Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regència d'Espartero

Índex Regència d'Espartero

General Baldomero Espartero. La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys.

19 les relacions: Andrés García Camba, Antonio Urbiztondo, Antonio van Halen y Sarti, Carrer de Ferran, El Heraldo (1842-1854), Escola d'Estat Major, Fermín Caballero, Francisco Serrano Domínguez, Jamància, Joaquín María López López, José Pareja y Septién, Juan Manuel Carsi, Llista de ministres de l'interior d'Espanya, Manuel Saurí i Crespí, Miguel de la Vega Inclán y Palma, Muralles de Barcelona, Pronunciament de 1841, Rebel·lió de Boné, Revolució de 1868.

Andrés García Camba

Andrés García Camba (Monforte de Lemos, Lugo, 20 d'octubre de 1791 – Madrid, 6 d'octubre de 1861) va ser un militar, polític i escriptor gallec.

Nou!!: Regència d'Espartero і Andrés García Camba · Veure més »

Antonio Urbiztondo

Juan Antonio de Urbiztondo y Eguía, Marquès de la Solana (Sant Sebastià, 7 de gener de 1803 - Madrid, 26 d'abril de 1857) fou un mariscal de camp carlí conqueridor de l'arxipèlag de Joló.

Nou!!: Regència d'Espartero і Antonio Urbiztondo · Veure més »

Antonio van Halen y Sarti

Antonio Van Halen y Sarti (Illa de León, actual San Fernando, Cadis, 1792-Madrid, 1858), comte de Peracamps, va ser un marí i militar espanyol.

Nou!!: Regència d'Espartero і Antonio van Halen y Sarti · Veure més »

Carrer de Ferran

El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.

Nou!!: Regència d'Espartero і Carrer de Ferran · Veure més »

El Heraldo (1842-1854)

El Heraldo va ser un periòdic publicat a Madrid entre 1842 i 1854 fundat per Luis José Sartorius y Tapia.

Nou!!: Regència d'Espartero і El Heraldo (1842-1854) · Veure més »

Escola d'Estat Major

Emblema del Cos d'Estat Major a Espanya. Des del l'Exèrcit de Terra espanyol ha disposat de diverses escoles i acadèmies per a la formació d'oficials i tècnics d'Estat Major.

Nou!!: Regència d'Espartero і Escola d'Estat Major · Veure més »

Fermín Caballero

Fermín Caballero y Morgáez o Morgay (Barajas de Melo, província de Conca, 7 de juliol de 1800 - Madrid, 17 de juny de 1876) fou un geògraf, periodista, escriptor, polític i orador espanyol.

Nou!!: Regència d'Espartero і Fermín Caballero · Veure més »

Francisco Serrano Domínguez

Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.

Nou!!: Regència d'Espartero і Francisco Serrano Domínguez · Veure més »

Jamància

La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.

Nou!!: Regència d'Espartero і Jamància · Veure més »

Joaquín María López López

Bust de Joaquín María López a Villena. Joaquín María López López (Joaquín María López de Oliver y López de Platas) (Villena, 15 d'agost de 1798 - Madrid, 1855) fou un advocat i polític valencià, President del Consell de Ministres d'Espanya en dos breus períodes de l'any 1843.

Nou!!: Regència d'Espartero і Joaquín María López López · Veure més »

José Pareja y Septién

José Manuel Pareja y Septien (Lima, 8 de febrer de 1813 – † Valparaíso, 30 de novembre de 1865) va ser un marí i militar espanyol, tinent general de la Reial Armada.

Nou!!: Regència d'Espartero і José Pareja y Septién · Veure més »

Juan Manuel Carsi

Juan Manuel Carsy o Carsi (València, 18 de desembre de 1808 - 8 de gener de 1857), militar i redactor de El Republicano, va presidir la junta revolucionària formada a Barcelona al novembre de 1842 contra la regència d'Espartero.

Nou!!: Regència d'Espartero і Juan Manuel Carsi · Veure més »

Llista de ministres de l'interior d'Espanya

Aquesta llista dels ministres de l'interior d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre de l'Interior, ministre de la governació, etc.) des del regnat de Ferran VII fins als nostres dies.

Nou!!: Regència d'Espartero і Llista de ministres de l'interior d'Espanya · Veure més »

Manuel Saurí i Crespí

Manuel Saurí i Crespí (Barcelona, 1803 - Barcelona, 28 de desembre de 1854) va ser un destacat impressor, editor, llibreter i escriptor català.

Nou!!: Regència d'Espartero і Manuel Saurí i Crespí · Veure més »

Miguel de la Vega Inclán y Palma

va ser un militar espanyol, governador de Puerto Rico.

Nou!!: Regència d'Espartero і Miguel de la Vega Inclán y Palma · Veure més »

Muralles de Barcelona

Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.

Nou!!: Regència d'Espartero і Muralles de Barcelona · Veure més »

Pronunciament de 1841

Maria Cristina de Borbó. El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per l'exregent d'Espanya, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins.

Nou!!: Regència d'Espartero і Pronunciament de 1841 · Veure més »

Rebel·lió de Boné

general Espartero (a la foto) impulsaren Pantaleón Boné a organitzar la rebel·lió. Els canons del Castell de Santa Bàrbara van funcionar amb molta freqüència en la Rebel·lió de Boné. Els interiors del Castell de Santa Bàrbara es van convertir en assentament de població civil i milícies al comandament de Pantaleón Boné. Esplanada d'Alacant van ésser executats Boné i la seva tropa. La rebel·lió de Boné va ésser una revolta que es va dur a terme a la ciutat d'Alacant des del 28 de gener al 9 de març de 1844, després de la regència d'Espartero.

Nou!!: Regència d'Espartero і Rebel·lió de Boné · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Regència d'Espartero і Revolució de 1868 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »