Taula de continguts
25 les relacions: Altre món, Ashvins, Cèrber, Dyeus, Equus October, Hausos, Història de l'hinduisme, Jens Peter Schjødt, Luceafărul, Mart (mitologia), Mitologia bàltica, Mitologia eslava, Mitologia germànica, Paganisme germànic, Pharmakos, Politeisme, Politeisme celta, Religió dels gals, Societat protoindoeuropea, Sol, Tió de Nadal (tradicions europees), Tuatha Dé Danann, Ukonvasara, Velnos, Ymir.
Altre món
El concepte d’un altre món en la religió indoeuropea històrica es reconstrueix en la mitologia comparada.
Veure Religió protoindoeuropea і Altre món
Ashvins
Els Ashvins (sànscrit: अश्विन, 'propietari de cavalls') o Ashwini Kumaras són déus bessons del cel en el Rig-veda, fills de Saranyu, deessa dels núvols i muller de Vivasvat (una forma de Súrya, el déu solar).
Veure Religió protoindoeuropea і Ashvins
Cèrber
En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).
Veure Religió protoindoeuropea і Cèrber
Dyeus
Dyeus és el nom de l'antic déu reconstruït de la mitologia indoeuropea.
Veure Religió protoindoeuropea і Dyeus
Equus October
Moneda amb Mart i un cavall embridat (Cosa (Ansedònia), Etrúria, 273-250 aC) A la religió a l'antiga Roma, el cavall d'octubre (en llatí Equus October) era un sacrifici d'un cavall dedicat a Mart que es duia a terme el 15 d'octubre, coincidint amb el final de la temporada agrícola i militar.
Veure Religió protoindoeuropea і Equus October
Hausos
Hausos (h₂aus-os-) era la deessa de l'inframón en la mitologia indoeuropea.
Veure Religió protoindoeuropea і Hausos
Història de l'hinduisme
La història de l'hinduisme cobreix una àmplia varietat de tradicions religioses natives del subcontinent indi.
Veure Religió protoindoeuropea і Història de l'hinduisme
Jens Peter Schjødt
Jens Peter Schjødt (Aarhus, Dinamarca, 1952) és un historiador de les religions i professor al Departament de Religió i Àrab-Estudis Islàmics a la Universitat d'Aarhus (on és catedràtic i doctorat), Dinamarca.
Veure Religió protoindoeuropea і Jens Peter Schjødt
Luceafărul
Luceafărul (originalment escrit Luceafĕrul; representat de manera diferent com "L'estrella del matí", "L'estrella del vespre", "El Vesper", "L'estrella del dia" o "Lucifer") és un poema narratiu de l'autor romanès Mihai Eminescu.
Veure Religió protoindoeuropea і Luceafărul
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Religió protoindoeuropea і Mart (mitologia)
Mitologia bàltica
Il·lustració basada en el ''Kalevipoeg'', una obra fonamental per a entendre la mitologia d'Estònia. La mitologia bàltica és el conjunt de creences i ritus dels bàltics que s'origina a la prehistòria (derivada de la religió protoindoeuropea) i continua, barrejant-se i assimilant-se amb el cristianisme, fins a l'inici de l'edat moderna.
Veure Religió protoindoeuropea і Mitologia bàltica
Mitologia eslava
Moltes generacions d'artistes eslaus s'han inspirat en els seus folklores nacionals. Aquí es veu Sadko en el regne subaquàtic d'Ilià Repin (1876) La mitologia eslava és l'expressió del sistema de creences cosmològiques i religioses que els antics pobles eslaus tenien abans que adoptessin la religió cristiana.
Veure Religió protoindoeuropea і Mitologia eslava
Mitologia germànica
La mitologia germànica és un terme ampli per designar els mites associats amb l'històric paganisme germànic, el conjunt de creences professades pels antics pobles germànics abans de la cristianització, en diferents regions del Nord d'Europa, com l'antiga Germània, Escandinàvia, Islàndia, les illes Òrcades i Shetland, la costa més meridional d'Escòcia o la part oriental d'Anglaterra.
Veure Religió protoindoeuropea і Mitologia germànica
Paganisme germànic
encanteri de Merseburg, 1905. Amb encanteris, els déus de la mitologia germànica continental curen un cavall. El paganisme germànic fa referència a les diverses pràctiques religioses dels pobles germànics des de l’ edat del ferro fins a la cristianització durant l'edat mitjana.
Veure Religió protoindoeuropea і Paganisme germànic
Pharmakos
El pharmakós (en grec: φαρμακός) era el nom d'un ritual de la religió de l'antiga Grècia que podia consistir en el sacrifici d'una víctima expiatòria o en l'exili, totes dues opcions amb finalitats purificadores d'un grup social.
Veure Religió protoindoeuropea і Pharmakos
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Veure Religió protoindoeuropea і Politeisme
Politeisme celta
Representació de Cernunnos al ''Pilar dels navegants''. Talla de Teutatès a la base de la columna d'un temple. El politeisme celta, comunament conegut com a paganisme celta, comprèn les creences i pràctiques religioses a les quals es va adherir la gent de l'edat de ferro d'Europa occidental coneguda ara com els celtes, aproximadament entre 500 aC.
Veure Religió protoindoeuropea і Politeisme celta
Religió dels gals
La religió dels gals és el nom de ritus i creences dels antics gals.
Veure Religió protoindoeuropea і Religió dels gals
Societat protoindoeuropea
La societat protoindoeuropea és el conjunt d'institucions, costums, creences i formes d'organització social dels protoindoeuropeus, un conjunt de gents de l'edat del bronze de cap al quart mil·lenni ae, que parlaven llengües indoeuropees.
Veure Religió protoindoeuropea і Societat protoindoeuropea
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Religió protoindoeuropea і Sol
Tió de Nadal (tradicions europees)
Una il·lustració de persones recollint un tronc de Nadal («Yule log») de ''Chambers Book of Days'' (1832) Arreu d'Europa hi ha tradicions hivernals o nadalenques on un tió (tros de tronc tallat per a cremar) és especialment seleccionat i cremat en una llar.
Veure Religió protoindoeuropea і Tió de Nadal (tradicions europees)
Tuatha Dé Danann
Els Tuatha Dé Danann ("gent de la deessa Dana, " (Oest/Nord), (Sud), (irlandès antic)) van ser el cinquè grup d'habitants d'Irlanda segons la tradició del Lebor Gabála Érenn (Llibre de les Invasions), conquerint l'illa als Fir Bolg.
Veure Religió protoindoeuropea і Tuatha Dé Danann
Ukonvasara
Es portaven penjolls en forma de martell com a protecció del déu del tro. '''A.
Veure Religió protoindoeuropea і Ukonvasara
Velnos
Velnos era el déu de l'inframón o el cel nocturn en la mitologia indoeuropea.
Veure Religió protoindoeuropea і Velnos
Ymir
Els fills de Bor maten Ymir en aueesta il·lustració de Lorenz Frølich En la mitologia escandinava, Ymir era un malvat gegant nascut de quan l'escalfor de Muspell es va topar i va fondre els gels freds de Niflheim.
Veure Religió protoindoeuropea і Ymir
També conegut com Mitologia indoeuropea.