Accés més ràpid que el navegador!
147 les relacions: Acònia Fàbia Paulina, Agdistis, Antiga Grècia, Antiga Roma, Apoteosi, Ares, Arquitectura romana antiga, Art clàssic, Art germànic, Art nabateu, Ashvamedha, August, Averrunc, Àrtemis, Àugur, Baix Imperi, Batalla de Crisòpolis, Bisbat de Roma, Camí romà als déus, Còmmode, Classe social a l'antiga Roma, Client (Roma), Coelia Concordia, Col·legi dels Pontífexs, Colosseu, Concilium provinciae, Constantí el Gran i el cristianisme, Constel·lació del Taure, Crisi del segle III, Cristianisme a l'Imperi Romà, Culte imperial (antiga Roma), Cultura de l'antiga Roma, Cultura occidental, Cursus honorum, De divinatione, Dea Dia, Deïtat tutelar, Deci Mundus, Devotio, Diòcesi d'Astorga, Dius Fidius, Dona a l'antiga Roma, Dona d'aigua, Edicte de Tessalònica, Egipte (província romana), Epuló, Equus October, Escultura romana, Escuts sagrats, Fascinus, ..., Fòrum romà de Caesaraugusta, Felip l'Àrab, Flamínica, Flamen martialis, Fornacàlia, Fortuna Redux, Gai Escriboni Curió (sacerdot), Gai Juni Silà (cònsol l'any 10), Gai Mamili Vítul, Gai Marci Rútil Censorí, Galeri, Galerus, Gens Genúcia, Gens Potícia, Gens Quintília, Georg Wissowa, Hèrcules, Herma, Història de Portugal, Història del pa, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Interpretatio christiana, Intersexualitat en la història, Isapòstol, Júpiter (mitologia), Jesús a la cort de Pilat, Jo, Claudi (novel·la), Julia de sacerdotiis, Julià l'Apòstata, Leges regiae, Libació, Licinia de sacerdotiis, Lleis Liciniae-Sextiae, Llista de religions i tradicions espirituals, Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC), Luci Manli Torquat (cònsol), Luci Quinti Flaminí, Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC), Luci Valeri Flac (sacerdot), Lucus, Mamuralia, Març, Marc Emili Pap (sacerdot), Matrimoni a l'antiga Roma, Màrtir cristià, Minerva, Mitologia romana, MTR, Pax deorum, Persecució cristiana dels pagans sota Teodosi I, Persecució de Dioclecià, Plutó (mitologia), Plutoni (santuari), Politeisme, Politeisme celta, Praeco, Prostitució a l'antiga Roma, Prostitució sagrada, Publi Corneli Escipió Africà (sacerdot), Regnat de Cleòpatra, Religió a Europa, Religió a l'antiga Roma, Religió de l'antiga Grècia, Religió hel·lenística, Ritual, Roma, Romanització d'Hispània, Sacellum, Sacerdot, Sacerdot (desambiguació), Sacrifici d'animals, Salii, Sancus, Saqueig de Roma (410), Saturn (mitologia), Separació del cristianisme primitiu del judaisme, Servi Sulpici (sacerdot), Set turons de Roma, Sexualitat a l'antiga Roma, Sorà (divinitat), Spes, Summà, Tarquici Prisc, Taules d'Iguvium, Temple d'Àrtemis a Efes, Temple d'Isis, Temple de Bacus, Temple de Júpiter (Baalbek), Temple de Vesta, Temple romà, Tiberi Semproni Grac (sacerdot), Titus Veturi Grac Sempronià, Tríada capitolina, Victòria (mitologia), Votum, 191. Ampliar l'índex (97 més) »
Acònia Fàbia Paulina
Vetio Agorio Pretextato i la seva esposa Acònia Fàbia Paulina. Acònia Fàbia Paulina (morta c. de 384) va ser una noble romana i una important exponent del paganisme en una època en què l'Imperi romà s'estava convertint al cristianisme.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Acònia Fàbia Paulina · Veure més »
Agdistis
Agdistis (en grec antic: Ἄγδιστις) era un déu menor, d'origen frigi que va formar part de la mitologia grega i la religió romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Agdistis · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Antiga Roma · Veure més »
Apoteosi
Apoteosi (en grec antic ἀποθέωσις "apotheosis", en llatí consecratio) era el nom que rebia l'acte de col·locar als humans en la llista de déus, aconseguint la immortalitat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Apoteosi · Veure més »
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Ares · Veure més »
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Arquitectura romana antiga · Veure més »
Art clàssic
Mabuse (1516).''Hermes'' de Praxítel·les, còpia d'època romana de l'original del segle IV a. C. 978-3-506713193. Font citada a Monumenta Paderbornensia Entre les nombroses publicacions erudites destaquen ''Monumenta Germaniae Historica'' o ''Corpus Inscriptionum Latinarum''. L'art i la cultura clàssiques són un conjunt de conceptes culturals de la civilització occidental que identifiquen com clàssic allò grecoromà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Art clàssic · Veure més »
Art germànic
Altar gòtic tardà realitzat per Tilman Riemenschneider a Creglingen. LArt germànic té una llarga i gran tradició en les arts visuals, des de la més prematura obra coneguda de l'art figuratiu fins al corrent de l'art contemporani.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Art germànic · Veure més »
Art nabateu
Al Khazneh o El Tresor de Petra Lart nabateu és l'art que cultivaren els nabateus del nord d'Aràbia, un antic poble arameu l'època de major esplendor del qual abasta des del s. ae a l' de.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Art nabateu · Veure més »
Ashvamedha
s que representa la preparació de l'exèrcit per seguir el ''cavall del sacrifici''. Probablement la imatge es va dibuixar per al llibre ''«Jaimini Bharata»'', de l'escriptor Lakshmisa L'ashvamedha (en sànscrit devanagari: अश्वमेध; IAST: aśvamedha, «sacrifici d'un cavall»), és un dels quatre principals rituals de la tradició Śrauta del vedisme.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Ashvamedha · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і August · Veure més »
Averrunc
Averrunc (en llatí Averruncus) va ser a l'antiga religió romana, un déu al que es propiciava per evitar un dany.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Averrunc · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Àrtemis · Veure més »
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Àugur · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Baix Imperi · Veure més »
Batalla de Crisòpolis
La batalla de Crisòpolis va tenir lloc el 18 de setembre del 324 a Crisòpolis (actual Üsküdar), a prop de Calcèdonia (actual Kadıköy), entre els dos emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla fou l'encontre final entre els dos emperadors.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Batalla de Crisòpolis · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Bisbat de Roma · Veure més »
Camí romà als déus
El camí romà als déus (en italià Via romana agli dei) és la reconstrucció moderna de l'antic culte dels déus del panteó romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Camí romà als déus · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Còmmode · Veure més »
Classe social a l'antiga Roma
La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Classe social a l'antiga Roma · Veure més »
Client (Roma)
Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Client (Roma) · Veure més »
Coelia Concordia
Estàtua romana d'una ''Virgo Vestalis Maxima'' Coelia Concordia (fl. 384), va ser l'última Vestal i l'última Virgo Vestalis Maxima (Gran Verge Vestal) de la història.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Coelia Concordia · Veure més »
Col·legi dels Pontífexs
El Col·legi dels Pontífexs o Collegium Pontificum va ser una institució (collegium) de l'antiga Roma que estava composta pels sacerdots de més alt rang de la religió estatal, de caràcter politeista.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Col·legi dels Pontífexs · Veure més »
Colosseu
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Colosseu · Veure més »
Concilium provinciae
Un Concilium provinciae (llatí 'consell provincial') era una assemblea de delegats de totes les colònies i municipis d'una província romana, que un cop a l'any es reunien en la capital de la província per celebrar-hi cerimònies en honor del culte imperial presidides per un flamen —un sacerdot romà— elegit anualment pels representants de les ciutats més importants del consell.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Concilium provinciae · Veure més »
Constantí el Gran i el cristianisme
''El baptisme de Constantí'', per Rafael Sanzio. Durant el regnat de l'emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), el cristianisme va començar a passar a la religió dominant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Constantí el Gran i el cristianisme · Veure més »
Constel·lació del Taure
El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Constel·lació del Taure · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Crisi del segle III · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Culte imperial (antiga Roma)
A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Cultura occidental
Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Cultura occidental · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Cursus honorum · Veure més »
De divinatione
De divinatione és un tractat filosòfic de Marc Tul·li Ciceró redactada en dos llibres i escrita als primers mesos de l'any, període en què l'última dictadura de Cèsar va comportar l'allunyament de l'autor de l'activitat política.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і De divinatione · Veure més »
Dea Dia
Dea Dia (en llatí, que significa "deessa de la llum"), en la religió de l'antiga Roma és una arcaica divinitat romana de la Terra, protectora de l'agricultura, collites i camps, que fa créixer les plantes en el seu si.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Dea Dia · Veure més »
Deïtat tutelar
Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Deïtat tutelar · Veure més »
Deci Mundus
Deci Mundus (Decius Mundus) va ser un cavaller romà que va viure sota el regnat de Tiberi, que es va fer passar pel déu Anubis a una dona de l'alta societat romana per a obtenir els seus favors sense el seu coneixement, com a part de la pràctica de la hierogàmia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Deci Mundus · Veure més »
Devotio
La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Devotio · Veure més »
Diòcesi d'Astorga
La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Diòcesi d'Astorga · Veure més »
Dius Fidius
Dius Fidus era el nom d'un déu de la religió romana relacionat amb Júpiter, però anterior a ell.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Dius Fidius · Veure més »
Dona a l'antiga Roma
p.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Dona a l'antiga Roma · Veure més »
Dona d'aigua
Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Dona d'aigua · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Egipte (província romana) · Veure més »
Epuló
Epuló o Epulons (Epulones) eren una classe de sacerdots, creada inicialment per dirigir el banquet de Júpiter (Epulum Jovis) i altres deus per aplacar la seva ira, feina que abans feien els pontífexs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Epuló · Veure més »
Equus October
Moneda amb Mart i un cavall embridat (Cosa (Ansedònia), Etrúria, 273-250 aC) A la religió a l'antiga Roma, el cavall d'octubre (en llatí Equus October) era un sacrifici d'un cavall dedicat a Mart que es duia a terme el 15 d'octubre, coincidint amb el final de la temporada agrícola i militar.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Equus October · Veure més »
Escultura romana
''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Escultura romana · Veure més »
Escuts sagrats
Representació dels ancils, procedent de l'enciclopèdia Nordisk familjebok Sacerdotes salii portant els escuts sagrats Els escuts sagrats o ancils (en llatí ancilia, singular ancile) són objectes sagrats, dedicats per Numa Pompili al culte de Mart dins la romana de la religió tradicional.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Escuts sagrats · Veure més »
Fascinus
''Fascinus'' en bronze. El fascinus o fascinum és la personificació del fal·lus diví a la màgia i a la religió de l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Fascinus · Veure més »
Fòrum romà de Caesaraugusta
Muralla El Fòrum romà de Caesaraugusta va ser un complex de l'època romana construït en la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispània Citerior / Tarraconense pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa (Espanya).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Fòrum romà de Caesaraugusta · Veure més »
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Felip l'Àrab · Veure més »
Flamínica
Flamínica era el nom que es donava a l'esposa del flamen dialis, el sacerdot que tenia el rang més alt.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Flamínica · Veure més »
Flamen martialis
El Flamen Martialis a la religió a l'antiga Roma, era el summe sacerdot del culte oficial de l'estat de Mart, el déu de la guerra. Va ser un dels tres alts sacerdots que tenien una posició distingida entre els quinze flamens. El Flamen Martialis era el responsable dels ritus públics als dies consagrats a Mart i, entre els seus deures, es trobava el ritual de brandar les llances sagrades de Mart quan l'exèrcit romà es preparava per a la guerra. Com d'altres flamines maiores, el summe sacerdot de Mart era un patrici que havia de casar-se durant la cerimònia de confarreatio.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Flamen martialis · Veure més »
Fornacàlia
La Fornacàlia, una festivitat relacionada amb els forns Fornacàlia (en llatí Forcanalia) era una festivitat de l'antiga religió romana celebrada cada any en honor de Fornax, la deessa dels forners, per demanar que el gra pogués ser cuit adequadament.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Fornacàlia · Veure més »
Fortuna Redux
Fortuna Redux (en català 'la Fortuna que fa tornar') era un dels atributs de la deessa Fortuna que protegia el retorn d'un viatge perillós.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Fortuna Redux · Veure més »
Gai Escriboni Curió (sacerdot)
Gai Escriboni Curió (en Caius Scribonius Curio) va ser un sacerdot romà que va viure al.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gai Escriboni Curió (sacerdot) · Veure més »
Gai Juni Silà (cònsol l'any 10)
Gai Juni Silà (en llatí Caius Junius C. F. M. N. Silanus) va ser un sacerdot i magistrat romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gai Juni Silà (cònsol l'any 10) · Veure més »
Gai Mamili Vítul
Gai Mamili Vítul o Vitul (en Caius Mamilius Vitulus) va ser un sacerdot i magistrat romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gai Mamili Vítul · Veure més »
Gai Marci Rútil Censorí
Gai Marci Rutile Censorí (en Gaius Marcius C. f. L. n. Rutilus Censorinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gai Marci Rútil Censorí · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Galeri · Veure més »
Galerus
Galerus o Galerum era un capell per cobrir el cap, generalment de pell, que portaven sobretot els pagesos i agricultors.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Galerus · Veure més »
Gens Genúcia
La gens Genúcia (en Genucia gens) era una antiga família romana d'origen patrici, tal com indica el fet que Tit Genuci Augurí fos cònsol l'any 451 aC i Marc Genuci Augurí el 445 aC, quan encara els plebeus no tenien accés al consolat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gens Genúcia · Veure més »
Gens Potícia
La gens Potícia o Potítia (en llatí Potitia gens) era una antiga gens romana d'origen patrici, que tot i la seva antiguitat mai no va ser gaire important.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gens Potícia · Veure més »
Gens Quintília
La gens Quintília (en gens Quintilia) va ser una gens romana d'origen patrici, també anomenada Quinctília, que posteriorment va perdre la lletra "c".
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gens Quintília · Veure més »
Georg Wissowa
Georg Otto August Wissowa (17 juny 1859 – 11 maig 1931) fou un filòleg alemany nascut a Neudorf, un poble a prop de la ciutat polonesa de Breslau.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Georg Wissowa · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Hèrcules · Veure més »
Herma
Demóstenes. A lantiga Grècia, un herma (en grec antic ἕρμα, plural ἕρμαι hermai) era un pilar quadrat o rectangular de pedra, terracota o bronze, un estípit, sobre el que es col·locava un bust, normalment el del déu Hermes, habitualment amb barba, signe de força física, i la base s'adornava amb un fal·lus en erecció, símbol de masculinitat i de disposició a les armes.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Herma · Veure més »
Història de Portugal
(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Història de Portugal · Veure més »
Història del pa
El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Història del pa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Interpretatio christiana
El monstre bíblic marí Leviatan es pot trobar en diversos textos anteriors al cristianisme i al judaisme. Interpretatio christiana (Llatí: interpretació cristiana) és l'adaptació d'elements no cristians de la cultura o de la història a la visió del món del Cristianisme.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Interpretatio christiana · Veure més »
Intersexualitat en la història
Al llarg de la història, hi ha hagut múltiples registres sobre l'existència de les persones intersexuals, arribant fins i tot a ser part de les mitologies i els escrits de gran importància històrica La història de la intersexualitat fa referència a la història de persones amb trets físics que es poden associar amb la intersexualitat al llarg dels segles.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Intersexualitat en la història · Veure més »
Isapòstol
Isapòstol (‘igual als apòstols’) era un dels títols ostentats pels emperadors romans d'Orient.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Isapòstol · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Jesús a la cort de Pilat
Jesús i Pilat de William Hole Jesús a la cort de Pilat fa referència, segons els evangelis canònics, al judici de Jesús a la torre del pretori davant de Ponç Pilat, precedida pel procés de Sanedrí.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Jesús a la cort de Pilat · Veure més »
Jo, Claudi (novel·la)
Jo, Claudi (en anglès I Claudius) és una novel·la del 1934 de l'escriptor britànic Robert Graves i una de les grans supervendes literàries del.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Jo, Claudi (novel·la) · Veure més »
Julia de sacerdotiis
Julia de sacerdotiis va ser una llei romana establerta per Juli Cèsar que derogava la llei Domitia de sacerdotiis, i establia que a les eleccions pels càrrecs sacerdotals hi podria participar qualsevol candidat absent.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Julia de sacerdotiis · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Julià l'Apòstata · Veure més »
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Leges regiae · Veure més »
Libació
Secció d'una cupa (un tipus romà de sepultura). L'orifici inclinat de la dreta servia per efectuar libacions abocant-hi líquid. La libació (del llatí libatio, grec λοιβή o σπονδή) és un ritual religiós o cerimònia de nombroses religions que consisteix en l'aspersió d'una beguda com a ofrena a una divinitat o un difunt.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Libació · Veure més »
Licinia de sacerdotiis
Lex Licinia de sacerdotibus va ser una antiga llei romana proposada pel tribú de la plebs Gai Licini Cras l'any 145 aC quan eren cònsols Quint Fabi Màxim Emilià i Luci Hostili Mancí.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Licinia de sacerdotiis · Veure més »
Lleis Liciniae-Sextiae
Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Lleis Liciniae-Sextiae · Veure més »
Llista de religions i tradicions espirituals
Aquesta és una llista de totes les religions i creences espirituals, inclou tant les practicades hui en dia com les ja no practicades.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Llista de religions i tradicions espirituals · Veure més »
Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC)
Luci Aureli Cota (en Lucius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC) · Veure més »
Luci Manli Torquat (cònsol)
Luci Manli Torquat (en llatí Lucius Manlius Torquatus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Luci Manli Torquat (cònsol) · Veure més »
Luci Quinti Flaminí
Luci Quinti Flaminí (en Lucius Quinctius T. f. L. n. Flamininus) era un magistrat romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Luci Quinti Flaminí · Veure més »
Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC)
Luci Valeri Flac (en Lucius Valerius P. F. L. N. Flaccus) va ser un magistrat romà dels segles i II aC.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC) · Veure més »
Luci Valeri Flac (sacerdot)
Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un sacerdot de Mart (Flamen Martialis) del.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Luci Valeri Flac (sacerdot) · Veure més »
Lucus
Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Lucus · Veure més »
Mamuralia
Mosaic del segle III, trobat a ''El Djem'' (Tunísia), que representa el mes de març, època de l'any en la qual se celebrava la ''Mamuralia''. La Mamuràlia o Sacrum Mamurio era una festivitat de la religió a l'antiga Roma que se celebrava el 14 o 15 de març.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mamuralia · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Març · Veure més »
Marc Emili Pap (sacerdot)
Marc Emili Pap (Marcus Aemilius Papus) va ser un sacerdot romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Marc Emili Pap (sacerdot) · Veure més »
Matrimoni a l'antiga Roma
I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Matrimoni a l'antiga Roma · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Màrtir cristià · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Minerva · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mitologia romana · Veure més »
MTR
* Ferrocarril de Transport en Massa de Hong Kong (del seu nom en anglès Mass Transit Railway), sistema de metro de Hong Kong.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і MTR · Veure més »
Pax deorum
Pax deorum ("la pau dels déus" en llatí) és el fonament de la religió de l'estat de l'Antiga Roma, una harmonia o acord entre els homes i els déus per a benefici mutu, i indispensable per al benestar de l'estat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pax deorum · Veure més »
Persecució cristiana dels pagans sota Teodosi I
La mal anomenada persecució cristiana del paganisme sota Teodosi I fa referència al conjunt d'edictes que l'emperador Teodosi I va publicar juntament amb els seus companys Flavi Gracià i Valentinià II, i després amb els seus fills Flavi Honori i Arcadi, continuant amb els esforços iniciats ja en temps de la República Romana d'acabar amb certes pràctiques i rituals, considerats tant per cristians com per grecoromans (Porfiri i Filòstrat el Jove ja havien mostrat la seva repulsa als sacrificis i el repudi a les ciutats que eren conegudes per ser on es duien a terme), com salvatges i avorribles.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Persecució cristiana dels pagans sota Teodosi I · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Plutó (mitologia) · Veure més »
Plutoni (santuari)
Persèfone i Plutó en un pínax de Locri, Museu Nacional de la Magna Grècia El xiquet diví Plutos, s. I Eleusis Plutoni de Hieràpolis anomenat ''Porta de Plutó'' Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment "lloc de Plutó", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, ''Pluto''), més conegut pel seu nom antic, Hades.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Plutoni (santuari) · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Politeisme · Veure més »
Politeisme celta
Representació de Cernunnos al ''Pilar dels navegants''. Talla de Teutatès a la base de la columna d'un temple. El politeisme celta, comunament conegut com a paganisme celta, comprèn les creences i pràctiques religioses a les quals es va adherir la gent de l'edat de ferro d'Europa occidental coneguda ara com els celtes, aproximadament entre 500 aC.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Politeisme celta · Veure més »
Praeco
Un praeco (pl. praecones) era un pregoner del món romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Praeco · Veure més »
Prostitució a l'antiga Roma
Escena eròtica en una pintura d'una paret del Lupanar de Pompeia La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Prostitució a l'antiga Roma · Veure més »
Prostitució sagrada
XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Prostitució sagrada · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà (sacerdot)
Publi Corneli Escipió Africà (en llatí Publius Cornelius Scipio Africanus) que va viure cap als anys 211aC/205aC –170aC, va ser un sacerdot romà fill gran de Publi Corneli Escipió Africà Major (Publius Cornelius Scipio Africanus Major) i de la seva esposa Aemilia Tertia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Publi Corneli Escipió Africà (sacerdot) · Veure més »
Regnat de Cleòpatra
pp.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Regnat de Cleòpatra · Veure més »
Religió a Europa
Malta, Turquia, Xipre, Romania, Grècia, Portugal i Polònia, Itàlia i Irlanda, seguides molt a prop d'Eslovàquia i Croàcia.* L'ateisme només supera el 30% a França i a la República Txeca, seguides de prop per Bèlgica, els Països Baixos, Estònia i Alemanya. La religió a Europa ha tingut una gran influència en l'art, la cultura i la filosofia d'aquest territori.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Religió a Europa · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »
Religió hel·lenística
Egipte Hel·lenístic La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c. 300 aC fins 300 dC).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Religió hel·lenística · Veure més »
Ritual
Ritual al qual la por es crema simbòlicament Un ritual és el conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte; agrupa una sèrie d'accions o pràctiques realitzades principalment pel seu valor simbòlic, establertes per una religió o per les tradicions d'una comunitat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Ritual · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Roma · Veure més »
Romanització d'Hispània
La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Romanització d'Hispània · Veure més »
Sacellum
''Sacellum'', una paraula ambigua que designava petits espais sagrats de diversos aspectes; en aquesta imatge, el ''sacellum'' del col·legi dels Augustals a Herculà Un sacellum (en plural sacella) era un petit espai sagrat que es feien servir com a llocs de culte a l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sacellum · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sacerdot · Veure més »
Sacerdot (desambiguació)
Religió.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sacerdot (desambiguació) · Veure més »
Sacrifici d'animals
Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sacrifici d'animals · Veure més »
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Salii · Veure més »
Sancus
Sancus és una divinitat de la primitiva religió romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sancus · Veure més »
Saqueig de Roma (410)
El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Saqueig de Roma (410) · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Saturn (mitologia) · Veure més »
Separació del cristianisme primitiu del judaisme
''Crist expulsa els mercaders del Temple'', d'El Greco, 1600. La separació del cristianisme primitiu del judaisme es dugué a terme durant els primers segles després de Crist.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Separació del cristianisme primitiu del judaisme · Veure més »
Servi Sulpici (sacerdot)
Servi Sulpici (Servius Sulpicius) fou un sacerdot romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Servi Sulpici (sacerdot) · Veure més »
Set turons de Roma
Els set turons de Roma (en Septimontium) són una sèrie de pujols que històricament han format el cor de la ciutat de Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Set turons de Roma · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Sorà (divinitat)
Sorà (en llatí Soranus) o també Suri va ser una antiga divinitat itàlica de l'inframón, venerada per diverses poblacions del centre d'Itàlia, sabins, llatins, faliscs i etruscs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sorà (divinitat) · Veure més »
Spes
p.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Spes · Veure més »
Summà
Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Summà · Veure més »
Tarquici Prisc
Tarquici Prisc (Tarquitius Priscus) va ser un harúspex romà d'origen etrusc del que va traduir al llatí una part de les obres etrusques sobre endevinació més importants, de les quals només s'han conservat fragments.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Tarquici Prisc · Veure més »
Taules d'Iguvium
Les Taules d'Iguvium —també conegudes amb el nom de: Taules euguvines— és un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions en llatí i en umbre.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Taules d'Iguvium · Veure més »
Temple d'Àrtemis a Efes
El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Temple d'Àrtemis a Efes · Veure més »
Temple d'Isis
El temple d'Isis és un temple romà del situat a Pompeia i dedicat a la deessa egípcia Isis.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Temple d'Isis · Veure més »
Temple de Bacus
El temple de Bacus fou un dels temples romans més importants dedicats al déu del vi Bacus, l'equivalent romà al déu grec Dionís.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Temple de Bacus · Veure més »
Temple de Júpiter (Baalbek)
El temple de Júpiter va ser un colossal temple romà dedicat al culte de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Temple de Júpiter (Baalbek) · Veure més »
Temple de Vesta
El Temple de Vesta (en italià: Tempio di Vesta) és un dels temples més antics de Roma i està situat al sud de la Via Sacra, davant de la Règia, i que perttany al Fòrum Romà, És un petit edifici de tipus tolos.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Temple de Vesta · Veure més »
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Temple romà · Veure més »
Tiberi Semproni Grac (sacerdot)
Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius Gracchus), va ser un sacerdot romà, probablement fill del cònsol Tiberi Semproni Grac II (Tiberius Sempronius TIB. F. C. N. Gracchus).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Tiberi Semproni Grac (sacerdot) · Veure més »
Titus Veturi Grac Sempronià
Titus Veturi Grac Sempronià (Titus Veturius Gracchus Sempronianus), portava l'agnomen Sempronià i va ser un sacerdot romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Titus Veturi Grac Sempronià · Veure més »
Tríada capitolina
Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p. 181-193. (ISSN 0394-1663) Tríada capitolina és el nom que es dona al conjunt dels tres déus principals de la religió romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Tríada capitolina · Veure més »
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Victòria (mitologia) · Veure més »
Votum
Estàtua votiva pel déu Silvà; amb una inscripció que acaba amb l'abreviatura V.S.L.M. (''votum solvit libens merito'') Un votum, plural vota és un jurament o una promesa que s'ha fet a una deïtat, en el marc de la religió a l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Votum · Veure més »
191
El 191 (CXCI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 191 · Veure més »
Redirigeix aquí:
La religió a l'antiga Roma, Religió romana, Sacerdot romà, Sacerdots romans.
