de juliol i 20 de novembre 1921. Rebel·lió de Mirdites contra els otomans Mirdita és una important regió del centre i el nord d'Albània. Pobla la part meridional de la regió muntanyosa que ocupa el Drin central i que a Munela assoleix una altura de 2.000 m. El país, que porta el nom de Mirdita i que està limitat al nord pel Dukadschin, a l'est per Valmor, al sud pel mont Salkota (1.714) i a l'oest pels monts fronterers a la Mar Adriàtica, correspon una extensió de 1.400 km², que en el temps de la seva independència contava entre 20 i 25 mil habitants catòlics, que posaren en peu de guerra un exèrcit de 6.000 homes. No hi ha cap ciutat, i la seva població més important és Orosi, amb escoles i un gran temple que en el seu temps fou residència del cap espiritual (un abat mitrat). Parlant el dialecte gego. Des de principis del estaven governats per prínceps de la sang, anomenats capitans, el fundador dels quals fou Dchon Marku. El país està dividit en cinc barjaks, à saber: Orosi, Spaci, Kusneni, Fani i Dibri, cadascun dels quals està governat per un barjaktar (abanderat), el qual acabdilla al poble en la guerra i en temps de pau recolza els consellers municipals. Els tractats amb Turquia i amb les tribus circumveïnes se sotmetien a la deliberació de l'assemblea popular, que es reunia tots els anys en l'església de Sen Pal, d'Orosi. La vida social es regulava d'acord amb les Kanuni Leck Dukadchinit, o sigui, certes lleis en vigència des de quatre-cents anys, les infraccions de les quals es castigaven amb la confiscació del bestiar, ja que el bestiar, a manca de moneda, constituïa el recurs general de l'intercanvi. Per això, els mirdites eren tinguts per lladres de bestiar, que molestaven sens parar als tractants que feien la ruta de la carretera de Shkodër i Prizren, entorpint a vegades el tràfic setmanes senceres. Soldat Mirdita El furt fora del seu territori manca de sanció; per contra, la venjança sagnant era reprimida fortament. La principal activitat dels mirdites és l'agricultura i la cria de bestiar; vestien com els habitants del centre d'Albània, o sigui un vestit llarg de franel·la subjectat per un cinturó vermell, calces de lli i avarques. Són catòlics, però quant a pràctiques externes no tenen més que desdejuni i les processons. Vivien en miserables barraques de pedra. Fora de Orosi, no hi havia escoles més que a Kacinjeti i a Spaci. Mai un mirdita es casa amb dona de la seva tribu, mirant-se entre ells aquesta boda com una espècie d'incest. La costum general consisteix a raptar una dona de les tribus musulmanes properes, batejar-la i després celebrar el matrimoni d'acord amb el ritu catòlic. Els mahometans no solen oposar-se al rapte, perquè és ben sabut entre ells que després serà remunerat el pare de la raptada. Les dones contrauen matrimoni amb els albanesos d'altres tribus. L'adúltera era sepultada sota una pila de pedres pel seu parent més proper, i el cap de l'amant s'enviava al marit per a notificar-li el càstig. La instrucció era nul·la.

Nou!!: República і República de Mirdita · Veure més »

República de Ragusa

La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.

Nou!!: República і República de Ragusa · Veure més »

República de Salé

La República de Salé, també anomenada República del Bu Regreg, República de les dues Ribes o República de Rabat-Salé, va ser una petita república marítima independent que va existir al al voltant de les actuals ciutats marroquines de Salé i Rabat, separades per la desembocadura del riu Bu Regreg.

Nou!!: República і República de Salé · Veure més »

República de Saugeais

La República de Saugeais (en francès: La République du Saugeais) és una micronació situada a l'est de França, al departament de Doubs, a la regió Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: República і República de Saugeais · Veure més »

República de Siena

La República de Siena (en italià Repubblica di Siena) va ser un estat creat el 1125 al voltant de la ciutat de Siena.

Nou!!: República і República de Siena · Veure més »

República de Tlaxcala

La República de Tlaxcala, també coneguda com a Confederació de Tlaxcala, va ser la unió de quatre estats de llengua nàhuatl: Tepeticpac, Tizatlán, Ocotelulco i Quiahuiztlán, que se situaven en la part oriental de la vall de Mèxic, en els actuals estats de Tlaxcala i Pobla.

Nou!!: República і República de Tlaxcala · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: República і República de Venècia · Veure més »

República Eslovaca (1939-1945)

La (primera) República Eslovaca (en eslovac: Slovenská republika) o Estat Eslovac (en eslovac: Slovenský štát) va ser un estat-nació eslovac titella de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, el qual ocupava fonamentalment el territori que des de 1993 és Eslovàquia, excepte una franja de terra al sud de majoria magiar que va ser cedida a Hongria després del Primer arbitratge de Viena i Rutenia, aquesta franja va ser recuperada en concloure la contesa mundial.

Nou!!: República і República Eslovaca (1939-1945) · Veure més »

República federal

Una república federal, és un estat que és una federació i alhora una república.

Nou!!: República і República federal · Veure més »

República Galàctica

La República Galàctica (1032 - 19 ABY) és una organització política en l'univers fictici de La Guerra de les Galàxies, de George Lucas.

Nou!!: República і República Galàctica · Veure més »

República Irlandesa

La República Irlandesa (en gaèlic irlandès: Poblacht na hÉireann o Saorstát Éireann; en anglès: Irish Republic) fou l'estat independent d'Irlanda declarat unilateralment en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i establert el 21 de gener de 1919 pel Dáil Éireann.

Nou!!: República і República Irlandesa · Veure més »

República islàmica

Una república islàmica en el context actual, pot tenir diversos significats.

Nou!!: República і República islàmica · Veure més »

República Khmer

La República Khmer va ser el govern de caràcter militar instituït a Cambodja entre l'any 1970 i el 1975.

Nou!!: República і República Khmer · Veure més »

República Partenopea

La República Partenopea o República Napolitana (en italià: Repubblica Partenopea o Repubblica Napoletana) fou un estat republicà instituït breument a la part continental del Regne de Nàpols l'any 1799 durant la invasió francesa de la península Itàlica, ajudada per moviments jacobins locals.

Nou!!: República і República Partenopea · Veure més »

República Popular d'Ucraïna

La República Popular d'Ucraïna (Українська Народна Республіка transcrit Ukraïnska Naródnya Respúblika, abreujat УНР UNR, amb ortografia antiga Українська Народня Республіка, transcrit Ukraïnska Naródnia Respúblika) també coneguda com a República Nacional Ucraïnesa, fou una república que es va declarar en part del territori de la moderna Ucraïna després de la Revolució russa.

Nou!!: República і República Popular d'Ucraïna · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: República і República Romana · Veure més »

República Romana (1798-1799)

La República Romana va ser creada el 15 de febrer de 1798 i va existir fins al 30 de setembre de 1799 (excepte durant l'ocupació napolitana: 28 de novembre - 14 de desembre de 1798).

Nou!!: República і República Romana (1798-1799) · Veure més »

República Socialista d'Eslovènia

La República Socialista d'Eslovènia (en eslovè: Socialistična republika Slovenija) fou un estat socialista integrant de la República Federal Socialista de Iugoslàvia des de 1944 fins a 1991, el predecessor de la moderna Eslovènia.

Nou!!: República і República Socialista d'Eslovènia · Veure més »

República Socialista de Bòsnia i Hercegovina

La República Socialista de Bòsnia i Hercegovina (en serbocroat: Socijalistička Republika Bosna i Hercegovina, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Pепублика Босна и Херцеговина) fou un Estat socialista que formava part de la ja extinta República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Nou!!: República і República Socialista de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

República Socialista de Croàcia

La República Socialista de Croàcia (en croat: Socijalistička Republika Hrvatska) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Nou!!: República і República Socialista de Croàcia · Veure més »

República Socialista de Macedònia

La República Socialista de Macedònia (en macedònic: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Nou!!: República і República Socialista de Macedònia · Veure més »

República Socialista de Montenegro

La República Socialista de Montenegro (en serbocroat: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Nou!!: República і República Socialista de Montenegro · Veure més »

República Socialista de Sèrbia

La República Socialista de Sèrbia (en serbocroat: Socijalistička Republika Srbija, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Република Србија) fou un Estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Nou!!: República і República Socialista de Sèrbia · Veure més »

República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia

La República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia (en rus: Каре́льская Автоно́мная Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика (Karélskaia Avtonómnaia Sovétskaia Soitsialistítxeskaia Respúblika) o КАССР (KASSR); en finès: Karjalan autonominen sosialistinen neuvostotasavalta o KASNT) fou una república autònoma de la Unió Soviètica.

Nou!!: República і República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia · Veure més »

República Transpadana

La República Transpadana (en italià Repubblica Transpadana) fou un estat satèl·lit creat per Napoleó de la Primera República Francesa que va existir al nord de la península Itàlica.

Nou!!: República і República Transpadana · Veure més »

Republicanisme

''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.

Nou!!: República і Republicanisme · Veure més »

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Nou!!: República і Republicanisme espanyol · Veure més »

Republicanisme federal

El republicanisme federal és una ideologia del republicanisme espanyol que entén la República com a associacions locals de ciutadans i promou la democràcia participativa als afers públics.

Nou!!: República і Republicanisme federal · Veure més »

Res publica

Res publica és una expressió del llatí, que significa literalment "cosa pública".

Nou!!: República і Res publica · Veure més »

Revisionisme històric a l'Argentina

El Revisionisme històric a l'Argentina és un corrent historiogràfic orientat a modificar la visió de la història, enfrontant la tradicional que va predominar en aquest país des de mitjan.

Nou!!: República і Revisionisme històric a l'Argentina · Veure més »

Revista Companya

Companya.

Nou!!: República і Revista Companya · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: República і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolta dels canuts

La revolta dels canuts va ser una de les primeres protestes obreres de la revolució industrial, quan els treballadors francesos del sector de la seda es van aixecar en 1831 per reclamar el manteniment dels seus salaris, abaixats per la caiguda del preu de la seda.

Nou!!: República і Revolta dels canuts · Veure més »

Revolta dels Països Baixos

La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648)Aquest article considera que l'any d'inici va ser el 1568, ja que aquest fou l'any en què es van produir els primers combats entre els exèrcits.

Nou!!: República і Revolta dels Països Baixos · Veure més »

Revolució Bolivariana

La Revolució Bolivariana és el procés revolucionari democràtic que té lloc a Veneçuela des de 1998.

Nou!!: República і Revolució Bolivariana · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: República і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: República і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució pernambucana

La Revolució pernambucana, també coneguda com la Revolució dels sacerdots, va ser un moviment liberal i republicà que va esclatar el 6 de març de 1817 a Pernambuco, Brasil.

Nou!!: República і Revolució pernambucana · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: República і Revolució Russa · Veure més »

Riigikogu

El Riigikogu és l'assemblea legislativa de la República d'Estònia.

Nou!!: República і Riigikogu · Veure més »

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada del Brasil, després de São Paulo.

Nou!!: República і Rio de Janeiro · Veure més »

Rio Grande do Sul

Rio Grande do Sul és l'estat del Brasil més austral.

Nou!!: República і Rio Grande do Sul · Veure més »

Risc moral

El risc moral és, en l'actualitat, un concepte econòmic que descriu una situació en la qual un individu -aïllat de la conseqüència de les seues accions- podria canviar el seu comportament del que hauria tingut si haguera estat exposat completament a les conseqüències de les seues accions.

Nou!!: República і Risc moral · Veure més »

Robert Capa

Robert Capa (Budapest, Hongria, 22 d'octubre de 1913 - Thai Binh, Vietnam, 25 de maig de 1954), és el pseudònim que representa la parella de fotògrafs Endre Ernő Friedmann i Gerda Taro. Van ser uns dels fotògrafs dels corresponsals de la guerra més famosos del.

Nou!!: República і Robert Capa · Veure més »

Robert Gerhard i Ottenwaelder

Anunci de la primera o segona audició del segon trio de Robert Gerhard al Palau de la Música Catalana Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, Alt Camp, 25 de setembre de 1896 – Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 1970) fou un compositor català de música clàssica.

Nou!!: República і Robert Gerhard i Ottenwaelder · Veure més »

Roc Llop i Convalia

Roc Llop i Convalia (Miravet, 31 de desembre de 1908 – París, 15 d'agost de 1997) va ser un mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT.

Nou!!: República і Roc Llop i Convalia · Veure més »

Rosa Estruch Espinós

Rosa Estruch Espinós (San Juan de la Frontera, Argentina, 1915- València, 27 de juny de 1978), fou una mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de la ciutat de Vilallonga, a la comarca de la Safor.

Nou!!: República і Rosa Estruch Espinós · Veure més »

Rosario de Acuña y Villanueva

Rosario de Acuña y Villanueva (Madrid, 1 de novembre de 1850 - Gijón, 5 de maig de 1923) va ser una escriptora, pensadora i periodista espanyola. Fou considerada ja en la seva època com una de les més avançades avantguardistes en el procés espanyol d'igualtat social de la dona i l'home —i els drets dels més febles en general.

Nou!!: República і Rosario de Acuña y Villanueva · Veure més »

Roseana Sarney

Roseana Sarney (São Luís, Maranhão, 1 de juny de 1953) és una sociòloga i política brasilera, actualment afiliada al Partit del Moviment Democràtic Brasiler. És governadora i filla de l'expresident José Sarney.

Nou!!: República і Roseana Sarney · Veure més »

Rossend Masriera i Vila

Rossend Masriera i Vila (Barcelona, 30 de gener de 1887 - Xile, no abans de 1960) fou un violinista i compositor català.

Nou!!: República і Rossend Masriera i Vila · Veure més »

Safor

Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.

Nou!!: República і Safor · Veure més »

Salas (Astúries)

Salas és un conceyu del Principat d'Astúries al centre-occident de la regió.

Nou!!: República і Salas (Astúries) · Veure més »

Salé

Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.

Nou!!: República і Salé · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: República і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Salvador Ribé i Garcia

Salvador Ribé i Garcia (Centelles, 14 de febrer de 1872 - Buenos Aires, 27 de febrer de 1944) fou alcalde republicà de Sabadell.

Nou!!: República і Salvador Ribé i Garcia · Veure més »

Salvador Sanpere i Miquel

Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.

Nou!!: República і Salvador Sanpere i Miquel · Veure més »

Samuel Morera i Ribas

Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 10 d'agost del 1889 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer del 1969) va ser un polític que presidí l'Ajuntament de Terrassa i que hagué d'exiliar-se a Mèxic en acabada la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: República і Samuel Morera i Ribas · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: República і San Marino · Veure més »

Sandra Mason

Sandra Mason (Parròquia de Saint Philip, 17 de gener de 1949) és una advocada, jutgessa i política de Barbados, presidenta del país des del 30 de novembre de 2021.

Nou!!: República і Sandra Mason · Veure més »

Sang calenta (novel·la curta)

Sang calenta és una nouvelle de l'escriptora Irène Némirovsky.

Nou!!: República і Sang calenta (novel·la curta) · Veure més »

Sarbadàrida

Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.

Nou!!: República і Sarbadàrida · Veure més »

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Nou!!: República і Sardana · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: República і Síria · Veure més »

Sükhbaataryn Yanjmaa

(nascuda Nemendeyen Yanjmaa, en mongol: Нэмэндэен Янжмаа) va ser una política mongola.

Nou!!: República і Sükhbaataryn Yanjmaa · Veure més »

Secretaría de Gobernación

La Secretaría de Gobernación de Mèxic és una secretaria d'estat del poder executiu federal amb funcions de Ministeri de l'Interior i integrant del gabinet del president de Mèxic.

Nou!!: República і Secretaría de Gobernación · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: República і Segle XIX · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: República і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Segon Eixample de Pamplona

Ubicació del Segon Eixample de Pamplona Plànol del Segon Eixample de Pamplona. El Segon Eixample (en euskera Bigarren Zabalgunea) és el barri del centre de la ciutat de Pamplona, capital de la Comunitat Foral de Navarra.

Nou!!: República і Segon Eixample de Pamplona · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: República і Segona República Espanyola · Veure més »

Segona República Francesa

La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.

Nou!!: República і Segona República Francesa · Veure més »

Segona República Polonesa

La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.

Nou!!: República і Segona República Polonesa · Veure més »

Senegal

La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.

Nou!!: República і Senegal · Veure més »

Seraing

Seraing (en való Serè) és una municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: República і Seraing · Veure més »

Serravalle

Serravalle és un dels municipis de San Marino i està enclavat als contraforts dels Apenins.

Nou!!: República і Serravalle · Veure més »

Servei Aeri de l'Exèrcit de Nepal

El Servei Aeri de l'Exèrcit del Nepal és una branca de les Forces Armades del Nepal.

Nou!!: República і Servei Aeri de l'Exèrcit de Nepal · Veure més »

Servei Nacional Aeronaval

El Servei Nacional Aeronaval (SENAN) (oficialment en castellà: Servicio Nacional Aeronaval, SENAN) és una branca de la Força Pública de la República de Panamà, responsable de dur a terme operacions navals.

Nou!!: República і Servei Nacional Aeronaval · Veure més »

Setge de Barcelona de 1462

El setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: República і Setge de Barcelona de 1462 · Veure més »

Setge de la Força Vella

El setge de la Força Vella fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana, el qual tingué lloc entre el 5 de juny i el 23 de juliol de 1462 a Girona.

Nou!!: República і Setge de la Força Vella · Veure més »

Setge de Tarragona de 1462

El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: República і Setge de Tarragona de 1462 · Veure més »

Setge de Torroella

El Setge de Torroella fou un dels combats de la Guerra Civil catalana.

Nou!!: República і Setge de Torroella · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: República і Setmana Tràgica · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: República і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Shashmaqam

Shashmaqam és un gènere musical de lÀsia Central, típic del Tadjikistan i l'Uzbekistan, que pot haver-se desenvolupat a la ciutat de Bukharà.

Nou!!: República і Shashmaqam · Veure més »

Shinaki

Shinaki fou un grup de petites repúbliques a la vall de l'Indus a la part oest de Caixmir al sud de Gilgit.

Nou!!: República і Shinaki · Veure més »

Siddharta Gautama

Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.

Nou!!: República і Siddharta Gautama · Veure més »

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.

Nou!!: República і Simbologia del franquisme · Veure més »

Sinagoga de Zarzis

La sinagoga de Zarzis és una sinagoga de la ciutat costanera de Zarzis, a la República de Tunísia.

Nou!!: República і Sinagoga de Zarzis · Veure més »

Sistema de Westminster

El Palau de Westminster, que ha donat el seu nom al sistema de Westminster L'Edifici central del Parlament del Canadà Leinster House, seu del Oireachtas, el parlament irlandès Sansad Bhavan, l'edifici del Parlament de l'Índia El Parlament d'Austràlia El sistema de Westminster és un sistema parlamentari de govern basat en l'existent al Regne Unit.

Nou!!: República і Sistema de Westminster · Veure més »

Sobirania popular

El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.

Nou!!: República і Sobirania popular · Veure més »

Sobirà Congrés Mexicà Constituent

El Sobirà Congrés Mexicà Constituent fou el primer congrés del poder legislatiu a Mèxic.

Nou!!: República і Sobirà Congrés Mexicà Constituent · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: República і Socialisme · Veure més »

Societat John Birch

La Societat John Birch (en anglès: John Birch Society) (JBS) és una associació patriòtica i conservadora dels Estats Units, el seu origen es troba a la ciutat d'Indianapolis, a l'estat d'Indiana, l'any 1958, fou fundada per Robert W. Welch, Jr. durant el període històric mundial conegut com la Guerra freda.

Nou!!: República і Societat John Birch · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Nou!!: República і Solidaritat Catalana · Veure més »

Som

Bitllet d'1 som kirguís de l'any 2000 El som és la moneda de les repúbliques centreasiàtiques del Kirguizstan i l'Uzbekistan.

Nou!!: República і Som · Veure més »

Soviet Suprem

El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.

Nou!!: República і Soviet Suprem · Veure més »

Stellaland

La República de Stellaland fou una república bòer de l'antiga Sud-àfrica, localitzada al territori de l'antiga regió de Betxuanalàndia, (formada pel protectorat d'aquest nom, avui Botswana, i la colonia de Betxuanalàndia, unida després a la colònia i província del Cap de Bona Esperança).

Nou!!: República і Stellaland · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: República і Sud-àfrica · Veure més »

Sufragi indirecte

Es denomina sufragi indirecte o elecció indirecta aquell en el qual els votants trien uns representants que, al seu torn, han de constituir un cos electoral, anomenat col·legi electoral, i amb el qual es tria el càrrec públic corresponent.

Nou!!: República і Sufragi indirecte · Veure més »

Sukarno

, nascut Kusno Sosrodihardjo, fou un polític indonesi, primer president de la República (1945-1968).

Nou!!: República і Sukarno · Veure més »

Taiwan sota dominació japonesa

Entre 1895 i 1945, Taiwan va estar sota el govern japonès, quedant incorporada a l'imperi japonès.

Nou!!: República і Taiwan sota dominació japonesa · Veure més »

Talaia d'Albercutx

La Talaia d'Albercutx o Albercuix (anomenada també Talaia Major de Pollença i Talaia de Formentor) és una torre de guaita situada al cim d'un puig al cap de Formentor, al municipi de Pollença (Mallorca).

Nou!!: República і Talaia d'Albercutx · Veure més »

Tales of the Jedi

Tales of the Jedi és una sèrie de set còmics, publicats per Dark Horse, que formen part de l'Univers expandit de Star Wars i no formen part del canon oficial.

Nou!!: República і Tales of the Jedi · Veure més »

Tanzània

Tanzània és un país situat a l'Àfrica Oriental.

Nou!!: República і Tanzània · Veure més »

Telegrafia

La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge.

Nou!!: República і Telegrafia · Veure més »

Tercera República Francesa

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

Nou!!: República і Tercera República Francesa · Veure més »

Tercera República Txecoslovaca

Durant la Segona Guerra Mundial, Txecoslovàquia va desaparèixer com a estat del mapa d'Europa.

Nou!!: República і Tercera República Txecoslovaca · Veure més »

Teresa Cabarrús

Teresa Cabarrús (Carabanchel Alto, Madrid, Espanya, 31 de juliol de 1773 - castell de Chimay, Bèlgica, 15 de gener de 1835) fou una dama de l'alta aristocràcia espanyola casada amb un revolucionari francès.

Nou!!: República і Teresa Cabarrús · Veure més »

Terra Aragonesa

Terra Aragonesa, (Tierra Aragonesa en castellà) és un partit soberanista i nacionalista aragonès establert el juny de 2007.

Nou!!: República і Terra Aragonesa · Veure més »

Texas

Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.

Nou!!: República і Texas · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: República і Titus Livi · Veure més »

Tongmenghui

Bandera de la República de la Xina (des del 1928). En l'actualitat és la de Taiwan Ma Boyuan, Yu Yinglu i Zhou Yu 200x200px Tongmenghui (xinès simplificat: 同盟会; xinès tradicional: 同盟會; pinyin: Tóngménghuì), va ser una societat secreta republicana que va tenir un paper decisíu en el final de la dinastia Qing.

Nou!!: República і Tongmenghui · Veure més »

Tortellà

Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: República і Tortellà · Veure més »

Tragèdia de Benagalbón

Es coneix com la Tragèdia de Benagalbón els fets que van succeir al poble de Benagalbón (Província de Màlaga) arran d'un intent de manipulació de les eleccions a Corts l'any 1914.

Nou!!: República і Tragèdia de Benagalbón · Veure més »

Triangle de Lublin

Triangle de Lublin (Liublino trikampis; Trójkąt Lubelski; Liublinskyi trykutnyk) és una plataforma tripartita per a la cooperació política, econòmica, cultural i social entre Lituània, Polònia i Ucraïna, que té com a objectiu donar suport a la integració d'Ucraïna a la UE.

Nou!!: República і Triangle de Lublin · Veure més »

Trinitat i Tobago

Trinitat i Tobago, oficialment la Republic of Trinitat and Tobago, és el país insular més al sud del Carib.

Nou!!: República і Trinitat i Tobago · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: República і Tunísia · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: República і Turquia · Veure més »

Unió Cívica Radical

La Unió Cívica Radical (Unión Cívica Radical en castellà) o UCR és un partit polític de l'Argentina fundat el 26 de juny de 1891 per Leandro N. Alem.

Nou!!: República і Unió Cívica Radical · Veure més »

Unió de Federacions Esportives de Catalunya

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) és una associació esportiva catalana, constituïda per primera vegada el 1933 amb el nom d'Unió Catalana de Federacions Esportives, i reconstituïda el 1985 per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: República і Unió de Federacions Esportives de Catalunya · Veure més »

Unió de Joventuts Antifeixistes

Unió de Joventuts Antifeixistes (UJA) Fou un dels primers grups de resistència antifranquista a Catalunya.

Nou!!: República і Unió de Joventuts Antifeixistes · Veure més »

Unió de la Joventut Comunista

La Unió de la Joventut Comunista (en romanès: Uniunea Tineretului Comunista; UTC) va ser l'organització juvenil del Partit Comunista Romanès (PCR).

Nou!!: República і Unió de la Joventut Comunista · Veure més »

Unió Nacional Espanyola (antifranquisme)

La Unió Nacional Espanyola (UNE) (en castellà: Union Nacional Española, UNE) va ser una organització creada a Montalban el 1942 promoguda pel PCE amb el suport dels aliats que perseguia evitar l'entrada d'Espanya en la Segona Guerra Mundial, i la reinstauració d'un sistema republicà a Espanya per substituir al Franquisme que havia guanyat la Guerra Civil espanyola, alhora que lluitava contra els ocupants nazis a França.

Nou!!: República і Unió Nacional Espanyola (antifranquisme) · Veure més »

Universitat Bolivariana de Veneçuela

Campus principal de la Universitat Bolivariana (Los Chaguaramos, Caracas). La Universitat Bolivariana de Veneçuela (UBV) (Universidad Bolivariana de Venezuela en castellà) és la Universitat pública de més recent implantació a Veneçuela, creada l'any 2003 pel president de la República, el progressista Hugo Chávez.

Nou!!: República і Universitat Bolivariana de Veneçuela · Veure més »

Universitats per la República

Universitats per la República (UxR) va ser una organització política republicana formada per estudiants, personal docent i investigador (PDI) i personal d'administració i serveis (PAS) d'universitats públiques catalanes.

Nou!!: República і Universitats per la República · Veure més »

Vaixell Jaume I (1911-1967)

El vaixell Jaume I, amb nom oficial Rey Jaime I, va ser un vapor construït a les drassanes de Sestri Ponente de Gènova per a la companyia Isleña Marítima, per a cobrir la línia Palma-Barcelona.

Nou!!: República і Vaixell Jaume I (1911-1967) · Veure més »

Vassil Levski

Vassil Ivanov Kuntxev (búlgar Васил Иванов Кунчев), més conegut sota el nom de Vassil Levski (en búlgar Васил Левски, escrit originalment Василъ Лѣвскій - 6 de juliol de 1837 a Kàrlovo - 6 de febrer de 1873 a Sofia), fou un revolucionari búlgar i ideòleg de la revolució nacional búlgara en la lluita nacional contra l'ocupant otomà.

Nou!!: República і Vassil Levski · Veure més »

Vergonha

genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.

Nou!!: República і Vergonha · Veure més »

Vicepresident de Mèxic

El vicepresident de Mèxic va tenir la finalitat fonamental de suplir al president de Mèxic davant la seva falta temporal o la seva falta absoluta.

Nou!!: República і Vicepresident de Mèxic · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: República і Vidreres · Veure més »

Virgínia Quaresma

Virgínia Sofia Guerra Quaresma (Elvas, 28 de desembre de 1882 - Lisboa, 26 d'octubre de 1973) fou la primera periodista portuguesa. A més a més es distingí en els dos gèneres que fan el "pas" al periodisme modern, el reportatge i l'entrevista, i fou, juntament amb Berta Gomes d'Almeida, una de les primeres dones a llicenciar-se en Humanitats a Portugal.

Nou!!: República і Virgínia Quaresma · Veure més »

Xabiyya

La xabiyya (en plural) fou una divisió administrativa de Líbia.

Nou!!: República і Xabiyya · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: República і Xipre · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: República і Xuetes · Veure més »

Zàmbia

Zàmbia és un estat de l'Àfrica Austral que limita amb la República Democràtica del Congo al nord, Tanzània al nord-est, Malawi i Moçambic a l'est, Zimbàbue, Botswana i Namíbia al sud i Angola a l'oest.

Nou!!: República і Zàmbia · Veure més »

Zelanda (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: República і Zelanda (desambiguació) · Veure més »

Zimbàbue

Zimbàbue és un estat del sud de l'Àfrica envoltat per Zàmbia (al nord-oest), Moçambic (a l'est), la República de Sud-àfrica (al sud) i Botswana (a l'oest).

Nou!!: República і Zimbàbue · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: República і 1 de gener · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: República і 1849 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: República і 1916 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: República і 1939 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: República і 1950 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: República і 1978 · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: República і 25 de març · Veure més »

27 aC

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: República і 27 aC · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: República і 27 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Republicana, Republicans, Republicà, República constitucional, Repúbliques.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant