Accés més ràpid que el navegador!
199 les relacions: Adjunt de Dirac, Albert Einstein, Antimatèria, Astrònom, Astronomia, Èter (element), Èter (física), École polytechnique, Émile Borel, Benjamin Schumacher, Blas Cabrera Felipe, Bosó de gauge, Brian Greene, Camp electromagnètic, Camp escalar, Camp magnètic, Causalitat (física), CGH, Cinemàtica, Col·lisionador, Complement ortogonal, Con de llum, Consens científic, Conservació de l'energia, Contracció de Lorentz, Coordenades de Born, Cosmologia física, Covariància general, Covariància i contravariància de vectors, Cronologia de la cosmologia, Cronologia de la física de partícules, Cultura de Grècia, Cygnus X-1, Deriva de rellotge, Desplaçament cap al roig, Diagrama de Coxeter-Dynkin, Dimensions múltiples del temps, Distribució de Maxwell-Jüttner, Edat de l'Univers, Edward Williams Morley, Efecte Compton, Efecte Doppler, Efecte Doppler relativista, Efecte Unruh, Electró, Electrodinàmica clàssica, Electrodinàmica quàntica, Electromagnetisme, Energia del punt zero, Equació de Dirac, ..., Equació de moviment, Equació de Pauli, Equacions de Maxwell, Equivalència entre massa i energia, Espai, Espai bidimensional, Espai de Minkowski, Espai exterior, Espai vectorial, Espaitemps, Expansió de l'Univers, Experiment de Fizeau, Experiment de Kennedy–Thorndike, Experiment de Michelson-Morley, Experiment de Pound-Rebka, Factor de Lorentz, Física, Fórmula de Klein-Nishina, Figures de Lichtenberg, Filosofia de la física, Forats negres i universos primitius i altres assajos, Força Abraham-Lorentz-Dirac, Força de Lorentz, Força electromagnètica, Formulació covariant de l'electrodinàmica clàssica, Formulació matemàtica del Model Estàndard, Funció de Källén, George Francis FitzGerald, Gilbert Newton Lewis, Gravitació quàntica, Grup clàssic, Grup de Lorentz, Half-Life, Hans Bethe, Herbert Dingle, Hermann Minkowski, Hidrogen, Hipòtesi de Prout, Història de l'electricitat, Història de la física, Història de la mecànica quàntica, Interacció espín-òrbita, Interferòmetre, Introducció a la relativitat general, Introducció a la teoria de grups, Invariància de Lorentz, J. Michael Kosterlitz, James Clerk Maxwell, John Dobson, Làser d'electrons lliures, Leptó, Llei de Hubble-Lemaître, Llibres clàssics de la ciència, Llista de disciplines científiques, Llum, Longitud, Magnetisme, Magnitud física, Marc mòbil, Massa, Massa en la relativitat especial, Massa en repòs, Matemàtiques de la relativitat general, Max Born, Mecànica, Mecànica clàssica, Mecànica Quàntica Relacional, Mecànica quàntica relativista, Model estàndard de física de partícules, Moment angular, Monedes d'euro d'Alemanya, Monopol magnètic, Motor de curvatura, Moviment superlumínic, N. David Mermin, No localitat quàntica, Nombre complex, Observador, Operador de d'Alembert, Ordres de magnitud de massa, Panpsiquisme, Paradoxa dels bessons, Partícula relativista, Partícula subatòmica, Paul Adrien Maurice Dirac, Pieter Zeeman, Positró, Potencials de Liénard–Wiechert, Present (temps), Principi d'equivalència, Principi de correspondència (física), Principi de raó suficient, Principi de relativitat, Problema dels dos cossos, Protó, Proves de la relativitat general, Quadricorrent, Quantificació canònica, Quark, Quilogram, Radar Doppler, Radi clàssic de l'electró, Radi de Larmor, Radiació electromagnètica, Radiogalàxia, Re, Relació energia-moment, Relativitat, Relativitat d'escala, Relativitat doblement especial, Relativitat Galileana, Relativitat general, Resum d'astronomia, Robert Andrews Millikan, Rotació (matemàtiques), Roy J. Kennedy, Sheldon Lee Glashow, Simetria global, Simetria local, Sistema causal, Sistema físic, Sociologia de l'art, Stephen Hawking, Superlumínic, Taquió, Temps, Temps imaginari, Tensor electromagnètic, Teorema d'equipartició, Teorema de Noether, Teoria científica, Teoria clàssica de camps, Teoria de camp unificat, Teoria de la relativitat, Teories de l'èter, Transformació de Galileu, Transformació de Lorentz, Unitats de Planck, Univers observable, Valor propi, vector propi i espai propi, Vela solar, Velocitat de la llum, Velocitat relativista, Viatge en el temps, Vol espacial interestel·lar, Volum de control, 11 d'abril, 1905, 30 de juny. Ampliar l'índex (149 més) »
Adjunt de Dirac
En la teoria quàntica de camps, ladjunt de Dirac defineix la doble operació d’un espinor de Dirac.
Nou!!: Relativitat especial і Adjunt de Dirac · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Relativitat especial і Albert Einstein · Veure més »
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Nou!!: Relativitat especial і Antimatèria · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Relativitat especial і Astrònom · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Relativitat especial і Astronomia · Veure més »
Èter (element)
Lèter (del llatí Aether i, al seu torn, del grec αἰθήρ aithēr, 'substància etèria; part més alta del firmament') era el cinquè element clàssic, una hipotètica substància extremadament lleugera que es creia que ocupava tots els espais buits com un fluid.
Nou!!: Relativitat especial і Èter (element) · Veure més »
Èter (física)
Representació de l'èter En física, l’èter lumínic indicava la hipotètica matèria a través de la qual, fins al, es pensava que es propagaven les ones electromagnètiques.
Nou!!: Relativitat especial і Èter (física) · Veure més »
École polytechnique
L'École polytechnique és una de les més conegudes i prestigioses escola d'enginyers de França.
Nou!!: Relativitat especial і École polytechnique · Veure més »
Émile Borel
fou un matemàtic i polític francès.
Nou!!: Relativitat especial і Émile Borel · Veure més »
Benjamin Schumacher
Benjamin Schumacher (?, S.XX) més conegut com a Ben Schumacher, és un físic teòric americà.
Nou!!: Relativitat especial і Benjamin Schumacher · Veure més »
Blas Cabrera Felipe
Blas Cabrera y Felipe (Arrecife, Lanzarote, 20 de maig de 1878 - Mèxic DF, 1 d'agost de 1945) va ser un físic canari, considerat un dels científics espanyols més importants de la història.
Nou!!: Relativitat especial і Blas Cabrera Felipe · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Relativitat especial і Bosó de gauge · Veure més »
Brian Greene
Brian Greene (Nova York, 9 de febrer de 1963), és un físic estatunidenc i un teòric de cordes dels més reconeguts.
Nou!!: Relativitat especial і Brian Greene · Veure més »
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Nou!!: Relativitat especial і Camp electromagnètic · Veure més »
Camp escalar
En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai.
Nou!!: Relativitat especial і Camp escalar · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Relativitat especial і Camp magnètic · Veure més »
Causalitat (física)
En física, el terme causalitat descriu la relació entre causes i efectes, i és fonamental en totes les ciències naturals, especialment en física.
Nou!!: Relativitat especial і Causalitat (física) · Veure més »
CGH
* Consejo General de Huelga, òrgan de coordinació de la vaga de la UNAM de 1999, a Mèxic.
Nou!!: Relativitat especial і CGH · Veure més »
Cinemàtica
El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.
Nou!!: Relativitat especial і Cinemàtica · Veure més »
Col·lisionador
Un col·lisionador o col·lidor és un tipus d'accelerador de partícules que utilitza rajos dirigits de partícules.
Nou!!: Relativitat especial і Col·lisionador · Veure més »
Complement ortogonal
En els camps matemàtics de l'àlgebra lineal i l'anàlisi funcional, el complement ortogonal d'un subespai W d'un espai vectorial V equipat amb una forma bilineal B és el conjunt W⊥ de tots els vectors de V que són ortogonals a tot vector de W. És un subespai de V. Fitxer:Orthogonal1.png|Exemple 1 Fitxer:Orthogonal2.png|Exemple 2.
Nou!!: Relativitat especial і Complement ortogonal · Veure més »
Con de llum
En relativitat especial, el con de llum designa les trajectòries que descriu la llum en l'espaitemps de Minkowski a partir d'un esdeveniment, o retrospectivament per arribar a un observador.
Nou!!: Relativitat especial і Con de llum · Veure més »
Consens científic
Es coneix com a consens científic tot aquell judici col·lectiu a una determinada posició o opinió que manifesta la comunitat científica, en un camp particular de la ciència i en un determinat moment de la història.
Nou!!: Relativitat especial і Consens científic · Veure més »
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Nou!!: Relativitat especial і Conservació de l'energia · Veure més »
Contracció de Lorentz
En relativitat especial la contracció de Lorentz, també anomenada contracció de Lorentz-Fitzgerald o contracció relativista és un efecte d'escurçament d'un objecte al llarg de la direcció del seu moviment per a un observador extern.
Nou!!: Relativitat especial і Contracció de Lorentz · Veure més »
Coordenades de Born
Geometria espaciotemporal de les coordenades de Born. Les línies vermelles representen les línies del món (per congruència) dels punts del disc. Les bandes en''t''rellaçades blaves i grises mostren el pas del temps T. Les co''r''bes taronges (/ \) són com a corbes de temps amb ràdio R fix. A la física relativista, les coordenades de Born són sistemes de coordenades que formen part de l'espai-temps de Minkowski (espai-temps pla en relativitat especial).
Nou!!: Relativitat especial і Coordenades de Born · Veure més »
Cosmologia física
Imatge del fons còsmic de microones presa per la sonda WMAP La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers.
Nou!!: Relativitat especial і Cosmologia física · Veure més »
Covariància general
En física teòrica, la covariància general, també coneguda com a covariància de difeomorfisme o invariància general, consisteix en la invariància de la forma de les lleis físiques sota transformacions de coordenades diferenciables arbitràries.
Nou!!: Relativitat especial і Covariància general · Veure més »
Covariància i contravariància de vectors
Covariància i contravariància són conceptes emprats freqüentment en àrees de la matemàtica i la física teòrica.
Nou!!: Relativitat especial і Covariància i contravariància de vectors · Veure més »
Cronologia de la cosmologia
Aquesta cronologia de la cosmologia és un catàleg de l'evolució de la comprensió humana del cosmos durant els darrers dos mil·lennis.
Nou!!: Relativitat especial і Cronologia de la cosmologia · Veure més »
Cronologia de la física de partícules
És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.
Nou!!: Relativitat especial і Cronologia de la física de partícules · Veure més »
Cultura de Grècia
p.
Nou!!: Relativitat especial і Cultura de Grècia · Veure més »
Cygnus X-1
Recreació artística del sistema '''Cygnus X-1''' Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne.
Nou!!: Relativitat especial і Cygnus X-1 · Veure més »
Deriva de rellotge
La deriva de rellotge es refereix a diversos fenòmens relacionats a causa dels quals un rellotge no va exactament a la mateixa velocitat que un altre, el que significa, que després de cert temps l'hora indicada pel rellotge s'anirà separant (a això es refereix la deriva) de la indicada per l'altre.
Nou!!: Relativitat especial і Deriva de rellotge · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Relativitat especial і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Diagrama de Coxeter-Dynkin
Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter finits fonamentals Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter afins fonamentals En geometria, un diagrama de Coxeter-Dynkin (diagrama de Coxeter, o graf de Coxeter), nomenat així pels matemàtics Donald Coxeter i Eugene Dynkin, és un graf amb arestes etiquetades numèricament (anomenades «branques») que representen les relacions espacials entre una col·lecció de miralls (o hiperplans reflectits).
Nou!!: Relativitat especial і Diagrama de Coxeter-Dynkin · Veure més »
Dimensions múltiples del temps
En física i filosofia s'ha debatut a vegades si podria haver-hi més d'una dimensió de temps.
Nou!!: Relativitat especial і Dimensions múltiples del temps · Veure més »
Distribució de Maxwell-Jüttner
En física, la distribució de Maxwell-Jüttner és la distribució de velocitats de les partícules en un gas hipotètic de partícules relativistes.
Nou!!: Relativitat especial і Distribució de Maxwell-Jüttner · Veure més »
Edat de l'Univers
Hubble L'edat de l'univers, d'acord amb la teoria del ''big bang'', és el temps que ha passat entre el big bang i el present.
Nou!!: Relativitat especial і Edat de l'Univers · Veure més »
Edward Williams Morley
Edward Williams Morley el 1887 Edward Williams Morley (Newark, Nova Jersey, EUA, gener 1838 – West Hartford, Connecticut, febrer 1923) fou un químic estatunidenc conegut per haver realitzat l'experiment de Michelson-Morley amb Albert Abraham Michelson el 1887.
Nou!!: Relativitat especial і Edward Williams Morley · Veure més »
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Nou!!: Relativitat especial і Efecte Compton · Veure més »
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Nou!!: Relativitat especial і Efecte Doppler · Veure més »
Efecte Doppler relativista
Diagrama del desplaçament cap el roig quan el focus de llum s'allunya de l'observador (part superior) i desplaçament cap el blau quan el focus s'aproxima a l'observador.. L'efecte Doppler relativista és el canvi observat en la freqüència de la llum procedent d'una font en moviment relatiu respecte de l'observador.
Nou!!: Relativitat especial і Efecte Doppler relativista · Veure més »
Efecte Unruh
Lefecte Unruh, descobert el 1976 per Bill Unruh de la Universitat de Colúmbia Britànica, és la predicció que un observador accelerat observarà radiació del cos negre mentre que un observador inercial no n'observarà.
Nou!!: Relativitat especial і Efecte Unruh · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Relativitat especial і Electró · Veure més »
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Nou!!: Relativitat especial і Electrodinàmica clàssica · Veure més »
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Relativitat especial і Electrodinàmica quàntica · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Relativitat especial і Electromagnetisme · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Relativitat especial і Energia del punt zero · Veure més »
Equació de Dirac
L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.
Nou!!: Relativitat especial і Equació de Dirac · Veure més »
Equació de moviment
A física, una equació de moviment és una equació diferencial que caracteritza com és l'evolució temporal d'un sistema físic.
Nou!!: Relativitat especial і Equació de moviment · Veure més »
Equació de Pauli
En mecànica quàntica, l'equació de Pauli o equació de Schrödinger-Pauli és la formulació de l'equació de Schrödinger per partícules de spin -½, que té en compte la interacció de l'spin de la partícula amb un camp electromagnètic extern.
Nou!!: Relativitat especial і Equació de Pauli · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Relativitat especial і Equacions de Maxwell · Veure més »
Equivalència entre massa i energia
L'equació E.
Nou!!: Relativitat especial і Equivalència entre massa i energia · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Relativitat especial і Espai · Veure més »
Espai bidimensional
Sistema de coordenades cartesianes bidimensional L'espai bidimensional és una configuració geomètrica en la qual es requereixen dos valors (anomenats paràmetres) per determinar la posició d'un element (d'un punt).
Nou!!: Relativitat especial і Espai bidimensional · Veure més »
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Nou!!: Relativitat especial і Espai de Minkowski · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: Relativitat especial і Espai exterior · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Relativitat especial і Espai vectorial · Veure més »
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Nou!!: Relativitat especial і Espaitemps · Veure més »
Expansió de l'Univers
L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.
Nou!!: Relativitat especial і Expansió de l'Univers · Veure més »
Experiment de Fizeau
350px Hippolyte Fizeau L'experiment de Fizeau fou un experiment d'òptica realitzat pel físic francès Hippolyte Fizeau (1819-1896) el 1851 amb l'objectiu de mesurar les velocitats relatives de la llum en l'aigua en moviment.
Nou!!: Relativitat especial і Experiment de Fizeau · Veure més »
Experiment de Kennedy–Thorndike
Interferòmetre de Kennedy-Thorndike L'experiment de Kennedy-Thorndike és un experiment realitzat en 1932 amb l'objectiu de provar la teoria de la relativitat especial d'Albert Einstein, per part dels físics estatunidencs Roy J. Kennedy i Edward M. Thorndike.
Nou!!: Relativitat especial і Experiment de Kennedy–Thorndike · Veure més »
Experiment de Michelson-Morley
Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.
Nou!!: Relativitat especial і Experiment de Michelson-Morley · Veure més »
Experiment de Pound-Rebka
Desplaçament gravitacional al roig. Un fotó que surt del mig de la Terra i el Sol arribaria a la Terra més roig i al Sol més blau. L'experiment de Pound-Rebka és un experiment realitzat el 1960 pels físic estatunidenc Robert Vivian Pound (1919-2010) i el seu estudiant de doctorat el físic estatunidenc Glen Anderson Rebka, Jr. (1931-2015) amb l'objectiu de provar la predicció del desplaçament gravitacional cap al roig que fa la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein.
Nou!!: Relativitat especial і Experiment de Pound-Rebka · Veure més »
Factor de Lorentz
γ → ∞). El factor de Lorentz o terme de Lorentz és una quantitat que expressa quant canvien les mesures de temps, longitud i altres propietats físiques per a un objecte mentre aquest objecte es mou.
Nou!!: Relativitat especial і Factor de Lorentz · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Relativitat especial і Física · Veure més »
Fórmula de Klein-Nishina
Distribució de Klein–Nishina de seccions eficaces de l'angle de dispersió de fotons en una rang típic d'energies. La fórmula de Klein–Nishina proporciona la secció eficaç diferencial de fotons dispersos per un únic electró lliure, a l'ordre més baix en teoria de pertorbacions de l'electrodinàmica quàntica.
Nou!!: Relativitat especial і Fórmula de Klein-Nishina · Veure més »
Figures de Lichtenberg
Moderna Figura de Lichtenberg tridimensional o "arborescència elèctrica" dins d'un bloc d'acrílic (PMMA) transparent. Es creu que el patró de descàrrega s'estén com fractal àdhuc fins al nivell molecular. Grandària real: 76 mm × 76 mm × 51 mm. Les figures de Lichtenberg (Lichtenberg-Figuren, o Lichtenberg Dust Figures) són imatges produïdes per descàrregues elèctriques ramificades, arborescents, que de vegades es formen sobre la superfície o a l'interior de materials aïllants (dielèctrics).
Nou!!: Relativitat especial і Figures de Lichtenberg · Veure més »
Filosofia de la física
La dualitat ona-partícula, en què s'aprecia com un mateix fenomen pot ser percebut de dues maneres diferents, fou un dels problemes filosòfics que plantejà la mecànica quàntica La filosofia de la física es refereix al conjunt de reflexions filosòfiques sobre la interpretació, epistemologia i principis de les teories físiques i la naturalesa de la realitat.
Nou!!: Relativitat especial і Filosofia de la física · Veure més »
Forats negres i universos primitius i altres assajos
Forats negres i universos primitius i altres assajos és un llibre de divulgació científica de l'astrofísic anglès Stephen Hawking.
Nou!!: Relativitat especial і Forats negres i universos primitius i altres assajos · Veure més »
Força Abraham-Lorentz-Dirac
En electrodinàmica clàssica, la força d'Abraham-Lorentz-Dirac és la força que experimentaria una partícula carregada movent-se a velocitats relativistes a causa d'un camp electromagnètic.
Nou!!: Relativitat especial і Força Abraham-Lorentz-Dirac · Veure més »
Força de Lorentz
Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.
Nou!!: Relativitat especial і Força de Lorentz · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Relativitat especial і Força electromagnètica · Veure més »
Formulació covariant de l'electrodinàmica clàssica
La formulació covariant de l'electroganetisme clàssic (esent el terme covariant la covariància i contravariància de vectors), es refereix a les maneres d'escriure les lleis de l'electromagnetisme clàssic (en particular, les equacions de Maxwell i la força de Lorentz) en una manera que és "manifestament covariant" (és a dir, en termes de quadrivectors i tensors aquests darrere són tensors en les quatre dimensions de l'espaitemps), dins del formalisme de la relativitat especial.
Nou!!: Relativitat especial і Formulació covariant de l'electrodinàmica clàssica · Veure més »
Formulació matemàtica del Model Estàndard
el trencament de la simetria electrodèbil, i mostra com les propietats de les diferents partícules difereixen en la fase simètrica (d'alta energia) (superior) i en la fase de simetria trencada (de baixa energia) (inferior). Aquest article descriu les matemàtiques del Model estàndard de la física de partícules, una teoria de camp quàntica gauge que conté les simetries internes del grup de productes unitari.
Nou!!: Relativitat especial і Formulació matemàtica del Model Estàndard · Veure més »
Funció de Källén
La funció de Källén, també coneguda com a funció triangle, és una funció polinòmica de tres variables, que apareix en geometria i en física de partícules (on a voltes es denotada pel símbol \lambda).
Nou!!: Relativitat especial і Funció de Källén · Veure més »
George Francis FitzGerald
George Francis FitzGerald (Dublín, 3 d'agost de 1851 – Dublín, 21 de febrer de 1901) fou un físic irlandès del Trinity College de Dublín.
Nou!!: Relativitat especial і George Francis FitzGerald · Veure més »
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Nou!!: Relativitat especial і Gilbert Newton Lewis · Veure més »
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Nou!!: Relativitat especial і Gravitació quàntica · Veure més »
Grup clàssic
En matemàtiques, els grups clàssics es defineixen com els grups lineals especials sobre els reals, els complexos i els quaternions, juntament amb automorfismes de grups especialsAquí, especial significa el subgrup del grup d'automorfismes total, els elements del qual tenen determinant 1.
Nou!!: Relativitat especial і Grup clàssic · Veure més »
Grup de Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (1853–1928) dona el seu nom al grup de Lorentz. En físiques i matemàtiques, el grup de Lorentz és el grup de totes les transformacions de Lorentz a l'espaitemps de Minkowski.
Nou!!: Relativitat especial і Grup de Lorentz · Veure més »
Half-Life
Half-Life (estilitzat com HλLF-LIFE) és un videojoc d'acció en primera persona (FPS) de ciència-ficció desenvolupat per Valve Corporation; suposa el debut de la companyia i el primer de la sèrie Half-Life.
Nou!!: Relativitat especial і Half-Life · Veure més »
Hans Bethe
va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.
Nou!!: Relativitat especial і Hans Bethe · Veure més »
Herbert Dingle
era un físic i filòsof natural anglès, que va ser president de la Royal Astronomical Society de 1951 a 1953.
Nou!!: Relativitat especial і Herbert Dingle · Veure més »
Hermann Minkowski
Hermann Minkowski (Aleksotas, Imperi Rus, 22 de juny del 1864 - Göttingen, Imperi alemany, 12 de gener del 1909) va ser un matemàtic alemany d'origen jueu que va desenvolupar la teoria geomètrica dels nombres.
Nou!!: Relativitat especial і Hermann Minkowski · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Relativitat especial і Hidrogen · Veure més »
Hipòtesi de Prout
William Prout (1785-1850), retrat de Henry Wyndham Phillips. Fusió nuclear a l'interior de les estrelles. Nucleosíntesi de 4He a partir de protons, ¹H. La hipòtesi de Prout diu que les masses atòmiques dels elements químics són múltiples sencers de la massa atòmica de l'hidrogen.
Nou!!: Relativitat especial і Hipòtesi de Prout · Veure més »
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Nou!!: Relativitat especial і Història de l'electricitat · Veure més »
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Nou!!: Relativitat especial і Història de la física · Veure més »
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Nou!!: Relativitat especial і Història de la mecànica quàntica · Veure més »
Interacció espín-òrbita
Estructura fina i hiperfina en hidrogen (no a escala). En física quàntica, la interacció espín-òrbita (també anomenada efecte espín-òrbita o acoblament espín-òrbita) és una interacció relativista del espín d'una partícula amb el seu moviment dins d'un potencial.
Nou!!: Relativitat especial і Interacció espín-òrbita · Veure més »
Interferòmetre
Esquema d'un interferòmetre de Jamin. L'interferòmetre és un instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa.
Nou!!: Relativitat especial і Interferòmetre · Veure més »
Introducció a la relativitat general
Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.
Nou!!: Relativitat especial і Introducció a la relativitat general · Veure més »
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Nou!!: Relativitat especial і Introducció a la teoria de grups · Veure més »
Invariància de Lorentz
La invariància de Lorentz o principi especial de la relativitat es refereix a la propietat d'algunes equacions físiques de no canviar de forma sota canvis de coordenades d'un tipus particular, concretament és requisit de la teoria especial de la relativitat que les lleis de la física hagin de prendre la mateixa forma en tots els marcs de referència inercials.
Nou!!: Relativitat especial і Invariància de Lorentz · Veure més »
J. Michael Kosterlitz
John Michael Kosterlitz és un professor escocès de física a la Universitat de Brown, una universitat privada nord-americana.
Nou!!: Relativitat especial і J. Michael Kosterlitz · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Relativitat especial і James Clerk Maxwell · Veure més »
John Dobson
John Lowry Dobson (14 de setembre de 1915 - 15 de gener de 2014) va ser un divulgador de l'astronomia amateur.
Nou!!: Relativitat especial і John Dobson · Veure més »
Làser d'electrons lliures
El làser d'electrons lliures, de l'anglès Free Electron Laser (FEL), és un tipus de làser que es basa en l'emissió de radiació per part d'un feix d'electrons relativistes (electrons amb una velocitat propera a la de la llum).
Nou!!: Relativitat especial і Làser d'electrons lliures · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Relativitat especial і Leptó · Veure més »
Llei de Hubble-Lemaître
Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.
Nou!!: Relativitat especial і Llei de Hubble-Lemaître · Veure més »
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Nou!!: Relativitat especial і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »
Llista de disciplines científiques
Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.
Nou!!: Relativitat especial і Llista de disciplines científiques · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Relativitat especial і Llum · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Relativitat especial і Longitud · Veure més »
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Nou!!: Relativitat especial і Magnetisme · Veure més »
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Nou!!: Relativitat especial і Magnitud física · Veure més »
Marc mòbil
El marc de Frenet-Serret sobre una corba és l'exemple més senzill de marc mòbil. En matemàtiques, un marc mòbil o base mòbil (també anomenat n-edre o bastidor) és un objecte matemàtic definit sobre els punts d'una varietat diferenciable.
Nou!!: Relativitat especial і Marc mòbil · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Relativitat especial і Massa · Veure més »
Massa en la relativitat especial
''El significat de la relativitat'', publicat l'any 1922 recopilant les conferències sobre la teoria de la relativitat fetes per Albert Einstein a la Universitat de Princeton. En la teoria de la relativitat especial, el terme massa té dos significats: la massa de repòs o massa invariant, és una quantitat invariant, és a dir, és la mateixa per a qualsevol observador en tots els marcs de referència; i la massa relativista, que depèn de la velocitat relativa de l'observador.
Nou!!: Relativitat especial і Massa en la relativitat especial · Veure més »
Massa en repòs
'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.
Nou!!: Relativitat especial і Massa en repòs · Veure més »
Matemàtiques de la relativitat general
G_\mu \nu + \Lambda g_\mu \nu.
Nou!!: Relativitat especial і Matemàtiques de la relativitat general · Veure més »
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Relativitat especial і Max Born · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Relativitat especial і Mecànica · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Relativitat especial і Mecànica clàssica · Veure més »
Mecànica Quàntica Relacional
La interpretació relacional de la mecànica quàntica és una variant de la interpretació dels molts mons de Hugh Everett III introduïda l'any 1996 per Carlo Rovelli.
Nou!!: Relativitat especial і Mecànica Quàntica Relacional · Veure més »
Mecànica quàntica relativista
En física, la mecànica quàntica relativista (RQM) és qualsevol formulació covariant de Poincaré de la mecànica quàntica (QM).
Nou!!: Relativitat especial і Mecànica quàntica relativista · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Relativitat especial і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Relativitat especial і Moment angular · Veure més »
Monedes d'euro d'Alemanya
Les monedes d'euro d'Alemanya són la moneda de curs legal d'aquest país, tenen tres dissenys separats per a les tres sèries de monedes.
Nou!!: Relativitat especial і Monedes d'euro d'Alemanya · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Relativitat especial і Monopol magnètic · Veure més »
Motor de curvatura
Imatge d'una nau estel·lar viatjant a l'hiperespai. En diversos universos ficticis, especialment en Star Trek, el motor de curvatura (warp drive en anglès) o propulsió per curvatura, també conegut com a impuls de deformació o de distorsió La relativitat general afegeix a la relativitat especial la possibilitat que la presència de matèria podria deformar localment l'espaitemps, de manera que les trajectòries geodèsiques (les de longitud mínima) a través de l'espaitemps tenen propietats de curvatura.
Nou!!: Relativitat especial і Motor de curvatura · Veure més »
Moviment superlumínic
Moviment superlumínic En astronomia, el moviment superlumínic és el moviment aparentment més ràpid que la llum que s'ha observat en algunes radiogalàxies, quàsars i recentment també en algunes fonts galàctiques anomenades ''microquàsars''.
Nou!!: Relativitat especial і Moviment superlumínic · Veure més »
N. David Mermin
Nathaniel David Mermin és un físic de l'estat sòlid a la Universitat Cornell, conegut sobretot per donar nom al teorema de Mermin-Wagner, l'ús que va fer del terme boojum aplicat a la superfluidesa, i per la cita «Shut up and calculate!» (‘Calla i calcula!’).
Nou!!: Relativitat especial і N. David Mermin · Veure més »
No localitat quàntica
La teoria quàntica és un cas especial d'una física més àmplia. En física teòrica, la no localitat quàntica es refereix al fenomen pel qual les estadístiques de mesura d'un sistema quàntic multipartit no admeten una interpretació en termes d'una teoria realista local.
Nou!!: Relativitat especial і No localitat quàntica · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Relativitat especial і Nombre complex · Veure més »
Observador
En física, un observador és qualsevol ens capaç de realitzar mesuraments de magnituds físiques d'un sistema físic per obtenir informació sobre l'estat físic d'aquest sistema.
Nou!!: Relativitat especial і Observador · Veure més »
Operador de d'Alembert
En la relativitat especial, electromagnetisme i teoria de l'ona, l'operador de d'Alembert (denotat per un quadrat: \Box), també anomenat operador d'Alembertià, operador d'ona o operador caixa és un operador laplacià de l'espai de Minkowski.
Nou!!: Relativitat especial і Operador de d'Alembert · Veure més »
Ordres de magnitud de massa
Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa.
Nou!!: Relativitat especial і Ordres de magnitud de massa · Veure més »
Panpsiquisme
Absolut, d'alguna manera un precursor del panpsiquisme modern En filosofia de la ment, el panpsiquisme és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.
Nou!!: Relativitat especial і Panpsiquisme · Veure més »
Paradoxa dels bessons
Diagrama espaitemps que mostra al bessó allunyar-se (primer tram línia negra) i tornar a la Terra. En aquest diagrama la posició de la Terra en cada instant es mou al llarg de l'eix vertical. La distància entre l'última línia blava i la primera roja representa no envellit el temps guanyat pel viatger. En física, la paradoxa dels bessons és un experiment mental a relativitat especial en el qual un bessó fa un viatge a l'espai en un coet d'alta velocitat i torna a casa per descobrir que ha envellit menys que el seu bessó idèntic que s'havia quedat a la Terra.
Nou!!: Relativitat especial і Paradoxa dels bessons · Veure més »
Partícula relativista
En física de partícules, una partícula relativista és una partícula elemental, de la qual l'energia cinètica és comparable o supera l'energia en repòs-massa donada per la relació d'Einstein, E.
Nou!!: Relativitat especial і Partícula relativista · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Relativitat especial і Partícula subatòmica · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Relativitat especial і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Pieter Zeeman
Pieter Zeeman (Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1943) fou un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Nou!!: Relativitat especial і Pieter Zeeman · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Relativitat especial і Positró · Veure més »
Potencials de Liénard–Wiechert
Els potencials de Liénard-Wiechert descriuen l'efecte del moviment d'una càrrega elèctrica puntual en termes d'un vector potencial i un potencial escalar segons l'electromagnètica clàssica.
Nou!!: Relativitat especial і Potencials de Liénard–Wiechert · Veure més »
Present (temps)
Cons de llum futur i passat d'un esdeveniment qualsevol. El present ve reflectit segons el marc de la teoria clàssica En general, s'utilitza el terme present per a referir-se al conjunt d'esdeveniments que estan tenint lloc en el moment de prendre la referència, en oposició al passat i el futur.
Nou!!: Relativitat especial і Present (temps) · Veure més »
Principi d'equivalència
El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.
Nou!!: Relativitat especial і Principi d'equivalència · Veure més »
Principi de correspondència (física)
El principi de correspondència va ser formulat per primer cop per Niels Bohr el 1923.
Nou!!: Relativitat especial і Principi de correspondència (física) · Veure més »
Principi de raó suficient
El principi de raó suficient és un principi filosòfic segons el qual tot el que passa té una raó suficient per a ser així i no d'una altra manera; en altres paraules, tot té una explicació suficient.
Nou!!: Relativitat especial і Principi de raó suficient · Veure més »
Principi de relativitat
Marcs de referència temporal. En física, el principi de relativitat és el requisit que les equacions que descriuen les lleis de la física tinguin la mateixa forma en tots els marcs de referència admissibles.
Nou!!: Relativitat especial і Principi de relativitat · Veure més »
Problema dels dos cossos
Dos cossos orbitant al voltant del seu centre de masses en òrbites el·líptiques. Caront. En mecànica clàssica, el problema dels dos cossos té per objectiu determinar el moviment de dues partícules puntuals que només interactuen entre si.
Nou!!: Relativitat especial і Problema dels dos cossos · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Relativitat especial і Protó · Veure més »
Proves de la relativitat general
Les proves de la relativitat general serveixen per a establir l'evidència observacional necessària de la teoria de la relativitat.
Nou!!: Relativitat especial і Proves de la relativitat general · Veure més »
Quadricorrent
En relativitat especial i relativitat general, el quadricorrent és la invariància de Lorentz, un quadrivector, que reemplaça la densitat de corrent en l'electromagnetisme, o de fet, qualsevol densitat de corrent convencional.
Nou!!: Relativitat especial і Quadricorrent · Veure més »
Quantificació canònica
En física, la quantificació canònica és un procediment per quantificar una teoria clàssica, mentre intenta preservar l'estructura formal, com ara les simetries, de la teoria clàssica, en la major mesura possible.
Nou!!: Relativitat especial і Quantificació canònica · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Relativitat especial і Quark · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Relativitat especial і Quilogram · Veure més »
Radar Doppler
efecte Doppler El radar Doppler és un radar especialitzat que fa ús de l'efecte Doppler per produir dades de velocitat sobre objectes a una distància.
Nou!!: Relativitat especial і Radar Doppler · Veure més »
Radi clàssic de l'electró
El radi clàssic de l'electró, també conegut com a radi de Lorentz o longitud de dispersió de Thomson, indica la mida aproximada de l'electró si la seva massa fos generada exclusivament a partir de la seva energia potencial electroestàtica, sense tenir en compte efectes quàntics.
Nou!!: Relativitat especial і Radi clàssic de l'electró · Veure més »
Radi de Larmor
El radi de Larmor (també conegut com a giroradi o radi de ciclotró) és el radi del cercle que segueix una partícula carregada en presència d'un camp magnètic uniforme.
Nou!!: Relativitat especial і Radi de Larmor · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Relativitat especial і Radiació electromagnètica · Veure més »
Radiogalàxia
Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.
Nou!!: Relativitat especial і Radiogalàxia · Veure més »
Re
* Química: Re és el símbol de l'element químic reni.
Nou!!: Relativitat especial і Re · Veure més »
Relació energia-moment
Triangle d'Einstein En física, la relació energia-moment, o relació de dispersió relativista, és l'equació relativista que relaciona l'energia total (que també s'anomena energia relativista) amb la massa invariant (que també s'anomena massa en repòs) i la quantitat de moviment.
Nou!!: Relativitat especial і Relació energia-moment · Veure més »
Relativitat
* Relativitat doblement especial o relativitat especial deformada – és una teoria modificada de relativitat especial en la que hi ha un observador-velocitat màxima independent i també un observador-escala d'energia màxima independent i escala de longitud mínima (el Planck energia i Planck longitud).
Nou!!: Relativitat especial і Relativitat · Veure més »
Relativitat d'escala
La relativitat d'escala és una teoria física desenvolupada inicialment per Laurent Nottale, mentre treballava a l'observatori francès de Meudon, prop de París.
Nou!!: Relativitat especial і Relativitat d'escala · Veure més »
Relativitat doblement especial
La relativitat doblement especial (DSR) – també vanomenada relativitat especial deformada – és una teoria modificada de relativitat especial en la que no hi ha només un observador-velocitat màxima independent (la velocitat de la llum), sinó també un observador-escala d'energia màxima independent i escala de longitud mínima (el Planck energia i Planck longitud).
Nou!!: Relativitat especial і Relativitat doblement especial · Veure més »
Relativitat Galileana
Galileo Galilei La relativitat Galileana és un principi segons el qual «dos sistemes de referència en moviment relatiu de translació rectilínia uniforme són equivalents des del punt de vista mecànic; és a dir, els experiments mecànics es desenvolupen de la mateixa manera en tots dos, i les lleis de la mecànica són les mateixes». Les lleis de la física són iguals en tots els sistemes de referència inercials.
Nou!!: Relativitat especial і Relativitat Galileana · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Relativitat especial і Relativitat general · Veure més »
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Nou!!: Relativitat especial і Resum d'astronomia · Veure més »
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Nou!!: Relativitat especial і Robert Andrews Millikan · Veure més »
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Nou!!: Relativitat especial і Rotació (matemàtiques) · Veure més »
Roy J. Kennedy
fou un físic estatunidenc conegut per haver duit a terme l'experiment de Kennedy-Thorndike el 1932, juntament amb Edward M. Thorndike.
Nou!!: Relativitat especial і Roy J. Kennedy · Veure més »
Sheldon Lee Glashow
Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Relativitat especial і Sheldon Lee Glashow · Veure més »
Simetria global
En física, una simetria global és una simetria que és satisfeta a tots els punts de l'espaitemps sota consideració, en contraposició amb una simetria local que varia (suaument) de punt a punt.
Nou!!: Relativitat especial і Simetria global · Veure més »
Simetria local
En física, una simetria local és una simetria d'alguna quantitat física (p. ex. un observable, un tensor o el lagrangià d'una teoria) que depèn lleugerament del punt de l'espaitemps a la varietat subjacent.
Nou!!: Relativitat especial і Simetria local · Veure més »
Sistema causal
Sistema abstracte de la teoria de sistemes, amb entrada i sortida. En la teoria del control, un sistema causal (també conegut com a sistema físic o no anticipat) és un sistema on la sortida depèn de les entrades passades i actuals, però no de les entrades futures, és a dir, la sortida.
Nou!!: Relativitat especial і Sistema causal · Veure més »
Sistema físic
Un sistema físic és un agregat d'objectes o entitats materials entre les parts de les quals existeix una vinculació o interacció de tipus causal (encara que no necessàriament determinista o causal en el sentit de la Teoria de la relativitat).
Nou!!: Relativitat especial і Sistema físic · Veure més »
Sociologia de l'art
La sociologia de l'art és una disciplina de les ciències socials que estudia l'art des d'un plantejament metodològic basat en la sociologia.
Nou!!: Relativitat especial і Sociologia de l'art · Veure més »
Stephen Hawking
Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.
Nou!!: Relativitat especial і Stephen Hawking · Veure més »
Superlumínic
El terme superlumínic, o fenomen més ràpid que la llum, es refereix a la propagació d'informació o matèria a una velocitat superior a c (velocitat de la llum).
Nou!!: Relativitat especial і Superlumínic · Veure més »
Taquió
Un taquió (del grec ταχύς, takhús, 'ràpid') és una partícula hipotètica que es mou a velocitats superlumíniques.
Nou!!: Relativitat especial і Taquió · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Relativitat especial і Temps · Veure més »
Temps imaginari
El temps imaginari és una representació matemàtica del temps que apareix en alguns estudis de relativitat especial i de mecànica quàntica.
Nou!!: Relativitat especial і Temps imaginari · Veure més »
Tensor electromagnètic
El tensor electromagnètic, tensor de camp electromagnètic o tensor d'intensitat de camp és un objecte matemàtic que descriu el camp electromagnètic d'un sistema físic dins la teoria de l'electromagnetisme clàssic de Maxwell.
Nou!!: Relativitat especial і Tensor electromagnètic · Veure més »
Teorema d'equipartició
hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals. Les esferes grises, vermelles i blaves representen àtoms de carboni, oxigen i nitrogen, respectivament, les esferes blanques més petites representen àtoms d'hidrogen. En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana.
Nou!!: Relativitat especial і Teorema d'equipartició · Veure més »
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Nou!!: Relativitat especial і Teorema de Noether · Veure més »
Teoria científica
Una teoria científica és una explicació d'un aspecte del món i l'univers natural que ha estat provat i corroborat repetidament d'acord amb el mètode científic, utilitzant protocols acceptats d'observació, mesura i avaluació dels resultats.
Nou!!: Relativitat especial і Teoria científica · Veure més »
Teoria clàssica de camps
Una teoria clàssica de camps és una teoria física que pronostica com un o més camps físics interaccionen amb la matèria. El terme 'teoria clàssica de camps' és generalment reservat per descriure aquelles teories físiques que descriuen l'electromagnetisme i la gravitació, dos de les forces fonamentals de la natura.
Nou!!: Relativitat especial і Teoria clàssica de camps · Veure més »
Teoria de camp unificat
En física, una teoria de camp unificat és un tipus de teoria de camp que permet a totes les forces fonamentals entre partícules elementals ser escrites en termes d'un únic camp.
Nou!!: Relativitat especial і Teoria de camp unificat · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Relativitat especial і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teories de l'èter
En física, les teories de l'èter proposen l'existència d'un medi, l'èter (del grec αἰθήρ, 'aire superior' o 'aire pur, fresc'" ", American Heritage Dictionary of the English Language.), una substància o camp que omple l'espai i que es creu necessària com a medi de transmissió per la propagació de forces electromagnètiques o gravitatòries.
Nou!!: Relativitat especial і Teories de l'èter · Veure més »
Transformació de Galileu
Les transformacions de Galileu permeten relacionar les posicions i temps que mesuraran dos sistemes de referència inercials S1 i S2 que es mouen a una velocitat relativa v constant entre ells, sempre que aquesta velocitat sigui molt petita en comparació amb la velocitat de la llum c. Les transformacions, en llenguatge matemàtic, s'escriuen com: \end on x_ i t_ són la posició i el temps mesurats en el sistema S1 i x_ i t_ la posició i el temps mesurats en el sistema S2.
Nou!!: Relativitat especial і Transformació de Galileu · Veure més »
Transformació de Lorentz
La transformació de Lorentz (Hendrik Lorentz, 1853 - 1928) estableix una de les bases matemàtiques de la teoria de la relativitat especial que havia estat introduïda per a resoldre certes inconsistències entre l'electromagnetisme i la mecànica clàssica.
Nou!!: Relativitat especial і Transformació de Lorentz · Veure més »
Unitats de Planck
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.
Nou!!: Relativitat especial і Unitats de Planck · Veure més »
Univers observable
Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.
Nou!!: Relativitat especial і Univers observable · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Relativitat especial і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Nou!!: Relativitat especial і Vela solar · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Relativitat especial і Velocitat de la llum · Veure més »
Velocitat relativista
γ → ∞). Es considera una velocitat relativista aquella que representa un percentatge significatiu de la velocitat de la llum i que per això obliga a tenir en compte els efectes de la relativitat especial a l'hora de l'estudi científic.
Nou!!: Relativitat especial і Velocitat relativista · Veure més »
Viatge en el temps
Les dimensions espacials i temporals d'un esdeveniment, des del punt de vista de la llum El viatge en el temps és un concepte de moviment cap endavant o cap enrere d'un punt a l'altre en el temps, de la mateixa manera com es fa en l'espai.
Nou!!: Relativitat especial і Viatge en el temps · Veure més »
Vol espacial interestel·lar
Impressió artística d'una hipotètica «Nau propulsada per inducció de forat de cuc», basada indirectament en un treball de 1994 de Miguel Alcubierre. Crèdit: NASA CD-98-76634 pels Bossinas. El vol espacial interestel·lar o viatge interestel·lar és un viatge tripulat o no-tripulat entre estels.
Nou!!: Relativitat especial і Vol espacial interestel·lar · Veure més »
Volum de control
En mecànica de fluids i termodinàmica, el volum de control és una abstracció matemàtica que s'utilitza en el procés de creació de models matemàtics de processos físics.
Nou!!: Relativitat especial і Volum de control · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Relativitat especial і 11 d'abril · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Relativitat especial і 1905 · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Relativitat especial і 30 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Relativitat restringida, Teoria Especial de la Relativitat, Teoria de la Relativitat Especial, Teoria de la relativitat especial, Teoria especial de la relativitat.
